A través de la poesia, és a dir, mitjançant el vers,
expressem els sentiments, idees i emocions. El llenguatge poètic crea un vincle
entre la forma i el contingut del poema. Per forma, entenem la disposició de
les paraules en els versos i les combinacions dels versos en estrofes. Els
poemes produeixen un efecte estètic per la seva significació, així com també,
per la musicalitat que generen en ser llegits. La musicalitat és la suma del
metre, el ritme i la rima.
.El metre
Qualsevol vers es caracteritza pel nombre de síl·labes i
l’accent. En català, les síl·labes es compten fins a la darrera síl·laba
tònica, encara que el vers finalitzi en paraula plana o esdrúixola.
A l’hora de comptar les síl·labes d’un vers, cal observar
si hi ha vocals que estan en contacte, si això és dona, cal veure quin dels
següents fenòmens es produeix:
-Sinalefa:
És quan es fusiona la vocal final d’una paraula i la
primera de la següent, d’aquesta manera es pronunciaran en una sola síl·laba
rítmica.
Ex:
Menjo amb deliri i neguit.
-Elisió:
És la supressió de la vocal final àtona d’un mot davant
la vocal inicial d’un altre mot. Succeeix, per exemple, quan una vocal neutra a
final de mot queda absorbida per la vocal següent, o bé quan dues vocals
neutres es redueixen a una.
Ex:
Que es veu en la llunyania.
-Hiat:
És la pronunciació separada de dues vocals en contacte,
l’última d’una paraula i la primera de la següent, que haurien de pronunciar-se
en la mateixa síl·laba. Aquest fenomen apareix habitualment en la poesia
medieval.
Ex:
Que havia
viscut mil batalles.
La cesura és una pausa mètrica que trobem a l’interior
d’un vers de més de vuit síl·labes. Aquesta divideix el vers en dues parts, i
cadascuna s’anomena hemistiqui.
.Tipus de versos
Segons el nombre de síl·labes que té un vers, s’anomenen
de la següent manera:
-Trisíl·labs: tres síl·labes
-Tetrasíl·labs: quatre síl·labes
-Pentasíl·labs: cinc síl·labes
-Hexasíl·labs: sis síl·labes
-Heptasíl·labs: set síl·labes
-Octosíl·labs: vuit síl·labes
-Enneasíl·labs: nou síl·labes
-Decasíl·labs: deu síl·labes
-Hendecasíl·labs: onze síl·labes
-Alexandrins: dotze síl·labes
N.B. Recorda que els versos hendecasíl·labs tenen 11 síl·labes
i els alexandrins 12. Són els dos versos que causen confusió per la seva
denominació als estudiants.
.El ritme
Tots els versos que apareixen en un poema tenen un efecte
rítmic. Aquest ritme s’aconsegueix mitjançant la repetició successiva d’un
element d’un vers: l’alternança de síl·labes tòniques i àtones, o amb l’ordre i
la successió d’accents tònics, pauses o cesures en el vers.
Si ens fixem en el ritme accentual de la combinació de
síl·labes, podem trobar els següents:
-Iambe: combinació de
síl·laba àtona i tònica: A+T. Ex: se’n va per tu.
-Troqueu: combinació de
síl·laba tònica i àtona: T+A. Ex: marxa ràpid.
-Dàctil: segueix l’ordre de
síl·laba tònica-àtona-àtona: T+A+A. Ex: línia mètrica.
-Amfíbrac: combina la síl·laba
àtona-tònica-àtona: A+T+A. Ex: abisme sinistre.
-Anapest: combina la síl·laba
àtona+àtona+tònica: A+A+T. Ex: El cambrer respirà.
N.B. Empra una regla mnemotècnica per tal de recordar-ho:
Iambe, troqueu, dàctil, amfíbrac, anapest. (itrodaamana)
Iambe (AT), troqueu (TA), dàctil (TAA), amfíbrac (ATA),
anapest (AAT).
.La rima
És quan trobem repetició total o parcial dels sons al
final dels versos. Quan un vers té la mateixa sonoritat porta la
mateixa lletra, i quan la té diferent, porta la lletra de l’alfabet nova que
segueix i que no ha aparegut encara. Podem trobar dos tipus de rima:
-Assonant: (sons
vocàlics)
Es repeteixen sons vocàlics al final de cada vers a
partir de la darrera vocal tònica. S’indica amb una lletra en minúscula si són
versos d’art menors (menys de nou síl·labes), i en majúscula si són d’art major
(mínim nou síl·labes).
-Consonant:
(sons vocàlics i consonàntics)
Quan coincideixen els dos últims sons vocàlics i
consonàntics a partir de l’última vocal tònica. L’assenyalem amb les lletres de
l’alfabet escrites en minúscula si són versos d’1 a 8 síl·labes, i en minúscula
si tenen 9 o més síl·labes. Alerta! en castellà el verso alejandrino té 14
síl·labes.
N.B. Quan un vers no té rima és diu que és blanc o vers
lliure.
(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua
catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)
(Ampliació: Josep Maria Corretger)
(Imatge extreta de: Betevé)
EXERCICIS:
1.
Explica amb un exemple la diferència entre sinalefa i elisió.
2.
Digues si són certes o falses les següents afirmacions:
-Un vers blanc té rima assonant.
-Els versos de catorze síl·labes són els alexandrins.
-En la musicalitat d’un poema hi intervenen el metro,
el ritme i la rima.
-El ritme dàctil segueix la seqüència T+A+A.
-Hiat és quan s’uneixen dues vocals formant un
diftong.
-Si una estrofa té la seqüència: A,B,B,a. Vol dir que
tots els versos són d’art major.
3.
Assenyala on es produeix la cesura en el present vers i justifica per què.
Mon desig s’enlaira al vol! Qui més ho volgués.
4.
Compta les síl·labes mètriques dels següents versos del poema “El riu”, de
Mercè Rodoreda.
Avar
dels meus peixos rosa,
la
fulla que el vent em posa
damunt
el llom me l’enduc.
5.
Realitza la rima de l’estrofa anterior. Compta les síl·labes, escriu la rima i
digues si els versos són d’art major o menor.
6.
Reforç i ampliació: cerca en un llibre o per la xarxa un poema i realitza la
rima, esmenta si els versos són d’art major o menor, i assenyala una sinalefa,
una elisió i un hiat.
7.
Realitza un esquema d’aquesta fitxa de la poesia.
8.
Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats sobre la poesia.
Comenta les dificultats que t’han sorgit i per què. Com les has resoltes? Si
un/a company/a de classe escriu aquí una cosa que no ha entès, i tu ho saps, li
pots respondre.
