.Parla en primera persona: «Vaig néixer el dia 31 de desembre del 1899».
.Estableix una conversa amb Cosme Tudurí, el seu editor.
.Intenta escriure una història. No sap per on començar. A Barcelona? Al carrer Jaume Giral.
.Se celebra el nou segle on vaixells alemanys del port de la ciutat comtal engeguen canonades.
.L’editor l’anomena Carola, i li recomana: «Has d’escriure les teves memòries». Ell es pensava que la Carola era analfabeta.
.Benito Garrido li va descobrir una nova vida, de dos anys i una mica més. La va fer feliç.
.El 22 de desembre del 1955 se’n va anar definitivament de casa de Roses, per a independitzar-se.
.Rumia dades per a començar la novel·la a l’entorn d’unes dades assenyalades. Ara que és vella i té perspectiva de la seva mirada i no té por de res.
.Té diners.
.Pensa si escriu la seva història en tercera persona i parlar de Carola Milà, com si l’hagués coneguda. Així seria més fàcil parlar d’ella, tant del bo com del dolent de com va saber utilitzar el seu cos i amb l’astúcia va guanyar diners.
.Va tenir dos amors oposats, i que es van destruir l’un a l’altres: el diner i la llibertat.
.Ho escriurà en primera persona, com la novel·la picaresca, segons Tudurí, així serà més autèntica l’escriptura.
.Vol explicar la veritat. Tudurí li diu que rumiï si parlarà de gent coneguda i de fets històrics. Per evitar injúries, l’aconsella canviar el nom dels personatges públics, així com els de la seva família. S’ha d’entendre l’obra però sense parlar clar. També li recomana no fer-se l’erudita.
.L’autora, que es posa en la pell de la Carola Milà, demana la novel·la «Quaranta anys d’advocat», d’Amadeu Hurtado, i pretén escriure una obra a l’estil de «Moll Flanders» de Daniel Defoe i les memòries d’Hurtado.
.Tudurí s’espera una biografia, en la qual lligui els records amb l’existència de la gent il·lustre.
.El pròleg finalitza amb una de les referències inicials, els canonades de l’esquadra alemanya al port de Barcelona celebrant el canvi de segle.
.És un escrit original i on es planteja dubtes sobre l’escriptura de la novel·la, així com a la vegada estableix un pont entre l’autora i el personatge, i juga amb això al llarg de tot el pròleg.
[Basat en l’obra «Feliçment, jo soc una dona», de Maria Aurèlia Capmany]
[Imatge extreta de: Educació 62]
EXERCICIS:
1. Llegeix el pròleg de l’obra «Feliçment, jo soc una dona» i comenta de què tracta.
2. Creus que la redacció del pròleg de l’obra és original? Per què?
3. Qui és la veu del pròleg?
4. En Cosme Tudurí quina funció fa? Per què?
5. De què va treballar de jove Carola Milà?
6. Per què no té vergonya la protagonista de parlar sobre la seva vida?
7. Quins consells dona Cosme Tudurí a l’autora-protagonista?
8. Per què l’autora té el dilema de si explanar la història en primera persona o en tercera?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada