dimarts, 13 de febrer de 2018

La meva paraula preferida (67): "Exonerar". Adreçat a tothom

.Exonerar:
Alliberar algú d’alguna cosa. Eximir-lo d’una càrrega, d’un obligació, d’un compromís.
Ex:
-Aquells alumnes han estat exonerats de lliurar el treball al setembre.
-El patró de l’empresa m’ha exonerat de viatjar a Barcelona.

.Són sinònims:
dispensar, rellevar, eximir, alliberar, absoldre, exemptar.


!Justificació:
Paraula interessant de conèixer, d’utilitzar i de divulgar-la. No apareix molt sovint. Per cert, la darrera vegada que la vaig poder escoltar va ésser a TV3.



(Imatge extreta de: vitruvicentre)


!!EXERCICIS:
1. Redacta cinc oracions amb la paraula «exonerar».
2. Aporta la teva paraula preferida d’aquest mes i justifica’n la teva elecció.
3.Cerca sinònims de la teva paraula preferida, t’ajudarà en els redactats i a enriquir el teu vocabulari.
4. Anomena quatre paraules que hagis après aquest darrer mes i explana’n el seu significat.
5. Crea una sopa de lletres on apareguin deu paraules que t’agradin.
6. Explica les teves estratègies per a adquirir nou vocabulari.
7. Fòrum: coneixies el significat de la paraula «exonerar»? Com la vas conèixer per primer cop?



dissabte, 10 de febrer de 2018

"Scaramouche": el nou musical de Dagoll Dagom. Adreçat a tothom


«Scaramouche» és el nou musical sorgit de la factoria de Dagoll Dagom. Ha estat un musical molt pensat i treballat per escenificar després del ja mític «Marc i cel». Qui vagi a veure’l in situ, ho podrà verificar: grans decorats imitant els antics palaus de l’època, cases amb petites plataformes que permeten moure a Scaramouche amb més agilitat i similars. Tot molt ben cuidat, fins al mínim detall i plasmat amb perfecció, tanta, que els decorats semblen reals, i sinó, fixeu-vos amb les parets del palau. A més, de tot això, cal sumar la magnífica i entretinguda interpretació dels personatges, que han hagut d’exercitar-se com uns bons professionals de l’esgrima i del cant. Visualitzar l’obra ha estat un fet grandiloqüent, excel·lent, ple de divertiment, de les accions i reaccions de l’emperador i de l’espadatxí Scaramouche. Aquest darrer es mou per l’escenari com si fos una serp, una espècie de joglar, ara defuig el seu antagonista deixant-se baixar per una plataforma de la planta d’una casa, o d’alguna altra manera, i sempre acompanyant-se d’alguns diàlegs que cerquen la comèdia.


L’acció de la trama se situa l’any 1789, en el primer any dels deu que durà la Revolució Francesa. El marquès de l’Echalonne practica esgrima i els revolucionaris, via Louis es burlen d’ell fent-li arribar una escarapel·la (insígnia en forma de disc que es posava a la part més visible del capell) i el desafien. Els pares d’Olympia deuen mil lluïsos al marquès i aquests li lliuraran la filla per tal que s’hi casi i així sufragar els deutes. El marquès exhibeix Olympia com si fos un trofeu, però ella no el desitja, el seu matrimoni només serà un document. Mentrestant, condemnen a mort un camperol per matar un faisà. Louis explana a Olympia que va ser separat del seu germà bessó en néixer i empresonaren el seu pare, Dégeon, filòsof del poble. Mai més en va saber res. Louis i Olympia estan enamorats. El país segueix en la misèria. Mentre el marquès de l’Echalonne rep la notícia que qui ha mort turmentat no ha estat el camperol, sinó el guardabosc. Li fan arribar la nova que per obra de Scaramouche, el guardabosc ha estat alliberat i intercanviat per un membre de la cort. En saber-ho, el marquès esclata d’enuig i posa preu al cap de Scaramouche després de rebre dos atacs en un dia, cinquanta lluïsos d’or. El marquès es pregunta qui és Scaramouche, el personatge de la Commedia dell’arte, reencarnat en un personatge de carn i ossos que defensa el poble. Els mateixos personatges de la comèdia de l’art: Brighella, Zanni, Colombina, Puccinella entre d’altres, prenen el protagonisme parlant de la màscara i del seu paper dins de l’obra. Convé que ens aturem un moment a la comèdia de l’art per entendre millor l’obra.

La Commedia dell’arte o comèdia de l’art italiana era un tipus de teatre popular que nasqué a mitjan del segle XVI a Itàlia i que es conservà fins a principis del segle XIX. Es caracteritzava per emprar elements del teatre literari del Renaixement italià i el mesclava amb tradicions carnavalesques: màscares, vestuari, així com també, recursos mímics i petites habilitats acrobàtiques. Aquestes obres tenien un argument molt senzill i acostumaven a relatar aventures i vivències de parelles d’enamorats davant de l’oposició familiar. Les intrigues, mims i acrobàcies corrien a càrrec dels «zanni» (criats), representats per personatges com els arlequins, la seva xicota Colombina, l’astut Brighella, el maldestre Polichinela o el rústic Truffaldino. Alguns d’aquests personatges apareixen representats a «Scaramouche», distraient el públic amb alegria i bromes contínues, per donar més joc a la trama que en aquell moment es manté en espera. La comèdia de l’art (Commedia dell’arte) fou emprada per autors clàssics com Shakespeare, Lope de Vega, Molière, entre d’altres. Aquest gènere teatral desaparegué al segle XIX, emperò tingué una mica més de continuïtat amb la pantomina, una espècie de teatre de mim, on els actors i actrius no s’expressaven mitjançant paraules, sinó fent gestos i moviments de la cara i el cos. També el podem trobar en el melodrama d’estereotips i els pallassos.

L’obra segueix amb una noia de tretze anys que és venuda pel seu propietari a un capellà per tal que l’eduqui i aquest pretén aprofitar-se d’ella sexualment, tanmateix, per sort, Scaramouche la deslliura del mal. Temps en què les dones pateixen un destí fatal: dedicar-se a tenir fills, a ésser monges o a exercir de dona pública.


El poble de França pateix gana i és castigat per una noblesa ferma que actua de manera autoritària i injusta. Mentre el marquès s’atipa al seu palau, d’altres moren de fam. Us sona d’alguna cosa la cançó? Els ciutadans del poble comencen a instigar un inici de revolta. El musical «Scaramouche» focalitza la trama en la història dels dos germans bessons separats des de ben petits: René i Louis. El René és un jove amb talent que viu en una companyia de teatre de comèdia de l’art, i a la vegada és amant de Camila, una jove actriu, molt atractiva i sensible. Per un altre costat, apareix Louis, que ha estat adoptat pel Marquès de l’Echalonne, s’encarrega de la biblioteca del palau i està enamorat d’Olympia, que de fet és la promesa del marquès, dona fascinada pels llibres. Personatge que sempre defensa els drets de la dona, inspirat en Olympe de Gouges.

És a París on confluiran els nostres protagonistes. Olympia es casarà a Versalles amb el marquès, així els seus pares pagaran els deutes amb ell; René actuarà amb la seva companyia teatral i en darrera instància, el poble aconseguirà la llibertat, la igualtat i la fraternitat, lema de la Revolució francesa, desitjada quan es faci amb la Bastilla. Dins d’aquest context, apareixerà Scaramouche, una mena d’Anonymous, personatge emmascarat que lluitarà en favor del poble, desafiarà el marquès i s’enfrontarà als aristòcrates.

Camila, actriu de la companyia de comèdia teatral vol treure suc del marquès i així li faciliti el seu camí a la fama i actuació en un gran teatre, al Petit Palais, però el marquès pretén fer-se amb els seus favors. Scaramouche l’allibera i desperta el còlera del marquès. En una de les escenes més divertides gràcies als efectes sonors. El marquès combat a espases amb Scaramouche, el fereix i li treu la màscara, es pensa que és en Louis i és traït, quan de fet, és el seu germà bessó René. Scaramouche després d’ésser ferit pel marquès, s’amaga dins d’una companyia de comèdia teatral. Aquests darrers, durant segles havien estat enterrats fora dels cementiris amb els que se suïcidaven. No eren considerats d’església. La noia de tretze anys explica a Camila perquè René (Louis) ja no l’estima, de fet, és el seu germà bessó, cosa que no sap.

Camila veu que Louis i Olympia estan enamorats. Els germans René i Louis es troben en la tragèdia. René està ferit de mort pel marquès i clama venjança al seu germà bessó, que a més ha de preservar el secret de qui era Scaramouche. Finalment, René mor i Louis rep l’herència de la màscara. Scaramouche i el seu mestre d’esgrima planegen un assalt per alliberar Olympia del casament.


El segon acte s’inicia amb l’ultimàtum que llança el marquès d’Echalonne sobre Olympia, que res impedirà l’enllaç, a més de deixar-la sense els llibres de la biblioteca que li han aixafat el cap. Posteriorment, la futura parella assisteixen al teatre a la representació d’una obra teatral supervisada pel marquès abans del seu casament amb Olympia a Versalles, però aquesta representació és aturada per Scaramouche, l’home emmascarat. Aquest confessa el secret al seu pare Dégeon. El marquès és vençut i empresonat. El poble aconsegueix la somiada llibertat.

La gènesi de l’obra rau en la insistència d’Albert Guinovart, pianista i compositor que era un apassionat pels films i novel·les de capa i espasa, així que convencé a Anna Rosa Cisquella i a Joan Lluís Bozzo, ànimes de la companyia Dagoll Dagom per continuar amb l’obra que havia d’agafar el relleu de l’exitós «Mar i Cel», dramatització que ha tingut un milió i mig d’espectadors al llarg de les seves quatre temporades al llarg de 26 anys. «Scaramouche» és una obra que s’inspira com hem explanat en la Commedia dell’arte, però també en la comèdia dels errors de William Shakespeare. Ara, tot s’amaga sota el poder de la màscara, com passa als nostres dies amb l’Anonymous.

La principal missió que té el nostre protagonista, Scaramouche, és restituir les petites empreses que porta a terme l’emperador, com per exemple, forçar a una noia de la cort a casar-se amb ell quan realment no l’estima i a donar suport als desvalguts, una mena de precedent de superheroi. Emperò, qui és realment Scaramouche i d’on prové?

El nom deriva del francès, però el terme originari dimana de l’italià Scaramuccia. Scaramouche és un personatge de ficció que ha estat sorgit de la Commedia dell’arte. El significat del mot vol dir ‘petita i ràpida lluita’. S’inspira en el capità, «il capitano», que en castellà seria «el capità Matamoros» de la comèdia de l’art, d’aquí que vesteixi tot negre, atès que, que aquest era el color de l’uniforme de palau dels espanyols que estaven a Nàpols.

Rafael Sabatini (1875-1950) escrigué la novel·la «Scaramouche» (1921), obra que marcà la seva carrera com a escriptor. D’aquí que al seu epitafi hi podem trobar la primera frase que apareix en la coneguda novel·la: «Va néixer amb el talent de fer riure i comprenent que el món estava boig».

Una de les frases més interessants sorgides d’un personatge de l’obra i que resumeix el que patia el poble durant la Revolució Francesa, que a la vegada, no trobava solució a les dificultats viscudes és:
«Els que estem a baix sempre serem esclaus. Val més que ens hi anem acostumant».

Així és «Scaramouche», una obra fascinant al llarg de dues hores i vint-i-dos minuts, on s’entrellacen petits diàlegs cantats que no carreguen gens ni mica, sinó que n’exalcen l’obra i són senzills de seguir. Un dramatització on sobresurt l’habilitat dels tramoistes en cada canvi d’escena, que es produeix a l’instant, amb imminència, determinada per la gràcia dels personatges, així com també s’enalteix el treball de l’orquestra que ratlla l’excel·lència. «Scaramouche» és la nova meravella de la companyia Dagoll Dagom, la nova joia, una producció ben encertada, magnificent, una representació apta per a tots els públics i on passareu una abellidora estona. Per Scaramouche!

Josep Maria Corretger Olivart
Gener del 2018

(Crèdits fotogràfics: Dagoll Dagom)


Fitxa teatral:

Any: 2016

Llibret i direcció: Joan Lluís Bozzo

Lletres i cançons: Joan Lluís Bozzo, David Pintó i Joan Vives

Repartiment: Toni Viñals, Ana San Martín, Mireia Mambo, Ivan Labanda, Jordi Coromina, Clara Moraleda, Albert Mora, Frank Capdet, Pitu Manubens, Anna Alborch, Josep Ferrer, Jan Forrellat, Eduard Mauri, Lucía Torres, Cristina Murillo, Mireia Dolç, Neus Pàmies, Marcel Clement.

Música i orquestració: Albert Guinovart. 20 músics.

Direcció musical: Joan Vives

Producció executiva i gerència: Anna Rosa Cisquella

Data d’estrena: 29 de setembre del 2016


Lloc: Teatre Victòria, Barcelona






!!EXERCICIS:

1. Qui és Scaramouche? Quins són els seus propòsits?

2. D'on prové aquest personatge?

3. El personatge Scaramouche et recorda a d'altres personatges de ficció o reals? Quins?

4. Què és la Commedia dell'arte?

5. Esmenta una obra teatral on dos bessons siguin els protagonistes. Si cal ajuda't de la xarxa.

6. Opinió 1: has vist l'obra teatral "Scaramouche"? Què t'ha semblat?

7. Opinió 2: alguna vegada has anat al teatre a veure un musical? Quin? Et va agradar o penses que són complicats de seguir?

8. Opinió 3: vas al teatre? T'agrada o prefereixes el cinema? Què en penses? 

9.Opinió 4: has vist alguna obra de la companyia Dagoll Dagom? Quina? Et va agradar? Raona les teves respostes.

10. Esmenta el nom de la darrera obra teatral que has vist i comenta de què tractava.




dimecres, 7 de febrer de 2018

La sopa de pedra. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


LA SOPA DE PEDRA
Basat en un conte tradicional de Portugal
Un frare que realitzava una col·lecta arribà esgotat i afamat a casa d’uns camperols. El frare els demanà quelcom, però els camperols no li donaren res i ni tan sols el convidaren a menjar. Llavors el frare els digué que es prepararia una sopa de pedra. Els camperols es burlaren d’ell, però el frare, que era molt astut, els contestà que aquella sopa era una menja exquisita.
Agafà una gran pedra i preguntà:
-“Podeu deixar-me una olla?”
-“És clar”, respongueren.
El frare hi posà bastant aigua, posà la pedra al fons i preguntà:
-“Puc posar l’olla al foc?”
Els camperols accediren. Al cap d’una estona el frare destapà la cassola i posà cara d’espantat. Els camperols li preguntaren que què passava i aquest els contestà:
-“Aquesta sopa no té gust, necessita un cabdell d’hortalissa i una mica de sal”.
Els camperols li donaren tot. Emperò al poc temps el frare tornà a provar la sopa i digué que li faltava xoriço. Els camperols li donaren i el frare el posà dins de l’olla. Fins que deixà anar:
-“Ja està llesta!”.
I es menjà el calder en un obrir i tancar d’ulls.
-“Però què farà amb la pedra?”, li preguntaren els camperols, una mica preocupats.
-“Encara li queda substància així és que la guardaré per a la propera sopa”, respongué el frare.


(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.114 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: folkore.pt)

!!EXERCICIS:
  1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
  2. Aquest conte d’arreu del món amaga un aprenentatge per a la vida quotidiana. Podries esmentar-lo?
  3. Dins del conte hi apareixen paraules vinculades al camp semàntic culinari. Cerca-les i digues quines són?
  4. Explica el significat de la frase feta “en un obrir i tancar d’ulls”.
  5. Busca quatre adjectius que apareguin al conte.
  6. El conte empra alguns mots repetits com: camperols, frare, digué, preguntà, contestà. Empra el diccionari i cerca un sinònim per a cadascuna.
  7. Com haguessis actuat si haguessis estat un camperol? I el frare? Raona les teves respostes.
  8. Opinió: creus que la imaginació ens ajuda en les coses que fem? Per què?







diumenge, 4 de febrer de 2018

Diferenciem "record" i "rècord". Evitem les faltes essencials (3): Adreçat a tothom


Aquestes són dues paraules que per una mala pronunciació pot fer que ens portin a confusions i les escrivim malament.
RECORD: (Paraula aguda, té la síl·laba tònica al “cord”)
  1. El fet de recordar una cosa passada. La cosa que hom recorda. Memòries. Manifestació de l’esperit que reconstrueix el passat fent-lo viure a través del present.
Ex:
-No té record sobre el que va succeir.


  1. Objecte que hom guarda per recordar algú o alguna cosa.
Ex:
-Les golfes de casa estaven plenes de records dels seus avis.


  1. Salutacions d’un absent a una tercera persona o de part d’una tercera persona.
Ex:
-Dóna-li records de la meva germana.




RÈCORD: (paraula plana, té la síl·laba tònica al “Rè”)
Resultat obtingut en una prova esportiva, constatat oficialment, i que supera tots els anteriors del mateix gènere i en condicions idèntiques. Obtenir un resultat millor que el que constituïa aquest rècord.
Ex:
-Serà complicat establir un nou rècord mundial.

(Font: Diccionari de la Llengua Catalana, Enciclopèdia Catalana, 1995)
(Imatge extreta de: conceptodefinicion)

!!EXERCICIS:
  1. Explica la diferència que hi ha entre “record” i “rècord”.
  2. En què t’has de fixar per no confondre els mots “record” i “rècord”?
  3. Redacta tres oracions amb “record” i tres més amb “rècord”.
  4. Assenyala la forma correcta de cada oració:
.L’atleta ha realitzat un (record / rècord) a nivell mundial.
.L’esportista retirat ha estat força temps vivint dels (records / rècords) de les seves vivències.
.Va fer-li arribar (rècords / records) de la seva amiga a la qual feia temps que no veia.
.En un temps (record / rècord) va finalitzar els deures.
.Aquella fotografia és un (rècord / record) del meu pare.
.El runner va batre un altre (rècord / record) difícil de superar i que quedaria per al (rècord / record).
  1. Explica com t’ha ajudat la present fitxa ortogràfica en el teu aprenentatge de la llengua.
  2. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis de la present fitxa i comenta les dificultats amb les quals t’has trobat.



dijous, 1 de febrer de 2018

Les tasques de la lluna. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


LES TAQUES DE LA LLUNA
Basat en el conte tradicional de la República Dominicana
Com succeí amb Ceramí, una bella indígena que vivia sola en un poblat, cada tarda el visitava un colibrí que li alegrava els dies rutinaris. Però una nit, Ceramí notà una presència estranya en la seva cabana i s’espantà molt: era una persona? Un fantasma? Al dia següent preguntà als seus veïns si havien notat quelcom rar aquella nit. Ningú havia sentit res fora del normal. Llavors la jove s’emplenà de por i preocupació, però no li quedà més remei que continuar amb la seva vida.
Passaren els dies i el colibrí continuava visitant a Ceramí, així com la misteriosa presència nocturna, que cada vegada tenia més atemorida a la jove. D’aquesta manera ideà un pla: barrejà sutge i pigments de fruita. Esperà amagada i quan aparegué la misteriosa presència… Ceramí la encarbonà amb l’ungüent.
Al proper matí, la jove cercà pel poblat a algú amb la cara encarbonada, emperò no trobà a ningú. Preocupada i trista, retornà a la seva cabana i quan estava endinsada en el son, uns crits la despertaren:
-“Mireu el que ha passat a la lluna!.
Ceramí s’acostà a la finestra i fità les enormes taques que tenia el misteriós astre. Llavors entengué, guardà el seu secret i mai més tornà a sentir temor.

(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.121 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: ccma.cat)

!!EXERCICIS:
  1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
  2. Busca tres frases fetes que tinguin la lluna com a protagonista i explica el significat de cadascuna. Si cal ajuda’t de la xarxa.
  3. Què és un colibrí? Descriu-lo.
  4. Explica el significat de: sutge, ungüent, encarbonà.
  5. Al lloc de Ceramí, tu haguessis guardat el seu secret? Per què?
  6. Com a tot bon conte d’arreu del món, aquest també amaga “un petit secret”, o aprenentatge per al nostre dia a dia. Quin és?
  7. Opinió: expressa el teu parer sobre aquest conte d’arreu del món.
  8. Cerca informació sobre la República Dominicana i presenta-la als teus companys.
  9. Explana una tradició cultural de la República Dominicana. Si cal ajuda’t de la xarxa.
  10. Crea un petit conte a l’estil d’aquest on la lluna en sigui la principal protagonista.



dilluns, 29 de gener de 2018

La coloma pit-roja. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


LA COLOMA PIT-ROJA
Basat en el conte tradicional d’Uruguai
Quan el déu Tupà creà el món l’emplenà de: llacs i mars blaus, arbres, camps i selves verdes i fruites, flors, animals i ocells de molts colors. Llavors s’assegué a reposar i a reflexionar, a més, s’adonà que no havia emprat el color blanc. Així és que ràpidament creà un bella coloma. La coloma nià a la selva i fou feliç amb el seu resplendent i lluminós plomatge.
Fins que un dia descobrí que no era igual que la resta d’ocells i fou a veure a Tupà per a demanar-li que li donés més colors. Emperò Tupà li digué que tenia molta sort per ser tan blanca i resplendent com la lluna i que no faria res per ella.
La coloma, trista i decebuda, va marxar. Aquella mateixa nit, plena de ràbia, es llençà amb totes les seves forces contra uns esbarzers de punxegudes espines. Caigué entre uns arbustos amb el pit ensangonat i es debatí entre la vida i la mort durant diversos dies. Quan recuperà les forces s’adonà que les seves plomes estaven tacades de sang. Se n’anà a rentar-se a un riu, però per més que refregués el seu pic, aquell color roig mai li marxà. Des de llavors i per a sempre es quedà amb el pit encarnat, en record dels seus desitjos incomplerts.


(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.133 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: XTEC.bloc)

!!EXERCICIS:
  1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
  2. Explica el significat de: nià, ensangonat, refredés, incomplerts.
  3. Aquest conte d’arreu del món empra un temps verbal molt usat pels valencians. Quin és? Escriu-ne els exemples que trobis dins del conte.
  4. Com haguessis actuat si haguessis estat la coloma peti-roja i després de rebre la negativa del déu Tupà?
  5. Pensa un altre títol possible per a aquest conte i argumenta el perquè de la teva tria.
  6. Subratlla la forma correcta dels següents mots apareguts al conte i que fan cometre molts errors ortogràfics:
es va donar compte / va adonar-se / es donà compte
desde / des de
resplandent / resplendent
anidà / nià
  1. Quin ensenyament pots extreure després de la lectura d’aquest conte d’arreu del món? Comenta’l.
  2. Opinió: penses que hi ha persones que desitgen allò impossible? Quines conseqüències pot arribar a tenir? T’ha passat a tu? Explana-ho.
  3. Cerca informació sobre Uruguai i realitza una petita presentació escrita i posteriorment oral davant dels teus companys. Idees: ubicació geogràfica, any de fundació, nombre d’habitants, llengua, moneda, cuida, cultura, música.
  4. Autoavalua’t: reflexiona sobre allò que has après amb la lectura del conte i comenta-ho.



divendres, 26 de gener de 2018

La nit de l'armadillo. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


LA NIT DE L’ARMADILLO
Basat en el conte tradicional del Perú
Fa segles, els primers pobladors s’adonaren que no podien reposar perquè no tenien nit. Tot i que es tombaven a les seves hamaques, la intensa llum no els deixava conciliar el son i sempre estaven cansats. Llavors visitaren a una fetillera que els digué que li demanessin la seva nit al ratolí. Així ho feren, i de les orelles del ratolí començà a sortir una nit fosca. Els indígenes es posaren al llit i reposaren, però no fou suficient: la nit del ratolí era massa curta.
La fetillera els comentà que li demanessin la seva nit al tapir, i així ho feren. I de la profunditat dels ulls de l’animal sortí una immensa foscor. Els habitants de la selva somiaren i somiaren. Emperò quan despertaren, el sotabosc s’havia menjat la collita i les seves cases: la nit del tapir era massa llarga.
Així és que, aconsellats per la fetillera, li demanaren la seva nit a l’armadillo. De les escletxes de la seva armadura sortí foscor, però també estrelles brillants… Els habitants de la selva s’alçaren contents i el sotabosc no s’havia menjat les collites ni les seves cases. Era el temps ideal per al repòs. Així és que decidiren que mai li retornarien la nit a l’armadillo i per això aquest animal dorm de dia.

(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.120 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: bing.com )

!!EXERCICIS:
  1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
  2. Explica el significat de: sotabosc, fetillera, escletxes.
  3. Aquest conte conté paraules d’un mateix camp semàntic, quin? Recull-les aquí.
  4. Quin tipus d’animal és un armadillo i a on el podem trobar? Descriu-lo.
  5. Redacta un altre títol per a aquest conte d’arreu del món.
  6. La nit de l’armadillo” és un conte tradicional del Perú. Cerca una mica d’informació d’aquest país i presenta-la a classe davant dels teus companys.
  7. Opinió 1: el conte té com a tema principal la recerca del repòs. Penses que és important descansar bé per rendir l’endemà al treball, a la universitat, a l’institut o escola? Explica com reposes.
  8. Opinió 2: t’ha agradat aquest conte d’arreu del món? Per què?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;