Les frases fetes i les locucions. Adreçat a tot l'alumnat.

.Una frase feta és un conjunt de paraules amb un únic significat, moltes vegades metafòric i de caire popular. La frase feta acostuma a tenir la mateixa forma i pot actuar com a una oració perquè té com a nucli un verb. El significat de les frases fetes és diferent al que tenen les paraules que la formen observades per separat.

Ex:

-Fer volar coloms.

Fer: verb en infinitiu.

volar: verb en infinitiu.

coloms: substantiu.

Significat:

‘Ser un il·lusionista. Esmentar coses que potser no podrà aconseguir a nivell individual’.

Segons el que acabem de veure, fer volar coloms seria una frase feta.

D’altres exemples de frases fetes:

Lligar els gossos amb llonganisses, no veure’s la feina als dits, trencar-se les banyes (en alguna cosa), treure el fetge per la boca, veure’s amb cor, voler fer entrar el clau per la cabota…

.Una locució és una combinació fixada de mots en una oració, amb un significat que mai serà la suma dels seus mots.

Ex:

-A la quinta forca.

A: preposició.

la: article determinat.

quinta: adjectiu (de cinquena)

forca: substantiu.

Significat:

‘Estar ubicat molt lluny’.

Segons el que acabem de veure seria una locució.

D’altres exemples de locucions:

a dreta llei, com a cal sogre, de bell nou, de retruc, llis i ras, pel cap baix, per barba…

És tan estreta la diferència que hi ha entre una frase feta i una locució que fins i tot molts diccionaris s’anomenen Diccionari de locucions i frases fetes o bé també hi encabeixen els refranys. En termes generals i per intentar arribar a alguna conclusió fidedigna que ens ajudi a distingir una frase feta d’una locució veiem que la gramàtica estableix que les locucions:

1. Són locucions els grups verbals que no tenen cap verb.

Ex:

cara de pocs amics, bon viatge…

2. Les locucions són equivalents a un element de l’oració.

Ex:

-Amb la cua entre les cames (= ‘tenir por’)

En canvi, les frases fetes:

1. Els grups de paraules que funcionen com a una oració.

Ex:

-Llençar la tovallola.

2. Quan contenen un verb:

Ex:

-Ser un setciències.

Si tenim dubtes del significat d’una frase feta o d’una locució podem cercar-les en diccionaris telemàtics de frases fetes i locucions verbals, o bé també en diccionaris que porten el mateix títol a més d’un diccionari general de la llengua catalana, atès que tindrà paraules on s’inclouran les frases fetes o locucions. Això sí, en termes generals caldrà cercar el mot més important de la locució o frase feta per localitzar-la dins del diccionari general de la llengua o veiem un pèl més detallat.

Com les hem de cercar dins del diccionari?

1. Si l’expressió conté noms la cercarem pel primer nom que hi apareix. En aquest cas “ampolla”.

Ex:

-Bufar i fer ampolles.

2. Si l’expressió no conté cap nom, caldrà que busquem el primer verb que hi ha a l’oració. En aquest cas “dir”.

Ex:

-Com qui no diu res.

3. Si l’expressió no conté ni noms ni verbs, llavors la cercarem pel primer adjectiu que hi hagi. En aquest cas “llis”.

Ex:

-Llis i ras.

4. Si l’expressió no té ni noms ni verbs ni adjectius l’haurem de buscar pel mot que comença. Caldrà cercar l’adverbi “tant”.

Ex:

-Tant sí com no.

5. De vegades, i com ja hem vist abans, les podem trobar cercant el mot més destacat de significat en l’oració.

Ex:

-Anar a la seva.

Per un altre costat, les comparacions lexicalitzades es consideren frases fetes. Són les frases fetes que no inventem nosaltres, sinó que ja estan creades.

Ex:

-És alt com un sant Pau.

En aquest cas és una comparació, però també la podríem inventar si diem:

Ex:

-En Joan és alt com una girafa.

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, Editorial Teide, Barcelona)

            (Ampliació i fotografia: Josep Maria Corretger. Campanar de l’església d’Alcarràs)

!!EXERCICIS:

1. Explica la diferència que hi ha entre una frase feta, una locució, una comparació lexicalitzada i un refrany.

2. Esmenta quin mot cercaries dins el diccionari general per a trobar el significat de:

Dir quatre fàstics, saber-ne un niu, fer tots els papers de l’auca, treure faves de l’olla, ésser de mala llet, en un girar d’ulls, un si és no és, tants caps tants barrets.

