En primer lloc, per a resoldre aquest primer tema d’aquesta secció, he d’explicar que es tracta d’un aspecte interessant sobre la nostra llengua, el català, i que de ben segur que es desconeix. Parem-hi doncs, una mica d’atenció.
Si ens endinsem en la tipologia de les formes verbals dels verbs de la tercera conjugació, observarem que poden ser de dos tipus ben diferenciats:
Un primer anomenat pur, i que seguiria el model del verb ‘dormir’, Ex: jo dormo, (lexema verbal + desinència verbal de persona) i d’un altre anomenat incoatiu, i que per tant, seguiria el model del verb ‘servir’, Ex: jo serveixo (lexema verbal + infix EIX+ desinència verbal de persona).
Però, què entenem per un verb incoatiu?
Doncs, és aquell verb que en el present d’indicatiu i de subjuntiu, i en l’imperatiu insereix l’increment -eix- entre el radical i la desinencia de les tres persones del singular i de la tercera persona del plural. Vegem-ne alguns exemples:
-Present d’indicatiu: ofereixo, ofereixes, ofereix, oferim, oferiu, ofereixen.
-Present de subjuntiu: ofereixi, ofereixis, ofereixi, oferim, oferiu, ofereixin.
-Imperatiu: (no té 1a persona), ofereix tu, ofereixi ell/a, oferim nosaltres, oferiu vosaltres, ofereixin ells/es.
La majoria de verbs de la tercera conjugació es conjuguen com ‘servir’, uns quants com ‘dormir’, i molt pocs admeten ambdós models:
-Amb formes incoatives trobaríem verbs com ara ‘agrair’, ‘assentir’, ‘beneir’, ‘constituir’, ‘diferir’, ‘discernir’, ‘dissentir’, ‘dissuadir’, ‘elidir’, ‘encarnir’, ‘engelosir’…
Ex: agraeixo, assenteixo, beneeixo, contitueixo.
-Amb formes pures (sense l’increment -eix-) hi hauria verbs com ‘ajupir’, ‘bullir’, ‘collir’, ‘consentir’, ‘contradir’, ‘convenir’, ‘cosir’, ‘dormir’, ‘eixir’, ‘escopir’…
Ex: ajupo, bullo, cullo, consento.
-D’altra banda, també trobarem verbs que admeten la doble conjugació, és a dir, tant serien vàlids com a purs (sense –eix-) o incoatius (amb -eix-):
Acudir: acudo / acudeixo
Arrupir-se: arrupo / arrupeixo
Brunzir: brunzo / brunzeixo
Consumir: consumo / consumeixo
Lluir (*): lluo / llueixo
Mentir: mento / menteixo
Percudir: percudo / percudeixo (copejar, pegar, incidir)
Presumir: presumo / presumeixo
Resumir: resumo / resumeixo
Després d’explicar això, i entrant més en matèria observarem que es poden confondre els verbs acabats en –èixer pertanyents a la segona conjugació, amb les formes incoatives de la tercera conjugació. No hem de fer-ho.
Infinitiu: desconèixer, conèixer, reconèixer, aparèixer, desaparèixer.
Present d’indicatiu: desconec, conec, reconec, aparec, desaparec.
I finalment, també caldria anar molt amb compte amb alguns verbs de la segona conjugació que tendiesen a ésser conjugats erròniament –igual que els anteriors- com a verbs amb formes incoatives de la tercera conjugació:
Infinitiu: concebre, corrompre, emetre, excloure, incloure, interrompre, irrompre, percebre, transmetre.
Present d’indicatiu: concebo, corrompo, emeto, excloc, incloc, interrrompo, irrompo, percebo, transmeto.
Pareu compte, doncs, quan utilitzeu alguna forma verbal de la tercera conjugació o els acabats en –èixer de la segona. No cometeu errors, atureu-vos i raoneu, i paraula de filòleg que no us en penedireu.
Josep Maria Corretger
N.B.
(*) El verb ‘lluir’ canvia de significat segons que es conjugui com a pur o incoatiu:
1/ Lluir (pur): Emetre reflexos lluminosos.
Ex: -El sol lluu (o llu) amb força.
2/ Lluir (incoatiu): Mostrar a la vista de la gent.
Ex: -Jo llueixo el vestit amb elegància.
!!EXERCICI:
-Subratlla la forma correcta dels següents verbs fixant-te en si són purs o incoatius. Llavors realitza una oració amb cadascuna de les formes subratllades.
Percudo / percudeixo; dormo / dormeixo; elideixo / elido; mento / menteixo;
cuso / cuseixo; lluo (reflex) / llueixo (reflex); percebo /percebeixo;
interrompo / interrompeixo; engeloso / engeloseixo; arrupo / arrupeixo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada