ARBRES NUS
Els oratges
de la tardor despullaven els arbres. La pluja queia sense pausa i va podrir el
record de la fullaraca. La neu va venir a pas de llop i esborrava els vials de
la muntanya. Els núvols empresonaven el sol. El camp anunciava cada dia a la
fredor de l’hivern l’arribada certa del blat. Cap orella no recull avui la fina
prometença de la terra. La font ha
emmudit i ara es glaçava., perquè totes les roses són mortes. Les òlibes senyoregen els arbres nus i trossegen el
silenci de la nit amb presagis de
desgràcies. Al marge, al vessant, al
cim, a la cinglera els arbres
tremolen, desemparats sota el cel sense llum. No hi ha ni un sol camí que redimeixi la solitud dels arbres nus.
[ESPRIU,
Salvador (1984). Petites proses blanques, Lectures Moby Dick, La Gaya
Ciència SA, Barcelona]
[Imatge
extreta de: tela-botanica.org]
EXERCICIS:
1. Explica de què tracta
aquest escrit en prosa d’en Salvador Espriu.
2. Aporta el significat
de quatre mots de color lila que desconeguis.
3. Al fragment hi
apareixen personificacions. Escriure-ne dues i explana què ens vol transmetre l’autor.
4. L’expressió “va podrir
el record de la fullaraca”, a què fa referència i quin sentit té?
5. En aquest escrit en
prosa hi apareixen diverses paraules que fan referència a la muntanya, cerca-les
i anota-les aquí.
6. Crea una il·lustració
per a aquest fragment d’Espriu.
7. Proposa un altre títol
per a aquest escrit. Raona la teva resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada