La síl·laba és el
so o grup de sons que pronunciem en un sol cop de veu. Les síl·labes estan formades per un nucli, que serà una vocal i que s’acompanyarà de sons marginals, és a dir, sons menys
importants.
Ex:
Racons
(r-so marginal; a-so marginal; c-so marginal; o-nucli; n-so marginal; s-so
marginal)
Pes
(p-so marginal; e-nucli; s-so marginal)
.De vegades, si en una paraula o sintagma entren en contacte dues o més
vocals, aquestes poden actuar com a nucli de dues síl·labes independents, per tant,
estem parlant d’un hiat; emperò, també poden agrupar-se en una mateixa
síl·laba, llavors formarien un diftong o un triftong; per contra, algunes vocals podrien elidir-se, és el cap de l’apòstrof o
contracció.
Ex:
Di-a (hiat)
Tau-la (diftong)
Dieu (triftong)
L’a-mi-ga (apòstrof)
Tret-z(x) anys (la “e” se suprimeix) (elisió)
! A final de
ratlla cal tenir en compte que hi ha una sèrie de dígrafs que se separen i
d’altres que no se separen.
1.
Dígrafs que se separen
rr-par-ra
ss-tas-sa
sc-es-ce-na
ix-cai-xa
tj-plat-ja
tg-fet-ge
tx-flet-xa
l·l-col-la-bo-ra-ci-ó
2.
Dígrafs que no se separen
gu-se-gur
qu-ru-quet
ll-Llu-ís
ny-ca-nya
ig-re-buig
.EL DIFTONG I EL TRIFTONG
El
diftong apareix quan pronunciem dues vocals en un sol cop de veu, és a dir, formant una mateixa síl·laba. Tot diftong consta d’un nucli, que és una vocal i d’un so marginal que
l’acompanya (i=J o bé u=W).
Els diftongs poden ser de dos tipus:
1.
Diftongs decreixents:
Per tant, la
primera vocal serà la que farà de nucli i la segona serà la marginal.
VOCAL +I (ai,
ei, ii, oi, ui)
VOCAL +U (au,
eu, iu, ou, uu)
N.B. El
diftong “ii” únicament fa acte de presència en mallorquí, menorquí i eivissenc.
En alguns llibres ja ni s’inclou com a diftong decreixent.
Per
recordar-los fàcilment, apreneu: VOCAL +I/U
Ex:
Rai [aj], rei
[ej], novii [ij], noi [oj], cuina [uj]
Fauna [aw],
reu [ɛw], piula [iw], cou [ow], lluu [uw]
2.
Diftongs creixents.
N’hi ha de
tres tipus:
A) GUA, GÜE, GÜI, GUO:
Ex:
Guany,
llegües, pingüí, paraiguot.
(La U s’ha de
transcriure com una W perquè fa de nucli)
QUA, QÜE, QÜI, QUO:
Ex:
Pasqua,
conseqüent, iniqüitat (mancat de justícia), quòrum
(La U s’ha de
transcriure com una W perquè fa de nucli)
B) A principi de mot:
Ex:
Iode,
iogurt...
C) Després de vocal:
Ex:
Couen,
feien...
!No formen diftong les següents
combinacions:
ia, ua, sinó
que són hiats.
Ex:
Fa-ri-a,
àr-du-a (difícil de pujar o de realitzar)
3.
El triftong és la combinació d’un diftong
creixent amb un diftong decreixent, per la qual
cosa, en una mateixa síl·laba trobem tres vocals. Dins dels triftongs, la “i” i
la “u” actuen com a sons marginals, per tant, la i=j i la u=w, així és com
s’hauran de transcriure.
Ex:
Cre-ueu [wɛw];
trè-ieu [jəw]
Dins d’una mateixa cadena fònica també es
poden formar diftongs.
S’originen quan hi ha un contacte dins d’un sintagma: dues vocals que pertanyen a paraules diferents es pronuncien juntes
i sense pausa. El fenomen s’anomena sinalefa.
Ex:
-Hi ha dos peixos [ja]
-Què hi és la Marta? [je]
(Adaptat del llibre del curs: Diversos, 2012, Llengua catalana i literatura. Batxillerat 1,
Editorial Cruïlla, Barcelona)
(Imatge extreta de:
naciodigital.cat)
!!EXERCICIS:
1.
Esmenta el tipus de diftongs que apareixen en
els següents mots. Alerta els paranys.
Pingüí, qualitat, brou, audàcia, boicot, dia,
guerra, relleu, diadema, ungla, àvia.
2.
Digues els dígrafs que se separen i els que no
de les paraules següents:
Guanyar, metge, col·laborar, corretger, fuig,
tarró, piscina, metxa, truquet, faixa.
3.
Explica quina és la diferència que hi ha entre
un diftong i un triftong.
4.
Destria la vocal que fa de nucli dels sons
marginals d’aquestes paraules:
Cantons, peix, piu,
iogurt, àrdua, quòrum, paraiguot, frequent, caus.
5.
Cerca quatre casos on es produeixi una sinalefa
fonètica.
6.
Autoavalua’t. Com t’ha sortit el treball en
aquesta fitxa? Què t’ha resultat més complicat i per què? Sabries lletrejar els
diftongs decreixents i els creixents de memoria? Prova-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada