És i Es. La falta ortogràfica eterna. Adreçat a tothom

 

És o Es aquesta és la qüestió. Un dubte etern i que fa equivocar a milers d’alumnes, quan és ben senzill escriure-les bé si tens clara la regla que et donarem i que mai falla. La veiem!

D’entrada, hem de diferenciar És amb accent de Es amb sense. Ambdues paraules formen part de l’accent diacrític.

És:

Verb ser. Es tradueix com a “es” en castellà.

Ex:

-En Joan és amable.

-Juan es amable.

Per tant, quan És en català equival en la traducció a Es en castellà, llavors, en català és del verb ser i s’accentua.

 

Es:

Pronom, apareix en lloc del nom. Es tradueix com a “se” en castellà.

Ex:

-Es pentina el cabell llarg.

-Se peina el cabello largo.

Quan Es en català equival a Se en castellà, llavors, Es en català no s’accentua, perquè fa de pronom i apareix en lloc del nom.

N.B. Alerta amb les cacofonies, sons desagradables, que també són faltes ortogràfiques i s’han de solucionar. Acostuma a passar quan es troben S + S de dos mots diferents propers i S+C.

Es sent (incorrecta) ----- se sent (correcta)

Es sap (incorrecta) ----- se sap (correcta)

Es celebrava (incorrecta) ----- se celebrava (correcta)

 

En resum, cal que tinguis assumit el següent:

 És català (verb) = Es castellà (verb)

Es català (pronom) = Se castellà (pronom)

 

Ara anem a veure si definitivament has resolt aquesta falta ortogràfica. Si encara fas errades, és perquè no t’hi fixes. Cal que memoritzis el quadre de dalt.

[Imatge extreta de: apapel.es]

EXERCICIS:

1. Explana amb sinceritat si realitzes errades ortogràfiques amb És i Es. Per què tens aquesta confusió? Raona la teva resposta. Com ho pots resoldre?

2. Explica la diferència entre És i Es. Què significa cadascuna?

3. Redacta tres oracions amb És i tres més amb ES.

4. T’aportem diverses oracions amb És i Es. Digues quines són correctes i quines no.

A) Ell és sent el millor de la classe.

B) Es pensa que no hi aniria.

C) En Martí es una mica tancat.

D) És mirava tant al mirall, com feia la seva mare.

E) No es el més ràpid en deu quilòmetres.

F) Ahir és celebrava el cent vint-i-sisè aniversari del Barça.

5. Corregeix les oracions anteriors que siguin incorrectes.

6. Aporta més exemples de cacofonies i adjunta’ls aquí.

7. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats d’aquesta fitxa. T’ha quedat clara la diferència d’És i Es? Ho has resolt definitivament? Com?

"Arriben els DBR. El malson". Adreçat a tothom

 

En aquesta fitxa treballarem un còmic, Arriben els DBR (2006), que va editar fa dinou anys el Departament d’Educació i que era força interessant, recordo que arribava als centres educatius de manera trimestral, i pretenia corregir conductes. Se’n van editar tres magnífics exemplars. Esperem que t’encanti!

 

[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]

[BLANCH, Xavier, DANIDE, 2006. Arriben els DBR, n. 1, Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació, Barcelona]

 

EXERCICIS:

1. On transcorre la història dels DBR?

2. Per què està nerviós l’Àlex?

3. Quin problema es troba l’Àlex a l’institut?

4. Per què creus que es posen amb ell? Com l’intimiden? Qui ho porta a terme?

5. Qui són els DBR?

6. Amb quins dimonis ha de lluitar l’Àlex aquest any?

7. On se sent segur l’Àlex?

8. Com actua l’Àlex amb els pares després de cada dia d’institut?

9. Qui intenta ajudar a l’Àlex i com?

10. Quina actitud adopta l’Àlex en veure que no pot aturar els assetjadors?

11. Què succeeix als vestidors?

12. S’adonen els que increpen l’Àlex de la seva actitud? Per què?

13. Què passa al centre després del tema dels vestidors?

14. Com ridiculitzen els assetjadors de l’Àlex?

15. Explica el significat de les següents frases fetes que apareixen al còmic.

.Faràs un pet com una gla:

.Que no volia veure ni en pintura:

.Sent com li bull la sang:

.Està sol com un mussol:

16. T’has trobat en una situació semblant al teu centre? Comenta-la.

"Allibera'm del no-res" ("Deliver me from nowhere"). Crítica del film. Adreçat a tothom

 

