La mètrica (1). La rima i el tipus de versos. Adreçat a Batxillerat

LA RIMA

ALTERNANÇA: referit al fet d'alternar les rimes masculina i femenina, en la successió de versos.

RIMA: Repetició de sons finals de les paraules amb què acaben dos o més versos, a partir del darrer accent.

RIMA ASSONANT: és la que es produeix quan es repeteixen els sons vocàlics, però no els consonàntics dels versos. Considerem assonant la rima dels versos aguts d'idèntica vocal tònica, i la dels versos plans que mostren coincidència entre la tònica i l'àtona següent. En els esdrúixols no es té en compte més que la vocal tònica i l'última, mentre que s'ignora la penúltima.

RIMA CONSONANT: és la que es produeix quan es repeteixen els sons vocàlics i els consonàntics dels versos a partir de l'última síl.laba tònica.

RIMA CREUADA (CROADA, ENCREUADA O DE CIRCULARITAT): En una quarteta, l'estructura on rimen el segon i el tercer vers, d'una banda, i el primer i el quart, de l'altra (ABBA).

RIMA ENCADENADA (o rima d'alternança): En una quarteta, l'estructura on rimen el primer i el tercer vers, d'una banda, i el segon i el quart, de l'altra (ABAB).

RIMA EQUÍVOCA: és aquella que es produeix entre dues paraules homòfones.

RIMA EXTERNA: és aquella que es dóna al final del vers. Generalment, quan parlem de rima al.ludim a la rima externa.

RIMA FÀCIL: és la que es dóna entre mots derivats d'una mateixa arrel (troba/retroba), i entre mots de la mateixa categoria gramatical (adv. en -ment, infinitius, gerundis, etc.)

RIMA FALSA: Quan la repetició de sons que és la rima no presenta unes característiques fonètiques plenament idèntiques. La rima visual és un tipus de rima falsa.

RIMA FEMENINA: és la que es dona quan les paraules finals de vers, que rimen, són planes o esdrúixoles. Per extensió, parlem també de versos femenins.

RIMA INTERNA: és aquella que es dóna entre dues paraules en un mateix vers. Pot ser entre dues paraules qualssevol, entre l'última paraula del vers i la penúltima (rima en eco), i entre l'última del vers i l'última del primer hemistiqui (rima lleonina).

RIMA MARIDADA: Es produeix entre les rimes masculines i femenines d'una mateixa paraula i les respectives masculina i femenina d'una altra: bufó (a) bufona (b) rodó (a) rodona (b).

RIMA MASCULINA: és la que es dóna quan les paraules finals de vers, que rimen, són agudes. Per extensió, parlem també de versos masculins.

RIMA VISUAL: Rima falsa que es produeix quan no es té en compte el so, sinó l'ortografia dels mots. En el cas del català afecta, sobretot, a la pronúncia o emmudiment de la r a final de mot, i al grau obertura de les vocals e i o.

VERS BLANC: Vers d'una composició sense rima. Malgrat que no rimen, els versos blancs estan sotmesos a les lleis rítmiques i mètriques, amb un determinat esquema regular. Els decasíl.labs blancs femenins són anomenats estramps. Si el vers blanc apareix en una composició rimada, parlem de vers espars; i si, a més de ser blanc, no se subjecta a cap estructura mètrica i rítmica regular, l'anomenem vers lliure.

TIPUS DE VERS

ANISOSIL·LÀBIC: Referit als versos d'un poema quan tenen diferent número de síl.labes. Quan, al contrari, tots tenen el mateix número de síl.labes parlem de versos isosil.làbics.

APARIAT: Combinació mètrica de dos versos que rimen en consonant o en assonant. Habitualment es presenten en tirallongues d'extensió il.limitada.

ART MAJOR/ART MENOR: Distinció classificadora del versos, en funció del seu número de síl.labes. Segons aquesta divisió, són versos d'art menor els que tenen vuit o menys síl.labes, i d'art major els versos amb nou o més síl·labes.

BISÍL·LAB: Vers de dues síl.labes. és escassament usat.

DECASÍL·LAB: Vers de deu síl.labes. és el vers per excel.lència de la poesia catalana, amb l'estructura cesurada 4+6. També pot presentar l'estructura de l'èpica francesa 6+4 i la d'influència castellana 5+5.

DODECASÍL·LAB: Vers de dotze síl.labes sense cesura, a diferència de l'alexandrí. Ha estat molt poc utilitzat.

ENEASÍL·LAB: Vers de nou síl.labes. Molt poc utilitzat en la poesia catalana.

HENDECASÍL·LAB: Vers d'onze síl.labes. Molt poc usat en la poesia catalana.

HEPTÀMETRE: Vers grec i llatí, format per set peus mètrics.

HEPTASÍL·LAB: Vers de set síl.labes. Molt habitual en la poesia catalana, tant culta com popular.

HEXÀMETRE: Vers grec i llatí, format per sis peus mètrics.

HEXASÍL·LAB: Vers de sis síl.labes. Freqnentment utilitzat pels trobadors i pels poetes catalans del s.XIV.

MONOSÍL·LAB: Vers d'una síl.laba.

OCTONARI: Vers de setze síl.labes. Infreqüent.

OCTOSÍL·LAB: Vers de vuit síl.labes, eminentment narratiu. Fou molt utilitzat durant l'Edat Mitjana.

PENTÀMETRE: Vers grec i llatí format per cinc peus mètrics (dos dàctils o espondeus, un espondeu i dos anapèstics).

PENTASÍL·LAB: Vers de cinc síl.labes.

TETRASÍL·LAB: Vers de quatre síl.labes. És el més curt dels utilitzats tradicionalment en la lírica catalana. Jaume Roig hi va escriure el seu Spill o llibre de les dones.

TREDECASÍL·LAB: Vers de tretze síl.labes. No té cap tradició en la literatura catalana.

TRISÍL·LAB: Vers de tres síl.labes. Molt escassament usat en la poesia catalana.

VERS COIX: Vers defectuós per manca d'alguna síl.laba mètrica, en relació a la mesura que hauria de tenir. VERS ESPARS .- Vers que, dintre d'una composició rimada, no rima. És un vers blanc, dins una composició amb rima. VERS ESTRAMP .- Vers decasíl.lab femení, sense rima.

VERS LLIURE: Vers no sotmès a cap estructura regular, rítmica o mètrica, en la composició. És l'absència de qualsevol tipus de regularitat -i no pas la més evident de rima - el que determina que el vers sigui lliure.

(Imatge extreta de: delaruecaalapluma.wordpress.com)


!!EXERCICIS:

1. Escull un poema i esmenta el seu tipus de rima i la forma estròfica que segueix.

2. Tria dos tipus de rima i exemplica'ls amb dos poemes.

3. Cerca un exemple d'aquestes formes estròfiques: apariat, vers lliure, hendecasíl·lab, bisíl·lab.

4. Fòrum: com t'han sortit els exercicis de la present fitxa? Quines dificultats t'has trobat i per què? Com pots solventar-les? Com es mesuren els versos en català, o podries explicar?