“Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o
poeta, o pagès. La meva professió, en canvi, és de ser Joan Fuster”.
(De “Consells, proverbis i insolències”, 1968)
L’autor visitava biblioteques de vell i veia les
possibilitats de la llengua catalana com a font de cultura. Fuster realitzà els
estudis de Dret a la Universitat de València, els finalitzà el 1947 i posà un
despatx d’advocat al seu poble, fins que abandonà per escassetat de feina i per
dedicar-se a la literatura. Llavors exercí com a professor, i més endavant, ja
de gran, es doctorà en filologia catalana el 1985. S’afeccionà a la lectura
gràcies a les novel·les de Jules Verne, Emilio Salgari i Agatha Christie. Aviat
s’interessà pel periodisme, així doncs, és a partir dels anys quaranta quan
trobem el seu primer article periodístic i alhora el primer escrit en català, aparegué
el 1944 i s’intitulava “Vint-i-cinc anys de poesia valenciana”. Col·laborà a
l’almanac de Las Provincias amb poesies i escrits literaris. Codirigí la
revista Verbo (1946-1956) amb Josep Albi, publicació on començaran a aparèixer
els seus articles de caire literari. Podrem trobar els seus escrits tant en
publicacions oficials com en d’altres produïdes a l’exili. Fuster es dóna a
conèixer entre els intel·lectuals valencians. Al mateix temps, també entrà en
contacte amb autors catalans i anava coneixent els autors universals, d’aquí
que aviat decidí ésser escriptor.
Sorprenentment, els primers llibres que veieren la llum
de Fuster foren llibres de poesia, a les
acaballes de la dècada dels quaranta, gènere en el qual també provà sort:
“Sobre Narcís” (1948), “Tres poemes” (1949), “Ales o mans” (1949), “Va morir
tan bella” (1951), “Terra en la boca” (1953) i “Escrit per al silenci” (1954). Gènere
que posteriorment abandonà, el mateix succeí amb el gènere novel·lístic, per
dedicar-se amb cor i ànima a l’assaig, que ell anomenava “tebeos per a
intel·lectuals” i al món articulístic, és a dir, periodisme de caire moralista,
juntament amb una actitud escèptica, que s’acompanyava d’un to irònic, sovint
sarcàstic i amb la pretensió d’interrogar,; gèneres que ja no abandonà fins a
les acaballes de la seva carrera, Fuster deia: “Dubtant no m’equivoco mai”. Ell
necessitava autonomia de pensament. Temps en què ens llegà un darrer volum
poètic: “Set llibres de versos” (1987), que compila els seus llibres en vers,
versos on es plasma la poesia pura i el simbolisme, la ironia, la mordacitat,
escepticisme, antilírica.
“Si
per casualitat ets virtuós –qualsevulla que sia la mena de virtut que
professis-, convé que ho dissimulis. Així t’estalviaràs almenys dues molèsties
considerables: la de ser admirat i la de ser menyspreat”.
(Dins “Consells, proverbis i insolències, 1968)
És a finals dels anys quaranta quan Fuster va començar a
col·laborar en diaris i revistes fins que entra com a professor a la
Universitat de València: algunes d’aquestes són: Jornada, El Correo Catalán, La
Vanguardia, Destino, Serra d’Or, Tele-exprés, El Temps. Dirigí la revista
Espill i diverses col·leccions de llibres.
La dècada dels cinquanta es professionalitza com a
escriptor i col·labora en la premsa valenciana i també del principat: Destino,
Avui, Informaciones, ABC, El País. A partir del 1955 combina la tasca de
periodista amb la d’assagista d’història i crítica literària. Aconsegueix un
gran ressò amb les seves obres. S’inspirà amb els enciclopedistes francesos
Voltaire i Montaigne i autors de caire moralista. Fuster inicia la
col·laboració amb la revista Levante de València i comença a obrir-se camí en
un gènere en el qual no tardaria a deixar-se sentir.
