Un dia, un llenyataire va adonar-se que no tenia destral.
Sorprès i amb llàgrimes als ulls, es va trobar al sortir de casa el seu veí,
qui, com a sempre, el saludà amb amabilitat. Mentre aquest entrava a la seva
casa, el llenyataire, de sobte, començà a sospitar i pensar que potser hagués estat el
veí qui li havia robat la destral. De fet, ara que ho pensava bé, el seu
somriure semblava nerviós, tenia una mirada estranya i, inclús, hagués dit que
li tremolaven les mans. Ben pensat, el veí tenia la mateixa expressió que un
lladre. Caminava com un lladre i parlava com un lladre. Tot això anava elucubrant
el llenyataire, quan, sense assabentar-se, els seus pasos el portaren de
nou al bosc on havia estat la nit anterior.
Una vegada allí, ensopegà amb quelcom dur i caigué. Quan mirà
al terra… veié que era la seva destral! El llenyataire tornà de nou a casa, penedit
de les seves sospites i, quan observà altra vegada el seu veí, va ser conscient
que la seva expressió i les seves maneres de caminar i parlar eren les de
sempre.
En algunes ocasions, els nostres pensaments ens fan tenir
percepcions distorsionades
de la realitat, malinterpretant situacions amb facilitat.
(Extret de la revista “Pronto”.
Traducció: Josep Maria Corretger)
[Imatges extretes de: Docents.cat]
EXERCICIS:
1. Realitza un
resum d’aquest conte en valors.
2. Explica el
significat dels següents mots en color lila.
3. Pensa i
escriu un sinònim de:
Sospitar:
assabentar-se:
Elucubrant:
ensopegà:
Penedit:
distorsionades:
4. Esmenta
cinc verbs en passat que apareguin al conte.
5. L’acabament
del pretèrit imperfet d’indicatiu com s’escriu en català?
6. Què
preocupa al llenyataire?
7. Per què el
llenyataire sospita del seu veí?
8. On troba
allò que cerca?
9. Quin
ensenyament presenta aquest conte per al nostre dia a dia?
10. Fòrum:
aquest conte es podria resumir amb una expressió: “Les aparences engañen”.
Relaciona aquesta afirmació amb el conte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada