"El marge". Prosa de Salvador Espriu (5). Adreçat a tothom

He passat la tarda sota els pins, assegut al marge, de cara al mar. Les abelles han fiblat el ginestell, el romaní, la farigola. Les papallones s’han perseguit fins a defallir, embogides de sol. Un gripau saltirona monstruosament i es llança a creuar, menyspreador de l’enfarfec de la pols, la carretera. El meu peu esclafa a mig camí de rebel·lia. Dos formiguers s’han declarat ara la guerra. M’erigeixo en àrbitre i caic de seguida en parcialitat. Furgo amb un branquilló el cau enemic i enfonso el graner, tot de galeries subterrànies, el refugi de les larves. Els vençuts s’escampen per arreu. La mà implacable els abasta i l’ungla rebenta una a una les fugitives. Atanso després, benèvol, el palmell al reialme protegit. La meva carn és mossegada amb odi per mil victoriosos, però no els arruïnaré. Perquè sec al marge, dominador del mar, sota els pins. Perquè el vent ha fregat el fonoll, la despulla del gripau, la nit propera. Perquè soc parcial.

[ESPRIU, Salvador (1984). Petites proses blanques, Lectures Moby Dick, La Gaya Ciència SA, Barcelona]

[Imatge extreta de: Passos de Mallorca. Fotografia: Chamorro]

 

EXERCICIS:

1. De què ens parla en Salvador Espriu en aquest text en prosa?

2. Hi veus algun paral·lelisme a l’actualitat dels nostres dies?

3. Cerca i explica el significat de quatre paraules de color lila que desconeguis.

4. Què és un marge?

5. Proposa un altre títol per a aquest fragment literari.

6. Esmenta els animals i les plantes que apareixen al text.

Animals:

Plantes:

7. A què es refereix Espriu quan parla “del reialme protegit”?

8. Què significa aquesta expressió?

El meu peu esclafa a mig camí de rebel·lia.