Si
en l’actualitat coneixem la vida i els passos poètics de Mossèn
Anton Navarro és tot gràcies als literats Joan Cornudella i Xavier
Macià. Plegats i ja fa una bona colla d’anys en van resseguir les
seves passes vitals, així com també n’editaren una antologia
poètica
editada a Tremps i que encara avui dia podem trobar en alguna
biblioteca de les nostres terres: “Pla i muntanya. Antologia
poètica” (1994), o del mateix any, “Antologia de poetes
junedencs” (1994), publicada per Pagès Editors.
És
interessant aturar-se en la figura d’aquest gran poeta ja que com
veurem estava impregnat d’una gran activitat cultural i literària,
que anava acompanyada d’una talentosa mà poètica que semblava mai
acabar. D’entrada, com glossa Joan Cornudella es troben molt poques
dades biogràfiques, emperò, en podem trobar traces a través de la
premsa lleidatana d’aquell temps, pel seu activisme, actes on
participava o concursos literaris als quals es presentava, i que no
eren pocs. La feina de capellà l’allunyà dels centres culturals
durant un període de la seva vida, cosa que feia a contracor.
Participà en els Jocs Florals de Lleida, aquests darrers tingueren
cabuda per primera vegada l’any 1895 per obra de l’Associació
Catalanista de Lleida, i sobretot, pel seu president, l’advocat
Frederic Renyé i Viladot, però Mossèn Anton també presentà
poemes als Jocs Florals de Barcelona, Agramunt, Balaguer o Juneda,
així com també entrà en contacte amb personalitats destacades del
panorama literari de l’època. Treballà en dos pobles a través
dels quals es pot diversificar molt bé i en termes generals dues
etapes dins la seva obra poètica: una primera a Montclar
(1904-1914): de caire més ruralista, on la muntanya i el paisatge
pirinencs en són els principals protagonistes; una etapa
d’intensificació poètica gràcies a l’estabilitat laboral, així
com d’activisme cultural i una segona a Juneda (1915-1923).
Els
estudiosos de la seva obra determinen més clarament quatre etapes
dins de la seva producció literària i vital:
1a
etapa: de 1894 a 1906. On comença a escriure i es presenta a
certàmens literaris com l’acadèmia mariana, Jocs Florals de
Lleida, de Barcelona, i on edita els seus dos primers llibres de
poesia: “Pirinenques”(1903) i “La balada de l’hivern”
(1905). Engega la col·laboració a la revista Catalunya, dirigida
per Josep Carner, publicació allunyada del Modernisme en primera
instància.
2a
etapa: de 1906 a 1914. Participa de manera efectiva al Primer Congrés
Internacional de la Llengua Catalana on llegeix una comunicació
sobre dialectologia. Llegeix un estudi sobre l’obra poètica de
Jacint Verdaguer. Treballa de rector a Montclar. Publica dos llibres:
“Cançons perdudes” (1912) i “Recitacions. Proses rimades”
(1914). Segons Xavier Macià es veu influït per poetes com Mossèn
Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Josep Maria López Picó i
Josep Carner, pel que fa a la llengua i al seu to, no en la temàtica,
que seguirà estretament casada amb el Pirineu. A poc a poc anirà
foragitant el barroquisme poètic gràcies a aquest autors que
l’inspiren.
3a
etapa: de 1915 a 1921. Es trasllada a Barcelona per ampliar
possibilitats literàries i es diu també per desavinences amb el
bisbat de Lleida. El més significatiu és que no edita cap recull
poètic. Es dedica amb cos i ànima a la traducció de l’obra
d’Ausoni.
4a
etapa: rep el títol de Mestre en Gai Saber. Edita la traducció de
l’obra completa d’Ausoni en dos volums el 1924. Veuen la llum els
llibres de poesia: “De l’infinit poema” (1922), “Roses i
estels” (1925) i “Medallons” (1927), volum format per sonets.
Etapa desvinculada del metaforisme poètic dels primers reculls. El
poeta té una altra concepció de la poesia, això fa que millori la
qualitat dels seus poemes. El paisatge encara en serà leitmotiv,
emperò hi trobarem d’altres temes emergents: l’amor,
l’esperança, la mort... l’aparició del jo poètic la fan una
poesia d’un to més íntima.
Els
dos genis que inspiren en termes generals el poeta són Jacint
Verdaguer i Joan Maragall. De
Verdaguer en pren el to, l'admiració per la contemplació del
paisatge, la utilització de les imatges naturals, les descripcions
detallistes i la metaforització. Són de tacte maragallià: la
senzillesa expressiva, l'expressió dels estats ànim.
D’altres
estudiosos com Xavier Macià simplifiquen aquestes etapes en dues més
generalitzadores. Una primera que va de 1894 a 1914, on coincideix
amb l’aparició del Modernisme (1891-1912), moviment amb el qual no
tingué cap mena de vincle ideològic, únicament rebé inspiració
de Joan Maragall i de l’escola mallorquina, aquesta darrera actuava
de manera autònoma del moviment. Segons Xavier Macià, la poètica
de Navarro es propera a la poesia vuitcentista jocfloralesca i de la
poesia de Jacint Verdaguer que no de cap corrent literari que
s’imposava en l’època i una segona de 1914 a 1936, on té lloc
un altre destacat moviment de les nostres lletres, el Noucentisme
(1906-1930). Recordar que entre 1912 i 1922 no edità cap recull
poètic, ja que, “Recitacions. Proses rimades” (1914) era un
recull en prosa, obra que cavalca entre els dos períodes, un
intermezzo creatiu. Obra que representa una nova introducció de
paisatge, ara s’inspirarà en les planes de l’Urgell. Recull que
inclou diferents materials dins de la seva escriptura: reflexions,
rondalles, crítiques, comentaris, poemes, així com també
narracions, proses rimades, apunts. Tots els llibres poètics de
Mossèn Anton Navarro mostren la petjada maragalliana tret del primer
“Pirinenques”.
(Extreta
dels arxius del Museu Diocesà de Lleida)
El
8 d’octubre del 1901 després d’haver estat ecònom, el que
entenem per un mossèn que ocupa la vacant del titular, a Sant Esteve
de Llitera, arriba a Juneda com a interí de la parròquia. Des
d’allí pretén remodelar la casa consistorial que té un estat
ruïnós, però l’ajuntament de la població ho desestima. El
desembre del 1901 guanyà un premi de loteria de Nadal i destinà
tots els diners per ajudar als pobres de la comarca i a restaurar
l’església parroquial i la rectoria, fet que l’honora. De les
obres realitzades destacà l’altar dedicat al Santíssim Sagrat Cor
de Jesús i l’entronització de la imatge. La població de Juneda
visqué una gran celebració. Mossèn Anton convidà l’ajuntament a
través d’una carta de part del bisbe per assistir a la inauguració
de la nova capella. D’aquí que n’escriví uns bonics versos:
De
la vila de Juneda
bon
Jesús sou l’aimador.
Des
d’avui, ja vostra queda,
preneu
d’Ella, possessió.
Joan
Cornudella dins “Antologia de poetes junedencs”
(1994) ens el descriu com un mossèn allunyat de tots els béns
terrenals, un home inusual en el seu temps, liberal, geniüt, lligat
al poble i ple de contradiccions personals que trobarem fins i tot,
dins de la seva obra poètica, i que l’havien apartat de la tasca
amb l’església. Era un mossèn polititzat ideològicament, seguia
les idees de la Lliga Regionalista. Aviat esdevindria un dinamitzador
cultural i un reconegut pedagog, a més d’un gran orador, fet que
demostrà diverses vegades i n’era sol·licitat per aquesta
habilitat que tenia.
Nascut
el 12 de setembre del 1867 a Vilaller, era fill d’una família amb
orígens humils. El seu pare Francisco Navarro, nascut a Viella, era
sabater. La seva mare Joaquima Grangé, natural de Vilaller, era
mestressa de casa. Mossèn Anton visqué la seva infantesa i
adolescència a cavall de Vilaller, Viu de Llevata i Viella, això el
marcarà profundament, atès que, en els seus versos recrearà
aquests paisatges muntanyencs de l’Alta Ribagorça i de la Vall
d’Aran que tant coneixia.
La
seva família es desplaçà a l’Urgell. Curiosament el 1902 casà
el seu germà Sebastià amb la junedenca Carme Jové Olivé. Mossèn
Anton tenia 6 germans: Antoni,
Tadeu
(sabater), Agustí, Sebastià (paleta), Moisès (mestre i poeta),
Marcel·lí, plegats visqueren al carrer Major com un altre il·lustre
poeta de Juneda, Joan Duch.
Per
raons d’estudi es trasllada a Barcelona per cursar Batxillerat i
per realitzar la carrera eclesiàstica. Tanmateix, als vint anys
s’inscriu al Seminari de Lleida. Es gradua a la Universitat de
Tarragona, realitza el primer curs de Filosofia i Lletres, i també
el servei militar a la caserna de les Drassanes de Barcelona com a
assistent del sergent Abarca. Al llarg dels anys professa la tasca
pastoral amb temporalitat en diverses poblacions com Camporrells,
Sant Esteve de Llitera, Juneda, Montclar, Lleida, Mequinensa i
Barcelona.
El
19 de maig del 1894 Mossèn Anton Navarro és nomenat sacerdot a la
catedral de Lleida. Ciutat on realitzarà les primeres passes
literàries: participació en els certàmens literaris de l’Acadèmia
Mariana, que es realitzen des del 1862 i posteriorment, en els Jocs
Florals de Lleida i Barcelona. El maig del 1901, ja essent ecònom de
la parròquia de Sant Esteve de Llitera, guanya el seu primer premi
destacat, és en els Jocs Florals de Lleida. Rep la Flor Natural pel
poema “En el cim”, uns actes que foren presidits per Jacint
Verdaguer. El mateix 1901 és nomenat altre cop ecònom, aquest cop
de la parròquia de Juneda, vila amb la qual mantindrà un estret
lligam col·laboratiu i lloc on s’hi està fins al 1904, temps en
què rep un altre nomenament. El 26 de juliol del 1903 convida a
l’Ajuntament de Juneda a participar en els actes del sepeli en
recordança del Papa Lleó XIII en motiu del seu traspàs.
Entre
els anys 1902 i 1913 Mossèn Anton Navarro està molt actiu
culturalment parlant: participa en revistes com Catalunya
(1903-1905), en la qual publica alguns poemes, també edita els
reculls poètics: “Pirinenques” (1903) i “La balada de
l’hivern” (1905), d’inspiració muntanyenca, col·labora amb la
tasca de recerca dialectològica per al diccionari de mossèn Joan
Alcover; presenta una comunicació al Primer Congrés Internacional
de la Llengua Catalana (1906): “El català a-n el Ribagorça”; el
1908 a Sabadell llegeix el seu treball “Mossèn Jascinto Verdaguer
y sa obra poética”. El 1910 guanya la Flor Natural als Jocs
Florals de Lleida amb la composició “Pluja de nards”. També
publica al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida: “La casa
encantada de Pinyana”. Navarro mantingué vincle amb l’entitat
des del 1911. Aquest mateix any guanya la Flor Natural als Jocs
Florals de Barcelona amb el poema “Idil·lis lluminosos”. El 1912
veu la llum una compilació de cançons perdudes i enceta les
col·laboracions amb El Diario de Lérida, Lo pla d’Urgell i La
Falç. El 1913 és l’encarregat de presidir els Jocs Florals de
Lleida, una mena de reconeixement públic. Guanya un premi
extraordinari als Jocs Florals de Barcelona amb el poema “Sant
Antoni de Gener”. El 1914 publica “Recitacions. Proses rimades”
(1914), moltes de les quals ja havien aparegut a El Diario de Lérida
o a la revista La Signou de Tàrrega.
Col·laborà
amb la junta local de Primera Ensenyança de la població entre els
anys 1902 i 1903. El 22 de novembre del 1903 no es presentà a la
parròquia de Juneda, ja que arribà el mossèn propietari Ramon
Carrera. Aquest fet entristí Mossèn Anton, tanmateix, l’Ajuntament
de Juneda n’elogià la tasca feta al poble des de diversos àmbits.
El 15 de juliol del 1904 Mossèn Anton prengué possessió de la
parròquia de Montclar, pertanyent a l’arxiprestat d’Artesa de
Segre, com a capellà-rector, fins al desembre del 1913. Quan disposa
de temps lliure s’acosta sempre a Juneda.
D’entre
la seva producció poètica d’aquest període trobem les obres:
“Pirinenques” (1903), “La balada de l’hivern” (1905),
“Cançons perdudes” (1912), o l’obra en prosa, “Recitacions,
proses, rimades” (1914).
Els
problemes de salut el fan abandonar la parròquia de Montclar
l’octubre del 1913 i es trasllada de manera temporal a Barcelona.
Passat un mes, mor el seu pare Francisco Navarro Cabiró a Almúnia
de Sant Joan. Aquest fet trasbalsa al poeta. El febrer del 1914 el
baró de l’Albi el proposarà per a cobrir la vacant a la parròquia
de Sant Joan de Lleida, accepta la plaça com a beneficiat i deixa
definitivament Montclar. Segueix vinculat als Jocs Florals, com a
membre del jurat o bé com a participant. Així mateix, continua
col·laborant en publicacions: L’escut, Crònica Targarina, entre
d’altres. Ara focalitzarà el seu interès en diverses iniciatives
culturals i en posar en funcionament els centres escolars catòlics
de Juneda i Mequinensa, com també promoure els ideals catalanistes
arreu on viatjava. Mossèn Anton segueix rebent premis literaris,
però l’activisme perjudica una mica la seva escriptura poètica.
El
1915 intensifica els seus lligams amb Juneda, tant a nivell humà,
com polític i cultural, a més de promoure activitats esportives. És
entre 1914 i 1915 que a Juneda s’originà el moviment cultural “La
Piula”, que fou instigat per Mossèn Anton. Des d’aquesta
associació s’edita la revista satírica local “La Pubilla”.
Però
el nostre entranyable mossèn no s’atura aquí.
Esdevé
membre de l’Associació Nacionalista de Juneda, constituïda el
desembre del 1917. Entitat que es donarà a conèixer dins de l’acte
d’homenatge a Enric Prat de la Riba, un any després del seu
traspàs. En aquest acte Mossèn Anton llegeix una sèrie de poemes:
“L’agonia del Maig”, “Cançó de Març” i “Olivada”.
El
4 de novembre del 1918 s’inaugura l’Escola Catalana Nocturna,
entitat educativa de l’Associació Nacionalista local, i fan a
Mossèn Anton director. Entre els mesos de març i abril del 1919
l’Associació Nacionalista engegà un cicle de sis conferències on
Mossèn Anton exercia d’orador. El 31 d’agost del 1919 és una
data fonamental per Juneda atès que se celebren els primers Jocs
Florals dins dels actes de la Festa Major de la vila, acte fomentat
per una comissió de la qual Anton Navarro en formà part. Recordem
que aquest certamen literari fou creat a Tolosa de Llenguadoc per la
Sobregaya Companhia dels Set Trobadors l’any 1324. Els actes foren
presidits pel poeta lleidatà Magí Morera, per cert, casat amb
Eloïsa, una cosina d’Eugènia Lamarca, esposa del futur president
de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià. Curiosament, vencé
la Flor Natural el poeta Josep Carner amb “Ram de tres roses”. El
3 de setembre del 1919 Mossèn Anton guanya la Flor Natural als Jocs
Florals de Granollers amb el poema “Cançó de Maig”. L’1
d’octubre del mateix any abandonà per un temps el món polític i
cultural de Juneda per dirigir una escola catòlica de Mequinensa.
Quan podia retornava al poble que tant estimava, ni que fos per uns
mesos. L’estiu del 1920 decideix anar a Juneda per reposar. El 29
de juliol del 1920 propulsa els actes d’homenatge al dramaturg
Àngel Guimerà amb la descoberta d’una placa al seu nom a l’antic
carrer de la floresta amb el convit de l’autor, al qual va rebre
tot el poble a l’estació de tren i la representació de l’obra
“Maria Rosa” al Teatre Foment. El 4 de juliol del 1921 Mossèn
Anton es desplaça a Juneda a la cerca altre cop de repòs, l’estada
dura tot l’estiu.
Mossèn
Anton persistia amb la seva activitat, ara participava en els actes
de l’Associació Protectora d’Ensenyança Catalana el 29 de
juliol del 1922, juntament amb Francesc Macià i Magí Morera, a
Borges Blanques. Les actuacions s’esdevenen a l’escola que
dirigeix Mossèn Anton, que a la vegada és premiada. El setembre del
mateix any Mossèn Anton pronuncia una xerrada sobre literatura
contemporània al local de la Joventut Nacionalista de les Borges
Blanques, in situ, llegeix fragments d’un llibre que té en ment,
però que encara és un projecte: “De l’infinit poema” i que
veurà la llum uns mesos després. Rep l’Englantina i la Viola als
Jocs Florals de Lleida sota el pseudònim de Hug de Ribagorça, i a
la ciutat comtal assoleix la Flor Natural amb “Quan les pomes
floriran” i la Viola amb “Els camins sense camí”. Això el fa
assolir la distinció de Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de
Barcelona.
A
les acaballes del setembre del 1922 finalitzen les col·laboracions
de Mossèn Anton amb Juneda i els seus voltants a nivell presencial.
Tanmateix, continua vinculat amb la vila que tant adora i en la
mesura que sigui possible hi continuarà lligat i enviant poemes en
dies puntuals de celebracions, com mai tindrà un no per paraula si
li ofereixen de realitzar un escrit a pesar de les distàncies i si
és per a Juneda, la terra on tenia tants amics i part de la seva
família menys.
Transcorren
vuit anys sense que el nostre poeta editi cap recull poètic, emperò
el 16 de novembre del 1922 trenca aquest silenci i veu la llum “De
l’infinit poema”, amb un bon grapat de poemes inspirats a Juneda,
com per exemple, l’anomenat “El poema de les hortes” i d’altres
de les hortes de l’Urgell, o de les estades estiuenques al balneari
de Vallfogona de Riucorb. És a causa de la imparable activitat
política i cultural per les terres de l’Urgell que ha de reduir la
seva producció poètica entre els anys 1915 i 1923. S’apropà a
les idees estètiques del Noucentisme. La seva poesia ara es
caracteritzarà per ser més ideològica. D’aquest període són
els poemaris: “De l’infinit poema” (1922) i els que li
seguiran, “Roses i estels” (1925), “Medallons” (1927). El
setembre del 1923 esclata la Dictadura del general Primo de Rivera, i
desapareixen les petjades per conèixer la vida del nostre
protagonista, tampoc trobem cap pista en els principals periòdics
que en donaven fe com per exemple, El Ideal, El Pallaresa, de Lleida,
Sang Nova de Borges Blanques o Lo Pla d’Urgell de Bellpuig.
Literàriament parlant, cau un altre premi de la banda d’Anton
Navarro, aquest cop guanya un premi extraordinari als Jocs Florals de
Balaguer.
Se
sap que el 1924 es traslladà a Barcelona a la recerca d’un ambient
cultural més adient a les seves característiques. Viurà al carrer
Urgell número 92. Nogensmenys, Mossèn Anton pateix té algunes
discrepàncies amb el bisbat de Lleida, fet que possiblement va
accelerar aquest desplaçament. Allí exerceix tasques pastorals a la
parròquia de Sant Josep Oriol i també fa de capellà adjunt a
l’església de Nostra Senyora de Pompeia, emperò sense ésser-ne
mossèn de manera oficial. No atura per res les seves
col·laboracions, encara que ara més distanciades i per encàrrec,
per tant, encara podrem llegir els seus escrits a les publicacions:
L’Escut, Crònica Targarina, Segarra, Lleida, Vida Lleidatana,
Acció, Oc, entre d’altres. Tampoc abandona per res del món els
seus lligams amb el grup junedenc de Palestra. El 4 de maig del 1924
Mossèn Anton guanya l’Englantina i la Viola als Jocs Florals de
Barcelona, celebrats per raons polítiques a Tolosa de Llenguadoc,
curiosament, la població on s’originarà aquest certamen literari
al segle XIV.
A
la ciutat comtal s’incorporà a la penya literària del Café
Colón, entitat que presidia el mestre Francesc Matheu, amo i senyor
dels Jocs Florals de Barcelona fins al 1936. Col·labora en el
projecte d’Arxiu de Tradicions Populars presidit pel seu amic,
Valeri Serra i Boldú. Temps en què tradueix “Obra completa
d’Ausoni” (1924) juntament amb Carles Riba per a la Fundació
Bernat Metge. El 1925 apareix un nou poemari, “Roses i estels”,
que inclou tres poemes a tres amics junedencs i homenots de la vila
amb els quals va compartir nacionalisme, i promoure diferents actes
polítics i culturals dins de l’Associació Nacionalista Local:
“Cançó de goig momentani”, per a Josep Cornudella; “Cançó
de desesperança”, per a Lluís Olivé i “Clarificavit me...”,
per a Josep Maria Xammar.
Mossèn
Anton havia fet escola dins de la població de Juneda i aviat li
sorgiren un seguit de poetes deixebles seus: Joan Duch Arqués, Ramon
Bosch Bellmunt, Jacint Rosinach Figueres, o Pere Bellmunt Beà, entre
d’altres.
El
1929 el nostre poeta elogià amb uns mots el jove poeta Joan Duch i
Arqués, en motiu de la seva prematura mort al diari La Veu de
Catalunya. Amb ell havia compartit incomptables tardes de tertúlies
patriòtiques dins de l’Associació Nacionalista de Juneda i
moments d’intercanvis poètics a cal Torres. Segons Joan
Cornudella, Duch aprengué de Mossèn Anton Navarro a captar la
senzillesa de la paraula, la humanitat del paisatge, a encarar amb
simplicitat el tema amorós, a captar allò quotidià de la
ruralitat: l’esperança, la mort, la solitud, el desengany. És
l’any en què Mossèn Anton ens deleix amb el seu darrer poemari,
“Poema del Ribagorça” (1929), que parteix d’un fet natural, el
seguir el pas fluvial del riu la Noguera Ribagorçana.
Tot
i l’allunyament de Juneda, Mossèn Anton prosseguia col·laborant
amb la vila que li tenia el cor robat, enviant poemes des de
Barcelona per als programes de cada festa major que podia. Així
doncs, envia poemes com la “Perpetuïtat” (1934) o “Davant
d’una font” (1935). Dissortadament, aquest activisme cultural
arribà al seu desenllaç. Mossèn Anton traspassava el 26 de
desembre del 1936 a Barcelona, com a tantes vides truncades per
l’esclat de la guerra civil. Morí assassinat a conseqüència
d’uns grups incontrolats en l’esclat revolucionari dels primers
mesos de la Guerra Civil. Amb tan sols 69 anys. És indubtable la
seva gran aportació a la renaixença literària des de les terres
lleidatanes, juntament amb d’altres noms com Magí Morera, Josep
Estadella, Jaume Agelet i fent-la extensiva fins arreu de les
contrades catalanes,. Aquest deixeble de Jacint Verdaguer o de Joan
Maragall, ens parlava com a tants d’altres, des de la interioritat
de l’ànima, des del paisatge muntanyenc que tan bé coneixia, tot
emmirallat en una personalitat que es feia estimar perquè havia
arrelat en la gent de Juneda. Així mateix, el professor i poeta
Xavier Macià l’anomenava el poeta de la natura.
Mossèn
Anton Navarro va realitzar una grandiloqüent tasca sobretot per les
terres lleidatanes, i com no, Juneda, fent amics, gaudint de la vida
al poble, fent cultura i activisme quan el temps li permetia. Fou un
veritable rodamon dels premis literaris, on gairebé sempre on es
presentava aconseguia esser-ne guardonat. D’un home que ens llegà
poemes, tertúlies literàries, comunicacions, quaderns de cançons
escolars com “Cantos escolares”, no deixà de col·laborar en
revistes com Catalunya, La Falç, Lo Pla d’Urgell, Vida Lleidatana,
entre d’altres, i que de ben segur, i si els esdeveniments de la
maleïda guerra li haguessin permès s’hagués convertit en un dels
poetes més excepcionals de la literatura catalana contemporània,
per si algú ho dubta, a l’alçada de tants altres i tot i ja ésser
un dels capitostos de la renaixença catalana des de les terres
lleidatanes, bastint uns versos d’innegable qualitat, altrament,
com clamava el filòleg Joan Cornudella en el moment del seu traspàs
ja havia assolit la seva plenitud poètica. A través de la
trajectòria del poeta per Juneda podem conèixer la realitat del
moment per les entitats culturals i polítiques de la població en
els quals participava i dels principals esdeveniments d’aquella
època, que contrasta amb les poques fotografies que tenim del poeta.
Mor l’home, emperò, no l’obra, recentment, el Consell Comarcal
de l’Alta Ribagorça n’ha editat una “Llibreta poètica
il·lustrada” (2017), que inclou dotze poemes del poeta il·lustrats
per Sebastià Jordà per commemorar els cent cinquanta anys del seu
naixement a Vilaller, i divulgar alguns dels seus poemes entre els
més joves, sobretot entre els participants del Premi de narrativa
infantil i juvenil Anton Navarro per obrir-los horitzons poètics,
d’aquest home detallista poèticament parlant, un descriptor de
muntanyes, avets, estanys, les flors muntanyenques, els salts
d’aigua, els xaragalls, les ermites, el rossinyol, els fallaires,
els pastors, els cirerers, les oliveres... als quals ha dedicat
versos, d’una poètica que copsa allò terrenal dels llocs on va
viure i per on va passar, amb senzillesa i autenticitat, d’una
manera sincera i directa, planera, ancorat en la renaixença
literària, i que com hem dit, va estar molt lligat a Juneda tot i no
ser-ne fill. Mossèn Anton Navarro, sacerdot, poeta, educador i
activista cultural, fou un tòtem de la seva època. A l’alçada
dels grans poetes de la nostra literatura. Us convido a cercar els
seus poemes, d’aquest homenot enamorat de la muntanya.
Josep
Maria Corretger Olivart
Març
del 2018
*Tast
poètic:
PROFECIA
DEL CIRERER
Per
a Lluís Noguera
Flor
de neu al març geliu,
i
a l’abril, de mel i rosa,
el
cirerer canta i riu
dintre
l’horta lluminosa.
De
la flor rosada i blanca
brollaran
els rics tresors,
i
el dolç maig a cada branca
penjarà
milers de cors.
Vindran
els ocells cantaires,
vindran
infants i captaires,
a
la flòria del convit,
i
a ple juny les caderneres,
de
la sang de les cireres,
en
tindran vermell el pit.
(Inclòs
a “Llibreta poètica il·lustrada, 2017)
CANÇÓ
DEL GOIG MOMENTANI
Per
a Josep Cornudella
Ara
tinc un amor,
ara
tinc una vida,
ara
tinc en mon cor
una
dolça ferida,
i
en el pit la dolçor
d’una
bresca exquisida
i
en els ulls la claror
d’una
estrella florida.
Més
demà, orb i mut,
restarà
en solitud
mon
cor las que ara canta
i,
mig vida i mig mort,
sols
tindré per record
la
ferida sagnanta.
(Dins
“Rosa i estels”, 1925)
A
LA FONT DEL ROSSINYOL
A
la font del rossinyol,
em
plau anar-hi tot sol
en
morir el dia,
tot
sol pel secret camí,
car
ja porto dins de mi
la
companyia.
L’aigua
dolça de l’amor
des
dels llavis fins al cor
mon
ser arbora,
i
mon somni aixeca el vol
escoltant
el rossinyol
que
canta i plora.
(Dins
“De l’infinit poema” (1922)
[Poema
inspirat en una font de Vallfogona de Riucorb]
*BIBLIOGRAFIA:
-DIVERSOS,
(1994). “Antologia de poetes junedencs”,
a cura de Joan Cornudella Olivart, Pagès Editors, Lleida.
-CORNUDELLA
OLIVART, Joan, “Mossèn Anton Navarro i els Jocs Florals d’Agramunt
de l’any 1912”, versió digital.
-NAVARRO,
Mossèn Antoni, (1994). “Pla i muntanya. Antologia poètica”,
edició a cura de Joan Cornudella i Xavier Macià, Garsineu Edicions,
Tremp.
-NAVARRO,
Mossèn Antoni, (2017), “Llibreta poètica il·lustrada”, Consell
Comarcal de l’Alta Ribagorça.
(Imatges extretes de: Arxiu Diocesà de Lleida, Todocolección i Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça)
!!EXERCICIS:
1. Esmenta cinc aspectes destacats de la vida i obra de Mossèn Anton Navarro.
2. Cerca un poema de Mossèn Anton Navarro i comenta'n la seva temàtica.
3. En què es basava la poètica de Mossèn Anton Navarro?
4. Podem incloure la poètica de Mossèn Anton Navarro en algun moviment literari? Quin? Per què?
5. Explica què eren eren els Jocs Florals i quina era la seva finalitat.