És el darrer film del director Scott Cooper i basat en el llibre de Warren Zaynes, Libérame de la nada. La historia de la creación de Nebraska de Bruce Springsteen (2024) Focalitza en un període efímer de la vida del cantant Bruce Springsteen i aix, el període que va de 1981, quan finalitza la gira de l’exitós The River, al 1984, just quan enceta la gira del Born in the USA. La pel·lícula se centra en l’enregistrava del seu sisè disc, Nebraska (1982), per tant, no és un biopic que recorri tota la seva trajectòria vital i musical, no hi trobareu això, serà en una altra ocasió, el dia que algú desitgi. En aquest lapse de temps de dos anys, 1981-1983, en la ment d’en Bruce hi havia un conglomerat de coses que no el permetien caminar amb pas ferm: patia depressió, per la tensa relació amb el seu pare, no es podia traure del cap aquelles trobades amb el seu progenitor, desitjava estar sol, els afers amorosos fallits també brollaven, la pressió de la fama emergent, que portava malament i la crisi artística, què anhelo realitzar properament.

Després de la gira del The River (1980-1981) va decidir aïllar-se en una casa a la vora d’un llac prop a Colts Neck, Nova Jersey. Allí amb un aparell d’enregistrament Portaestudio de poca qualitat va gravar diverses cançons tan sols amb la guitarra i l’harmònica. Tenia inseguretats i va salvaguardar la cinta de cassette amb les cançons unes setmanes darrere dels seus texans. També en va gravar amb una part amb The E Street Band en format elèctric, perquè la discogràfica Colúmbia l’incitava que esperaven un disc de rock i molt sonor. Finalment, i per consell del guitarrista Steve Van Zandt, va publicar les versions despullades, emperò l’empresa no va ser pragmàtica, Bruce va imposar les seves lleis, voler editar aquelles cançons que tan representaven personalment, altrament: no hi hauria entrevistes, ni singles, tanmateix, en van publicar un parell, ni gira de l’àlbum, i ni tan sols sortiria a la coberta del disc. Els directius de la discogràfica treien fum amb les directrius d’en Bruce, època en que ja havien escoltat algunes peces que tenia preparades per al Born in the USA.

El llargmetratge és entretingut, dues hores intenses sense pausa, d’una escena a una altra, amb papers destacats de Jeremy Allen White com a Bruce; Paul Walter Hauser del tècnic Mike Batlan; Jeremy Strong, del mànager Jon Landau; Odessa Young, com a Faye, únic personatge inventat, atès que Bruce no tenia parella en aquell període; i Stephen Graham de Douglas, pare de Bruce. És una filmació ben realitzada, emotiva, i un fantàstic biopic musical. Com a curiositats, Springsteen va visitar contínuament la portada a terme de la filmació, aportant detalls reals, i donant confiança a l’actor que faria el seu paper. El director Scott Cooper va perdre el pare el dia abans d’iniciar el rodatge; també la seva casa als incendis de Califòrnia, i Bruce va acollir-lo fins que calgués a casa seva. Jeremy Allen White va preparar-se amb un assistent que l’ensenyava a cantar, durant sis mesos i interpreta diversos temes amb la seva veu a la gravació i que ja podeu gaudir a la banda sonora del film. 

Un llargmetratge que no us podeu perdre! Per si no en teniu prou, ho podeu complementar amb Nebraska’82. Expanded edition (2005), amb peces inèdites mai escoltades com ara Born in the USA en una versió elèctrica i desconeguda, On the prowl, o Gun in every home, algunes presses electrificades amb The E Street Band, un concert en solitari enregistrat el passat 22 d’abril al Count Basie Theatre de Red Bank, Nova York, i com no, la remasterització del disc, val a dir, que el reproductor Tascam va caure al llac de la casa en una passejava en barca, i quan l’empraven per enregistrar, tot i que funcionava, sorgien sorolls de fons que no es podien eliminar; sempre a voltes amb el Bruce més literari i rar, el que llegia els contes de Flannery O’Connor, escoltava el primer disc de Suicide, i mirava un i altre cop el film Badlands (1973), de Terence Malick, que relatava els crims de Bonnie and Clyde. Els fans d'en Bruce, una vegada més estem d'enhorabona.

Josep Maria Corretger

 [Crèdits fotogràfics: filmaffinity, discogs, La Casa del Llibre]

 

 

Notícies reals (1): "Cotxes massa grans?". Adreçat a tothom

 

Treballem i aprenem llengua mitjançant notícies reals que trobem en premsa i que ens ajudaran a entendre el nostre dia a dia una mica més. En aquesta tocarem un tema que segur que us afecta o a amics propers, el tema de l’aparcament en llocs subterranis o  tot i que no ho toca, sabem i hem vist que també passa als blocs de pisos. Us heu trobat amb això?

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la i ctrl+]

[Diari Segre, 22 d’octubre del 2025]

 

EXERCICIS:

1. Quin és el problema dels pàrquings subterranis o dels blocs de pisos?

2. Quins són els vehicles més venuts?

3. Quina empresa realitza l’estudi sobre els aparcaments?

4. Quina amplada han guanyat els vehicles cada dos anys?

5. On s’ubica Espanya dins el rànquing de vehicles amples?

6. Quines mesures tenen les places d’aparcament actualment de mitjana?

7. D’acord amb les mesures de cada aparcament, què succeeix?

8. Qui és en Mario Pinilla? Què va declarar?

9. Quin fet anecdòtic es produeix als aparcaments?

10. Com se solventaria el problema dels aparcaments?

11. Què succeeix a la fotografia de la part inferior del reportatge?

12. En quin conegut aparcament de la ciutat de la boira es dona també aquest fet? Com ho pretenen solventar?

13. La cosa es repeteix als aparcaments del carrer?

14. On aparquen els teus pares el vehicle familiar? Passa un problema semblant al de la notícia? Per què?

15. Explica el significat dels mots en cursiva que apareixen en cada oració de la notícia.

.La generalització dels SUV:

.Una redestribució de les places:

.Les línies que delimiten les places:

.Un portaveu municipal:

.S’està valorant per implementar en un futur:

16. Proposa un altre títol possible per a aquesta notícia.

Com hem d'escriure un text. Estratègies bàsiques. Adreçat a tot l'alummnat

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

A l’hora d’escriure és fonamental seguir una sèrie de passos per tal d’assolir els objectius. Si ens en saltem algun, el nostre text possiblement se’n ressentirà. Els passos a seguir serien els següents:

1. Pensa sobre el tema que has d’escriure i realitza una pluja d’idees, és a dir, anota tot allò que et vingui a la ment sobre el tema.

2. Escull les idees que empraràs per al text. Recorda que no ho podràs dir tot. Sintetitza.

3. Endreça les idees amb lògica.

4. Realitza un esborrany. Comença a escriure el text mostrant una estructura: introducció, desenvolupament i desenllaç, on es vegi clarament la separació per paràgrafs.. Aquí hi pots fet ratlladures, endreçar idees, canviar mots.

5. Rellegeix el text. Dona-li un parell de lectures per a veure si les idees apareixen ordenades, que no hi hagi ambigüitats, que no repeteixis mots, que estigui ben puntuat, oracions més travades, utilització de connectors, concordances ben realitzades, signes de puntuació als llocs adients.

6. Posa-hi un títol que sigui original, el que ningú posaria.

7. Fes bona presentació. Lliura el text sense ratlladures, amb marges, amb lletra entenedora.

8. Revisa les correccions del professor/a. Fixa’t en les correccions per tal de no tornar a caure en les mateixes errades. Corregeix les faltes ortogràfiques en dues columnes per a no repetir-les.

.Què se'ns avaluarà en un text escrit?

Aquests ítems seran els que t'avaluaran quan lliuris un escrit o en la prova de competències bàsiques.

Presentació (P): no hi ha ratlladures, hi ha marges a tots els costats, bona lletra, document impol·lut.

Adequació (A): el text s’adequa i tracta sobre el tema demanat.

Cohesió (CS): hi ha concordances, connectors, sinònims, pronoms, puntuació correcta, que enllacen bé les oracions. No hi ha repetició d'idees.

Coherència (CH): la informació apareix clara i endreçada. El text mostra una estructura: s’hi mostren els paràgrafs: introducció, desenvolupament i desenllaç. El tema del text s’explana correctament.

Lèxic (L): hi ha riquesa de vocabulari i no es repeteixen paraules, o bé no hi ha castellanismes.

Morfosintaxi (M): les oracions estan endreçades i amb sentit comples. Les concordances són correctes. Hi apareixen preposicions i adverbis. No apareixen interferències d’altres llengües.

Ortografia (O): les normes ortogràfiques.

N.B. Pots ampliar o bé reforçar continguts sobre aquest tema a:

https://llengilitcat.blogspot.com/2018/03/que-cal-tenir-en-compte-lhora-descriure.html

“La millor manera per aprendre a escriure és escrivint, i sobretot, llegint” (Josep Maria Corretger)

[Crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger]

 

EXERCICIS:

1. Explica la diferència que hi ha entre la pluja d’idees i un esborrany.

2. Com ho faràs per evitar una paraula repetida?

3. En un text què s’hi ha de veure a primer cop d’ull? Explica’n les parts.

4. Què és una ambigüitat? Aporta’n un exemple i comenta’l.

5. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:

A) Rellegir el text significa que després d’estar escrit l’he de lliurar.

B) Una ambigüitat és una oració que té un doble sentit i es pot malinterpretar.

C) En un text només és necessari deixar marge a la dreta.

D) Els connectors són partícules que enllacen les oracions malament.

E) Si un text presenta una estructura serà més entenedor i agradable de llegir.

F) L’esborrany del text és el primer text que es realitzar i on pots fer ratlladures.

G) En un text s’han evitar les ambigüitats.

H) En un text no és necessari posar títol.

I) Si no et ve a la ment cap sinònim del mot repetit, el cercaràs al diccionaris.cat.

J) La coherència versa sobre si he escrit o no sobre el tema que em demanen.

K) La cohesió en un text és si les oracions es troben o no enllaçades amb connectors.

6. Explica el teu procés de creació d’un text. Quins passos segueixes?

7. Mitjançant l’activitat 5, reflexiona sobre com t’ha sortit el text d’acord amb els passos que segueixes. Què pots fer per millorar?

8. Agafa un text que t’hagi corregit el teu professor i aporta les errades que has realitzat.

9. Esmenta com s’etiqueta cada afirmació que podem trobar en un text segons cada cas. L’errada serà de: presentació, adequació, cohesió, coherència, lèxic, ortografia, morfosintaxi.

A) El text presenta diverses ratlladures.

B) Al text no es veu cap tipus d’estructura de paràgrafs.

C) Hi escrita la forma “tinc que”.

D) Repeteix el mateix mot més de dues vegades.

E) Al text hi apareixen diversos tipus de connectors.

F) En una oració el subjecte i el predicat no tenen concordança.

G) S’hi veu la mateixa idea repetida més d’una vegada.

H) Manca de puntuació o mal ubicada en algunes oracions.

10. En què t’ha ajudat la present fitxa? Sigues sincer i esmenta allò que t’ha ajudat més i què menys.

 

Repàs per a l'examen. Adreçat a 2n d'ESO

 

Us aporto una sèrie d’exercicis que us serviran d’ajut i per repassar de cara a l’examen, atès que, seran d’aquest estil. Repasseu on heu fallat en l’anterior examen, així com també les errades ortogràfiques de la redacció, examen i dictat.

[Imatge extreta de : Freepik]

 

EXERCICIS:

1. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) Un text descriptiu no ha de tenir cap introducció.

B) Una biografia és un tipus de text narratiu.

C) Un medicament de farmàcia conté un tipus de text instructiu.

D) La sessió de classe seria un text expositiu oral.

2. Escriu b, m, mb, nv, v en els següents mots.

Tro_ador, e__à, tra__ia, __olcar, apro__ar, en__asar, automò__il, cor__a, ta__erna, balla__a.

3. Pensa i aporta dues paraules que continguin:

-tz-:                                                                              -ss-:

-zz-:                                                                             -nn-:

-ç-:

4. Escriu una paraula derivada de:

Despatx:                                                                      lleig:

Cadira:                                                                         xerrar:

Savi:

5. Aporta el significat de:

Què:                                                                             sí:

Sé:                                                                                ma:

6. Rumia i afegeix una paraula amb:

Mf:                                                                                nv:

-mp-:                                                                             -l·l:

-f-:

7. Per què no es pronuncia la erra d’ aprendre, arbre, comprendre?

8. Escriu una oració amb cada mot.

Convalescent:

Pamflet:

9. Per què la forma hem ballat s’escriu amb hac?

10. Què era l’Albert Magne i què tenia d’especial?

11. Qui és don Aurelio Coronado i què pretén?

12. Redacta un text argumentatiu de cent paraules sobre un tema lliure.

La erra i la doble erra. Adreçat a tothom

 

La grafia r i el dígraf rr poden representar dos sons, el bategant  [ɾ] del mot tara, erra simple i la múltiple [r] de carro.

.El so de r bategant es representa sempre amb la grafia r:

Carona, eruga, lliri...

.El so de r vibrant es representa amb rr entre vocals:

Parra, terra...

I amb r en la resta de casos:

Resta, conreu...

.Cal tenir en compte els casos següents:

1. En els compostos cultes, escrivim r:

Infraroig, contrarestar, multiracial, iberoromà...

2. Amb els prefixos a-, cor-, ir-, sí que escrivim rr:

Arrítmia, arrenglerar, correferent, corresponsable, irreal, irracional, irregular.

3. En els prefixos hiper-, inter-, super-, ciber- la erra es dobla si el lexema del mot comença per erra.

Ex:

Superràpid, interrelació, ciberrisc, hiperrealisme...

4. Les paraules compostes que acaben en vocal i comença de nou el mot amb erra que porten un guió.

Ex:

Guarda-roba, busca-raons, bleda-rave, cara-rodó, compta-revolucions, de soca-rel, Coma-ruga, Riba-roja, Vila-real...

 

La erra muda

La erra final que en alguns parlars no es pronuncia, s’ha d’escriure:

.En els infinitius acabats en –ar, -er, -ir:

Animar, saber, gaudir...

.En els substantius acabats en –ar, -er, -ir:

Clar, roser, claror.

Sí que es pronuncia la r final de mots com:

Mar, amor, cor, tresor...

També en els infinitius quan la erra va seguida d’un pronom:

Sentir-hi, escoltar-ho, anar-hi...

I en els substantius, aquesta erra apareix en els mots de la mateixa família:

Clar, clara.

.Els noms d’oficis sovint acaben amb erra muda, però que s’escriu.

Ex:

Fuster, corretger, pintor, cuiner, pastisser, ramader...

.Si el mot derivat té una erra que sona, el mot primitiu possiblement la portarà muda.

Ex:

Paperassa – paper

Estrangeria-- estranger

 

N.B. No es pronuncia la erra de prendre, aprendre, comprendre, sorprendre i derivats, ni la d’arbre, marbre, però les hem d’escriure. No es pronuncien perquè la pronunciació és forçada en haver-hi dues erres properes. Per tant, la primera erra no la pronunciem, sí la segona. Tanmateix, si dius la paraula lentament, potser que escoltis la erra.

En algunes zones del domini lingüístic català, com per exemple, a la comunitat valenciana, la erra a final de mot es pronuncia.

Ex:

Ballar, cantar, anar, córrer, dormir...

!!Pots reforçar o ampliar continguts a:

https://www.cpnl.cat/gramatica/25/11-els-sons-de-la-erra-r-i-rr

[Adaptació: DIVERSOS (2023). Situacions 2. Llengua Catalana i Literatura 2. Vicens Vives, Barcelona]

[CPNL]

[Imatge extreta de: 123RF]

EXERCICIS:

1. Explica la diferència que hi ha entre la erra simple i la erra múltiple.

2. Quan escrivim doble erra? Posa exemples.

3. Per què no es pronuncia la primera erra d’arbre o comprendre? Raona la teva resposta.

4. Escriu erra simple o erra múltiple segons on calgui:

I__acional, infra__oig, contra__estar, se__a, co__esponsable, multi__acial, ibe__omà, con__eu, co__efe__ent, cla__, t__eso__, anti__acisme, vice__ectora, cibe__obatori, en__ojolar,

5. Comenta la diferència d’escriptura que hi ha entre:

Ell em va mirar:

Ell mirà:

6. Pensa i aporta dues paraules de cada:

-rr-:

-r:

-pr-:

7. Descobreix la paraula amagada:

A) Eliminar els efectes d’una força o acció mitjançant una altra: C_____________.

B) Interval que va des de la llum invisible fins a les microones: I___________.

C) Estrany o contrari a la raó: I____________.

D) Pertorbació del ritme de les contraccions cardíaques: A____________.

E) Quantitat de monedes o d’objectes de valor que hom guarda: T__________.

F) La perifèria que envolta una ciutat: E______.

8. Inventa una activitat per a treballar

9. Completa el present fragment amb erra, doble erra o element buit si no n’hi ha.

G_àcies al co_atge i a la consag_ació total de tres homes, aquella emp_esa, bastant futil en apa_ença, d’envia_ una bala de canó a la Lluna, acabava de teni_ un _esultat immens i amb unes conseqüències incalculables. Els viatge_s, emp_esonats dins d’un nou satèl·lit, enca_a que no havien assolit el seu objectiu, fo_maven almenys part del món luna_; g_avitaven al voltant de l’astre de la nit i, pe_ p_imera vegada, l’ull humà podia penet_a_-ne tots els misteris.

[Jules Verne (1992),  De la Terra  a la Lluna, Editorial Barcanova]

10. Per què escrivim erra en el mot sentir-hi?

11. Què succeeix amb els prefixos hiper-, inter-, super-, ciber-?

12. Com s’escriuen les paraules compostes on la primera part del mot finalitza en vocal i la segona comença per erra? Posa un parell d’exemples que no estiguin a la fitxa.