LA NOVEL·LA CAVALLERESCA
Al llarg del segle XII i des de França, van començar-se a
escriure narracions que tenien com a rerefons les llegendes del rei Artús i els
cavallers de la Taula Rodona. Aquestes tindrien continuïtat en els anomenats llibres de cavalleria, és a dir, unes
narracions en prosa que estaven protagonitzades per un heroi amb una força
física sobrenatural, i a la vegada, amb l’ajuda de la màgia, podia vèncer les
forces del mal, tot sol, si era necessari, també un exèrcit.
En una vessant oposada, a mitjan del segle XV, sorgiren
les anomenades novel·les de
cavalleresques, que, tot i tenir una temàtica similar, eren més realistes.
En aquesta tipologia de novel·la, ja no hi apareixien gairebé els elements
meravellosos. Els personatges se situen en una època propera a l’autor de la
novel·la, i l’entorn geogràfic relatat també és verídic. Ara, els herois seran
més valents, forts, atractius i intel·ligents, emperò, estan sotmesos a les
limitacions que té tot ésser humà.
CURIAL E GÜELFA
Escrita entre els anys 1435 i 1462, és una novel·la cavalleresca d’autor desconegut que relata la història d’un jove
d’origen humil, que gràcies a la protecció d’una dama jove i vídua
que se n’enamora, Güelfa, es converteix amb un dels millors cavallers del món.
Dins
de l’obra se’ns presenta un jove que lluita per a mantenir-se fidel a la seva
dama protectora, a pesar de l’amor que li manifesten altres belles dames, com
per exemple, Laquesis i Camar, amb les quals mantindrà unes relacions de
sensualitat. Quan Güelfa descobreix això, no vol saber res més d’aquest i a més
li retira els seus favors, emperò, gràcies a l’actuació de la donzella Festa i
del cavaller Melcior de Pando, acabaran reconciliant-se.
JOANOT MARTORELL
Vida
Nascut
a Gandia entre els anys 1413 i 1415. Se sap que fou traspassat a València l’any
1468. Escrigué la novel·la cavalleresca més destacada de les lletres catalanes:
Tirant lo Blanc (1490).
Joanot
era un cavaller noble, cunyat d’Ausiàs March, i com a altres escriptors de
l’època, varen participar en les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim
a Itàlia. Era un apassionat de les aventures, dels afers d’honor cavalleresc i
de les expedicions, també va viatjar per diverses corts d’Europa: Anglaterra,
França, Portugal, i Nàpols. Aquestes viatges estaven farcits d’empreses
cavalleresques que a la vegada serien una guia per a les aventures viatgeres
del seu heroi Tirant, per tal de participar en tornejos i expedicions en
aquests països esmentats.
Obra
La
novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc
glossa les aventures del jove Tirant, un cavaller de ventura i fortuna. Que
aspirava a la riquesa, promoció social i a una dona. Realitza una carrera per
l’honor. Després de competir en un torneig a Anglaterra i ésser nomenat
cavaller, ha d’anar a Sicília a lluitar contra els turcs, i llavors, a l’illa
de Rodes, Constantinoble i el nord d’Àfrica. Al cap de poc temps, esdevé el cap
de l’exèrcit de l’emperador grec, tot gràcies a les seves habilitats com a
estratega militar.
Tot
i les accions militars que portava a terme i que s’esdevenen en tota l’obra,
alhora, també hi trobem un gran ventall de relacions amoroses, com ara, la de
Tirant amb la princesa Carmesina, filla de l’emperador de Constantinoble; la de
Diafebus i Estefania; la del príncep Felip i Ricomana; les mentides de la vídua
Reposada; les accions que porta a terme la donzella Plaerdemavida, entre
d’altres. Aquestes relacions, plenes de sensualitat i d’un erotisme marcat,
aporten frescor, originalitat i versemblança a la novel·la.
Tirant
aconsegueix triomfar en dos dels aspectes fonamentals en la seva vida: es casa
amb la princesa Carmesina i es converteix en emperador. Més endavant, agafa una
malaltia i mor d’una manera anecdòtica, d’un refredat, com si fos un home
quotidià, és a dir, el seu destí defuig la mort cavalleresca.
El
personatge de Tirant està inspirat en Roger de Flor, el cap dels almogàvers.
Els almogàvers eren uns soldats autònoms en forma de companyies d’infanteria i
que van existir entre els segles XII i XV.
De
la novel·la Tirant lo Blanc s’ha
comentat que és una novel·la moderna si la comparem amb d’altres novel·les del
seu temps i que tenen una temàtica semblant, perquè l’obra deixa de banda
l’esperit medieval, fonamentat per l’ideal cavalleresc i la religiositat, i
n’agafen les regnes un de nou, el burgès, focalitzat amb la raó i els plaers
terrenals dels humans.
L’escriptor
Miguel de Cervantes, un dia va afirmar sobre l’obra que era “el mejor libro del
mundo; aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen
testamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros
deste arte carecen”.
Per
un altre costat, l’autor Mario Vargas Llosa en un assaig del 1969 va proclamar que
Tirant lo Blanc és una novel·la total
perquè és:
1. Una novel·la
cavalleresca
-Es
basa en la biografia d’un cavaller, sobre el qual es descriuen els combats i
les estratègies militars. Un cavaller imaginari, però ni fantàstic ni
idealitzat.
-L’autor
es basa en la pròpia experiència com a cavaller. Els fets que s’hi glossen són
versemblants.
2. Una novel·la social
i de costums
-S’hi
representen els diferents estaments socials de l’època. En mostra els costums i
els usos.
3. Una novel·la
pragmàtica
Segons
l’historiador de literatura i crític literari mallorquí Albert Hauf:
.Apareixen
els usos i costums dels cavallers, com per exemple, presentar-se a la cort, el
tracte amb les dames, escriure una carta amorosa, lluitar i comportar-se en un
torneig festiu.
.Pel
que fa als combats, les armes i les estratègies: rituals de les batalles, les
estratègies, fer un discurs en públic o escriure una lletra de batalla (escrit
on un cavaller reptava a un altre per motius diversos: greuges personals o per
esport).
4. Una novel·la
sentimental i eròtica
.Hi
apareixen desfloraments (llevar la virginitat a una dona), adulteris,
voyeurisme, lesbianisme. Tots presentats de manera normal i amb llibertat.
.Matrimonis
secrets: Diafebus i Estefania, o Tirant i Carmesina.
.La
funció d’alcavota (mitjancera o encobridora de relacions sexuals il·lícites) de
Plaerdemavida.
5. Una novel·la
psicològica
.Anàlisi
en profunditat dels personatges. No tenen cap arquetipus fixat.
.Presència
del món oníric, subconscient dels somnis de Freud.
6. Una novel·la
històrica
.S’hi
poden identificar paisatges d’Anglaterra i del nord d’Àfrica.
.Aparició de personatges reals contemporanis a l’autor com Ciprés de Partenó.
N.B. Ara pots ampliar continguts en el següent enllaç:
https://joanlopezcasanoves.jimdofree.com/batx1/literatura/la-novel-la-cavalleresca/
(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007; i Tirant lo Blanc paulaidani)
(Imatge
extreta de: Jimdo, Casa del Llibre, Viu València, Amazon)
EXERCICIS:
1. Qui
és Tirant lo Blanc?
2. Explica
les diferències entre els llibres de
cavalleria i les novel·les
cavalleresques.
3.
Llegeix aquest fragment de Lletra de
batalla per Tirant de Mario Vargas Llosa i argumenta en què es fonamenta
l’autor peruà per magnificar el Tirant lo
Blanc.
'Es éste el mejor libro del mundo', va escriure Cervantes
de Tirant lo Blanc, i la sentència sembla una broma, ara. Però resulta ésser
cert que es tracta d’una de les novel·les més ambicioses i, del punt de vista
de la construcció, potser la més actual entre les clàssiques. No ho sap ningú,
perquè molt pocs la van llegir i perquè ara ja ningú no la llegeix, tret
d’alguns professors, els treballs d’anàlisi històrica, vivisecció estilística i
sondatge de fonts dels quals, solen contribuir involuntàriament a accentuar la
condició funeral d’aquest llibre sense lectors, ja que només s’autopsien i
embalsamen els morts. Aquests assaigs erudits, i a vegades admirables per la
seva rigor i informació, com el pròleg de Martí de Riquer a l’edició de 1947,
no demostren mai l’essencial: la vitalitat d’aquest cadàver. Passa que la vida
d’un llibre —la vigència de les seves tècniques, l’eficàcia de la seva
fantasia, el seu poder de persuasió que no ha disminuït amb els segles— no es
pot descriure: es descobreix per contaminació quan es troben el llibre i el
lector. Què ha impedit fins ara que Tirant lo Blanc i els lectors es trobessin?
Aquest drama no s’explica només pel drama de la llengua
en què la novel·la va ésser escrita (les llengües en què es van narrar les
històries originals del Cid, de Beowulf, de Roland o de Peredur són menys
desxifrables per al lector comú dels nostres dies i, tot i amb això, aquests
herois són més vius que no Tirant), sinó, sobretot, pel drama d’un gènere: les
novel·les de cavalleria. Un tòpic ensenya que Cervantes les va matar. La
solitària mà d’un manc va poder perpetrar un genocidi tan nombrós? Les havia
condemnades l’Església, i perseguides per la Inquisició, molts escriptors les
van vituperar i finalment la societat les va oblidar: quin temor va inspirar
aquesta conjura? He llegit només uns quants llibres de cavalleria (on llegir
aquests centenars de títols catalogats per Pascual de Gayangos i Henry Thomas?)
i em penso que va ésser la por del món oficial per la imaginació, que és
l’enemiga natural del dogma i l’origen de tota rebel·lió. En un moment d’apogeu
de la cultura escolàstica, de tancada ortodòxia, la fantasia dels autors de
cavalleria degué resultar insubmisa, subversiva la seva visió lliure i sense
capçanes de la realitat, agosarats els seus deliris, inquietants les seves
criatures fantàstiques, els seus apetits diabòlics. En la matança de les
novel·les de cavalleria va caure Tirant i per la inèrcia del costum i el pes de
la tradició encara no ha estat ressuscitat, vestit amb la seva armadura blanca,
muntat en el seu cavall i llançat a la caça del lector, desgreujat. Però més
important que esbrinar la raó de l’oblit en què ha viscut aquesta novel·la és
d’arrabassar-la a les catacumbes acadèmiques i sotmetre-la a la prova
definitiva del carrer. ¿S'esmicolarà en sortir a la llum, com aquests fòssils
que els museus conserven amb substàncies químiques? No, perquè aquest llibre no
és una curiositat arqueològica, sinó una ficció moderna.
4. Llegeix el següent capítol de
“Tirant lo Blanc. Episodis amorosos” i comenta’l.
CDXXXV. Gràcies d’amor que
fa Tirant a la Reina
-Senyora e germana, de forts
cadenes apresonau ma llibertat; cosa feu per mi per la qual restant-vos catiu,
i servint-vos los dies de ma vida, és impossible fer-vos catiu, i servint-vos
los dies de ma vida, és impossible fer-vos jo satisfacció que a la molta
obligació que us tinc acomparar-se puga. Vós me donau la vida, vós me donau la
glòria; vós, lo bé; vós, lo delit; vós paraís en cos mortal feu posseir a la
mia cansada ànima. Quant me resta del viure, ni quant poria conquistar, que
ensems ab lo que fortuna m’ha donat, donant-ho jo a vós, no seríeu premiada.
Sols amor vos ha de pagar, amant-vos jo d’aquell verdader amor que us ha
acompanyat en fer per mi tan senyalada gràcia. E no muira jo fina que de mi
vejau semblant experiènia de la voluntat que en vós així manifestament tinc
coneguda.
-Senyor tirant -dix la Reina-, no
tingau temps, que lo temps perdut no es pot cobrar. Despullau-vos prestament.
Lo virtuós Tirant llançà roba en
mar, que en un moment fon despullat, descalç e en camisa. La Reina lo pres per
la mà e portà’l al llit on era la Princesa.
La Reina dix a la Princesa:
-Senyora, veus ací lo cavaller
vostre benaventurat, que la majestat vostra tant desitja. Així sia de vostra
mercè que li façau bona companyia, tal com de vostra excel·lència s’espera, car
no ignorau quants mals e treballs ha passats per atènyer la felicitat de l’amor
vostra. Usau sàviament, puix sou la discreció del món, que vostre marit és. E
no pense la majestat vostra sinó en lo present, que l’esdevenidor s’ignora quin
serà.
Respòs la Princesa:
-Germana falsa, no pensava jo
jamés de vós així fos traïda. Mas tinc confiança de la molta virtut de mon
senyor Tirant, que suplirà al vostre gran defalt.
E no penseu que durant aquest
parlament Tirant no estava ociós, ans les sues mans usaven de llur ofici. La
Reina los lleixà estar, e anà-se’n a dormir en un llit de repòs que havia en la
cambra. Com la Reina se’n fon anada, la Princesa dreçà les noves a Tirant, qui
lo combat li estrenyia, e féu-li principi de tals paraules.
5. Imagina’t
que treballes en una editorial i que s’ha reeditat l’obra Curial e Güelfa. Realitza una petita ressenya per a la
contraportada del llibre.
6. D’on va
traure idees Joanot Martorell per a escriure la seva gran obra?
7. Descriu
un personatge que aparegui a l’obra Tirant
lo Blanc.
8. Realitza
un mapa conceptual amb els principals personatges que apareixen a Tirant lo Blanc.
9. Aporta
mentides que apareguin en l’obra Tirant
lo Blanc.
10. Fòrum:
expressa la teva opinió sobre l’obra de Joanot Martorell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada