El
cant de les caramelles és mencionat a nivell testimonial en un escrit que es
trobà al segle XVI i és en aquest temps en què se celebraven cantades en el món
rural. Les caramelles més antigues són els goigs de caràcter religiós en
homenatge a la Mare de Déu del Roser, que fou transmès per via oral i que podem
trobar recollits en els manuscrits 854, folis 113 i 114 ubicats a la Biblioteca
de Catalunya datats al segle XV.
Al
llarg del segle XIX, les masses corals van començar a adoptar aquesta tradició
i lentament es va anar introduint a les ciutats i renovellant amb la
incorporació de nous elements, així com també de peces musicals. Les primeres
colles de caramellaires es començaren a generalitzar al 1880, tot i que a la
ciutat comtal ja es té constància de cantades de caramelles el 1776.
El
mot caramella prové del llatí vulgar calamella, construïda sobre el mot calamellus, que a la vegada és un
diminutiu de calamus i que vol dir
‘canya’. En canvi, si ens fixem en caramelles
prové del català caramella i que
significa ‘obsequi de queviures i llaminadures que hom lliura en determinades
festes’.
És una tradició que es troba emparada a
diversos llocs de Catalunya, així com també a Mallorca o Menorca, amb certes semblances
a les caramelles de les contrades catalanes. Les caramelles són tradicionals
del diumenge i del dilluns de Pasqua, per tant, si les volem escoltar, hem de
moure’ns fins a alguna d’aquestes poblacions que les mantenen. En diverses
viles catalanes els cantaires recorren els carrers els dies esmentats per tocar
durant el matí davant de punts emblemàtics, o davant qui els lliura una propina
per tal que els dediquin un tema, fins i tot, poden desplaçar-se a cantar pels
masos. Ho fan amb devoció i moltes ganes. Dedicar-se a cantar vol un
entrenament, un bon dirigidor i fer una bona pinya. És bonic poder gaudir
d’aquesta tradició tan arrelada a les nostres terres i poder escoltar cançons
com “La puntaire”, “Les flors de maig”, “La sardana d’en Guimerà” o tantes
altres. Sobretot canten cançons d’autors coneguts com Anselm Clavé o de
caràcter local o satíric. Temes que es renoven any rere any.
Els
caramellaires formen colles de cantaires, amb veu maculina, algunes de les
quals formen part de corals o d’orfeons i es dediquen a cantar temes de
diferents temàtiques, així podem trobar temes de caire religiós, d’altres de
tema marià, amb goigs del Roser, referents a la catalanitat, o d’altres de més
satíriques i festives, perquè volen divertir els oients i estirar-los un petit somriure.
Alhora que es canta o després de finalitzar la peça musical, un dels membres de
la colla cantaire passa un cistellet guarnit perquè els qui presencien
l’actuació, tant si es troben a peu del carrer, com en els balcons, hi puguin
depositar quelcom, com ara diners, ous, pastes, fruita i similars. El cistellet
s’acompanya d’un pal llarg estirat per arribar als llocs elevats, i també és
tradicional portar-lo penjat en un pal o bé una perxa. Un altre caramellaire passeja el banderí amb el nom de la
coral i amb petites bandes de diversos colors que s’uneixen a la barra que
suporta l’escut, apareixen els noms de les principals trobades a les quals han
assistit per cantar, amb el nom de la població i el dia de l’actuació. Són
mereixedores de ser vistes. Trofeus per als cantaires.
De vegades, les caramelles s’acompanyen per instruments
musicals de caire tradicional com per exemple les cornamuses, les gralles, els
tambors, o bé també els violins i guitarres. Si la trobada dels caramellaires
és important, poden portar fins i tot, bandes de música. En d’altres, dins de
les caramelles també poden incorporar-se balls i danses.
Juneda, és una d’aquestes poblacions de les contrades
catalanes on les caramelles hi estan molt arrelades. Les porta ben endins del
seu cor. La seva gent ho prova,
acompanya els cantaires pels carrers, d’un punt a un altre, tant si
plou, com si fa sol, perquè és un dels pilars fonamentals que té la població. La
Massa Coral Els Cantaires de Juneda té el seu origen en el primer cor de Clavé
de la població, que data del juny de 1894, la plaça de l’església, té una
petita inscripció en pedra que homenatja aquests primers junedencs que
s’iniciaren en el cant, per tant, en són uns grans experts i la història els
avala, ¿qui no espera els seus divertits popurris al final de cada vetllada
després d’actuar, entre d’altres llocs, davant del Teatre Foment, davant de
l’ajuntament, plaça de l’església o bé la plaça que des de fa dos anys porta el
seu nom i que es troba enclavada dins la vila closa? Parlem de la plaça Els
Cantaires. Uns popurris on sense tallar-se ni un pèl citen fets ocorreguts
durant l’any natural tan a nivell de país com de la vila, personalitzant en
personatges coneguts per tothom i tractant qualsevol temàtica. Ara en aquest any
2017, la massa coral Els Cantaires de Juneda celebren el seu norantè
aniversari, una fita esplèndida per aquesta colla de cantaires que al llarg
dels anys han assolit fites magistrals i que estan formats per habitants del
poble de diverses generacions, entre els quals hi ha passat un familiar meu, i
que segueix un any darrere un altre delectant-nos amb les seves actuacions, cantant
al bon temps i llençant alguna floreta a les dones joves, amb la barretina roja,
camisa blanca, pantalons foscos i la faixa ben col·locada. Enhorabona a la
Massa Coral Els Cantaires de Juneda i continueu amb aquesta meravellosa
tradició que us envolta dins la vila closa!
Josep Maria Corretger Olivart
(Fotografies: Caramelles Vilatorta, Garrigues TV,
Vikipèdia i Ajuntament de Juneda)
.Webgrafia:
Enciclopèdia.cat
!!EXERCICIS:
1. Cerca informació sobre una tradició popular de les nostres terres i realitza una explicació sobre els seus orígens i en què consisteix.
2. Fòrum: has vist alguna vegada com canten caramelles? Les coneixies? Què et sembla aquesta tradició tan antiga i catalana? Raona les teves respostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada