Entenem per lexema, arrel o si es vol radical a la part de la paraula que no varia, que conté l’origen
de la paraula, gairebé tota la seva significació i que quan formem derivats al
lexema els adjuntem els sufixos.
Ex:
Cotx- (lexema)
Cotx-et (derivat diminutiu)
Cotx-às (derivat augmentatiu)
Cotx-era / cotx-eria(derivat)
Cotx-er (derivat)
Quan formem paraules derivades entren en joc els afixos. Són uns elements que afegim al lexema per
crear un nou mot. Els afixos poden ser de tres tipus:
.El prefix: quan la partícula per crear un derivat se situa al
davant.
Ex:
Prepirineu.
.L’infix: quan la partícula es troba
situada al mig de la paraula.
Ex:
Cafetera.
.El sufix: quan la partícula que s’uneix
al lexema es col·loca darrere del lexema.
Ex:
Ventall
.QUÈ ÉS UN
DERIVAT?
És una paraula de nova creació que sorgeix del resultat d’unir al LEXEMA un
TIPUS D’AFIX.
Ex:
Muntanya: muntanyenc (derivat)
Jardí: jardineria (derivat)
Taronja: taronger (derivat)
.COM FORMEM ELS
DERIVATS?
Dins de la formació de mots derivats podem trobar diverses modificacions
ortogràfiques, com per exemple, que l’accent canviï de posició o d’altres
canvis de grafia.
1.
Trasllat de l’accent
L’accent dins del mot primitiu es trasllada a una
síl·laba del sufix.
Ex:
Rellotge—rellotgeria
(L’accent de la O del lexema es trasllada a la I del
sufix)
Net---netedat
(L’accent de la E del lexema es trasllada al sufix de la
A)
2.
Pèrdua o suma de lletres
Molts són els mots, tant noms com adjectius, que
finalitzen en vocal àtona i perden aquesta vocal quan afegeixen un sufix.
Ex:
Lletra—lletrejar
Marge—marginal
Molts noms i adjectius que finalitzen en vocal tònica
afegeixen una –N- entre el lexema i el sufix.
Ex:
Cigró-----cigronaire
Bombó—bombonera
.CANVIS ORTOGRÀFICS
La derivació comporta de manera sovintejada diversos
canvis ortogràfics en el lexema o arrel de la paraula primitiva. Els que
acostumen a aparèixer més són els següents:
CANVIS ORTOGRÀFICS
|
EXEMPLES
|
C à G
|
Préssec à presseguer
|
T à D
|
Buit à buidor
|
P à B
|
Llop à llobató
|
IG / G à G / J / TJ
|
Enuig à enutjar
|
U à V
|
Longeu à longevitat
|
.AUGMENTATIUS, DIMINUTIUS I DESPECTIUS
1.
Augmentatius: quan
un sufix augmenta la significació del mot al qual s’ajunta.
Ex: cotxe à cotxàs
Molts
augmentatius es formen amb: -às / -assa; -arro / -arra:
Ex: homenàs,
barcassa, peuarro, veuarra...
2.
Diminutius: quan
un afix afegit a un mot indica petitesa o afecte.
Ex: casa à caseta
Molts dels
diminutius es formen amb –et / -eta; -ó / -ona; -oi / -oia:
Ex: calaixet,
veueta, malaltó, carona, bonicoi, tristoia...
3.
Despectius: quan
l’afix que unim al mot indica menyspreu.
Ex: porta à portota
Molts dels despectius es formen amb –ot / -ota:
Ex: ocellot / a
.ELS GENTILICIS
Són els mots que indiquen origen o
procedència, és a dir, serveixen per denominar del poble o ciutat d’on
prové. Tothom en té un, només cal conèixer-lo. Es formen afegint al lexema o
arrel del mot (nom de cada país o població) algun d’aquests sufixos entre molts
d’altres.
Ex:
-à / -ana: australià
/ australiana
-enc / -enca: martinenc / martinenca
-í / -ina: alacantí / alacantina
-ès / -esa: empordanès / empordanenca
(Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura.1r d’ESO, Editorial Teide, Barcelona)
!!EXERCICIS:
1. Escriu
un derivat del següents mots. Si cal ajuda’t d’un diccionari.
Taronja, sal,
cosí, descobrir, cigró, bombó, cuina, lleig, ocell, faig, salut, agre.
2. Busca
el primitiu (mot origen) de les paraules que vénen a continuació:
Rebutjar,
assedegat, rajolí, novetat, cabut, rogenc, teuleria, veler, formatgeria.
3. Cerca
dos diminutius, més dos augmentatius, més dos despectius dels mots que vulguis.
Poden ser diferents.
4. Escriu
el nom de vuit gentilicis. Recorda que són noms que denoten d’on prové una persona.
5. Fòrum:
com t’ha anat el treball en aquesta fitxa? Digues la teva. Què t’ha costat més
i què t’ha costat menys d’entendre i per què? Com ho pots solventar? Has après
alguna cosa que abans no coneixies i que et servirà per a la vida real?
Anota-la aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada