dimarts, 31 de maig del 2016

Els mots que més faltes produeixen. Adreçat a tot l'alumnat


Segons Daniel Gabarró, els mots que produeixen més faltes ortogràfiques en català basat en l’observació dels seus alumnes són les següents:

A dalt, abric, ahir, aigua, aixecar, allà, amb, amunt, aquest, aquí, arbre, àvia, avió, ball, banyar, barca, blanc, blau, bo, bufanda, bufar, camp, cançó, canviar, casa, cavall, cavaller, cérvol, collir, covard, començar, créixer, govern, constipar-se, dissabte, després, distracció, ell, ella, endavant, és, escola, estava, estiu, estómac, exigir, existir, explicar, flor, futbol, gent, gronxador, globus, guerra, herba, hi havia, història, i, injecció, inventar, joguina, jugar, línia, marró, metge, microbis, monstre, moto, muntanya, ocórrer, on, potser, préssec, primavera, raïm, ràpid, recollir, salut, salvar, samarreta, servir, setmana, succeir, televisió, temps, tovallons, vaixell, vaig, anar, vaja, valdre, vell, venir, verd, viatge, viatger, viatjar, voleu, volia, zoo.



(Basat en el llibre: GABARRÓ, D. (2007). Bona ortografía sense esforç. Basat en la programació neurolingüística, Boira Editorial)

(Imatge extreta de: boiraeditorial.com)


!!EXERCICIS:

1.      Estàs d’acord amb el llistat de faltes habituals que indica Daniel Gabarró? Per què? Raona la teva resposta.

2.      Realitzes algunes de les faltes aportades per en Daniel Gabarró? Per què?

3.      Escull vuit faltes del llistat de dalt i esmenta la norma ortogràfica per tal d’evitar-les.

4.      Aporta les deu faltes que fas assíduament i justifica el perquè.

5.      Fòrum: has millorat en l’escriptura en els darrers mesos? Com ho has fet o bé quin sistema has emprat per reduir-les?



dissabte, 28 de maig del 2016

Quan emprem 'ser' i 'estar'? Adreçat a Batxillerat

Aquests són els principals usos dels verbs ‘ser’ i ‘estar’.


QUAN UTILITZEM ‘SER’?


1.      Amb significat d’existència.

Ex:

-No serà mai el president.
-No és que li notifiqués a temps.


2.      Tenir lloc. Representat per un CC de Temps.

Ex:

-El partit serà el dia 22 de maig.
-L’empresa serà tancada el divendres.


3.      Indica localització espacial. Pot acompanyar-se d’un CC de Temps.

Ex:

-Avui és a Lleida.
-A les deu ja érem a Londres.


4.      Localització temporal.

Ex:

-Quin dia som avui?
-Ja som al maig.


5.      S’acompanya d’un adjectiu o bé un sintagma preposicional, indica qualitat permanent.
Ex:
-La paella és d’acer.
-La Marta és rossa.

6.      S’acompanya d’un participi passat, veu passiva.

Ex:

-Els vencedors van ser traslladats en autocar.
-No va ésser el millor, emperò ho va intentar.


CASOS DE VACIL·LACIONS

En termes generals s’empra ‘ser’, emperò de vegades s’opta per ‘estar’.

1.      Amb CC de Companyia.

Ex:

-Avui és amb la tieta.
-En Joan és amb el seu pare.


2.      Amb adjectius, qualitats transitòries.

Ex:

-En Martí és atractiu.
-L’amanida és fresca.



     USOS DEL VERB ‘ESTAR’

     .No s’admet el verb ‘ser’:

1.      Haver-se acabat una cosa.

Ex:

-Has acabat de mudar-te? Ja estic!
-Ja està, he finalitzat els exàmens!




2.      Viure, residir.

Ex:

-La Joanna està a Tarragona.
-La professora està vivint a Blanes.


3.      Treballar, estudiar.

Ex:

-El meu germà està a la universitat.
-Estudio anglès des que estic a ensenyament.


4.      Amb un sintagma preposicional sense matís de locatiu.

Ex:

-Luis Suárez encara no està recuperat de la lesió.
-El nou disc de Bruce Springsteen ja està finalitzat.





5.      Amb un adjectiu, qualitats transitòries.

Ex:

-Els meus pares estan patint per si aprovaré el curs.
-El barri del meu poble està deteriorat.


6.      Amb un adjectiu, com està col·locat un objecte o quelcom.

Ex:

-La torre de Pisa està inclinada.
-L’estructura de l’edifici està malmesa.


7.      Amb un participi passat, com a resultat d’una acció.

Ex:

-El semàfor està vermell.
-Se sobreentén que allò no ho podia fer.



USOS AMB VACIL·LACIONS

.Amb sintagmes preposicionals que expressen estats, llocs figurats... També podem emprar ‘ser’.

Ex:

-Estic a punt de netejar l’habitació.
-Em va tocar estar a la mesa electoral.


!Pots reforçar o ampliar informació als següents enllaços:






(Material adaptat de: CPNL)

(Imatge extreta de: zimbio.com)




!!EXERCICIS:

1.      Realitza un esquema on resumeixis els principals usos del verb ‘ser’ i ‘estar’.

2.      Inventa un exercici amb oracions sobre el verb ‘ser’ i ‘estar’.

3.      Reflexiona sobre la present frase: el president de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradelles en arribar de l’exili va dir: “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!”. És correcta l’oració? Raona la teva resposta amb la teoria.

4.      Redacta quatre oracions on s’empri ‘ser’ i delimita el cas que exemplifiques i quatre més amb ‘estar’, fent el mateix.

5.      Aporta els casos on es produeix vacil·lació entre els casos de ‘ser’ i ‘estar’, és a dir, que tant podem emprar-se un com l’altre.


6.      Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis de la present fitxa? Què t’ha resultat més complicat i per què? Has arribat a alguna conclusió sobre l’ús dels verbs ‘ser’ i ‘estar’? Quina?

dissabte, 21 de maig del 2016

El verb. Una classe variable. Adreçat a tot l'alumnat

El verb morfològicament és de tipologia variable, té flexió pròpia. Les formes d’un verb es  componen de:

.Lexema: també conegut com a radical o arrel. És el nucli del verb, és a dir, la paraula que té més significació, la que conté la informació lèxica. Per exemple:

Ball-, cant-, perd-, dorm-...

Els verbs regulars mantenen el mateix lexema sense canvis al llarg de tota la conjugació.

.Terminació o desinència: conté la informació gramatical del verb. Aquests morfemes de tipus verbal indiquen el temps, la persona, el nombre, el mode i l’aspecte de l’acció verbal:

-Temps: present, passat o futur.

-Persona: primera, segona o tercera.

-Nombre: singular o plural.

-Mode: indicatiu, subjuntiu o imperatiu.

-Aspecte: perfectiu (acció acabada) o imperfectiu (acció que s’està desenvolupant)

Per un altre costat, segons les desinències que presenten els verbs poden tenir tres conjugacions:

1a conjugació:
Terminacions: -ar                 Verb model: cantar.

2a conjugació:
Terminacions: -er, -re           Verbs models: témer, perdre.

3a conjugació:
Terminacions: -ir                Verbs models: dormir (pur, lexema + sufixos)
                                                                    Servir (incoatiu, lexema + eix+ sufix)

Així doncs, els verbs regulars sempre seguiran la conjugació com el verb model. D’altra banda, els verbs irregulars no segueixen la conjugació dels verbs models. Podem trobar tres tipus d’irregularitats verbals:

.Ortogràfiques:

Quan el verb tot i seguir el verb model, presenta alguns canvis en l’última consonant del lexema.
Ex:

Trenco/trenquem; caço/caci; menjo/mengem... o en l’accentuació: canvio/canviï.


.Eufòniques:

Quan s’afegeix un sol per afavorir la pronunciació. Pot ser de tipus vocàlic: vine, corre... o consonàntic: caldria, aprendrem...

.Lexemàtiques:

Són els canvis que es produeixen al lexema. Els verbs irregulars es conjuguen amb un sol lexema, per exemple: cant-, perd-, dorm-... en canvi, els verbs irregulars no presenten el mateix lexema en tota la conjugació, sinó que en presenten de diversos: vaig, aniré...


!Podeu reforçar o bé ampliar coneixements en els següents enllaços:






(Adaptat del llibre d’aula: DIVERSOS, (2012). Llengua catalana i literatura. Batxillerat 1, Cruïlla, Barcelona)

(Imatge extreta de: mejores.top)



!!EXERCICIS:

1.      Anota el nom de cinc verbs de la primera conjugació, cinc més de la segona i cinc més de la tercera.

2.      Comenta quina és la informació gramatical que ens aporta el verb. Explica-la amb exemples.

3.      Explana la diferència que hi ha entre un verb regular i un verb irregular. Exemplifica-ho.

4.      Escull una irregularitat verbal i posa’n exemples.

5.      Tria un verb irregularitat i demostra per què és irregular.

6.      Esmenta si els següents verbs tenen aspecte perfectiu o imperfectiu:

He cantat, vaig dormir, corro, saltaré, llegiria, aní, havia post, haguérem caminat, balla tu, meditant.

7.      El verb que representa la imatge quin aspecte té, perfectiu o imperfectiu? Raona la teva resposta.


8.      Autoavalua’t: quines dificultats t’han presentat els exercicis d’aquesta fitxa? Què t’ha costat més d’entendre i per què? Sabries explicar les principals coses que aporta el verb a una companya de classe? Com ho faries?

dijous, 19 de maig del 2016

Llegim Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Adreçat als literaris


Bartomeu Rosselló-Pòrcel continua essent un dels poetes de referència de Mallorca i com no, de la literatura catalana. La seva poètica és plena de símbols, emperò els seus poemes són senzills d'interpretar, atès que, en termes generals, aquesta era la pretensió del poeta, vehicular el seu missatge. Malauradament, morí jove, com en Màrius Torres, quan la seva escriptura poètica començava a emergir. Amb els anys es va convertir en un poeta a l'alçada de Salvador Espriu, i de fet, aquest darrer, si va esdevenir finalment poeta fou gràcies al seu amic Bartomeu.

No sóc jo qui us farà estimar la poesia, això depèn de cadascú, emperò com a professor i també amant de la poesia, la meva tasca és esperonar-vos a llegir-la, a gaudir-la, a interpretar-la i sense por. Recordeu que la poesia és com un sudoku amb lletres, i que hem de donar una lògica a les paraules, argumentar allò que estem dient i veure si la composició segueix alguna forma estròfica, si té rima, com són els versos i quantes síl·labes tenen.

Està a les nostres mans perdre la por a la poesia! Som-hi, ens hi endinsem!






! Per conèixer més la figura de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, llegir poemes o conèixer una mica millor la seva poètica podeu clicar a:


.Article sobre l'autor i la seva poesia:

http://llengilitcat.blogspot.com.es/2016/02/de-la-ma-de-bartomeu-rossello-porcel.html



.Pàgina del blog amb el comentari d'alguns poemes per part dels alumnes:

http://llengilitcat.blogspot.com.es/2015/04/bartomeu-rossello-porcel-tempestat-en.html



.Article sobre el poeta de Mallorca:




.Vincle a la vida i obra del poeta:

http://magpoesia.mallorcaweb.com/rossello-porcel/rporcel.html



.Poemes d'en Bartomeu:

http://magpoesia.mallorcaweb.com/rossello-porcel/altrespoemes.html



.La poesia d'en Bartomeu:

http://magpoesia.mallorcaweb.com/rossello-porcel/lapoesiaderp.html



.Article sobre un documental de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://www.nuvol.com/noticies/rossello-porcel-fugac-i-fulgurant/


(Imatge extreta de: nuvol.com)



!!EXERCICIS:

1. Comenta el present poema d'en Bartomeu intitulat "III sonet". El comentari hauria de tenir un mínim de cent paraules i cal esmentar les figures retòriques que hi vegis, citant-les i no t'oblidis de donar una ullada a la mètrica.


III

SONET


Quan ella dorm el gaudi somnolent 
del vell jardí vibrant de flors i nit, 
passant per la finestra sóc el vent, 
i tot és com un alenar florit.



Quan ella dorm i sense fer-hi esment 
tomba a les grans fondàries de l'oblit, 
l'abella só que clava la roent 
agulla -fúria i foc- en el seu pit.



La que era estampa, encís i galanor 
i moviment ambigu, és plor i crit. 
I jo, causa del dol, de la dolçor



en faig lasses delícies de pecat, 
i Amor, que veu, ulls closos, el combat, 
s'adorm amb un somriure embadalit. 



