Quan parlem de Narcís ho fem d’un dels autors
capdavanters de la literatura catalana. Oller fou un innovador dins de la
nostra novel·lística, de fet, se’l considera el pare de la novel·la catalana
moderna, perquè a l’hora d’escriure aportà una sèrie d’elements que ningú havia
emprat fins aleshores. Fou un autèntic renovador de la prosa que bevia tant del
realisme com del naturalisme francesos. Gràcies a Oller, la narrativa catalana
va arribar al nivell de les tendències literàries que imperaven a nivell
europeu.
Oller prengué dos referents primordials en la seva
escriptura: Àngel Guimerà i Emili Vilanova. Després de veure el primer esmentat
proclamar-se mestre en Gai Saber i Jacint Verdaguer rebre el premi
extraordinari pel poema èpic “L’Atlàntida” als Jocs Florals de Barcelona, Oller
s’anima superats els trenta anys, deixa d’escriure en castellà, tot i no haver
publicat res de manera pràcticament oficial i decideix escriure en català. Se
sabia que havia escrit les obres: “Un viaje de placer” (1868) amb el pseudònim
de Plácido i “El pintor Rubio” (1876), que quedà inèdita. El canvi de llengua
va fer que Oller s’allunyés dels models romàntics que havia emprat fins
aleshores per centrar-se en les novetats que provenien de França, així mateix,
la literatura d’Émile Zola i el naturalisme de la mà de Josep Yxart.
Oller també es guià per l’opinió de dos crítics, Josep
Yxart, que a la vegada era cosí seu, i per Joan Sardà, dos grans amics que l’aconsellaven.
Narcís mantingué una estreta amistat amb Benito Pérez Galdós, José María de
Pereda, Emilia Pardo Bazán.
Dins de la narrativa de Narcís Oller podem trobar tres
períodes ben marcats:
Una primera etapa que és de formació i que arranca el
1877. Àngel Guimerà l’atia a participar als Jocs Florals de Barcelona i Oller
s’hi presenta el 1879 amb el conte “Sor Sanxa”, que tracta el romanticisme a
l’edat mitjana. Un any després, el 1880 presenta un altre conte, “Isabel de
Galceran”, on relata una història d’amors impossibles. Totes dues obres foren
premiades.
Narcís aprofita per editar el primer recull de contes,
“Croquis del natural” (1879) que incorpora per primera vegada el realisme,
varia l’estil d’escriptura que havia cultivat fins aleshores, on descriu la vida
de la Barcelona urbana que coneixia, i comença a mostrar interès per l’obra d’Émile
Zola. A poc a poc, realitza canvis dins de la seva narrativa breu, i ara escriu
quadres de costums, Oller esdevé més social, per mostrar els objectius que
pretén aconseguir.
Una segona etapa, que és la de plenitud creativa i de
reconeixement. A partir del 1906. Assimila les tècniques naturalistes i les
plasma en obres com: “La papallona”, que assoleix l’èxit de públic;
“L’escanyapobres”, o en els reculls de contes: “Notes de color” (1883) i “De
tots colors” (1888), aquests dos darrers de la primera etapa. És el temps en
què es planteja un nou model de realisme segons Yxart, on la imaginació cobrarà
un cert protagonisme per descriure situacions versemblants. Cal dir que els
elements realistes i romàntics són una constant al llarg de l’obra olleriana,
on apareix una visió subjectiva de la realitat, emperò versemblant i precisa.
Són obres d’aquesta segona etapa: “La papallona” (1882)
que glossa la realitat d’una passió. Vol superar la novel·la sentimental, ho fa
plantejant l’obra amb un estil fulletonesc. Curiosament l’edició francesa sortí
amb un pròleg d’Émile Zola que ajudà a la projecció internacional de Narcís
Oller, així com també a posar-lo en contacte amb autors que tenien les mateixes
inquietuds. “La papallona” aporta una visió del naturalisme única. Els seus
protagonistes estan determinats per allò que han heretat en la seva vida i
l’entorn en què es mouen. La novel·la es clou amb un final moralitzador i amb
tocs romàntics, on “el papallona” que sedueix noies serà castigat per la seva
conducta.
Una altra obra és “L’escanyapobres” (1884), subtitulat
“Estudi d’una passió”, realitza un petit apropament al determinisme de Zola, ho
fa en el moment d’explanar les passions dels personatges. A l’obra mostra el
tema de l’avar que dota d’originalitat quan adquireix connotacions noves. La
novel·la glossa l’avarícia del personatge de l’Oleguer que està influït pels
canvis de la revolució industrial en el món ruralista del segle XIX. A la
vegada, el poble de Pratbell queda perjudicat pel progrés i sobretot pel seu
protagonista, l’Oleguer.
La segueix “La bufetada” (1884) on narra la història d’un
home que no és capaç de viure amb els canvis socials que es produeixen a
l’entorn de la dona, i això afecta la seva conducta.
Finalment, “Pilar Prim” (1906) clourà l’etapa. És una
altra obra d’aquest període. Destaca per mostrar un estil indirecte lliure,
així com també sobresurten les grans descripcions i domini de la llengua. Característiques
que alhora es veuen a “Vilaniu” (1885). Una novel·la dotada de modernitat i que
destacarà per tenir un final obert, una innovació literària de l’època.
A les obres “La papallona” i “Pilar Prim” Oller s’allunya
del Naturalisme i se centra en plasmar el realisme sentimental a través dels
seus personatges.
Dins “La febre d’or” (1892) s’observa l’ascens de la
narrativa realista russa i el descrèdit que tindrà per Émile Zola. Oller
decideix canviar de rumb l’argument de l’obra atès que s’acosta a “L’argent” de
Zola. Temps en què comença a refusar el determinisme que implantà l’esmentat
autor.
Émile Zola s’inspirà en la tradició de fonament realista
d’Honoré de Balzac, o el que era dir, una novel·la que tractava la realitat del
moment. Una novel·la que defugia tot idealisme sentimental i els ambients de la
literatura romàntica. Tenia un únic objectiu: ésser precisa, objectiva i que
actués de manera neutral. Això afectava a la llengua d’escriptura, perquè era
dificultós parlar de la realitat amb una llengua que no fos la que emprava
l’autor per plasmar aquella realitat, d’aquí que Oller decidí passar-se al
català; però la influència de Zola no s’aturava aquí. Zola pretenia reflectir el
món que veia escrivint literatura, volia que les seves obres fossin un reflex
de la realitat, que actuessin com un mirall. El mateix escriptor l’anomenà “el
mètode experimental”, d’aquí s’originà un altre moviment que seria essencial,
el naturalisme. Segons Zola: “La fórmula de la ciència moderna aplicada a la
literatura”. D’aquesta manera se cerca la raó com a font de coneixement de
totes les coses sempre dins d’una realitat que sigui objectiva, la natura.
Foragita allò que s’envolti de sentiments i sigui més literari. Per Zola la
ficció ha de ser desapassionada.
En aquesta segona etapa Oller rep la influència de Lev
Tolstoi pel que fa al tracte psicològic dels personatges, és a dir, allò que en
motiva el seu comportament i comença a foragitar el determinisme biològic que
acompanyava a Émile Zola, o el que és el mateix, que tot ve marcat pel
naixement.
D’altres obres d’aquest període són: “Figura i paisatge”
(1897) o “La bogeria” (1898). Aquesta darrera novel·la destaca perquè els
narradors aporten diferents punts de vista; així com també sorgeix un debat
sobre el determinisme a l’obra. “La bogeria” esdevé una obra metaliterària: a
través d’aquesta hi ha una reflexió sobre com interpretem la realitat i com
jutgem les accions dels personatges. També hi trobem una altra reflexió, la del
romanticisme i del naturalisme a partir de diferents relats sobre el mateix fet,
glossat amb el personatge del metge Giberga. En el moment que Oller escriu “La
bogeria” el naturalisme està en fallida. A través de les pàgines de l’obra,
Oller permet la meditació sobre la demència, que precisament fou un tema que
els naturalismes esmerçaven en les seves obres. El determinisme també permet
aquesta reflexió. La novel·la explana la vida de Daniel Serrallonga, explicada
a través de diverses veus. El narrador donarà notícies del malalt en les
converses que manté amb un advocat, que es burla del malalt. Per un altre
costat, el narrador conversa amb un metge, que és un fatalista des del punt de
vista científic. Les pàgines de “La bogeria” discuteixen l’herència biològica
del determinisme o si el protagonista està
marcat pel medi ambient.
És a “Pilar Prim” (1906) que Oller mostra un relat
d’elements descriptius que s’amenitzen d’un to poètic. Ho veiem en diversos
personatges, sobretot en la vídua Dou, la senyora Pilar Prim. En aquesta novel·la
Oller realitza una anàlisi psicològica dels seus protagonistes, ens permet la
reflexió a partir de les seves accions. Alhora dota l’obra d’una certa
originalitat atès que té una final obert, per tant, defuig el final únic, cosa
que era una innovació en la seva època. Oller retrata la condició femenina tal
i com es feia a la narrativa moderna i succeïa als drames d’Àngel Guimerà. Així
doncs, la Toneta de “La papallona” o Isabel de Galceran de “Vilaniu” derivaran
en el personatge de Pilar Prim. És la darrera novel·la llegada per l’autor de
Valls, una novel·la en la qual fuig de models realistes i naturalistes que ja
havien quedat caducs i s’embolcalla d’elements modernistes per escriure l’obra.
Així mateix, el paisatge tan usat pels modernistes s’empra per explanar els
estats d’ànim dels personatges, però també dels personatges en els quals s’emmiralla
i idealitza l’autor. Oller es mostra preocupat per l’escriptura i pel
vocabulari que dominaven els autors del Modernisme, com per exemple, Víctor
Català o Joaquim Ruyra. D’aquí, que cregué convenient escriure una novel·la
psicològica on usa el monòleg interior com a esquer i on la prosa poètica
matisarà les abundoses descripcions, sense defugir el romanticisme. Pilar Prim
és una senyora òrfena, característica que l’autor dota a diversos dels seus
personatges; ella es casa jove, enviuda emperò queda lligada per vida al marit
per culpa del testament. Llavors, coneix un jove advocat, Marcial Deberga que
la fa rebel·lar amb la situació que viu fins a aquell moment.
