L’any 1933, destaca per dos fets importants en la vida
del poeta: apareix el seu primer recull de poemes, intitulat “Nou poemes”, una
edició no venal de la qual es feren cent còpies i que rebé bones crítiques en
la premsa de l’època; i del 15 de juny al 31 de juliol, realitzà un creuer de
quaranta-set dies pel Mediterrani organitzat per diverses universitats i
finançat pel Ministeri d’Instrucció Pública, juntament amb diversos professors
i alumnes, en total cent vuitanta-vuit, que destacarien posteriorment en
diferents disciplines. Fruit de les vivències viscudes en aquest viatge per
països com Palestina o Grècia, entre d’altres, en sorgiren alguns dels seus
poemes. En arribar Rosselló escrigué dos articles de premsa relatant l’experiència
mediterrània.
Un any després, s’edita “Quadern de sonets” (1934), un
poemari de títol descriptiu, com l’anterior, que pretenia ésser una prova de
contacte, seguint en la línia del primer i de ser provatures, sota la
influència dels seus aprenentatges literaris: de Gabriel Alomar en prengué la
manera de cercar els mots a l’hora de crear les rimes, així com també les idees
temàtiques. De l’Escola Mallorquina en prengué el sentiment a l’hora d’expressar-se
i el treball en cada poema, ara bé, Rosselló-Pòrcel mai va voler encabir-se
dins aquesta escola literària, atès que, ell cercava altres camins poètics. Al
cap de pocs mesos li concedeixen una beca per assistir a uns cursos d’estiu de
la Universidad Menéndez Pelayo de Santander i allí coneix una sèrie de literats
que sobresortien en aquell temps: Dámaso Alonso, Miguel de Unamuno, Pedro
Salinas, Federico García Lorca, Rafael Alberti o Jorge Guillén.
És l’any 1935, quan es desplaça a Madrid per realitzar
els estudis de doctorat. Allí estudiarà l’estil literari de Baltasar Gracián. També
aprofita per finalitzar els estudis de doctorat i per realitzar les primeres
experiències en la docència. El maig del mateix any a la sala Studium del
Teatre de Cambra de Barcelona estrena la versió pròpia de l’obra: “Història del
soldat” de Charles-Ferdinand Ramuz, amb música d’Igor Stravinsky. Un mes més
tard completa la llicenciatura de Filologia Moderna i rep la qualificació de
Summa cum laude. Decideix començar a realitzar la tesi doctoral sobre l’estil
de Baltasar Gracián, que no aconseguirà finalitzar. A l’octubre comença a
treballar a Madrid com a professor de Llengua i literatura castellanes a
l’Escuela Internacional de Chamartín, plaça proposada per Dámaso Alonso. Allí
intenta editar poesia d’autors catalans a la revista Cruz y Raya i cerca
col·laboracions d’autors com Juan Ramón Jiménez, Miguel de Unamuno o Jorge
Guillén per encàrrec de Tomàs Garcès, director de la revista Quaderns de
poesia. Es dedica a traduir algunes obres per a la Fundació Bernat Metge, especialitzada
en clàssics grecs i llatins, tasca que li encomanà el poeta Joan Estelrich.
Rosselló pretén reunir tots els poemes que ha editat en
diaris i revistes des del 1935 sota el títol “Arbre en flames”, això li ho
comenta a Espriu per carta. Compagina el seu temps amb la traducció d’obres com
“Els pensés” de Blaise Pascal o realitzar estudis crítics sobre Jorge Guillén.
A poc a poc, la seva salut comença a debilitar-se i
decideix fer-se una anàlisi de sang. També li realitzen unes proves
radiològiques i li diagnostiquen una tuberculosi avançada. Empitjora ràpidament
i és ingressat al sanatori del Brull, Osona, a proposta dels seus amics, tot i
que li amaguen que té escasses esperances de vida. A la seva vora es troba
Amàlia Tineo. Morí pocs dies després, el 5 de gener del 1938 i fou enterrat al
cementiri de El Brull. El 1958 es traslladen les seves restes al panteó de la
família Espriu a Arenys de Mar. Actualment i des del 1978, les despulles d’en
Rosselló-Pòrcel reposen al cementiri de Palma.
Llavors, de manera pòstuma apareix el poemari “Imitació
del foc” (1938), gràcies a la Residència d’Estudiants. Hom es pregunta si el
volum estava completament finalitzat. Dos foren els títols que es plantejà
Rosselló per a aquest poemari: “Arbre en flames” i “Fira encesa”. Llibre dedicat
al seu amic Salvador Espriu, que per influència de Rosselló-Pòrcel decidirà decantar-se
per la poesia. El poemari va acompanyat de l’escriptura de pròlegs de diversos
autors amics, com Carles Riba, Gabriel Alomar o Antoni Maria Sbert. Segons la
crítica, el poemari esdevé la plenitud de la seva trajectòria poètica. Un volum
que va a cavall de la tradició i de la modernitat, i que pretén ésser un pont
per a les futures generacions. Destaca per prendre’s llibertat estilística en
molts dels poemes. De fet, resumeix totes les influències literàries que havia
tingut fins aleshores: referències a autors de la literatura espanyola, com per
exemple: Jorge Guillén, Federico García Lorca, Pedro Salinas o Rafael Alberti.
També hi podem trobar vincles al surrealisme europeu o a l’avantguardisme, o el
Barroc.
L’estil rossellonenc estava constituït per una sèrie de
recursos que s’acostumava a repetir a l’hora de formalitzar la majoria dels
poemes: elisió sovintejada dels verbs, noms escrits en gènere neutre, supressió
dels articles i utilització d’onomatopeies i d’el·lipsis, d’entre els més
sobresortints, ara bé, sempre influït pels corrents avantguardistes que
s’imposaven en aquella època, sense oblidar els temes del Barroc, que empra per
exemple quan homenatja a Francesc Vicenç Garcia en el poema: “A una dama que es
pentinava darrera una reixa en temps de Vicenç Garcia”; o també quan empra el
sonet i el romanç en diversos poemes. És important retenir el símbol del foc,
atès que apareix en una vintena de poemes representat per paraules com:
incendi, cremar, brasa, flama, foc, entre d’altres. També trobem recurrència a elements
de la natura: l’aigua, la llum, l’aire, o la terra, sobretot la seva: Mallorca
o Sóller són citades en el títol de dos poemes.
Rosselló-Pòrcel també va dedicar el seu temps a traduir
algunes obres del francès i del llatí. Així com la realització de treballs de
crítica literària com “Notas a Guillén” o “En torno a la poesía de Quevedo”.
A finals dels anys quaranta, veié la llum “Obra poètica”,
que recull tota l’obra en vers i on Salvador Espriu n’escriu el pròleg. És a
partir d’aquí que molts autors que escrivien en aquella època s’emmirallen en
Rosselló-Pòrcel i esdevé un referent. El poeta Josep Palau i Fabre publica
“Imitació de Rosselló-Pòrcel” (1945) on homenatja l’autor mallorquí,
reescrivint alguns dels poemes, o bé canviant-ne alguns mots, i això fa que la
poesia d’en Rosselló s’expandeixi encara més.
La mort li arribà de manera inesperada i truncà una
carrera poètica en projecció, una trajectòria que hagués estat d’entre les
millors de la literatura catalana, ara bé, amb el poemari “Imitació del foc” i
el fet de morir molt jove, amb tan sols vint-i-quatre anys l’elevà a la
categoria de mite dins de les nostres lletres, essent un dels nostres grans autors.
Al llarg dels anys han estat diversos els rapsodes i els
cantautors que n’han musicat les lletres dels poemes Rosselló-porcelians, entre
ells hi podem trobar la Maria del Mar Bonet i en Celdoni Fonoll, La Fosca,
Elies, Josep Lluís Valldecabres, d’entre els autors que més n’han musicat.
L’any 2013 en motiu del primer centenari del naixement
del poeta a Mallorca es vindicà la seva figura. D’un poeta marcat pel to
personalitzat dels seus poemes, amb repetició de recursos expressius, també
influït per l’època que també va viure. Dins l’obra d’en Rosselló hi trobem
alguns poemes de caire surrealista, d’altres poemes carregats de símbols i
d’inspiració ribiana, o amb uns tocs de l’Escola Mallorquina. Tots aquests
ingredients de l’obra d’en Rosselló el convertiren en un dels principals poetes
dins la literatura catalana del segle XX.
Segons l’estudiosa Rosa Maria Delor en l’obra “La mort com a intercanvi simbòlic.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu: diàleg intertextual (1934-1984)”
editat el 1993 comenta que el mite de Rosselló-Pòrcel té dos camps simbòlics:
el fet que Salvador Espriu incorpori a Rosselló dins la seva pròpia obra, és a
dir, en l’obra espriuana. Per un altre costat, el fet d’ésser un poeta
focalitzador de les generacions universitàries posteriors a la postguerra que
cercaven en ell un líder. Una prova que Rosselló va assumir ésser el guia de
les joves generacions el trobem en els versos de “El Captiu”:
Jo sé la gran imatge
madura de sublim seguretat.
Jo sé quina libació
ens aclarirà les tenebres.
(Dins “Imitació del foc”, 1938)
Rosselló-Pòrcel és un poeta que fuig de tota
intel·lectualitat, un poeta senzill, un poeta que fuig del simple artifici, un
poeta que amb els seus versos us deixarà emocionar. Ho porta a terme amb una
poesia treballada, sensual, de vegades entenedora, d’altres no tant, d’un autor
jove, que morí quan encara li quedaven molts versos per escriure i que amb poc
temps es convertí amb molt talentós. En fi, un poeta que us colpirà.
Josep Maria Corretger Olivart
Febrer del 2016
.Tast de poemes:
COMPLIMENT A MERCEDES
Els clavells s’incendien,
per imitar-te, quan
tu passes per davant.
I, per felicitar-te,
les pluges ploren, fan
damunt els vidres, vidre,
damunt el vidre, cant.
El carrer de Montcada,
el dia del teu sant,
t’abraci, vell, galant.
Per brodar-te la gràcia
no trobo diamant.
(De “Imitació del foc”, 1938)
A MALLORCA DURANT LA GUERRA CIVIL
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespres.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
(De “Imitació del foc”, 1938)
Fonts:
-DIVERSOS. (2016). Bartomeu
Rosselló-Pòrcel. Recuperat de:
-BALAGUER, J.M. (1981). “Imitació del foc: B. Rosselló-Pòrcel: una concepció del món, del
poeta i de la poesia, dins “Els Marges”, n. 29.
-ROSSELLÓ-PÒRCEL, B. (2012). “Tempestat de flama.
Antologia poètica”, Edicions 62, Educaula, Barcelona.
-PARÉ, P., (2014). “Guia de lectura. Antologia poètica de
Bartomeu Rosselló-Pòrcel”, Editorial Cruïlla, Barcelona.
(Imatges extretes de: magpoesia.wordpress.com, escriptors.cat, omnium.cat, ca.wikipedia.org)
.Alguns enllaços d'interès. Recordeu que amb l'explicació de classe no és suficient i que cal cerca bibliografia:
-Article sobre "Imitació del foc".
-Petita guia didàctica sobre la vida i obra de l'autor.
-Guia didàctica de l'antologia "Tempestat de flama" amb contextualització literària:
-Introducció dins l'antologia "Tempestat de flama":
!!EXERCICIS:
1. Escull un poema de l'antologia "Tempestat de flama" de Rosselló-Pòrcel i realitza un comentari del poema. Esmenta figures retòriques i la mètrica. No t'oblidis de contextualitza l'autor dins la seva època i moviment. Si algú ha participat en aquest exercici, no es pot repetir el poema. Cal adjuntar el poema.
2. Treballa un poema de "Tempestat de flama" i exposa'l davant els teus companys de classe. Llavors, adjunta'l aquí. No t'oblidis de copiar i enganxar el poema.
3. Esmenta vuit aspectes importants en la vida i obra de Rosselló-Pòrcel.
4. Fòrum: penses que és factible que un autor tan jove hagi esdevingut un mite dins de la literatura catalana o és que a Catalunya tenim tendència a vanagloriar? Raona la teva resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada