dimarts, 16 d’octubre de 2018

Tipus de verbs. Adreçat a l'ESO


El sintagma verbal que apareix en una oració està format per un verb, aquest actua com a nucli o l’element essencial d’aquest sintagma, i pels complements verbals, que són un conjunt de mots o de sintagmes que s’ubiquen al voltant i que formen amb ell una unitat que té una funció i un significat.

SV= verb + complements + (complements del verb)

La funció que realitza el sintagma verbal és la de predicat de l’oració.
Ex:
-La sèrie de televisió «La catedral del mar» ha estat un veritable èxit d’audiència.

Ha estat: nucli del verb
Un veritable èxit d’audiència: complements verbals

Per un altre costat, segons la relació que el verb estableix amb els seus complements, podem trobar dos grans tipus de verbs: els predicatius i els copulatius.

.Verbs copulatius:
Són els verbs ser, estar, semblar, parèixer.
Aquests quatre verbs no tenen una significació completa, únicament funcionen com a nexe d’unió entre el subjecte i el complement del verb. Aquest complement del verb s’anomena atribut. El predicat d’una oració que té com a nucli verbal un verb copulatiu, rep el nom de predicat nominal.

Ex:
-Aquest vaixell és gran.
És: verb copulatiu
És gran: predicat nominal

-El corredor semblava cansat.
Semblava: verb copulatiu
Semblava cansat: predicat nominal

-La casa estava ben endreçada.
Estava: verb copulatiu
Estava endreçada: predicat nominal


.Verbs predicatius:
Són els verbs que tenen una significació completa. Prediquen una acció o un estat del subjecte. Tots els verbs són predicatius llevat dels copulatius (ser, estar, semblar, parèixer). El predicat té com a nucli un verb predicatiu. El complement que acompanya al predicatiu s’anomena predicat verbal.

Ex:
-En Joan ha pintat la llibreta de català.
Ha pintat: verb predicatiu
Ha pintat la llibreta de català: predicat verbal

-Aquests cotxes no corren gens.
Corren: verb predicatiu
no corren gens: predicat verbal

-He mirat la pel·lícula en DVD per no anar al cinema.
He mirat: verb predicatiu
He mirat la pel·lícula en DVD per no anar al cinema.


D’altra banda, els verbs predicatius es classifiquen en transitius i intransitius segons si admetin o no un complement directe.

1. Verbs transitius:
Són els verbs que admeten un complement sense preposició, amb aquest completen el seu significat. És el complement directe.

Ex:
-Necessito un entrepà de fuet.
-No pintis el meu nom.
-Els amics portaven galetes.

En les tres oracions anteriors, els verbs necessito, no pintis, portaven són transitius perquè hi ha d’aparèixer per obligació un verb que expressa el que necessita, el que no pinti, i el que portaven, d’aquesta manera les oracions són completes i tenen sentit. És a dir, son verbs que necessiten un complement directe.


2. Verbs intransitius:
Són els verbs que no accepten el complement directe, perquè ja són plens de significació.
Ex:
-La Joana dorm.
-La Martina neda ràpidament.
-Vine, de seguida.

Els verbs dormir, nedar i venir són intransitius atès que no necessiten un complement directe, perquè ja tenen un significat complet. Tanmateix, sí que poden acompanyar-se d’altres tipus de complements.

Tot i la classificació que hem acabat de veure, la majoria de verbs poden actuar com a transitius o com a intransitius segons l’oració en què apareguin i segons la finalitat del missatge.
Ex:
-La Júlia canta una corranda.
Canta: ús transitiu
una corranda: CD

-La Júlia canta.
Canta: ús intransitiu (sense CD)


3. Verbs pronominals:
Un subgrup dins dels verbs predicatius és el dels verbs pronominals. Aquests verbs s’acompanyen d’un o més pronoms febles, d’aquí que rebin el nom de pronominals. Gràcies al pronom feble, el verb té una nova significació.