2. Ídem de l'anterior amb el poema: 


I


Poques paraules surten 
de les boques en calma. 
Els arbres del parc, sembla 
que es perdin en llunyana 
visió de vell gravat, 
tot plena de màgica 
dolçor que fa pensar 
en velles enyorances. 
Quan s'acosti la fosca, 
les bruixes i les branques 
s'aferraran com serps 
en lluita de fantasmes. 
Tancarem la finestra 
i voltarem la flama. 
El foc allargarà 
ombres esvalotades. 


3. Comenta l'estil d'escriptura d'en Bartomeu Rosselló-Pòrcel, quins símbols empra, temes que toca...

4. Realitza un esquema amb els principals vuit aspectes a destacar de la vida i obra de Rosselló-Pòrcel.

5. Crea una poesia imitant l'estil d'escriptura d'en Bartomeu, per tant, abans caldrà que investiguis una mica com escrivia, símbols que emprava...

6. Fòrum: llegeixes habitualment poesia? Per què? Què és el que t'atrau més o menys de la poesia? Alguna vegada t'han encomanat escriure una poesia? T'ha agradat esser-ne creador?

L'oració subordinada adverbial. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat


Podem trobar dues classes d’oracions adverbials:

.Les que equivalen a un adverbi. Realitzen la funció de complement circumstancial.









  

.Les que s’uneixen a l’oració principal mitjançant una conjunció, locució conjuntiva o una preposició. S’anomenen Pròpies.





A)    Les equivalents a un adverbi s’introdueixen per un nexe o una forma no personal del verb (infinitiu, gerundi o participi) i poden ser de tres maneres:

1.      Oracions subordinades de manera

Expressen com es porta a terme l’acció de l’oració principal.

Realitzen la funció de complement circumstancial de manera (CCM) i poden substituir-se per “Així”.

S’introdueixen per nexes com: com, com si, tal com...

Ex:

-En Jaume va fugir amb els diners com si ho hagués fet sempre.
(En Jaume va fugir amb els diners així)

-Cantava mentre conduïa.
(Cantava així)


2.      Oracions subordinades adverbials de temps

Ens adverteixen del moment en què es realitza l’acció de l’oració principal.

Realitzen la funció de complement circumstancial de temps (CCT) i poden substituir-se per: “llavors”.

S’introdueixen amb nexes com: quan, abans que, després que, des que...

Ex:

-Abans que en Jordi comprés el cotxe, en Joan sempre anava amb ell.
-En arribar de l’escola es va adonar que no es trobava gens de bé pel virus.



3.      Oracions subordinades adverbials de lloc

Indiquen el lloc relacionat amb l’acció de l’oració principal.

Realitzen la funció de complement circumstancial de lloc (CCLL) i poden substituir-se per: “allà”.

S’introdueixen amb nexes com: on, d’on, per on...

Ex:

-La Joanna ha marxat de viatge on hi ha l’edifici més llarg del món.



B)    Les que s’uneixen a l’oració principal a través d’una conjunció o locució conjuntiva. S’anomenen Impròpies. Poden ser de tres tipus diferents:







1.      Subordinades adverbials comparatives

Són subordinades adverbials de quantitat, atès que mantenen una relació d’igualtat, de desigualtat o de proporcionalitat.

.Igualtat: igual que, tan...com, exacte a + determinant + que...

Ex:

-És tan alt com el seu pare.



.Desigualtat:

A)    Superioritat: més... que, millor... que, etc.

Ex:
-Ha ballat més que els seus amics.

B)    Inferioritat: menys... que, pitjor... que, etc

Ex:
-Ha tret menys nota que els seus companys.



.Proporcionalitat: com més... més/menys, com menys... menys/ més...

Ex:
-Com més s’esforçava més motivat es trobava.


2.      Subordinades adverbials causals

Indiquen la causa d’allò que s’explana a l’oració principal.

Són introduïdes per nexes com: ja que, perquè, atès que, com que...

Ex:
-Com que no el coneixia, no li va donar almoina.


            3. Subordinades adverbials finals

Marquen la finalitat expressada a l’oració principal.

S’introdueixen amb els nexes: a fi que, perquè, per tal de/que...

Ex:
-Anirà a dinar al restaurant per tal de tenir més temps lliure.


4.      Subordinades adverbials consecutives

Indiquen la conseqüència de l’oració principal.

S’introdueixen amb els nexes: de manera que, tan/tant... que, fins al punt que...

Ex:

-Es va sentir tan fatigat que es va adormir llegint el llibre.



5.      Subordinades adverbials condicionals

Expressen la condició a fi que es realitzi el que expressa l’oració principal.

S’introdueixen amb els nexes: si, posat que, sempre que, llevat que, en cas que...


Ex:

-Llevat que no plogui, es podrà realitzar el concert.



6.      Subordinades adverbials concessives

Expressen un impediment o objecció envers l’oració principal.

S’introduexien amb els nexes: encara que, tot i que, per més que, malgrat que...

Ex:

-Malgrat que té les entrades no sap si podrà assistir a la final del campionat.



!Pot ampliar i reforçar continguts en els següents enllaços:









(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: es.slideshare.net)



!!EXERCICIS:

1.      Escriu dues oracions subordinades adverbials de manera, dues més de temps i dues més de lloc.



2.      Esmenta la tipologia de les següents oracions subordinades adverbials segons siguin de manera, de temps o bé de lloc.

.Anirem fins on hi ha el cartell.
.Fuig com puguis.
.Quan van sortir de la biblioteca, van anar al cinema.
.No et posis on no et demanen.
.Realitzava els deures de casa mentre enviava WhatsApps.
.La Júlia i la Martina, quan surten d’entrenar, juguen plegades.

3.      Esmenta el tipus de comparatives que apareixen en les següents proposicions:

.Com més alt era menys intel·ligent es tornava.
.Ha estudiat més que el seu veí.
.El seu equip era pitjor del que es pensava.
.Ha nevat més que a l’hivern passat.
.L’obra de teatre ha estat millor del que li van dir.
.És tan simpàtic com el seu pare.

4.      Relaciona la proposició subordinada amb la idea que expressa: condicional, consecutiva, concessiva, final, causal.

.Si vols, pots anar a comprar pa.
.Encara que li ho comentis no s’ho creurà.
.Per tal que estigués content, el va ajudar.
.El vincle es va perdre perquè no es veien sovint.
.Va assentir, de manera que va comprendre l’explicació.
.Llevat que plogui menjarem d’hora.

5.      Redacta dues oracions amb cadascun dels següents nexes:

Com que, per tal de, a fi que, fins al punt que, igual que, llevat que, malgrat que, encara que.

6.      Explica quina és la diferència que hi ha entre una oració subordinada causal i una final. Posa exemples.

7.      Escriu sis oracions subordinades adverbials, subratlla-les i substitueix-les per un adverbi equivalent.



8.      Indica si són vertaderes o falses les següents afirmacions:

.Atès que és un nexe subordinant final.
.La subordinada adverbial final i la causal tenen els mateixos nexes.
.Les subordinades concessives s’introdueixen amb la partícula on.
.El nexe malgrat que és commutable per encara que.
.Les subordinades comparatives són adverbials de quantitat.
.Totes les subordinades adverbials són equivalents a un adverbi.


9.      Esmenta quina funció fan les següents subordinades adverbials.

.Quan va obrir la boca per bufar, en sortiren unes bombolletes transparents.
.Si la porta hagués estat oberta, segurament s’hauria escapat.
.Malgrat els seus esforços per superar el curs, no ho va aconseguir.
.De manera que no vaig tenir cap més opció que pagar el bitllet.
.Vaig comprar el pa per tal de fer-me l’entrepà.


10. Inventa un exercici per tal de treballar les oracions adverbials. A més de l’enunciat ha de contenir paraules o oracions. No us passeu d’espavilats/ades!!


11.  Exercici d’ampliació i de reforç: explica què és un adverbi, les diferents tipologies que existeixen i escriu-ne exemples.



12.  Autoavalua’t: com t’has sortit els exercicis de la present fitxa? Esmenta les principals dificultats amb què t’has trobat i per què? T’ha ajudat la fitxa per resoldre-les? Com explicaries a una companya que no ha pogut assistir a la sessió, què és una oració subordinada? Raona les teves respostes.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;