Quan escrivim ela geminada? Adreçat a tothom

 

La ela geminada és el so de la ela allargat, és a dir, que es pronuncia dues vegades seguides. La pronunciació no ens ajudarà a saber quan l’hem d’escriure, atès que no sona. Per tant, hem de seguir les poques regles ortogràfiques de les quals disposem. En cas de dubte cal anar al diccionari.

.Com s’escriu la ela geminada?

l·l (ela amb un punt volat a mitja alçada i una altra ela).

No és correcte escriure:

l.l o l-l

.Com se separa a final de línia?

Una ela en una banda, un guionet com si fos una síl·laba i l’altra ela una la línia següent.

Ex:

Aquarel-

MOTS ACABATS AMB
-el·la	Aquarel·la, legionel·la, cel·la, damisel·la...
-il·la	Til·la, goril·la, axil·la, vil·la, clorofil·la, pupil·la...
-el·lo	Xarel·lo, xitxarel·lo, Otel·lo...
-el·lar	Apel·lar, cancel·lar, flagel·lar, intepel·lar...
-il·lar	Cavil·lar, destil·lar, oscil·lar, vacil·lar, capil·lar...

La

 

 

 

 

MOTS COMENÇAT AMB
Al·l-	Al·leluia, al·lèrgia, al·licient, al·lucinar...
Col·l-	Col·laborar, col·lectiu, col·lega, col·legi...
Il·l-	Il·legal, il·lògic, il·luminar, il·lusió, il·lustrar...
Mil·l-	Mil·lenni, mil·lèsim, mil·lígram, mil·límetre...
Síl·l-	Síl·laba, sil·lepsi, sil·logisme...

La

 

 

 

 

No segueixen cap regla ortogràfica, emperò, també s’escriuen amb ela geminada:

Bèl·lic, Brussel·les, cal·ligrafia, cel·lofana, cèl·lula, circumval·lació, constel·lació, cristal·lí, el·lipse, excel·lent, fal·lera, idil·li, instal·lar, intel·lectual, intel·ligent, libèl·lula, medul·la, metàl·lic, mol·lusc, nul·la, pal·liar, pàl·lid, paral·lel, pel·lícula, penicil·lina, pol·len, pol·luir, putxinel·li, rebel·lió, satèl·lit, sol·licitar, violoncel·lista...

D’altra banda, també trobem paraules que no porten ela geminada, i algunes d’aquestes ens fan equivocar:

Celebrar, elaborar, elegir, elecció, selecció, solitud, alentir, revelar, parentela, miler, milè, milenar, milió.

 

[Imatge extreta de: mda.cat]

 

EXERCICIS:

1. Amplia el quadre de paraules amb ela geminada que no segueixen cap regla, aportant-ne deu de noves.

2. D’on sorgeix la confusió entre l’escriptura de la ela i la ela geminada? Raona la teva resposta amb exemples.

3. Explica el significat de:

Vil·la:

Sil·lepsi:

Sil·logisme:

Fal·lera:

Pol·luir:

Cel·lofana:

4. Quina és la manera correcta d’escriure la ela geminada? Encercla la forma correcta.

l.l, l-l, l·l, l’l

5. Escriu ela o ela geminada segons on calgui.

Vi_a (poble), gori_a, mi_er, mi_enni, mi_ió, co_ecció, co_aborar, i_egal, so_itud, so_icitud, sí_aba, e_aborar, reve_ar, ce_ebrar, xare_o, pà_id, e_egir, satè_it, nu_a, mo_usc.

6. Descobreix la paraula amb ela geminada que s’amaga darrere de cada definició.

A) Carretera o camí que va per l’exterior de la ciutat:

B) Adreçar la paraula a algú per demanar-li explicar un fet, o dels seus actes:

C) Relació amorosa intensa:

D) Persona a qui hom fa fer fàcilment allò que hom vol:

E) Dissimular la importància d’un fet:

F) Part inferior de la juntura del braç amb el cos:

7. Inventa un exercici original per tal de treballar la ela geminada.

8. Aporta les paraules que s’escriuen amb ela geminada i que et fan equivocar.

9. Pensa i escriu una norma ortogràfica que et pot ajudar a saber quan s’escriu o no la ela geminada.

10. La imatge que il·lustra la fitxa com s’anomena?

L’ última feina del senyor Luna. Club de lectura (1). Adreçat a 2n d'ESO

 

Encetem un club de lectura per a treballar el llibre d’aquesta primera part del curs. Et proposem una sèrie de preguntes per tal que si ho desitges hi participis i les responguis. T’ajudaran a entendre i a assumir més les accions que s’hi esdevenen, a més de reviure la literatura d’una manera encantadora.

 

[Crèdit fotogràfic: Oberto Gili]

 

ENCETEM LA LECTURA!

1. Veient la portada d’aquest llibre i sense llegir la contraportada, què t’imagines trobar?

2. Has llegit alguna altra obra de l’autor de l’obra que tractem? Quina? Et va fascinar? Per què?

3. Quines sensacions has tingut després de llegir el primer capítol del llibre?

4. Quin és el fragment que més t’ha agradat? Aporta’l aquí i llegeix-lo en veu alta.

5. T’identifiques amb algun personatge per ara? Si és afirmatiu, esmenta quin i per què?

Els contes del llangardaix (14). "Un lloro, un moro...". Adreçat a tothom

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de Contes del llangardaix, de Josep Vallverdú, agost 2021, dins diari Segre]

 

EXERCICIS:

1. Què significa amb la ràbia d’un toro?

2. Explica el significat de:

Amarra:                                                empipa:

Xiscla:                                                  arrapat:

3. Escriu un sinònim de:

S’escorre:                                             farcell:

Renega:                                                esvalot:

4. Per què són famosos aquests versos “Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico”?

5. Com és que els còmics recitaven aquest romanç a l’escenari?

6. Per què creus que fa gràcia aquest romanç?

7. Què pretén en Josep Vallverdú amb aquest conte?

8. Qui sobreviu al conte, el moro, el lloro, el mico, o el senyor de Puerto Rico? Com ho saps?

9. Proposa un altre títol possible per a aquest conte.

10. Alguns van esmenar que el romanç en el qual es basa aquest conte era d’autor desconegut, emperò, se sap realment qui el va escriure i en quin segle?

L' última feina del senyor luna. Capítol 1: L' assassí. Adreçat a 2n d'ESO

Per tal de marcar una pauta i focalitzar la importància en els fets destacats de cada capítol, et proposem una sèrie de preguntes que t’ajudaran en l’argumentari per entendre els fets que s’hi esdevenen i veure allò que no se’t pot escapar. Esperem que t’ajudin! Així ho farem amb cadascun dels onze capítols que inclou el llibre.

[Crèdit fotogràfic: Fnac]

 

CAPÍTOL 1. L’ASSASSÍ

1. On transcorre l’acció d’aquest capítol? Cita les localitzacions.

2. Què és un armadillo? I un ocelot?

3. Anomena el bestiari que apareix al capítol.

4. Què sabem de l’assassí?

5. Per què l’assassí glossa en un moment determinat que “està en terra de ningú”?

6. A què es refereix l’afirmació:

“Compte, estàs entrant en els dominis del totpoderós Coronado”.

Qui és aquest senyor?

7. Contextualitza aquest fragment:

“...Des del riu. És un tot terreny verd amb matrícula de Caracas. Repeteixo, matrícula de Caracas. Canvi”. Un espetec, una altra veu: “Ve tot sol? Canvi.” Espectec. “Això sembla. Què fem? L’interceptem? Repeteixo, l’interceptem? Canvi.” Una pausa, un espetec: “No. Deixeu-lo que continuï. Entesos? Permeteu que arribi fins a la mansió. Canvi.” Espetec. “Chévere, Manuel. Com vulguis. Canvi i fora.”

8. En Luna fa cap a una mansió. Qui era el seu propietari i per què hi va?

9. Descriu com és la mansió del Coronado. Era com te la imaginaves? Per què?

10. El senyor Luna vol demostrar al senyor Coronado qui és i que no suplanta la seva identitat, com ho fa?

11. Qui trau un dard? On se l’amagava? Amb quina finalitat el dispara?

12. Què proposa el senyor Aurelio Coronado a en Luna? Per quin motiu? Quin serà el premi?

13. Recull els mots del dialecte colombià que apareixen al conte i escriu el seu significat.

14. Qui diu la següent afirmació i per què?

“No m’agrades, Lunita -va dir en to amenaçador-. Ves amb compte amb mi. Amb molt de compte”.

15. Què contenia la maleta del senyor Luna?

16. Què se sap de la persona que s’ha d’assassinar?

17. Per què l’Aurelio Coronado pretén fer assassinar a una dona?

18. Després d’haver llegit el present capítol, intueix que pot succeir en els següents capítols d’acord amb el que ha passat en aquest.

 

 

És clar: la forma més mal escrita en català. Adreçat a tothom

 

M’atreviria a dir que és una de les formes mal escrites en català que més abunden, que em posen neguitós, perquè l’he trobada en premsa, i altres mitjans de comunicació com als telenotícies de TV3, i perquè als que ho teníem clar encara ens fan entrar en dubtes i consultar-la una i altra vegada. Tot i que la trobem de manera reiterada escrita esclar, és evident que aquesta forma no està admesa ortogràficament. La persona que escriu necessita tenir ben assumides les estructures correctes i no fer-la dubtar. Sempre comento que si no se sap com s'escriu quelcom, per això hi ha unes eines útils, els diccionaris.

La forma és clar, s’empra quan s’afirma quelcom, quan es dona per veritable.

Són equivalents: és segur, evident, evidentment, naturalment, i tant.

Ex:

-Que anireu al concert aquest vespre?

-És clar que sí, faltaria més.

Per un altre costat, aquesta expressió pot simplificar-se a clar.

Per tant, tingues cura de l’escriptura:

És clar (forma correcta)

Esclar (forma incorrecta)

[Imatge extreta de: Leonhunter]

 

EXERCICIS:

1. Reflexiona sobre d’on pot provenir la confusió esclar per és clar. Per quina raó creus que escrivim aquest forma malament?

2. Redacta quatre oracions on aparegui la forma és clar.

3. Cerca articles o documents on aparegui la forma esclar i adjunta-les aquí. Aporta de quin lloc l’has treta.

 

 

 

Recital "Cels canviants" de Núria Perpinyà. Adreçat a tothom

És un espectacle a cavall de la recitació i la dramatització basat en el primer poemari de l’autora lleidatana Núria Perpinyà publicat el 2023. Al llarg de l’obra en forma dialogada i amenitzada d’acompanyament de teclats, es veu una estira i arronsa entre una parella que tant se sent propera, com a diversos quilòmetres de distància, que ens trasllada de l’amor al desamor en un tres i no res, per un itinerari que passeja per arreu del món fins al darrer bri. Una obra que s’acosta molt a aquella sèrie que s’emetia ara fa uns anys anomenada Escenas de matrimonio (2007-2010), sí, perquè aquest és l’argument reiteratiu de l’escenificació, i que en certs moments, et deixa una mica fora de lloc, i veient que un matrimoni sembla més un contracte o bé una cosa passatgera, que no pas la convivència i l’enteniment entre dues persones que es complementen i viuen plegades. A mesura que els dos personatges protagonistes es transformen, Naia i Matthew, també van canviant els cels de la Barcelona que els envolta, n’hi ha de més tapats, d’altres més clars, tempestuosos... L’amor, com els núvols del cel, sorgeix i també es desfà, i de fet, en certs minuts l’escenificació et deixa descol·locat, et corprèn, en veure la partida d’escacs que hi ha en aquella parella i que si més no, trobarem a la vida real. La realització va córrer a càrrec de Nurosfera amb els següents protagonistes: direcció audiovisual per Òscar Sánchez; Núria Casado i Pep Planas com a rapsodes reconeguts i Jordi Cano encarregat de la música. En tot el recital s’hi plasma un domini del llenguatge de l’autora, amb neologismes, onomatopeies, jocs de paraules, cites en diferents idiomes en moments assenyalats, sobretot en francès. L’obra finalitza de manera irònica i deixant una mica fora de lloc a l’espectador després del dilatat frec a frec de parella constant, amb la següent afirmació:

“Senyors, en aquest llibre sempre ens estarem enamorant.”

Després de viure aquesta creació en primera persona, se’m fa present que en la vida amorosa no tot sons flors i violes, els mals moments també hi estan a la cantonada, que alguns matrimonis potser se suporten per conveniència, i que en certes parts del recital ens deixa atònits, amb un flux mental de... m’estic deprimint, perquè és com si un dels “dos enamorats” estigués a Boston i l’altre a Califòrnia, i que ens fa pensar que la passió és una cosa efímera, que si no rutlla, per què continuar?

Segur que després de visionar aquesta dramatització de cinquanta minuts sense aturador se’ns desperta l’interès per alguna de les obres de l’autora, amb vuit novel·les, tres obres de teatre, i una de poesia a la seva esquena, una manera fascinant de redescobrir-la.

Josep Maria Corretger Olivart

Setembre del 2025

[Crèdits fotogràfics: Gencat Departament de Cultura]

El text narratiu. La narració. Adreçat a 2n d'ESO

 

És un tipus de text que explana uns fets reals o bé imaginaris situats en un temps i en un espai determinats. Hi apareixen verbs d’acció, connectors amb marca de temporalitat i causalitat, adverbis de temps i de lloc. Són algunes de les marques d’aquesta tipologia de text.

Podem trobar exemples de textos narratius contínuament en la nostra vida quotidiana, en veiem alguns exemples:

Els mitjans de comunicació: notícies; en la literatura: novel·les, contes, narracions; a Internet o en llibres: biografies, llegendes; en la televisió: sèries, pel·lícules; en els videojocs, entre d’altres.

Ara et toca a tu, practica realitzant alguns d’aquests exercicis.

 

[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: artpictures]

 

 

EXERCICIS:

1. Explica amb les teves paraules què és un text narratiu.

2. Quins elements hi podem trobar?

3. Digues si són certes o falses aquestes afirmacions.

a) Quan s’explica quelcom estem parlant de text narratiu.

b) Una nota a la mare és un text narratiu.

c) Si expliques un film a un amic no fas cap text narratiu oral.

d) El cartell: “Avui la sala de jocs romandrà tancada”, no és un text narratiu.

4. Llegeix aquest fragment i justifica si és un text narratiu i per què.

La ballada popular és l’execució improvisada, amb veu i música interpretada en directe, del ball de bot tradicional de Mallorca per part de persones que hi prenen part com a actors, pel simple gaudi de ballar, i, sovint, també com a espectadors. Es diferencien de les mostres folklòriques per no necessitar la presència de públic, per ballar sense una coreografia o un ordre establerts, pel fet que els participants no vesteixen indumentària tradicional i per ser un acte obert a absolutament tothom.

[Extret de Vikipèdia]

5. Escriu un fragment de text narratiu de cinc a vuit línies.