divendres, 29 d’abril de 2022

Fets destacats de Maria Aurèlia Capmany. Adreçat als de literatura

 Aquest és l'esquema que ha realitzat l'alumnat de Literatura catalana destacant aspectes de la vida i obra de l'autora. Clica a sobre de l'armari per ampliar-la.


                                                             [Fotografia: Mariona Berenguer]


N.B. Alguns enllaços que t’ajudaran:

https://educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/mod/book/tool/print/index.php?id=8033

 

 

 [Imatge extreta de: Petit Format]

 

EXERCICIS:

1. Cerca informació i aporta vint aspectes sobresortints de la vida i obra de Maria Aurèlia Capmany.

2. Per què diem que «Feliçment, jo soc una dona» és una obra feminista? Explica-ho amb exemples de l’obra.

3. Amb l’ajuda del llibre i d’Internet, crea una ruta literària de l’obra o de l’autora.

4. Escull un personatge de l’obra «Feliçment, jo soc una dona», i comenta com actua mitjançant exemples de l’obra.

5. Quina és l’originalitat del pròleg de l’obra?

6. Es diu, que «Feliçment, jo soc una dona» és una falsa memòria? Per què?

7. Escull un fragment de l’obra que t’hagi agradat i realitza’n un comentari.

8. Quins fets històrics viu la protagonista de l’obra? Quins anys abasta la seva vida?

9. Comenta el present fragment del llibre, pàgines 74 -76 de l’edició d’Educació 62.

Vaig conviure amb ella ben bé fins als set anys. És impossible que no hi hagués un moment o altre de tendresa, una correguda meva per refugiar-me a les seves faldilles. I alguna cosa em devia dir suposo quan fèiem el llarg camí de can Pujades al barri de Santa Caterina. Però per més que faig esforços no recordo res. Ni paraules, ni renys, només alguna plantofada escadussera i la frase: «Això no es diu!». No la sé veure parlant, formant part de la gent que jo coneixia, com si ella, la meva mare, fos un personatge aliè a tot això, com si ja n’estigués definitivament fora abans de saltar per la finestra.

Ho sé, sé totes les raons que motiven el meu oblit, quan sigui l’hora explicaré també què n’opinava l’inevitable psiquiatre. Però ara soc aquí, en aquest octubre d’una calidesa meravellosa, fent tots els esforços del món per dir la veritat. I no m’és gens fàcil de dir-la. Ara ho veig. Vaig aprendre a mentir molt aviat, abans que jo mateixa sabé que era una defensa, l’única que tenia, i em calia conquerir l’amor dels altres al preu que fos. Mai no vaig saber ben bé què era la dignitat.

No tinc cap fotografia de la meva mare, ni de ningú de la família, és clar. Quan, alguna vegada, m’entretenia a repassar àlbums farcits de fotografies de tota la parentela del meu marit, pensava que era una forma de recordar que a mi m’era vedada i al mateix temps em sentia com nova de trinca, lleugera, sense cap llast.

Si vull recordar la meva mare, ella mateixa davant meu en forma de paraules o gestos o contactes, la seva cara, tot l’embalum del seu cos, sembla fugir de la meva atenció, m’arriba, en canvi, com un rastre en la memòria dels altres. Parlaven de la meva mare:

-Mi-te-la! I tant que s’assembla a sa mare. Però serà més alta i més fina. Fixa’t amb els turmells, com un cavall de raça!

-Té els mateixos ulls que sa mare. Uns ulls golafres, que no ho veus?

-Ja té a qui assemblar-se, pobra desgraciada!

Aquesta no es ficarà al llit amb el primer que arribi, com sa mare. Aquesta en sap, de fer-se l’esquerpa!

Pobra Carola, ta mare t’ha deixat. Era un pendó, vet-ho aquí.

Tot això són frases que recordo, paraula més paraula menys, que naixien de l’anonimat de la cuina, amb la interrupció de la cuinera, que de tant en tant aturava aquella excitació que la meva presència produïa, amb un:

I deixeu-la estar, pobra Escaroleta. Vine’m aquí, ulls grossos!

10. Imagina’t que se t’encarrega crear una campanya publicitària per al llibre “Feliçment, jo soc una dona”. Pensa en alguns dels ingredients importants de l’obra i de l’autora, com a principal reclam.

 


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;