"Lo Marraco", mascota de Lleida.LA LLEGENDA DE SANT JORDI I EL DRAC
Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ser ésser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.
La gesta de Sant Jordi i el drac va fer-se popular a tot Europa cap al segle IX sota el nom de 'Llegenda àuria' i va ser recollida per l'arquebisbe de Gènova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, l'any 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.
La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s'escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al mostre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l'aparició d'un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.
Aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, es repeteix en les tradicions populars d'Anglaterra, Portugal o Grècia.
(Material extret de la pàgina http://www.gencat.cat)
Aquesta fitxa és per a escriure narracions en homenatge a la diada del patró de Catalunya i veure els bons escriptors que tenim al nostre voltant. Ànims i deixeu anar la vostra inspiració. Sobretot no tingueu cap mena de por a escriure ni a com escriviu, però això sí, ho heu de fer en català. Als que més us costi podeu entrar a l'Optimot que us resoldrà tots els dubtes a l'instant, recordeu que apareix a la banda dreta de l'escriptori, sota el llibre dels verbs catalans conjugats. Hi ha diversa tipologia d'exercicis, podeu fer els que més us agradin.
Per si és del vostre interès:
!! EXERCICIS:
-Escriu una narració o una historieta de tema lliure que tingui com a mínim deu línies.
-Fes un resum de les principals idees del text La llegenda de Sant Jordi i el drac.
-Pensa un sinònim de les paraules assenyalades en color roig. Han d'estar escrites amb el mateix gènere i nombre. Després escriu una oració amb cadascuna.
-Esbrina utilitzant Internet a quins llocs a nivell mundial sant Jordi és el patró com a Catalunya.
-Les cultures no cristianes tenen un equivalent a la festivitat de sant Jordi? Justifica la resposta.
-Com vius la diada de sant Jordi? quina tipologia de llibres t'agrada llegir?
6 comentaris:
sinònims
:- l'edicte
mandat
:- venerar
respectar
:- estrall
ruïna
:- apaivagar
pacificar
:- vessada
afluir
Dues amigues hauran d'escollir la millor opció: L'amistat o l'amor!
Hola, em dic Melany i tinc 15 anys. Com a totes les noies del meu institut m’agrada un noi. Però la meva millor amiga Andrea i jo ens vam fer una promesa: Mai sortiríem amb un noi si aquest noi pogués trencar la nostra amistat. Encara que ninguna vam complir la nostra promesa. Saps que? Millor t’explico com va anar tot des de el principi...
Tot va començar un dimarts dia 7 de setembre, el primer dia d’institut. L’Andrea i jo anàvem juntes a la parada quan vam veure un noi guapíssim! Era alt, ros i amb els ulls de color marró. Jo el vaig veure primer però l’Andrea es va avançar, va anar fins a ell i amb una cara molt somrient li va dir:
-Hola, em dic Andrea i tu?
Jo, llavors, em vaig en recordar de la nostra promesa, li vaig agafar d’un braç i la vaig empènyer cap en darrere per recordar-li la nostra promesa però ella no em va fer ni cas i va anar amb el noi una altra vegada. Llavors van començar a parlar i jo em vaig enfadar amb ella.
Desprès d’uns dies, anava jo amb la Sonia, la meva nova millor amiga des de llavors, pel carrer i ens vam trobar amb el noi nou. La Sonia em va dir que a ella li semblava que era guapo i això però que ella no volia tenir res amb ell i jo li vaig explicar el que ens va passar a l’Andrea i a mi el primer dia d’institut a la parada. Així que quan li vaig acabar d’explicar em va dir:
-Mare meva! Doncs no es normal que no complís la promesa la Andrea. Aquest noi li deu d’agradar molt!
-Potser si –Li vaig dir jo-, però m’ho hauria d’haver dit.
-Tens raó, però pensa-ho. Potser no sabia com dir-t’ho.-Em va continuar dient.
-Bueno, m’ho pensaré.-Li vaig respondre.
I ens vam anar les dues cap a casa nostra.
A l’hora d’anar-me a dormir, em vaig tombar al llit i vaig començar a pensar amb el que em va dir la Sonia i vaig arribar a la conclusió de que tenia raó. Així que vaig decidir que al dia següent li diria a l’Andrea com li anava amb el noi, que es diu Estiven.
Va arribar el dia següent però no va venir la Andrea a la parada i vaig decidir anar a buscar-la a casa seva, però la seva mare em va dir que s’havia anat amb un noi ros, alt i d’ulls marrons. Jo em vaig enfadar tant que quan la vaig veure a classe, que per cert s’estava besant amb l’Estiven, li vaig dir:
-Que fas? Però que ets tonta?
Ella es va sorprendre i em va respondre:
-Faig el que vull i tu no em diguis que sóc tonta perquè més que tu no!
Quan em va dir això em vaig quedar parada igual que ella i ens vam quedar amb cara de: “Que he fet!” i li vaig dir:
-Perdona’m! Crec que no suporto haver-me enfadat amb tu...
-Jo tampoc suporto haver-me enfadat amb tu per culpa d’un noi...-Em va dir amb cara de pena.
-Saps què? Hauríem de començar de nou, com si no hagués passat mai res.
-Tens raó, per això...-Em deia-. Hauria de deixar a l’Estiven!
-No!-Li vaig exclamar-. T’agrada molt oi?
-Sí, m’agrada moltíssim!
-Doncs no el deixis per mi!-Li vaig dir amb un somriure.
-D’acord.-Em va respondre contenta.
Aquell dia vam tornar a ser amigues i al cap d’unes setmanes ens vam començar a barallar una altre vegada per culpa del novii de l’Andrea. Aquell mateix dia em va venir l’Andrea a demanar-me perdo i dient-me que havia deixat a l’Estiven perquè ella no volia barallar-se mai més amb mi, perquè jo era la seva millor amiga i ningú trencaria la nostra amistat.
Mònica Sànchez.
1r. d'eso B.
Hola Saba!
Bé, els sinònims. Segueix treballant.
JM.
Hola Mònica!
Una història molt bonica. M'anoto el teu treball,gràcies per participar. Si ho desitges pots fer més activitats.
Molt bé!
JM.
Moltes gràcies señor Corretger.
Hola Mònica!
Si vols i ja que t'agrada tant escriure, pots aportar més narracions.
Salutacions.
JM.
Publica un comentari a l'entrada