Alguns dels verbs pronominals són:
haver-hi, adonar-se, queixar-se, acostumar-se, anar-se’n, sortir-se’n, tocar-hi, sentir-hi, veure-hi...
Ex:
-No hi ha mel al rebost.
-Me’n vaig a comprar.
-No hi pot fer més.

Els verbs pronominals també poden ser transitius i intransitius, segons si porten un complement directe o no.
Ex:
-Aquesta tarda hi haurà molt pluja a les comarques barcelonines.
(Verb pronominal i transitiu, perquè necessita un CD «molt pluja»)

-La companya del meu germà se’n va.
(«Se’n va» és un verb pronominal intransitiu, atès que no porta un CD)

Cal que tinguis en compte que la majoria de verbs pronominals són transitius.


!!Recorda:
-Els verbs callar, caure, marxar i pujar no són pronominals.
Ex:
-Si calla, el faré parlar.
-La taula ha caigut sobre la cadira.
-Va marxar sense dir ni ase ni bèstia.
-Va pujar el preu del combustible.

-El verb anar-se’n sempre porta dos pronoms, mai un. Això vol dir que la forma «anar-se» és incorrecta.
Ex:
-M’he anat a comprar detergent perquè no en tenia (incorrecta).
-He anat a comprar detergent perquè no en tenia (correcta).


(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatges extretes de: starups)


!!EXERCICIS:
1. Explica amb exemples la diferència que hi ha entre un verb copulatiu i un verb predicatiu.

2. Destria quins dels següents verbs són copulatius i quins són predicatius.
És, telefoneu, semblava, havia cantat, admeten, portàveu, anar, pareixia, no diguis, tenen.

3. Escriu cinc predicats nominals (amb verb copulatiu) i cinc predicats verbals (amb verb copulatiu).

4. Subratlla els verbs de les oracions i indica si són transitius (CD) o intransitius (sense CD).
-En Martí llegeix molt.
-En Pere estudia matemàtiques.
-Pinta l’armari.
-Dibuixa en una llibreta.
-Aquell músic desafina poc.
-Van editar un nou poemari d’amor.
-Tens un diccionari de sinònims?
-No trepitgis les flors.

5. Corregeix els errors que vegis en les següents oracions:
-Se m’ha caigut el llapis al terra.
-I si et calles?
-Es van pujar sobre la capota del cotxe.
-S’ha anat amb les amigues.
-Em vaig marxar en acabar la reunió.
-S’ha menjat el iogurt.
-Ha tocat una cançó amb la flauta.
-Me n’he anat lentament del teatre.

6. Redacta sis oracions on apareguin verbs copulatius.

7. Classifica els verbs dels següents sintagmes verbals segons siguin: copulatius o predicatius: transitius i intransitius.
Condueix un camió, és americà, van salvar molts cotxes, he relliscat per anar de pressa, no sembla la meva amiga, estic simpàtic, no dormo gairebé, recullo els diners, borda a les nits.

8. Realitza un esquema sobre allò més destacat de la fitxa «Tipus de verbs».

9. Explica la constitució del sintagma verbal amb alguns exemples.

10. Crea una gamificació per treballar les tipologies verbals.

11. Comenta la diferència que hi ha entre un verb predicatiu i un verb pronominal.

12. Autoavalua’t: comenta amb quines dificultats t’has trobat durant el treball amb les tipologies de verbs. Què t’ha costat més i què menys i per què? Què et serà útil per al teu aprenentatge de llengua en el teu dia a dia?

dissabte, 13 d’octubre de 2018

Els segles XVI, XVII i XVIII. La llengua culta i la llengua popular. Adreçat a l'ESO





Als segles XVI i XVII el català segueix essent la llengua oficial de la corona, emperò, ben aviat comença a originar-se una disminució de la personalitat política i això va lligat a una pèrdua de la consciència lingüística, a conseqüència de la unió de les corones d’Aragó i Castella el 1479. És entre els anys 1516 i 1700 que el tron passa a estar sota el domini de la dinastia castellana dels Àustria. A poc a poc, el castellà es va incorporant a la corona i això comporta l’inici d’un procés de castellanització, acompanyat pel bon moment que està vivint la literatura castellana, la projecció que té la impremta, la predicació en castellà dels jesuïtes, l’actuació del funcionariat en castellà, entre d’altres.

A principis del segle XVIII mor Carles II, de la casa d’Àustria, sense descendència, això comporta la guerra de Successió (1701-1714), entre els partidaris de Carles d’Àustria i els de Felip d’Anjou. És Felip V, primer rei de la dinastia borbònica, que instaura els decrets de Nova Planta. Són uns decrets que aboleixen el règim jurídic de les terres de parla catalana i de les seves institucions d’autogovern. El decret de Nova Planta fa que l’ús del català estigui prohibit en la vida pública.


LA LLENGUA CULTA

A partir del segle XVI, i fins al segle XVIII, disminueix l’ús culte de la llengua catalana, a nivell oral i escrit. Això ga que la producció literària culta també es vegi perjudicada. No trobem ni tants escriptors, ni tantes obres significatives. Tanmateix, si hem de destacar algun autor rellevant d’aquest període, pel que fa a la literatura culta, aquest és Francesc Vicent Garcia, anomenat el Rector de Vallfogona. Nascut a Tortosa el 1582, és el rector de la parròquia de Vallfogona de Riucorb (Segarra) entre els anys 1607 i 1623, any de la seva mort. El seu estil literari destaca per emprar una poesia elegant i feta amb habilitat, per l’altre costat, fa una poesia satírica, sense vergonya amb allò que diu i escatològica, són precisament aquests darrers trets els que van fer de la poesia vallfogonesca de les més populars del segle XVII.



LA LLENGUA POPULAR

Si parlem de l’àmbit popular de la llengua catalana, podem veure que el català segueix ben viu al llarg d’aquests tres segles, atès que, serà la llengua que parla el poble. Aquest fet permet que la literatura popular estigui molt vigent, es vagi produint i transmetent de generació en generació. Les històries arriben de manera oral mitjançant cançons, romanços, rondalles, llegendes, corrandes, nadales i similars.

Durant els segles XVI, XVII i XVIII , tal i com hem vist, hi ha una disminució de l’ús de la llengua catalana culta, tanmateix, segueix amb bon estat de salut el seu ús popular. Cal que quedi clar, que la llengua catalana mai va deixar de parlar-se durant aquests tres segles, perquè, a pesar de les circumstàncies polítiques adverses, el català continuava essent la llengua del poble.



!Pots ampliar informació als següents enllaços:







(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatges extretes de: DaTuOpinion, Sapiens i Wikimedia)


!!EXERCICIS:

1. En quina situació es trobava el català pel que fa a la llengua culta durant els segles XVI, XVII i XVIII? I pel que fa la llengua popular?

2. Explica en què consistien els Decrets de Nova Planta? Quines repercussions van tenir per a la llengua catalana?

3. Qui era el Rector de Vallfogona? Quin tipus de poesia va fer?

4. Cerca a Internet un poema del Rector de Vallfogona i comenta de què tracta amb les teves paraules.

5. Quins eren els gèneres de la literatura popular que es van transmetre a nivell oral al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII? Explica en què consistia cadascun.

6. Realitza un esquema amb allò essencial d’aquesta fitxa. Recorda que has de resumir amb les teves paraules i no copiar literal.

7. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats d’aquesta fitxa. Amb quines dificultats t’has trobat i per què? Què hauràs de recordar i que et servirà per al teu dia a dia?

dimecres, 10 d’octubre de 2018

Frases fetes i locucions. Ús del diccionari. Adreçat a l'ESO


Les locucions i frases fetes són unes expressions que tenen un to popular i que adopten un sentit figurat, és a dir, que ens remeten a un significat que no té res a veure amb la locució i frase feta. El seu significat no canvia, i no tenen una traducció literal en una altra llengua.

Exemples:

Les frases fetes: (oració amb un verb com a nucli)
-Anar de mal borràs (anar malament).
-Anar de bòlit (actuar precipitadament).

Les locucions: (formada per un sintagma)
-De calent en calent (sense deixar que la cosa es refredi).

Aquestes frases fetes i locució tenen un sentit figurat, que no té res a veure amb allò que ens diuen els mots.


Com diferenciarem una frase feta d’una locució?

Per determinar-ho haurem de visualitzar la seva estructura.

.La frase feta està formada per una oració amb un verb com a nucli.

Exemples:

-Fer bossa (reunir diners).
-Ploure a bots i barrals (fer un gran xàfec).
-Anar a pas de bou (anar a poc a poc).

.La locució està formada per un sintagma del tipus que sigui.

Exemples:

-A prova de bomba (molt resistent).
-A so de bombo i platerets (amb molta propaganda).


ÚS DEL DICCIONARI EN LES FRASES FETES I LOCUCIONS

Com cerquem una locució o frase feta en un diccionari?

Primer de tot hem de cercar el nom que hi apareix, si no en trobem cap, llavors, el primer verb. Si ens trobem en què la frase feta o locució no apareix al diccionari general, caldrà cercar-la en un més específic: el diccionari de locucions i frases fetes. En aquest diccionari les expressions apareixen ordenades alfabèticament.

En resum: 1r (el nom), 2n (el verb), 3r (diccionari de locucions i frases fetes)


Exemples:

-Tenir les sangs calentes → cal cercar l’entrada SANG (nom).
-O caixa o faixa → cal cercar l’entrada CAIXA (nom).
-Pifiar-la → cal cercar l’entrada PIFIAR (verb)



(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Fotografia: Juan Carlos Nieto Hita)


!!EXERCICIS:

1. Explica la diferència que hi ha entre el sentit literal i el sentit figurat. Fes-ho a partir d’exemples.

2. Com diferenciarem una frase feta d’un locució? Posa exemples.

3. Destria les segons frases fetes de les locucions:

De broma, buidar el pap, en brut, abocar pel broc gros, jugar brut, arrencar el bull, de butxaca, faltar un bull, gratar-se la butxaca, de bocaterrosa.

4. Comenta com es cerca una locució o frase feta en un diccionari.

5. Explica el significat de les següents locucions i frases fetes. Indica l’entrada que has hagut de trobar per cercar-la al diccionari.

-Tenir una cama al calaix:
-Ésser el més calent a l’aigüera:
-En cadena:
-Estirar-se els cabells:
-A camades:
-Fer camí:
-Camí dret:
-Camps a través:
-Aixecar la camisa:
-Fer campana:
-A toc de campana:

6. Relaciona les frases fetes o locucions de l’apartat (A) amb el seu significat (B).

A) en carn i ossos, ésser carn i ungla, ésser de carn i ossos, un tros de carn batejada, no ésser ni carn ni peix, perdre les carns, posar carn, posar tota la carn a la graella, tornar la carn a la terra.

B) Aprimar-se, arriscar-se, engreixar-se, en persona, ésser inseparables, ésser sensible / humà, persona mancada de caràcter o d’enteniment, morir, no tenir un caràcter ben determinat.

7. Crea una sopa de lletres on apareguin vuit frases fetes o locucions.

8. Redacta oracions amb les locucions següents:
en fila índia, de franc, en el fons, per fortuna, a les fosques, en fresc, a flor de, per força.

9. Cerca un adjectiu per a cadascuna de les següents expressions que caracteritzen a les persones.

No posar-se pedres al fetge, ésser fer com un lleó, tenir mala ganya, ésser de la broma, ésser com un lloro, tenir la llengua llarga, portar el cor a la boca, no haver trencat mai cap plat, ésser el cul d’en Jaumet, ésser un perepunyetes.