La tercera etapa olleriana s’esdevé amb l’ascens del
Modernisme, que genera nous models literaris i la solitud que apareix després
de la pèrdua dels seus amics crítics. És llavors, quan Oller sent que està en
crisi i desànim, això es tradueix en un canvi de rumb en la seva narrativa.
Ara, com que no sap quina direcció ha de seguir la seva obra, es dedica a
traduir dramatitzacions d’autors forans, però propers al drama burgès. Moment
en què inicia l’escriptura de les seves memòries, “Memòries literàries. Història
dels meus llibres (1913-1918)”, que es publicaran de manera pòstuma el 1962.
Després d’editar “Pilar Prim”, Oller decideix desaparèixer
de la vida pública, tot i que encara edita dos llibres de contes: “Rurals i
urbanes” (1916) i “Al llapis i a la ploma” (1918); o li quedà temps per conrear
el teatre en els darrers anys de vida, reflectit en les obres: “El teatre
d’aficionats” (1900), “Renyines d’enamorats” (1926). Tot fou pel rebuig dels
noucentistes a la seva obra narrativa i sobretot dedica el seu temps a redactar
les memòries i a meditar sobre la seva vida literària. Oller traspassà a
Barcelona el 1930.
“La
sort de l’artista és passar-se mitja vida bregant per fer-se un nom, i l’altra
meitat contemplant amb tristesa com li roseguen aquell nom l’enveja i la
rivalitat dels companys que l’enaltien abans de son triomf. Si era un geni,
generacions que no el conegueren li aixecaran una estàtua. Si només era un
talent, al cap dels segles, se disputaran la glòria de la troballa quatre
arqueòlegs de campanar. Si tan mediocre era, ni això.”
Tot i el menyspreu del noucentisme, cal tenir present el
llegat d’en Narcís Oller, un autor que va beure de les tendències europees, se
les va fer seves, i dotà a la narrativa catalana d’una modernitat que no havia
tingut fins aleshores.
Josep Maria Corretger Olivart
Març del 2016
(Imatges extretes de: escriptors.cat, cazarabet.com,
xtec.cat, ca.wikipedia.org, cossetania.com)
.Fragment
de les memòries literàries de Narcís Oller:
Miri,
els que ens dediquem a les lletres necessitem un públic. Escriure, en un cert
sentit, és dialogar: i aquest públic, un escriptor el té dues vegades. Primer,
entre la gent de si fa no fa la seva edat. Però, acabat, ja no el troba
l’autor; si s’ho val, el trobarà la seva obra, quan l’autor ja no hi és. Vull
dir que hi ha una mala tongada per a l’obra de l’artista: quan el seu públic es
fa vell i surten noves modes, i ja no el consideren per allò que val o deixa de
valer, sinó tan sols per si vesteix o no de moda. Jo, als seixanta anys, vaig
sentir que el meu públic se’m feia vell... Només em falta ara el públic
testamentari, si és que volen llegir-me; però ja no hi seré jo ni per
entristir-me’n ni per alegrar-me’n.
Bibliografia:
.DIVERSOS, (2010). Solc. Literatura catalana. Història i
textos, Educaula, Barcelona.
.DIVERSOS, (2009). Història de la literatura catalana.
Text i context, Cruïlla, Barcelona.
.Societat Narcís Oller, Ruta literària Narcís Oller pel barri antic de Valls, Valls,
[consulta: 14 de març del 2016]. Disponible a: <http://www.narcisoller.cat/docs/ruta%20literaria%20narcis%20oller%20octubre08.pdf
!!EXERCICIS:
1. Explica les principals influències de Narcís Oller dins de la seva escriptura.
2. Realitza un petit mapa conceptual on apareguin totes les obres d'Oller.
3. Redacta un petit resum d'un capítol de "Pilar Prim". Si algú ha participat en aquesta fitxa no val a repetir-lo. Recorda que l'has de fer tu i sense copiar d'enlloc.
4. Fòrum: has llegit d'altres obres de Narcís Oller? Quines? T'han agradat? Per què?
5. Escull un fragment d'una obra de Narcís Oller que t'agradi i adjunta'l aquí. No t'oblidis d'esmentar l'obra d'on l'has extret i la pàgina.
6. Cerca un fragment de l'obra "Pilar Prim" on Oller ens parli de com és un personatge o com actua, a través del narrador o d'un altre personatge. Saps en què consisteix la novel·la psicològica?
6. Cerca un fragment de l'obra "Pilar Prim" on Oller ens parli de com és un personatge o com actua, a través del narrador o d'un altre personatge. Saps en què consisteix la novel·la psicològica?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada