Des d'aquesta fitxa treballarem a l'aula els contes de Pere Calders a "Invasió subtil i altres contes". Cadascú serà l'encarregat de penjar el resum del conte fet per ella mateixa i no podrà ser copiat. Llavors establirem un petit debat a l'aula sobre cadascun. D'aquesta manera serà més fàcil recordar l'argument de cada narració.
.Alguns enllaços sobre l'obra:
.Alguns enllaços sobre l'obra:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Invasi%C3%B3_subtil_i_altres_contes
http://lletra.uoc.edu/ca/obra/invasio-subtil-i-altres-contes-pere-calders.pdf
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/4481878/
http://lletra.uoc.edu/ca/obra/invasio-subtil-i-altres-contes-pere-calders.pdf
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/4481878/
(Imatge extreta de: lletra.uoc.edu)
!!EXERCICIS:
1. Realitza el resum del conte o contes que t'hagin tocat de Pere Calders. Tens un dia per enganxar-lo després d'haver-lo llegit a l'aula, sinó tindràs una penalització. No t'oblidis d'esmentar el títol del conte i el teu nom i cognoms. També caldrà que revisis la teva escriptura.
2. Resumeix i explica dues característiques de l'escriptura de Pere Calders. Si algú ha participat en aquest exercici no val a repetir-les.
3. Fòrum 1: comenta un aspecte que et vingui de gust sobre el conte que has treballat a l'aula de manera individual. Què t'ha sobtat d'aquell conte en concret? Tothom de classe pot dir-hi la seva si ho desitja.
4. Fòrum 2: quins són els contes que més t'han fascinat de "Cròniques de la veritat oculta i altres contes" i per què?
5. Realitza un petit resum de la vida i obra de Pere Calders. De vuit a deu línies.
52 comentaris:
Invasió subtil
El protagonista d’aquest conte està en un hostal de Tossa. Allà coneix a un home i ell es pensa que es Japonès, però aquest home no té la pell groga, és ros i parla perfectament el català. El protagonista es passa tot el conte intentant convencent-se que un home totalment català és un japonès, fa això perquè té fòbia els immigrants i te por a què ens envaeixen. Finalment diu que si tots els estrangers fan igual que aquell "japonès" del restaurant, serà difícil evitar-ho.
Hola Paula,
Correccions:
japonès, convèncer-se, als immingrants, té, envaeixin.
De fet és un japonès completament adaptat i fins i tot, lingüísticament, per això li sorprèn que parli en català tot i les seves faccions.
Bé, sumes 0'8p.
JM.
''El testament de la Hiena''.
El narrador de la història resulta ser un home que té l'encàrrec d'assassinar a un funcionari. Subornant a d'altres, aconsegueix entrar al despatx de la víctima armat amb la mentida de portar-li una carta d'una amiga i un paquet confidencial. Un cop allà, el sorprèn amb la pistola. No l'assassina, ja que de cop sent llàstima, i estableixen un diàleg per tal de trobar la manera més directa i menys dolorosa de fer morir al funcionari. El protagonista, finalment, és enganyat per l'home, creient que li dirà el punt exacte on disparar-li amb l'arma, queda inconscient. Desperta a la presó, on explica que segons el metge té sort d'estar viu. Passarà molt de temps allà tancat, i és en aquest moment quan rebel·la el seu àlies i el dels seus companys, als quals han agafat per culpa seva. Donat aquest fet, el protagonista voldria que altra persona fes servir el seu nom, ja que no vol que aquest es consumeixi com ella a la presó.
''El millor amic''.
El protagonista es troba amb una 'persona' una mica estranya, que resulta ser un extraterrestre. D'aquesta manera, explica, ressol els seus dubtes: Pot parlar català gràcies a un aparell que fa de traductor, és un 'sexòfor', hi ha més com ell i no tenen ni cos ni cara. Mentre el protagonista fa preguntes a l'extraterrestre, arriba un pagès amb un gos i aquest s'espanta de l'animal. Se sent un soroll i el sexòfor ha de marxar, però el protagonista el vol acompanyar un tros. Finalment, la seva vivència l'explica a una tercera persona que ho està redactat en una declaració per la policia. El que ha sorprès més a al protagonista és el seu descobriment de què els extraterrestres tenen por dels gossos.
Hola Corretger, aquest conte no era el meu, però em vas dir que podia penjar el meu resum si volia.
Vinc per donar fe:
En el poble del protagonista hi havia un vampir. Es va preocupar per la seva cosina Amèlia perquè tenia una blancor espiritual i una transparència de cutis que podia cridar l'atenció d' un vampir. Va dir-li que no sortís de casa pel seu bé, però ella que era tossuda no li va fer cas i com més ell insistia més ella sortia de casa. Un dia van trobar el cadàver d'Amèlia en el carrer. El protagonista volia enterrar-la però l'alcalde es va negar perquè la seva mort era produïda per un vampir i tenia por que ella també es convertís un vampir, i fos una amenaça pel poble. El cosí d'Amèlia no sabia que fer i la va portar a casa. Un dels seus fills que era molt llest perquè havia llegit molts llibres, li va dir que li claves una estaca i li talles el cap. Ell no ho volia fer i va cridar el seu veí, però es va negar. S'ho va dir a la seva esposa i també es va negar. I també els seus fills i es van negar. Finalment ho va fer ell mateix, li va clavar l'estaca. El protagonista va pegar els seus fills perquè no volien tallar el cap de la seva tieta Amèlia. El protagonista ho va fer tot ell. Finalment, l'alcalde va acceptar per enterrar a Amèlia. Segons un periodista de Barcelona va investigar sobre el cas del vampir, i va arribar a la conclusió que les morts no van ser caucionades per un vampir sinó per una mala nutrició. I Amèlia podria no haver estat morta sinó que podria haver sigut un desmai.
Un trau a l'infinit
Ramires-Guardunha i Coscolla, dissenya i crea una maqueta de la quarta dimensió. Seguidament l'ensenya als seus amics, entre ells el protagonista i en Comajustants, un escèptic i científic home. Tots els amics se sorprenen de l’increïble treball d’en Ramires, en excepció a en Comajustants. Aquest no veu pas futur per la maqueta, és més, li resulta una ximpleria sense cap finalitat. Si més no, el protagonista anima a en Ramires, ja que ha quedat destrossat per l’opinió del científic, i li assegura que la maqueta es pot vendre. I així és, perquè en Ramires ven la maqueta de la quarta dimensió a una empresa, la qual la posa a l’aparador.
Temps després, en Comajustants recapacita i la idea de la maqueta de la quarta dimensió comença a sonar-li lògica. Així que va corrents a veure a en Ramires per fer-li’ho saber. Aquest, que se seguia trobant deprimit, va fer un crit d’entusiasme en veure que el seu amic s’havia posat del seu costat en quant la maqueta. Van a veure-la a l'empresa, i de sobte, un home que acabava de fer una fotografia amb flaix, la model que estava al costat de l’artefacte va desaparèixer, va ser empassada per la maqueta. Rapidament van trucar a la policia i ells es van fer carreg de la màquina (la van destruir). En Ramires, però, va tornar-se a deprimir pel fet, ara, que la seva invenció l’havia costat una vida. El protagonista li va consolar altre cop, i li va plantejar que es casés amb la germana amb problemes intel•lectuals i amb obesitat mòrbida. En Ramires ho va entendre al peu de la lletra i es va casar amb la germana de la difunta.
Anys després, els tres amics es van retrobar i van comentar sobre la vida d’en Ramires. Ell va dir que havia creat una altra maqueta de la quarta dimensió, i va fer broma que la utilitzaria contra la seva dona algun dia.
Hola Jennifer,
Excel·lent explicació del conte i a més, et vull felicitar perquè tampoc tens cap falta.
Enhorabona noia, tens 1p!
JM.
Hola Jennifer,
"El millor amic"
resolt, n'hi ha, al protagonista, que els protagonistes (sense "de").
Ans al contrari, estic molt content que hagis fet més del que he demanat i això et compta com a treball de classe amb 0'5p més.
Gràcies per participar i si vols pots seguir fent-ho.
JM.
Hola Laila,
Correccions:
al carrer (i no "en el carrer"), sabia què fer (equival a "quina cosa"), clavés, tallés, ho va dir ("s'ho va dir" és un calc del castellà), ocasionades, vampir (després una coma), morta (després coma), estat ("sigut" és col·loquial).
Molt bon resum del conte, et compensa una mica l'ortografia, tens 0'8p.
JM.
Hola Lucía,
Correccions:
fer-li-ho, quant a ("en quant" és un calc del castellà), error d'expressió a la frase de la model -no s'entèn-, ràpidament, càrrec, havia costat (sense "l'"), la va consolar.
Felicitats pel resum, molt complet, et compensa les errades ortogràfiques. Sumes 0'8p.
JM.
NO S'ADMETEN CORONES
El protagonista que narra la historia coneix a un noi que decideix preparar una tomba especial per ser enterrat allà quan mori. Es tracta d’una construcció equipada amb un telèfon per si té problemes per pujar al cel quan hagi mort. Després d’un temps, al morir, el noi truca dient que no pot pujar el seu tocadiscos al cel, i manté una conversa amb el protagonista, el qual li aconsella que per poder arribar a millor vida es relaxés. La trucada es va tallar de sobte, pel que es plantegen que possiblement li passés alguna cosa alhora d’arribar al paradís.
EL MILLOR AMIC
Tracta d'un senyor que es troba amb un extraterrestre, mentre ell buscava bolets pel mig del bosc. El protagonista no s'espanta i comença a parlar amb ell que es diu "sexòfor". A més li ensenya un estri molt útil que és un traductor de qualsevol llengua instantani que li permet parlar el català sense cap tipus de dificultat. Al cap d'una estona veuen a un pagès amb un gos i una escopeta de dos canons sota l'aixella. L'extraterrestre es va espantar davant el gos, li repel·lia! De sobte se sentir un xiulet en senyal que era hora que marxés el seu company sexòfor. El protagonista li demana alguna cosa a l'ésser estrany per poder provar que l'havia conegut, i aquest molestat per les preguntes estúpides d'aquell ésser humà li va dir: <>. El més important de tota aquella història és que va descobrir un gran secret dels extraterrestres o sexòfors: els hi feien por els gossos!
Carolina Montiel
2n Batxillerat
Sóc la Andrea.
Nosaltres dos
El conte tracta d’un home que esta obsessionat amb ell mateix, sempre pensa en ell. Parla de que ell divideix el seu cos en dos, la part de la ment i la part del cos. De sobte, comença a molestar-li la seva consciència amb comentaris poc oportuns i dolents. Ell pensa que potser el que li diu la consciència és el que ell està pensant.
El protagonista veu a un nen que esta dibuixant amb un guix un porta, de sobte, veu que la port s’obra. Ell s’intenta convèncer de que la seva consciència li està enganyant. Fa passar a la seva consciència i tanca la porta màgica. Però se n’adona que sense la seva consciència no és res. Però no l’havia perduda, ella seguia parlant-li.
TOT ESPERIT
Un dia de la tardor, el protagonista del conte va rebre una visita inesperada. Van venir a visitar-lo dos inspectors que amb poques paraules li van comunicar que és un fantasma. L’home molt sorprès va mostrar una gran preocupació per la seva família i per la seva vida actual. Els inspectors li van fer creure que són només imaginacions i que no s’ha de preocupar per res i actuar amb naturalitat. A més a més, el protagonista ha de donar les gràcies per ser un fantasma i no un vampir que podria causar problemes a la seva família.
VINC PER DONAR FE
En un poble hi habita un vampir. El protagonista del conte es preocupa per la seva cosina Amèlia que té molta facilitat per agafar qualsevol malaltia. A més a més, presenta una blancor espiritual i una transparència de cutis que podia cridar l'atenció del vampir. Per tant, el protagonista impedeix sortir de casa a la seva cosina, però ella no li fa cas. Als ciutadans del poble els va arribar la notícia de què el vampir s’havia xuclat a dues persones. Uns veïns van trobar al carrer el cadàver d’Amèlia. El protagonista va voler enterrar a la seva cosina, però l’alcalde ho va impedir, ja que podria ressuscitar convertint-se en vampir a causa de què la seva mort ha estat provocada per un. El cosí d'Amèlia va portar el cadàver a casa. El seu fill gran que era molt estudiós, considera que per acabar amb els vampirs és necessari clavar-li una estaca al pit i tallar el cap, però ningú va voler realitzar aquest tipus de ritual, per tant ho va haver de fer ell tot. Finalment al poble va venir un periodista per realitzar un reportatge sobre què havia passat al poble i va arribar a la conclusió de què mai ha existit cap vampir. La veritable causa de la mort de les dues persones va ser la mala alimentació i Amèlia només es va desmaiar aquell dia, la seva mort la va provocar el seu cosí.
Hola Lídia,
Correccions:
de què, perquè, història.
Potser un pèl massa curt, vull dir que el podies haver treballat una mica més, emperò és correcte i a més, era un pèl complicat el teu.
Sumes 0'7p.
Si corregeixes les faltes i me les ensenyes tindràs un altre positiu.
JM.
Hola Noeh,
Correccions:
història.
Aquest t'ha sortit millor que el comentari dels poemes. Sumes 0'9p.
JM.
Hola Carolina,
El resum és correcte, emperò tens un zero perquè està copiat de:
http://html.rincondelvago.com/invasio-subtil-i-altres-contes_pere-calders_1.html
A més tindràs un descompte de 0'5p per la còpia.
JM.
Hola Andrea,
Correccions:
està, parla que ell (cau el "de"), la porta, s'obre, convèncer que, l'està enganyant, s'adona que.
Bé, sumes 0'7p.
JM.
Hola Klàudia,
Correccions:
que era (en passat), eren, s'havia, havia de donar.
Compte, si parles en present has de continuar en present i si ho fas en passat el mateix, no pots barrejar els temps verbals.
Sumes 0'7p.
JM.
Hola Klàudia,
Correccions de "Vinc per donar fe":
la notícia que (cau el "de"), [mira't la caiguda de preposicions dins del blog, ho falles molt], a causa que (cau el "de"), conclusió que (cau el "de").
El resum està molt bé, però les faltes et baixen a 0'8p.
JM.
ZERO A MALTUS
En aquest conte els xinesos inventen un “sèrum” que fa que les persones siguin eternes tot i que envelleixen igualment. A causa de què la vida es torna eterna gràcies al sèrum decideixen aplicar una eutanàsia a la gent que no és important en la societat per què no hi hagi sobre excés de persones per tot el món.
Llavors un home anomenat Valentí viu aquesta història i vol estar més temps viu tot i que no és important. No pot fer res per evitar que el matin i acaba condemnat a morir.
Hola Lídia,
Molt bé, tens un positiu, emperò cal que ho facis amb el sistema de classe i anotar-ho a la teva llibreta.
JM.
La rebel·lió de les coses
El conte a comentar, parla de que un dia les coses quotidianes, és a dir, les que fem servir dia a dia deixen de fer les seves funcions i es rebel·len.
Més detalladament, els electrodomèstics no funciones, els botons no fan les seves feines que és aguantar les camises ni els cordons de les sabates tampoc ho fan, la tinta surt d’un tot cop de les plomes, els claus no poden estar firmes, les bombetes es fonen, les maquines fallen...
Pere calders vol fer-nos reflexionar que la entitat és la natura, és a dir, les coses de la ciutat poden rebel·lar-se alguns dia i això farà espantar-nos, però encara i així, si fugim a la natura ens tranquil·litzarem.
Hola Oumaima,
Correccions:
parla que (cau el "de"), funcionen, surt d'un sol cop,amb fermesa, màquines, l'entitat, algun dia.
Si corregeixes les faltes tindràs un altre positiu, tal i com ho fem a classe i llavors m'ho ensenyes.
Sumes 0'8p.
JM.
En Joan i l'Eduard són veïns i els millors amics. Després de sentir parlar els grans sobre la lluna i la cosmologia, els nens s'interessen pel tema, concretament per la lluna, que abans formava part de la vida quotidiana.
En Joan i l'Eduard, mentre estan pescant -una afició que ja els venia d'abans- quan ja s'ha fet de nit, s'adonen que la lluna queda reflectida a l'aigua del llac. Això crea en els caps dels nens una idea colossal: portar el satèl·lit a les seves cases. Seria per mitjà d'idees mecanicistes, a través de miralls. Així doncs, els nois es proposen recollir la quantitat més gran de miralls que siguin possibles, els seus, d'amics/gues, veïns, etc., de qualsevol part. Molts veïns els van donar una resposta negativa, però se'n van sortir.
Quan ja tenien els miralls i estava tot a punt, van comentar i decidir qui es portaria la lluna a la seva habitació. Va acabar sent en Joan, ja que aquest s'ofereix a què sigui el seu amic, però aquest es nega per qüestions personals. Encara així, s'ho agraeix.
Tot seguit, comencen a muntar tot el conjunt de miralls, que van acabar travessant tot el jardí fins a arribar a l'habitació d'en Joan. Tot va sortir a la perfecció, i la lluna va quedar reflectida en cubell sobre la calaixera.
El pare del noi, un escèptic, no veia clar tot aquest invent que va fer el seu fill al jardí i a la seva habitació, no li donava tanta "importància" a la lluna. Però el nen el convenç, dient-li que pot ser des de la lluna el podran veure a ells i es diran "quina Terra més bonica fa avui!". També li diu que poden dir que els miralls col·locats al jardí serveixen per espantar els ocells.
El pare acaba cedint, i veu en el seu fill una llum. Pare i fill s'abracen i ambdós diuen que s'estimen.
M'he oblidat de posar el títol del conte... LA LLUNA A CASA (Conte infantil)
Hola Lucía,
Sí ho he vist.
JM.
Hola Lucía,
Correccions:
s'emportaria.
Excel·lent, molt bon resum.
Tens 1p.
JM.
Esport i ciutadania
Narra sobre un equip nacional de futbol (Real Madrid) va paredent 2-0, porten un temps perdent els partits i aquest partit no el poden perde ja que es una partit bastant important. Als últims 6 minuts surt al camp un jugador del equip que va perdent i marca tres gols i guanyen el partit, però no és vàlid aquest partit ja que han fet trampes.
Hola Paula,
Compte:
El que perd és el Barça i el Madrid és qui rep l'ajuda, aquí t'has equivocat.
Faltes:
perdre, és, de l'equip.
Sumes 0'5p.
JM.
TOT ESPERIT
Al protagonisme li fan arribar una carta a finals de setembre, i al començament d'octubre s'hi presenten dos joves inspectors (noi i noia). Aquests li comenten que el personatge és un fantasma i que ho ha sigut tota la vida. No s'ho pot creure; pregunta per la seva família, i li diuen que també són fantasmes.
Els inspectors el tranquil·litzen manifestant que almenys no és un vampir, que aquests van molestant la gent.
Finalment, qüestiona als inspectors com ha de viure, com s'ha de comportar, al que aquests responen que com sempre, amb naturalitat.
Fi.
*Aquest és un resum d'ampliació.
Hola Lucía,
Correccions:
protagonista, es presenten.
D'acord, Lucía, correcte, sumes 0'5p.
JM.
REFINAMENTS D'ULTRAMAR
El shilayo és una espècie marina poc comuna, i serveix com a degustació a l'Amèrica central. No se sap ben bé que és la criatura, però s'ha deixat en què es tracta d'un amfibi.
El shilayo cal matar-lo a taula parada. S'han de caçar els subjectes 24 hores abans de la cerimònia, i mantenir-los en un pot d'aigua salada (del mar) i a temperatura constant.
Després, ja al banquet, el shilayo es guisa viu. Aquest es resisteix, fins i tot, salta a la taula i s'intenta escapar com pot. Els convidats en tot moment fan veure que res passa. En el moment en què l'amfibi salta, és quan les dones li donen cops de pal fins a desmaiar-los, perquè s'han de cuinar vius. Un cop capturats, els cuinen i se serveixen a taula, encara aquí són vius, però només uns segons.
Aquests, com altres, són consums que tendeixen a desaparèixer. El shilayo, algun dia ja no hi serà.
Hola Lucía,
No tens errors i està molt ben fet, potser t'has oblidat de posar que aquest peix és una invenció del mateix Pere Calders, que no existeix, ara bé, que potser es va inspirar en un altre peix per crear aquest conte.
Molt bé, sumes 0'5p per l'exercici voluntari.
JM.
REFINAMENTS D'ULTRAMAR
El shilayo és un ésser fictici. Probablement és un peix, ja que a l'obra no es detalla concretament però per les seves característiques presenta bastants similituds amb aquest tipus d'animal.
Destaca per la seva curiosa preparació, ja que s'ha de consumir cru, sinò es torna agre al poc temps. Per cuinar-ho cal engegar-ho i correr rere ell fins que s'esgota i s'abrasa. Després, s'ha de picar amb unes raquetes i tallar-li el cos per la meitat. Requereix, per tant, una preparació molt complexa, però resulta ser una cerimònia molt curiosa.
Es diu que és una criatura marina tan especial i estranya que no hauria d'extingir-se mai.
Hola Noeh,
Correccions:
sinó, córrer.
Sumes 0'9p pel tercer trimestre.
JM.
LA SOCIETAT CONSUMIDA.
Als volts de la primavera es va escampar el rumor que la població hauria de començar a dur una anella al nas. No sabien del cert si era un acte obligatori o bé avantatjós, i va resultar que era opcional, però els qui la duien rebrien un tracte especial. Les delegacions d’hisenda cobrarien el cost de l’anella, mentre que la col·locació i anestesia seria de franc.
L’Oncle Oleguer, que era impacient, va aconseguir ràpidament l’anella. L’home treballava d’accionista en una fàbrica que les repartia, per aquest motiu fàcilment es va fer amb una d’acer inoxidable. Va explicar al protagonista que hauria llibertat per escollir el material de la mateixa pagant la diferència. Seguidament, l’Oncle va decidir provar l’anella a la seva filla petita, la cosina Margarida, però com l’operació era molt dolorosa i delicada i l’home no tenia compte ni anestesia per la nena, li va fer molt de mal i li va causar una hemorràgia.
Temps després la gent ja anava pel carrer amb la dita anella. A més, donats els tractes especials que rebien, es podien permetre roba de qualitat i una imatge noble i pulcra. Els pobres, en canvi, com a acte de protesta començaren a portar unes anelles de plàstic, acció que era penalitzada amb una multa. La societat del protagonista, però, les volia de metalls nobles, de manera que critica la necessitat de la població per posseir sempre objectes majestuosos. L’Oncle Oleguer, tot i no estar del tot convençut, al·legava que només s’estaven integrant a la civilització actual. Finalment, l’home es va indignar amb la situació i aconseguí que poguessin fabricar les seves pròpies anelles i posar-se-les, ja que sentia que els estaven trepitjant i amb ells, comentà, no s’hi pot jugar.
Hola Jennifer,
Correccions:
anestèsia.
Sumes un punt.
JM.
La Batalla del 5 de Maig
El conte parla de que, en un poble mexicà, concretament Santa Rita, es celebra una festa en memòria de la derrota dels francesos davant del poble mexicà. Ho feien en aquesta zona perquè es veu que el lloc s’assemblava molt al lloc original on va ocorre la batalla. Aquesta festa es celebra cada any, el cinc de maig. La festa consisteix en la recreació de la batalla entre francesos i mexicans. Cada anys, s’alternaven els papers de l’exercit francès i el mexicà.
Aquell any, un periodista nord-americà va anar a la representació per escriure sobre això. Va parla amb Amador, que representava a Sr. Laurencez, i s’adona de que aquesta li havia robat la novia al general Zaragoza, representat per Nicanor Andere. Va haver-hi una baralla entre els dos, i Amador Garcia i l’entrevistador americà van a l’hospital a veure-ho. A l’hospital, i amb Nicanor Andere, es troba l’Adela, la promesa de l’Amador Garcia. Ella li diu a l’Amador que ho canviava pel Nicanor, ja que el que havia fet era imperdonable.
María Camila García.
Hola Camila,
Correccions:
parla que en..., se celebra, ocórrer, cada any, l'exèrcit, s'adona que, la xicota ("nòvia" és castellanisme).
Sumes 0'9p pel treball al 3r trimestre.
Corregeix les faltes i revisa la fitxa de "Caiguda de preposició" al blog perquè tens dues faltes així.
JM.
Refinaments d'ultramar - resum addicional.
El conte ens parla del shilayo, una espècie marina no molt comuna i que sembla ser un plat consumit comunament a Amèrica del centre. Tot i que no es sap amb seguretat a quina família pertany, se li ha classificat com un amfibi. En aquest conte, Calders ens explica com s’ha de preparar el shilayo (tot i que el peix no existeix realment. És una invenció del Calders).
Hi ha que aconseguir l’animal un dia abans de menjar-ho i mantenir-ho en aigua salda. Quan ja és l’hora de menja-ho, s’ha de cuinar viu. Hi ha que tenir cura, ja que aquest animal es resisteix molt i tendeix a saltar per escapar. Aquest espectacle és vist pels convidats, i quan l’amfibi intenta escapar, les dones li donen cops fins que queda inconscient. Una vegada inconscient, es cuina i es menja.
No obstant, com molts altres productes o mensajars, el shilayo desapareixerà algun dia.
María Camila García.
Hola Camila,
Correccions:
se sap, se l'ha classificat, s'ha d'aconseguir ("hi ha que" no existeix, és un castellanisme), mantenir-lo, salada, menjar-se'l, s'ha de ("hi ha que" és un castellanisme), menjars.
Molt bon resum, llàstima les faltes, tot i que les participacions addicionals compte màxim 0'5p.
Sumes 0'3p, corregeix les faltes tal com us dic a calsse.
Gràcies per participar amb aquest comentari.
JM.
Pels volts del paller
Un home buscava treball però no va poder ser-hi. Una dona va agafar el seu lloc i la va deixar despullada.
Història castrense
L’autor del conte pensa que si hagués dit a uns amics que saltessin per la finestra ho haurien fet. Però un dia els hi va dir i no ho van fer, llavors arriba a la conclusió de que les persones que diuen que farien coses així no son de fiar.
Confessió
Explica que la seva estimada li va dir que podia veure-i un pit però que l’altre no i la taxa com a egoista.
Venim de la pols
Excavaven en davant una casa i no volien dir-li que estaven fer. Al final es sorprèn al veure que li estaven construint la seva pròpia sepultura.
Discreció
Li van demanar a un home que pensés però ell va decicidir no donar molèsties i pensar a casa seva.
Falsa modèstia
Ell deia que era molt senzill però per dintre era tot el contrari.
El fill de Venus
Explica que declarar a algú l’amor és molt difícil.
a un demà millor
L’escena d’un teatre. Surt un noi jove però a causa d’un error del teló aquest cau i s’anul·la la funció.
El mirall de l’ànima
El cos i l’ànima d’una mateixa persona es troben en un mirall i es saluden sense reconèixer-se.
A tornajornals
Diu que un dels grans enamorats de la història va ser Lluís XVl perquè es va casar amb Maria Antonieta. Un amor correspost.
Carta al jutge
Un home mata a un veí i escriu una carta al jutge explicant-ho tot. Després d’això es suïcida.
Un amic del poble
Un noi buscant fórmules per gravar en pedra trobà una viva i digué que ha nascut el rei i que hauria de morir.
Hola Lídia,
Correccions:
conclusió que, són (verb "ser"), se saluden, se suïcida.
Tens un 0'9p pel 3r trimestre.
Gràcies per fer la feina.
JM.
Nota Biogràfica
És un home que es diu Pere, fa una presentació d'ell mateix. I pensa com passés el cap de setmana.
Qüestions de Tràmit
El reu (acusat) tenia dret a una ultima voluntat, però ell no sabia que passava allà.
Balanç
Un home va caure al pou. Va veure passar tota la seva vida mentre queia i va veure que la seva vida era avorrida.
Passos comptats
Un home buscava el principi d'un camí, va preguntar uns caçadors i el van guiar. Però, quan va arribar un home clavat a terra li va dir que això era el final no el principi.
Obcecació
Entre anar el cel i quedar-se a casa va preferir quedar-se a casa.
Lligant Caps
En un dia en una cafeteria una colla d'amics estaven parlant fins que un d'ells els hi va explicar una cosa curiosa. Però, tot el que deia ho havia a pres de memòria per fer-se el llest davant dels seus amics.
L'exprés
Un home, que estava carregat de maletes, esperant que passes un tren. Però no sabia que allà no passava cap tren per aquest motiu ningú li volia dir res.
Vent gris
Una bruixa el va maleir i una ventada el va fer volar.
Copyright
Un home pensa que ha estat venut. I té el dubte si ha sigut un bon o mal negoci.
Ganes de buscar-se-la
Un home li dóna conversa a una dona i al final li digué que la vol violar.
Costums d'altres terres
Els indis hospitalaris, que són lletjos, t'ofereixen la seva dona però si la rebutges et degollen.
No se sap mai
La roda del cotxe que estava malament era la bona perquè s'allunyava de la corba que els va desmanegar a tots.
La fi del cap
Entre el seu cap i el seu cos hi havia un divorci. Un dia el seu cap va morir i li va demanar a la seva amiga que enterres el seu cap, però ella es va esverar tant que va acabar de consolar-la.
De quan les bèsties parlaven
Hi ha una tendència per afalagar a les dones que és grossera.
Hola Layla,
Correccions:
passaria, última, què passava, a uns caçadors, après, passés, un home dóna conversa a una dona (sense "li"), enterrés.
Bé, Layla sumes 0'8p.
JM.
FILOMENA USTRELL (Andrea Prada)
Filomena va nàixer a Verga. Quan ella era petita es va quedar sense pare, ja que ell, després d'haver-se quedar sense feina, es va matar amb el vici. La seva mare va viure fins que és casar. La Filomena és casar amb un home, aquest no cap vici dolent. Va passar un tems i, la mare, va morir. Després, al cap de tres mesos, el
mateix marit també va morir. Però havia quedat embarassada, així que va tenir un fill. A aquest el va educar molt bé i li va donar tot el que va poder. Aquell però, era petit i prim, i els seus companys de classe, sempre l’apallissaven. Perquè es defensés, la seva mare el va entrenar, fent-lo xutar a un sac penjat d'un cirerer.Al cap d’un temps, va començar a ser un dels nois més temibles l'escola. Llavors es va aficionar al futbol i va ser un gran futbolista amb el nom de Felipó-la-Barrera o el Barrera. Ell sempre va reconèixer que tots els mèrits de ser un gran futbolista eren gràcies a la seva mare.
Hola Andrea,
Correccions:
Berga (suposo), es va casar (dues vegades), temps.
El resum del poema és correcte, ara bé, arriba amb molt i molt de retard. Sobre un punt, et poso 0'4p, per l'endarreriment.
JM.
ARCA DE NOÈ
Uns amics van començar a formar grups d’alumnes per poder interrelacionar-se entre ells.Hi havia un grup que era format per quatre joves, estava molt ofès perquè sempre l’insultaven i ells mateixos van formar un grup individual. Poc a poc la gent va anar entrant a aquest grup anomenat arca de noè, ja que era un grup com “per salvar-se del diluvi” que eren els insults o les males passades, i tots ells es defenien els uns als altres. Però va arribar un moment que hi havia molta gent dins del grup i van decidir eliminar-ho.
Hola Lídia,
Correccions:
A poc a poc.
D'acord, és correcte. Si vols pots fer algun poema més, com vulguis.
JM.
Publica un comentari a l'entrada