dimecres, 6 de juny de 2018

La lluerna i l'esbarzer. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


LA LLUERNA I L’ESBARZER

Basat en el conte tradicional de Veneçuela

Una lluerna emprengué un viatge per a visitar uns parents. En arribar la nit, s’aturà per a descansar i alimentar-se dels fruits d’un desfullat esbarzer. La joventut i la bellesa de la lluerna ofuscaren tant a l’esbarzer que de manera instantània li proposà el matrimoni. Però la lluerna la refusà argumentant que l’esbarzer era massa vell, lleig i que havia de continuar diverses llunes amb els seus parents fins que arribà l’hora de retornar.

En passar pel mont on estava l’esbarzer s’emportà una agradable sorpresa: s’havia omplert de flors blanques i fulles, a més, desprenia una aroma deliciosa a móres. La lluerna li preguntà que havia fet per rejovenir-se i l’esbarzer li respongué que uns homes li havien encès foc.

Llavors, la lluerna, que també volia ser jove, volà fins una pira propera. Es llançà al foc, però notà tan dolor que tornà totalment socarrimada fins a l’esbarzer, que li oferí les seves fulles per alleujar les seves cremades. La lluerna es fregà amb totes les seves forces amb les fulles de l’esbarzer, però fou incapaç d’apagar una espurna al final de la cua... que des de llavors la fa brillar en la foscor!


(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.128 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: l’aula de 6è de L’Escola Joan Maragall de Rubí)


!!EXERCICIS:

1. Realitza un resum sobre aquest conte d’arreu del món.

2. Explica el significat dels següents mots: esbarzer, lluerna, ofuscaren, socarrimada, móres, mont, pira.

3. Comenta la diferència que hi ha entre vellesa i bellesa. Amb quina paraula relaciones la lluerna i amb quina l’esbarzer? Com ho saps?

4. Cerca cinc noms, cinc adjectius, cinc verbs i tres adverbis que pareguin al conte.

5. Anota tres oracions que apareguin al conte amb l’estructura: subjecte + verb + complements.

6. Subratlla quatre verbs que apareguin al conte i esmenta el seu temps verbal, persona i gènere.

7. Busca mots que apareguin al conte i que puguis relacionar amb el dia i d’altres amb la nit.

8. Per què es diu que la lluerna fa llum?

9. Pots extraure algun ensenyament per al nostre dia a dia d’aquest conte d’arreu del món.

10. Opinió: creus que podem combatre l’envelliment? Quines són les teves estratègies per combatre la vellesa?

diumenge, 3 de juny de 2018

Les gotes de mel. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


LES GOTES DE MEL
Basat en el conte tradicional de Canadà

Fa molt de temps només el llop sabia el secret de la mel. Però no per molt de temps, ja que una curiosa tortuga descobrí que, en el seu cau, el llop guardava grans quantitats de mel. La tortuga li suplicà que li expliqués el secret de la mel, emperò el llop es negà i per a què la tortuga marxés li donà una terrina del dolç menjar. Però la tortuga no es conformà i reuní un gran nombre d’animals que es plantaren davant del catau del llop deixant anar crits de protesta i acusant al llop d’egoista.

I per culpa de l’aldarull, un exèrcit d’abelles sortí de la cova del llop i picaren sense pietat els manifestants. Tan sols un colibrí, que logrà posar-se dins d’un tronc balmat i ple de mel, es lliurà dels ferotges agullons de les abelles. Tot i que més tard, quan repartia a cada animal ferit unes gotetes de mel, també fou escomés per les abelles que s’hi oposaren de manera feroç a què es distribuís el seu bé més preuat. Però el colibrí aconseguí el seu objectiu: alguns saborejaren la mel amb plaer, i altres la plantaren com si fossin llavors. I al cap d’uns anys cresqueren els arbres de la mel, coneguts a Canadà com a maple trees.



(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.127 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: diari Apícola)


!!EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.

2. Explica el significat de: colibrí, terrina, catau, aldarull, balmat, agulló, escomès.

3. Cerca cinc noms, cinc verbs i cinc adjectius dins del conte.

4. Què és una persona egoista? Els animals poden ser-ho? Per què creus que el llop actua de manera egoista.

5. Com haguessis actuat tu al lloc de la tortuga per lluitar contra l’egoisme del llop?

6. Investiga una mica i descriu els maple trees. On els podem trobar? Realment fan mel?

7. Aquest conte d’arreu del món amaga un aprenentatge per al teu dia a dia. Quin és?

8. Pensa un altre títol per a aquest conte d’arreu del món i justifica el perquè de la teva tria.

9. Dins del conte apareix un producte molt preuat i saborós, la mel. Ara doncs, et toca a tu investigar una mica i descriure el seu procés d’elaboració des de que les abelles es posen a la feina.

10. Explica una recepta on la mel en sigui un element essencial.

11. Esmenta què aporta la mel al cos humà.

12. Opinió: t’agrada la mel? Per què?


dijous, 31 de maig de 2018

L'home del sac. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


L’HOME DEL SAC
Basat en el conte tradicional d’Espanya

Una vegada hi havia tres noies molt desobedients, a pesar dels continus advertiments dels seus pares. Però un dia marxaren, sense permís, a una font. Quan estigueren allí, aparegué un home sinistre amb un sac. Les tres començaren a córrer emperò la petita es quedà endarrere i l’home l’atrapà, la posà dins el sarró i li digué:

-»Quan doni un cop al sac, cantaràs».

Llavors, anaren a un poble i l’home digué:

-»Canta, sac»...

En aquell moment la dolça veu de la noia deixà a tot el món extasiat i el malvat guanyà moltes monedes.

Al dia següent anaren al llogaret de la noia, però l’home no ho sabia. I quan el sac començà a cantar, els pares i les germanes reconeixeren la veu de la petita. Però no digueren res. Quan acabà l’actuació, els pares de la noia varen oferir sopar i allotjament al malvat. I quan estava adormit, rescataren a la petita i a dins del sac posaren un gos i un gat.

Un dia després, el malvat marxà a un altre poble a realitzar la seva actuació però per més que digués:

-»Sac, canta!».

D’allí només sortien lladrucs i miols. La gent del poble se sentí tan estafada que les emprengueren a cops de bastó a l’home del sac. I les noies sempre foren obedients i felices.


(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.126 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: ca.wikipedia.org)


!!EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.

2. Explica el significat de: advertiments, sinistre, sarró, extasiat, llogaret.

3. Cerca sis verbs del conte i esmenta el seu temps verbal. Si cal ajuda’t d’Internet.

4. Busca i anota cinc referències temporals que apareixen al conte.

5. Esmenta el nom d’altres personatges del món de la literatura que s’hagin dedicat a espantar a les persones.

6. Aquest conte ha derivat en una frase popular que s’empra quan algun infant no es porta bé, pots esmentar-la?

7. Pensa un altre títol per a aquest conte d’arreu del món i justifica el perquè.

8. Quina moralitat o ensenyament per als nostres dies pots extraure d’aquest conte tan conegut?






dimarts, 29 de maig de 2018

El gènere de l'adjectiu. Adreçat a tothom


Els adjectius són les paraules que ens donen informació sobre alguna característica del nom, el qualifiquen. D’aquesta manera, els adjectius concorden amb el nom en gènere i nombre.
Ex:
taula ampla, cos estret, samarreta vermella, cotxe luxós.

Si ens endinsem en el gènere trobarem que els adjectius poden ser d’una o de dues terminacions.

.Els adjectius de dues terminacions:
Són els que tenen una forma per al masculí i una altra per al femení. La majoria dels adjectius que existeixen tenen dues terminacions.

-En termes generals, els adjectius femenins es formen afegint una -a al masculí:

MASCULÍ + A= FEMENÍ
Ex:
gos / gossa; sonor / sonora; professor / professora...

Aquesta regla pot generar els mateixos canvis ortogràfics que apareixien en el cas dels substantius:
bo---bona; pobre---pobra; flonjo---flonja; europeu---europea; tou---tova; mut---muda; poruc---poruga; anàleg---anàloga; rus---russa; nul---nul·la; ranci---rància; genuí---genuïna;

-També canvis de -ig per -j- o -tj-; c per qu: boig---boja; roig---roja; lleig---lletja...

-D’adjectius de dues terminacions són:
trist / trista; roí / roïna; comú / comuna; covard / covarda; cortès / cortesa; verd / verda; gris / grisa;

.Els adjectius d’una terminació:
Són els adjectius que tenen una sola forma i la mateixa per al masculí i per al femení. Aquests adjectius acaben amb les terminacions:

-e
jove, alegre, feble...

-a
belga, persa...

-ble
amable, lloable, feble...

-al, -el, -il
lleial, rebel, fàcil...
Excepte:
mal/mala;
anòmal/anòmala;
paral·lel/paral·lela;
tranquil/ tranquil·la.

-ar, -or
regular, menor...
Excepte:
car/cara; avar/avara;
rar/rara; sonor/sonora...
-aire
xerraire, cantaire...

-ista
pessimista, egoista...

-ant, -ent
Amargant, prudent...
Excepte:
sant/santa; atent/atenta;
content/contenta;
Els finalitzats en -lent:
lent/lenta; calent/calenta;
dolent/dolenta...

.També podem trobar un altre cas d’adjectius finalitzats en -aç, -iç, oç que tenen una terminació en singular, però dues terminacions en plural. Per exemple:

un home capaç ---------- una dona capaç----------uns homes capaços------------unes dones capaces
un dia feliç--------------- una tarda feliç------------uns dies feliços----------------unes tardes felices
un nen precoç------------ una nena precoç---------uns nens precoços-------------unes nenes precoces

.Molts adjectius que acaben amb -e àtona fan el femení canviant la -e per la -a. 
Per exemple:
ample/ampla; pobre/pobra;
Tanmateix, en podem trobar d’altres d’invariables com: rude, ferotge.

!Podeu ampliar informació en el següent enllaç:




(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)
(Imatge extreta de: Aula de català)

!!EXERCICIS:
1. Classifica els següents adjectius segons siguin d’una terminació o de dues.
Estret, poruc, nul, lleig, cantaire, feliç, fàcil, fracàs.

2. Explica la diferència que hi ha entre els adjectius d’una i de dues terminacions. Esmenta exemples.

3. Escriu el femení dels següents mots:
rondinaire, ros, pessimista, amable, belga, llarg, anàleg, genuí, covard, simpàtic.

4. Redacta vuit oracions amb adjectius d’aquesta fitxa.

5. Autoavalua’t: amb quines dificultats t’has trobat i per què? Sabries explicar el gènere de l’adjectiu a un company que aquell dia no ha pogut assistir? Com ho faries?


dijous, 17 de maig de 2018

La meva paraula preferida (68): "Pruïja". Adreçat a tothom


.Pruïja:

1. [F] Picor intensa, viva.

Ex:

-A causa de la conjuntivitis em va venir una pruïja intensa a l'ull.
-Després de practicar esport tinc una pruïja al cos.
-La pilositat em provoca pruïja de manera sovintejada.



2. Moltes ganes de fer una cosa.

Ex:

-Té la pruïja de jugar a futbol.
-A la classe de ciències no tenia pruïja per res.
-Segons el dia tinc més o menys pruïja a l'hora de fer les tasques de la llar.


.Justificació:

Paraula interessant d'emprar-la i a més, correctament. Recordar que és una paraula femenina, i que per tant, no la podem emprar en masculí. Té una sonoritat una pèl lletja i et pot costar emprar-la, tanmateix, també pot tenir una significació positiva.


(Material de consulta: GDLC)

(Imatge extreta de: lonit.ru)



!!EXERCICIS:

1. Redacta vuit oracions on aparegui la paraula pruïja.

2. Aporta la teva paraula preferida d'aquest més. Pot ser coneguda o bé desconeguda. Recomano que sigui una paraula que no coneixies. Llavors, aporta el seu significat i justifica el perquè de la teva elecció.

3. Escriu el significat de quatre mots que hagis après aquest darrer mes.

4. Fòrum: com aprens vocabulari nou? Com enriqueixes la teva expressió oral i escrita? Quines són les teves estratègies? Penses que els mitjans de comunicació són facilitadors de l'aprenentatge de vocabulari nou?



dilluns, 14 de maig de 2018

Llista de prefixos. Adreçat a tothom




Són els afixos que van situats al davant de la paraula, d'aquí que s'anomeni prefix. Són les partícules que s'afegeixen a l'arrel o lexema del mot. Entenem per arrel, la forma de la paraula que no canvia mai.

Ex:

auto (prefix)--------mòb- (lexema)-------il (sufix)

Les paraules que s'originen mitjançant la prefixació són derivades de la primera forma. Els prefixos no apareixen tan sovint com els sufixos. La majoria dels prefixos que provenen del llatí i són adverbis o preposicions. Per un altre costat, gran part d'aquests prefixos no modifiquen la categoria de la paraula, tanmateix n'afegeixen un matís.

Ex:

didàctic----autodidàctic

atacar------contraatacar


PrefixÈtimSignificatExempleObservacions
a-1prep. aabaixar, aclarir; acostumar, apedaçar;
allunyar, apropar
forma verbs a partir d'adjectius,
noms i adverbis
a-2llatí ad-acord, adduir, aportaraltres formes: ad-
a-3grec an-oposició, privat deaconfessional, anaeròbic, apolíticvariant contextual: amb mots començats per vocal
s'utilitza an-
ab-1llatí ab-allunyament, separacióabdicar, abducció, abscís, absènciaaltres formes: abs-
ab-2prefix d'unitats electromagnètiquesabampere, abcoulomb, abvolt
amfi-grec amfi-ambdósamfibi, amfibologia
ana-grec ana-a través de, sobre, de nou, enrere, contraanatomia, anagrama, analogia
ante-llatí ante-anteriorantebraç, antediluvià, antepenúltim, anteposar, antesalasin.: avant-; ant.: post-
anti-grec anti-oposatantibiòtic, antiaeri, antidemocràticsin.: contra-
apo-grec apóapartat de, destacat, independent, mancat deapostasia, apòcope, apoenzim
avant-llatí abante-a l'interior deavantbraç, avantposarsin.: ante-; ant.: post-
arxi-grec archi-que mana, que precedeixarxiduc, arxifonema; arquebisbe, arquitectevariants: arque-arqui-
ben-llatí bene-bendir, benviure; benefactor, beneplàcitvariant: bene-, ant.: mal-
auto-grec autós-un mateixautodidàctic, automòbil
bes-1llatí bisdues vegadesbesavisin.:* bi-
bes-2llatí bis, "dues vegades"valor pejoratiubescanviar, bescomptar
bi-llatí bi-dos, dues voltesbicicleta, biennal, biplaçaaltres formes: bes-1bin- en binaural,
binocular, i bis- en bisanualdi-
circum-llatí circumal voltantcircumferència, circumvolució;
circumloqui, circumstància
co-prep. cumamb, en companyia decol·laborar, coincidir, consogre, coparticipant, comportars'usa co- davant vocal; col- davant l (geminació de la l), cor- davant rcom- davant m i pcon- davant les altres consonants.
cat(a)-grec cata-sotacataclisme, càtode
contra-llatí contra-nocions d'oposició, complementarietat, neutralització, equilibri; duplicació;contraatacar, contradir, contraporta, contraobertura; contraalmirall, contramestre;ant.: pro-sots-vice
de-prep. deseparació, abaixamentdeflagració, degradació, deportar
des-prep. enseparació; acció contrària; negaciódesfer, desforestar, deslligar, descansar, desordre;
difusió, disposar
variants.: di-dis-; antònim de des-re-
di(a)-grec dia-a travésdiàfan, diagrama
en-prep. enposar, convertirempobrir, ennegrir; emboçar, enllustrar;
endarrerir, endinsar
actua com a-1;
davant bm i p la n s'escriu m
en-llatí inde-punt de partida en l'espai o el tempsendur-se, enfilar-se, emportar-se (verbs de moviment)altres formes: em davant p
endo-grec endo-dintre, a l'interiorendogàmia
eso-grec eso-dins deesotèric, estropia
ex-llatí ex-cap a fora, des deelaborar, emanar, eradicar, exonerar, expropiar, estirar, eixorellaraltres formes: e-es- (aquest també amb el valor de fer tornar X), eix-; antònim: in-
ex(o)-grec exo-fora, a l'exteriorexotèrmic, exocèntric, exoenzimant.: endo-
extra-llatí extra-fora de; sense, llevat de; moltextramurs, extraordinari, extrapolació
eu-grec eu-boeufemisme, eufòria
hemi-grec hemi-mig, meitathemiplegia, hemisferi
hiper-grec hipér-excés, preeminènciahipercrític, hipertensiósin.: ultra-; ant.: hipo-
hipo-grec hipo-inferioritat, subordinació, proximitathipòcrita, hipogàstri, hipoglucèmia, hipòtesisin.: ante-; ant.: hiper-
fora-llatí foras-a la part exteriorforagitar, forassenyat, foravial
in-1llatí in-privació, absènciainhumà, il·legal, innecessarialtres formes per assimilació: il·im-ir-
in-2llatí in-dins, que començaimposar, inherent, injeccióaltres formes per assimilació: il·im-ir-
infra-llatí infra-sota, situat fora deinfrasònic, infrahumàantònim: supra-
inter-llatí inter-entre, reciprocitatintercel·lular, intercanviar, entremigvariant: entre-
intro-llatí intra-intro-a l'interior deintromissió, intramuscularvariant: intra-
macro-grec makrós-gros, granmacroeconomia, macrojudici
mal-llatí male-malamentmalagraït, malformat, malpensarant: ben-
mega-grec mega-granmegacòlon, megaconcert
met(a)-grec meta-canvi de, més enllà demetabolisme, metallenguatge, metapsíquic
micro-grec mikrós-petitmicrocircuit, microcirurgia, microprocessador
menys-llatí minus-disminuciómenysprear, menystenir, menysvalorar; minusvàlidsin.: minus-; ant.: supra-hiper-
mono-grec monosunmonosíl·lab, monòcromsin.: uni-; i altres numerals
multi-llatí multus-amb molts demultiforme, multimèdia, multinacionalsin.: pluri-; ant.: mono-
no-[1][2]llatí non-el contrari deno-beligerància, no-intervenciósin.: contra-
pan-grec pan-totspancromàtic, panteisme
par(a)-grec parà-prop de, cap a, contraparadigma, paradoxa, paramilitarvariant contextual: par- davant vocal
pen-llatí pen-quasipenínsula, penombracorr.: quasi-
per-llatí per-prepro-a través de, durant, superlatiu;pervenir, perborat; perjudici, perllongar
peri-grec peri-al voltantperiartritis, periflebitis
pluri-llatí plus-amb molts depluriocupació, plurilingüesin.: multi-; ant.: mono-
poli-grec poli-amb molts depolíclínica, poligàmiasin.: pluri-multi-
post-llatí post-després, darrerepostdata, postoperatoriant.: ante-pre
prellatí preabanspreàmbul, preconcebut, premoniciósin.: ante-; ant.: post-
pro-llatí pro-abans, davant, a favor de; en representació deprooxidant, procomunista; procònsolant.: anti-
pro-grec pro-a favor deproenzim, progàmeta
prop-llatí prope-pròximpropdit, propparent, propvinent
proto-grec 'proto-primer, principalprotozou, protohistòria
pseudo-grec pseudo-falspseudònim, pseudoproblema
quasi-llatí quasi-com si fos, en certa maneraquasicontracte, quasidelicte
re-llatí re-de noureconstruir, redefinir, rehabilitació
retro-llatí retro-intro-darrere, endarrere, enrereretrovenda, retroprojector, rereguarda, reüllvariants: rere-re- (grafia abandonada: rera-); ant.: pro-
semi-llatí -semimigsemicercle, semidesnatat
sin-grec sin-juntssíl·laba, sinalefa, simpatia, endogàmiavar. contextuals: sil-sim-
sota-llatí subtus-davall, a sota desotavent, sotabosc, sotsarrendador, sotsdirectorvariant: sots-; sin.: vice- i variants, sub-
sub-llatí sub-sotasubdesenvolupat, subestació, subsector; suportar, suspendre, succeir, suscitar, suggerir; socórrer, sostreurevariants per assimilació: su- i sus davant psuc- i sus davant c (llatí [k]), sug- davant g; variants per evolució: so-sos-; sin.: sots-
super-llatí super-més enllà, en abundànciasobrecàrrega, sobreviure, sobreabundància, sobredosi, superabundància, supermercatvariant per evolució: sobre-; sin. ocasional: supra-
supra-llatí supra-sobresuprarenal, supraconductorsin.: ocasional: sobre
sus-llatí sursum-amunt, cap a daltdessusdit, susdit, suara, suallà, suaquívariant: dessus-su-
trans-llatí trans-tra-enllà de, a través de, canvitransatlàntic, transportar, trametre, transmetre; traspassar, traslluir,; travessar, trabucarvariant contextual: tras- davant [v], [m], [p], [k], [t] i lateral palatal; tra-davant consonant sonora; ant.: cis-
ultra-llatí ultra-més enllà de, en grau extremultrapassar, ultraviolat, ultrasònic; ultraconservador, ultralleugersin.: super-supra-
uni-llatí unus-format per ununifamiliar, unidimensionalsin.: mono-; ant.: multi-pluri-
vice-llatí uicequi ocupa un càrrec en absència del detentorvicerector, visrei, virrei, vescomtevariants: vis-vi-ves-
(Quadre extret de: ca.wikipedia.org)

(Imatge extreta de: PinsDaddy)



!!EXERCICIS:

1. Explica què és un prefix i quina és la seva funció.

2. Escriu vuit paraules que s'hagin format per prefixació.

3. Destria el prefix del lexema en els següents mots:

vicerector, ultralleuger, subsector, penombra, desforestar, exonerar, metallenguatge, enllustrar.

4. Explica el significat del prefix en els mots de l'exercici 3.

5. Cerca sis paraules que desconeguis d'aquesta taula de prefixació i escriu el seu significat.

6. Autoavalua't: amb quines dificultats t'has trobat mentre has treballat aquesta fitxa? Com les has solventat? Què has après dels prefixos i que et servirà pel dia de demà?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;