El reportatge. "El poema Joan Brossa fa 100 anys". Comprensió lectora

Aquest és un reportatge extret del diari Ara i que fa referència a la figura del poeta Joan Brossa en motiu del centenari de la seva naixença i que coincideix amb el vintè aniversari de la seva mort. És un reportatge extens que focalitza amb tot allò que cal saber sobre aquest gran poeta, dramaturg i artista plàstic català.

El ‘poema’ Joan Brossa

fa 100 anys

(A la imatge: Joan Brossa)

Jordi Nopca            Diari Ara, 19 de gener del 2019

Iconoclasta, hiperactiu i compromès, l’escriptor va publicar una setantena de llibres i desenes de peces teatrals, i va concebre centenars de poemes visuals i objectuals. Revisem la seva obra ingent de la mà de Josep Maria Mestres Quadreny i Pere Portabella, que van col·laborar amb Brossa, d’estudiosos de la seva obra -el cas de Glòria Bordons, Jordi Coca i Manuel Guerrero-, i d’Eduard Escoffet, que prepara una exposició sobre l’autor

Joan Brossa considerava la poesia -i, per extensió, la creació-“una aventura oberta”. Cada poema era una petita o gran investigació que es proposava resoldre a través d’un text, visualment o a través d’una proposta escènica. Un cop se’n sortia, passava a la següent. Així va treballar durant més de cinc dècades d’una productivitat excepcional, que va arrencar amb La bola i l’escarabat el 1941, i es va tancar amb Sumari astral, publicat poc després de la seva mort, el 1999.

“Un poeta és un mag i un mag ha de ser un poeta perquè funcioni. La capacitat de sorpresa em sembla fonamental”, explicava el 1988 en una entrevista amb l’artista Pepe Espaliú. Els trucs de Brossa li permetien fer que una pistola disparés un poema, que la “roda espanyola” fos quadrada -simbolitzant l’immobilisme del país- o que un exèrcit de paneroles acabés ocupant les parets sagrades d’un museu. Brossa és un autor subversiu de cap a peus, un creador de primer nivell, dins i fora dels llibres, a dalt i a baix de l’escenari: potser, al capdavall, més que un poeta, l’autor ha estat un poema. El dia del seu centenari, els seus versos, escrits o visuals, continuen creixent, diversos i inaferrables.

“La intel·ligència de Brossa era extraordinària -explica Manuel Guerrero, assagista, traductor i comissari de l’any dedicat a commemorar el centenari de l’autor-. Tenia una curiositat infinita per les coses, fossin complexes o senzilles. I mai no treballava només des d’un sol registre. Recordo que una vegada vam anar a la Filmoteca a veure El mirall, d’Andrei Tarkovski, i poc després va escriure’n una sextina. Al mateix temps que la feia exposava obres visuals en galeries com la Taché i la Joan Prats”.

POESIA A TRES BANDES

Parlar “a partir del silenci”: calendari de publicacions

“Brossa va ser un autor prolífic, va deixar uns 70 poemaris que ocuparien dos volums d’unes 800 pàgines cadascun”, diu Glòria Bordons, una de les grans estudioses de l’autor: hi va dedicar la tesina i la tesi, n’ha publicat antologies indispensables, com ara A partir del silenci (Galàxia Gutenberg, 2000), n’ha comissariat exposicions, n’ha rescatat inèdits -entre els quals hi ha El dia a dia (Edicions 62, 2007) i el díptic Gual permament / Mapa de lluites (Rata, 2017)- i forma part de l’equip directiu de la Fundació Brossa, que des del 1999 treballa per divulgar el llegat de l’autor. “El primer dels volums de l’obra poètica completa estava preparat i havia de sortir a Edicions 62, però finalment es van fer enrere -explica-. Aquesta setmana m’he reunit amb Ester Pujol, d’Enciclopèdia Catalana, i em va dir que la intenció seria reprendre el projecte. La decisió, però, encara no és ferma”.

En paral·lel, el projecte de publicació de la poesia escènica, que va començar el 2012 amb Al voltant de Dau al Set, ja compta amb quinze volums. Aquest 2019 han de sortir els set que falten. “Brossa deia: «L’actor ha d’enraonar a partir del silenci»”. Ni el públic ni els actors estan acostumats a un teatre com el seu, que parteix de textos que són poesia -sintetitza Bordons-. La representació és complicada, sobretot les obres llargues”. “També aquest 2019, a l’abril, apareixerà tota l’obra visual de Brossa catalogada -explica Manuel Guerrero-. Se n’ha ocupat la Fundación Azcona”. Entre les noves publicacions destacades sobre Brossa hi ha dos assajos: Brossa, escarnidor i burleta, d’Arnau Puig, que Comanegra publicarà al març, i Joan Brossa: ara i aquí, de Carles Rabassa, a Angle, al setembre.

ELS ORÍGENS DE L’AUTOR

Algol i Dau al Set, primeres avantguardes de la postguerra

“Un home esternuda. / Passa un cotxe. / Un botiguer tira la porta de ferro avall. / Passa una dona amb una garrafa plena d’aigua. / Me’n vaig a dormir. / Això és tot”. Un home esternuda és un dels poemes més representatius d’Em va fer Joan Brossa, publicat per Cobalto el 1951, en què l’autor dissecciona la realitat més grisa de la postguerra barcelonina fent possible, en paraules de Pere Gimferrer, “la superació del cercle viciós que feia de l’avantguardisme i el realisme dues tendències irreconciliables”.

Nascut el 19 de gener del 1919 a Barcelona, Brossa tenia llavors 32 anys. Havia entrat en contacte amb el món de l’art a través de J.V. Foix i Joan Miró, i a mitjans de la dècada dels 40 havia format part del grup Algol -acompanyat d’Arnau Puig, Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats-, precedent de Dau al Set. Són d’aquest període els Sonets de Caruixa (1949), en què escrivia: “El vent lluita per ésser flor, la flor / per ésser papalló, el papalló / per ésser peix, el peix per ésser jo, / jo, l’Arrel de la Creació”. Molts anys després, Tàpies explicava a Pedro G. Romero, tal com recorda al catàleg de Poesia Brossa, exposició que va comissariar juntament amb Teresa Grandas el 2017, que encara el sorprenia “la intel·ligència de Brossa”. “Des d’allà baix -deia l’artista, apel·lant als orígens humils de l’autor- va emergir i ens va parlar a la cara, amb el seu tuteig descarat i la seva mania pels ous i la truita. Un poeta del poble, sí, de les classes populars. És el poeta més radical que ha donat la llengua catalana”.

UN HOME CORDIAL

Els enemics del poble són els “militars, capellans i banquers”

“Va ser a partir d’una exposició sobre Dau al Set, l’any 1952, que vaig conèixer en Joan”, explica Josep Maria Mestres Quadreny. En aquells moments, el que acabaria sent un dels exponents més significatius de la música contemporània del país tot just acabava els estudis de química a la Universitat de Barcelona. “Ja havia deixat els estudis musicals perquè un dia que em coincidien un examen de química i un altre de música el director del conservatori m’havia dit que no es podien estudiar dues carreres a la vegada si una d’elles era música -recorda ara, des de casa seva, a l’estudi on té la biblioteca musical-. D’aquella exposició de Dau al Set em va cridar l’atenció l’única obra que hi havia de Brossa. Durant el franquisme, l’únic que veies eren bodegons, senyores sempre vestides, paisatges i marines: el que feia Brossa era molt diferent. Un dia, xerrant amb en Joan Ponç, em va recomanar que l’anés a veure”.

Joan Brossa, el millor poeta de la crisi

Brossa tenia llavors un estudi al carrer Alfons XII, a prop de la plaça Molina. “Era un home d’una gran cordialitat -diu Mestres Quadreny-. A la primera trobada vaig reconèixer que no coneixia gaire poesia, perquè al batxillerat m’havien engiponat una pila d’autors castellans que no m’agradaven. Mai no m’havien parlat de Lorca, això m’indignava. Brossa em va dir que el poeta català més gran era Verdaguer, encara que el fet que fos capellà no li permetia enlairar-se. Brossa deia que els grans enemics del poble eren els militars, els capellans i els banquers”.

A Pim-Pam-Pum, recollida al volum Poesia escènica 1966-1978 (Edicions 62, 1983), Brossa hi fa aparèixer un matrimoni burgès -objecte de les seves burles-, una stripper que fa el número habitual i “un militar immòbil amb el pit ple de creus i medalles i amb la mà esquerra recolzada al sabre”: les condecoracions li van caient una per una fins que s’abaixa el teló. “Brossa deia que les coses més importants s’aprenen però no s’ensenyen”, diu Mestres Quadreny. Gràcies a Brossa i Miró, el compositor va adonar-se que “l’expressió artística en llibertat” era fonamental. Des de l’òpera de cambra El ganxo (1959), els dos artistes van col·laborar en una vintena de projectes, entre els quals hi ha l’obra de teatre musical Satana (1960), el ballet Roba i ossos (1961), la Suite bufa (1966), “que es va estrenar amb un gran èxit al festival Sigma de Bordeus: el públic demanava un bis complet, però era impossible fer-lo” -recorda Mestres Quadreny-, i l’òpera en tres actes Cap de mirar (1991). “La nostra intenció era capgirar l’òpera tradicional-explica-. Encara no s’ha estrenat mai, i ara mateix el Liceu té una proposta que ha de decidir si tira endavant o no”.

CINEMA I TEATRE

Lucidesa, contundència i “idees ingràvides com el plàncton”

“Brossa era un bon cinèfil, però no sabia com funcionaven les càmeres. Carles Santos era compositor, però tocava sense partitura. Jo era el cineasta, però que no explicava arguments a les pel·lícules”. Pere Portabella explica, des del seu despatx de la rambla Catalunya -on encara treballa cada dia, a punt de fer 90 anys-, la relació artística amb Brossa, que va arrencar a finals dels 60, amb No compteu amb els dits(1967), i va continuar amb tres projectes més, Nocturn 29 (1968), Umbracle (1970) i Vampir cuadecuc (1971). “A principis d’aquella dècada va començar la meva impugnació dels codis existents produint Viridiana, de Luis Buñuel [1961], que va guanyar la Palma d’Or de Canes i va ser una autèntica commoció -diu-. Se’ns va titllar d’anticlericals i infames”. La proximitat de Portabella amb els moviments d’avantguarda el va portar fins a Brossa. “Treballàvem a partir d’idees, mai des d’un guió -reconeix-. Les idees són ingràvides com el plàncton, es belluguen suaument a través d’unes formes no explícites”.

Tot un any per redescobrir i redefinir el llegat del poeta. Un inici ple d’“imaginació poètica”

Ahir el comissari de l’Any Brossa, Manuel Guerrero, va recordar que la commemoració -que la Generalitat aprovarà dimarts al Consell Executiu- no compta encara amb un pressupost, cosa que obliga els organitzadors a treballar des de la “imaginació poètica”. Potser per aquest motiu el tret de sortida de l’efemèride és una lectura pública avui a les 17 h a la Fundació Joan Brossa, on es llegiran un centenar de poemes de l’autor repassant la seva fructífera trajectòria.

Tres exposicions

Al maig, la nova seu de la Fundació inaugurarà l’exposició 'Joan Brossa i la poesia experimental', comissariada per Eduard Escoffet. “L’objectiu és posar Brossa en relació amb el context internacional -diu Escoffet-. Vull que s’hi pugui veure molta poesia visual, feta entre el 1946 i el 1980, aproximadament. Serà una mostra laberíntica”. Dues exposicions que itineraran per diverses localitats catalanes són 'A escena. Personatges brossians' i 'Joan Brossa. Escolteu aquest silenci', comissariades per Judith Barnés i Glòria Bordons.

Segon simposi universitari i un cicle de diàlegs

'Els arbres varien segons el terreny' és el títol del Segon Simposi Internacional Joan Brossa, que organitza el grup Poció. Poesia i Educacióde la Universitat de Barcelona. Se celebrarà els dies 7 i 8 de novembre. En la programació destaca també el cicle de diàlegs 'Ens va fer Joan Brossa', que des de la Fundació presentarà converses entre Arnau Puig i Jordi Marrugat (25 de febrer), Glòria Bordons i Josep Pedrals (8 d’abril), Vicenç Altaió i Eduard Escoffet (10 de juny) i Pilar Parcerisas i Teresa Grandas (28 d’octubre), entre d’altres.

Un nou festival

El 13 de setembre s’inaugurarà el festival Poesia i Art en Acció, una proposta coordinada per Maria Canelles que durarà fins al mes de desembre i es farà a la Fundació Joan Brossa. Amb la intenció d’internacionalitzar la poesia visual i objectual de l’autor,l’exposició Poesia Brossa, que es va poder veure al MACBA el 2017, viatjarà a diverses ciutats de l’Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud. També s’estrenarà Brossa, un nou documental sobre el poeta, dirigit per Sergi Guix i Eduard Miguel i amb música original de Cabo San Roque.

Brossa en escena

Entre les propostes teatrals sobre l’autor hi ha programades tres lectures dramatitzades de 'La sorra i l’acadèmia', 'La jugada' i 'El rellotger'. També hi ha prevista la producció de l’espectacle 'Laberint striptease', amb dramatúrgia de Marc Rosich i direcció de Roberto G. Alonso. L’escriptor Lluís-Anton Baulenas s’ha encarregat de fer una dramatúrgia a partir de poemes de revolta de Brossa, amb Mònica Van Campen i Oriol Tramvia: 'Brossa enrabiat', que es podrà veure del 7 al 17 de març a l’Escenari Brossa.

Portabella recorda que “la lucidesa i la contundència de Brossa a l’hora d’emetre les seves opinions eren espectaculars i a la vegada temibles”. I afegeix: “La implicació personal i la seva subjectivitat sense cap mena de pudor li atorgaven autoritat i força”.

LA REVOLTA BROSSIANA

“Ser home és, es vulgui i no, viure sota el domini de la política”

Brossa ha estat un autor tan influent com discutit en la seva generació. Quina empremta ha deixat en escriptors més joves? Jordi Coca va ser dels primers que s’hi van apropar, quan tenia 20 anys. Era el 1967. “El primer que en vaig llegir va ser Em va fer Joan Brossa, i no vaig entendre gran cosa, però gràcies al pròleg de João Cabral de Melo vaig adonar-me que l’avantguarda es podia relacionar amb actituds d’esquerres”, explica. La descoberta de Brossa va significar “entrar en un territori totalment nou”, que va detallar al primer assaig que es va escriure sobre el poeta, Joan Brossa o el pedestal són les sabates (Pòrtic, 1971). “Ensiola el reedita aquesta primavera, en el format que va aparèixer el 1992, on hi havia dues entrevistes inèdites”, avança Coca, que també ha afegit un nou pròleg. “Tot i que em va canviar la vida coneixe’l, mai no he tingut la temptació de seguir el seu camí -admet-: jo soc novel·lista, i ell sempre m’ho retreia, encara que ho fes amb sentit de l’humor”.

També el poeta Eduard Escoffet, encarregat de comissariar una de les exposicions de l’Any Brossa, defensa el valor de l’autor. “És un dels grans poetes experimentals del segle XX -diu-. Ha estat important en la historiografia però també ha estat popular. El preu que n’hem hagut de pagar és el d’una simplificació de la seva obra. Brossa és un autor ric en imatges, no és només un joc, un enginy o una befa. Tampoc l’hem d’aïllar del context internacional: s’inscriu en una avantguarda poètica que a partir de la Segona Guerra Mundial va transformar els formats”. Escoffet el col·loca al costat d’autors com Bob Cobbing, Ian Hamilton Finlay i Felipe Boso. “La revolta que representa la poesia de Brossa en la societat i en l’àmbit literari s’ha descafeïnat, i cal no oblidar-la”, afegeix. Coca coincideix en aquesta afirmació, i Pere Portabella la comparteix amb matisos: “Ni Brossa ni jo vam militar mai en cap partit polític, però jo estava ficat en l’Assemblea de Catalunya, vaig ser detingut i vaig ser diputat al Parlament i senador a Madrid. L’actitud crítica de Brossa existia: anava en contra de la dictadura i els totalitarismes, però ho feia des de la seva obra”.

El mateix Brossa reflexionava sobre el seu compromís el 1988: “Ser home és, es vulgui o no, viure sota el domini de la política. Les circumstàncies en què em va tocar viure van ser de les més dures que es puguin donar. La meva lluita es lliurava en dos fronts: en el polític, pel fet d’escriure en català, la meva llengua materna, i en l’estètic, per la naturalesa experimental del meu treball”.Vint anys després de la seva mort, alguns dels seus poemes tenen encara una gran vigència,com és el cas d’Askatasuna: “La gent no s’adona del poder que té: / amb una vaga general d’una setmana / n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia, / paralitzar l’Estat i demostrar que / les lleis que imposen no són necessàries”.

(Imatges extretes de: El cultural, MACBA, Serpis)

EXERCICIS:

1. Explica per què penses què és un reportatge i no un altre gènere.

2. Comenta en què consisteix aquest article. Realitza una breu ressenya.

3. Quines són les principals característiques que conté un reportatge?

4. Crea un cartell per a un festival musical que es faci al teu barri.

5. Realitza una presentació digital sobre Joan Brossa.

6. Cerca un reportatge en el format que vulguis i realiza’n un petit comentari.

7. Fòrum: quin tipus de reportatges t’agrada llegir en premsa o en format digital? Raona la teva resposta.

La meva paraula preferida (71): "Reprovar". Adreçada a tothom

.Reprovar:

1. Desaprovar o condemnar una cosa o conducta d’algú.

Ex:

-El fiscal va reprovar la defensa del violador.

2. Suspendre a algú.

Ex:

-El professor de ciències naturals només va reprovar dos alumnes.

.Són sinònims:

desaprovar, improvar, censurar, condemnar, vituperar, suspendre, carbassejar.

.Són antònims:

aprovar, reeixir.

(Fonts: diccionaris.cat)

(Imatge extreta de: wikipèdia)

EXERCICIS:

1. Escull la teva paraula preferida d’aquest mes i argumenta el perquè de la teva elecció.

2. Escriu cinc oracions en les quals aparegui el mot reprovar.

3. Aporta tres sinònims i tres antònims més del mot reprovar.

4. Fòrum: coneixies el significat del mot reprovar? L’empraves amb el sentit correcte? Raona les teves respostes.

5. Explica el significat de dues paraules que hagis après darrerament i explica el seu significat. Com les vas aprendre?

6. Crea un cartell amb una imatge vinculada a una paraula que hagis après darrerament.

"Matí humit". Microrelat de Salvador Espriu. Adreçat a tothom

La boira s’ha ajaçat damunt l’enciam, els planters d’escarola, les cols verdíssimes, xopes encara de rosada. El blat és insensible a la sol·licitud del vent i no gosa torbar la calma del matí. El sol llepa a clapes el castanyer, el vell roure, la noguera. La boira cobreix amb el seu mantell el sol, mort de fred. S’alçava un curt vol de guatlles. Dinah, la gata, ha mogut les orelletes i mig obre un ullot carnisser, sorpresa d’aquella tan sobtada galania. Tot el camp emmirallava l’aleteig de les viatgeres, soles en silenci del matí humit. Els ocells es perden rera el blat alt, per les mars de la boira. Dinah renuncia avui a la cursa, a l’esforç de la caça, presonera de la malenconia del matí sense glòria, però no pot reprendre el son. S’aixeca, allarga l’urpa mandrosa, creua l’horta. Dinah camina sense objecte entre els blauets i les ortigues, entre les roselles i el blat, per aquests senders de boira. Unes campanes toquen a migdiada i fan saber sense desconsol a tots els racons de la muntanya el traspàs del matí humit.

