Avui
coneixerem una mica més una dona colpida per la tragèdia familiar,
emperò que va saber tirar endavant a pesar de les difícils
circumstàncies que li va tocar viure, perquè
l’Anna Mae, o millor dit, Tina Turner, era tota una lluitadora, va
saber aprendre de tot allò negatiu que l’envoltava a la vida, estant a la vora de l'abisme i
se’n va sortir per excel·lència. És una de les dones que podria
aparèixer en qualsevol d’aquests llibres tan de moda actualment,
on destaquen dones lluitadores, dones rebels, dones úniques, dones
extraordinàries, dones compromeses, dones invisibles, dones
desconegudes... en fi, Anna Mae, o si voleu, Tina Turner, és tota
una dona per vindicar!
ANNA
MAE BULLOCK
cantant
Coneguda
amb el nom artístic de Tina Turner. Nascuda el 29 de novembre del
1939 a Nutbush, Tennessee. De religió budista-bautista. Filla de
mare cherokee i pare negre. Fou acollida en adopció a l’edat de
tres anys. Durant la Segona Guerra Mundial, Anna Mae i la seva
germana Aillene van haver de viure en cases separades, a causa del
treball del seu pare. Anna Mae va anar a viure amb els seus padrins
paterns. Dos anys després tornaren a viure plegades. Anna Mae tingué
la primera experiència musical a l’Església Baptista de Nutbush
Hill.
A
l’edat d’onze anys, el seu pare abandonà la mare sense dir res a
les filles i posteriorment, es divorcià. El pare es casà amb una
altra dona i deixà la família per
sempre. Les germanes
anaren a viure amb la padrina de Georgeanna. A
les seves memòries, Tina afirmà que la seva mare mai l’havia
estimada, i que volia abandonar el marit en no voler tenir aquesta
més fills. Abans de l’adolescència Anna
Mae treballà
domèsticament a Ripley. Era animadora i jugadora d’un equip femení
de bàsquet, el Carver High School. Festejà
amb un noi fins que descobrí que estava casat. L’any
1958 treballà com a auxiliar d’infermeria a l’Hospital
Barnes-Jewish, perquè
la Anna
Mae
tenia la il·lusió de treballar com a infermera. Era l’època en
què la ella
i la seva germana Aillene actuaven en clubs nocturns de Saint Louis.
Anna
Mae
quedà meravellada de la banda d’Ike,
Kings
of Rhythm en
la seva actuació a Manhattan Club, i
s’oferí per pujar a l’escenari i cantar. Emperò, un dia, Gene
Washington, bateria de la banda, durant
la mitja part de l’actuació d’Ike Turner, lliurà
el micròfon a Aillene, aquesta
no volia cantar, però Anna
Mae,
sí que l’agafà. Ike
espantat, li proposà tocar algunes cançons al piano
i Anna
Mae
no
parà de cantar en tota la nit. Al
cap de poc temps, Anna
Mae
ja formava part de la banda. Ike li ensenyà a educar la veu per
al cant.
La
primera gravació fou amb el grup Little Ann, juntament amb Carlson
Oliver, al
tema
«Box top» (1958). A
partir d’aquí, començà
la seva carrera musical a les
acaballes dels anys
cinquanta fent parella amb el seu marit Ike Turner als Kings of
Rhythm. Tina, coneguda com
a Anna
Mae Bullock, es va matricular a la Summer High School de Saint Louis.
El 1958 Anna
Mae tingué un fill,
Craig, amb el saxofonista dels Rhythm Kings, Raymond Hill. Aquest
en
un combat de lluita lliure amb un membre de la banda, es lesionà el
genoll i mai més retornà a casa, ella tenia divuit anys. La seva
mare, Zelma, en saber que
havia de tenir un fill, la
va fer fora de casa. Tina
va traslladar-se a la casa de Ike, a Saint Louis.
A
finals del 1959 Ike es divorcià de la seva esposa Lorraine Taylor.
Al principi Ike i Tina no tenien
atracció un per l’altre. Saint
Louis fou la ciutat en la
qual començava a actuar en cafeteries i clubs de nit. En la seva
actuació al Club Imperial conegué a Ike Turner. Banda a la qual
s’uní amb tan sols divuit anys i per fer de corista.
Posteriorment, debutà de manera oficial l’any 1960 amb Ike &
Tina Turner. El seu primer
senzill fou «A fool in love», que es va vendre molt bé a Europa i
als Estats Units. Ike decidí rebatejar-la amb el nom de Tina Turner,
i així, la banda passa a anomenar-se Ike & Tina Turner. El
1960 Tina queda embarassada de Ike, i neix el seu segon fill, Ronald.
El 1962 es casaren a
Tijuana, Mèxic. Al llarg
de la dècada dels seixanta l’èxit
els arribà amb «It’s
gonna work out fine», «I idolize you»,
«River deep, mountain high». Peces
que alternaven al seu repertori amb d’altres clàssics del rock com
«Come together» de The Beatles, «Honky tonk women» de The Rolling
Stones i «I want ot take you higher». El
1968, Tina estava embarassada de nou de Ike, però en descobrir
que la seva millor
amiga, Ann Thomas, també
estava embarassada d’ell,
Tina decidí abortar d’amagat. Corria
l’any 1969 quan a Ike & Tina Turner els arribà el seu èxit
més gran, tot gràcies a la
versió de «Proud Mary» de
la Creedence Clearwater Revival, la
peça arribà a la posició número quatre de la llista d’èxits
Billboard Hot 100 el març del mateix any, tema que també els va fer
guanyar un Grammy a la millor interpretació d’un duet o banda
de ritme
& blues.
Aviat Ike
i Tina van començar a tenir disputes per motius financers. Ike
controlava el contracte i es quedava la meitat del que guanyava.
El
1969 abans d’un concert a Los Angeles Tina va intentar suïcidar-se
ingerint diverses pastilles Valiums. Justament
poc temps abans de separar-se del seu marit Ike, el juny del 1973, la
Tina escriu i publica la cançó «Nutbush
city limits», de caire
autobiogràfic. Fou el darrer èxit que tingué el duet. És el
mateix any que s’estanca la carrera de
la banda. Els senzills que
editavenn
ja no tenien
la seducció
dels anteriors. Tanmateix, encara van esdevenir teloners de David
Bowie, Sly Stone,
Janis Joplin, Cher, James Brown, Ray Charles, Elton John i Elvis
Presley. Tina decidí editar el seu primer disc en solitari, «Tina
Turns the country on» (1974). Amb l’objectiu de recuperar la
popularitat perduda decideix aparèixer al film «Tommy» (1975),
òpera-rock de The Who i
interpreta a la reina de l’àcid.
La seva interpretació
rebé molt bones crítiques
i decidí intitular com a «Acid Queen» (1975) el seu segon disc.
Ike va pressionar a la
discogràfica United Artists que no promocionés el disc per tal
d’enfonsar Tina. Abans
del divorci del seu marit Ike, Tina patí diversos episodis de
violència de gènere. El
mes de juliol del 1976 a Dallas Statler Hilton succeí
un fet impensable, Ike va
colpejar a la Tina i la va agredir brutalment. Aquesta
va haver de fugir de casa a corre-cuita i amb tan sols alguns dòlars
a la butxaca. Va fugir
quan el seu marit estava atrapat per l’alcohol i les drogues. Va
fer cap a un hotel i allí en veure que havia estat agredida la
deixaren hostatjar-se gratis. Telefonà
al seu advocat per tal que li enviés un bitllet d’avió.
Un
temps després, Tina
va haver d’operar-se el tabic nassal a conseqüència d’aquestes
agressions. Van trencar
com a parella i es van separar legalment, tanmateix,
Tina va aconseguir mantenir el seu nom artístic com a Tina Turner.
A conseqüència d’aquest
fet, la va haver de suspendre
tots els concerts previstos. Tina va començar a realitzar aparicions
en programes d’entreteniment com The Hollywood squares,
«Donny & Marie», «The Sonny & Cher show», «The Brady
Bunch Hour». El 1978 es
va confirmar el divorci per diferències irreconciliables, després
de setze anys de
matrimoni. Tina no es va
rendir, va seguir endavant i enregistrant discos durant els setanta,
això sí, li composaven
la totalitat de les cançons, aquest àlbums enregistrats passaven
amb més pena que glòria.
Aquest mateix
any i el següent realitzà
actuacions dins la gira «Wild lady of rock tour» per
presentar el seu tercer disc, «Rough»,
que barrejava
temes rock i ritme & blues. Malauradament,
no entrà a les llistes.
Posteriorment, arribà un
nou disc, «Love
explosion» (1979), amb influències de la música disco i el funk.
Tres anys després, encetà
la gira «Nice ‘n’ rough tour» (1982-1984).
El
1983 fou contractada per Capitol Records i enregistrà un nou
disc, «Private dancer»
(1984),
que incloïa la versió del clàssic de Al Green, «Let’s stay
together» que assolí bones posicions a les llistes. El segon single
fou «What’s love got to do it», que fou tres setmanes número 1.
D’altres cançons
d’aquest disc la van portar al capdamunt de les llistes: «Better
be good to me», «Private dancer», regalada
per Mark Knopfler dels
Dire Straits, «I can’t
stand the rain», «Show me respect». Tothom escrivia
per a Tina. L’àlbum més
venut al llarg de la seva carrera. Tina
estava al cim de la seva carrera.
El disc li va valer 4
premis Grammy. I el febrer del 1985 realitzà el seu primer tour
mundial per Estats Units, Àsia, Europa i Oceania. També acceptà el
convit de Michael Jackson i col·laborà
al «We are the world» juntament
amb d’altres artistes o
participà a «Mad Max: més enllà de la cúpula del tro» (1985),
juntament amb Mel Gibson. A la banda sonora hi havia dues peces
cantades per ella «We don’t need another hero» i
«One of the living», que obtingueren diversos guardons. Un any
després apareixia «Break every rule» (1986) amb temes com «Typical
male» i «Two people», «What
you get is what you see»
amb col·laboradors de luxe com Phil Collins o Steve Winwood. Seguida
d’una gira mundial de catorze mesos. Recollida a «Tina
live in Europe» (1988)
amb participants com Bryan Adams amb
qui cantava el duet «It’s only love»,
Eric Clapton, David Bowie o Robert Cray. L’àlbum «Foreig affair»
(1989) portà a Tina de nou a l’estrellat amb la coneguda «The
best», o «Steamy windows», «I don’t wanna lose you» escrita
per Albert Hammond. El 1992 decidí tornà a realitzar una gira
mundial després de l’aparició del compilatori «Simply
the best» (1991), amb
una revisió del seu clàssic en format disco «Nutbush city limits»
i la inclusió del duet
«It takes two» versió de Marvin Gaye i Kim Weston, cantat amb Rod
Steward. El
1993 realitzà
la banda sonora per a la pel·lícula que relata la seva vida i
que porta el títol de
«What’s love got to do it», que inclou temes com la rítmica «I
don’t wanna fight», o la versió de «Disco inferno» de The
Trammps
entre d’altres.
Tina
s’havia convertit en una icona del rock i
del soul, ara actuava
davant de milions de persones. El
1995 Bono i The Edge, cantant i guitarra dels U2, escrigueren
per a Tina la peça «Goldeneye», tema principal de la pel·lícula
jamesboniana amb el mateix títol. Al cap d’un any edità «Wildest
dreams» (1996), amb temes
com «Whatever you want», «On silent wings» o «In your wildest
dreams», cantada amb Antonio Banderas. Al
cap de poc temps, sortí de nou per
realitzar
una llarga gira mundial que recaptà cent milions de dòlars. El
1999 moria la seva mare Zelma Bullock, que
coincidí amb l’aparició del que seria el
seu darrer àlbum d’estudi «Twenty for seven» (1999), amb la
destacada «Whatever you need», o «When the heartache is over»,
disc que també fou promocionat amb una gira mundial. L’any
2000 i amb tan sols 61 anys, Tina decidí abandonar
els escenaris. El 2004 publicà una nova compilació «All the best»
i que contenia la peça de
caire pop «Open arms»
que triumfà a Europa.
El 12 de desembre del 2007
alguns fantasmes s’evaporaven per sempre, moria Ike Turner, autor
de «Rockett 88» (1951)
amb els Kings of Rhyhm, un
dels primers rocks, a l’edat de 76 anys, per
sobredosi de cocaïna a San Marcos, Califòrnia.
L’any
2008 participà al disc «River: the Joni letters» de Herbie Hancock
i al febrer realitzà una actuació estel·lar amb Beyoncé a la gala
dels premis Grammy. Al
maig del mateix any
aparegué al programa de
Oprah Winfrey i actuà amb Cher. Tot
i que Tina es
retirà
el 2003 amb 74 anys, l’any 2008 per
sorpresa de tothom, va
decidír retornar
als escenaris per a la gira «Tina!: 50th Anniversary Tour», que
durà dos anys i es
convertí en una de les que més recaptà del món de l’espectacle.
Arran de
l’aparició al programa de televisió,
Tina es
motivà i va
sortir de nou de gira per
Estats Units, Europa i s’edità un nou compilatori. Estava en plena
forma en el seu retorn als
escenaris amb 69 anys. D’aquesta
gira sortí al mercat «Tina live» (2009) que commemorava «Tina!:
50th anniversary tour» 2008-2009. El
setembre del 2010 moria la seva germana Aillene de malaltia. Tina
té el rècord d’emplenar l’estadi Maracanà de Mèxic amb cent
vuitanta mil persones. L’any
2012 sol·licità la nacionalitat Suïssa. El 21 de juliol del 2013
Tina es casà amb el seu productor musical i amb qui era parella des
del 1985, l’alemany
Erwin Bach, productor
musical a qui conegué durant una trobada de la discogràfica i amb
qui viu al Chateau Algonquin.
Viuen plegats en una casa al costat del llac Zürich a Suïssa. Lloc
on viu des del 1994. El 4
de juliol del 2018 la
tragèdia féu acte de presència de nou a l’entorn de Tina, se
suïcidà el seu fill Craig, de 59 anys. Treballava com a agent
immobiliari. Era el seu
fill més sensible, adoptar per Ike el 1962, sentia solitud per un
divorci i de petit havia vist com Ike maltractava a la seva mare. Les
seves cendres es van reposen a les costes de Califòrnia.
Tina
Turner és coneguda per les seves enèrgiques actuacions a sobre de
l’escenari, els seus vestits cridaners, la seva veu poderosa. Tina
Turner ha venut més de dos-cents discos en tot el món. El 2013 va
decidir abandonar la nacionalitat estadounidenca per la suïssa i al
mateix temps anuncià que es retirava definitivament de la música,
amb 74 anys i 54 de carrera artística.
L’octubre
del 2018 publicà la seva autobiografia «My love story. La
autobiografia definitiva», continuació
de «Jo, Tina» (1986) i amb la qual es basà el film del 1993 que
portava la seva vida a la gran pantalla.
En ella hi apareixen
explicades a viva veu, les seves alegries i tristeses. Al
llarg de la seva trajectòria ha venut més de dos-cents milions de
discos. Una dona amb una
gran veu, molt dots de ballarina, actriu i molt talent escènic que
dominava tant l’estil rock com el soul.
(Webgrafia:
Vikipèdia)
(Imatges
extretes de: pistón silicosi, amazon, popular llibres, fanpop)
Josep
Maria Corretger
Maig del 2019
EXERCICIS:
1.
Llegeix aquest article biogràfic i realitza un breu resum de cent
paraules. Recorda que resumir no és copiar, sinó explicar amb les
teves pròpies paraules què has entès.
2.
Cerca una dona que vulguis reivindicar i realitza’n una petita
presentació biogràfica. Pots
realitzar un dibuix del personatge o enganxar una fotografia que
t’agradi. No t’oblidis d’argumentar el perquè de
la teva elecció.
3.
Busca informació i explica els passos més importants a l’hora de
realitzar un resum. Et pot ajudar el cercador del blog.
4.
Realitza
una exposició a la teva aula amb les dones que han destacat els teus
companys de classe i exposa-la a la biblioteca del teu centre.
5.
Opinió 1: què has après amb el treball d’aquesta fitxa? Per què
creus que les dones s’han de vindicar, de trobar el seu lloc al
món?
6.
Opinió 2: penses que el cos de la dona és venut com a un producte
en els anuncis de publicitat? Els anuncis creen confusió per ells
mateixos? Què faries tu per a millorar-ho? Raona les teves
respostes.
7.
Crea una campanya publicitària per tal d’evitar el masclisme en la
nostra societat.
