dissabte, 30 de gener de 2010

Un poema per Sant Jordi. Adreçat a tot l'alumnat.

Aquell/a que vulgui escriure un poema en català, ja sap que en aquesta fitxa està convidat/a. La inauguro jo amb un poema meu. Gràcies a tothom que hi participi. Podeu escriure'ls a sota clicant sobre "comentaris".

Quan et miro,
tens els ulls més bonics
del món.
Ara que em trobo les llums
enceses,
no estàs a ma vora.
Sóc com un llamp caigut
en un dia de tempesta.
Des del tren, el mar és
un mirall,
ara el dia
és clar,
sense núvols.
Els rajos del sol reflecteixen la
teva tendresa.
Et tinc en ment, et penso,
et dibuixo, però no ets
a ma vora.
El sotrac em
desperta.
Encara sóc al tren.

Josep Maria Corretger
novembre del 2009

Bé, espero que us hagi agradat. Ara els poetes i poetesses sou vosaltres. Ànims, això sí, ho heu de fer en català. Vinga que podeu!

dijous, 28 de gener de 2010

Fitxa de correccions de les redaccions. Adreçat a PPAS i Batxillerat.


Us adjunto un seguit d'oracions, algunes modificades perquè corregiu els errors que hi veieu. En algunes he afegit coses:
!!EXERCICI:

.Hi han més canals i més bona imatge.

.Pot ser degut a la crisis.

.Es celebra al més de Febrer.

.Hem vaig disfressar en l'época que anava a l'escola.

.Aquet dia és per no tenir vergonya.

.Aquesta festa és de les millors del any.

.No tothom termina la festa com esperaba.

.Hem disfresso sovint.

.En les escoles treballem molt.

.Per el poble és un día important.

.Desprès ja está tot preparat.

.Per la meva opinió tenim que seguir les tradicions.

.Cada any es celebra a l'hivern.

.Ho va fer sense donar-se compte.

. (...) i pasar-ho pipa!

.A la TDT hi han molts mes canals.

.Lo millor es que es gratuit.

.Es pot possar en versiò original.

.Tots estarem obligats ha tenir instalat la nova televisió.

.Molta gent s'inclina per el canal analògic.

.Si t'agrada el fútbol per un poc més de diners veure el Gol TV, on donen partits de diferents lligues.

.Peró en les hores que puc veure la televisiò no n'hi ha res interessant.

.Tenim que gastar diners per comprar-ho.

.Només serveix enxufant-ho a l'antena normal.
.Per un altre banda seria millor no anar-hi.

N.B. Per realitzar amb èxit aquest exercici cal que revisis totes les faltes que fas als exàmens, dictats, redaccions.

dilluns, 25 de gener de 2010

Recordatori dels tractaments protocol·laris per als textos administratius. Adreçat a PPAS.



Us adjunto els tractaments protocol·laris que cal seguir a l'hora d'adreçar-se a personalitats importants. No s'han de saber tots, ja que és impossible recordar-los, però sí que n'heu de recordar alguns. També heu de saber on es troben per si heu de realitzar consultes. Penseu que adreçar-se a una "personalitat" amb un tractament inadequat és una falta d'educació molt greu. Està muntat així per les entitats governamentals i nosaltres hem de seguir les normes ens agradi més o menys. Aquest és el link:



!!EXERCICI:

-Cerca el tractament protocol·lari que utilitzarem si ens adrecem a un:

president de la Generalitat, bisbe, alcalde d'una població, director d'institut, rector d'universitat, cap d'estudis d'universitat, jutge, notari, síndic de greuges, rei, reina, capità general, príncep.

divendres, 22 de gener de 2010

Quan escrim EM i HEM? Adreçat a tot l'alumnat.


.La forma EM fa referència a un pronom personal (a mi). Per exemple:

-Em doneu els llibres, siusplau!

-Vosaltres em voleu fer enfadar.

-Si em desitgeu, vindré.

.En canvi, la forma HEM forma part del verb HABER. Per exemple:

jo he cantat
tu has cantat
ell/a ha cantat
nosaltres hem cantat
vosaltres heu cantat
Ells/es han cantat

Sempre que hi hagi un PARTICIPI (-at, -ada, -ats, -ades/ -ut, -uda, -uts, -udes/-it, -ida, -its, -ides/ -ït, -ïda, -ïts, -ïdes) hi haurà el verb haver al davant, llavors cal que posis una H a la forma del verb ja que és un temps conjugat.

!!EXERCICI:
-Corregeix els errors que vegis a les oracions següents:

.Hem van demanar que vingués d'hora.
.Em vaig estar tres hores esperant la professora.
.Em treballat molt bé la teva matèria.
.Ens em adormit i no em fet els deures.
.De seguida, hem podeu seguir?
.La Maria a traduït del llatí.
.En Martí ha corregut tres quilòmetres fins a casa.
.La Sandra hem ve a buscar per anar al cinema.

dimarts, 19 de gener de 2010

Vocabulari futbolístic. Adreçat a tot l'alumnat.



El futbol és un esport que està molt de moda, l'esport rei que diuen, i fruit de la modernitat ha incorporat força anglicismes. Sempre que poguem anomenar una paraula en català o en castellà cal que deixem l'anglicisme de banda, ja que perjudica la nostra llengua que també és rica.

Graderia, xarxa, porteria, xiulet, botes, àrbitre, entrenador, reserva, substitució, penalti, falta, pal, travesser, vestidors, banqueta, banderí de córner, córner, samarreta, pantalons, targeta, pedrera, baló, estadi, graderia, palco, tacs, escaire, jutge de línia, fora de joc, temps de descompte, acabar demanant l'hora, cop franc, falta, roda de premsa...

Piiiiiiiiiiip!!!! final del partit.

!!EXERCICI:
-Ara podeu realitzar un petit text literari de deu línies on apareguin algunes d'aquestes paraules per tal que ens quedin correctament a la memòria. Si ho desitges, també pots ampliar aquest vocabulari evitant anglicismes.

dilluns, 18 de gener de 2010

Els plurals de mots acabats en -x o -xt. Adreçat a tot l'alumnat.


Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, incorrectament, amb una -e final.

Són incorrectes, doncs:

texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, pel que fa als noms, i fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe, pel que fa als adjectius.

Les formes correctes són, respectivament, text, annex, reflex, context, flux, prefix i pretext, i fix, complex, mixt, perplex, heterodox i ortodox.

Aquests noms i adjectius fan el plural en -os:

textos, annexos, reflexos, fixos, complexos o mixtos (tot i que els que acaben en -xt també poden formar el plural afegint-hi només -s:

texts/textos, contexts/contextos, pretexts/pretextos o mixts/mixtos).

Són incorrectes, doncs, pel que fa als noms, els plurals com ara textes, annexes o reflexes; i, pel que fa als adjectius, els plurals masculins com ara fixes, complexes o mixtes.

Les formes amb -es dels adjectius corresponen al plural femení (per exemple, idees fixes, solucions complexes, empreses mixtes...).

N.B. Les paraules que acaben amb -sc, -st, -xt, -ig doblen els plurals amb -s /-os.

!!EXERCICI:
-Escriu paraules que siguin plurals d'altres que apareguin en aquesta fitxa.

La S i la Z. Adreçat a tot l'alumnat.




s o z (ortografia de la essa sonora)

Les paraules Teresa, calorosa o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que trobem en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los.

El so de essa sonora es pot escriure amb dues grafies: s (essa) i z (zeta).

.A inici de mot escrivim sempre z: Zacaries, zebra, zero, zig-zag, zona, Zuric...

.Entre vocals escrivim:

- s en la majoria de casos: camisa, crisi, desembre, Elisenda, gasela, hisenda, Isidre, Josep, museu, peresa, posar, resistir, tesi, visió...;

- z només en algunes paraules: alguns mots provinents d'altres llengües (amazona, bizantí, Bizanci, magazín, topazi, trapezi...); mots cultes compostos amb esquizo-, piezo-, rizo-, -zoic, -zou, -zoide, -zoari (esquizofrènia, rizoma, paleozoic, protozou, espermatozoide...); i alguns noms hebreus (Ezequiel, Nazari...).

.Després de consonant escrivim z: analitzar, esmorzar, horitzó, Llàtzer, pinzell, polze, organitzar, senzill...

És útil recordar que trobem essa sonora (escrita amb una sola s), per exemple:

- En el sufix -esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, immediatesa, feblesa, rigidesa, validesa, riquesa... (i en plural: certeses, febleses...);

- En gentilicis com ara aranesa, holandesa, japonesa... (i en els plurals: aranesos, araneses...);

- En adjectius com ara plujosa, fabulosa, blanquinosa, abundosa... (i en els plurals: plujosos, plujoses...),

- En participis com ara atesa, entesa, impresa, tramesa... (i els plurals: atesos, ateses...).


!!EXERCICI:

-Escriu S o Z segons on calgui:

ca_a, arane_a, topa_i, trape_i, analit_ar, cri_i, hi_enda, _ero, _ebra, blanquino_a, _ona, _uric,
_ig-_ag, fabulo_a, trame_a, impre_a, te_i, pere_a, bi_antí, paleo_oic, ec_ema, de_embre, po_ar.

-Escriu una oració amb sis d'aquestes paraules.

Plurals de noms acabats en -sc, -st, -xt, -ig. Adreçat a tot l'alumnat.



Els noms i els adjectius acabats en -sc, -st i -xt poden fer el plural de dues maneres:

1. Afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os. Així, el plural de risc pot ser riscs o riscos, el de cost pot ser costs o costos, i el de pretext, pretexts o pretextos.


2. Els noms acabats en -ig també tenen aquesta doble possibilitat:

poden fer el plural amb una -s o bé amb les terminacions -jos o -tjos (segons la paraula). Així, el plural d' assaig pot ser assaigs o assajos, el de passeig pot ser passeigs o passejos, i el de desig pot ser desigs o desitjos.


N.B. No us espanteu!! pareu compte amb aquestes quatre terminacions que sempre surten als exàmens de català i us poden demanar les dues opcions.

!!EXERCICI:
-Escriu els plurals i si cal les dues possibilitats dels següents noms i adjectius:

roig, groc, text, disc, test, rusc, permís, cost, tosc, pretext, estoig, desig.

-Cerca al diccionari les paraules que desconeguis de l'exercici anterior i escriu una oració amb cadascuna d'elles.

Els mots compostos amb punts cardinals. Adreçat a tot l'alumnat.


Els mots compostos que comencen amb el nom d'un punt cardinal s'escriuen amb guionet.

Per exemple:

nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-eslau, sud-oest.

A l'hora de parlar, cal tenir en compte que es tracta de paraules compostes i que es pronuncien com si els dos elements que les formen anessin separats. Així, com que la d final de nord i de sud es pronuncia t, el mot nord-americà s'ha de llegir nortamericà i no nordamericà, i el mot sud-africà s'ha de llegir sutafricà i no sudafricà. Igualment, nord-est es pronuncia nortest, sud-eslau es pronuncia suteslau i sud-oest es pronuncia sutoest.


!!EXERCICI:
-Escriu 8 oracions en què apareguin els punts cardinals.

-Corregeix els mots que vegis malament:

sudasiàtic, afroamericà, nord-americà, sudamericà, sudeslau, sudxinès, estasiàtic, oestamericà.

Accent diacrític. Breu repàs. Adreçat a tot l'alumnat.



Hi ha mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre.
Per exemple:

déu ('divinitat') / deu ('10', 'font', verb)

món ('univers') / mon ('el meu')

nét ('fill d'un fill') / net ('sense brutícia')

sòl ('terra') / sol ('astre', 'sense companyia', 'solament')

pèl ('vellositat') / pel (contracció de per i el)

En plural, l'accent d'aquests mots es conserva si hi continua havent perill de confusió:
déus, néts, sòls, pèls.

En canvi, quan no cal distingir mots coincidents, la forma de plural perd l'accent. Per exemple: el plural mons (del singular món) no s'accentua, ja que no es confon amb el plural de mon (mos): el món, els mons; mon pare, mos pares.

Altres casos de plural que no s'accentuen són:

mà, mans ('extremitat') / ma, mes ('la meva', 'les meves')rés, resos ('pregària') / res ('cap cosa')ús, usos / us (pronom: us saluda)

L'accent diacrític es conserva en la formació de mots derivats o compostos. Per exemple:

déu, redéunét, besnét, besnéts, sòl, subsòl, subsòls, entresòl, entresòls, pèl, repèl, contrapèl...

Si el plural del mot primitiu no manté l'accent (com a món/mons, mà/mans, rés/resos, ús/usos), la forma de plural d'un derivat o un compost tampoc no s'accentua. Per exemple: món, mons, rodamón, rodamonsmà, mans, passamà, passamans.


!!EXERCICI:
-Ara que en saps més, ja pots ampliar aquesta llista de l'accent diacrític, perquè hi ha més paraules afectades.

-Explica la diferència que hi ha entre:

sòl i sol, Déu i deu, vénen i venen, bóta i bota, bé i be, i escriu una oració amb cadascuna.

Sobre 'tant'. Adreçat a PPAS i Batxillerat.

tant: adv. (en castellà equival a "tanto").

1 1 En tal quantitat, en tal grau.

Ex: Ha corregut tant, que està mig mort. No em creia que corregués tant.

1 2 En el mateix grau, en la mateixa proporció.

Ex: Ell ha treballat tant com tu. Tant com ell és bo és dolent el seu germà.

1 3 tant A com B, loc. conj. A i B igualment.

Ex: Tant l’un com l’altre no en saben res.

1 4 tant és... com... [o tant se val... com...] loc. conj. És igual, indiferent, el mateix.

Ex: Tant és que el renyis com que no el renyis. Tant se val que m’ho torni com no. Tant és! Tant se val!

1 5 tant sí com no. Costi el que costi, de tota manera.

adv. 2 1 Tal quantitat de temps.

Ex: -Quant fa d’això? -Fa tant, que ja no trobaries ningú d’aquell temps.

2 2 de tant en tant loc. adv. Alguna vegada, a intervals.

3 1 en tant que loc. conj. En la mesura que, en la proporció que.

3 2 per tant loc. conj. Per tal causa, en atenció a això.

3 3 tant més que loc. conj. Encara amb més raó si es té en compte que.

3 4 tant per tant Al mateix preu.

Ex: Tant per tant, em quedaré els vermells.

adv. 4 1 i tant! Exclamació que equival a evidentment, naturalment.

4 2 tant de bo! Exclamació amb què s’expressa el viu desig que una cosa s’esdevingui.


!!EXERCICI:
-Escriu cinc oracions amb cinc valors diferents del 'tant'.

divendres, 15 de gener de 2010

Exposició sobre Quim Monzó a Barcelona. Adreçat a Batxillerat i PPAS.



El proppassat 17 de desembre es va inaugurar al centre d'Art Santa Mònica de Barcelona (zona del monument a Colom, una mica abans), una exposició dedicada a Quim Monzó, un dels escriptors contemporanis més importants de la nostra literatura. Creador d'un estil genuí i característic on barreja tòpics de la modernitat, el sexe, preocupacions humanes, la ironia. L'exposició també ens explica com s'inspirava i on anotava les seves idees, per exemple, sempre ho feia en mocadors de paper del bar, la seva font humorística i articulística. Es podrà veure fins l'11 d'abril.

!!EXERCICI:
-Realitza una recerca bibliogràfica d'aquest autor.

dijous, 14 de gener de 2010

Parla.cat. Adreçat a tot l'alumnat.


Parla.cat és un portal d'Internet interactiu des del qual podreu practicar la llengua catalana des de casa. Els que teniu dificultats amb la llengua tindreu un bon material de reforç.

També hi podeu fer cursos des de casa. Cal registrar-vos, però això és gratuït.

!!EXERCICI:
-Entrar al portal http://www.parla.cat i mirar tot el material que ofereix.


dilluns, 11 de gener de 2010

Matís sobre fluït i fluid. Adreçat a PPAS i Batxillerat.



fluït, fluïda v. intr.

fluid, fluida adj.

La forma fluït és el participi del verb fluir, i porta dièresi perquè el participi dels verbs que acaben en la terminació -ir precedida d'una vocal sempre en porten. Els participis, que sempre formen part d'un verb, es fan servir en veu passiva o acompanyant un verb auxiliar. En el cas del verb fluir, és poc habitual fer-lo servir en veu passiva, i en canvi sí que s'utilitza sovint al costat d'un auxiliar (tot i que habitualment en la forma masculina), per exemple:

-La lava ha fluït del volcà amb molta lentitud. La conversa ha fluït animadament.

En canvi, la forma fluid és un adjectiu que significa 'fluent' i 'corrent, fàcil', i no porta dièresi perquè les vocals de la seqüència ui formen diftong. Així, s'han de pronunciar amb un sol cop de veu (l'accent recau sobre la u). Com a adjectiu, es fa servir sempre acompanyat d'un nom, per exemple:

-La tinta és una substància fluida.Té un anglès molt fluid.

!!EXERCICI:
-Escriu tres oracions amb 'fluïd' i tres amb 'fluït' per tal de diferenciar el seu significat.

Sobre el verb 'argüir'. Adreçat a PPAS i Batxillerat.



En el verb argüir es dóna un cas de concurrència de dièresis: n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm, com conduïm o traduïm). Si la i no pot dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir).
Per tant, s'escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir:

-Present d'indicatiu: arguïm, arguïu.

-Present de subjuntiu: arguïm, arguïu.

-Imperatiu: arguïm, arguïu.

-Pretèrit imperfet d'indicatiu: arguïa, arguïes, arguïa, arguïen.

-Pretèrit imperfet de subjuntiu: arguïssis, arguïssin.

-Pretèrit perfet d'indicatiu: arguïres, arguïren.

-Participi: arguït, arguïda, arguïts, arguïdes.

El verb redargüir segueix aquest mateix model.

!!EXERCICI:

-Escriu cinc oracions utilitzant formes del verb 'argüir' que portin dièresi.

N.B. Cal que repasseu la dièresi als verbs acabats en -iar, -uar, com ara 'estudiar', 'avaluar'... són font de moltes faltes ortogràfiques.

La dièresi (4). Ús de la dièresi. Adreçat a tot l'alumnat.



Un dels usos de la dièresi és indicar que una "i" o una "u" que no poden portar accent gràfic, segons les normes d'accentuació les pronunciem separades de la vocal que tenen al davant.

Per exemple, "veïna" porta dièresi perquè la "e" i la "i" es pronuncien separades: ve-ï-na -en tres síl·labes. En canvi, "reina" no porta dièresi perquè la "e" i la "i" les pronunciem juntes: rei-na -en dues síl·labes.

En formes verbals com ara "confiï, estudiï i enviïn" -present de subjuntiu dels verbs de la 1a conjugació acabats en vocal + ar: enviar, suar, crear...-, s'escriuen seguides dues "i". Si separem les síl·labes d'aquestes paraules, veiem que pronunciem separades les dues "i", perquè diem "con-fi-ï, es-tu-di-ï i en-vi-ïn". Com que no han de portar accent, d'acord amb les normes generals d'accentuació, indiquem amb una dièresi a la segona "i" que es pronuncien separades.

!!EXERCICI:
-Ara que ja en sabeu tant, podeu escriure fent una pluja d'idees o de paraules les deu primeres paraules amb dièresi que us vinguin a la ment i que no apareguin en aquesta fitxa. Llavors realitza una oració amb tres d'elles per tal de recordar amb més facilitat la seva escriptura.

La dièresi (2). Principals usos. Adreçada a tot l'alumnat.



La dièresi és un signe gràfic que s'escriu damunt la i i la u. Pot fer dues funcions: d'una banda, es fa servir per indicar que cal pronunciar la u en els grups -güe-, -güi-, -qüe-, -qüi-, i, de l'altra, per indicar gràficament que una i o una u no formen diftong.

Per indicar que cal pronunciar la u. Es posa dièresi per indicar que cal pronunciar la u en els grups -güe-, -güi-, -qüe-, -qüi-. Així, la u de guerra no es pronuncia, mentre que la u de llengües sí que es pronuncia. Cal tenir en compte que la u dels grups -gua-, -guo-, -qua-, -quo- es pronuncia sempre i, per tant, no duu mai dièresi.

Per exemple: obliqua, llengua, quota, aiguós no porten dièresi; en canvi, obliqües i llengües porten dièresi per indicar que la u s'ha de pronunciar.

Per indicar que no hi ha diftong:

En situacions en què la i o la u formarien diftong amb la vocal contigua, la dièresi indica que la i o la u s'ha de pronunciar separadament de les altres, és a dir, en cops de veu diferents.

Per exemple: en el mot feina, la i forma diftong amb la vocal precedent, i com que no hi ha cap marca que indiqui el contrari, aquestes dues vocals es pronuncien en un sol cop de veu; en canvi, en el mot cafeïna, la mateixa combinació de vocals es pronuncia en dues síl·labes diferents (ca-fe-ï-na), i per indicar-ho cal posar-hi una dièresi.

Passa el mateix amb els exemples següents:

rai, raïmduia, conduïapeu, peücreina, reïna.

Cal recordar que la funció de la dièresi no és marcar la vocal tònica, sinó indicar que dues vocals s'han de pronunciar separadament, en dues síl·labes distintes. Així, la dièresi pot coincidir amb la síl·laba tònica de la paraula (raïm) o pot no coincidir-hi (traïdor).

En els casos que s'expliquen a continuació, doncs, trobem aquesta dièresi que indica que no hi ha diftong:

1. Les formes del singular i la tercera persona del plural del present de subjuntiu (i també de l'imperatiu, que es forma a partir del subjuntiu) dels verbs acabats en -ear, -iar, -oar, -uar, com ara crear, canviar, lloar, suar, porten dièresi:creï, creïs, creï, creïncanviï, canviïs, canviï, canviïn (noteu que amb el grup ii la dièresi es posa en la segona i)lloï, lloïs, lloï, lloïnsuï, suïs, suï, suïn

2. La i de les terminacions -ia, -ies i -ien de l'imperfet d'indicatiu porta dièresi quan la precedeix una vocal àtona, i accent a la primera i segona persones del plural:
cloïa, cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen

3. Els derivats de mots que porten dièresi. Per exemple, descafeïnat porta dièresi perquè ve de cafeïna, que també en porta.

4. Els cultismes derivats acabats amb els sufixos -tat, -al, -itzar... porten dièresi encara que en el mot primitiu hi hagi diftong.

Per exemple: arcaic però arcaïtzant, arcaïtzar; déu però deïtat, deïficar, deïforme; laic però laïcitat, laïcal; europeu però europeïtzant, europeïtat; fluid però fluïdesa; heroi però heroïcitat; trapezoide però trapezoïdal.

5. En la resta de casos, caldrà refiar-se de la memòria:

decaïment, gratuït, rabiüt, Raül, suïcidi, Suïssa, veïnat...

!!EXERCICI:
-Escriu dièresi on calgui a sobre de la I o la U de les paraules següents. Si alguna paraula ha de portar accent, has de posar-l'hi.

laical, arcaitzar, laic, cloia, duia, faria, Raül, llengua, quota, conduia, fluidesa, fluid, reina, pingui, gratuit, veins, veina, veina, bena, raim, suis (verb suar), suis (de Suïssa).

-Escriu cinc oracions amb tres paraules que portin dièresi en cadascuna d'elles.

N.B. Aquests exercicis els heu d'anar fent amb certa velocitat i sense dubtar, més ràpid que la màquina a vapor de la foto. Apa, som-hi!

dissabte, 9 de gener de 2010

La dièresi (3). Estalvi de dièresi. Adreçat a Batxillerat i PPAS.

L'estalvi de dièresi significa que no posarem dièresi. Succeeix en els casos següents:

1. En les paraules en què la I i la U porten accent gràfic segons les normes d'accentuació:

Ex: país, conduíeu, veí.

(En canvi, sí porten dièresi: països, conduïa, veïna, ja que segons les normes d'accentuació no porten accent i cal marcar la dièresi perquè les vocals sonin).

2. En els mots amb les terminacions llatines -US, -UM:

Ex: Màrius, harmònium, aquàrium.

3. En els mots derivats per prefixació:

Ex: antiincendis, biunívoc, coincident, contraindicació, neoimpressionista, poliuretà, reincident, reunir.

No es consideren compostos i per tant, porten dièresi:

Ex: reüll i derivats (reüllar), i les formes del verb reeixir (reïxo, reïxes, reïxen...)

4. En els mots acabats amb els sufixos -ISME, -ISTA:

Ex: egoisme, egoista, altruisme, altruista, panteista...

Els mots PROÏSME i LLUÏSME, no són compostos i per tant, porten dièresi.

5. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + IR:

Ex: agrair (infinitiu), agraint (gerundi), agrairé, agrairàs, agrairà, agrairem, agraireu, agrairan (futur), agrairia, agrairies, agrairia, agrairíem, agrairíeu, agrairien (condicional).

6. Els mots DUUMVIR, TRIUMVIR i derivats.


!!EXERCICIS:
-Cercar al diccionari 5 paraules que desconeguis d'aquesta fitxa i escriu una oració.

-Posa dièresi a les paraules on sigui necessari:

agrairia, duumvir, proisme, faria, egoista, altruista, lluisme, harmònium, Màrius, pòdium, reullar, peuc, aquàrium, veina, veí, veins, conduia, coincident, reiniciar, antiimperialisme, estudiaràs, estudiant.

N.B. Dilluns us penjo la dièresi (2), que avui no he pogut acabar-la.

divendres, 8 de gener de 2010

Consulta de diversos diccionaris. Adreçat a tot l'alumnat.



Dins la pàgina web del diari Avui que és http://www.avui.cat/diccionaris podeu consultar diversos diccionaris en llengua catalana, com ara:

.El diccionari de la Llengua Catalana.

.El diccionari de sinònims i antònims.

.El diccionari català-castellà.

.El diccionari castellà-català.

Que us seran de gran utilitat per treballar de manera telemàtica.

!!EXERCICI:
-Cercar sinònims de les paraules: argüir, insolvent, fiblar, exercitar.

Any Montserrat Roig. Adreçat a Batxillerat.


Aquest gener s'aixeca el teló de l'any Montserrat Roig. Serà un any ple d'activitats dedicades a aquesta gran escriptora desapareguda ara fa dinou anys i que darrerament ha estat injustament oblidada. En els darrers anys, les seves obres han estat matèria de temari a les àrees de literatura de Batxillerat amb llibres com: Ramona, adéu, que de ben segur que molts de vosaltres ja heu llegit.

Montserrat Roig fou a més d'escriptora, una gran periodista que exercia a la televisió amb programes en català. També fou un referent a l'hora de recordar els deportats del franquisme de les terres catalanes amb l'obra Els catalans als camps de concentració nazis (1977), que ajudà a fer un inventari amb els noms i cognoms d'aquests catalans injustament empresonats. Per un altre costat també generalment es va basar a mostrar-nos els personatges femenins a les seves obres emmarcades dins el rerefons de la postguerra.

Per tant, és una escriptora que cal conèixer i recordar, sobretot allò que ens quedarà sempre, les seves obres.
L'alumnat de 1r de Batxillerat va realitzar un powerpoint meravellós per Sant Jordi sobre la seva vida i obra. Que el gaudiu força!

!!EXERCICI:
-Realitza una recerca biogràfica i literària de Montserrat Roig en que apareguin amb un mínim de deu línies i un màxim de quinze els principals fets de la seva vida personal i les obres més destacades de la seva carrera literària.

Ús de la dièresi (1). Adreçada a Batxillerat i PPAS.




En el verb argüir ( 'discutir') es dóna un cas de concurrència de dièresis:


n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm, com conduïm o traduïm). Si la i no pot dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir).

Per tant, s'escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir:

.Present d'indicatiu: arguïm, arguïu.


.Present de subjuntiu: arguïm, arguïuImperatiu: arguïm, arguïu.


.Pretèrit imperfet d'indicatiu: arguïa, arguïes, arguïa, arguïen.


.Pretèrit imperfet de subjuntiu: arguïssis, arguïssin.


.Pretèrit perfet d'indicatiu: arguïres, arguïren.


.Participi: arguït, arguïda, arguïts, arguïdes.


El verb redargüir segueix aquest mateix model.


!!EXERCICI:
-Escriu cinc oracions en què apareguin diferents formes del verb 'arguir'.


dilluns, 4 de gener de 2010

Ús dels signes d'interrogació. Adreçact a tot l'alumnat.

Els signes d'interrogació i d'admiració s'utilitzen únicament al final de l'oració en català, cosa que és diferent en castellà, que s'usa a l'inici i al final de l'oració.

Per exemple:

-Que vindràs demà?

-Com és que no vas venir ahir?

-Quin dia!

-Que gran que s'ha fet aquest noi!

N.B. 1. Aquí els "ques" tenen funció de relatiu per això no s'accentuen.

2. Si l'oració és llarga (més d'una línia) cal posar signe d'exclamació i d'admiració al principi i al final. D'aquesta manera quan el lector llegeix l'oració en qüestió, podrà donar l'entonació pertinent.

!!EXERCICI:
-Escriu sis oracions, tres llargues i tres curtes on utilitzis els signes d'exclamació i d'interrogació fent un ús correcte.

Els signes de puntuació (4).El punt i coma. Adreçat a tot l'alumnat.



El punt i coma representa una pausa més llarga que la coma i més curta que el punt, d'aquí ve la definició de 'pausa mitjana' (;). Tipogràficament, se situa sense deixar cap espai entre el mot que el precedeix i deixant-ne un abans del mot que el segueix.
Els usos principals del punt i coma són els següents:

1. Separa clàusules llargues que mantenen una relació de sentit i que ja estan subdividides per comes.

2. S'utilitza davant d'una conjunció adversativa o concessiva en clàusules llargues.

Per exemple: Hi ha motius suficients per demanar una intervenció de l'Administració en aquest afer; però podem assegurar que no hi ha motius perquè els ciutadans i ciutadanes s'alarmin.

3. També es fa servir per separar els diversos components d'una enumeració, com és el cas de les disposicions administratives. En l'exposició dels arguments de dret i dels fets, aquests se separen amb un punt i coma llevat de l'anterior al verb principal, que se separa amb una coma.

!!EXERCICI:
-Redacta un petit text de vuit línies on es vegin els diferents usos del punt i coma.

Els signes de puntuació (3). El punt. Adreçat a tot l'alumnat.



El punt serveix per indicar que una frase és semànticament completa i gramaticalment independent. Pot ser punt i seguit o punt i a part, segons el grau de relació que hi hagi entre la frase que acaba i la que segueix. Aquest signe tipogràfic se situa sense deixar cap espai darrere l'última lletra i deixant-ne un abans de la següent.


Els usos principals del punt són aquests:

1. Serveix per marcar el final d'una frase.

2. També s'utilitza en les abreviatures.

3. S'usa per separar els apartats dels articles de les disposicions administratives i de les lleis:

Ex: L'article 77.5 de la Llei de procediment administratiu diu...

En canvi, el punt no es fa servir en els casos següents:

1. En els indicadors o els rètols que donen instruccions o informen:

Ex: No fumeu.
Sala d'espera.

2. Després del nom i els cognoms situats sobre o sota la signatura.

3. Al final de la indicació del lloc i la data situada de manera aïllada del cos del text, com pot ser en una carta.

4. Tampoc no s'utilitza al final d'un títol o d'un subtítol si estan aïllats del text i l'encapçalen.

5. Si la frase acaba amb el punt d'una abreviatura o amb punts suspensius no s'ha de posar el punt final.

!!EXERCICI:
-Escriu vuit oracions fent un ús adequat i correcte del punt.

Els signes de puntuació (2). Els dos punts. Adreçat a tot l'alumnat.



Els dos punts es col·loquen sense deixar cap espai després de l'última lletra i deixant-ne un abans de la següent.

Els usos principals són els següents:

1. Introdueixen una enumeració d'elements que pertanyen a una mateixa frase, tant si l'enumeració és horitzontal com vertical.

2. Es fan servir abans de posar un exemple:

Ex: Per exemple: un certificat.

3. A vegades fan la mateixa funció que una conjunció o locució conjuntiva causal o de conseqüència:

Ex: No em podeu condemnar pel que he dit: la veritat no és cap delicte.

4. S'utilitzen davant d'una transcripció o cita del que ha dit alguna persona:

Ex: El conseller va dir: 'És molt important per al país aconseguir...'

5. Hi ha qui després de les fórmules de salutació que es fan servir en cartes o circulars, en comptes d'una coma hi posa dos punts.

Ex: Benvolgut Sr/a:

6. També s'utilitzen com a símbol de la divisió, encara que es considera que la barra horitzontal i l'obliqua faciliten més la lectura.

!!EXERCICIS:
-Escriu vuit oracions que continguin diferents usos del punt apareguts en aquesta fitxa.

-Posa punt segons on calgui:

.La Maria va marxar tard d'escola en Joan no va poder esperar-la

.L'Emili va dir "Si puc vindré d'hora i t'ajudaré a fer els deures

.Sobre la televisió digital, penso per exemple que no millorarà la conciliació familiar

.En acabar la reunió el president digué hem millorat, progressat, evolucionat en la nostra empresa.





Els signes de puntuació (1). La coma. Adreçada a tot l'alumnat.



La coma representa una pausa breu. En alguns casos serveix per facilitar la lectura i en altres per marcar diferències semàntiques. Tipogràficament, la coma se situa sense deixar cap espai després del mot que la precedeix i deixant-ne un abans del que la segueix.

Els usos principals de la coma són els següents:

1. Separa mots, expressions i frases d'una mateixa enumeració, però no s'hi posa quan ja hi ha les conjuncions i, ni o o:

Ex: La Comissió Permanent va estudiar el projecte, el Ple el va aprovar i els ciutadans el van complir.

2. Separa els incisos que es fan en una oració, és a dir, les explicacions, els aclariments i les aposicions, encara que al davant hi hagi la conjunció i:

Ex: El president continuà parlant i, fortament decebut, digué...

3. Separa els vocatius: Xavier, ha vingut el senyor Puig a recollir l'expedient i m'ha dit que...

4. Marca inversions de l'ordre lògic de la frase: El passat dia 23 d'agost, van aparèixer les normes. L'ordre lògic de les frases és: subjecte, complement del nom, verb i complements verbals (atribut, adverbi o complement directe; complement indirecte i altres complements).

5. A les oracions amb els verbs elidits es posa una coma al lloc del verb:

Ex: Els caps eren a la reunió i els col·laboradors, a la sala d'espera.

6. Quan es repeteix per mitjà d'un pronom un element que ja és a la frase, se separa amb una coma:

Ex: La carta, la té el director.

7. Les frases relatives explicatives, és a dir, aquelles que expliquen alguna cosa sobre l'antecedent, però no restringeixen el seu significat, se separen amb comes:

Ex: Els funcionaris, que treballen al primer pis, no van sentir res.

Aquesta frase significa que ells no van sentir res i que tots treballen al primer pis. Sense les comes, aquesta frase seria especificativa, i voldria dir que només els funcionaris del primer pis no van sentir res.

8. Es fa servir davant de conjuncions adversatives i separant altres conjuncions o locucions conjuntives en què s'acostuma a fer una pausa:

Ex: Van preparar el pla, però no el van aprovar. No obstant això, pensen continuar treballant.

9. En una data separa el lloc de la data:

Ex: Badalona, 6 d'octubre de 2008.

10. En una adreça separa el nom del carrer del número de l'edifici:

Ex: Passeig de Gràcia, 103.

11. Per evitar confusions, a vegades convé posar una coma:

Ex: Tens ganes de sortir? No, em vull quedar a casa.


Si es treu la coma que hi ha després del no, el significat és totalment oposat.

Finalment, cal dir que, en general, no es posa coma entre el subjecte i el verb o entre el verb i un complement quan la frase és curta i no presenta cap complexitat. Així, no s'escriu:

Aquesta taula de fusta, fa la mateixa funció que una de marbre. El professor va acabar la classe dient, que hi hauria examen sorpresa.

N.B. Cal que un ús coherent i apropiat de la coma dins un text o paràgraf. No es tracta de posar tot de comes i tampoc de no posar-ne, sinó d'usar-les quan sigui convenient. Per exemple: en aquesta fitxa tens onze casos en què pots usar-la.


!!EXERCICIS:
-Escriu cinc oracions utilitzant la coma dins dels onze casos generalitzats en aquesta fitxa.

-Posa coma segons on calgui dins de les oracions següents:

.Lleida Barcelona Berga Girona Taragona Mollerussa i Sabadell són ciutats de Catalunya.

.Joanot Martorell autor de Tirant lo Blanc fou un autor destacat dins la València de l'Edat Mitjana.

.Visc al carrer Major 204.

.La poma se la menja la Maria.

.Van marxar d'hora a veure el partit però van fer tard a causa del trànsit.

.Els Emirats Àrabs que tenen l'edifici més alt del món s'han enriquit en els darrers anys.

dissabte, 2 de gener de 2010

Ortografia de la S o Z (essa sonora). Adreçada a Batxillerat i PPAS.



Les paraules Teresa, calorosa o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que trobem en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los.

El so de essa sonora es pot escriure amb dues grafies: s (essa) i z (zeta).

.A inici de mot escrivim sempre z:

Zacaries, zebra, zero, zig-zag, zona, Zuric...

.Entre vocals escrivim:

- s en la majoria de casos: camisa, crisi, desembre, Elisenda, gasela, hisenda, Isidre, Josep, museu, peresa, posar, resistir, tesi, visió...;

- z només en algunes paraules: alguns mots provinents d'altres llengües (amazona, bizantí, Bizanci, magazín, topazi, trapezi...); mots cultes compostos amb esquizo-, piezo-, rizo-, -zoic, -zou, -zoide, -zoari (esquizofrènia, rizoma, paleozoic, protozou, espermatozoide...); i alguns noms hebreus (Ezequiel, Nazari...).

Després de consonant escrivim z: analitzar, esmorzar, horitzó, Llàtzer, pinzell, polze, organitzar, senzill...

És útil recordar que trobem essa sonora (escrita amb una sola s), per exemple:

- En el sufix -esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, immediatesa, feblesa, rigidesa, validesa, riquesa... (i en plural: certeses, febleses...);

- En gentilicis com ara aranesa, holandesa, japonesa... (i en els plurals: aranesos, araneses...);

- En adjectius com ara plujosa, fabulosa, blanquinosa, abundosa... (i en els plurals: plujosos, plujoses...),

- En participis com ara atesa, entesa, impresa, tramesa... (i els plurals: atesos, ateses...).


!!EXERCICIS:
-Redacta cinc oracions en què apareguin tres paraules en cadascuna d'aquesta fitxa.

-Escriu S o Z segons on calgui:

japone_a, impre_a, _oo, esmor_ar, sen_ill, analit_ar, trame_a, ate_a, ridide_a, certe_a, valide_a, _ero, _ebra, impre_a, feble_a, immediate_a, _ona, de_embre, pin_ell, pol_e, te_i.


Apòstrof davant de la lletra H. Adreçada a Batxillerat i PPAS.



La h o hac no se sol pronunciar en català i en la majoria de casos només té valor etimològic.

Exemples:

haver, hi, hivern, home, hora, hospital; adherir, àdhuc, alhora, filharmònic, inhalar, subhasta, tothom; ahir, prohibir, vehicle; Homer; Horta.

Hi ha excepcions, però. Es pronuncia h aspirada: (de l'anglès).

- En algunes interjeccions, com ara ehem!, ha!, hum!...

- En estrangerismes no adaptats fonèticament al català: hobby, hippy, hall...-

En noms propis no adaptats i els seus derivats, en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d'origen:

Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume; hamiltonià, hegelià, hamletià, hitlerià.

L'apostrofació o no d'una hac a inici de mot dependrà de si la hac s'aspira, és a dir, de si els estrangerismes han estat adaptats fonèticament al català. Així, si la hac és aspirada, no s'apostrofa:

la dictadura de Hitler, i no la dictadura d'Hitler; el centre de comandament de Houston, i no el centre de comandament d'Houston; el barri de Harlem i no el barri d'Harlem; el hobby que més li agrada, i no l'hobby que més li agrada; el hippy i no l'hippyEn canvi, si la hac no és aspirada, s'apostrofa:l'harem i no el harem; l'hoquei i no el hoquei; l'handbol i no el handbol.


!!EXERCICIS:
-Escriu cinc oracions amb tres paraules d'aquesta fitxa.

-Corregeix els mots que vegis malament del següent llistat:

egem, jarlem, gippy, jobby, jall, proibir, veicle, totom, hivern, handbol, arem, um!, hitlerià, alora.
-Ara podeu donar-vos una volta pel laberint de la lletra hac.

Ortografia de la M (ema). Adreçada a tot l'alumnat.


S'escriu m en els casos següents:

- En el prefix circum-:

circumdant, circumloqui, circumspecte, circumcentre, circumferència, circumstància, etc.;

- En general, davant b, p, m:

àmbit, timbal, tempesta, trampa; commoure, immens;

- En general, davant f:

amfibi, àmfora, càmfora, limfa, nimfa, pàmfil, pamflet, paranimf, samfaina, triomf, trumfo, xamfrà;

- I en els mots:

comte ('noble'), domtar, empremta, femta, impremta; tramvia, duumvir, triumvir, comdor, cromlec, gimcana, hàmster, kremlin, premsa, somrís, somriure, zumzeig.


També convé notar que certs mots presenten el grup gràfic mp (davant t o c):

assumpte, atemptat, comptable, exempt, impromptu, peremptori, prompte, símptoma, sumptuós, temptar, presumpció, redempció.

!!EXERCICIS:
-Cercar al diccionari cinc paraules que desconeguis d'aquesta fitxa.

-Redacta vuit oracions amb paraules d'aquesta fitxa.
-Per a l'ESO sabríeu entrar i sortir de la lletra ema?

p/b, t/d, g/c (a final de paraula). Adreçat a tot l'alumnat.



L'escriptura de les consonants p/b, t/d i c/g no presenta cap problema quan es troben a començament de síl·laba, ja que la pronúncia ens n'indica clarament la grafia:

pis / bis; tic / dic; cal / gal.

En canvi, quan p/b, t/d i c/g es troben a final de síl·laba poden provocar dubtes ortogràfics.

Per exemple:

p i b sonen 'p' a: rep, club, llop, concep, etc.

t i d sonen 't' a: nord, fred, empat, brut, etc.

c i g sonen 'c' a: crec, mag, foc, càstig, etc.

Per saber quina consonant cal escriure a final de paraula convé tenir en compte les orientacions següents:

1. Darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure p, t, c.

Exemples: sap, tip, drap, cap, fet, quedat, entrecot, sac, ruc, poruc, etc.


Però hi ha una sèrie de casos que acaben en b, d, g:

- b: adob, club, cub, esnob, tub, aljub, baobab, Jacob, Job, Carib, etc.

- d: fluid, fred, quid, sud, alcaid, aldehid, almud, caid, Alfred, Bagdad, Belgrad, Conrad, David, Madrid, Sigfrid, Talmud, Txad, Valladolid, etc.

I els noms femenins acabats en -itud, -etud: actitud, exactitud, gratitud, magnitud, mansuetud, quietud, solitud, sol·licitud, etc.

- g: buldog, estrateg, mag, reg (diferent de rec), tuareg, zig-zag, Hug, etc.

I els acabats en -fug, -gog, -leg: pròfug, pedagog, demagog, pròleg, filòleg, etc.

2. Darrere de vocal àtona o consonant, s'hi escriu p/b, t/d o c/g segons la lletra que duguin els derivats; en conseqüència, a partir de la lletra que hi ha al derivat, es pot deduir la del mot primitiu:

verbal <>
Cal tenir en compte, però, les excepcions següents:

- Acaben amb c: ànec, aràbic, càrrec, càvec, descàrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, recàrrec, rònec, ròssec, tràfec, xàfec, etc. (malgrat ànega, aràbiga, càrrega, caveguell, esparreguera, fastigós, etc.).

- La primera persona del present d'indicatiu d'alguns verbs, com: aprenc, comprenc, entenc, estenc, fonc, tinc, vinc, venc, etc., encara que en el subjuntiu presentin g: aprengui, comprengui, etc.

Remarques:

- Els gerundis acaben sempre en -nt: cantant, bevent, aprenent, dormint, fugint, evadint, girant, etc.

- S'escriuen sense -t final: col·legi, api, premi, geni, etc.

!!EXERCICIS:
-Escriu vuit oracions en què apareguin en cadascuna tres paraules d'aquesta fitxa.

-Escriu p/b, t/d o g/c segons on calgui:

ado_, escu_, cu_, tu_, dormin_, moribun_, rotun_, beven_, descàrre_, espàrre_, ràpi_, fàsti_, màne_, asfal_, qui_, su_, xàfe_, enten_, solicitu_, joventu_, quietu_, llòbre_, ma_, re_, llam_.
N.B. Si teniu un bon domini d'aquesta fitxa evitareu faltes essencials en l'escriptura i font de moltes confunsions.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;