(Dins «Petites proses blanques» (1952), de Salvador Espriu)

Aquest microrelat pertany a l’obra «Petites proses blanques» i que inclou tot un seguit de textos que en Salvador Espriu va relatar entre 1937 i 1952. A través d’aquests relats, l’autor realitza una aproximació poètica a la natura, vinculada amb els seus propis sentiments i sobretot fent ús de la personificació. És una bonica manera d’apropar-se una mica més a un dels intel·lectuals complexos de la literatura catalana.

(Imatge extreta de: IberLibro)

EXERCICIS:

1. Realitza un petit resum d’aquest microrelat escrit per Salvador Espriu.

2. Cerca i anota el significat de dues paraules que hagis après llegint el conte.

3. Realitza una petita il·lustració en blanc i negre per a aquest conte.

4. Busca un altre microrelat que s’inclogui a l’obra «Petites proses blanques», llegeix-lo, esmenta’n el títol i explana’n el seu resum.

5. Explica en què consisteix un microrelat.

6. Escriu un microrelat de temàtica lliure.

7. Presenta en suport digital la figura de Salvador Espriu.

8. Fòrum: què t’ha semblat el microrelat de Salvador Espriu? Què t’ha agradat més i què menys? Per què? Has escrit alguna vegada algun microrelat?

Revisem els signes de puntuació. Adreçat a tothom

Els signes de puntuació són una mena de semàfors que regulen el trànsit de paraules escrites en un text, i que en l’àmbit oral, es fa mitjançant l’entonació i les pauses. Els signes de puntuació permeten que un text sigui entenedor, que es pugui entonar d’una manera adequada, i ajuden a evitar ambigüitats, és a dir, doble interpretacions. D’aquí que sigui necessari i fonamental saber puntuar correctament una oració o un text. Ara anem a veure els diferents signes de puntuació que existeixen i els seus usos.

LA COMA ( , )

.Separa els vocatius, els mots que s’empren per a cridar algú o dirigir-s’hi de la resta de l’oració.

Ex:

-Mare, em podries fer l’entrepà per dinar?

-Escolta, noi, et pots comportar.

.Separa els elements en una enumeració, excepte quan apareixen les conjuncions i, ni, o:

Ex:

-M’encanten les magranes, el raïm i les figues.

-Podies aprovar, no presentar-te a l’examen o podies suspendre.

.S’escriu abans de la conjunció i si no hi ha coordinació amb l’element anterior.

Ex:

-Per a la cursa, va portar l’aigua, i el rellotge amb cronòmetre.

-S’esforça per aprendre a parlar anglès i francès, i no ho logra amb l’italià.

.Els aclariments i les explicacions s’escriuen entre comes dins de l’oració.

Ex:

-Aquell vespre, el jugador d’escacs estava tan cansat, que va acabar cedint la partida.

-El padrí, tot content, va rebre el seu nét.

.Separa els pleonasmes, és a dir, les repeticions d’un element de l’oració i un pronom al qual s’hi refereix.

Ex:

-No me’n recordo, de mirar la sèrie.

-No el vaig trencar, el vidre.

.Escrivim una coma quan s’omet el verb en una oració.

Ex:

-El pare era una gran persona, i el seu fill també.

-Jo llegeixo un llibre d’aventures, i ella, d’amor.

.Emprem una coma davant de les conjuncions però i sinó.

Ex:

-Ho admeto, però no m’ho acabo de creure.

-En Quim no és de Tarragona, sinó de Lleida.

.Escrivim una coma darrere de les locucions conjuntives i adverbials: no obstant això, per tant, ara bé, en efecte, és a dir, en fi..., sempre que es posicionin al davant de l’oració. En canvi, quan apareixen al mig de l’oració, s’aïllen amb una coma al davant o un punt i coma, i una coma quan van al darrere.

Ex:

-No obstant això, va insistir en preparar-se el B2.

-Estic motivada, és a dir, amb ganes de realitzar coses.

.Els complements circumstancials de temps, així com els de lloc, manera, finalitat, causa i condició, entre d’altres, que encapçalen oracions i que moltes vegades van separats per una coma de la resta d’oració.

Ex:

-En ser-hi, es va disculpar per arribar tard.

-Després de poder agafar l’avió, va quedar-se més tranquil·la.

Per un altre costat, a més dels casos que hem vist, la coma s’empra en molts altres casos, com per exemple, per indicar una pausa breu en un discurs. Tanmateix, cal recordar que mai posarem una coma en els casos següents:

-Entre el subjecte i el verb d’una oració.

-Entre el verb i els seus complements verbals.

EL PUNT ( . )

El punt serveix per indicar una pausa major en la llengua escrita, i que es correspon amb el final d’una oració amb sentit complet. Emprem el punt al final d’una oració que no s’enllaça mitjançant cap nexe amb l’oració que la segueix. Després d’un punt sempre cal escriure en majúscula.

Ex:

.La mare es va despertar ben d’hora. Posteriorment, es va vestir i va esmorzar.

Per un altre costat, quan trobem que la relació entre dues oracions està allunyada, perquè hi ha un canvi de tema o es passa a un altra pensada, llavors cal emprar el punt i a part. Finalment, per acabar d’escriure un text emprarem un punt obligatori, el punt final.

EL PUNT I COMA ( ; )

El punt i coma serveix per indicar una pausa mitjana, i la trobaríem entre la coma i el punt. S’empra en els casos següents:

.Separa enumeracions llargues que ja contenen comes.

Ex:

-Van viatjar per Roma, Itàlia; París, França; i Londres, Anglaterra.

.Separa oracions molt vinculades pel significat. El podem intercanviar per un punt.

Ex:

-Va ser llavors quan vaig presenciar el crim; de sobte, el cos se’m va paralitzar.

ELS DOS PUNTS ( : )

Emprem els dos punts en els casos següents:

.Abans d’una enumeració:

Ex:

-Dins de l’armari hi van aparèixer: llibres, llapis, gomes i retoladors.

.Abans d’un exemple:

Ex:

-Per exemple: el formatge, la mantega i el mató, entre d’altres, deriven de la llet.

.Abans d’una conseqüència:

Ex:

-El fet d’haver de buscar pis: va fer que no pogués estudiar més anglès.

.Davant d’una citació:

Ex:

-La professora va dir: «Em sembla que aquest trimestre l’alumnat ha treballat més».

ELS PUNTS SUSPENSIUS ( ... )

Són tres punts seguits que serveixen per indicar que:

.Una oració està incompleta.

Ex:

-Sempre he estat satisfet del meu esforç, emperò de vegades...

.Quan hi ha una interrupció dins del discurs.

Ex:

-És una persona amb molt bon cor... que hauria de tenir més sort a la vida.

.Quan una enumeració està incompleta.

Ex:

-Els mesos de l’any són dotze: gener, febrer, març, abril, maig...

En aquest darrer cas, els punts suspensius poden intercanviar-se per un etc., però mai si cal optar pels punts suspensius o per l’etc.

LES COMETES (« »)

Emprem les cometes en els següents casos:

.En les citacions.

Ex:

-La meva germana va deixar anar: «No entenc per què no vas venir».

.En els títols d’articles, de cançons, de col·leccions de llibres, de discos...

Ex:

-La cançó «Born to run» del 1975 és de Bruce Springsteen.

.En els mots estrangers i en els barbarismes.

Ex:

-Després del partit el jugador va dir que hi havia «tongo».

.Quan emprem un mot de manera irònica o amb un doble sentit.

Ex:

-El noi va estar molt «amable» amb el venedor de tiquets.

.Quan usem un mot amb el seu sentit lingüístic. Ús metalingüístic.

Ex:

-«Alt» és un adjectiu.

Actualment, en els textos impressos les cometes s’han substituït per la cursiva, a excepció de les citacions i els usos irònics. Per tant, les cometes s’usaran més quan escrivim a mà. Els títols dels llibres quan s’escriuen a mà poden anar subratllats o entre cometes, i quan s’escriuen en format imprès es poden posar entre cometes o en cursiva.

EL SIGNE D’INTERROGACIÓ ( ? )

El signe d’interrogació sempre es col·loca al final d’una pregunta directa. Si la pregunta s’allarga més d’una línia, per tal que el/la lector/a ho vegi i pugui donar l’entonació pertinent, el posarem també al davant.

Ex:

.T’ha agradat el llibre?

.¿Què li havia donat en Jordi a la Maria i que s’havia oblidat en marxar de pressa cap a casa i camí del seu institut avui a les vuit?

EL SIGNE D’ADMIRACIÓ O D’EXCLAMACIÓ ( ! )

Serveix per indicar que una oració és exclamativa o admirativa. També s’empra en oracions imperatives, és a dir, les que expressen ordre o prohibició.

Ex:

-Podies esforçar-te més!

S’aconsella únicament fer servir els signes d’interrogació i d’exclamació al final de les oracions, per tant, posar-los a inici d’oració, si aquesta no és molt llarga, és a dir, que abasti més d’una línia, serà incorrecte.

Després del signe d’interrogant o d’exclamació sempre haurem d’escriure en majúscula.

.Els signes de puntuació sempre es col·loquen durant l’escriptura del text, mai abans, ni després.

Adaptat de:

(DIVERSOS, 2010. Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

Ampliació:

Josep Maria Corretger

(Imatge extreta de: Google imatges)

EXERCICIS:

1. Digues quina és la utilitat dels signes de puntuació.

2. Esmenta en una línia un ús destacat de:

.Els dos punts:

.Els punts suspensius:

.Les cometes:

.El signe d’interrogació:

.El signe d’exclamació:

3. Esmenta si són certes o falses les següents afirmacions:

.Podem escriure minúscula després d’un signe d’exclamació.

.Els punts suspensius no equivalen a un etc.

.Davant d’una citació podem escriure els dos punts i també les cometes.

.Una paraula emprada irònicament la podem escriure en cursiva o entre cometes.

.Si l’oració és curta, podem escriure un signe d’admiració al davant per indicar que és exclamativa.

4. Corregeix les afirmacions de l’activitat 3 que siguin incorrectes, de tal manera, que siguin correctes.

5. Cerca un petit fragment narratiu i que contingui signes de puntuació i assenyala’n l’ús corresponent.

6. Anomena els dos usos incorrectes de la coma.

7. Revisa i corregeix quan calgui els signes de puntuació de les següents oracions:

.La professora, es queixa del teu mal, comportament

.Vés amb compte; amb l’esglaó.

.T’has d’arriscar a saltar;

.No m’acostumo... al nou horari.

.Pensava en ella; dia sí i dia, també.

8. Crea una gamificació per tal de treballar els signes de puntuació.

9. Puntua el següent fragment etret de «Senyoria» (1999) de Jaume Cabré.

L’home va sortir de la cel·la i el va deixar a les fosques el pas de la clau pels dos forrellats porta de reixes i porta de fusta va ser ràpid però fet sense convenciment i l’Andreu ajagut a terra i repenjat contra la paret va pensar per primer cop de manera seriosa en la fugida però de seguida es va posar a riure era a les fosques completament a les fosques no tenia ni idea cap on havia d’encaminar-se no sabia amb quantes portes i quants guardians s’hauria de topar quants murs i reixes havia de superar i gairebé no es podia moure de baldat com estava

Jo no la vaig matar va dir com a conclusió

Va sentir un fregadís dins de la cel·la devia ser una rata i el retruny de la clau al pany devia ser l’escarceller decididament no es veia amb cor d’intentar res que s’assemblés a una fugida

10. Com marquem els signes d’interrogació en la cadena parlada?

11. Completa les següents afirmacions:

.La coma no ha de separar mai ____________________________.

.El punt indica el __________________________.

.Els dos punts precedeixen ______________________.

.Els punts suspensius indiquen que _______________________.

.El signe d’exclamació s’usa en oracions _____________________.

12. La mala puntuació en un text fa que aquest no s’entengui. Són molts els alumnes que no puntuen o no ho fan de manera correcta, això fa que molts textos no transmetin bé el seu missatge. Reflexiona sobre els teus errors de puntuació en l’escriptura.