Pràctica del "Tirant lo Blanc". Adreçat a 1r de Batxillerat

CCXX. Resposta feta per l’Emperador a Tirant

La primera nit que donaren la novia al Conestable, Plaerdemavida pres cinc gats petits e posà’ls en la finestra on dormia la novia, e tota la nit jamés feren sinó miolar. E Plaerdemavida, aprés que hagué posats los gats, anà-se’n a la.cambra de l’Emperador e dix-li:

—Senyor, anau cuitat a la cambra de la novia, que lo Conestable haurà fet més mal que no es pensava, que grans crits hi he sentits; gran dubte em fa que no haja morta a vostra cara neboda, o, almenys, mal nafrada; e vostra majestat, qui li és tan afix parent, vaja-li ajudar.

Tant li foren plasents a l’Emperador les raons que li dix Plaerdemavida que es tornà a vestir, e los dos anaren a la porta de la cambra de la novia e escoltaren un poc. Com véu Plaerdemavida que no deia res, pres-se a dir:

—Na novia, com estau vós ara que no cridau ni dieu res? Par-me que ja us és passada la dolor i la major pressa de la batalla: dolor que et vinga als talons!, ¿no pots un poc cridar aquell saborós ai? Gran delit és com se ou dir a les donzelles. Senyal és, com tu calles, que ja t’has enviat lo pinyol. Mal profit te faça, si no t’hi tornes. Vet ací l’Emperador que t’estàescoltant si cridaràs, car té dubte que no et facen mal.

E l’Emperador li dix que callàs e que no digués que ell fos allí.

—A bona fe no faré –dix Plaerdemavida–, ans vull quesàpien que vós sou ací. 641Llavors la novia se pres a cridar dient que li feia mal, e queestigués segur. Dix Plaerdemavida:

—Senyor, tot lo que diu la novia és manllevat, car lesparaules que diu no ixen de l’ànima, ans me par que sien fictes, e per ço a mi no em plaen. L’Emperador no es podia detenir de riure de les raonssaboroses que oïa dir a Plaerdemavida. Dix llavors la novia, com los sentia així riure:

—Qui ha posats allí aquells mals de gats? Jo et prec que elsvulles posar en altre lloc, que no em lleixen dormir. Respòs Plaerdemavida e dix:—Per ma fe no faré, sí Déu m’ajut. ¿E no saps tu bé que jo sétraure de gata morta gatons vius?

—¡Oh d’aquesta massa sentida –dix l’Emperador–, e com cau en grat al meu esperit les coses que en diu! Jo et jur per lo sobiran Altisme que si jo no tingués muller no en pendria altra sinó a tu.

L’Emperadriu anà a la cambra de l’Emperador e trobà la porta tancada, que no hi havia negú sinó un patge que li dix com l’Emperador era a la porta de la cambra de la novia; e anà devers aquella part e trobà’l ab quatre donzelles que estaven ab ell. Com Plaerdemavida véu l’Emperadriu venir, ans que negú parlàs dix:

—Moriu-vos prest, senyora, vejau què m’ha dit lo senyor Emperador, que si no tingués muller que no en pendria altra sinó a mi; e per l’ofensa que vós me féu, moriu-vos prest i molt prest.

—Ai filla de mal pare! –dix l’Emperadriu–, ¿e tals paraules me dius? –E fon-se girada devers l’Emperador–: I vós, en beneit, ¿per a què voleu altra muller, per dar-li esplanissades e no estocades?

(Text extret de: MARTORELL, J., (2008). Tirant lo Blanc, Edicions 62, Barcelona)

(Imatge extreta de: dcerdanya.com)

!Us pot ajudar a guiar la lectura dels capítols aquest petit estudi:

http://en.calameo.com/books/000106728437c6db7005d

!!EXERCICIS:

1. Resumeix el present capítol del "Tirant lo Blanc" de vuit a deu línies.

2. Aporta informació sobre els personatges que apareixen en aquest fragment del capítol CCXX.

3. Escull un fragment en versió original del "Tirant lo Blanc", adjunta'l aquí i comenta'l.

4. Fòrum: t'ha resultat complicat entendre aquest fragment en versió original? Per què?