Vocabulari visual (48). Serveis públics. Adreçat a l'Aula d'Acollida

[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]

Avui coneixerem alguns dels serveis públics que podem trobar sobretot a les grans ciutats, perquè en alguns pobles hi ha carència d’alguns d’aquests serveis. Són uns serveis que ens faciliten una mica més la vida.

També pots veure aquest vídeo!

https://www.youtube.com/watch?v=69dy1_bCkwE

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”; Tiching]

 

EXERCICIS:

1. Visiona la imatge durant trenta segons i posteriorment, i sense mirar-la, anota tots els serveis públics que recordis en un paper.

2. Explica si vius en un poble o ciutat. Com s’anomena? Quins dels serveis públics que apareixen a la imatge hi ha? Quins no disposa la població on vius?

3. Descobreix de quin servei públic estem parlant:

A) Lloc on pots agafar un llibre en préstec:

B) Edifici on s’aclareixen les disputes entre dues o més persones:

C) Espai on hi ha moltes avions:

D) Oficina des d’on es poden enviar cartes o paquets:

E) Servei de transport molt ràpid i que va per sota terra:

F) Espai de grans proporcions on es poden admirar quadres i obres d’art:

G) Edifici on hi ha experts en medicina:

H) Lloc de cada poble de referència on s’atura el tren:

4. Amplia el vocabulari de la següent fitxa amb més serveis públics que es poden trobar a les grans ciutats. Fes-ho com a la imatge, és a dir, cerca o fes una fotografia i escriu el nom a sota.

5. Explica el significat de:

Ajuntament:

Tanatori:

Central de telèfons:

Comissaria:

6. Realitza la següent sopa de lletres en un màxim de cinc minuts.

7. Respon les següents preguntes, el vídeo t’ajudarà...

.Per a què serveixen els serveis públics? Qui se’n pot gaudir?

.Com podem facilitar la tasca dels serveis públics?

.Qui paga els serveis públics?

8. Fòrum: quin és el servei públic que et fascina més? Per què?

Recomanació: "Tot per l'aire", de Jason Reynolds.

 

Al llarg de deu contes que s’ambienten en deu carrers diferents de la mateixa ciutat, Nova York i amb els joves com a rerefons s’emmarca aquest volum. Amb la metàfora “com un autobús escolar caigut del cel”, que fa acte de presència en cada carrer i en un moment determinat per a magnificar les coses com si fos una aparició inesperada d’Alfred Hitchcock, sobretot quan finalitzen les classes. Els nois cobren protagonisme amb les seves passions i tot allò que els envolta: els mocs, el furt de monedes, anant amb monopatí, realitzant bromes, els videojocs, fins i tot, el menyspreu, entre d’altres. En aquest llibre apareixen en solfa  temes com l’empatia, el dol, l’assetjament escolar, l'homosexualitat, la malaltia, la pobresa, la solidaritat. Fou finalista del Premi Protagonista Jove 2023, així com també del National Book Award, entre d’altres reconeixements. La seva lectura no té preu.

[Imatge extreta de: Sembra Llibres]

EXERCICIS:

1. Esmenta quins temes apareixen en aquest recull de contes.

2. Comenta un dels temes que tracta i que t’hagi afectat personalment.

3. En cadascun del contes apareix la metáfora, “Un autobús caigut del cel”, quina funció fa? Per què?

4. Realitza una breu presentació sobre Jason Reynolds.

5. Escriu una petita ressenya d’aquest llibre per a una revista cultural.

6. Fòrum: el recull de contes Tot per l’aire ha estat mereixedor de diversos premis, què té aquest volum que tant agrada? Raona la teva resposta.

"The royal game". Un film d'escacs. Adreçat a tothom

 

Aquesta filmació es basa en una adaptació lliure de la novel·la pòstuma Novel·la d’escacs (1941), de Stefan Zweig, i que durant molts anys fou prohibida per l’Alemanya nazi. Es fonamenta en fets que va viure l’autor en la pròpia pell. Us recomano agafar la novel·la, que segurament, sempre serà millor que la pel·lícula, i de la qual ja en donarem algunes claus en una futura fitxa al blog.

Podeu veure el film a:

https://www.rtve.es/play/videos/cine-internacional/royal-game/7052583/

[Imatge extreta de: Filmaffinity]

 

EXERCICIS:

1. En quina època transcorre l’acció del film?

2. On s’esdevé la trama?

3. Per què li agrada tant llegir Josef Bartok?

4. A què es dedica professionalment? En què consisteix la seva feina?

5. Per què volen fer un referèndum a Viena?

6. Per què Josef decideix cremar documents?

7. Qui el segresta i amb quina finalitat?

8. Quina definició fa Josef sobre el jocs dels escacs?

9. Quina proposta fa Josef al coronel alemany?

10. Com s’anomena el tipus de partida en què un jugador de prestigi juga contra altres jugadors/es alhora?

11. Per què està en vigilància Josef?

12. Què aconsegueix i que li farà un bon servei a la presó?

13. En un moment del film, Josef Bartok clama:

“Els escacs no són més que un tediós passatemps per a generals prussians avorrits”.

A qui ho diu i per què? Amb quina finalitat?

14. En un determinat moment de la partida amb el campió d'escacs, Josef s'imagina que és un jugador molt conegut. Esmenta qui era i presenta'l breument.

15. Quina història amaga el campió d’escacs?

16. Per què s’entreté jugant a escacs el campió del món a mitja matinada?

17. Com aconsegueix ésser alliberat en Josef Bartok?

18. Expressa la teva opinió sobre el film. Què t’ha semblat? Per què?

 

Conte en valors: "L' anec i la lluna". Adreçat a tothom

Un ànec famolenc nedava pel riu a la cerca de peixos, però anaven passant les hores i no hi havia forma de trobar-ne cap.

Armat de paciència, decidí esperar a què s’enfosquís a veure si millorava la seva sort i succeí que, tot just entrar la nit, veié el reflex de la lluna a l’aigua. En aquell moment pensà que, era un peix i se submergí amb celeritat per a capturar-lo.

Els ànecs que estaven al seu voltant observaren el que aquest acabava de fer i començaren a riure’s i a mofar-se del seu company sense aturador, quelcom pel que sentí una gran vergonya i tristesa. No entenia per què, els que havia considerat amics es comportaven amb ell d’aquesta manera.

Des de llavors, l’ànec sentí tanta ignomínia que, inclús quan estava cent per cent segur que havia vist un peix a sota de l’aigua, no s’atrevia a atrapar-lo.

Així mateix, sense menjar per emportar-se al seu bec, acabà finant de fam.

Aquest conte breu de l’escriptor rus Lev Tolstoi ens parla de les nefastes conseqüències de l’assetjament, de com les opinions i les accions dels altres ens poden arribar a fer un dany irreparable.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge de: Ramon Faura]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de les paraules de color lila.

3. Per què es confon l’ànec en veure un peix a l’aigua?

4. Com actuen la resta d’ànecs amics?

5. Com haguessis actuat tu si haguessis estat un ànec amic?

6. Et veus familiaritzat amb aquest fragment? Per què?

Els ànecs que estaven al seu voltant observaren el que aquest acabava de fer i començaren a riure’s i a mofar-se del seu company sense aturador, quelcom pel que sentí una gran vergonya i tristesa. No entenia per què, els que havia considerat amics es comportaven amb ell d’aquesta manera.

7. Esmenta almenys dues parelles de mots sinònims que apareixen al conte.

8. Explica un cas d’assetjament que hagis presenciat i comenta com es va resoldre.

9. Fòrum: en els nostres dies per què creus que triomfa el fet de burlar-se d’algú enlloc d’ajudar? Raona la teva resposta.

10. Cerca informació de l’autor Lev Tolstoi i presenta’l breument.

Vocabulari visual (47). El garatge. Adreçat a l'Aula d'Acollida

 Ens aturem al garatge per a realitzar una revisió del nostre vocabulari i aprendre més paraules que s’hi vinculen.

[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”; Tiching]

 

EXERCICIS:

1. Visualitza la imatge durant trenta segons, i posteriorment, anota en una paper totes les paraules que recordis.

2. Esbrina de quin aparell estem parlant…

A) Estri de ferro amb un braç llarg unit a una sirga i un ganxo que serveix per estirar un vehicle avariat:

B) Persona encarregada de reparar un vehicle en un taller:

C) Element del cotxe situat a la part superior per a transportar objectes que no caben al maleter:

D) Objecte de ferro que s’empra per elevar el vehicle i revisar o reparar quelcom en la part inferior:

E) Porta metàl·lica que resguarda el motor tant de la pluja com de cops d’objectes:

F) Pedal que serveix per a canviar una marxa:

G) Xapa de ferro o bé de plàstic situada a la part inferior del vehicle i que protegeix l’automòbil de cops de pedres mentre circula:

H) Element elèctric dins del motor que porta aigua destilada i que és imprescindible per tal que el cotxe s’engegui:

3. Descriu els següents elements:

Far:

Canvi de marxes:

Dipòsit:

Parabrisa:

4. Realitza la present sopa de lletres.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

5. Amplia el vocabulari de la present fitxa cercant mots que no hi apareixen.

6. Explica el significat de les següents frases fetes:

.Al cel s’hi va en cotxe:

.Ésser una carraca:

.Ser un Fitipaldi:

.Anar sobre rodes:

7. Cerca quatre frases fetes més vinculades al cotxe i explica’n el seu significat. Si algú ha respost la present activitat, no pots repetir les mateixes frases.

8. Aporta mots del vocabulari del garatge que empres malament, i al seu costat, escriu la seva forma correcta.

El text instructiu. Principals característiques. Adreçat a 3r d'ESO

Un text instructiu és un tipus de text que serveix per a aprendre a utilizar un aparell, emperò, també recomanen o aconsellen. Si després de llegir un text instructiu et sorgeixen dubtes, significa que no està ben fet, que està incomplet.

On podem trobar un text instructiu?

En els prospectes de medicaments, en les receptes de cuina, les regles per a jugar a un joc, els textos que acompanyen un electrodomèstic o bé, un aparell domèstic, també en les indicacions per a arribar a destí, per emplenar un imprès, fins i tot, les prohibicions són textos instructius, entre d’altres.

 

Com s’estructura?

.Ha de tenir un títol, que pot cridar l’atenció en cas de ser un cartell.

.Pot contenir una petita introducció sobre què tracta el text. No és obligatòria.

.Té un llistat d’ordres o redacció de les instruccions. Les instruccions es redacten amb frases curtes. Posteriorment, les frases fan aclariments sobre diversos aspectes.

.Apareixen diversos elements que ajuden a enllaçar les oracions: connectors, adverbis, pronoms relatius, pronoms febles.

.Depenent del context, el text pot anar signat.

 

Característiques textuals

.El llenguatge ha de ser clar i concís.

.Les instruccions han d’aparèixer de manera ordenada. D’aquí que s’emprin connectors d’ordre: per començar, a continuació, més endavant, mentrestant, finalment…

.La informació apareix en diferents apartats i amb títols que la representen.

.De vegades, poden aparèixer signes tipogràfics, com a símbols, lletres, números, punts, guions i similars, per a indicar ordre.

.Finalment, també poden aparèixer dibuixos o esquemes, així com quadres o gràfics, per a facilitar la comprensió o el procediment a seguir.

 

Recursos lingüístics

.Per expressar les instruccions s’usa el temps imperatiu en ordres positives  (mou, engega…) i el subjuntiu en ordres negatives (no moguis, no engeguis…).

.Hi poden aparèixer les perífrasis d’obligació.

Haver de + infinitiu, caldre + infinitiu, caldre que + infinitiu.

.Expressió amb suavització de les imposicions:

Fa falta, és necessari, aniria bé, es recomana…

.Es poden redactar amb més o menys formalitat. Si el receptor no és conegut, hi apareixen formes més impersonals.

.Quan no ens adrecem a ningú en concret, s’empra el verb en forma personal, i fa acte de presència la segona persona del plural.

Agafeu, adreceu-vos…

.Cal evitar l’ús de l’infinitiu en la redacció de les instruccions.

 

Per expressar les accions

.Adverbis i locucions adverbis de manera:

Així, a poc a poc…

.Adverbis en –ment:

Posteriorment, lentament…

.Preposicions + noms:

En condicions, amb pragmàtica…

.Oracions amb nexes modals:

Com, com si, segons...

.Gerundis:

Procurant, vigilant...

 

Per indicar la finalitat d’una acció

.Preposició per a + nom:

Per a tancar...

.Oracions amb nexes finals:

Perquè, a fi que, per tal que...

.Per + infinitiu o locucions finals:

A fi de, per tal de...

.Verbs que indiquen finalitat:

S’ha de pretendre...

 

Per a referenciar instruments

Per mitjà, mitjançant, amb...

 

[Fonts consultades: CPNL, Aula de català]

[Imatge extreta de: pixelatumente]

 

EXERCICIS:

1. Què és un text instructiu?

2. On el podem trobar?

3. Esmenta cinc aspectes a tenir presents per a escriure un text instructiu.

4. Digues si són vertaderes o falses les següents afirmacions.

A) Una recepta no és un text instructiu.

B) L’explicació de com aprovar un examen és un text instructiu.

C) Al text instructiu hi apareixen imperatius.

D) Un text instructiu no té connectors.

E) En un text instructiu sempre hi trobarem un títol.

F) En un text instructiu mai hi apareixen imatges, dibuixos o gràfics.

G) Les instruccions sempre estan endreçades al text.

H) Són textos instructius:

El manual de funcionament d’un vehicle, et text de com s’usa un mòbil, el text que acompanya un medicament, com redactar un text, una carta.

5. Redacta un text instructiu tenint en compte el que hem tractat en la present fitxa.

6. Cerca un tipus de text instructiu, fotografia’l o bé escaneja’l. Adjunt’l aquí i justifica el perquè de la seva tipologia.

7. Fòrum: quin text instructiu has llegit recentment? El vas trobar entenedor? Per què?

8. Autoavalua’t: aporta dubtes que t’hagin sorgit durant el treball de la present fitxa. Com els has resolt?

Visionem "El jugador d'escacs". Un film sobre escacs. Adreçat a tothom

És un film interessant del 2017 dirigit per l'espanyol Luis Oliveros i inspirat en un moment de la vida del jugador Alexander Alekhine, en el qual gràcies als escacs va rebre un tracte favorable per part dels alemanys. La pel·lícula versa sobre el jugador d’escacs Diego Padilla, campió d’Espanya d’escacs el 1934. En la final, coneix a la periodista Marianne i s’enamoren. Ella el convenç d’anar a viure a França, el seu país, emperò, les coses es compliquen.

[Imatge extreta de: filmafinity]

 

EXERCICIS:

1. En quin país s’esdevé l’acció i en quina època?

2. Com es coneixen Diego Padilla i Maria?

3. Quin prec li fa el comandant de l’èxercit quan es troben sols en una gran sala?

4. Posteriorment, sorgeix un conflicte entre Diego i el comandant, explica’l.

5. Sembla que el matrimoni Diego-Maria pateix una petita crisi, per què?

6. Finalment, els alemanys empresonen a Diego, per què? Quina professió afirma que realitza?

7. Per què estan empresonats els altres espanyols com Pablo?

8. Què demana Maria al polític francès?

9. Quin problema té Maria?

10. De què vol treballar Pablo?

11. A Diego, què li va ensenyar el seu pare?

12. Per què als alemanys els interessa la professió de Diego?

13. En la partida entre el coronel alemany Maier i Diego què succeeix?

14. Com ajuden a Maria?

15. Com satisfà Diego al coronel alemany Maier?

16. Com pretén Diego ajuda el seu amic Pablo des de la presó?

17. Què li diu el coronel Maier a Diego sobre Déu?

18. Quin és el destí final de Pablo? Per què no l’eludeix?

19. Què demana Diego al general? Quina resposta obté?

20. Quin acte de menyspreu realitza el sergent Kauffman envers Diego?

21. El coronel Maier convoca de nou a Diego al seu despatx. La situació a França està canviant. Què està succeint? Què li explica el coronel?

22. En un moment de la conversa entre el coronel i Diego, el primer deixa anar la següent afirmació: “Tots tenim enemics”. A què es refereix? Per què?

23. El coronel Maier comenta quelcom sobre Pierre a Diego. Què és?

24. Diego fa una petició al coronel. Quina és? Arriba a bon port? Per què?

25. Quin és el final del coronel Maier? Per què ho fa?

26. Estan realment enamorats Pierre i la periodista francesa Marianne? Per què? Raona la teva resposta.

27. Per què a Burdeus humilien una dona al mig d’un plaça?

28. Com reacciona Marianne quan es retroba amb Diego? I Margaux?

29. Quina notícia va rebre Marianne sobre Diego?

30. Quan temps passa des que Diego esdevé campió d’escacs fins que es clou el film?

31. Pot refer definitivament la vida familiar Diego? Per què?

32. Com haguessis actuat al lloc de Marianne si t’haguessis trobat sense diners, en temps de guerra i amb la cura d’una filla? I en retrobar-te amb el marit després d’haver-te pensat que estava mort?

33. El sergent Kauffman i Diego s’intercanvien una mirada d’uns segons cap al final del film. Quin significat té tant per l’un com per l’altre?

34. Pierre se surt amb la seva? Per què?

35. Expressa la teva opinió sobre aquest film.