25
LA BIBLIOTECA MORTA
En Sergi, en Dani i en Riki no havien anat mai a la
biblioteca d’aquella manera, corrents i a les fosques. Van baixar per la rampa
i van obrir la porta que donava al petit passadís. Allí era on havien vist per
darrera vegada la Diana ja feia una estona. Durant el trajecte havien sentit
sorolls, fins i tot algun crit, però quan es van plantar davant l’entrada de la
biblioteca es va fer un silenci sepulcral que es va paralitzar les
intencions immediates d’entrar-hi.
-Espereu
un moment –va dir en Sergi esbufegant-. Potser és una trampa.
-O
potser aquell home no vol que el descobrim i ara es vol amagar. Jo entraria de
totes maneres perquè la Diana està en perill.
-I
si fos el fantasma de la Santacruz? I si això no fos normal, sinó paranormal?
-Dani,
aquí l’únic que no és normal ets tu.
-Però
què dius, desgraciat! –I va amenaçar en Riki ensenyant-li el puny.
-Ei,
a ell li pots trencar la cara perquè no porta ulleres!
-Atreveix-t’hi,
merda seca!
L’amenaça
d’en Riki va fer el seu efecte dissuasiu, i tots tres es van tornar a centrar
en el problema que els havia dut allà.
-Jo
entraria i amb les llanternes dels mòbils ho enfocaria tot. A veure què hi
trobem.
Els
altres hi van estar d’acord i es van posicionar estratègicament als costats de
la porta de la biblioteca. Van decidir que en Sergi i en Riki se situarien als
laterals, i en Dani obriria sigil·losament la porta. El noi va arremangar-se la
túnica negra i va girar el pom lentament. Després va impulsar la porta, que va
emetre un grinyol llarg i greu, com si obrissin una tètrica caixa de morts.
Aquell so va desmuntar completament qualsevol intenció d’entrar-hi per
sorpresa.
-Quina
merda! –En Sergi es va posar la mà a la cara i es va ajustar les ulleres-. És
igual, entrem d’una vegada!
Tots
tres van fer el pas que els va dur a l’interior de la biblioteca, però només
dues llums de mòbil van il·luminar aquell espai allargassat.
-Ho
sento –va excusar-se en Riki-, m’he quedat sense bateria.
La
llum que van poder sumar els va mostrar un espectacle desolador. Una de les
prestatgeries havia caigut i els llibres estaven tots escampats per terra.
També hi havia taules i cadires fora de lloc. Era evident que l’ordre d’aquella
sala s’havia alterat i que els responsables d’aquell enrenou no s’amagaven
gaire lluny.
-Diana!
Que ets aquí?!
El
crit d’en Sergi els va deixar definitivament en evidència. La biblioteca tenia
una forma rectangular, amb centenars de llibres en una de les parets laterals i
ordinadors en l’altre. En un extrem hi havia l’aula d’acollida i al final de
tot una zona de butaques pensada per a la lectura. Els va semblar que s’hi
amagava algú. En Dani va notar moviment en el racó del fons i el va enfocar.
-Qui
hi ha? Diana, ets tu?
Quan
tots tres es van acostar a la zona de les butaques una ombra gegant es va
abraonar sobre seu. Va fer una mena de salt i va empènyer en Sergi cap a terra.
Semblava que volia marxar per la porta d’entrada i en Dani es va apartar per no
ser igualment envestit.
-Riki,
no el deixis escapar!
El
noi va córrer per la banda com si fos un contraatac i va interceptar la persona
que fugia com si hagués canviat el futbol pel rugbi. Tots dos van ensopegar
entre taules i cadires i van rodolar per terra. De seguida en Dani i en Sergi
van afanyar-se per il·luminar-los i van descobrir que en Riki havia mig
estabornit un home que duia posada la caputxa de la jaqueta i un
passamuntanyes.
-Qui
és vostè!?
En
Riki va immobilitzar-lo amb el genoll sobre el coll i les mans als canells. L’home
va gemegar i va suplicar que el deixessin respirar.
-On
és la Diana?
-Soc
aquí!
La
veu de la noia els va fer girar en rodó. LA van veure amb els cabells
despentinats i el maquillatge esborronat.
-Estàs
bé?
-Més
o menys... -Es va abraçar a en Sergi-. Em volia deixar tancada a l’aula d’acollida.
-Per
què?
-No
li ha agradat que el descobrís i ens hem barallat una mica.
Les
paraules de la noia van sonar amb una barreja de por i ràbia.
-Però
la jugada li ha sortit malament. No diríeu mai qui és. Jo l’he reconegut per la
veu.
L’home
es va regirar estirat a terra i mentre en Riki seguia immobilitzant-lo, en Dani
li va abaixar el passamuntanyes. Tot i que l’home va tancar els ulls, encegat
per la llum dels mòbils, el seu rostre va ser fàcilment identificable.
[Fragment
extret de: GUAL, Xavier, (2021), “Atrapats”, Fanbooks, Barcelona]
(Fotografia
de: Conclusión)
EXERCICIS:
1. Quina sorpresa amaga la biblioteca? Què hi passa exactament allí dins?
2. A la biblioteca… troben a Diana. Ella ha reconegut un
home. Com? Porta passamuntanyes… qui és? Què hi pot fer allí?
3. Quines poden ser les intencions de l’home del
passamuntanyes? Es coneixen?
4. Ha fet quelcom a la Diana?
5. Té una bona justificació per estar allí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada