.EL COMPLEMENT ATRIBUTIU
L’atribut
és un complement que indica una qualitat o estat del subjecte. Està vinculat a
un verb de tipus copulatiu (ser / ésser, estar, semblar, parèixer) i acostuma a
concordar amb el subjecte en gènere i nombre. No és compatible amb el
complement directe, atès que, els verbs copulatius són intransitius, no
requereixen un CD.
Ex:
-El
cotxe és ràpid. -Els cotxes són ràpids.
El cotxe: subjecte Els cotxes:
subjectes
ràpid:
atribut ràpids: atribut
En una
oració el podem reconèixer perquè:
1. Apareix
amb els verbs copulatius: ser/ésser, estar, semblar i parèixer.
Ex:
-La
Marta és / està / sembla amable.
Verb
copulatiu: és / està / sembla.
Compte:
No sempre
que en una oració trobem els verbs ser
i estar hi ha d’haver per força un
atribut. De vegades, aquestes verbs arrosseguen al
seu darrere complements circumstancials de lloc. Aquests complements
es
reconeixen perquè se substitueixen per “hi”.
Ex:
-Quan
feia mal temps, tots estàvem a recer.
a
recer: cc lloc
-Quan
feia mal temps, tots hi estàvem.
hi:
cc lloc
2. Sovint
concorda en gènere i nombre amb el subjecte.
Ex:
-En
Joan és elegant. / -Les noies són elegants.
En
Joan: subjecte Les noies:
subjecte
simpàtic: atribut elegants: atribut
3. No pot aparèixer juntament amb el complement directe.
Es pot substituir pels pronoms següents:
|
|
Davant del verb |
Darrere del
verb |
||
|
Reforçada |
Elidida |
Plena |
Reduïda |
|
|
Masculí
singular |
el |
l’ |
-lo |
‘l |
|
Femení singular |
la |
l’ |
-la |
|
|
Masculí plural |
els |
|
-los |
‘ls |
|
Femení plural |
les |
|
-les |
|
4. Va
introduït per un determinat article, demostratiu o possessiu:
Ex:
-Aquella
era la meva mare. à
Aquella l’era.
la
meva mare: atribut
l’:
atribut
5. En
altres estructures:
|
Davant
del verb |
Darrere del verb |
||
|
Reforçada |
Elidida |
Plena |
Reduïda |
|
ho |
|
-ho |
|
|
en |
n’ |
-ne |
‘n |
Ex:
-En
Pere és l’espavilat. à
En Pere ho és.
l’espavilat:
atribut
ho:
atribut
-Que
n’és, d’espavilat, en Pere.
n’:
atribut
Pot
presentar les següents estructures:
.Adjectiu:
-L’examen
sembla complicat.
complicat:
atribut
.Sintagma
nominal (SN)
-El
professor és un dominador de la literatura.
un
dominador de la literatura: atribut
.SPrep:
(preposició + SN)
-Aquest
jugador és del Barça.
del
Barça: atribut
.Adverbi o
locució adverbial:
-No
em sembla bé.
bé:
atribut (adverbi)
-Està
com un llum de ganxo.
.Prònom
tònic:
-La
culpable era ella.
ella:
atribut
.Pronom
feble: (substitueix qualsevol de les
estructures)
-Aquest
dvd ho és. (del videoclub)
ho:
atribut
.Oració
subordinada substantiva:
-El
pintor era qui tenia un posat més encalmat.
qui
tenia un posat més encalmat: oració subordinada substantiva d’atribut
.EL
COMPLEMENT PREDICATIU
És
un complement semblant a l’atribut, perquè explica qualitats o estats del
subjecte o del complement directe, d’aquí que hi concordi. El predicatiu
s’acompanya de verbs no copulatius, qualsevol verb que no sigui ser, estar, semblar, parèixer.
Ex:
-La
planta es va tornar escarransida.
escarransida:
predicatiu
Dins de
l’oració el podem reconèixer perquè:
1. Concorda
en gènere i nombre amb el subjecte o el complement directe,
en això es diferencia del complement circumstancial de manera, amb el qual se’l
pot confondre, atès que també respon a la pregunta “com?”.
Ex:
-La
Marta va arribar alegre. / -En Martí va arribar alegre.
La
Marta: subjecte En
Martí: subjecte
alegre: predicatiu alegre: predicatiu
-El
mosso d’esquadra va deixar aparcats els vehicles a la carretera.
-El
mosso d’esquadra va deixar aparcat el vehicle a la carretera.
