"M'estreno sota la dutxa", acostament a Guillem Viladot. Adreçat a tothom

La companyia Cassigalls de Juneda no atura el seu treball inesgotable de ressorgiment de literats, sobretot ponentins. En obres pretèrites els seus protagonistes foren Mercè Rodoreda a “El jardí de la memòria” (2008), Màrius Torres a “Entre l’herba i els núvols” (2009), Maria-Mercè Marçal, a “I amb guix escric el meu nom” (2011), Josep Vallverdú a “El bestiolari o els amics de l’arca” (2012), Manuel de Pedrolo, a “Aquesta nit tanquem. Radicalment Pedrolo” (2014), “Lo preu de dormir tranquil” (2017), recital poètic en clau d’humor; Jordi Pàmies amb “He besat la terra humida” (2019). O d’altres espectacles dedicats a coses que formen part de la nostra quotidianitat i són patrimoni immaterial de la humanitat, com el vi o l’oli en obres com: “Tastet de vi i lletres” (2014), i “El vol dels estornells” (2015), l’homenatge a les virtuts de l’oli, i les que vindran.

Aquest any se celebrava el centenari del naixement de l’homenot d’Agramunt, Guillem Viladot, de professió farmacèutic, però sobretot, escriptor i poeta visual. Es traslladà a Barcelona per a realitzar els seus estudis a la universitat, i el 1950 caigué malalt, aquest fet va fer que iniciés els seus primers passos literaris com si fos en Màrius Torres, amb “Temps d’estrena”, i amb tot un seguit de novel·les on apareixia Riella, la seva estimada Agramunt, població que el veié néixer. És així com s’enceta l’obra “M’estreno sota la dutxa” (2022) de la Companyia Cassigalls. Amb el naixement de l’autor, una naixença no esperada i amb un adolescència complicada i en la qual va haver d’escoltar el típic: “Que en serà aquest nen de ruc!”, i que tantes vegades escoltem pels pobles. 

L’obra ressegueix la trajectòria vital i literària de l’autor, emperò sobretot es basa en la seva composició poètica, amb la finalitat d’apropar els textos al públic assistent, i tenint present que Viladot no era un autor senzill i atractiu. Al llarg de l’espectacle hi apareixen estirabots, sentències, però també lletanies, jocs de paraules, i absurds, tan característiques en el seu estil literari, i on cadascú havia de fer la seva pròpia interpretació. La producció teatral té una escenificació propera, austera, i suficient, amb elements de ferro restaurats, fruit de la poesia visual que inspiraven el mateix Viladot. També hi feien acte de presència alguns dels seus poemes i muntatges poètics mitjançant quadres, on se li veia la fascinació per jugar amb el mot. Aquests elements escènics, ben escollits i que passen desapercebuts, acompanyaven la paraula i el so, juntament amb les cites i reflexions de l’autor que anaven fent via a través de la pantalla de manera puntual per tal de no distraure’ns dels textos del creador d’Agramunt. Així doncs, a través dels cinquanta-sis minuts que dura la creac  ió, duració perfecta per adaptar-se a tots els públics, hi podem gaudir d’altres parts o si més no, itineraris, com “Paraula d’Atzerí”, “La memòria del cos” o “Mots fòssils”. Meditacions a tall de contes curts, alguns, com si ens trobéssim davant del mateix Pere Calders, o del pintor surrealista Salvador Dalí. D’allò més quotidià, Viladot en feia literatura, així es plasma en la producció. D’aquí que hi trobem temes com el silenci, moment sobresortint dins l’espectacle teatral, on davant del desconcert mundial ben vigent en els nostres dies i que pot comportar fins i tot una guerra, prega perquè tot s’aturi i es realitzi un minut de silenci, públic inclòs; l’amor espiritual, però també el passional, on s’aconsella que hem d’estimar a algú, que és fonamental, o la mort, vista amb ironia i sarcasme fins a la darrera alenada, amb la celebració de la vida, no com a un fet trist, i on la consciència de l’escriptor nota aquelles corrents d’aire mentre transporten el fèretre en cotxe i  posteriorment, les seves cendres, com ell deia, havien de formar part de la natura.

Viladot jugava amb les lletres i també amb els objectes. Ben exemplificat a l’obra amb el poema visual sobre el pare, amb l’extravagància literària o bé quan ens parlava amb insistència de l’ou quadrat, amb bons tocs teatrals dels actors. La Companyia Cassigalls, creada el 2008 a Juneda per estima i vindicació als nostres creadors, continua fent escola, portant una renaixença d’autors i de textos, poc coneguts, que a més d’un li despertaran el cuquet lector. Un missatge que ens llencen els protagonistes de manera directa i precisa, alternant petites intervencions entre ells, i amb el principal objectiu de crear una complicitat amb qui els escolta i veu. L’obra està interpretada per Dolors Aldomà, Joan Cornudella, Miquel Torrent i Àngel Sedó, els quatre genets de l’Apocalipsi, tan màgics com sempre! Moltes gràcies Cassigalls!

Josep Maria Corretger Olivart

Octubre del 2022

[Poema de Guillem Viladot, per Albert Malet ]

(Fotografies: Companyia Cassigalls, Vikipèdia, Josep Maria Corretger, Galeria Espais Volart)

EXERCICIS:

1. Qui són la Companyia Cassigalls?

2. Quins són els seus objectius amb les seves produccions teatrals?

3. Opinió: has vist algun espectacle de la Companyia Cassigalls? Què t’ha semblat?

4. Presenta la figura de Guillem Viladot.

5. Quin era l’estil literari de l’autor d’Agramunt?

6. Crea un poema visual i comenta’l aquí.