Un
ase que passejava pel camp es trobà amb una ovelleta que cantava i saltava caraalegre pel prat verd. En veure’l, el
saludà dient:
-Bon
dia, senyor.
-Què
té de bo!? -digué rondinant.
-Està
de mal humor pel que veig -replicà l’ovella.
-És
clar! Com no vaig a estar molest si
tot el dia he de carregar paquets!
-Però
és vostè molt fort -li contestà l’animal.
-I
tu molt dèbil. Ja voldria jo estar passejant com ho fas tu i només menjant
pastura. Això és vida -respongué l’ase.
-Doncs
tu ocuparàs el meu lloc i jo el teu per un dia -li proposà l’ovella.
Aquell
mateix dia intercanviaren els papers. A mesura que passaven les hores, l’ovella
estava esgotada de carregar equipatge i l’ase, avorrit d’estar sol pasturant pels
prats. L’ovella ara admirava l’ase per la seva fortalesa i l’ase a l’ovella pel
seu caràcter dòcil. I tots dos
arribaren a la mateixa conclusió: cadascun té la seva fortitud i debilitats,
però el millor és acceptar-se tal com un és. Al cap i a la fi, cadascú és
diferent i té les seves pròpies qualitats.
(Extret
de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)
[Imatge
extreta de: Project Noah]
EXERCICIS:
1.
Realitza un resum d’aquest conte en valors.
2.
Explica el significat de les paraules assenyalades en color verd.
3.
Esmenta cinc adjectius que apareguin al conte.
4.
Qui diu la següent afirmació i a qui fa referència?
-Però
és vostè molt fort -li contestà l’animal.
5.
Cerca un sinònim de cadascun dels següents mots:
Caraalegre:
rondinant:
Replicà:
molest:
Dòcil:
6.
Per quina raó l’ase i l’ovella decideixen intercanviar els papers?
7.
Es troben còmodes fent l’ovella d’ase i l’ase d’ovella? Per què?
8.
Quin vincle té la present afirmació dins del conte?
Al
cap i a la fi, cadascú és diferent i té les seves pròpies qualitats.
9.
Què has après amb la lectura d’aquest conte i que et servirà per al teu cada
dia?
10.
Fòrum: creus que de vegades no valorem el que estem fent fins que canviem o bé
ho perdem? Per què? Raona la teva resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada