divendres, 18 de gener de 2019

Arbres, plantes i flors. Vocabulari temàtic. Adreçat a tothom


En aquesta fitxa aprendrem el nom d’alguns arbres, plantes i flors.



.Arbres:

Pi, avet, xiprer, surera, alzina, cedre, pollancre, freixe, faig, roure, castanyer d’Índia, ametller, cirerer, taronger, pomera, palmera, cocoter, plataner, llorer.

                                (Imatge: alzina centenària d’Alcarràs. Extreta de: Elcamí.cat)



.Plantes:
Abarset, abarta, aferradissa, agafamosques, agrella, aloe vera, arbust, cua de rata, dent de lleó, desferracavalls, marquesa, enclova, espernallac, fonoll, farigola o timó, herba bona, espantallops, camamilla, regalèssia.

                                     (Imatge: farigola o timó. Extreta de: Jardí sota la boira)



.Flors:
Jacint, violeta africana, rosa, clavell, flor de l’Ocell del Paradís, margarida, flor de l’estepa, nenúfar, baladre, botó d’or, flor de neu, tulipa, orquídia, azalea, begònia, tarongina, narcís, flor d’ametller, gira-sol, gerani, bunguenvíl·lia.

                                                   (Imatge: margarida. Extreta de: Miolo)



!!EXERCICIS:

1. Esmenta si són arbres, plantes o flors, els noms llistats a continuació. Si cal ajuda’t d’Internet.
Atzavara, avet, bambú, cactus, card, cedre, clavell, gerani, gessamí, jonc, lliri, magnòlia, margalló, margarida, mimosa, oliver, orquídia, rosa, palmera, pi, desmai, tulipa, xiprer, nenúfar, trèvol, viola, sègol, sequoia, àloe, tamariu, tàpera, til·ler, xicoira.

2. Ídem de l’anterior.
Acàcia, alfals, alzina, anemone, assutzena, blat, tramús, camèlia, cànem, castanyer, civada, corretjola, crisantem, dàlia, garrofer, gladiol, liana, lledoner, llorer, ullastre, mirtil, morera, narc-is, nard, nenúfar, noguera, vesc, om, pensament, peònia, rosa, rosella, roure,.

3. Escull tres arbres, tres plantes i tres flors. Cerca la seva fotografia a Internet i adjunta-la al costat de la paraula.

4. Cerca tres arbres, tres plantes i tres flors. Aporta el seu nom científic (ve donat en llatí) i esmenta si té propietats medicinals i en quina estació el/la podem trobar.

5. Crea una sopa de lletres en la qual apareguin barrejats un total de deu mots, entre noms d’arbres, plantes i flors.

6. Escriu el nom de l’arbre i del col·lectiu com es mostra a l’exemple.
Ex: taronja → taronger → tarongerar
Fes el mateix amb: codony, préssec, coco, cirera, nespra, pruna, poncem, figa.

7. Realitza una recerca de vuit frases fetes que tractin sobre arbres, plantes i flors. Anota-les aquí i explica el seu significat.

8. Esmenta el nom d’un arbre, una planta i una flor que t’agradin i explica el perquè.

9. Inventa un conte en el qual aparegui un arbre, una planta i una flor en algun moment.

10. Sabries explicar la diferència que hi ha entre un arbre, una planta i una flor? Ajuda't d'un diccionari si cal.

11. Crea un pòster per a l’aula escollint cada alumne un arbre, una planta i una flor. No poden repetir-se. A sota anota el seu nom en català i el seu nom científic, en llatí.

12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’ha sortit el treball en aquesta fitxa. Amb quines dificultats t’has trobat i per què? Com les has solventades? T’ha resultat interessant conèixer el nom d’arbres, plantes i flors? Per què?


dimarts, 15 de gener de 2019

Les grafies G/J, X/IX, TX/IG. Adreçat a tothom

La G i la J
Compara el so que presenten les grafies G/J amb les de X/IX, observaràs unes diferències.
.G/J: pijama, ginebra [ʃ]
.X/IX: xicot, peixateria [ʃ]
El so sonor [ʃ] es representa en la llengua escrita amb dues grafies diferents: la g i la j.

.S’escriu G davant de E, I:
Ex:
gerani, engegar, il·lògic…

.S’escriu J davant de A, O, U:
Ex:
trasteja, jau, joc…

!EXCEPCIONS:
.S’escriuen amb jota:
  1. Els mots:
Ex:
jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat, jesuita… 

I els noms propis de temàtica bíblica:
Ex:
Jeroni, Jeremies, Jesús, Jerusalem, Jericó…

  1. Tots els mots que contenen els grups –JECC- i –JECT-:
Ex:
subjecte, objecció, projecte, injecció…

  1. El verb jeure/jaure:
Ex:
jac/jec, jaiem, jauríem…

.Els mots que contenen els grups –TG- i –TJ- segueixen les normes d’escriptura de la G i la J. Així doncs:
  1. S’escriu TG davant de E,I:
Ex:
patge, desitgés…

  1. S’escriu TJ davant de A,O,U:
Ex:
lletjor, platja, mitjó…


La X i la IX
Les grafies X i IX sovint representen el mateix so [ʃ]. Per exemple:
xop, xuclar, xinès, bruixot, calaix, moix…
La X i la IX tenen el mateix so [ʃ].

.S’escriu X:
-A principi de mot:
Ex:
xutar, xoc, xampú…

-Darrere de consonant:
Ex:
enganxar, panxa, perxa…

-Darrere de I:
Ex:
Flix, guixada, pixapins…

-Darrere dels diftongs AU, IU:
Ex:
xiuxiuar, xauxa…

.S’escriu IX:
-Després de A,E,O, U.
Ex:
faixa, lleixiu, moixaina (carícia a la cara), puix (atès que, com que)…
Pel que fa a la lletra X, trobem que pot representar a tres sons:
.El so [ʃ]: xocar, xampany, xinès, xino-xano…
.El so [ks]: fixar, taxi…
.El so [gz]: examen, exacte…

Els grups TX i IG
Els grups consonàntics TX i IG representen un mateix so. En funció de la posició que ocupin dins d’un mot, caldrà escriure un grup o bé l’altre.

.A principi de mot s’escriu TX.
Ex:
txec, txetxè…

.Enmig de mot s’escriu TX.
Ex:
escabetxar, capritxós…

.A final de mot s’escriu TX o IG, segons com s’escriguin els altres mots de la mateixa família.
  1. Si els derivats s’escriuen amb –TX- enmig de mot, a final de mot també caldrà escriure –TX.
Ex:
escabetxar/escabetx; capritxós/capritx…

  1. Si els derivats s’escriuen amb G o J (TG o TJ) enmig de mot, a final de mot escriurem –IG.
Ex:
desitjar/desig; rebutjar/rebuig…

!Recorda:
.Cal saber-se les normes ortogràfiques de la G i la J, X i IX per escriure-les bé.
.Els mots amb referències bíbliques i els grups –JECC- i –JECT- s’escriuen amb jota.
.Majestat és una paraula que et fa dubtar, s’escriu amb jota.
.La X i la IX representen el mateix so [ʃ].
.Bixest és com s’anomena l’any de traspàs en català i s’escriu amb ics.



Adaptat de:
(DIVERSOS, 2010. Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)
Imatge extreta de: Fundació Joan Brossa.


!!EXERCICIS:
  1. Escriu J o G segons on calgui.
__uny, __ebrada, __aç, __e__anter, __u__ar, __ener, __aciment, __elada, __espa, __imnàs, __aponès, __ueu, __ardí, __udo, __oia, __ornal, __elateria, __eremies, __endre, __erarquia, mar__e, __ersei, ma__estat, ob__ecte, ma__estat, __eroni, __erani, assa__ar.
  1. Completa els següents mots amb TG o TJ:
mira__e, via__ar, asse__ar, reporta__e, pi__or, mi__ana, fe__e, engrana__e, pla__a, rebu__ar, pa__e, mi__ó, trepi__i.
  1. Classifica els mots següents segons el seu so fonètic, ja sigui:
[ ] com a “xoc”; [ks] com a “fix”; [gz] com a “èxode”.
xarop, exageració, taxa, prefix, exalter, examinador, hexàgon, xiclet, xat, exasperar, fixació, ximpanzé, executiu, maxim, xandall.
  1. Escriu X o IX segon on calgui:
madu__a, gru__, __ofer, tor__a, mo__ó, e__am, __arampió, bo__, cli__é, disbau__a, bi__est, gan__o, __icot, guer__o, carto__a, cala__.
  1. Pensa i escriu TX o IG als mots següents:
infraro__, lle__, despa__, bate__, esquí__, ra__, empa__, mare__, sonde__, cartu__.
  1. Redacta el present d’indicatiu del verb jaure amb totes les seves formes.
  2. Cerca un text literari, esmenta qui ha escrit aquell text i d’on l’has extret, llavors, crea un exercici per treballar l’escriptura dels mots G, J, X, IX, TX, IG.
  3. Inventa una gamificació per treballar les grafies que s’han vist en la present fitxa.
  4. Pensa el mot que s’amaga darrera dels següents mots:
.Membre de l’orde religiós de la Companyia de Jesús: ___________.
.Tractament d’un sobirà o sobirana: _______________.
.Ordre de catergories dins d’una organització: ______________.
.Problema, trencaclosques, enigma gràfic: _______________.
.Reposar, descansar: __________.
  1. Prepara Un Gran Dictat sobre vint paraules que s’escriguin amb G, J, X, IX, TX, IG i anota aquí les paraules que ha escrit el teu company i companya. Posteriorment reflexiona el perquè dels seus errors.
  2. Realitza un esquema sobre allò més destacat de les normes ortogràfiques que fan referència a la G, J, X, IX, TX, IG.
  3. Crea una sopa de lletres amb deu paraules que s’escriguin amb G, J, X, IX, TX, IG.
  4. Escriu les deu paraules que et fan dubtar i que has de recordar a l’hora d’escriure i que s’escriguin amb G, J, X, IX, TX, IG.
  5. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats d’aquest tema. Amb quines dificultats t’has trobat i per què? Com les has resolt?

dissabte, 12 de gener de 2019

Els gèneres interpretatius: l'article d'opinió. Adreçat a l'ESO


S’anomena gèneres interpretatius a la tipologia de textos on els autors expressen les seves opinions. Els textos sobre els quals s’escriu poden tractar sobre diversos temes: esports, cultura, gastronomía, religió, societat, política… i tant poden referir-se a temes actuals, cosa que també implica, que tinguin una data de caducitat, emperò, també poden tractar temes intemporals, això fa que, que aquests escrits perduressin al llarg del temps: per exemple, sobre el futur del planeta, el pas del temps, un moviment literari o artístic…
L’article és una tipologia d’escrit on l’autor expressa la seva opinió de caire personal sobre una qüestió determinada, així com també, suporta els efectes i les conseqüències que se’n derivaran. Comporta un risc per l’autor/a posicionar-se sobre un tema, atès que, a molts lectors podrà agradar interesar més o arribar a incomodar, pel fet d’escoltar les veritats. L’autor encapçala l’article amb un títol expressiu, per cridar l’atenció del lector i incentivar la lectura de l’escrit, si es vol que sigui efectiu, acostuma a tenir un mínim de tres o quatre paraules, d’altres algunes més. Evoca el tema del que es parla. Són articles d’opinió les columnes que podem trobar en els diaris digitals o en paper, on un col·laborador que té afinitats amb una línia ideològica de la publicació o sobre algun tema vigent, i l’editorial, que és un article que signa la direcció del periòdic, revista… i que en representa la seva ideologia.
Dins del gènere d’articles d’opinió, també s’hi poden encabir les cartes dels lectors, on expressen la seva particular visió sobre un tema o fet, de vegades, més encertades que d’altres. Tota publicació escrita té la seva secció d’opinió: amb col·laboracions de plomes reconegudes que expressen la seva opinió sobre un tema: l’editorial redactada i aprovada per la direcció de la publicació; i les col·laboracions escrites via carta o per correu electrònic. Les seccions d’opinió de les publicacions són un dels apartats amb més èxit de lectura, perquè a molts lectors els agrada tant llegir-les, com aportar la seva visió de les coses o fer públic, algun fet o visió de les coses des d’un punt de vista propi. A d’altres, també els fascina entrar en alguna polèmica i respondre a alguna altra columna d’opinió o carta dels lectors a la qual hauran de fer referència per tal que s’entengui el motiu del seu escrit.



!Recorda:
.Un article d’opinió pot tractar sobre qualsevol tema.
.L’autor/a expressa la seva opinió sobre un tema que li interessa tractar.
.El títol generalment, acostuma a ésser curt i pretén captar l’atenció del lector.
.L’article pot ésser tant de caire temporal com atemporal.
.L’editorial, els articles i les cartes dels lectors, formem part del gènere d’opinió.
.Tota publicació escrita ben feta té la seva secció d’opinió.


Adaptat de:
(DIVERSOS, 2010. Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)
Ampliació:
Josep Maria Corretger
Imatge extreta de: Rac 1


!!EXERCICIS:
  1. Esmenta les principals característiques que té un article d’opinió i que el diferenciaran d’un altre tipus d’article.
  2. Cerca per Internet un article d’opinió, una columna i una editorial. Justifica la tipologia de cadascun.
  3. Redacta un article d’opinió sobre la contaminació dels cotxes i les fabriques, i possibles solucions.
  4. Escriu una carta real d’opinió a una publicació escrita sobre un tema d’actualitat i on vulguis aportar el teu parer.
  5. Busca una carta d’opinió sobre un tema en un periòdic i realitza’n un petit resum.
  6. Fòrum 1: llegeixes articles d’opinió de la premsa tant en format paper com en digital? Per què? Has escrit alguna vegada alguna carta en algun diari per a la secció de premsa? T’agradaria fer-ho? Per què?
  7. Fòrum 2: t’atreveixes a fer pública en veu alta o a nivell escrit la teva opinió sobre un tema? Per què? Ho trobes un fet arriscat? Penses que és fonamental posicionar-se o més val salvaguardar-se de polèmiques? Raona les teves respostes.
  8. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats d’aquesta fitxa. Quines són les dificultats i dubtes que t’han sorgit i per què. Què has après amb el treball d’aquesta fitxa i que a més et servirà per entendre una mica millor el món el dia de demà.



dimecres, 9 de gener de 2019

"Per a què serveixen els llibres". Quim Monzó. Comprensió lectora. Adreçat a l'ESO

Aquest escrit s’emmarca dins del gènere periodístic article d’opinió. L’article d’opinió tracta temes de diverses tipologies. En aquest, s’hi mostra un punt de vista, l’habilitat en l’enfocament del tema, el seu tractament, l’aportació d’idees, les relacions que s’estableixen entre aquestes, o la manera com el periodista organitza la informació, entre d’altres. Tots aquest ingredients ens diuen com serà el cuiner, és a dir, l’articulista, la seva manera de pensar i a la vegada, poden despertar o no la curiositat del lector.

PER A QUÈ SERVEIXEN ELS LLIBRES
Quim Monzó, La Vanguardia, divendres, 14 de desembre del 2018
Fa prop de dues setmanes, la primera manifestació de les armilles grogues a París va agafar desprevinguts els comerços. Però les imatges de taules, cadires i carpes cremades, i les dels aparadors de les botigues trencats a cops de pedra, els van fer entendre de seguida que la cosa va de debò, i que quan van arribar als Camps Elisis no sols no els va acollonir la importància i la majestuositat del lloc sinó que els va esperonar encara més. En un escenari grandiós com aquell no es podien limitar a aplicar els mètodes que havien practicat fins aleshores a les rotondes de les carreteres de tot França.
Per això, abans que arribés el cap de setmana passat, les televisions ens van mostrar que havien après la lliçó: vídeos de treballadors cobrint, a base de taulons aglomerats (hidròfugs), tots els aparadors susceptibles de ser apedregats. Les imatges de les parades improvisades a les voreres, amb bancs de Fuster on tallaven les fustes a mida per després collar-les damunt dels aparadors amb trepants i cargols Fisher, recordaven les que acostumen a veure quan, a la costa nord-americana (a Florida, sobretot), s’anuncia l’arribada d’un huracà. Però a París no es tractava d’un fenomen meteorològic sinó d’un indignació que creix.
Les botigues parisenques, protegint-se amb fustes, recordaven les de Florida quan hi ha huracans.
Dissabte, l’escriptor Serge Joncour (nascut el 1961, autor de novel•les i relats, i a qui l’any passat van distingir com a Cavaller de la Legió d’Honor i Cavaller de les Arts i les Lletres) va penjar a les xarxes socials la foto d’una llibreria que, a diferència de les botigues del costat, no tenia les persianes abaixades ni els aparadors protegits amb taulons aglomerats. Amb tots els vidres a la vista, i la porta i els elements que els subjecten pintats d’un blau preciós, un d’aquests fascinants blaus (o verds, o ocres…) que trobes a qualsevol poble o ciutat de França i que aquí alguna gent creu que són una invenció de la revista Marie Claire. La llibreria es diu La Belle Lurette i és a la Rue Saint-Antoine de París, a tocar del carreró Guéménée i a prop de la Bastilla. A la foto, Serge Joncour hi va adjuntar un text: “Els únics aparadors que no s’han pas protegit: els de les llibreries. Llegir és viure lliure!”.
Immediatament vaig pensar en un consell que fa dècades em van donar a Itàlia: el millor mètode de protecció, si entren a casa teva per robar-te, és tenir les parets plenes de prestatges amb llibres. Deixa’t de sistemes d’alarma o de caixes de cabals. Si aconsegueixen entrar a casa teva (i si volen entrar-hi hi entraran, amb alarmes o sense) i veuen que milers i milers de volums ocupen les parets, potser remenaran una mica els calaixos, però faran mitja volta de seguida perquè al llarg dels anys han après que qui gasta tants diners en llibres és un pertorbat mental que no se’ls gasta en joies o en els altres objectes que a ells els interessa realment revendre.


(Article de: Quim Monzó. Extret de La Vanguardia, edició en paper, 14 de desembre del 2018)
(Fotografia: Josep Maria Corretger)


!!EXERCICIS:
1. Què és un article d’opinió? En quins mitjans escrits podem trobar-ne? Cerca’n un exemple en paper o bé en format digital i comenta’n les principals característiques.
2. Per què el títol de l’article d’opinió no porta un signe d’interrogació al final? Raona la teva resposta.
3. Per quina raó Monzó decideix posar aquest títol a l’article i no un altre?
4. Pensa un altre títol per a aquest article.
5. Qui és en Quim Monzó? Presenta la seva figura. De cinc a vuit línies. Per escrit o en presentació digital.
6. Per què Quim Monzó posa en cursiva “armilles grogues” i “Marie Claire”?
7. Per quin motiu els comerciants de París salvaguarden els seus comerços?
8. Quan l’escriptor diu: “…les televisions ens van mostrar que havien après la lliçó…” a què fa realment referència?
9. Com relaciona l’autor de l’article a Serge Joncour amb els fets ocorreguts a París?
10. Per què Serge Joncour clamà “Llegir és viure lliure!”? Quin vincle té amb els actes dels armilles grogues? Estàs d’acord amb l’afirmació de Joncour? Per què?
11. Quin és el millor mètode per evitar robatoris en els domicilis segons els italians? Per què? Com Quim Monzó logra enllaçar-ho amb l’article que ha escrit?
12. Opinió: quants diners et gastes amb llibres a l’any? Quins gèneres t’atrauen per llegir? Penses que qui inverteix en llibres no ho fa en d’altres objectes de valor? Per què?

dissabte, 5 de gener de 2019

Dos poemes per la nit de reis. Adreçat a tothom


En aquesta nit de reis, us deixo amb dos poemes preciosos dedicats al dia, escrits per dos grans poetes catalans, que els gaudiu força!


TRES REIS D’ORIENT
Tres Reis d’Orient
tres Reis caminaven,
la corona d’or,
de lliri la barba,
el mantell brodat
d’ocells i de branques…
Diuen que han vingut
de la serralada
i jo no ho crec,
que la gent m’enganya…
Ben embolicats
dins d’una nevada,
del cimall del cel
han fet un sarronet
d’esteles de plata…


Tres Reis d’Orient
tres Reis caminaven,
la corona d’or,
de lliri la barba…
Passen bandolers,
bandolers d’Espanya,
porten ganivets
d’un pam a la faixa.
Maten els tres Reis
amb una rialla,
voreta el camí
els tres Reis finaven,
la corona d’or,
de lliri la barba.


I els grans bandolers
llavors s’esglaien
que del sarronet
esteles de plata,
fent molta claror,
cap al cel pujaven,
i que allà d’enllà,
dins la volta blava,
tres Reis d’Orient
tres Reis caminaven.

(Joan Sebastià Pons)



CANÇÓ DE L’ESTRELLA
Jo us mostro el camí.
Seguiu-me, Reis nobles;
soc per reis i pobres
l’estel del matí.


Amb roba daurada
jo enfilo en l’atzur
el camí més pur
que hi ha a l’estelada.


Ròssec de claror
vaig deixant per rastre,
tinc corona d’astre
i aroma de flor.


Tres Reis tinc darrere
i un àngel davant
i a prop de l’Infant
un cel que m’espera.


Gemadet i ros
vostre Fill, Maria,
a qui semblaria?
A qui, sinó a Vós?

(Jacint Verdaguer)


(Extrets de: Poemes de Nadal, La Galera, Barcelona, 2001)
(Imatge extreta de: Jaume Puigmal)


!!EXERCICIS:
  1. Escull un dels dos poemes que tens a dalt i comenta’ls.
  2. Aporta el significat de tres paraules que desconeguis del poema escollit.
  3. Redacta un poema dedicat a les festes de Nadal.
  4. Cerca un poema que tracti sobre les festes de Nadal, esmenta’n l’autor/a i comenta’l.
  5. Fòrum: penses que darrere les festes de Nadal d’amaga una estratègia comercial per a les botigues? I un negoci per als governs amb el canvi d’any i augment de preus? T’agraden les festes nadalenques? Raona les teves respostes.

dilluns, 31 de desembre de 2018

Molt bones festes i entrada d'any! Adreçat a tothom



Molt bones festes i entrada d'any a tothom!

Moltes gràcies per consultar el blog "Llengilitcat. Treballem la llengua i literatura catalanes".

 Seguim aprenent amb la llengua i literatura catalanes!

Plegats, anirem millorant una mica més la nostra llengua i cultura.

Aquest any ja en són 10 del blog!!! i espero que en pugui sumar uns quants més.

Gràcies a tothom per consultar-lo alguna vegada.

Una forta abraçada.

JM.



dijous, 27 de desembre de 2018

Pompeu Fabra. Adreçat a l'ESO


La llengua i la cultura catalana havien començat a recuperar-se al segle XIX amb el moviment la Renaixença. Aquest fet va comportar que a principis del segle XX s’hagués de crear una normativa per tal d’unificar la llengua escrita, i que a la vegada, fos un model per a la resta de variants del domini lingüístic de parla catalana. Gràcies al suport de les institucions polítiques de l’època, es va crear l’Institut d’Estudis Catalans, el 1907, entitat que dedicava tots els seus esforços a l’estudi de la llengua: de crear les normes ortogràfiques i de portar a terme la normativització de la llengua catalana. L’encarregat de redactar les normes ortogràfiques de la llengua catalana va ésser Pompeu Fabra.
Pompeu Fabra, nascut a Barcelona el 1868, va estudiar la carrera d’enginyer, tanmateix, sempre va dedicar-se amb cos i ànima a estudiar de manera autodidacta la llengua catalana, cosa que realitzava amb devoció. Així doncs, al llarg de la seva vida va elaborar diversos treballs de caire lingüístic amb l’objectiu de renovar i modernitzar la llengua.

El 1902, Pompeu Fabra va desplaçar-se fins a Bilbao perquè va guanyar mitjançant unes oposicions, una càtedra de química de l’Escola d’Enginyers a la ciutat basca. Això sí, sense perdre de cap manera el contacte amb Catalunya. Va participar al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat el 1906 a Barcelona. Allí va presentar una comunicació sobre la llengua que li donà molt prestigi, i que el va portar a ésser cridat uns anys després per l’Institut d’Estudis Catalans per portar la batuta de la normativització lingüística.
El 1912, Fabra va retornar a Catalunya. Fou nomenat membre fundador de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1913 van publicar-se les “Normes ortogràfiques”, on Fabra fixava l’ortografia de la llengua catalana i que s’han fet servir en major mesura fins a l’actualitat, fins a l’aparició de “Gramàtica de la llengua catalana” (novembre del 2016), de l’Institut d’Estudis Catalans, cosa curiosa, emperò la llengua catalana no disposava d’una gramàtica oficial, sinó que tenia diverses gramàtiques realitzades per diferents estudiosos com Jeroni Marvà, Antoni Badia i Margarit, Joan Solà i “Ortografia catalana” (maig del 2017). Els criteris que emprà Fabra sempre van ésser fixats amb la voluntat de respectar les divergències de pronunciació entre els diferents dialectes, tot i que, hi havia un predomini del català central, fet que també respecta l’actual gramàtica de l’IEC seguint el llegat fabrià. 


El 1917 va aparèixer el “Diccionari ortogràfic”, que complementava les normes; el 1918 va veure la llum la “Gramàtica catalana”, i el 1932 el “Diccionari general de la llengua catalana” que va ésser la culminació del procés de normativització de la llengua, i que posteriorment, es va actualitzar amb la versió de “Diccionari de la llengua catalana” (abril del 1995) de l’Institut d’Estudis Catalans. Recentment, l’Institut d’Estudis Catalans ha finalitzat el procés de modernització de la llengua catalana amb la publicació dels darrers anys dels tres pilars de la llengua catalana: “Diccionari de la llengua catalana” (1995), “Gramàtica de la llengua catalana” (2006), i “Ortografia catalana” (2007), emperò, fou Fabra qui inicià aquest procés fa una bona colla d’anys, gràcies als seus estudis i passió per l’estudi de la nostra llengua. L’IEC s’ha dedicat a revisar i actualitzar la feina realitzada per Fabra, amb l’acceptació de noves paraules per al diccionari per exemple. Pompeu Fabra va traspassar el 25 de desembre del 1948 a Prada de Conflent, ara fa setanta anys.


Adaptat de:
(DIVERSOS, 2010. Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)
Ampliació:
Josep Maria Corretger
(Imatges extretes de: Núvol -foto de Pere Català i Pic- i Gazophylacium)


!!EXERCICIS:
  1. Relaciona els següents esdeveniments amb el seu any corresponent. Si és necessari hauràs de cercar-lo a la fitxa.
.Creació de l’Institut d’Estudis Catalans.
.Publicació del “Diccionari general de la llengua catalana”.
.Primer Congrés Internacional de la llengua catalana.
.Publicació de la primera gramàtica de la llengua catalana.
.Aparició de les primeres “Normes ortogràfiques”.
.Publicació de la “Gramàtica de la llengua catalana” de l’IEC.
.Mort de Pompeu Fabra.
  1. Quina era la finalitat que tingué present Pompeu Fabra a l’hora de realitzar la “Gramàtica catalana”? Per què?
  1. Fòrum: creus que era necessari que l’IEC edités un diccionari, una gramàtica i una ortografia posterior a la de Pompeu Fabra? Per què?
  1. Aporta quatre paraules que s’hagin afegit al diccionari ortogràfic des del 1995.
  1. Realitza una presentación digital sobre la vida i obra de Pompeu Fabra.
  1. Creació artística: crea un punt de llibre sobre Pompeu Fabra.
  1. Ara que ja coneixes una mica més la vida de Pompeu Fabra, imagina’t que ets un guia turístic i que prepares una ruta sobre Pompeu Fabra. Cerca llocs i anys per on va passar i prepara la ruta que presentaries als visitants.
  1. Autoavalua’t: com t’han sortit les activitats d’aquesta fitxa? Què t’ha costat més d’entendre i per què? Què t’ha servit per al dia de demà?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;