3. Escriu el nom de dues frases fetes, de dues locucions i de dos refranys i anota el significat de cadascun.

4. La construcció “sentir campanes i no saber a on” és una frase feta, una locució o una comparació lexicalitzada? Dóna arguments.

5. Cerca quatre expressions típiques de la teva zona dialectal i anota el seu significat.

6. Coneixes el significat de les següents frases fetes? Anota’l.

Fer salat, treure’s la son de les orelles, treure de polleguera, donar garses per perdius, donar carta blanca.

7. Inventa un exercici per treballar les frases fetes i les locucions emperò no el resolguis que ja ho farà algú altri. Posa-hi inventiva!

8. Autoavalua’t: com t’han anat els exercicis d’aquesta fitxa? Què t’ha costat més d’entendre i per què? T’ha ajudat a clarificar més les coses? Sabries explicar a un company o a una companya de classe la diferència entre una frase feta, una locució i un refrany? Raona les teves respostes.

9. Fòrum: quan parles empres frases fetes o locucions? O potser utilitzes més comparacions lexicalitzades o algun refrany? Penses que és bo usar-les quan parlem? Digues la teva.

La meva paraula preferida (30): " Fremir". Adreçat a tothom.

Fremir:

Tremolar fortament, estremir-se.

Ex:

-Quan em van repartir l’examen vaig fremir per tot el que m’hi jugava.

.Justificació:

És una paraula que m’agrada la seva sonoritat i que s’escolta molt poc, per tant, l’hem d’emprar més. Té un caire més literari.

(Font: Diccionari manual de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1999)

(Imatge extreta de: severitorres.org)

!!EXERCICIS:

1. Redacta quatre oracions on aparegui la paraula fremir o formes derivades d’aquest verb derivat.

2. Escull la teva paraula preferida d’aquest mes, i justifica el perquè de la teva tria.

3. Fòrum: creus que hi ha paraules que s’empren molt poc i d’altres que més? Per què? La lectura ens fa aprendre més vocabulari que l’oralitat? Què en penses d’algunes pàgines web que apadrinen paraules per tal que no quedin en desús? Raona les teves respostes.

La dualitat dins "La fam" de Joan Oliver. Adreçat a Batxillerat.

Aixequem el teló. El Celler d’Espectacles el 9 de juliol del 2013 i a partir d’una exposició sobre la Guerra Civil a Alcoletge, ha decidit adaptar l’obra La Fam de Joan Oliver. La representació es portà a terme al Tossal dels Morts. Era la primera vegada que aquesta dramatització era representada a Lleida.

Una obra que s’estrenà durant l’esmentada guerra, el 15 de juny del 1938, que s’hagué s’interrompre a causa dels bombardejos i posteriorment per culpa de la censura franquista. L’obra rebé el premi del Teatre Català de la Comèdia el mateix 1938. Joan Oliver fou molt abrivat d’estrenar-la en l’època en què més et colpia, la de la guerra. L’obra vol mostrar la revolució obrera en la Barcelona dels anys 20, tot i que no hi ha mostres temporals ni espaials com es veuen al text teatral. Oliver canvià el nom dels carrers de la ciutat comtal per tal de fer l’obra més universal. Avui dia, l’obra pot recordar una mica l’estira i arronsa que tenen Catalunya i Espanya davant de les polítiques econòmiques i la de la creació d’un estat propi.

És la tercera vegada en la història que es representa La fam, com recordà el seu director, Eduard Muntada i cal tenir present que segurament és la dramatització més destacada que versa sobre la guerra tal com ho glossen els estudiosos. L’obra presenta un triangle amorós dins del qual podem visionar dues posicions enfrontades davant de la revolució i amb una dona pel mig: la d’un idealista i anarquista, Samsó, que no té res per perdre i que és ple de valentia, que tampoc vol estar sotmès ni a drets ni a deures, gràcies a això es posa tot el poble a les seves esquenes de la nit al dia i sempre ho fa mitjançant la ironia. Mai portarà a terme les seves promeses. Samsó, un home que sent menyspreu per la mort i per la vida, i actua amb certa passivitat tota l’estona; i la del marit de la Lupa, Nel, un sindicalista que té idees emperò no les pot aplicar atès que és més covard, disciplinat i pacient, que pateix pels qui l’envolten, a més d’ésser un conservador, se’l caracteritza per les seves grans frases i eloqüència quan parla. Finalment, aconsegueix que Samsó sigui útil i no passi tant de les coses, però, Samsó té un punt feble, com que és un mort de gana, amb un bon plat del que sigui el compres; ràpidament ven la seva ànima al diable perquè és un vagabund que roda pels carrers, una mena de pidolaire esperant el seu moment de glòria i això és el que intenten un agent francès i el marit de la Lupa, el subornen amb un bon àpat perquè escampi la boira i no porti el fracàs al poble i es vessi més sang. Samsó vol treure partit de les dones, tant de la Lupa com de la secretària del sindicat. 

Lupa en veure la valentia de Samsó cau rendida als seus peus deixant de banda el seu marit, en Nel, tot i que només és un amor encegat, fals, perquè Samsó és brut, mandrós i oportunista que pretén fer-se l’heroi, el mascle davant dels qui el rodegen. Lupa, en canvi, és una dona tradicional i quan està al costat de Samsó, el detesta i el suporta tot i saber que li ha estat infidel amb la secretària. Amb la dramatització com a esquer, el públic pot reflexionar sobre quina banda es posaria, si en la de Samsó o bé en la de l’home de Lupa i com actuaria davant els fets de la revolució a la qual està sotmès aquell poble: caure en mans de l’enemic o bé lluitar per intentar aconseguir la llibertat pagant qualsevol preu, ni que sigui amb la pròpia mort.

L’obra té una escenificació molt senzilla i amb pocs personatges, tan sols una paret en forma de ela, una plataforma elevada que fa d’escala, una taula, cadires i un armari que a la vegada fa la funció de llit, una pistola, escopeta, els vestits, cosa que focalitza els espectadors en la intensitat dels diàlegs representats en sis actes. Els personatges també estan molt ben aconseguits i amenitzats per un acompanyament musicat per un piano, a càrrec de Ferran Aixalà, cantant dels Pastorets Rock. Mentre els actors preparaven el petit atrezzo per a la següent escena, un dels actors, Alejandro Olmo llegia un poema d’un autor poc conegut de l’època d’entreguerres. El 19 de juliol del 2014 La fam va fer parada a la plaça del Fortí d’Alcarràs, dins del cicle Nits a la fresca en una representació formidable que s’acostà als cinquanta-dos minuts de durada i prova d’això en fou la llarga i merescuda ovació final que durà prop de tres minuts ben sentits davant de l’agraïment un i altre cop dels actors i actriu: Eduard Muntada (director, i Samsó), Alejandro Olmo, Clara Olmo (Lupa), Xavier Iglesias, Ferran Aixalà i membres del Grup de Teatre d’Alcoletge.

Abans d’acabar la crítica em pregunto en quina part us posicionaríeu vosaltres els lectors, en la de l’il·lusionista Samsó o en l’antirevolucionària d’en Nel, primer marit de la Lupa. T’omple de satisfacció poder veure adaptacions d’obres amb tant de contingut com la present i sobretot a l’aire lliure, tal i com l’estació que gaudim mana. Una representació extraordinària per al nostre poble, per a les terres de ponent i per a la cultura catalana. És un plaer poder delectar de nou aquesta escenificació del gran Joan Oliver. Abaixem el teló.

 Josep Maria Corretger

Juliol del 2014

.Fragment de l’obra:

SAMSÓ
Ah, el marit! Encara n'hi ha, d'això?

LUPA
Jo en tinc un. No teniu dona, vós?

SAMSÓ
Alguna vegada. No em prova. Em desvetlla la gana.

LUPA
Fa temps que passeu gana?

SAMSÓ
Fa temps... Costa molt morir-se de fam. Costa molt...

N.B. En podeu llegir alguns passatges més dins:

http://lleixes.blogspot.com.es/2013/12/la-fam-joan-oliver.html

(Fotografia: Ajuntament d’Alcarràs)

!!EXERCICIS:

1. Has llegit o vist la versió teatral de La fam? Què t'ha semblat i amb quin dels protagonistes t'identifiques: Samsó, Nel, Lupa, comissari, secretària, agent francès...

2. Fòrum 1: les obres de teatre t'agrada més veure-les en un espai tancat tant a l'estiu com a l'hivern o a l'estiu prefereixes en escenaris descoberts? Raona la teva resposta.

3. Fòrum 2: has pensat alguna vegada de participar en una obra de teatre? Penses que és més complicat aprendre's de memòria un paper o ficar-se en la pell del protagonista? Per què?