Fuster elogià l’escepticisme com a doctrina i l’humor
corrosiu. S’interessà per qüestions morals o ideològiques i la cultura en
general: música, pintura, teatre, sense abandonar la vida quotidiana.
També edità la “Antología del surrealismo espanyol” (1952)
amb Josep Albi. L’escriptor de Sueca mai deixà de banda ni la seva terra ni la
seva llengua, d’aquí que podem trobar obres fonamentals dins la seva
bibliografia. Poc temps després, Fuster començava a esdevenir un guia per a la
seva gent, però de fet, aquest és un paper que ell no cercarà, sinó que la
societat li atorgava.
Els articles en diaris, revistes i premsa són una
constant en Fuster i que ja no abandonarà fins als seus darrers dies de vida.
El 1955 apareix “El descrèdit de la realitat”, que es basteix de l’habilitat de
l’ús de l’adjectiu de manera constant. Assaig sobre l’art modern i per
encàrrec. Fuster s’interessa per les obres d’erudició, històriques i de crítica
literària, així doncs, com a antòleg edita: “Pàgines escollides de sant Vicent
Ferrer” (1955), “Recull de contes valencians” (1958), “Antologia de poesia
valenciana”, i una antologia sobre “Ausiàs March: antologia poètica” (1959).
Mai va deixar de banda la història, la cultura, i sobretot la identitat de la
seva terra, que trobarem reflectida en moltes obres fusterianes: “Nosaltres els
valencians” (1962), “Qüestió de noms” (1962) i “El País Valenciano” (1962). El
primer dels tres, ens referim a “Nosaltres els valencians” marcà un abans i un
després per als habitants de les esmentades terres. També s’endinsà en èpoques
conflictives de la literatura i història: “Joan Serrallonga” (1961) amb Joan
Reglà.
Fuster realitzà estudis sobre clàssics valencians i que a
poc a poc anava publicant a “Revista Valenciana de Filologia”, on es basa en
investigar i suggerir més que en l’erudició. Un dels principals temes assagístics de Fuster fou
l’ésser humà i tot allò que l’envoltava. Tema que s’entrellaça amb el pensament
europeu del segle XVI. D’aquí que Michel de Montaigne en sigui un dels seus
mestres, com també Voltaire i Rousseau. Ara bé, Fuster clamava que es trobava
lluny de Montaigne i de Diderot en moltes coses. Així com que l’apassionava
Erasme de Rotterdam. Fuster adquirí un saber enciclopèdic que feia de pont a la
curiositat que tenia per les coses: el passat històric, la literatura medieval,
moderna i contemporània, la identitat de València, les difícils relacions amb
la identitat dels Països Catalans, la història de l’horta valenciana, la
política, els viatges. Podem classificar les obres del gran Joan Fuster per
diferents temàtiques:
Obres
d’història cultural:
Obres dedicades a la literatura medieval, episodis sobre
la pròpia història, literatura contemporània, articles, pròlegs sobre aquests
llibres.
A)
Àmbit
medieval:
Fuster estudià les figures clàssiques del segle d’or
valencià: sant Vicent Ferrer, sor Isabel de Villena, Jaume Roig, Ausiàs March o
Joan Roís de Corella. Dels quals en féu una lectura atenta i gran investigació
que culminà amb una magnífica aproximació biogràfica de cadascun. Així com
també l’originalitat en el tractament i agilitat en l’assaig escrit.
B)
Edat
moderna:
Per Fuster era una època negativa si la contrastem amb
l’època medieval, posteriorment la consideraria un pèl millor. Obres:
“Joan Serrallonga” (1961), amb Joan Reglà, “Poetes,
moriscos i capellans” (1962), “El bandolerisme català. La llegenda” (1963),
“Heretgies, revoltes i sermons” (1968), “La decadència al País Valencià”
(1976). Dóna llum a episodis poc vistosos. Posà a l’abast de tothom autors dins
el seu context historicocultural i posteriorment, els emmarca dins els
esdeveniments històrics.
C)
La
literatura contemporània:
Destaca els aspectes sobresortints del segle xx. Obres:
“Poesia catalana” (1956), “Història de la literatura
catalana contemporània” (1972), escrita per encàrrec i amb un esforç pels
lectors per interpretar-la; el recull
d’estudis “Llibres i problemes del Renaixement” (1989), així com també els
pròlegs en obres de Joan Salvat-Papasseit el 1962, Salvador Espriu el 1963,
Josep Pla el 1966 i que s’apleguen dins “Contra el Noucentisme” (1978), llibre
focalitzat en tres autors destacats de la nostra literatura abans esmentats:
Joan Salvat Papasseit, Salvador Espriu i Josep Pla; finalment, també dirigeix
algunes col·leccions de llibres.
.Obres
de caràcter sociopolític:
Preocupat per la qüestió nacional, concretament vinculada
al País Valencià: tant a nivell polític com cultural, i on es veu un Fuster
compromès políticament. Vol que els ciutadans de terres valencianes es
comprometin, prenguin consciència a nivell polític. En una entrevista
realitzada per Montserrat Roig glossà: “Em vaig preocupar per la política
bastant tard”. Fuster teoritza, prova i fa crítica analitzant episodis de la
seva història, intenta extreure conclusions que abastin els Països Catalans.
Obres:
“Nosaltres els valencians” (1962), analitza els problemes
del poble valencià des del segle XIII fins a l’actualitat a mode de reflexió
nacional, és un assaig decisiu i polèmic. El volum s’inspira en “Notícia de
Catalunya” de Jaume Vicens i Vives. L’obra documenta els fets històrics i
analitza els errors col·lectius que identifiquen el País Valencià. Es clou amb
una proposta de caire nacional dels Països Catalans. Dóna a conèixer el País
Valencià a una generació de joves. És considerada com un dels pilars del
naixement del nacionalisme valencià modern i alhora, de suport de pensament
nacionalista català dins dels Països Catalans.
D’altres obres d’aquesta tipologia política i per al
saber de la història, la cultura i els problemes de la identitat nacional del
País Valencià o sobre viatges són: “Raimon” (1964), “Combustible per a falles”
(1967), “L’albufera de València” (1970), “Un país sense política” (1976), “La
decadència al País Valencià” (1976) , “El blau de la Senyera” (1977), “Destinat
(sobretot) a valencians” (1979), “Ara o mai” (1981), “País Valencià, per què” (1982), “Pamflets
polítics” (1985), on aporta idees dins la transició.
.L’assaig
humanístic:
Dins de l’assaig fusterià es pretén fer dubtar, ell
interroga de manera constant, per tal d’arribar a fer reflexionar i a
sincerar-se en algunes ocasions. Fuster empra l’assaig com a provatura
d’escriptura. D’entrada, parteix del dubte i des d’aquest, tot és motiu de ser
analitzat sense ésser científic, només partint d’una hipòtesi per voler-se
explicar. S’inspira en pensadors europeus del segle XVI. Estudia qüestions
universals, s’acosta al nacionalisme crític i mostra d’actitud escèptica. El
discurs assagístic de caire humanístic de Fuster es focalitza en dos blocs
d’interessos: manifestacions de l’activitat creadora i la crisi de l’home en el
món canviant actual; qüestions aparegudes a nivell de col·laboracions periodístiques,
l’assaig llarg, un diccionari de tipus filosòfic com els il·lustrats, un volum
de sentències, l’anaforisme, el dietari íntim, o el “Bestiari” (2006), llibres
d’aforismes, on sota la influència de la faula d’Isop, combina el tractat
medieval i cultural, amb la seva ironia. Obres:
“En
el fons de tot enamorament hi ha un error: sense cap motiu havíem pensat que la
persona que estimàvem era un altra”.
(Dins “Consells, proverbis i insolències”, 1968)
L’escriptor empordanès Josep Pla dins la seva obra
“Homenots” (1958-1962), descrivia a Fuster de la següent manera:
“Conceptuo l’aparició de Fuster en la nostra àrea
lingüística com un fenomen considerable. Si a les illes Francesc de Borja Moll
ha estat el primer element pràcticament integrador, a gran escala, de la nostra
àrea lingüística, Joan Fuster ho ha estat- i ja veient les coses des del punt
de vista polític- a València”.
Morir-se
massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és
sempre un error.
El
mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.
(Dins “Diccionari
per a ociosos”, 1964)
Fuster ha rebut la desqualificació d’obres per sectors
polítics conservadors i anticatalanismes, fou objecte de dos atemptats amb
bomba al seu domicili de Sueca per la mostra de catalanitat dins les seves
obres i que mai amagava. Les autoritats i entitats no tardaren en reconèixer la
vàlua i saber de Fuster, un savi: fou membre agregat de l’Institut d’Estudis
Catalans, i promotor i president d’Acció Cultural del País Valencià. Rebé el
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1975 i la Medalla d’Or de la
Generalitat de Catalunya el 1983. Un any després, el 1984 fou nomenat doctor
honoris causa de la Universitat de Barcelona. Fuster era un viciós de la
lectura, tenia la ment d’un curiós i que
el capficava dins de qualsevol text, sense pretendre mai sobrepassar els límits
de l’opinió personal i ingeni. Un home que quedà impactat per la lectura de
“Glossari” d’Eugeni d’Ors. En els darrers anys de la seva vida, Fuster decidí
desaparèixer de l’escena pública. Talment, l’autor de Sueca no deturava
l’escriptura i continuava escrivint pàgines i més pàgines fins que la mort
trucà a la seva porta. Aquest historiador, crític, assagista, articulista i
poeta morí el 21 de juny del 1992. Parlem de l’assagista en llengua catalana més
important del període de la postguerra. Un homenot de les lletres catalanes.
“Epitafi”
Per
exemple:
ací
jau
j f
va
morir
com
va viure
sense
ganes.
(Dins “Diccionari per a ociosos”, 1964)
Josep Maria Corretger Olivart
Bibliografia:
-DIVERSOS, (2010). Solc. Literatura
catalana. Història i textos, Educaula, Barcelona.
-DIVERSOS, (2006). Temari de llengua
catalana i literatura, volum IV, MAD, Alcalá de Guadaíra.
-FUSTER, Joan, (2017). Fuster per a ociosos, una antologia de Xavier
Aliaga, Sembra Llibres, Carcaixent.
-FUSTER, Joan, (1981). Indagacions i
propostes, Edicions 62 i La Caixa, n.53, Barcelona.
Webgrafia:
-Lletra.uoc.edu
-“Personatges”, TVE, 1977. Montserrat Roig entrevista a Joan Fuster.
!Visualitza el documental sobre Joan Fuster, "Ser Joan Fuster" (2008) a:
(Imatges estretes de: enciclopèdia.cat, Edicions 62, espai Joan Fuster,
espais escrits, todocolección)
!!EXERCICIS:
1. Escull vuit aspectes de la vida i obra de Joan Fuster que s'han de conèixer.
2. Esmenta quatre obres destacades d'assaig, poesia, història i cultura popular de l'autor de Sueca.
3. Cerca un aforisme que t'agradi de Joan Fuster i comenta'l. Si algú ha participat en aquest exercici, no es pot repetir l'aforisme.
4. Tria una obra de Joan Fuster, esmenta el títol i comenta de què tracta. Si algú ha realitzat aquest exercici, no pot repetir-se l'obra.
5. Entra al "Diccionari per a ociosos" a l'enllaç de sota, escull una definició que t'agradi, adjunta-la aquí i comenta-la amb les teves paraules.
6. Fòrum 1: quina obra has llegit de Joan Fuster? Què t'ha semblat? Recomanaries alguna obra concreta de Joan Fuster? Quin gènere t'atreu més de tots els que ha tractat i per què?
7. Fòrum 2: creus que Joan Fuster algunes vegades ha estat incomprès per la societat? Per què? Penses que era massa radical en alguns temes? Si cal ajuda't d'Internet i visualitza alguna entrevista de l'autor o algun documental a Youtube. Raona les teves respostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada