Aquesta
filòloga, periodista, màster en administració i empreses i fins i tot
professora d’escriptura a la universitat Pompeu Fabra o a l’Escola d’Escriptura
de l’Ateneu Barcelonès, també treballà com a editora infantil a Random House i actualment
directora de la editorial La Galera, està vivint el seu millor moment més dolç a
nivell literari. Tot ha estat gràcies a la seva darrera novel·la. Faré tot el que tu vulguis que ve
abanderada amb el darrer premi Prudenci Bertrana. El títol ens condueix cap a
un camí enganyós, sembla que sigui una novel·la eròtica, emperò no ho és, ara
bé, sí que n’aporta unes pinzellades a través del personatge de la Nora, una
dona de quaranta-tres anys, amb dues filles, una de disset i una altra de dinou
anys, molt fidel al seu marit amb el qual ha estat vint anys fins que en un
viatge d’avió a Londres, que per cert, sortia amb retard, coneix un jove biòleg
atractiu que li originarà un gir en la seva vida i tindrà unes vivències ben apassionades
d’amagat del seu marit, alhora que ho compaginarà amb la pintura de quadres,
que també reflectiran aquest canvi. Aquest defugir de la Nora és perquè està
cansada de viure en un matrimoni dins de la normalitat, de només haver gaudit
del seu home i de ja esdevenir un fet rutinari, d’aquí que se sent atreta pel jove.
Iolanda
Bataller que va néixer un 31 de desembre de 1971 a Barcelona, explica que
aquest dia té la seva anècdota: “El meu pare va voler que nasqués el 31 perquè
fos la més jove de la meva generació quan anés a la universitat”. Va debutar
amb La memòria de les formigues
(2009) una novel.la que és alhora una dedicatòria a la seva àvia, que tant
llegia i li feia estimar la lectura. “La meva medalla és la de la primera
comunió de la meva àvia, la vaig trobar en una visita a la meva casa materna,
em porta sort”. És una obra que molts es van pensar que era una mena de resum
de la seva vida personal sentimental, quan de fet no era així. Hi apareix la Joanna
que posteriorment trobarem en la seva nova obra, una dona que ens explicarà
l’enamorament i els vincles amb els homes que coneix. Sí que a l’obra hi
trobarem alguns fets extrets de la pròpia vida de l’autora i d’altres de
literaturitzats. Un llibre que va definir com un collage i que també té d’altres
personatges que desenvoluparà a Faré tot
el que tu vulguis, la seva segona novel·la. La seva segona obra fou El límit exacte dels nostres cossos
(2011) és un conjunt de contes, on predominen temes com els comportaments i les
relacions entre els humans, tant a nivell personal com laboral. Veiem-ne un
fragment:
‘Les plantes sempre parlen, només cal
escoltar-les. Mentre parlen, els homes i les dones juguen; juguen a fet i
amagar. Després les plantes expliquen la història d’aquests homes i dones que
juguen i també viuen. Els cactus parlen menys perquè no se’ls rega tant. Per això si diuen alguna cosa és
fruit d’una llarga reflexió. Hi ha dones que poden sentir allò que diuen les
plantes, fins i tot els cactus. Alguns homes també.”
Iolanda
Bataller glossà que va haver de reduir molt la novel·la Faré tot el que tu vulguis per fer-la més literària, per
comprimir-la, confirmà que havia escrit més de tres-cents pàgines. El llibre
s’alimenta de leitmotiv, de temes
recurrents. La Nora té filles, ha viscut una infantesa particular i viu sota la
protecció del seu avi, que alhora l’educa. Ella dibuixa i dibuixa sense deturar-se.
La família no té gaires recursos, però el seu avi crea una empresa de
pneumàtics. Nora sempre ha estat al costat del seu marit, i tot varia quan
aquell home se li asseu a la vora. Després de viure amb el marit i el seu avi,
la Nora es vol desinhibir i ja no vol estar protegida per ningú, vol viure la
seva pròpia vida, desitja tenir més llibertat.
Aquesta és la primera novel·la pel que fa a la
linialitat del temps. En seguir els fets en un ordre cronològic, atès que
sempre acostuma a escriure fent salts en el temps, i amb trames que van
endavant i llavors retrocedeixen.
Sobre
l’art de l’escriptura, explanà que quan acaba d’escriure un llibre el fa llegir
a quatre o cinc lectors que té de confiança i que hi diguin la seva, així ella
té més idea de la recepció que pot arribar a tenir, fins i tot se sorprèn que hi
vegin altres influències. “Escric a les nits, a les vacances, quan puc
desconnecto deu dies i em poso a escriure”. A través de les vivències que visc
en el dia a dia, de vegades, incorporo petits fets reals que he vist o viscut.
“Escriure és un fet solitari”.
La
Iolanda es reafirma en què “mai vaig pensar que fos una novel·la eròtica”, és
així com ha estat etiquetada pels editors, tot i que la Nora descobreix l’amor
i se sent alliberada amb el sexe. “És una novel·la de creixement d’un
personatge”. Llavors, de vegades, l’editor et canvia el títol final del
manuscrit lliurat. Aquest darrer va desestimar el que havia posat la Iolanda: Quan t’estimo, sempre vull dir una altra
cosa.
Iolanda
Batallé és una escriptora que en primer lloc situa la família i els amics, i
després ja ve la professió i l’escriptura, tot i que de vegades, s’ha d’aïllar de
la família per poder escriure, ni que sigui per pocs dies. Una dona que escriu
des dels dotze anys i que treballa des de fa quinze anys veient el món
editorial des de dins. Es va iniciar en el món literari escrivint contes,
gènere que tard o d’hora de ben segur que recuperarà.
Faré tot el que tu vulguis
(2013) té el seu contingut d’alt voltatge, enamorament i d’erotisme,
sentimentalisme mitjançant la Nora, i no hem de deixar-nos emportar per la seva
portada. Alguns lectors han emprat el llibre per tal de meditar fins i tot amb
les seves vivències personals, què haguessin fet si es trobessin al lloc de la
Nora a d’altres els ha atret la part eròtica que emmantella el llibre. Si en
voleu saber més, vinga, ara toca llegir-la! D’un llibre que ja porta més de
quinze mil exemplars venuts.
Març del 2014
(Imatges extretes de: grup62.cat)
!!EXERCICIS:
1. Has llegit algun llibre de Iolanda Batallé? Què t'ha semblat? Raona la teva resposta.
2. Si has llegit algun llibre de Iolanda Batallé pots realitzar un petit resum sense desvetllar-ho tot.
3. Fòrum: t'agrada més la novel·la eròtica o la novel·la amorosa? Penses que és millor no encasellar una novel·la i que contingui altres ingredients enlloc de casar-se amb un sol gènere? Pots dir-hi la teva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada