El sistema vocàlic
de la llengua catalana consta de vuit sons:
Aquestes vuit vocals
es clasifiquen segons quatre criteris fonètics:
1.
Grau d’obertura:
Segons
l’obertura de la boca a l’hora de pronunciar cada vocal: oberta, mitjana,
tancada.
2.
Punt d’articulació:
Segons la posició de la llengua a l’hora de
pronunciar cada vocal: anterior, central, posterior.
3.
Tonicitat:
Segons la tonicitat de les vocals segons les
paraules. Pel que fa al català estàndard, l’emprat en els mitjans de
comunicació de masses, per exemple, l’accent d’intensitat és rellevant a l’hora
de clasificar les vocals perquè no hi ha els mateixos sons en posición tònica
que en posición àtona.
El fenomen que redueix el sistema vocàlic àton
s’anomena neutralització.
Exemples:
1r cas:
Només
es dóna en el bloc dialectal oriental.
Cas---casualitat
Pèl---pelussa
Temps---tempesta
2n cas:
Poc---poquet
Molt---moltíssim
.Veure esquema de la
neutralització:
.El bloc dialectal
occidental diferencia les vocals a/e i o/u en posició àtona.
!!! Hi ha tres casos on no es produeix la
neutralització:
1. En els grups EA, AE:
Ex:
Teatre, àrea, aeroplà...
2.
En els adverbis acabats en –ment:
Ex:
alegrement, immensament...
3. En
els compostos:
Ex:
Benparlat,
cobrellit, portaveu...
.Hem de
tenir en compte la posició de la síl·laba tònica dins dels mots que vénen a
continuació, atès que la modifiquem per interferència lingüística
amb el castellà:
Noms
propis
|
Ucraïna,
Raimon,
Dídac,
Tibet,
Himàlaia,
Sàhara,
Àneu...
|
Noms
comuns
|
Xofer,
víking,
xassís,
però,
rupia,
humit,
acne,
míssils,
tèxtil,
futbol,
xandall,
termòstat,
hoquei,
intèrfon,
medul·la,
oboè,
olimpíada,
omòplat,
timpà,
xiclet,
atmosfera,
austríac,
rèptil,
aurèola,
pneumònia,
període,
consola,
xilòfon,
monòlit,
alvèol,
letargia,
policíac,
diòptria,
poliglot...
|
!Les
formes verbals que acaben en –ia són planes perquè tenen la síl·laba tònica en
la i:
Ex:
Anuncia, renuncia, influencia...
En els mots derivats hi ha un desplaçament de la
tonicitat per passar a situar-se en el sufix:
Ex:
Treball, treballador, fort, fortíssim, porta, porteria, porteta, portalada.
.Funcionalitat de les vocals dins de la
síl·laba
La funció
pròpia de la vocal és actuar com un nucli sil·làbic. La funció pròpia de la consonant,
de so marginal.
Les vocals
tancades [i] i [u], segons la posició en què apareixen dins de la síl·laba i
alhora, segons la manera com es pronuncien, en lloc d’actuar com a vocals,
actuen com a sons marginals [j] i [w], és a dir, generalment fan de semivocals,
emperò no sempre, i per tant, no constitueixen el nucli sil·làbic. Actuen de
tres maneres diferents:
1.
Semivocals:
Quan la i o bé la u es troben després de la vocal que
funciona com a nucli sil·làbic.
Ex:
Mai [máj], au [áw]
2.
Semiconsonants:
Quan la u es troba abans de la vocal que funciona com a
nucli sil·làbic.
Ex:
3.
Consonants:
Quan la i o bé
la u van a començament de mot o entre vocals.
Ex:
(Font i llibre del curs: Diversos, 2012, Llengua catalana i literatura. Batxillerat 1,
Editorial Cruïlla, Barcelona)
(Imatge extreta de: 4tesomelva.blogspot.com i liceu.uab.es)
!!EXERCICIS:
1.
Omple els buits amb la grafia corresponent:
M__ntar,
m__ntanya, desc__brir, b__ndat, r__nsejar, r__quejar, r__quissar, term__stat,
di__ptria, pneum__nia, c__brellit, p__rtaveu, m__ltíssim.
2.
Transcriu els sons vocàlics de les paraules
següents:
Mai,
treballador, porteria, xassís, olimpíada, iode, quota, iogurt, enguany.
3.
Corregeix els mots que vegis mal escrits:
Viking,
fútbol, olimpiada, mèdul·la, reptil, alveol, dioptría, atmòsfera, Tíbet,
Ucraina, xàndall, hoquei, vídeo, oboè, tèxtil, políglot, però, xilofón,
letàrgia.
4.
Escriu deu paraules i subratlla la síl·laba
tònica.
5.
Inventa un exercici per treballar el sistema vocàlic,
però no el resolguis, que ja ho farà algú altre.
6. Esmenta cinc paraules d’entre noms propis i
comuns que en l’oralitat belluguis inconscientment la síl·laba tònica.
7.
Descriu aquestes tres vocals des del punt de
vista fonètic:
A, ə,
ɛ.
8.
Diferencia la semivocal de la semiconsonant i
escriu un exemple de cadascuna que no aparegui al text.
9.
Fòrum. Pràctica reflexiva de la fitxa. Com t’ha anat la lectura i treball d’aquests
exercicis? Què t’ha costat més d’entendre i per què?
2 comentaris:
Hola
que em podries si us plau corretgir aquest text de vocals neutres i femenins/masculins complicats.
Un fet (neutres)
La rancorosa cònsol de l'ambaixada hongaresa, Sra. Empar, va ordir sense escrúpols l'assassinat de l'efeminat joglar de Sardenya, Sr. Llàtzer, amb una sarbatana de cànem i banús/eben amb dards punxeguts, a les latrines davant el rètol "assemblea" després d avaluar ELS avantatges de sostreure les polides maragdes/ametistes/robis en sanefa, l'aixovar de la reina, que eren sobre una cartolina davant de l'orgue avariat del meravellós monestir de Santa Caterina.
Descripció (femenins i masculins)
La cònsol semblava cortesa, dolça, però no era ni ferma, ni forta ni valenta sinó que era pobra, rude, covarda i grisa. (sinó va junt si es pot eliminar el no).
La cònsol tenia una oïda perfecta, el nas amb grans narius, el front petit,1 parpella grisa
UN ASSASSINAT Roí (femenins i masculins)
Un estratagema per matar-lo va ser usar una imperdible comuna i lleixiu. El Sr. Llàtzer, una icona del xancle en el seu país, va agafar una síncope. L'hi va sortir el fel i la suor i finalment la persona es va quedar inerta. La Sra. Empar, amb un somriure, va xutar el seu cap de grans narius amb l'empenya i finalment els tèrmits s el van menjar.
EL SERGENT (neutres)
L avorrit sergent (que enyorava el seu ramat de bens) que la detení tenia un monyó al brac. Havia menjat al bordell gelea d'albercoc, ànec amb espàrrecs, embotit, botifarra de rossinyols, tonyina i 1 rave i, de postres, un assortit de torrons de cacau.
La roïna cònsol vestida en setí resplendent es va escapolir muntanya amunt cap a l'estendard, emparada en la foscor amb una brúixola. Però feia tramuntana que aixecava polseguera (f), els tàvecs i les colobres la turmentaven, es va trencar el turmell i es va clavar una estella podrida (infinitiu) envernissada que la feu sofrir i finalment va sospirar sufocada i es va aturar.
Va temptejar el sergent amb un suborn però ell complia la llei, llavors es va arravatar, l'hi va donar una bufetada sorgida de la supèrbia del seu títol però ell es va cobrir amb la cuirassa.
LA FI (neutres)
Fou un triomf pel sergent, un trofeu, un nou capítol que rebé el suport per correu i en butlletí.
La vida no és un ritu com un pèndol sinó una ràfega de sèrum.
******
UNA ALLAU (femenins, masculins)
Als afores del poble, la zona limítrofa amb la ciutat , un mal senyal fou que la calor i el fort pendent i corrent d'aire va provocar una allau i feu una destrossa en una agresta vall coberta de 1 faig, dues nespres, alfals i 1 olivera, i en la resta de camps.
En fer l'anàlisi, sota la neu en el canal de la teulada varen trobar (amb B) una cistella amb una sabata, un escafandre, un capçal de llit, un compte, uns fulls i unes alicates amb una dent que tenia enzims i bacteris de la grip (?) i de la síndrome de la sida
La cistella era molt comuna.
La sabata era plena de pols.
El capçal del llit era d una olor i una aroma inconfusible
L escafandre d una disfressa,
El compte corrent era un dot però tenia unes deutes.
Les alicates eren verdes.
El dent era el incisiu
Els fulls tenien a sobre uns regles i llapis
Els enzims tenien bacteris del grip i de la síndrome de la sida
L'estel era el senyal que marcava la fi de la marató
L orde religiós del Sr. Esteve tenia un costum: menjar les tallarines amb llegums i amb orenga, a la fresca amb la resplendor d'un estel. I de postres la merenga
La dita deia:
El pendent de la sarment
La son són les ganes de dormir
La sotsobre és un suggeriment.
Hola,
Ho sento, no forma part de la fitxa del blog, en tot cas, et puc resoldre algun dubte.
Salutacions.
JM.
Publica un comentari a l'entrada