2. A
diferència del complement circumstancial de manera, no és mai un adverbi.
Ex:
-La
padrina llegeix contenta.
contenta:
predicatiu (adjectiu)
-La
padrina llegeix amb alegria.
amb
alegria: CC de manera (adverbi) = alegrement.
3. Es pot
substituir pels pronoms següents:
|
Davant
del verb |
Darrere del verb |
||
|
Reforçada |
Elidida |
Plena |
Reduïda |
|
hi |
|
-hi |
|
Ex:
-La
cistella no es arreglada. à
La cistella no s’hi veu.
arreglada:
predicatiu hi: predicatiu
El
complement predicatiu també pot presentar les estructures següents:
.Adjectiu o
participi:
Ex:
-La
Joana anava maca.
maca:
predicatiu
.Sintagma
nominal (SN):
-El
gat el considerarem un animal afable.
un
animal afable: complement predicatiu
.SPreposicional
[preposició (de / per / a) + SN]
Ex:
-El
tenen per un ximplet.
per
un ximplet: complement predicatiu
-La
tracten de propietària.
de
propietària: complement predicatiu
.Com (a) +
SN
-Els
sol·liciten com a participants.
com
a participants: complement predicatiu
.Pronom
feble: (substitueix qualsevol de les
estructures)
-En
Marc hi comprava. (a la botiga)
hi:
complement predicatiu.
.(Preposició
+) oració subordinada substantiva
-El
tenen pel que realment fa.
pel
que realment fa: oració subordinada substantiva de complement predicatiu
(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua
catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)
(Imatge extreta de: XTEC)
EXERCICIS:
1. Esmenta
quines de les oracions següents tenen un complement atributiu.
-En Pere és al magatzem.
-El gat de la mare és al terrat.
-El film pinta malament.
-La Júlia corre amb habilitat.
2. Quina és la
diferència que existeix entre el complement predicatiu i el complement atribut?
Explica-ho a partir d’un exemple.
3. Compara les
següents parelles d’oracions i digues el complement que porten al darrere.
-Els més grans estaven encalmats.
-Els més grans jugaven a cartes.
-En Jordi sembla el més aplicat de l’aula.
-En Jordi somia en el més aplicat de l’aula.
-La teva tieta llegeix sola.
-La teva tieta està sola.
-Clint Eastwood és considerat un dels millors actors i
directors de cinema.
-Clint Eastwood sembla un dels millors actors i directors
de cinema.
4. Digues si els
complements predicatius de les frases següents concorden amb el subjecte o amb
el complement directe.
-El sardanista portava el jersei de la colla.
-La padrina s’ha tenyit els cabells.
-Totes les seves amigues van arribar contentes.
-El casteller la va deixar astorada.
5. Distingeix
les oracions que porten un complement circumstancial de lloc de les que porten
un atribut.
-Eren a l’aeroport quan van arribar els pares.
-Eren les dues de la matinada.
-Són a la casa de la muntanya.
-Són els teus discos.
-És a Mallorca.
-Es de Mallorca.
-No s’hi troba.
-No ho troba.
6. Diferencia
els complements segons siguin predicatius o circumstancials.
-Aquella narració no anava bé.
-Ella semblava molt satisfeta.
-Se sentia solitària.
-Realitzava la feina sense
motivació.
-Ho feia sense
mirar.
-Potser acabaria alegrement.
7. Digues si els
complements subratllats són un complement directe, indirecte, atribut o
predicatiu.
-En Pep mira el film al menjador.
-Aquest llibre és de capa i espasa.
-La peça era de bronze.
-L’autora va presentar el llibre al públic.
-Va comentar que arribaria tard.
-Els assistents a l’acte estaven desconcertats.
-Els paletes es mostraven neguitosos.
8. Mira els
complements assenyalats de l’exercici anterior i digues si presenten
l’estructura adjectiu, SN, SPrep, oració o pronom.
9. Substitueix
els complements verbals assenyalats a l’exercici 7 pels pronoms febles
corresponents.
10.Com diferenciarem el
complement circumstancial de manera d’un complement predicatiu en una oració?
11. Comenta si és certa o
falsa la següent afirmació i per què.
-El
complement predicatiu és sempre un adverbi.
12. Autoavalua’t:
reflexiona sobre com t’han anat les activitats de la present fitxa. Quines
dificultats t’han sorgit? Per què? Com les has resoltes? Com explicaries breument
allò essencial dels complements verbals que apareixen en aquesta fitxa a una
companya que no ha pogut assistir a la sessió?