10. Explana el significat de les expressions següents:

-Ésser dur de closca:
-Ésser del puny estret:
-Tenir vent al cap:
-Ésser una boca de trons:
-Ésser com una papallona:
-Tenir la mà foradada:

11. Pensa i escriu l’equivalent d’aquestes expressions castellanes al català. Recorda que la gran majoria no poden traduir-se de manera literal. Si cal ajuda’t d’un diccionari.

-Sin falta:
-Muerto de hambre:
-Echar de menos:
-A duras penas:
-Tener los huesos molidos:
-Donde las dan las toman:
-Pagar el pato:
-Nacer con buena estrella:
-Empezar de nuevo:
-En el quinto pino:
-Estar uno que muerde:

12. Com es diu l’expressió «con la música a otra parte» en català? Raona la teva resposta.

13. Realitza un mapa conceptual amb el fonamental de les frases fetes i locucions.

14. Autoavalua’t: què és allò essencial que hauràs de recordar de la present fitxa i que et serà útil en el teu dia a dia? Com explicaries a una companya que no ha pogut assistir a classe què és una frase feta i què és una locució? Com ho faries? Comenta les dificultats que t’has trobat durant el treball de la present fitxa.


divendres, 5 d’octubre de 2018

La B i la V. Una mica d'ortografia. Adreçat a tot l'alumnat


A nivell escrit el so de la [b] es representa amb una be alta o amb una ve baixa.
Ex:
bicicleta, abans, visita, rebuig, nevat, autobús, veïnatge...

Una manera d’escriure correctament una b o una v, és fer ús de la memòria ortogràfica, o bé, veure l’evolució del mot a través d’altres llengües romàniques, com ara, el castellà, on podem veure que gairebé sempre coincideix l’escriptura d’aquestes grafies.

Tanmateix, podem trobar unes normes que ens facilitaran la seva distinció.




.QUAN ESCRIVIM B?

1. Davant de la ela i de la erra. Per tant, trobem els grups següents: -BL- i -BR-

Ex:
Repoblació, bibliobús, blauet...
Arbre, empobrir, bronquis...


2. Darrere de la ema, i apareix el grup -MB-

Ex:
Combinar, penombra, simbomba...

!!S’escriu V darrera de la ena. Per tant, apareix el grup: -NY-

Ex:
canvi, enviar, reinventar...


!!!Excepcions:
tramvia, circumval·lació.


3. S’escriviu b quan dins de la mateixa família trobem mots amb p, i s’escriu v quan dins de la mateixa família trobem mots amb u.

Ex:
B→ P: lloba-llop, saber-sap, caber-cap...

V→ U: nevar-neu, escrivim-escriure, suavitat-suau...


Pel que fa als verbs, hem de tenir presents els següents casos:

.S’escriuen amb V:

-Les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació:

-ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven.

Ex:
-Quan cantaves la cançó dels U2, et saludàvem des de lluny.
-Sempre anàveu tan de pressa que mai fèieu tard.

-Les formes auxiliars del passat perifràstic d’indicatiu (vaig, vas, va, vam o vàrem, vau o vàreu, van o varen).
Ex:
-Ens ho van fer saber quan vàrem arribar.
-Ahir me’n vaig haver d’anar d’hora.


-El verb haver:
Ex:
-No havia pogut visitar l’àvia.
-Havent vist el partit de futbol, veig que la defensa del Barça ha de millorar.


-S’escriuen amb B els verbs trobar, arribar, acabar.
Ex:
-M’he trobat una cartera amb diners i l’he retornada.
-Arribava avui al vespre.
-Quan acabarà el partit de ping-pong?



ELS PSEUDODERIVATS

Són un tipus de paraules cultes que deriven directament del llatí i que podem trobar en el nostre vocabulari habitual i actual. Poden presentar variacions de tipus ortogràfic respecte als mots primitius o derivats d’una mateixa família de mots.


PSEUDODERIVATS
Calb, calba
Calvície
Cervell
Cerebral, cerebel
Corba
Curvilini, curvatura
Llavi
Labial
Moviment
Mòbil, mobilitat
Prova
Probabilitat, probable
Saber
Savi, saviesa


Per un altre costat, podem trobar una sèrie de mots que únicament es diferencien a nivell escrit si porten una be alta o una ve baixa.

AMB B
AMB V
Baca (del cotxe)
Vaca (animal)
Baga (nus o llaçada)
Vaga (aturada laboral)
Ball (dansa)
Vall (depressió entre muntanyes)
Bellesa (qualitat de bonic)
Vellesa (ancianitat)
Bena (tira de teixit)
Vena (vas sanguini)
Beure (ingerir líquids)
Veure (percebre per la vista)
Bol (recipient)
Vol (acció de volar)
Bola (cos esfèric)
Vola (del verb volar)
Bot (salt)
Vot (acció de votar)
Buit (que no és ple)
Vuit (numeral)


Finalment, hi ha un llistat de mots que no coincideixen amb el castellà i això fa que a l’hora d’escriure’ls ens puguem equivocar.

S’ESCRIUEN AMB B
S’ESCRIUEN AMB V
Automòbil, basc, berruga, biga, bolcar, calb, mòbil, oblidar, rebentar, saba, trobador.
Advocat, alcova, almívar, aprovar, avet, avi, avorrir, avortar, canviar, cavall, comprar, covard, endívia, espavilar, esvelt, fava, gavardina, govern, gravar, llavi, núvol, pavelló, prova, rave, savi, sivella, taverna, trèvol, vaixell, vernís, voltor.


(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatge extreta de: Wikipèdia)


!!EXERCICIS:

1. Realitza un esquema amb els aspectes més destacats d’aquesta fitxa sobre la b i la v.

2. Escriu una b o una v en següents mots.
__i__lioteca, __eritat, pro_a, immò_il, re_entar, cor_a, co_ard, ga_ardina, es_elt, tram_ia, om_ra,
ha_ia, arri_a_a, pro_a_le, cur_atura, sa_iesa, _ena (teixit), _aga (nus), _ol (recipient), tro_ador, fa_a.

3. Pensa i escriu un derivat de:
cervell: 
corba: l
llavi:
moviment: 
prova: 
saber:
calb:

4. Completa les oracions amb la forma adequada de l’imperfet d’indicatiu del verb entre parèntesi.

A) En Joan es _____________ (marejar) quan ____________ (viatjar) en cotxe.
B) Ells ____________ (estudiar) junts per la tarda.
C) La meva amiga no _____________ (participar) gaire en el concert.
D) Vosaltres no ____________ (ballar) suficientment bé.
E) En Josep Maria ______________ (desitjar) conèixer en Bruce Springsteen.

5. Redacta el passat perifràstic del verb decidir.

6. Inventa un exercici de gamificació per treballar a l’aula amb els pseudoderivats.

7. Cerca el pseudoderivat amagat.
-Traçat de carretera que acostuma a ésser perillós. (              )
-Conjunt de coneixements que acumula una persona al llarg del temps. (                       )
-Adjectiu que indica que una cosa és possible que s’arribi a donar o succeir. (                   )
-Part que forma part del crani posteroinferior dels humans. (                  )
-Aparell sense filaments que hom emprar per telefonar a algú. (                     )

8. Redacta una oració amb cadascun dels mots que venen a continuació.
-Beure:
-Veure:
-Baga:
-Vaga:
-Bol:
-Vol:
-Ball:
-Vall:
-Bot:
-Vot:

9. Explica la diferència que hi ha entre:
Bena / vena; abocar / evocar; buit / vuit; abans / avanç; bellesa / vellesa.

10. Autoavalua’t: reflexiona i comenta sobre com t’han sortit els exercicis d’aquesta fitxa. Quines dificultats t’han sorgit i per què? Com les has resolt? Raona les teves respostes.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;