"La suor de Taaroa". Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

LA SUOR DE TAAROA

Conte tradicional d’Oceania

Quan la més absoluta foscor i el més sepulcral dels silencis regnaven en l’Univers, surava per l’espai un immens i misteriós ou sense vida, sense llum, sense res. Fins que de sobte explotà –cras, boom, plas!- en milers de bocins que s’escamparen per tota la galàxia. Estigueren surant durant anys i anys fins que aparegué Taaroa, el gran mestre de la creació. Tot ho tenia dins del seu cap perquè ho havia somiat durant l’eternitat. Taaroa es posà mans a l’obra. Començà a recollir els bocins de matèria dispersos i els amassà amb les seves pròpies mans. Però abans de seguir, agafà una mica de la closca de l’ou i la llençà pel cel per crear les estrelles. Llavors, amb una mica de rovell i de clara amassà el Sol i la Lluna, i després la Terra. I en la Terra creà arbres, muntanyes, vent, pedres, selves i animals, i més tard, donà vida als humans. I quan pensava que ja havia finalitzat la seva obra, es posà a contemplar-la. I començà a suar tant per l’esforç tan immens, que la suor descendí per gran part de la Terra, i així va ser com es crearen els mars i els oceans.

(Adaptat de Cuentos del mundo, n.103, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: media-cache-ec)                    )

!!EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
2. Qui és Taaroa i quina és la seva funció?
3. Com s’originen el Sol, la Terra i les estrelles?
4. Cerca quatre verbs i esmenta el seu temps verbals; quatre noms, quatre adjectius i quatre adverbis.
5. Creació literària: inventa un conte sobre l’origen del món.
6. Fòrum: aquest és un conte tradicional d’Oceania, t’ha agradat? Per què? Ara pots expressar la teva opinió.
7. Opinió 1: l’origen de la vida segueix essent un misteri. Ni la religió ni la ciència han estat capaces de resoldre’l. Quina és la teva hipòtesi? Raona la teva resposta.
8. Opinió 2: creus que tothom té destresa i talent per crear quelcom o bé penses que és millor observar l’art? Raona la teva resposta.

Semblances biogràfiques. Adreçat a l'ESO

Dins de les pàgines dels mitjans de comunicació escrits podem trobar de manera freqüent textos on es desglossa el perfil biogràfic d’un individu que pot arribar a ésser important en el futur proper o que té una vida interessant per explicar.

Aquestes semblances biogràfiques volen reconèixer a la persona protagonista, emperò, dins d’aquest esbós podem trobar semblances biogràfiques de caire objectiu, que glossen de manera neutral la vida de la persona tractada; per un altre costat també n’hi ha de subjectives, on l’autor relata els fets o vivències d’aquella persona des d’un àmbit personal, explanant sentiments i emocions tal i com comenta l’individu tractat.

Una semblança té l’objectiu de donar a conèixer els fets de la vida d’una persona per reconèixer la trajectòria que ha fet, està fent o que arribarà a fer en un futur. Ho podem tractar de manera objectiva o bé subjectiva, dependrà la la finalitat que volguem aconseguir. La semblança biogràfica té una finalitat informativa, vol despertar la curiositat en els lectors i així s’aturin a llegir allò explicat.

¡Recorda que aquest tema el podem aplicar també a: el punt de vista objectiu (una única visió) i el punt de vista subjectiu (dependrà de cadascú). És una definició fonamental i que apareix de manera contínua en la vida real. Així doncs, pots emprar aquestes dues paraules quan es doni la situació en qüestió i dir per exemple:

“Això és subjectiu…”, és a dir, que dependrà segons la visió personal de cada individu.

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: caracteristicas.com)

!!EXERCICIS:

1. Explica la diferència entre una semblança biogràfica objectiva i una altra de subjectiva.

.Semblança biogràfica objectiva:

.Semblança biogràfica subjectiva:

2. Què és una semblança biogràfica? Quina diferència hi ha entre la semblança biogràfica i el perfil biogràfic?
3. Cerca en un diari en format paper o digital un exemple de semblança biogràfica objectiva i una altra de subjectiva. Justifica el perquè de cada tipologia.
4. Esmenta si la semblança és objectiva o subjectiva.

.M’hagués agradat que Neymar continués essent jugador del Barça.

.Sopa de Cabra va assolir l’èxit musical amb el disc “La roda”.

.Al llibre de literatura hi diu que Pere Calders és un dels autors de contes més importants de la literatura catalana”.

.Tant de bo Catalunya tingués més recursos econòmics.

.Ahir a les notícies van dir que la carretera C-58 té molt de trànsit.

5. Realitza la semblança biogràfica o bé el perfil biogràfic d’una persona. Llavors, esmenta i justifica quina tipologia has emprat.
6. Inventa una activitat per tal de treballar la semblança biogràfica objectiva i la subjectiva. No solventis l’exercicis, que ja ho farà algú altri.
7. Opinió: de quina persona t’agradaria escriure i conèixer la seva vida? Per què?
8. Autoavalua’t: explica què t’ha costat més d’entendre d’aquest tema i què menys i per què. Creus que et resultarà fonamental per al teu dia a dia? En què?

Nadal guanya el seu desè Roland Garros. Comprensió lectora. Adreçat a tothom

Nadal guanya el seu desè Roland Garros

El tennista mallorquí destrossa Wawrinka (6-2, 6-3 i 6-X)

Jaume Pujol-Galceran

diumenge, 11/06/2017

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

 108

"Rafa, la desena és teva", han cridat des de les grades a l'inici del tercer set. Cap dels 14.911 espectadors que eren a la Phlippe Chatrier, ni segurament Stan Wawrinka, pensaven una altra cosa encaixant la  nova lliçó de tennis que Rafael Nadal ha donat sobre la central de Roland Garros que és com la pista de casa seva i on ha derrotat el suís per 6-2, 6-3 i 6-1. Ha sigut una final sense història però per fer història en el tennis. Deu de deu. Sense paraules. 

Ple per a un campió que ja es mereix aquesta estàtua que han promès construir els francesos al nou estadi. Encara poden esperar una mica perquè no serà l'última Copa dels Mosqueters que Nadal mossegarà si manté el nivell demostrat en el torneig, sense perdre ni un set i cedint-ne només 35, nou rècord personal, enfront dels 41 que va cedir el 2008. La seva actuació deu anys després encara és més espectacular. I veient-lo a aquest nivell, Nadal ha obert les portes a nous reptes. De moment ha sumat 15 Grand Slams, a només tres del rècord de Roger Federer.

L'esperada batalla s'ha quedat per a un altre dia. En el primer set Nadal ha començat amb precaució. La potència de cops l'ha fet ser caut, però Wawrinka també ha començat amb recels. "Nadal és un monstre", havia dit. El suís ha tingut el primer 'break point' al quart d'hora, però Nadal l'ha resolt amb el seu primer 'ace'. En el següent joc ha sigut el mallorquí qui ha deixat escapar cinc 'break points'. No ha tornat a perdre una altra oportunitat. Als 32 minuts ha trencat el servei de Wawrinka (4-2) i ja no ha baixat l'accelerador per apuntar-se la mànega i set jocs seguits --des del 2-2 del primer set-- fins a agafar un avantatge de 3-0 en la segona mànega.

IMPOTÈNCIA

Wawrinka no ha pogut seguir el seu ritme. A qualsevol cop guanyador del suís, Nadal hi ha respost amb un altre de millor per a la desesperació del seu rival, que mirava a la seva llotja desesperada. La locomotora suïssa, que deia Mats Wilander que es veuria avui a la central, seguia aparcada als vestidors de la Philippe Chatrier. L'única màquina era a l'altre costat de la xarxa, destructora, implacable, sumant punt rere punt. Una superioritat tan aclaparadora que Wawrinka no ho ha resistit i ha trencat la raqueta en dos trossos i s'ha donat cops al cap amb la nova, abans de cedir la segona mànega en 45 minuts. No ha canviat res en la tercera mànega. Nadal ha començat fent 'break' per acabar imposant-se per 6-1 en 2 hores i cinc minuts, en el segon  'match ball'  amb un últim error de Wawrinka.
 

Tres anys després de la novena victòria a París, Nadal torna a recuperar un títol que sembla tenir gairebé en propietat des que el va guanyar per primera vegada el 2005. Dotze anys després d'aquell triomf, el tennista mallorquí segueix dominant una pista sobre la qual gairebé ha aconseguit la perfecció total, amb 10 títols, 79 victòries i només un parell de derrotes (el 2009, davant Soderling) i el 2015 (contra Djokovic).

RATXA LIQUIDADA

Wawrinka no havia perdut cap de les tres anteriors  finals de Grand Slam que havia disputat fins a aquest diumenge, la primera precisament contra Nadal a Austràlia (2014). Ja no podrà dir-ho. El tennista mallorquí s'ha pres la revenja i ha acabat amb la ratxa del suís, guanyador del torneig el 2015, davant Djokovic. El mateix rival a qui l'any passat va derrotar en la final de l'Open dels Estats Units. 

La penúltima victòria a Roland Garros li permetrà fer el salt de la quarta a la segona plaça mundial, a més d'un xec de 2,1 milions d'euros. Nadal ha sumat el quart títol d'aquesta temporada per afegir-lo a una llarga llista de 73 títols des que va guanyar el primer a Sopot (Polònia) el 2004, dels quals 53 sobre terra i 15 Grand Slams. 

(Notícia extreta de: El Periódico de Catalunya versió digital)

(Fotografia: extreta de "El País)

!!EXERCICIS:

1. Qui diu “Rafa, la desena és teva”? Quan? Per què?
2. Què és la Phlippe Chatrier?
3. A qui fa referència la menció: “És com la pista de casa seva” i per què es diu?
4. Què és la Copa dels Mosqueters i per què s’anomena així?
5. Què és un torneig de Grand Slam?
6. On va guanyar Rafael Nadal el primer torneig de terra batuda i en quin any?
7. Cerca cinc adjectius que apareguin en aquest poema.
8. Realitza una petita presentació biogràfica de Rafael Nadal. No t’oblidis de posar el seu palmarès esportiu.
9. Per què creus que en Rafael Nadal ha arribat al cim del tennis mundial? Raona la teva resposta.
10. Quins són els valors esportius que et transmet el tennista Rafael Nadal.
11. Informa’t i redacta un petit text de deu línies sobre el tennis: inventor, orígens, figures, principals tornejos, com es juga…
12. Fòrum: t’agrada el tennis? Mirar-lo? Practicar-lo? Per què? Quins són els teus esports preferits? Quins esports practiques més assíduament? Per què?

Les maduixes. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

LES MADUIXES

Conte tradicional de França

En una casa del bosc vivia una mare amb les seves dues filles. La més gran era dolça, bella i feliç, però la petita era esquerpa, capritxosa i lletjota. La mare tenia tal debilitat per la menor que li concedia tots els capricis. A la vegada, a la major la tenia tot el dia fregant, netejant i cuinant.

Un dia d’hivern, quan la neu queia amb força, la petita tingué un rampell per les maduixes, així és que la mare manà a la major a cercar tan deliciosa fruita. La més gran s’endinsà al bosc i de sobte escoltà una música estranya: tots els arbres començaren a omplir-se de maduixes. La noia, sorpresa, recollí tots les que pogué i retornà a casa. La mare i la germana menor devoraren les maduixes de manera tan ràpida i ansiosament que volgueren sortir amb ella per a recollir-ne més. Emperò la mare i la filla petita s’anaren quedant endarrere…

Llavors la misteriosa música tornà a sonar, però aquesta vegada els arbres i arbustos del bosc s’emplenaren de punxes, i les dues malvades quedaren atrapades i moriren de fred. Quan la germana gran arribà a casa, entristida per l’estrany succés, es trobà amb un bell príncep que la féu pujar al seu cavall i se l’emportà per a sempre.

(Adaptat de Cuentos del mundo, n.102, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: fundacion-affinity)

!!EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
2. Descriu breument la mare, la filla petita, la filla gran i el príncep tal i com te’ls imagines.
3. Cerca cinc substantius, tres adjectius, tres verbs i tres adverbis que apareguin al conte.
4. Explica el significat dels següents mots: esquerpa, s’endinsà, rampell, ansiosament.
5. Opinió 1: ets capritxosa amb alguna cosa? Quina? Per què? Creus que és una cosa positiva desitjar intensament alguna cosa? Per què?
6. Opinió 2: expressa la teva opinió sobre aquest conte d’arreu del món? Què t’ha agradat i què no i per què?
7. Inventa un petit conte amb els mateixos personatges i amb una fruita com a protagonista.
8. Fòrum: t’agrada menjar fruita? Per què? Quines són les que més t’agraden?

La ciutat. Una mica de vocabulari. Adreçat a l'ESO

Avui ens aturem a la ciutat per aprendre una mica més de vocabulari. Objectes que ens envolten i que potser no sabem denominar amb exactitud o bé, en desconeixem el seu nom. Ara bé, aquest vocabulari ni molt menys és definitiu, per tant, es pot ampliar. Passarem més a fer pràctica que a aprendre mitjançant la teoria i vosaltres en sereu els principals protagonistes. Hi esteu convidats!

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)

(Fotografia per: Josep Maria Corretger)

!!EXERCICIS:

1. Escull i explica què són cinc dels elements que apareixen en aquest llistat.

pas de vianants, claveguera, parquímetre, vorera, vorada, calçada, marquesina, embornal, tanca publicitària, façana, bústia, balustrada, tendal, cruïlla, xamfrà, campanar, rètol, aparador, escocell, gual, cantonada, fanal, bastida, boca de metro, contenidor, mirall, fils telefònics, cabina telefònica, banc, jardí, pipican, deu.

A la fotografia de més amunt, quins elements apareixen llistats a l’exercici 1?

2. Dibuixa els cinc elements que podem trobar dins d’una ciutat i posa-hi el nom corresponent a sota. Si vols pots fer fotografies amb el mòbil i en un Word posar el nom a sota.
3. Escriu durant un minut els noms que et vinguin a la ment i designin vies urbanes o interurbanes.
4. Explica la diferència entre:

vila / vil·la; ciutat / urbs / metropoli; barri / poble / suburbi / afores.

5. Pensa i escriu el nom de deu espais que puguis trobar dins el teu barri, poble o ciutat.
6. Amplia el vocabulari i escriu el nom de vuit espais més que no hagin aparegut a l’exercici 1.
7. Informa’t i contesta: a partir de quants habitants es considera un poble? I una ciutat?
8. Escriu el nom de cinc paraules de l’exercici 1 que en l’oralitat no esmentaves pel seu nom adequat.
9. Inventa una activitat per treballar el vocabulari de la ciutat. No el resolguis, que ja ho farà algú altri.
10. Opinió: has trobat interessant aquest tema? Empraves correctament els elements que t’envoltaven quan anaves pel carrer? Quines paraules has après treballant el vocabulari de la ciutat? Aporta alguna cosa més que vulguis dir.

La romanització. Adreçat a l'ESO

És un període que s’inicia al segle III abans de Crist quan els romans arriben a la península Ibèrica, fet que provoca un lent i evolutiu procés en el qual s’implanta la llengua llatina i els costums culturals dels romans. Fet que va lligat a tot un seguit de canvis econòmics, socials i culturals. Fins a aquell moment, el llatí era la llengua que parlaven els soldats romans, i es va anar eixamplant fins al poble, a la vegada, anava substituint les llengües que anava trobant pel camí, les anteriors a la invasió romana, l’iber i el celta.

(Territoris governats pels romans)

L’imperi romà caigué el segle V després de Crist, i el llatí que havia quallat a la península Ibèrica va anar evolucionant i experimentant un procés de transformació. Així, al segle VIII, i a conseqüència d’aquesta canvi van néixer les llengües romàniques: l’italià, el francès, el castellà, el galaicoportuguès, el romanès, el sard, el retoromànic, l’occità i el català.

(Les llengües romàniques)

D’entre les causes fonamentals que marcaren el procés evolutiu del llatí cap a una altra llengua trobem:

.La provinença dels colonitzadors i la intensitat en què la romanització repercutí a cada territori.

.La influència de les llengües que hi havia anteriorment a la invasió dels romans: iber, celta, basc i les posteriors: àrab i germànic, entre d’altres.

.La influència de les llengües que es parlaven al costat de la llatina pel motiu de les relacions culturals, comercials i similars.

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: sapiens.cat i 1bp)

!!EXERCICIS:

1. Completa els següents buits amb la informació que creguis adequada:

.La romanització va durar ________________.

.El llatí vulgar era_______________________.

.Les llengües romàniques van aparèixer______________________.

.La caiguda de l’imperi romà es va produir ____________________.

.Les llengües romàniques parlades a la península Ibèrica són ___________________.

.Iber, celta i basc____________________________________________.

2. Què és la romanització? Com s’originà? Explica-ho amb les teves paraules.
3. Explica les principals diferències que existeixen entre el llatí culte i el llatí vulgar.
4. Dibuixa un mapa, llavors situa i assenyala les principals llengües romàniques. Hi ha una llengua romànica, la número deu, ja desapareguda. Sabries esmentar el seu nom? Quan el sàpiguis anota una mica d’informació: com i quan va desaparèixer, on es parlava...
5. Cerca el segle aproximadament i ordena cronològicament els següents esdeveniments:

naixement de les llengües romàniques, caiguda de l’imperi romà, presència dels àrabs a la península Ibèrica, evolució del llatí.

6. Busca cinc mots en llatí i anota el significat que té el mot en català. Si cal ajuda’t d’Internet.
7. Investiga i escriu vuit números romans i al seu costat l’equivalència. Si cal adjuda’t d’Internet.
8. Explica la línia de temporalitat. Quina data ve abans, el segle III aC o el segle V dC. Dibuixa una línia horitzontal perquè es vegi clar.
9. Qui eren els ibers? I els celtes? Informa’t i dibuixa un soldat de cada banda.
10. Autoavalua’t: t’ha resultat complicat entendre el tema de la romanització? Per què? Creus que és fonamental aquest tema per saber l’origen de la nostra llengua? Com pots aplicar els coneixements d’aquest tema a la vida real? Raona les teves respostes.

Camps semàntics. Adreçat a l'ESO

Un camp semàntic és un conjunt de paraules que es troben relacionades entre elles ja que es refereixen a una mateixa realitat. Per exemple, els mots bolígraf, goma, llibreta, corrector… formen part del camp semàntic de l’escola; o tronc, muscle, malucs, cul… pertanyen al camp semàntic del cos humà.

Els mots que fan referència al cos humà es poden agrupar en camps semàntics més concrets: l’aparell circulatori (vena, artèria, jugular…), el sistema nerviós (cervell, cerebel, medul·la…), la musculatura (bíceps, tríceps, abdomen, bessons…)

HIPERÒNIMS I HIPÒNIMS

.Un hiperònim:

Prové de Hiper- forma prefixada del mot grec hypér que significa ‘sobre’, ‘damunt de’.

És la paraula que inclou dins el seu significat altres mots.

Ex:

vehicle inclou: cotxe, bicicleta, patinet, motocicleta…

Per tant, vehicle és l’hiperònim de cotxe, bicicleta, patinet, motocicleta…

L’hiperònim seria l’armari gran que inclou els calaixos (hipònims). Si imagineu l’armari ho entendreu molt bé.

.Un hipònim:

Prové de Hipo- forma prefixada del mot grec hypó, que significa ‘sota’, ‘en menys quantitat’, ‘en grau deficient o inferior’.

És un mot que té el significat inclòs dins del d’un hiperònim, d’aquí que sigui menys ampli. Així doncs, els mots bolígraf, goma, llibreta, corrector… són hipònims d’escola; o els mots cotxe, bicicleta, patinet, motocicleta… són hipònims de la paraula vehicle.

HIPERÒNIM (Armari)

HIPÒNIM (calaix)

En conclusió, podem dir que:

Vehicle és l’hiperònim de cotxe, bicicleta, patinet, motocicleta… (L’ARMARI)

Cotxe, bicicleta, patinet, motocicleta… són hipònims de Vehicle. (ELS CALAIXOS)

!Per a saber més sobre aquest camp i ampliar el vostre vocabulari us recomano els diccionaris visuals, sobretot:

-Diccionari visual Duden, diccionaris de l’Enciclopèdia, Barcelona, 1994.

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: lasoga.org)

!!EXERCICIS:

1. Explica la diferència que hi ha entre un hipònim i un hiperònim.
2. Cerca cinc mots que portin el prefix hiper- i cinc més que portin el prefix hipo-.
3. Per a què serveixen els diccionaris visuals? Com ens poden ajudar?
4. Destria els següents mots segons el seu camp semàntic: garatge, estanc i papereria, restaurant.

pneumàtic, segell, maitre, setrill, bacteria, diari, llumins, ganivet, embragatge, mecànic, ploma estilogràfica, tovalles, cambrer, grua, encenedor, postal, tovalló, gat.

5. Escriu un hiperònim per a cada tirada de mots:

.baieta, fregall, recollidor, escombra…

.gandula, para-sol, crema, flotador…

.Quarto, parxís, escacs, Risk…

.cassola, ratllador, olla, paella…

6. Pensa i escriu tres hipònims més per a cada tirada de paraules:

botiga: peixateria, fruiteria, fleca…

novel·la de gènere: d’aventures, policíaca, d’amor…

format musical: vinil, disc compacte, mp3…

eines: clau anglesa, clau de rosca, tenalles…

7. Cerca l’especialista que…

.Té cura dels mals i malalties de la boca i de les dents.

.Té cura dels mals i malalties del cor.

.Té cura dels mals i malalties de l’aparell genital de la dona.

.Té cura dels mals i malalties dels ulls.

.Té cura dels mals i malalties mentals.

.Té cura dels mals dels ossos.

8. Juguem a l’hipònim intrús. Assenyala l’hipònim que no correspon a la cadena.

.pa de motlle, croissants, pa de pessic, coca, forner, bastonets.

.sardana, jota, corda, vals, rock, twist.

.tifó, huracà, rem, ventada, cicló, cumulonimbus.

.arxiu, safata, punt de llibre, fotocopiadora, distribuidor, separador.

9. Amplia el camp semàntic de fenòmens meteorològics cercant deu paraules hipònimes. Si cal ajuda’t del diccionari.

10. Amplia el camp semàntic del món de la família cercant deu paraules hipònimes. Anota el significat de les desconegudes. Si cal ajuda’t del diccionari.

11. Escull un camp semàntic que t’interessi d’alguna professió i cerca deu mots hipònims.

12. Cerca el nom de deu hipònims de l’hiperònim eines i que puguem trobar en un taller.

13. Inventa un exercici de vertader o fals amb cinc preguntes relacionades amb el tema del camp semàntic.

14. Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis d’aquest tema? Amb quines dificultats t’has trobat i per què? Què pots fer per millorar-ho? Creus que aquest tema et serà útil en un futur? Com?