divendres, 13 de juliol de 2018

Ramon Llull. Adreçat a 3r i 4t d'ESO i Batxillerat

En l’edat mitjana només podíem trobar rastre de les llengües romàniques de manera oral. No fou fins uns segles més tard, després del seu naixement que es varen trobar mostres escrites. Així doncs, els primers textos escrits en català daten del segle XII o de principis del XIII. És en aquest darrer segle que el català va anar agafant embranzida i es va consolidar com a llengua de cultura, tot gràcies a la mà i pensament de Ramon Llull.
Aquest homenot, Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232- Tunis 1316), amb l’objectiu de defensar i difondre la fe cristiana va escriure fins a 250 obres en què divulgava aquesta doctrina. Eren tant obres de narrativa, com de poesia, ara bé, va conrear diversos temes: ciència, filosofia, medicina, teologia, entre d’altres i ho va fer mitjançant diferents llengües: el català, l’àrab, el llatí i el provençal, amb la finalitat de traslladar el seu pensament al màxim de gent.
Llull va portar la llengua catalana a un nivell superior, atès que, fou el primer autor que emprà el català per escriure sobre temes filosòfics i científics, ja que fins aleshores, només s’havia escrit en llatí obres d’aquestes temàtiques. Això el portà a inventar-se paraules noves, i a la vegada, augmentà el lèxic de la llengua catalana. Alhora va desenvolupar un nivell de prosa amb la qual podia expressar conceptes i pensaments que fins aquell moment només s’havien pogut expressar en llatí. D’aquí que se’l consideri un creador i renovador de la llengua.
Algunes de les seves obres més destacades són: Llibre d’Amic e Amat, un diàleg de tipus místic, Llibre de les meravelles, obra de narrativa, Gentil, en prosa filosòfica, Blanquerna, obra de narrativa i Cant de Ramon, de poesia, en són una petita mostra.


!Pots visualitzar aquest film documental sobre la vida de Ramon Llull:
(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)
(Imatge extreta de: enllullat.cat)

!!EXERCICIS:
  1. Esmenta quan es troben les primeres mostres de català escrit.
  2. Qui era Ramon Llull i quin era el seu propòsit literari?
  3. Ramon Llull va escriure molt, amplia les seves obres i classifica-les per temàtiques.
  4. Per què es diu que Ramon Llull és el creador de la prosa catalana?
  5. Què va innovar Ramon Llull en l’escriptura i que no s’havia fet fins aleshores?
  6. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:
-Els primers textos escrits en català els trobem al segle XIII.
-La principal llengua que va emprar Ramon Llull va ser el català.
-Ramon Llull va escriure sobre multitud de temàtiques.
-Llull va ser el primer que va escriu sobre temes filosòfics i científics en català.
-Ramon Llull fou un renovador de la llengua catalana.
  1. Esmenta el gènere de les següents obre literàries.
Llibre d’Amic e Amat, Llibre de meravelles, Gentil, Blanquerna, Cant de Ramon.
  1. Podríem considerar Llull un humanista? Per què? Raona la teva resposta.
  2. Cerca un petit fragment d’una obra de Ramon Llull i comenta’l.
  3. Crea un punt de llibre sobre la figura i obra de Ramon Llull.
  4. Amplia la vida i obra de Ramon Llull. Fes una petita ressenya d’un màxim de deu línies.
  5. Realitza una presentació digital amb el més destacat de la vida i obra de Ramon Llull. Posa fotografies. Si cal revisa l’escrit del blog sobre com fer una exposició a l’aula.




dimarts, 10 de juliol de 2018

Els sinònims i els antònims. Adreçat a l'ESO

.Els sinònims
Són els mots que tenen un significat similar o gairebé idèntic, per això es poden intercanviar dins de l’oració sense que es modifiqui el sentit de la frase.
Exemples:
afligit, pertorbat, torbat, emocionat, commòs.
remetre, perdonar, agraciar.
Si emprem correctament els mots sinònims això ens millora l’expressió escrita i evita repeticions innecessàries, tanmateix, sempre caldrà mirar el context perquè les dues paraules no sempre tindran el mateix significat, és a dir, que vulguin dir exactament el mateix sense variar el sentit de l’oració.
Exemples:
castigar i condemnar són mots sinònims, emperò no són exactament intercanviables en totes les oracions.
-El van haver de castigar perquè no va fer bé els deures.
-El van haver de condemnar perquè no va fer bé els deures.
En aquesta segona oració l’ús del mot condemnar no és correcte i exagera el significat.

.Els antònims
Són els mots que tenen significats contraris, oposats. Un exemple clar el trobem en els adjectius, però també en podem trobar en d’altres categories gramaticals.
Exemples:
babau / llest; ample / estret; petit / gran

La formació dels antònims
Si al davant del mot posem algun dels següents prefixos:
a-, anti-, des-, in-, im-, il-, ir- formarem antònims.
a + típic: atípic
a + rítmic: arítmic
des + abrigar: desabrigar
im + madur: immadur
im + pacient: impacient
il + legal: il·legal
ir + racional: irracional
Aquesta llista de prefixos no és tancada, n’hi ha molts més!!!

!Coneix una eina que t’ajudarà a conèixer més sinònims:

(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)
(Imatge extreta de: David Martín Surroca wordpress)


!!EXERCICIS:
  1. Comenta la utilitat que tenen els sinònims i els antònims en l’escriptura d’un text.
  1. Llegeix les dues oracions i justifica si els dos mots en cursiva són sinònims o no i perquè. Són exactament intercanviables en l’oració sense modificar-se el sentit?
          -Es va haver d’abrigar perquè feia molt fred aquell matí.
          -Es va haver de resguardar perquè feia molt fred aquell matí.
  1. Cerca un sinònim per als mots en cursiva de cada oració.
-La setmana propera ha d’anar a un casori.
-No sabia qui era l’actor d’aquella pel·lícula.
-Tot seguit va poder escoltar-se un clàxon.
-El meu amic conversava sense parar.
-Avui al vespre no estava afamat.
-Tenia càrregues que fer de casa.
-Era un somni etern superar el nivell B2 d’anglès.
  1. Pensa un antònim per als mots:
avar, consolar, crueltat, crítica, fértil, fort, gran, valent, joventut, naixença, obert, obrir, paradís, pelut, perjudicial, plorar, posar, públic, legítim, merescut, mòbil.
  1. Explica breument la diferència que hi ha entre cada parella de paraules:
anunciar / comunicar; dir / afirmar; ensenyar / ensinistrar; grup / col·lecció
  1. Redacta tres oracions per a cada mot d’aquest triumvirat.
mentider – falsificador – fals
meravellós – espaterrant – sorprenent
mes – sou –remuneració
meditar – calcular – pensar
  1. Fes parelles de mots sinònims d’aquesta enumeració de paraules.
moral, molt, interminable, interrompre, nuca, copiar, companyia, comerç, assumpte, aprovació, alegre, atzar, força, inacabable, ètica, reproduir, suspendre, coll, sort, afer, negoci, divertit, societat, acceptació.
  1. Esmenta quin és el mot intrús del següent llistat de mots.
  1. augmentar: acumular, disminuir, alçar, endevinar
  2. bola: tassa, mentida, veritat, llufa
  3. capaç: inapte, idoni, espai, escaient
  4. clement: benèvol, benigne, rigorós, introvertit
  5. conegut: secret, seguidor, sabut, notori
  6. eixerit: trempat, espavilat, toix, reflexiu
  1. Aparella els mots antònims d’entre les següents paraules.
esperançador, espavilat, exacte, evacuar, exageració, famós, famolenc, feina, feixuc, gràcia, somni, just, desgràcia, hàbil, injust, oci, fart, insomni, desconegut, desanimador, mesura, totxo, ocupar, incert.
  1. Amplia el llistat de prefixos per a formar antònims amb vuit més.
  1. Inventa un exercici o una gamificació per tal de treballar els sinònims i els antònims a l’aula.
  1. Comenta què has après amb el treball en aquesta fitxa dels sinònims i dels antònims. Per a què et serà útil? Com pots aprendre més mots sinònims i antònims?




dissabte, 30 de juny de 2018

Corb blanc, corb negre. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


CORB BLANC, CORB NEGRE

Conte tradicional d’Alaska


Abans que existissin les estrelles, els planetes, el sol i la lluna, el món era un lloc fosc i quasi deshabitat. Els pocs humans vivien reclosos a les muntanyes. Entre aquests, una parella d’indis que no tenien fills i que custodiaven tres baguls que els déus els havien prohibit obrir.

Però vet aquí que un dia passà per allí un corb blanc -en aquells dies, els corbs eren blancs com la neu- i tingué tanta curiositat per aquells baguls que es convertí en un nen acabat de néixer. Començà a plorar a la porta de la borda dels indis, que es quedaren amb el nen. Al cap d’uns anys, el fill demanà al seu pare que obrís els baguls. El pare es negà, però el noi insistí tant que...

Del primer bagul sortiren la lluna i milers d’estrelles. Del segon, els planetes, i del tercer, el sol. Però de nou el fill es convertí en corb i el seu pare se sentí enganyat. Començà a perseguir-lo per la cabana, emperò les seves plomes s’impregnaren de sutge i quedaren molt negres. I així han estat els corbs des de llavors i per sempre. Però quan el pare s’adonà que al món hi havia molta més llum i vida, comprengué al seu fill-ocell i el perdonà.


(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.131 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: XTEC)


!!EXERCICIS:
1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món?

2. Què tenien els indis i que els déus els havien protegit obrir? Se sap el per què?

3. Com sorgeixen la lluna, els planetes i el sol?

4. Quin és l’origen dels corbs negres segons el conte?

5. Explica el significat dels següents mots:
reclosos, borda, impregnaren, sutge.

6. Corregeix els errors ortogràfics que vegis en els mots que venen a continuació:
desde:
montanyes:
baúl:
mil·lers:

7. Què et transmet el conte «Corb blanc, corb negre»? Sensacions? Idees? Pensaments?

8. Inventa un conte de cent a cent cinquanta paraules i del qual es pugui extraure alguna moralitat per al nostre dia a dia.

9. Investiga i explica la simbologia que té el corb. És vist com a positiu o negatiu? Per què? Raona la teva resposta.

10. Amb la lectura d’aquest conte hem vist que la natura amaga meravellosos misteris. Explica’n un.

dimecres, 27 de juny de 2018

Tatú i la seva capa de festa. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


TATÚ I LA SEVA CAPA DE FESTA

Basat en el conte tradicional de Bolívia

Cada Nadal els animals del bosc celebraven una festa al voltant d’un llac, sota la lluna plena. Com que la data s’apropava, Tatú, l’armadillo, començà a teixir-se una capa per a tan especial ocasió. Un matí se li apropà una guineu i li preguntà que feia. Tatú li respongué que es teixia una capa per a la festa i que el deixés en pau perquè no tenia temps per a parlar. La guineu li digué que mai finalitzaria la capa perquè la festa era la mateixa nit i encara havia de recórrer diversos quilòmetres per arribar al llac.

Tatú s’havia equivocat de data, així és que començà a teixir a gran velocitat. Amb les presses se saltà molts punts i la capa li quedà una mica fluixa, però se la posà i emprengué el camí. El punt de la capa començà a cedir fins que Tatú s’entrebancà i caigué en un toll de llot. Emperò continuà caminant sota el sol, que en poques hores féu que el fang s’assequés i convertís la capa en una espècie de segona pell d’un color especial i plena de bonics dissenys. Quan Tatú arribà a la festa, tots es quedaren enlluernats davant tan original abillament i el felicitaren per aquest. Des de llavors, els armadillos no es trauen les seves capes ni per dormir.




(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.130 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: La educación formal)


!!EXERCICIS:
1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
2. Per què l’armadillo no vol que la guineu la distregui de la seva empresa?
3. Què comenta la guineu a l’armadillo?
4. Amb quin inconvenient es troba Tatú?
5. Cerca el significat dels següents mots o expressions:
armadillo, amb les presses, entrebancà, llot.
6.Corregeix les formes següents incorrectes en català:
-tenia que/de: 
-es donà compte de:
-per què (explicació/resposta): 
-És mirava al mirall:

7. Aquest conte d’arreu del món prové de Bolívia. Cerca informació sobre aquest país: situació geogràfica, nombre d’habitants, bandera, moneda, tradicions culturals, receptes culinàries conegudes i esmenta algunes persones famoses. Realitza una petita presentació a classe.

8. Explica la frase següents i que està vinculada a la narració del conte:
-És possible que si confiem en la nostra personalitat i en el nostre instint, en lloc de guiar-nos per les modes, arribem abans a l’èxit.

9. Opinió: t’agrada seguir les modes en la manera de vestir? O bé, prefereixes comprar-te la roba que et sembla indiferentment si és més o menys moderna? Per què? Raona la teva resposta.

10. Expressa la teva opinió o sensacions que t’han vingut a la ment durant la lectura de «Tatú i la seva capa de festa». Què t’ha semblat aquest conte? T’ha captivat? Per què?



diumenge, 24 de juny de 2018

La plaça del Diamant. Fragment literari. Adreçat a Batxillerat




En Quimet m’havia dit que ens trobaríem a dos quarts de quatre i no va venir fins a dos quarts de cinc; però no li vaig dir res perquè vaig pensar que potser l’havia entès malament i la que s’havia equivocat era jo i com que ell no va dir ni mitja paraula d’excusa... Ni vaig gosar dir-li que els peus em feien mal de tant estar dreta perquè duia sabates de xarol, molt calentes, i que un jove s’havia pres llibertats. Vam començar a pujar amunt sense dir-nos ni una trista paraula i quan vam ser a dalt de tot em va passar el fred i la pell se’m va tornar a fer llisa com sempre. Li volia explicar que havia renyit amb en Pere, que tot estava llest. Ens vam asseure en un banc de pedra en un racó perdut, entre dos arbres fins de fulla, amb un merlot que pujava de baix, anava d’un arbre a l’altre fent un crit petit, una mica enrogallat, i estàvem una estona sense veure’l fins que tornava a sortir de baix quan ja no hi pensàvem i sempre feia el mateix. Sense mirar-lo, per la cua de l’ull, veia en Quimet que mirava les cases, petites i lluny. A l’últim va dir, no et fa por, aquest ocell?

Li vaig dir que m’agradava molt i ell em va dir que els ocells negres, encara que fossin merlots, la seva mare sempre li havia dit que portaven desgràcia. Totes les altres vegades que amb en Quimet ens havíem trobat, després del primer dia a la plaça del Diamant, la primera cosa que em preguntava, tirant el cap i el cos endavant, era si ja havia renyit amb en Pere. I aquell dia no m’ho preguntava i jo no sabia de quina manera començar a dir-li que ja havia dit a en Pere que, amb mi, no podia ser. I em sabia molt greu d’haver-li-ho dit, perquè en Pere s’havia quedat com un llumí quan, després d’haver-lo encès, el bufen. I quan pensava que havia renyit amb en Pere sentia una pena per dintre i la pensa em feia adonar que havia fet una mala acció. Segur: perquè jo, que de dintre sempre havia estat molt natural, quan em recordava de la cara que havia fet en Pere, sentia la pensa dolenta molt endins, com si al mig de la meva pau d’abans s’obrís una porteta que tancava un niu d’escorpins i els escorpins sortissin a barrejar-se amb la pena i a fer-la punxent i a escampar-se’m per la sang a fer-la negra. Perquè en Pere, amb la veu escanyada i les nines dels ulls amb el color entelat que li tremolava, em va dir que li havia desfet la vida.

(Fragment extret del capítol II)

Rodoreda, Mercè. (1982). La plaça del Diamant, Edicions 62, Barcelona.


(Imatges extretes de: Todocoleccion i Prezi)

!Realitza un viatge ràpid pels capítols més destacats de la vida de Mercè Rodoreda:


!!EXERCICIS:

1. Contextualitza el present fragment de l'obra de "La plaça del Diamant" dins de l'obra. Què ens relata Rodoreda? Quines conseqüències es poden generar i per què?

2. Visualitza la presentació en prezi o realitza una cerca per la xarxa i escull cinc aspectes destacats de la vida i obra de l'autora.

3. Cerca un altre fragment de "La plaça del Diamant" que t'hagi agradat i enganxa'l aquí. Cita el capítol del qual l'has extret.

4. Si algun alumne ha enganxat algun fragment a l'exercici anterior, comenta'l.

5. Explica el significat de: xarol, merlot, renyir, pensa.

6. Contextualitza les següents expressions dins del text. Per què es diuen? A què es refereixen?

-"Segur: perquè jo, que de dintre sempre havia estat molt natural".

-"de xarol, molt calentes, i que un jove s’havia pres llibertats".

7. Qui ens explica aquest fragment? En quina persona ho fa? Demostra-ho amb exemples.

8. Busca un fragment d'una obra en prosa, poesia o teatre que t'hagi fascinat, enganxa'l i escriu la seva referència a sota.

9. Tens passió per les arts? Realitza un punt de llibre sobre Mercè Rodoreda o sobre alguna de les seves obres emblemàtiques.

10. Escull una obra del catàleg de Mercè Rodoreda i realitza una ressenya de vuit a quinze línies.

dijous, 21 de juny de 2018

El cant de la cigala. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom



EL CANT DE LA CIGALA

Basat en el conte tradicional de Guatemala

Una cigala volia casar-se, així que cantava nit i dia per a atraure algun pretendent. Però de tant cantar patí un esgotament tan gran que es quedà adormida molt de temps. Mentrestant, els animals del bosc vigilaren per tal que ningú despertés a la seva cantant preferida. Fins que un petit insecte es posà a cantar:

-«Petitó, petitó».

La cigala despertà i immediatament sabé que aquell era l’amor de la seva vida. Així és que el petitó i la cigala es juraren amor etern. I tots els dies entonaven a duet la mateixa cançó:

-«Petitó, petitó...»

Després d’un any, els animals del bosc estaven desesperats amb tant petitó i no entenien que la seva cantant preferida s’hagués casat amb aquell inepte que només coneixia una cançó. Idearen un pla: tots els dies el petitó creuava a l’altra riba del riu a la cerca d’aliment, així és que quan l’aranya passà pel seu costat li féu la traveta i el petitó caigué en la seva tela. La cigala començà a inquietar-se perquè el seu amor no retornava i començà a cantar amb tanta força que se li inflà el ventre i... poc! Des de llavors es diu que les cigales quan estan enamorades canten fins que rebenten.



(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.129 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: Contes del món)


!!EXERCICIS:
1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món amb les teves paraules.
2. Com la cigala troba l’amor de la seva vida?
3. Cerca el significat de: cigala, inepte, inquietar-se, rebenten.
4. Explica la diferència que hi ha entre «tan» i «tant».
5. Busca cinc adjectius que apareguin al conte.
6. Contextualitza la present frase dins de la història. Què significa i per què es diu?
«Des de llavors es diu que les cigales quan estan enamorades canten fins que rebenten».
7. Descriu els protagonistes d’aquest conte d’arreu del món?
8. Expressa l’opinió sobre aquest conte d’arreu del món. T’ha agradat? Per què?


dilluns, 18 de juny de 2018

El nombre del substantiu i de l'adjectiu. Adreçat a tothom


Els substantius i els adjectius presenten una variació de nombre, així doncs, els podem trobar en singular o en plural. El plural tant dels noms com dels substantius es forma de dues maneres diferents:

1. Afegint -s o bé -os al singular.

SINGULAR + S = PLURAL
Ex:
noi / nois; mare / mares; cabell / cabells; pastor / pastors; groc / grocs; avorrit / avorrits;
suau / suaus...

2. Quan el singular acaba en -a àtona, el plural es fa amb -es:
Ex:
casa / cases; sabata / sabates; trista / tristes; nova / noves...

Això genera una sèrie de canvis ortogràfics:
-ca----→ -ques : roca / roques; boca / boques; bonica / boniques; rica / riques...
-ja----→ -ges: barreja / barreges; platja / platges; boja / boges; flonja / flonges...
-ga---→ -gues: piga / pigues; arruga / arrugues; groga / grogues; poruga / porugues...
-ça---→ -ces: plaça / places; balança / balances; dolça / dolces...
-gua--→ -gües: aigua / aigües; piragua / piragües; ambigua / ambigües...
-qua--→ pasqua / pasqües; obliqua / obliqües...

3. Molts mots aguts acabats en vocal afegeixen -ns al plural.
Ex:
mà / mans; cosí / cosins; porró / porrons; petitó / petitons; italià / italians; gironí / gironins...

4. Els mots masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix, tx, formen el plural afegint -os al singular:
Ex:
pis / pisos; braç / braços; reflex / reflexos; peix / peixos; despatx / despatxos; seriós / seriosos; fluix / fluixos; dolç / dolços; fix / fixos.

5. Podem trobar casos de duplicació de la essa.
Ex:
fracàs / fracassos; accés / accessos; pastís / pastissos; arròs / arrossos; barnús / barnussos;
gras / grassos; ros / rossos; rus / russos...

6. Trobem substantius que acaben amb -s que són invariables, tant per al masculí com per al femení.
Ex:
temps: el / els temps; el / els fons; el / els llapis; el / els cactus...

7. Hi ha mots que tenen una doble forma per al plural, és a dir, que tindran un plural acabat en -s o bé en -os. Tanmateix, tot i tenir una doble forma per al plural, en català estàndard es recomana emprar la forma -os atès que és més audible.
-sc, -st, -xt, -ig ---------------→ + s / + os
Ex:
discs / discos; frescs / frescos...
gusts / gustos; llests / llestos...
texts / textos; mixt / mixtos...
passeigs / passejos; lleigs / lletjos...

8. Els adjectius d’una terminació també tenen una terminació per al plural, i els adjectius de dues terminacions també tenen dues terminacions per al plural, amb l’excepció dels que acaben en -aç, -iç, -oç. Veiem alguns exemples:
Ex:
amable / amables; jove / joves;
llis / llisa / llisos / llises; curt / curta / curts / curtes;
eficaç / eficaços / eficaces; veloç / veloços / veloces


!Per reforçar i ampliar:

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: google imatges)


!!EXERCICIS:

1. Aporta dues regles de la fitxa que has de recordar per tal d’escriure bé el nombre de l’adjectiu i del substantiu. Escriu dos exemples de cada.

2. Escriu el plural dels mots següents:
barreja boja, ungla llarga, gos petitó, passadís estret, llapis eficaç, esquinç dolorós, rus esvelt, samarreta groga, pasqua agradable, piragua fluixa, gust fi, equació avorrida, accés oblic, aigua tèbia.

3. Esmenta quins adjectius són d’una terminació i quins de dues.
Barreja, dolç, fluix, disc, gust, fixos, suau, passeigs, content, llis, alegre, realista, interessant, gentil.

4. Posa una -a o una -e als adjectius finals.
-El peu esquerr__ / -La mà esquerr__
-Un forat negre__ / -Una taca negr__
-Un cavall jov__ / -Una euga jov__
-Un país pobr__ / -Una casa pobr __
-Un tacte aspr__ / -Una llengua aspr__
-Un concert algr__ / -Una cançó alegr__
-Un so neutr__ / -La vocal neutr__
-Un concursant febl__ / -Una persona febl__

5. Canvia el gènere dels sintagmes nominals següents:
oncle tafaner: veí covard:
escombriaire europeu: rei amable:
monjo estricte: pare trist:
actor seriós: arqueòleg elegant:
duc agressiu: lleó generós:
cavall lleig: cosí veloç:

6. Escriu el plural dels substantius següents:
temps, porró, balança, fons, pasqua, llapis, musulmà, cactus, bíceps, boca, arruga, germà, taronja, piragua, pinça, ambigu, fix, avorrit, paral·lela, rus, llegum, senyal, genuïna, accés, barnús, llapis, fracàs.
7. Completa la tira de masculí plural i femení singular i plural d’aquests adjectius de dues terminacions:
seriós:
gras:
indecís:
tranquil:
boig:
tebi:

8. Canvia el nombre dels sintagmes següents:
gos verd: pebrot petit:

pany espatllat: taula coixa:

pagès xerraire: cabra dòcil:

cotxe fluix: text confús:


9. Autoavalua’t: esmenta amb quines dificultats t’has trobat mentre has treballat aquesta fitxa. Què t’ha costat més i què menys i per què?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;