"Shackleton i la seva valentia davant de l'adversitat". Adreçat a tothom

 

Us presento una història real i força interessant de llegir, on es veu la missió d’un aventurer anglès i que mai va posar res per davant d’allò més fonamental, que és la pròpia vida dels qui l’acompanyaven, emperò, se'n va realment sortir? Per saber-ho hauràs de llegir l'article.

 

FEDERICO BORGES *

Shackleton i la seva valentia davant de l'adversitat

(*) CLO de TalensIA - Talent, Ciència i Innovació Professor associat de la UdL

 

18.01.2026  Diari Segre

El 1914 el britànic Ernest Shackleton va arribar amb la seva expedició a la costa antàrtica amb l'objectiu de creuar el continent gelat fins a la costa oposada, passant pel punt geogràfic del Pol Sud. El seu anunci per reclutar els membres de l'expedició va passar a la història: "Es busquen homes per a viatge perillós. Salari baix, fred extrem, hores llargues de completa foscor. Retorn dubtós. Honor i reconeixement en cas d'èxit." En aquest anunci podem anticipar el tipus de lideratge de Shackleton: honest, directe i saber què fa que les persones tinguin fe en un projecte. I en la resposta a l'anunci veiem el desig de descobrir què tenim els éssers humans: l'oficina de l'expedició es va veure desbordada per les sol·licituds, més de 5000, homes i dones.

En arribar a la costa antàrtica, el navili de l'expedició, l'Endurance, va quedar atrapat pel gel de la nit al dia. Tots els intents per alliberar-lo van ser infructuosos. El final era irremeiable: l'Endurance va anar rebentant a poc a poc per la pressió descomunal del gel de l'estiu antàrtic.

Va ser mèrit de Shackleton que no hi hagués un sentiment de tragèdia ni de fracàs a l'expedició. Va transmetre que l'objectiu havia canviat, es tractava de sobreviure, sobreviure plegats. I per això van seguir amb les seves tasques i amb la seva rutina diària, i amb un altre objectiu. Segurament va ser una decisió difícil renunciar a una expedició que era la culminació de la seva vida i tornar sense haver aconseguit res. Va ser una decisió que va mostrar el tremp de Shackleton, per a ell la seguretat dels seus homes era més important que la fama o el prestigi. Segurament tindria un tarannà especial, ja que va ser capaç d'abandonar un somni d'anys sense amargar-se ni amargar els altres. Tot i que tots els seus plans s'havien enfonsat, va mantenir la calma davant l'adversitat, i de manera oberta i natural va renunciar a l'objectiu marcat per un altre que les circumstàncies li van posar davant.

Durant els tres anys que van estar malvivint al gel Shackleton no va tenir privilegis, va menjar el mateix que els seus homes, va suportar el mateix fred, va compartir els mateixos perills. I també va tenir desacords amb qui no va complir correctament les seves responsabilitats. Quan finalment van poder preparar un pot per buscar ajuda a través de 1300 quilòmetres d'un oceà gèlid i perillós, Shackleton va embarcar també perquè era el que calia fer, no perquè enviés els altres a fer-ho.

Els tres anys de perills van acabar bé: els 28 membres de l'expedició van sobreviure a la pèrdua del vaixell, als mesos al gel, a la manca de menjar. Aquest és el gran valor d'una expedició que va passar a la història precisament per no haver aconseguit el seu objectiu i, tanmateix, haver aconseguit una cosa potser més difícil, que no es perdés cap vida a l'entorn més hostil de la Terra. Shackleton va demostrar que el veritable lideratge no consisteix a fer alguna cosa única costi el que costi, sinó a fer alguna cosa única junts. No cal que el nostre dia a dia sigui una expedició a l´Antàrtida per aplicar aquesta saviesa d´adaptar-nos als canvis d´objectiu que ens imposa la vida, o d´anteposar altres necessitats al nostre ego. Però sí que cal el mateix tipus de valentia.

[Imatge extreta de: Cordon Press]

[Article: Diari Segre]

 

COMPRENSIÓ LECTORA

1. Quina era la missió de Shackleton?

2. Com va aconseguir tripulació per a la seva expedició?

3. Què és el que et sorprèn més de l’anunci?

4. Què realça l’articulista sobre el capità?

5. Quantes persones es van presentar per a embarcar-se?

6. Com s’anomenava el vaixell?

7. Què significa:

Infructuós:                                                   embarcar:

Renunciar:                                                   tarannà:

Desbordada:                                                desacords:

8. Què li succeí al vaixell a l’Antàrtida?

9. Com el capità aconsegueix motivar a la tripulació?

10. L’expedició del capità finalment va aconseguir el primer objectiu marcat? I el segon? Per què?

11. Què posa al davant de tot objectiu el capità?

12. Quant de temps estigueren per l’Antàrtida?

13. Com aconsegueixen foragitar l’Antàrtida?

14. Quants membres tenia la tripulació? Se salvaren tots?

15. Fa pocs anys van trobar el mític vaixell. A on? Quin dia i quin mes? A quina profunditat estava? En quin mar? Situa-ho en un mapa. Si cal ajuda’t d’Internet.

16. Quin aprenentatge has après amb la lectura d’aquest article?

 

 

Repàs per a l'examen (2). Adreçat a 2n d'ESO

Us proposo un llistat de preguntes que us ajudaran a preparar el proper examen. Repasseu-les perquè us seran de gran ajuda. Són semblants a les quals hem estat treballant a l’aula. Aprofiteu els dies previs a l’examen per a preguntar dubtes i molta sort!

Continguts a repassar:

-Còmic: estructura, enfocaments.

-Ortografia: regles ortogràfiques (P/B, C/G... accent diacrític) pàgs. 105-111 del llibre d'aula.

-Els signes de puntuació. Ús del punt i coma, dos punts, punts suspensius, signes d’exclamació i d’interrogació.

-Els gèneres d’opinió: l’editorial, la columna, la carta al director/a, la crítica, l’acudit gràfic, el debat, la tertúlia...

-“L’última feina del senyor Luna”: preguntes sobre el contingut llegit, vocabulari, frases fetes.

-Dictat.

-Redacció. Possiblement vinculada als gèneres d'opinió.

EXERCICIS:

1. Aporta el mot correcte per a cada definició del còmic:

A) Llengüeta que s’encara al personatge que parla:

B) Globus que inclou el que diu un personatge:

C) Quadre que inclou la il·lustració en una pàgina:

D) Part que enllaça dues vinyetes que es relacionen entre elles:

F) Si en una vinyeta et trobes  [BOOM!!!] què és?:

2. Redacta una oració amb “pèl” i una altra amb “pel”.

3. Esmenta una funció del punt i coma  amb un exemple.

4. Què és una crítica musical?

5. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) L’editorial aporta l’opinió d’una persona en concret del diari.

B) En una columna hi pot escriure tothom que ho desitgi.

C) En una carta al director/a sempre hi apareixen crítiques.

D) Només podem trobar crítiques de cinema, música i cine.

E) En una tertúlia hi poden participar tota mena de persones sense ésser experts en un tema.

6. És correcta la següent oració? Per què? (1p)

-M’encanta Barcelona, Tarragona, Lleida,...

7. En què consisteix una carta al director per a un diari ?

8. Què és un acudit gràfic?

9. A qui dona classes en Pablo?

10. Què és un pla dins del còmic?

[Imatge extreta de: cuidateplus]

Conte en valors: "La granota i la gallina". Adreçat a tothom

Una granota es trobava nadant tranquil·lament al seu bassal quan, de sobte, escoltà escatainar a una gallina.

-Vaja! -exclamà la granota sorpresa-. No sabia que fossis una veïna tan incòmoda, acabes de pertorbar la pau del meu toll. Es pot saber a què ve aquest escàndol?

-Simplement volia anunciar que acabo de posar un ou, respongué entusiasmada la gallina.

-I per pondre un ou muntes aquest xafarnat?, replicà absolutament airosa la granota.

-Sí, per un ou només -contestà la gallina-. De què t’espaordeixes, granota? Si tu no pares de raucar nit i dia. Et queixes perquè jo anuncio feliçment quelcom que acabo de realitzar i que, a més, és útil. El que jo faig serveix d’alguna cosa, per això ho proclamo als quatre vents. En canvi, tu, que no fas res ni de res serveixes, hauries de tancar la boca.

Aquesta faula ens fa reflexionar sobre totes aquelles vegades que parlem i parlem sense explanar res interessant. Abans de pregonar quelcom, cerciora’t bé que sigui utilós. Procura no presumir tant dels teus assoliments i comparteix allò que realment pugui resultar pràctic.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: tucuentofavorito]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquesta faula.

2. Què és una faula? Explica-ho amb les teves paraules.

3. Explica el significat de quatre paraules de color blau que desconeguis.

4. Escriu un sinònim de:

Escatainar:                                                        pertorbar:

Xafarnat:                                                           utilós:

5. Per què estava tan contenta la gallina?

6. Què recrimina la granota a la gallina?

7. Cerca un camp semàntic possible en aquesta faula i inclou els mots que s’hi relacionin.

8. Com s’anomena el crit de...

La gallina:

La granota:

9. Què ens ensenya la lectura d’aquesta faula?

10. Aporta una situació semblant a la reproduïda en aquesta faula.

"L'última feina del senyor Luna". Capítol 4. Algunes qüestions sobre l'art de la seducció. Adreçat a 2n d'ESO

En Luna s’ha posat en marxa i cerca pistes per on va passar la Flor Huanaco. emperò, no treballa còmode, el va vigilant la gent d’en Coronado. En Pablo “sense voler” aconsegueix una amiga.

[Crèdit fotogràfic: Fnac]

CAPÍTOL 4. ALGUNES QÜESTIONS SOBRE L’ART DE LA SEDUCCIÓ

1. On cerca en Luna a Flor Huanaco?

2. Quina identitat empra en Luna per a no ésser descobert o aixecar sospites?

3. On en Manuel s’havia de reunir amb el senyor Luna?

4. A qui dona classes de repàs en Pablo i per què?

5. En quina situació es troba en Beni?

6. Qui fa bromes sobre la Patrícia i per quin motiu?

7. Contextualitza el present fragment de la pàgina 75-76:

En Pablo va comprovar el resultat de l’exercici que acabava de fer la Patricia i va somriure satisfet.

-Perfecte -va dir-. Has aconseguit calcular la corba d’entrada al planeta Vega III, i ara Han Solo podrà salvar Luke Skywalker de les urpes de Darth Vader. Cansat de les aventures de la nau Enterprise, i després de descobrir que en Harrison Ford li semblava, a la noia, “moníssim” (“molt més que en William Shatner”), en Pablo havia decidit fer servir els personatges de La Guerra de les Galàxies com a suport argumental de les classes de matemàtiques.

8. Qui és Gladis? Quin vincle té amb en Luna?

9. En quin barri s’amagava Flor? Qui en dona la pista?

10. Com es van enamorar els pares d’en Pablo?

11. Què és el Topo?

12. Qui diu la següent afirmació i en relació a què?

“Em fa l’efecte que no vals ni la meitat del que diuen”.

 

 

El signe d'interrogació i el signe d'exclamació. Adreçat a tothom

El signe d’interrogació s’escriu així (?) i indica pregunta directa. En català únicament es posa al final de l’oració, sempre que tingui sentit interrogatiu. Tanmateix, si l’oració interrogativa és molt llarga, és a dir, ocupa més d’una línia, i no hi apareixen mots que indiquin que és una pregunta (quan, on, per què...), llavors, es posarà tant al principi com al final d’oració per tal d’avisar el lector i evitar una lectura confusa. Pot expressar dubte, incredulitat, ironia.

Ex:

-Què has pogut finalitzar els deures?

-¿De veritat que et vas trobar immers en aquella situació estrafolària i sense sentit, de manera inconscient, i finalment se’t va implicar per l’acció dels teus amics?

 

Per un altre costat, en les oracions parcialment interrogatives, se separa amb una coma la part no interrogativa, de la que sí que ho serà.

Ex:

-Si no arriben d’hora, com podran agafar el pont aeri?

 

El signe d’admiració es representa (!), fora d’aquest parèntesi. Assenyala admiració, exclamació, perplexitat, queixa, amenaça, ironia, entre d’altres. S’escriu únicament al final i en textos formals només se’n posa un.

Ex:

 

-Quina gran victòria del teu equip!

-Ostres, no ho sabia!

 

N.B. Com que el català segueix la tradició i la pràctica de llengües veïnes com l’italià, el portuguès, el francès, l’anglès, l’alemany, entre d’altres, únicament porta el signe d’interrogació al final de l’oració, a excepció de quan l’oració és més llarga. El castellà no segueix aquesta regla, atès que, sempre el portarà tant a davant com al darrere.

 

Aspectes a tenir presents:

.Abans dels signes d’interrogació i admiració no hi pot haver cap espai en blanc.

Ex:

-Va portar les entrades per al concert ? (incorrecte)

-Va portar les entrades per al concert? (correcte)

-Ah, ja has arribat ! (incorrecte)

-Ah, ja has arribat! (correcte)

 

.Si els signes de puntuació d’interrogació i d’exclamació coincideixen amb un punt, se suprimeix el punt. Si l’oració continua, sí que hi posarem coma o punt i coma.

Ex:

-Cap a on van?. (incorrecte)

-Cap a on van? (correcte)

-En una notícia apareixen el: qui? què? quan? on? per què? Com? (incorrecte)

-En una notícia apareixen el: qui?, què?, quan?, on?, per què?, com? (correcte)

 

.Només escrivim un signe de puntuació quan sigui necessari.

-Com va anar la pel·lícula??? (incorrecte)

-Com va anar la pel·lícula? (correcte)

-Ves-hi!! (incorrecte)

-Ves-hi! (correcte)

 

.Després del signe d’interrogació o d’exclamació podem escriure majúscula o minúscula segons el cas.

1. Si el signe d’interrogació o d’exclamació realitza la funció de punt, llavors escriurem majúscula.

Ex:

-Sabia que series titular! Però et vas posar molta pressió.

2. Si el signe d’interrogació o d’exclamació no exerceix la funció de punt, escriurem minúscula. Llavors haurem de separar les preguntes amb comes.

Ex:

-No sé quan es realitzarà l’examen!, què entrarà?

.Per emfasitzar la pregunta, és a dir, donar més expressivitat a la pregunta, hem d’escriure un signe d’exclamació al costat del d’interrogació.

Ex:

-Et pensaves que no vindria!?

.S’han evitar escriure dos o més signes d’exclamació o d’interrogació seguits, atès que no és correcte.

Ex:

-Participaràs al premi??

 

[Adaptació: DIVERSOS (2023). Situacions 2. Llengua Catalana i Literatura 2. Vicens Vives, Barcelona; llengua.diba.cat]

[Imatge extreta de: diari Ara, Dreamstime]

 

EXERCICIS:

1. Què indica el signe d’interrogació? I el d’admiració?

2. Per què en oracions llargues hem d’escriure el signe d’interrogació al final?

3. Escriu dues oracions interrogatives i dues més exclamatives.

4. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:

A) El signe d’interrogació sempre s’escriu al final d’oració.

B) El signe d’exclamació va després d’un espai entre la paraula i el signe de puntuació.

C) Després d’un signe d’exclamació o de puntuació puc escriure un punt.

D) Tant el signe d’interrogació com el d’exclamació ajuden a entendre l’entonació adequada per al fragment.

5. Esmenta si són correctes o no les següents oracions.

-La meva padrina sempre m’explicava contes !

-Caram ! No m’hi havia fixat!

-Saps quin equip serà el millor aquest campionat??

-D’acord, penso que ho podré fer!

Els contes del llangardaix (18). "La fava". Adreçat a tothom

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de Contes del llangardaix, de Josep Vallverdú, agost 2021, dins diari Segre]

EXERCICIS:

1. Qui és en Pep? A qui explana el conte?

2. Per què en Pep no va semblar les faves?

3. Com en Pep aconsegueix de nou faves?

4. Les faves, li van brotar? Per què?

5. Quan es cullen les faves?

6. Quantes faves fa cada tavella?

7.Quin mes van sortir les faves d’en Pep? Què els va succeir?

8. Com se’n surt de la insistència d’en Salvador per preguntar-li sobre les faves?

9. On finalment en Pep trobà les faves d’en Salvador? Estaven en bon estat?

10. Com la fava d’en Salvador acabà al tortell de reis? És verídic o hipotètic que fos la seva fava? Per què?

11. Cerca una expressió equivalent a “caram!”, i escriu-la aquí.

12. Explica el significat de:

Brotar:                                                      tavella:

Grapat:                                                     prestatge:

13. Glossa el significat d’aquestes tres frases fetes amb fava.

.Ésser faves comptades:

.No poder dir fava (o ni fava):

.Treure faves d’olla:

El guió i el guionet. Adreçat a tothom

El guió (--) és un signe gràfic que sovint es confon amb el guionet o el guió baix. Cadascun té les seves funcions diferents.

Quan utilitzem el guió?

.Per assenyalar un incís o un aclariment. Tenen una funció similar al parèntesi.

Ex:

-El dia del partit -segons va informar el comitè organitzador- serà en diumenge.

.Per marcar que un personatge inicia una intervenció en estil directe o que hi ha una acotació del narrador.

Ex:

-Compte! -la va advertir sa mare en creuar el carrer-.

 

Ús del guionet

El guionet (-) s’empra en els següents casos:

.Per indicar, a final de ratlla, que una paraula continua a la línia següent.

Ex:

-Aquell vespre aquells nois es van preparar de valent per empaitar en Pep i fer-li una bro-

ma de mal gust.

.Per separar alguns mots compostos.

Ex:

-Aquell local no tenia servei de guarda-roba.

Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, penya-segat, para-xocs...

.Per separar els verbs i els pronoms febles.

-Van haver de cercar-nos un lloc on dormir.

.Per introduir els elements d’una llista.

Ex:

-Cols.

-Bledes.

-Enciam.

-Bròquil.

-Escarola.

-Espinacs.

N.B. Podeu ampliar continguts sobre l’ús del guionet en el següent enllaç:

https://esadir.cat/entrades/fitxa/node/guionet

!Una errada comuna:

Algunes persones quan escriuen en un document en ordinador (Word, Openoffice, Openwriter, Libreoffice...) i arriben a final de línia es posen nerviosos i fan un intro. Unas errada habitual. Aquest intro, si no fas un punt i a part, per tal de separar el paràgraf, no s'ha de fer mai, així com tampoc separarem una paraula tal i com escrivim en un paper. L'ordinador ja és prou espavilat per passar-se automàticament a l'altra línia i ja evita la separació de paraules.

Si has fet intros què et succeirà? En acabar el document, si vols justificar el text per la dreta no t'ho farà, perquè has fet intros. Llavors, hauràs de cercar la tecla "pi" a la part central de les eines del document: 

situar-te al seu darrere amb el curso i anar eliminant els intros que has posat, per a què el text quedi ben alineat. Si has posat molts intros a final de línia per passar a la següent al llarg del document escrit, la tasca d'anar cercant cada intro i suprimir-los serà molt feixuga.

D'altra banda, si el document que treballes és de GoogleDrive, la cosa encara es complicarà molt més. No et deixarà col·locar les imatges on desitges, no et justificarà el text, no et farà la separació entre línies que li encomanes. Sempre recomano treballar també fora del GoogleDrive per evitar més feina al text generat.

[Adaptació: DIVERSOS (2023). Situacions 2. Llengua Catalana i Literatura 2. Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: seofreelance]

EXERCICIS:

1. El guió i el guionet són el mateix signe de puntuació? Per què? En què es diferencien?

2. Assenyala quins són els principals usos del guió.

3. Esmenta quan s’empra el guionet.

4. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) El guió s’utilitza per separar paraules a final de ratlla.

B) El guionet marca els aclariments.

C) El guió el trobem als fragments d’estil directe.

D) El guionet va al mig d’alguns mots compostos.

E) En els llistats haurem d’escriure un guionet i no un guió.

5. Quina estratègia hi ha per a no separar paraules a final de línia en cas que tinguis dubtes de la seva escriptura?

6. Aporta la regla essencial que regeix a les paraules compostos sobre l’ús del guionet. Adjunta un parell d’exemples

7. Quina errada realitzen algunes persones quan redacten un document en un processador de textos?