L’avantguardisme
fou un moviment que es va iniciar el 1909 amb la publicació del Manifest
futurista, de l’escriptor italià Marinetti, i es va cloure el 1940 en temps de
la invasió dels nazis. Pel que fa a Catalunya, van esclatar una sèrie de fets
com: la instauració de la dictadura de Primo de Rivera (1923), la crisi
econòmica dels Estats Units (crac del 1929), i la Primera Guerra Mundial
(1914-1918), comportaren que la ideologia burgesa en la qual es basava el
moviment noucentista entrés en una crisi i això féu que els enfrontaments que
hi hagué entre la classe burgesa i la classe obrera generessin una sèrie de
transformacions que van reflectir un cert malestar dins la societat.
Els
noucentistes tenien com a un dels objectius crear l’obra perfecta, cercar la
perfecció focalitzada en la raó, l’ordre, la serenitat, i la bellesa formal.
També van caracteritzar-se per un vitalisme, que destruïa l’harmonia, la
irracionalitat, el somni, la follia, la transgressió, així com també sentir
admiració per tot allò que provingués de la indústria: màquines, fabricació,
velocitat, perill...
Gràcies a
l’avantguardisme van sorgir una sèrie de moviments que tenien en comú un únic
objectiu, trencar amb l’ordre establert pel moviment anterior i a la vegada,
experimentar amb noves maneres d’expressió artística. Els quatre moviments
pilars que formen part dels moviments d’avantguarda són els següents, emperò,
n’hi ha alguns més:
1. Futurisme:
Trenca
amb l’ordre focalitzat en el passat. En l’escriptura es manifesta amb
l’absència de puntuació i majúscules en un text; trencament dels versos i
desordre de la sintaxi en una frase. El seu lema és que les paraules tinguin
llibertat i el mateix amb la imaginació. Generalment, s’expressen en
cal·ligrames i collages.
2. Surrealisme:
Vol
alliberar l’individu, vol que sigui lliure i alhora, trenca els límits atès que
no et permeten expressar la creació com es vol. Lloen els somnis, perquè amb
ells sorgeix allò que s’amaga al subconscient. Defensen l’escriptura
automàtica, és a dir, escriure tot el que t’arribi a la ment sense raonar el
que escrius. D’aquí que en resultin textos incoherents, absurds i impactants.
3. Cubisme:
Es
basa en la metodologia científica per tal de canviar la realitat. Pel que fa a
les obres artístiques, representen els objectes amb figures geomètriques i que
l’individu tindrà la finalitat de reconstruir amb la ment. Empren el
cal·ligrama i el collage per arribar a un coneixement similar a la literatura.
4. Dadaisme:
Com
el surrealisme, parteix de l’escriptura automàtica, emperò, pretenen crear un
caos intel·lectual que reflecteixi la realitat que envolta l’individu.
A
Catalunya, podem trobar figures representatives dins de l’art plàstic: Salvador
Dalí, Joan Miró. En literatura: Joan Salvat-Papasseit, i més enllà de la Guerra
Civil, Josep Vicenç Foix i Joan Brossa.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
Nascut
a Barcelona el 1894. Se’l considera l’autor més destacat de l’Avantguardisme
català. La seva classe social li va facilitar la pràctica avantguardista. Era
fill d’una família humil i de ben petit, i amb tan sols set anys, quedà orfe. A
conseqüència d’aquest fet ingressà a l’Asilo Naval Español fins a l’edat de
dotze anys, atès que, la seva mare no disposava dels recursos necessaris per
mantenir-lo.
Amb
tretze anys va començar a treballar en diversos oficis, i això va distanciar-lo
de la formació acadèmica. Establí amistat amb diversos intel·lectuals catalans.
Aviat llegí autors com Gorki, Nietzsche o Ibsen, ara bé, de manera autodidacta,
anà obrint via en la seva formació. Col·laborà en la premsa escrita de caire
socialista i anarquista, així com també la nacionalista, en aquesta darrera
publicava articles de denúncia contra el capitalisme. Fou el fundador de la
revista “Un Enemic del Poble” on mostrava i reflexionava sobre la seva
concepció de l’art, la religió, la cultura, així com també de la lluita de
classe i del catalanisme:
“Visca Catalunya lliure!! Mori la burra Espanya gran!
Visca la virilitat dels irlandesos!
Abaix la diplomàcia de “La lliga”! Morin els butiflers!
Visca el futurisme internacional”.
El
1918 es casà amb Carme Eleuterio. Any en què a Salvat-Papasseit se li va
diagnosticar una tuberculosi que el conduiria a la mort, sis anys després, el 7
d’agost del 1924 i amb tan sols vint-i-quatre anys. Els darrers quatre anys de
la seva vida els passà en diversos sanatoris, ara bé, va seguir publicant
textos de manera intensa fins al final dels seus dies.
OBRA
“Tot ho he vist o viscut.
No he escrit mai sense mullar la ploma al cor,
esbatanat”.
Emperò,
l’obra més coneguda i millor del seu repertori és “El poema de la rosa als
llavis” (1923). El llibre està allunyat de les seves primeres obres. Relata la història
d’amor entre el poeta, “mestre d’amor” i una noia jove, sense experiència,
“l’aprenenta”, que ha estat seduïda pel poeta.
“Óssa
menor” (1925) és el seu darrer llibre de poemes, aparegut de manera pòstuma. La
temàtica amorosa té més força i adquireix un cert erotisme. El poemari inclou
cal·ligrames i introdueix un nou tema dins la seva poètica: l’angoixa per la
mort.
JOSEP VICENÇ FOIX i MAS
L’esclat
de la Guerra Civil aturà la seva producció literària i es mantingué en silenci.
Acabat el conflicte bèl·lic s’ho agafà amb més calma, emperò seguí col·laborant
en revistes literàries, algunes d’aquestes, es publicaven de manera
clandestina: “Poesia”, “Ariel”, “Poemes”, “Dau al Set” i “Serra d’Or”. Fou
membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1961. Traspassà amb 94 anys.
OBRA
Josep
Vicenç Foix dedicà la seva obra tant a la poesia com a la prosa. Sempre va
estar vinculada al surrealisme. S’obsessionà per la perfecció formal atès que
coneixia l’escriptura dels trobadors medievals i d’Ausiàs March. L’escriptura
de J.V. Foix és força unitària en els seus procediments i temes i a la vegada,
uneix dues tradicions enfrontades: l’avantguardista i la clàssica. Foix va
estar d’acord en mantenir aquesta dualitat:
“L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell”.
Aquesta
mateixa dualitat es mostra en dues realitats: l’absoluta (és ordenada) i la
quotidiana (és caòtica).
“Si pogués acordar Raó i Follia”.
Foix
mai va donar suport a l’escriptura automàtica, malgrat i ésser un autor
surrealista, tanmateix la seva poesia estava constituïda per un llenguatge molt
treballat i ple de musicalitat. El poeta també va inspirar-se en el món dels
somnis i les imatges oníriques, que va copsar amb el surrealisme.
“És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina”.
D’altres
obres destacades de J.V. Foix són “Gertrudis” (1927), “KRTU” (1932), “Diari
1918” (1956), “L’estrella d’en Perris” (1963), “Darrer comunicat” (1969) i
“Tocant a mà” (1972) són llibres escrits en prosa poètica que foren recollits
en un extens diari que Foix va redactar el 1918. En aquests volums s’hi mostren
les diferents etapes de la seva vida amb reminiscències sobre el subconscient i
el somni.
Dins
de la seva obra poètica sobresurt “Sol, i de dol”, impresa el 1936 i publicada
el 1947. Poemari format per setanta
sonets decasíl·labs on apareixen tots els temes de la seva poètica.
“Les
irreals omegues” (1949) és un altre dels seus grans llibres de poemes. Consta
de tretze poemes escrits en vers lliure. Critica certes conductes polítiques
amb imatges i anècdotes de caire personal. Segueix la mateixa temàtica el llibre
“On he deixat les claus?” (1932-1953), on tracta el període de la postguerra a
través de vint-i-dos poemes colpidors.
“Onze
Nadals i un Cap d’Any” (1960) recull un conjunt de felicitacions que Foix
escrigué als seus amics i coneguts durant les festes de Nadal. L’eix
vertebrador del llibre són el país i la llengua catalana. “Desa aquests llibres
al calaix de baix” (1964) fou el seu darrer llibre editat, consta de trenta-set
poemes on van apareixent els temes ja apareguts en altres llibres i poemaris.
(Material
adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,
Editorial Teide, Barcelona)
(Imatges
extretes de: Papasseit.cat, ca.wikipedia.org, escriptors.cat, Avui, catedramariustorres.udl.cat)
!!EXERCICIS:
1.
Explica
què és l’avantguardisme i en què consisteix.
2. Presenta
l’autor Joan Salvat-Papasseit. No t’oblidis d’esmentar les seves obres
principals.
3.
Qui
era Josep Vicenç Foix? Per què va destacar?
4.
Comenta
el present poema de Joan Salvat-Papasseit:
Perquè has
vingut
Perquè has
vingut han florit els lilàs
i han dit
llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la
noia que us guanya l’esclat,
bella i
pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és
jove enamora el seu pas
-qui no la
sap quan la veu s’enamora.
Perquè has
vingut ara torno a estimar:
diré el teu
nom
i el cantarà l’alosa.
(De “El
poema de la rosa als llavis”, 1923)
5. Comenta
el present vers de J.V. Foix i justifica què representa dins la seva poètica i
l’avantguardisme:
“M’exalta
el nou i m’enamora el vell”.
6. Esmenta
dos cantautors que hagin musicat poemes de Joan Salvat-Papasseit i de J.V.
Foix. Anomena quins poemes han cantat cadascun.
7. Observa
el present cal·ligrama de Joan Salvat-Papasseit i contesta les següents
preguntes:
.Què representa el cal·ligrama?
.Qui parla en francès i què vol
comunicar?
.En quins versos apareix el
poeta?
.Esbrina on transcorre l’acció.
8. Explica què és un cal·ligrama i crea’n un a l’estil d’en
Joan Salvat-Papasseit.
9. Llegeix i argumenta quina és la temàtica del present
poema de J.V. Foix.
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.
(De “Sol, i de dol”, 1936)
10. Autoavalua’t:
comenta què has après de l’Avantguardisme, de Joan Salvat-Papasseit i de J.V.
Foix. Reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis de la fitxa i amb quines
dificultats t’has trobat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada