divendres, 16 d’agost de 2019

"Ítaca", de Konstantinos Petru Kavafis. Comentari de text. Adreçat a Batxillerat

Llegeix el següent poema de Konstantinos Petru Kavafis, conegut poeta grec, sobretot d’ençà de la seva mort i que visqué a cavall dels segles XIX i XX. Posteriorment, intenta realitzar les activitats proposades a sota.



ÍTACA
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els tipis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
I delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

Konstantinos Petru Kavafis (1863-1933)



(Imatge extretes de: La tinta mala, La serp blanca)



ACTIVITATS:
1.      A què es refereix el poeta quan fa referència a Ítaca?

2.      Revisa la present fitxa del blog sobre com realitzar un comentari literari i comenta el poema de Kavafis resseguint els passos donats.


3.      Qui són els Cíclops?

4.      Esmenta les referències a la mitologia grega.

5.      Quina és la metàfora que amaga el poema?

6.      En què s’inspirà el poeta Konstantinos Kavafis per escriure el seu poema “Ítaca”.

7.      A què es refereix el poeta quan glossa:

“Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
            ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques”.

8.      Existeix realment l’illa d’Ítaca? Si existeix, on es troba?

9.      Presenta la figura del poeta Konstantinos Kavafis en format digital.

10.  Realitza una obra artística, punt de llibre, imatge, o similars amb el poema Ítaca.

11.  Esmenta el nom d’alguns cantautors que hagin musicat el poema “Ítaca” de Kavafis.

12.  Comenta l’estil poètic de Kavafis. En què s’inspirava per escriure els seus poemes?

13.  Ara tu n’ets el/la protagonista, crea una gamificació per treballar a l’aula la vida i obra de Konstantinos Kavafis.

14.  Expressa la teva opinió sobre el poema “Ítaca” de Kavafis.

dimarts, 13 d’agost de 2019

Conte amb valors. "Dos monjos i una dona". Adreçat a tothom

Dos monjos zen anaven creuant un riu. De sobte, es van trobar amb una dona molt jove i bella que també volia creuar, però tenia molta por, així que un d’ells la pujà a sobre de la seva espatlla i la portà fins a l’altra riba. L’altre monjo estava empipat. No va dir res, emperò, la ràbia el governava per dins. Allò estava prohibit, un monjo budista no devia tocar una dona i el seu company no només la havia tocada, sinó que la havia portat a sobre de la seva espatlla. Recorregueren diversos quilòmetres en silenci, mes quan arribaren al monestir, el monjo que estava enutjat ja no va poder suportar-ho més, es girà cap a l’altre i li va deixar anar:

-“Hauré de comunicar-ho al mestre. Hauré d’informar sobre aquest fet perquè està prohibit”.

-“De què estàs parlant? Què està prohibit?”, li preguntà sorprès.

-“Ja ho has oblidat? Vares transportar a aquella dona formosa a sobre de la teva espatlla”, exclamà furiós.
El monjo es va posar a riure i digué:

-“Sí, és cert, jo la vaig portar. Però la vaig deixar al riu, molts quilòmetres endarrere. Tu, en canvi, encara l’estàs carregant”.

Això ens ensenya que a vegades carregem amb sentiments com la ira o el rancor, que poden arribar a convertir-se en una càrrega feixuga per a les nostres vides, impedint-nos avançar. Només alliberant-nos d’aquestes cadenes podrem continuar el nostre camí fins a la realització personal.


(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Google imatges)



EXERCICIS:
1.      Realitza un breu resum d’aquest conte amb valors.
2.      Com hauries actuat si t’haguessis trobat amb la bella dona que volia creuar el riu?
3.      Cerca mots sinònims de la paraula bonica. Si cal, ajuda’t d’un diccionari.
4.      Anota cinc verbs en passat que apareguin al conte i esmenta el seu temps verbal.
5.      Explica el significat de:
enutjat, formosa, rancor, feixuga.
6.      Opinió: t’has trobat en alguna situació on hagis patit alguna càrrega feixuga a la teva consciència? Quelcom que t’hagi amoïnat i que no hagis pogut allunyar de la ment, a conseqüència d’alguna acció passada? Comenta-la.
7.      Contextualitza la següent afirmació sobre el conte i comenta a què es refereix i per què.
-“Sí, és cert, jo la vaig portar. Però la vaig deixar al riu, molts quilòmetres endarrere. Tu, en canvi, encara l’estàs carregant”.
8.      Redacta un petit conte on aparegui l’acció d’haver de creuar la llera d’un riu.
9.      Fòrum: expressa la teva opinió sobre aquest conte. Què t’ha semblat? Raona la teva resposta.

10.  Explica una situació on aparegui alguna acció solidària en la qual hagis estat involucrat/ada.

dissabte, 10 d’agost de 2019

El sintagma verbal. Adreçat a tothom

.Morfologia del verb i perífrasis verbals
El verb és una categoria gramatical que expressa una acció, un estat o un procés. A la vegada, és el nucli del sintagma verbal (SV). D’aquí que no pugui existir un SV sense un verb. El SV pot acompanyar-se d’altres sintagmes que actuen com a complements verbals.
Ex:
-En Pere balla.
En Pere (SN)
balla (SV)
SN+SV=O

-En Pere balla una sardana.
En Pere (SN)
balla una sardana (SV)
balla (V)
una sardana (CD)
SN+SV=O

El verb està format per un lexema o radical, que conté el significat del mot, el mateix succeïa amb el substantiu i l’adjectiu. El verb també té un morfema o desinència, que aporta la informació de tipus gramatical: la persona, el nombre, el temps, el mode, l’aspecte, i a més és variable.
Ex:
pint-o (jo, ara)
pintaran (ells/es, després)
pintàveu (vosaltres, abans)

Els verbs regulars són els que tenen el mateix lexema en totes les formes verbals i que a més presenten les mateixes desinències que la resta de verbs de la seva conjugació.

Els verbs irregulars, en canvi, presenten variacions en el lexema o no es conjuguen d’igual manera que el verb model (regular) de cada conjugació.

MORFEMES
CARACTERÍSTIQUES
Persona
.Informa sobre qui realitza l’acció, el subjecte de l’oració. Estarà en 1ª, 2ª o 3ª persona.
Nombre
.Indica si el subjecte està en singular o en plural.
Temps
.Marca el moment en què es realitza l’acció: en present, passat o futur.
Mode
.Assenyala l’actitud del parlant. En tres modes verbals diferents:
-Indicatiu: expressa una acció que ha esdevingut real, amb independència del temps en què es realitzi.
-Subjuntiu: s’empra quan l’acció verbal expressa allò que és desitjat, dubtós, possible o irreal.
-Imperatiu: s’utilitza en les oracions exhortatives i s’usa per donar ordres i instruccions.
Aspecte
.Indica si l’acció del verb està acabada o encara continua. Parlem de dos aspectes:
-Aspecte perfectiu o perfet:
Significa acció acabada. En formen part els temps de passat i els temps compostos.
-Aspecte imperfectiu o imperfet:
L’acció es focalitza en el transcurs, la durada o la continuïtat de l’acció verbal. L’acció no estarà finalitzada.

.La conjugació verbal
És el conjunt endreçat de totes les formes verbals que presenta un verb classificades en temps verbals. Els verbs catalans tenen tres conjugacions:

.La 1ª conjugació:
Inclou els verbs que tenen l’infinitiu acabat en –ar. Ex: cantar.

.La 2ª conjugació:
Engloba els verbs amb l’infinitiu acabat en –er o –re, i excepcionalment, els verbs dir, dur. Ex: batre, témer.

.La 3ª conjugació:
Conté els verbs que tenen l’infinitiu acabat en –ir. Ex: dormir, servir.

Dins d’aquesta conjugació podem distingir entre els verbs purs, i els verbs incoatius.

-Els verbs purs: són els verbs que segueixen el model dormir, és a dir, no porten l’increment –eix-, en els temps verbals de present.

-Els verbs incoatius: són els verbs que contenen l’increment –eix- entre el lexema i la terminació de les tres persones del singular i la tercera del plural en el present d’indicatiu i de subjuntiu. Aquests verbs es conjuguen com el verb servir.
Ex:
Present d’indicatiu: serveixo, serveixes, serveix, serveixen
Present de subjuntiu: serveixi, serveixis, serveixin

Per un altre costat, s’ha de distingir entre les formes personals que es conjuguen segons les persones gramaticals i les formes no personals. Aquestes darreres no distingeixen ni persona ni temps. Són l’infinitiu (ballar), el gerundi (ballant) i el participi (ballat).

.Les perífrasis verbals
Són una agrupació de dues o més formes verbals que expressen una sola idea. Mentre que el primer verb que la formen està conjugat i funciona com a acompanyament, el segon va en infinitiu, gerundi o bé participi, i és el que aporta el significat.

Les perífrasis que porten un infinitiu fan referència al futur i tenen un valor progressiu. Les perífrasis de gerundi tenen un valor reiteratiu i la particularitat de temps present, i les de participi tenen el sentit d’una acció passada.

PERÍFRASIS VERBALS
D’INFINITIU
VALOR
EXEMPLE
Anar a + infinitiu
imminència
-Anava a comprar.
Començar a + infinitiu
imminència
-Començava a dibuixar.
Posar-se a + infinitiu
imminència
-Em posaré a estudiar ja.
Tornar a + infinitiu
reiteració
-Tornarem a provar-ho.
Caldre + infinitiu
obligació
-Cal esforçar-se sempre.
Haver de + infinitiu
obligació
-He de llevar-me d’hora.
Deure + infinitiu
probabilitat
-Deuen ser els de sempre.
Poder + infinitiu
possibilitat
-Podràs portar-me el pa?
Voler + infinitiu
intencionalitat
-Vols fer-ho ara?
Acabar de + infinitiu
temporalitat
-No acaben d’arribar.
Estar a punt de + infinitiu
imminència
-Està a punt de pintar.
No deixar de + infinitiu
reiteració
-No deixa de molestar
DE GERUNDI
VALOR
EXEMPLE
Estar + gerundi
durada
-Està mirant la finestra.
Anar + gerundi
durada
-Anava ballant pel carrer.
Continuar + gerundi
durada
-Continuava llegint.
Seguir + gerundi
durada
-Seguia fotografiant.
Acabar + gerundi
conseqüència
-Acabava generant poemes.
DE PARTICIPI
VALOR
EXEMPLE
Tenir + participi
finalització, resolució
-Tinc escrits molts contes.
Quedar + participi
conseqüència
-Sempre quedava encantat.
Deixar + participi
conseqüència
-M’ha deixat parat.
Donar per + participi
finalització
-Dona per sabuda la lliçó.

.Tipus de verb
El predicat realitza la funció essencial dins del sintagma verbal. És allò que s’explica del subjecte. Pot ésser de dos tipus:

.Predicat nominal: (PN) quan el verb és copulatiu.
.Predicat verbal: (PV) si el verb és predicatiu.

Els verbs copulatius tenen la funció d’enllaçar el subjecte i el predicat de l’oració. No tenen significació, per tant, són buits de contingut. Són: ser, estar, semblar, parèixer.
Ex:
-Sembles fascinada per aquell noi.

Els verbs predicatius es classifiquen en:
.Verbs transitius:
Poden portar un complement directe.
Ex:
-La Marta no canta molt bé.

.Verbs intransitius:
No necessiten un complement directe.
Ex:
-En Joan sempre llegeix.

.Impersonals:
Són verbs que no tenen subjecte, com ara, haver-hi. Quan van en tercera persona expressen fenòmens meteorològics.
Ex:
-Plou i fa sol.

.Reflexius:
Són els verbs l’acció dels quals recau sobre el subjecte.
Ex:
-Em pentino pel dematí.

.Pronominals:
Són verbs que es conjuguen amb un pronom feble de la mateixa persona que el subjecte.
Ex:
-El policia s’ha desencantat amb aquell individu.

.Defectius:
Són els verbs que no tenen una conjugació verbal completa, sinó que els manca alguns temps. Per exemple: caldre, soler.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)


EXERCICIS:
1.      Separa el lexema i els morfemes dels verbs següents:
pintem, cantaria, hauria dormint, calla, llegia, estudien, interessa, sap.

2.      Parteix dels verbs de l’exercici anterior i esmenta:
verb d’origen, persona, temps, mode, aspecte.

3.      Esmenta el valor que tenen les perífrasis següents:
.Cal córrer lentament.
.No podem llegir detingudament.
.Deuen ser dos quarts de vuit.
.Ara em poso a navegar per Internet.
.El públic continuava visionant l’obra teatral.
.Has de practicar més esport.

4.      Redacta una oració amb cada verb i que contingui una perífrasi amb el valor indicat.
.Reiteració (jugar)
.Probabilitat (trobar-se)
.Començament (fer)
.Imminència (guanyar)
.Intencionalitat (menjar)

5.  Digues si els verbs llistats són transitius, intransitius, impersonals, reflexius, pronominals, copulatius, defectius.
conèixer, semblar, pertànyer, xiular, desguassar, entendrir, aconsellar, alinear, morir, veure, albirar, escortar, dutxar-se, asseure’s, galopar, ésser, soler, dissuadir, néixer, seure.

6.      Crea una gamificació per treballar el sintagma verbal a l’aula.

7.      Justifica l’ús de l’accent o de la dièresi en les següents formes verbals:
argüex, traduïm, obeíem, produíeu, conduïu, fóra, cantàveu, féu, induït, fiïs.

8.      Argumenta per què no porten dièresi les formes verbals següents:
traduint, agrairia, comprarà, córrer, voldrien.

9.      Escriu l’infinitiu, el gerundi i el participi de les formes verbals que hi ha a continuació.
rèiem, coneguessin, vegis, beuràs, sortíssim.

10.  Explica la diferència que existeix entre les parelles de mots següents:
parlàvem / parlaven           perdéssim / perdessin             dormíssim / dormissin

11.  Digues si són certes o falses les afirmacions següents:
.Les formes no personals del verb són l’infinitiu, el gerundi i el futur.
.Els verbs regular pateixen només pateixen variacions a les desinències.
.Una perífrasi verbal expressa tantes idees com verbs té.
.Un verb transitiu sempre porta un complement directe.
.L’estructura haver de + infinitiu és una perífrasi de probabilitat.

12.  Reescriu les afirmacions que no siguin correctes de l’activitat 11 i fes-les correctes.

13.  Cerca un petit fragment literari on apareguin cinc perífrasis, copia el fragment, i esmenta de quina tipologia són.

14.  Autoavalua’t: reflexiona amb sinceritat sobre com t’han anat les activitats relatives al sintagma verbal, amb quines dificultats t’has trobat i com les has resoltes.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;