Els adverbis (5). Els adverbis de negació, afirmació i dubte. Adreçat a tot l'alumnat.

.Els adverbis de negació:

no, tampoc.

Ex:

-No m’ho explica mai.

-Tampoc cal que et pengis tantes medalles.

.Els adverbis d’afirmació:

sí, també, àdhuc (‘fins i tot’), fins, prou.

Ex:

-Et portaré el llibre, àdhuc, un llapis amb una entrevista a l’autora.

-Sí que m’agradaria que em compressis taronges.

.Els adverbis de dubte:

potser.

Ex:

-Potser m’atreviré a fer l’examen de ciències socials.

.Les locucions adverbials que s’empren més són les següents:

.Afirmació:

fins i tot, sens dubte, en efecte, de veres (‘de veritat’), de debò, de veritat.

Ex:

-De veres que aniràs a veure el Barça-Madrid?

.Dubte:

tal vegada, si molt convé, tal volta, qui sap.

Ex:

-Qui ho havia de dir que tal vegada faria un any.

!Compte:

1. Hem de diferenciar potser i pot ser.

1. Potser: és un adverbi de dubte que vol dir ‘tal vegada’ i que demana un verb conjugat en temps indicatiu. Per fer-ho més senzill, el seu equivalent ‘a la millor’.

Ex:

-No ho sé, potser sí que remuntaran el partit.

2. Pot ser: és un grup verbal format pels verbs poder + ser i exigeix un verb conjugat en temps subjuntiu.

Ex:

-Pot ser que no arribi a temps a sopar.

2. En català tant és correcte sens dubte com sense dubte.

Ex:

-Sense dubte, sé que aprovaré el curs per l’esforç que he posat.

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, Editorial Teide, Barcelona)

            (Ampliació i fotografia: Josep Maria Corretger)

!!EXERCICIS:

1. Redacta una oració amb els següents adverbis:

tampoc, àdhuc, prou, de debò.

2. Explica el significat dels adverbis que hi ha a continuació:

sens dubte, potser, fins, sí.

3. Inventa un exercici per treballar els adverbis d’afirmació, negació i dubte, però no el resolguis, que ja ho farà algú altre.

4. Amplia la present fitxa cercant més adverbis de cadascuna de les tres tipologies. Si cal ajuda’t d’Internet o d’algun llibre de català.

5. Inspira’t en la fotografia de la fitxa i escriu quatre oracions amb adverbis d’afirmació, negació o de dubte.

6. Fòrum: com t’han anat els exercicis d’aquesta fitxa? Quines dificultats t’han sorgit i per què? Raona les teves respostes.

Els adverbis (4). Els adverbis de temps. Adreçat a tot l'alumnat.

Els adverbis de temps són força coneguts i contínuament els podem trobar en els textos escrits o bé en l’oralitat. Ens hi aturem per repassar-los:

abans-d’ahir, ahir, aleshores, anit, ara, aviat, avui, demà, després, encara, enguany, ja, llavors, mai, mentrestant, quan, sempre, sovint, tard, tothora.

També podem trobar expressions adverbials que indiquen temps:

a trenc d’alba, a/de vegades, al capvespre, cap al tard, d’hora, de dia/de nit, de matí, de seguida, demà passat, l’endemà, tot seguit, una vegada.

¡Compte:

.abans-d’ahir: s’escriu amb un guionet.

.aleshores i llavors són sinònims.

.anit: vol dir ‘ahir a la nit’.

.enguany: significa ‘aquest any’.

.mentrestant: indica ‘al mateix moment’ que fas alguna cosa.

.tothora: equival ‘a tota hora’.

.a trenc d’alba: significa ‘en clarejar el dia’. ‘a punta de dia’.

.demà passat: en alguns dialectes hi ha el costum d’invertir-ho i dir: ‘passat demà’.

.l’endemà: és ‘el dia que segueix immediatament al dia del que algú parla’.

.Quan: indica temps i equival a “cuando” castellà.

Ex:

-Quan podem tornar a quedar.

No l’hem de confondre amb Quant: que indica quantitat. Equival a “cuanto” castellà.

Ex:

-Quan val inscriure’s a la cursa?

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, Editorial Teide, Barcelona)

            (Ampliació i fotografia: Josep Maria Corretger)

!!EXERCICIS:

1. Redacta una oració amb els següents adverbis de temps:

abans-d’ahir, aleshores, anit, enguany, mentrestant, tothora, quan, ara.

2. Explica que signifiquen les següents expressions que indiquen temps:

a trenc d’alba, de vegades, cap al tard, demà passat, l’endemà.

3. Anota el nom de quatre films catalans que continguin adverbis de temps. No t’oblidis d’esmentar l’any i el director o la directora de la pel·lícula.

4. Veus alguna diferència entre “demà” i “l’endemà”? Per què? Quina empres més?

5. Inventa un exercici per tal de treballar els adverbis de temps i les locucions adverbials, però no el resolguis, que ja ho farà algú altri.

6. Escriu un microconte de tres a cinc línies on apareguin quatre adverbis de temps i una locució adverbial.

7. Fòrum: reflexiona sobre com t’ha anat l’aprenentatge en aquesta fitxa. Què has trobat més difícil d’entendre i què t’ha resultat més senzill i per què?

Els adverbis (3). Els adverbis de quantitat. Adreçat a tot l'alumnat.

Ja estem familiaritzats amb molts dels adverbis de quantitat, però els hi donem de nou una petita llambregada. D’entre els que apareixen sovint en els textos escrits podem trobar:

almenys, bastant, força, gaire, gairebé, gens, massa, menys, més, mig, molt, només, poc, prou, quant, quasi, que, solament, tan / tant, tot.

D’entre les locucions adverbials de quantitat que sovintegen hi ha:

una mica, un poc, si més no, ben bé.

.Compte!

1. Cal no confondre les expressions gairebé i gaire bé.

Gairebé: significa ‘quasi’.

Ex:

-Gairebé vàrem arribar a temps per a sortir amb el ferry.

Gaire bé: significa ‘no del tot bé’.

Ex:

-Avui no em trobo gaire bé, tinc un mal de cap molt fort.

2. Tan i Tant també són adverbis de quantitat.

Tan: acompanya un adjectiu, un altre adverbi o una locució adverbial. Equival a ‘tan’ castellà.

Ex:

-Sempre ve tan de pressa que algun dia es farà mal.

Tant: pot funcionar com un adverbi, és a dir, modificarà el verb o també pot funcionar com un adjectiu, i aleshores modificarà el nom. Equival a ‘tanto’ castellà.

            Ex:

            -No m’agrada que em miris tant!

3. Els adverbis de quantitat força, massa mai tenen formes de plural. Per tant mai diguis ni forces ni masses perquè no existeixen.

Ex:

-No tinc masses ganes d’anar a comprar (incorrecta)

-No tinc massa ganes d’anar a comprar (correcta)

-Sí, encara em queden forces per seguir lluitant i aprovar el curs (incorrecta)

-Sí, encara em queda força per seguir lluitant i aprovar el curs (correcta)

N.B. En aquesta segona oració amb força caldrà canviar també el verb per tal que sigui gramatical.

4. Cal diferenciar les formes quan i quant.

Quan: adverbi de temps. Equival a “cuando” (castellà).

Ex:

-Quan arribaràs de l’institut?

Quant: adverbi de quantitat. Equival a “cuanto” (castellà).

Ex:

-Quant de temps vas estar en aquell camp de treball durant l’estiu?

5. Algunes peculiaritats d’alguns adverbis de quantitat:

.almenys (sempre en plural)

.bastant (bastant, bastant, bastants, bastants).

Per tant, no existeix bastanta ni bastantes.

.gens (sempre en plural)

.gaire (gaire, gaire, gaires, gaires)

Per tant, no existeix gaira.

.menys (sempre en plural)

.prou (prou, prou, prous, prous)

Compte, no existeixen les formes prouta ni tampoc proutes.

.quasi (la forma és aquesta i és invariable). No hem de dir “casi”.

.solament (forma correcta i “solsament”, és la incorrecta)

N.B. Alguns dels adverbis apareguts en el punt número 5 els diem malament per culpa de l’oralitat i de fer-ne la flexió. En dialectes de la zona nord-occidental succeeixen aquests errors quan conversem. Espero que aquesta fitxa us ajudi a solventar-ho.

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, Editorial Teide, Barcelona)

            (Ampliació: Josep Maria Corretger)

            (Fotografia: Josep Maria Corretger)

      !!EXERCICIS:

1. Redacta quatre oracions amb ‘tan’ i quatre més amb ‘tant’.
2. Explica una tècnica que hagis après per diferenciar ‘tan’ i ‘tant’ a l’hora d’escriure.

3. Escriu quatre oracions amb ‘gairebé’ i quatre més on aparegui ‘gaire bé’.

4. Quins adverbis de quantitat pots emprar observant la fotografia. Empra tots els que et siguin possible. Ajuda’t amb la frase:

-A la imatge hi ha____________orenetes.

5. Subratlla la forma correcta de les següents oracions:

-Ahir el pare em va encomanar que anés a comprar perquè no tenia (prouta/prou) carn.

-(Tant/ Tan) me fa el que tu em diguis.

-Estic cansat i ja no em queda (forces/força) per treballar més.

-Vaig a repostar perquè no em queda (gaira/gaire) benzina.

-Escolti, em podria dir (quan/quant) val aquest bolso?

-Vinga, ànims que (quasi/casi) ja hem arribat!

-(Solsament/Solament) vull llegir, ja nedaré més tard.

-Amb un plat i (mitg/mig/mitx) estaré ben servit, gràcies.

6. Inventa un exercici per treballar els adverbis de quantitat, emperò no el resolguis que ja ho farà algú altri.

7. Fòrum: com t’ha anat la present fitxa? T’ha resultat útil? Quins són els adverbis de quantitat que et portaven dificultats d’escriptura i per què? Quan parles empres els adverbis de quantitat amb correcció o sense voler i per espontaneïtat se t’escapa algun error? Raona les teves respostes.