El barber i el bosquerol
Hi havia a la ciutat de El Caire, El Caire es una ciutat situada al nord d'Africa, a un país anomenat Egipte famós per les seves piràmides que es van construir a l'època dels faraons, fa uns dos o tres mil anys.
A la ciutat de El Caire hi vivia un barber...
Sabeu què és un barber?
Abans a El Caire i tambè aquí, els homes no s'afaitaven a casa com ho fem ara.
Com us afaiteu vosaltres?
Es clar vosaltres encara no us afaiteu! Però els vostres pares sí que s'afaiten.
Amb que s'afaiten els vostres pares? Amb màquina elèctrica o amb sabó i maquineta?
Bé doncs abans els homes no s'afaitaven a casa cada dia, sinó que de tant en tant, cada uns quants dies o els dies de festa, anaven a cal barber a afaitar-se. El barber els hi ensabonava ben ensabonada tota la cara amb la brotxa i ..... Més o menys així.
(s'ensabona la cara d'un nen)
El sabó s'havia de passar molta estona per fer estovar els pels de la barba i que després es puguin tallar bé amb la navalla.
(es treu la navalla de broma)
La navalla es una eina molt difícil d'utilitzar, a la que et despistes una mica pots fer un tall a la cara, i si no en saps pots deixar-li la cara com la d'un pirata.
Jo no he utilitzat mai la navalla per afaitar-me, ni he afaitat mai a ningú, però ara ho provaré amb ell. No em responsabilitzo de com et pugui deixar la cara. Què et sembla?
Bé, era una broma, evidentment no ho provaré.
Tornem a la història.
El barber de El Caire era una mica murri...
Sabeu que vol dir murri?
Doncs una persona molt espavilada, que sempre aconsegueix el que vol.
El barber de El Caire un dia va veure passar per davant de la seva botiga un bosquerol...
I què és un bosquerol? Era una persona que vivia al bosc i es dedicava a fer llenya per anar-la a vendre a la ciutat, on no hi havia arbres per tallar i la gent no tenia res per fer foc per cuinar i escalfar-se.
Quan el bosquerol passava per davant de la barberia amb l'ase que portava un bast tot carregat de llenya...
El bast és una albarda. Sabeu que és una albarda? No? Són unes fustes que es posen damunt l'esquena del ruc o d'altres animals de càrrega i que serveixen per poder carregar-los amb molta més llenya a l'animal.
Doncs quan el bosquerol passava per davant de la barberia amb l'ase carregat de llenya, el va cridar el barber:
- Ep, bosquerol, què és per vendre aquesta fusta que porteu damunt de l'ase?
- És clar que és per vendre! Potser us pensàveu que era per menjar-se-la -va contestar el bosquerol que també era força murri.
- Si voleu podem fer tractes. Estic a punt d'acabar la llenya i amb el fred que fa pels vespres ens podem glaçar.
Encara que El Caire estigui al desert i els deserts ens els imaginem sempre molt calorosos, a l'hivern les nits del desert són molt fredes.
- Si ens posem d'acord amb el preu, si que podríem fer tractes -va dir el bosquerol.
- Per dues monedes et compraria tota la fusta que portes damunt del ruc -va proposar el barber.
- Dues monedes, si com a mínim val deu monedes tota aquesta fusta -va respondre el bosquerol.
Llavors va començar el regateig....
- Deu monedes! On s'ha vist! Te'n dono tres i ja és molt!
- Tres! Sols tres! Per vuit monedes encara te la vendria, però per tres!
- Bé, doncs quatre monedes i faràs un bon negoci.
- Sis, sis monedes i no en parlem més.
- Ni quatre ni sis, ni tu ni jo, deixem-ho en cinc monedes -proposà el barber.
- Accepto el tracte. -Va dir el bosquerol pensant que amb cinc monedes podria comprar totes les coses que necessitava de la ciutat per la seva família- Ara mateix et descarrego tota la fusta.
Quan ja havia descarregat tota la llenya i l'havia entrat a la botiga va dir al barber:
- Ara paga'm els diners convinguts.
Però recordeu que el barber era una mica murri. Que hem dit que volia dir murri?
És clar, una persona que sempre vol sortir-se amb la seva.
El barber li va contestar:
- No m'has donat pas tota la fusta . Encara queda el bast damunt de l'ase, que també és part de la fusta que hi ha sobre el ruc i que per tant entrava amb el preu.
El bosquerol es va quedar bocabadat però va reaccionar ràpidament i va protestar indignat:
- Mai no s'ha vist que en la compra d'una càrrega de fusta i entrés també el bast!
- No hi fa res, que no s'hagi vist mai -va dir el barber-. El cas és que hem fet un tracte i paraula és paraula. Si no em dones el bast, em quedo la fusta i no et dono els diners.
El bosquerol no va tenir-hi més remei que accedir-hi, però tot seguit se'n va anar a explicar el cas al jutge de la ciutat.
- Senyor jutge, el barber m'ha ben enredat. M'ha volgut comprar tota la fusta que portava l'ase al damunt i després s'ha quedat amb tota la llenya i també amb el meu bast.
El jutge el va escoltar atentament i li va contestar:
- No et puc pas donar la raó, un tracte és un tracte i s'ha de respectar. La propera vegada hauràs de vigilar més amb el que et diuen abans no tanquis un acord. Però de totes maneres et faré un suggeriment de què pots fer en aquest cas.
I bosquerol i jutge van estar parlant una bona estona. Quins consells li devia donar el jutge al bosquerol? No us preocupeu, ara mateix us ho explico.
L'endemà, el llenyataire va entrar a la botiga del barber i li va demanar:
- Quant em faràs pagar per afaitar-me a mi i al meu company?
El barber va respondre:
- Com a tothom, una moneda i mitja per cadascun que fan un total de tres monedes per tots dos.
- Molt bé -va dir el bosquerol- Crec que és un preu força raonable.
El bosquerol es va asseure i el barber el va afaitar. I quan ja estava ben rasurat, el bosquerol va dir:
- Un moment, que ara vinc amb el meu company.
I tot seguit es va tornar a presentar amb l'ase i va dir al barber:
- Aquest és el meu company i ja pots començar a afaitar-lo, tal com hem pactat i convingut.
El barber, naturalment, va protestar indignat:
- On s'ha vist mai que s'hagi d'afaitar un ase?
Però el bosquerol va replicar:
- Hem fet un tracte, i l'ase és el meu company i s'ha d'afaitar.
Com que no es posaven d'acord, van fer venir el jutge de la ciutat, el qual, és clar, va donar la raó al bosquerol. I el barber, en mig de la gatzara i les rialles de tothom, no va tenir més remei que afaitar l'ase del bosquerol, i com que els ases són molt grans i tenen molt pel, la cosa que li va portar un munt d'hores de feina i ves a saber si ja l'ha acabat o encara està afaitant-lo, mentrestant aquí acabem de contar la seva història.
!!EXERCICIS:
-Realitzar un petit resum de vuit línies del conte. Descriu com són el barber i el bosquerol tan de manera física com psicològica. Quin paper t'hagués agradat realitzar en aquesta obra? Justifica la resposta. !Curiositat: sabies que a Barcelona "murri" té un significat diferent que a les terres de Lleida? Si vols pots esbrinar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada