.EL ROMANTICISME i LA RENAIXENÇA
El
romanticisme fou un moviment del segle XIX i que va promoure grans canvis en la
cultura i en la manera d’entendre l’estètica d’aquell temps. Gràcies a la Renaixença, a Catalunya es van introduir uns
ideals romàntics. La Renaixença era un moviment de revitalització nacional i
cultural que va fer que la literatura i l’art sortissin de l’ostracisme, una
crisi en la qual estigueren immersos al llarg dels tres segles anteriors.
Els principis estètics en els quals es basava el
romanticisme eren:
-Valoració de la imaginació, la fantasia i la utopia per
damunt de la raó.
-Apreuament de la realitat nacional i de la llibertat del
seu poble.
-Les emocions nostàlgiques, melangioses i properes a la
depressió com a fets destacats.
-Importància de l’individualisme artístic i de la
subjectivitat.
-Rebuig de les normes rígides del moviment anterior, el
neoclassicisme.
-Desig de donar una base literària sòlida a la llengua
catalana, per tal d’arribar al màxim de societat i que va fer que durant la
Renaixença, el 1959 es recuperés l’antiga festa dels jocs florals.
Els jocs florals foren uns certàmens literaris on es
premiaven les millors composicions presentades, i alhora, esdevingueren la base
de la recuperació de la llengua catalana d’ús culte i l’inici de l’aparició de
personalitats literàries de prestigi com ara: Jacint verdaguer, Àngel Guimerà,
Narcís Oller...
.JACINT
VERDAGUER
Nascut el 1845 a Folgueroles, a la plana de Vic. A l’edat
de deu anys va anar estudiar la carrera de capellà al seminari de Vic. Començà
a sobresortir per les seves composicions poètiques, en les quals tractava tres
grans temes que es mantindran permanents al llarg de la seva producció poètica:
la fe, la natura i els orígens de Catalunya.
Als vint anys guanyà dos premis als Jocs Florals de
Barcelona i als vint-i-cinc anys s’embarcà durant dos anys, com a capellà, a la
Companyia Transatlàntica, allí s’inspirà per escriure el seu poema èpic
“L’Atlàntida”.
Durant un viatge a Terra Santa va quedar corprès i això
generà un canvi d’actitud envers la societat i l’Església. Els alts càrrecs de
l’església i de la política del moment no veieren amb bons ulls la posició de
Verdaguer i aquest fou desterrat al santuari de la Gleva. Al cap de poc fugí.
Arran de la fugida, li fou retirada la llicència per oficiar missa, i féu
entrar al poeta en una profunda crisi. Poc temps abans de traspassar es va
reconciliar amb el bisbe de Vic i va poder tornar a exercir de mossèn.
Verdaguer va morir a Vallvidrera el 1902. El seu
enterrament fou multitudinari.
OBRA
Jacint Verdaguer va destacar com a poeta, emperò, també
escrigué prosa amb excel·lència. Els temes que tracta en la seva producció
poètica foren els que tocà durant la seva joventut: la religió, la natura i el
país. També apareixen en un altre dels seus poemes èpics, “Canigó” (1886). Com
a fet anecdòtic, el poemari finalitza amb el diàleg de dos campanars, el de
Sant Miquel de Cuixà i el de Sant Martí del Canigó. A la vegada, narra el
naixement de Catalunya a través del fill de Tallaferro, Gentil, que abandona la
lluita que mantenia contra els musulmans amb el seu oncle Guifré, en sentir-se
atret per la fada Flordeneu.
L’altre gran poema èpic fou “L’Atlàntida” (1877), on la
natura esdevé protagonista i on també s’explica l’enfonsament d’aquest
continent i el descobriment d’Amèrica.
Les seves altres obres pertanyen a la lírica, amb poemes
dedicats a la pàtria com ara “Montserrat” (1889), “Aires del Montseny” (1901),
“Barcelonines” (1903); de temàtica religiosa com: “Natzaret” (1890), “Idil·lis
i cants místics” (1879), i poemes que reflectien el seu malestar pels
conflictes amb l’Església durant els darrers anys de la seva vida: “Flors del
Calvari” (1896), “Eucarístiques” (1904).
Pel que fa a l’obra en prosa, cal esmentar “Excursions i
viatges” (1887) i “Dietari d’un pelegrí a Terra Santa” (1889), o els articles
periodístics que va publicar a la premsa barcelonina amb el títol “En defensa
pròpia”.
A Verdaguer se l’anomenà “el poeta del poble”, atès que,
va ser capaç de connectar amb el poble mitjançant poemes com “L’emigrant” i
“Virolai”, aquest darrer esdevenint tan popular que molts no són conscients de
qui el va escriure.
(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua
catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)
(Imatge extreta de: Vikipèdia, Real Acadèmia de la
Història, Iberlibro)
EXERCICIS:
1. Sintetitza
les principals aspectes del romanticisme.
2. Què era la
Renaixença?
3. Per què foren
importants els jocs florals?
4. Aporta
sintèticament vuit aspectes a tenir en compte de la vida i obra de Jacint
Verdaguer.
5. Com
anomenaven a Jacint Verdaguer i per què?
6. Quins són els
tres grans temes de la poètica verdagueriana?
7. Cerca i
llegeix el poema “Virolai” de Verdaguer i respon a les preguntes següents:
-A qui va dirigit el poema?
-Comenta breument de què tracta.
8. Per als més
agosarats... llegeix el següent fragment de “En defensa pròpia” i comenta’l.
V
J. M. J.
A haverhi un rastre de caritat envers aquet pobre ministre de Déu, que no
havia fet mal a ningú, s'hauria esperat a llençarme de la casa un més després,
en que, al sortir los marquesos cap a Panticosa o a Comillas, jo me'n solia
anar també a un recó de montanya. Al passar la porta se'm podia haver tancada
honestament ab qualsevol motiu, sens entregarme lligat y indefens a l'horrible
pastura de les males llengues y a les suposicions sempre malèvoles y molt
sovint grosseres quan se tracta d'explicar una caiguda. Més com no hi havia
hagut orelles per escoltarme, ni pietat ni cor per condemnarme, no hi havia d'haver
espera ni prudencia per castigarme. ¿No estava ja resolta y determinada ma
sortida de la casa? No se m'hi havian d'escombrar les petjades? Donchs vaja a
fòra qui fa nosa; prompte, prompte; are meteix; demà ¡Déu nos en guard! se
podria rehabilitar y arrelarshi de nou. ¿No's presentarà, per ferho sense
escàndol, una bona ocasió? Bona o mala, aquexa's presentà, y si jo'ls havia
trobats sórts, ella no 'ls trobà peresosos.
Lo senyor bisbe de Vich havia sigut nombrat president dels Jochs Florals,
y entre'ls primers qui anaren a votarlo no faltava, y molt ben acompanyat,
aquest humil capellà seu. Després de la festa poètica fou convidat a dinar a
casa López, en companyia del capouliè del felibriga D. Felix Gras. Males postres tinguí! Després de les gracies,
molt plana, suau y amorosament se'm digué que jo treballava massa; que'm
convenia reposar un xich, lluny del confessionari, de l'hospital y dels pobres
y malalts que'm marejavan; que'l senyor Bisbe m'oferia una cambra en son palau
de Vich si volia passarhi un parell de mesos. No sent jo gaire amatent en
pendre la perferta d'aquell repòs forçat, que per altra part no'm convenia per
res, m'ho digueren més de dret, afirmant que m'era necessari a totes passades
per enfortir mon cervell debilitat, y que si m'hi empenyian era ab lo parer de
savis metges y portats únicament pel gran afecte que'm tenian; y vulgas no vulgas, de bon grat o per força, lo senyor Bisbe 'm feu
prometre que l'endemà jo sortiria ab ell cap a Vich en lo tren de la tarde. Axò
era un dijous. L'endemà, recordant que la nit del dissapte, segon de mes, era
de Vetlla al Santíssim en la capella de la Sanch del Pí, aní a demanar dos dies
d'allarguis al senyor bisbe. Me'ls concedí lliberalment; més D. Claudi cregué
veure en mon piadós compromís les orelles de la desobediencia, y no ho hauria
volgut a no rebre una tarjeta del prelat dihentli que no'm trenqués la girada
per tant poca cosa, ja que 'l pecat no era grave. Y abans de pendre comiat de
Barcelona, poguí passar una nit entre estimats companys d'Associació,
assoleyantme a la presencia de Jesús sagramentat, alabet sia per sempre.
Quan l'endemà 'm vegeren sortir cap a Vich, ab la maleta a la mà, tot
sol, ab prou feines arribantme 'ls diners per pendre
bitllet de tercera, per mos enemichs, jo no sabia que'n tingués encare, fou un
veritable triomf. La quimera esclatà, llançant derrera meu una carretilla
d'insults més que d'acusacions, per acreditar aquell adagi: D'arbre caigut tothom fa llenya. Devan que'm dexava enganyar com un
beneit; qu'anava a empobrir la casa ab tanta caritat; qu'ab les almoines, per
mi cosa sagrada, sostenia gent perduda y de mal viure; qu'ab elles m'havia fet
la barba d'or, retirantme per rich, ab la maleta plena de bitllets de Banch;
qu'havia tingut l'atreviment de dir los sants Evangelis a algún malalt (com
aconcella l ritual romà), y que fins havia arribat a resar los exorcismes (com
si fos pecaminós un reso que 'l sant pare Lleó XIII acabava de publicar), y,
per últim, que volia fundar una secta filla, o a lo menos prop parenta, de
l'espiritisme. Un de mos companys, que'm deu lo pa que menja, al veure la
pedregada sobre meu, me girà l'espatlla, passàntsen ab armes y bagatges a mos
acusadors; y ab tant bon atiador y ab la nova llenya que's posà al foch, arribí
a ser tingut per un capellà fanàtich y dolent y per un heretge digne de les
flames de la Inquisició. Verament me tenien lo peu al coll. Si en aquell tol-le tol-le, crucificaulo, alguna persona de bon seny y de bon
cor me volia defensar, què podia respondre? Volia proves de mos delictes? Lo
Marquès de Comillas, tant caritatiu y tant bo, m'havia fet desterrar. Volia proves de que jo no estava bé del cap? Se m'havia mig tancat en lo
santuari de La Gleva, ahon he estat dos anys, fent lo sórt y el mut, com si fos
realment culpable, per donar més força a tant tristos arguments y per meditar
la gran lliçó de la Providencia continguda en aquexos vells adagis, que semblan
sentencies de la Sagrada Escriptura: De gran pujada, gran
baxada, y Qui més alt puja, de
més alt cau.
9. Realitza un petit
documental de 5’ amb fotografies, fragments de textos i un acompanyament
musical adequat sobre la figura de Jacint Verdaguer.
10. Crea la portada d’un
llibre de Jacint Verdaguer.
