Interferències entre el català i el castellà. Adreçat a tot l'alumnat

CATALÀ	CASTELLANO
Conjunció copulativa i: -L’Abdel i la Nerea exposaran el tema.	Conjunción copulativa y: -Abdel y Nerea expondrán el tema.
Terminació dels verbs en imperfet d’indicatiu en –ava: -L’Omar sempre arribava cinc minuts tard a classe.	Terminación de los verbos en imperfecto del indicativo en –aba: -Omar siempre llegaba cinco minutos tarde a clase.
El verb “haver” , amb “h” i “v”: -La tutora havia decidit fer lectura.	El verbo “haber”, con “h” y “b”: -La tutora había decidido hacer lectura.
Article davant vocal (excepte i/u àtones): l’ -A l’hora del pati ens veiem al bar.	No existe el apóstrofe -A la hora del patio nos vemos en el bar.
La “-s-“ sorda intervocàlica: -ss- -He aprovat totes les assignatures.	No existe la grafía “ss” -He aprobado todas las asignaturas.
Grafia “ny”: Catalunya, Espanya, canya…	Grafía “ñ”: Cataluña, España, caña…
Tenim “ç”: plaça, força…	No existe la “ç” :plaza, fuerza…
Davant “e”, en alguns casos, escrivim “z “: Zero, tretze, cendrer…	Delante de “e” y de “i”,  escribimos “c” (Cecilia): cero, trece, cenicero…
El so /k/ seguit de les vocals “–ua” i ”üe” s’escriu “qua”, “qüe”: Quatre, quadre, qüestionari…	El sonido /k/ seguido de “–ua” “-ue” se escribe “cua”, “cue”: Cuatro, cuadro, cuestionario…
Pronoms enclítics amb guionet: -Dóna-li el llibre.	El pronombre se añade sin guión al verbo: -Dale el libro.
Accentuació de les formes “és” “són “ del verb “ser”: -És difícil saber si són intel·ligents o no.	Las formas “es” y “son” del verbo “ser” no se acentúan: -Es difícil saber si son inteligentes o no.
La terminació verbal “–ia” no s’accentua: Sabia, vivia, aprovaria…	Acentuación de la terminación verbal “–ia”: Sabía, vivía, aprobaría…
Accentuació de les conjuncions “però” i “sinó”: -Estic cansat, però ho faré. No és mandra, sinó que he dormit poc.	Las conjunciones “pero” y “sino” no se acentúan: -Estoy cansado, pero lo haré. No es pereza, sino que he dormido poco.
Hi ha dos tipus d’accent: obert ` i tancat  ´	No existe el acento abierto, siempre es cerrado ´
Català amb b: mòbil, basc…	Castellano con v: móvil, vasco…
Català amb v: canvi, avorrir-se, cavall, cervell, covard, govern, núvol, aprovar, Còrdova…	Castellano con b: cambio, aburrirse, caballo, cerebro, cobarde, gobierno, nube, aprobar, Córdoba…
Paraules com his/tò/ri/a, far/mà/ci/a, fa/mí/li/a, es/pè/ci/e… s’accentuen perquè són esdrúixoles ( “ia” no  és diftong, sinó hiat, així que es pronuncien en síl·labes separades) .	Palabras como his/to/ria, far/ma/cia, fa/mi/lia, es/pe/cie… no se acentúan porque son palabras llanas acabadas en vocal (“ia” sí forman diptongo en castellano).
L’estructura: verb haver + de / d’ + vocal Ex: -He de fer els deures. -Nosaltres hem d’anar a comprar.	En castellà és: tener + que + infinitivo Ex: -Tengo que hacer los deberes. -Nosotros tenemos que ir a comprar.

(Esquema realitzat per Mercè Crespi)

!!EXERCICIS:

1. Esmenta quatre interferències lingüístiques que facis del castellà i les apliquis al català. Llavors, comenta per què t'equivoques.

2. Opinió: què ens provoquen els errors per interferència lingüística? La ignorància, el desconeixement, el donar-ho per sabut? Per què fem aquests errors? Com podem evitar-los?

3. Amplia la present fitxa dos tres errors més d'escriptura que siguin per interferència lingüística.