"Contes per a l'Eloi"(26): "La cabra Felícia", de Josep Vallverdú. Adreçat a tothom

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de "Contes per a l'Eloi", de Josep Vallverdú, agost 2020, dins diari "Segre"]

 

EXERCICIS:

1. De què campa l’home de la cabra?

2. Per què la cabra Felícia és una delícia?

3. Què succeeix quan Felícia està al despatx dels Mossos d’Esquadra?

4. Trobes bé que es facin espectacles de carrer o al circ amb animals?

5. Què fan els Agents Forestals amb Felícia?

6. Què significa Felícia en català? Se li escau a la cabra? Per què?

7. Descriu com t’imagines Felícia segons el que has llegit al conte.

8. Per què s’agenollà la cabra en escoltà un tro?

9. Adeu és un mot que ja no s’accentua actualment, per què?

10. En quin temps verbal apareix la forma verbal en l’expressió tot d’una, se sentí un tro de tempesta?

11. Explica el significat de tres d’aquests mots que desconeguis segons el context del conte.

Carrejava, airosos, pandero, cuneta, compassos, binocles, aturar, s’enfilava.

12. Què t’ha sembla el conte? Raona la teva resposta.

"Contes per a l'Eloi"(25): "El lloro d'en Pauet", de Josep Vallverdú. Adreçat a tothom

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de "Contes per a l'Eloi", de Josep Vallverdú, agost 2020, dins diari "Segre"]

 

EXERCICIS:

1. Per què a casa d’en Pauet compren un lloro?

2. Qui ensenya a parlar al lloro?

3. Quina és la frase que sempre repeteix el lloro i per què? Quan ho deia?

4. Esmenta dues tasques que no ha fet en Pauet.

5. Quin afer succeeix amb el gat dels veïns?

6. Què significa l’expressió tornà al seu pal?

7. Explica què vol dir parar la taula.

8. Veus en Pauet amb una actitud narcisista i egocentrista? Per què?

9. Per què el lloro finalment deia: “Bon dia tinguin, senyors! Bon dia, bon dia”. Qui va fer què canviés aquesta frase?

10. Escull dues paraules que desconeguis de les que t’aportem i esmenta el seu significat segons el context del conte.

Presumir, afilerades, escampall, esmicolades, desolats.

11. Escriu un microrelat on aparegui un lloro com a protagonista.

12. Fòrum: què t’ha semblat aquest conte d’en Josep Vallverdú? Expressa la teva opinió.

T'ajudem a reduir faltes d'ortografia (3). Per què? Perquè. El perquè. Adreçat a tothom

 

Anem a resoldre una de les errades ortogràfiques que més abunden entre els estudiants.

 

.Per què?

Quan és pregunta s’escriu separat i amb accent obert.

Ex:

-Per què no vens? (interrogativa directa)

Quan té un sentit interrogatiu també l’escrivim separat i amb accent obert, atès que, equival a l’anterior. Equival a un pronom relatiu.

-No acabo d’entendre per què ho fas. (Interrogativa indirecta)

 

.Perquè...

Quan és resposta a una pregunta o bé una explicació, l’escrivim junt i amb accent obert. És una conjunció i té valor causal o final.

Ex:

-Vindré a la reunió perquè ho vàrem acordar.

.El perquè

Equival a ‘el motiu pel qual’... per tant, és un substantiu.

Ex:

-Si hagués descobert el perquè del seu retard potser no hagués dit res.

N.B. Per a reforçar o bé ampliar:

Recorda això...

Per què? Perquè...

Sempre porta accent obert. I de ben segur que hauràs esmenat aquesta falta ortogràfica per sempre.

També pots llegir aquest petit article a l’entorn del perquè.

https://www.vilaweb.cat/noticies/perque-per-que-per-a-que-gramatica-jordi-badia/

(Imatge extreta de: Vilaweb)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un esquema sobre els usos del per què.

2. Escriu la partícula corresponent en cada oració sobre els usos del perquè.

A) -___________ ho fas?

B) -Ara entenia ________ va fer tard.

C) -_________ de tot plegat  és una obra d’en Quim Monzó.

D) -Ha caigut una forta tempesta _________ venia una gran nuvolada.

E) – El __________ d’aquella situació era delicat.

F) – Vull entendre __________ no vas estudiar suficient per a l’examen.

G) – Va ésser convocat ________ havia de disputar un partit important.

3. D’acord amb les errades de l’exercici 2, reflexiona per què has comès aquella equivocació.

4. Cerca cinc oracions on apareguin: perquè, per què, el perquè i esmenta’n la seva funció.

5. Autoavalua’t: com t’han sortit les activitats de la present fitxa? Has millorat? Com?

"Contes per a l'Eloi"(24): "La marmota i el cérvol", de Josep Vallverdú. Adreçat a tothom

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de "Contes per a l'Eloi", de Josep Vallverdú, agost 2020, dins diari "Segre"]

 

EXERCICIS:

1. Explica què és una marmota, una marta i un teixó. Cerca una imatge de cadascun d’aquests mamífers.

2. Quins animals viuen als arbres i a les prades que són anomenats al conte?

3. Per què la marmota no pot tornar al seu cau?

4. Per què el puma atemoreix els llops?

5. Què demana la marmota al cérvol? Aquest darrer ho porta a terme?

6. Explica el significat de quatre d’aquests mots que desconeguis i dins del context del conte:

Banyam, desarrelaren, pineda, furiós, espessa, resguard, arbust, brancs, entaforà.

7. Amb quin inconvenient es troba el cérvol després de parlar amb la marmota?

8. Com la marmota ajuda finalment al cérvol?

9. De què té por el puma en darrera instància?

10. A què es refereix la frase extreta del conte “favor per favor”? Comenta-la d’acord amb el que succeeix.

11. Almenys existeixen dues frases fetes amb marmota. Explica el significat de:

.El dia de la marmota:

.Dormir com una marmota:

12. Fòrum: què t’ha semblat aquest conte d’en Josep Vallverdú? T’ha agradat? Per què?

Conte amb valors: "L'ona del mar". Adreçat a tothom

 

Una petita ona gaudia junt amb les seves companyes de la vida al mar. Saltava, s’amagava, saltironava i jugava amb els dofins i gavines. La seva vida era realment feliç i se sentia molt benaurada. Li encantava ésser una ona del mar! Però un dia, els corrents marins l’arrossegaren fins a fora i s’apropà a la costa. Llavors, es fixà en què d’altres companyes seves es dirigien cap a la costa, fent-se cada vegada més grans. Al final, acabaven esclatant en escuma i desfent-se contra les penyes. En aquell moment, deixava de veure-les per a sempre. Angoixada, la petita ona cercà ajuda. I es fixà en una altra onada que, com ella, joguinejava alegre com les gavines.

-Què fas? -li digué espaordida-. Ets una ignorant! Estàs tan contenta i no saps que d’aquí a poc acabarem els nostres dies estimbant-nos contra les roques!

-Ignorant jo? -respongué molt tranquil·la l’altra ona. Crec que tu t’equivoques. La ignorant ets tu, petita ona... O no te n’has adonat que en esclatar contra les roques aconseguim estar, al final, molt més unides i que totes nosaltres formem el mar?

Aquesta faula budista ens recorda la grandesa i la força que genera la unió. Sols som insignificants. Junts, una immensitat.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: 7accents]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Aporta un sinònim de cadascun dels següents mots:

Arrossegaven:                                                       esclatant:

Benaurada:                                                            angoixada:

Ignorant:                                                               espaordida:

3. Per què la petita ona acusa d’ignorant a l’altra companya?

4. Explica el significat dels següents mots segons el context del conte:

Escuma:                                                                  estimbant-nos:

Joguinejava:                                                            penyes:

5. Aquest conte està basat en una faula budista. Explana què és el budisme.

6. Comenta la present afirmació que recull el sentit d’aquest conte:

“La unió fa la força”:

7. Crea una faula basada en uns protagonistes no humans i en el qual es mostri alguna mena d’ensenyament per als nostres dies.

8. Fòrum: expressa la teva opinió sobre aquest conte amb valors. Què t’ha semblat? Per què?

"Contes per a l'Eloi"(23): "L'amiga del dofí", de Josep Vallverdú. Adreçat a tothom

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de "Contes per a l'Eloi", de Josep Vallverdú, agost 2020, dins diari "Segre"]

 

EXERCICIS:

1. Explica el significat de tres d’aquests mots segons el sentit del conte:

Borda, capbussar-se, esverat, retopà, surant, talment, lirona, escuma, esverat.

2. Per què la nena havia arribat tard a dinar?

3. Què significa l’expressió entomant el sol?

4. Com la nena aconsegueix fer-se amiga del dofí?

5. A què fa referència el conte quan glossa “allò semblava un espectacle de pel·lícula”?

6. Per què la noia està trista quan arriba de nou l’estiu?

7. Com se sent la nena quan finalitza l’estiu? Què fa?

8. Per què el conte s’intitula “L’amiga del dofí”? Quin altre títol li posaries?

T'ajudem a reduir faltes d'ortografia (2). Si no i sinó. Adreçat a tothom

 

Aquest és un error ortogràfic que l’alumnat acostuma a realitzar sovint quan escriu.  T’ajudem a diferenciar-los bé per tal que no t’equivoquis mai més quan els escriguis.

 

SI NO:

.Indica condició.

Ex:

-Si no fas la tasca encomanada no podràs aprovar.

-Si no vens d’hora no arribaràs a temps.

 

SINÓ:

És una conjunció adversativa. Es pot traduir per PERÒ.

.Equival a: No... més que, no... excepte, més que.

Ex:

-No feia sinó dibuixar.

-No té un fill, sinó una filla.

-No diu sinó ximpleries. (sinó = més que)

 

N.B. Quan dubtem entre escriure SI NO i SINÓ, ho podem intercanviar per: PERÒ SI.

Ex:

-No vol córrer, sinó caminar.

-No vol córrer, però sí caminar.

 

.Davant d’un membre de la proposició, allò que es nega acaba reafirmant-se.

Ex:

-No ho va fer ell, sinó el seu pare.

-No desitja que escoltis el disc, sinó que el coneguis.

 

NO SOLAMENT..., SINÓ...

Locució conjuntiva.

.Aglutina dues circumstàncies o fets.

Ex:

-Ho faré, no solament per ell, sinó per tots els seus amics.

 

SINÓ QUE

Locució conjuntiva.

.Introdueix una afirmació en oposició a allò que acabem de dir.

Ex:

-No ho canviarem, sinó que ho arreglarem.

 

N.B. Pots ampliar o repassar en aquest enllaç:

https://correccioencatala.cat/quan-sescriu-si-no-sino-catala/

 

(Material consultat: DIEC2)

(Imatge extreta de: Núria Masdeu)

 

EXERCICIS:

1. Explica quina és la principal diferència entre si no i sinó.

2. Redacta dues oracions amb si no i dues més amb sinó.

3. Cerca exemples amb si no i sinó. Posteriorment, esmenta la seva funció.

4. Reflexiona: per què realitzes aquesta errada ortogràfica? En què et confons? Com ho pots resoldre?