ALTERNANÇA: referit al fet d'alternar les rimes
masculina i femenina, en la successió de versos.
RIMA: Repetició de sons finals de les paraules amb
què acaben dos o més versos, a partir del darrer accent.
RIMA ASSONANT: és la que es produeix quan es
repeteixen els sons vocàlics, però no els consonàntics dels versos. Considerem
assonant la rima dels versos aguts d'idèntica vocal tònica, i la dels versos
plans que mostren coincidència entre la tònica i l'àtona següent. En els
esdrúixols no es té en compte més que la vocal tònica i l'última, mentre que
s'ignora la penúltima.
RIMA CONSONANT: és la que es produeix quan es
repeteixen els sons vocàlics i els consonàntics dels versos a partir de
l'última síl.laba tònica.
RIMA CREUADA (CROADA, ENCREUADA O DE CIRCULARITAT): En una quarteta, l'estructura on rimen el segon i el tercer vers, d'una banda,
i el primer i el quart, de l'altra (ABBA).
RIMA ENCADENADA (o rima d'alternança): En una
quarteta, l'estructura on rimen el primer i el tercer vers, d'una banda, i el
segon i el quart, de l'altra (ABAB).
RIMA EQUÍVOCA: és aquella que es produeix entre dues
paraules homòfones.
RIMA EXTERNA: és aquella que es dóna al final del
vers. Generalment, quan parlem de rima al.ludim a la rima externa.
RIMA FÀCIL: és la que es dóna entre mots derivats
d'una mateixa arrel (troba/retroba), i entre mots de la mateixa categoria
gramatical (adv. en -ment, infinitius, gerundis, etc.)
RIMA FALSA: Quan la repetició de sons que és la rima
no presenta unes característiques fonètiques plenament idèntiques. La rima
visual és un tipus de rima falsa.
RIMA FEMENINA: és la que es dona quan les paraules
finals de vers, que rimen, són planes o esdrúixoles. Per extensió, parlem també
de versos femenins.
RIMA INTERNA: és aquella que es dóna entre dues
paraules en un mateix vers. Pot ser entre dues paraules qualssevol, entre
l'última paraula del vers i la penúltima (rima en eco), i entre l'última del
vers i l'última del primer hemistiqui (rima lleonina).
RIMA MARIDADA: Es produeix entre les rimes
masculines i femenines d'una mateixa paraula i les respectives masculina i
femenina d'una altra: bufó (a) bufona (b) rodó (a) rodona (b).
RIMA MASCULINA: és la que es dóna quan les paraules
finals de vers, que rimen, són agudes. Per extensió, parlem també de versos
masculins.
RIMA VISUAL: Rima falsa que es produeix quan no es té
en compte el so, sinó l'ortografia dels mots. En el cas del català afecta,
sobretot, a la pronúncia o emmudiment de la r a final de mot, i al grau
obertura de les vocals e i o.
VERS BLANC: Vers d'una composició sense rima. Malgrat que no rimen, els versos blancs
estan sotmesos a les lleis rítmiques i mètriques, amb un determinat esquema
regular. Els decasíl.labs blancs femenins són anomenats estramps. Si el vers
blanc apareix en una composició rimada, parlem de vers espars; i si, a més de
ser blanc, no se subjecta a cap estructura mètrica i rítmica regular,
l'anomenem vers lliure.
TIPUS DE VERS
ANISOSIL·LÀBIC: Referit als versos d'un poema quan
tenen diferent número de síl.labes. Quan, al contrari, tots tenen el mateix
número de síl.labes parlem de versos isosil.làbics.
APARIAT: Combinació mètrica de dos versos que rimen
en consonant o en assonant. Habitualment es presenten en tirallongues
d'extensió il.limitada.
ART MAJOR/ART MENOR: Distinció classificadora del
versos, en funció del seu número de síl.labes. Segons aquesta divisió, són
versos d'art menor els que tenen vuit o menys síl.labes, i d'art major els
versos amb nou o més síl·labes.
BISÍL·LAB: Vers de dues síl.labes. és escassament
usat.
DECASÍL·LAB: Vers de deu síl.labes. és el vers per
excel.lència de la poesia catalana, amb l'estructura cesurada 4+6. També pot
presentar l'estructura de l'èpica francesa 6+4 i la d'influència castellana
5+5.
DODECASÍL·LAB: Vers de dotze síl.labes sense cesura,
a diferència de l'alexandrí. Ha estat molt poc utilitzat.
ENEASÍL·LAB: Vers de nou síl.labes. Molt poc
utilitzat en la poesia catalana.
HENDECASÍL·LAB: Vers d'onze síl.labes. Molt poc usat
en la poesia catalana.
HEPTÀMETRE: Vers grec i llatí, format per set peus mètrics.
HEPTASÍL·LAB: Vers de set síl.labes. Molt habitual
en la poesia catalana, tant culta com popular.
HEXÀMETRE: Vers grec i llatí, format per sis peus mètrics.
HEXASÍL·LAB: Vers de sis síl.labes. Freqnentment utilitzat pels trobadors i pels poetes
catalans del s.XIV.
MONOSÍL·LAB: Vers d'una
síl.laba.
OCTONARI: Vers de setze síl.labes. Infreqüent.
OCTOSÍL·LAB: Vers de vuit síl.labes, eminentment
narratiu. Fou molt utilitzat durant l'Edat Mitjana.
PENTÀMETRE: Vers grec i llatí format per cinc peus
mètrics (dos dàctils o espondeus, un espondeu i dos anapèstics).
PENTASÍL·LAB: Vers de cinc síl.labes.
TETRASÍL·LAB: Vers de quatre síl.labes. És el més
curt dels utilitzats tradicionalment en la lírica catalana. Jaume Roig hi va
escriure el seu Spill o llibre de les dones.
TREDECASÍL·LAB: Vers de tretze síl.labes. No té cap
tradició en la literatura catalana.
TRISÍL·LAB: Vers de tres síl.labes. Molt escassament
usat en la poesia catalana.
VERS COIX: Vers defectuós per manca d'alguna
síl.laba mètrica, en relació a la mesura que hauria de tenir. VERS ESPARS .-
Vers que, dintre d'una composició rimada, no rima. És un vers blanc, dins una
composició amb rima. VERS ESTRAMP .- Vers decasíl.lab femení, sense rima.
VERS LLIURE: Vers no sotmès a cap estructura regular, rítmica o mètrica, en la
composició. És l'absència de qualsevol tipus de regularitat -i no pas la més
evident de rima - el que determina que el vers sigui lliure.
(Imatge extreta de: delaruecaalapluma.wordpress.com)
!!EXERCICIS:
1. Escull un poema i esmenta el seu tipus de rima i la forma estròfica que segueix.
2. Tria dos tipus de rima i exemplica'ls amb dos poemes.
3. Cerca un exemple d'aquestes formes estròfiques: apariat, vers lliure, hendecasíl·lab, bisíl·lab.
4. Fòrum: com t'han sortit els exercicis de la present fitxa? Quines dificultats t'has trobat i per què? Com pots solventar-les? Com es mesuren els versos en català, o podries explicar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada