La lluerna i l'esbarzer. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

LA LLUERNA I L’ESBARZER

Basat en el conte tradicional de Veneçuela

Una lluerna emprengué un viatge per a visitar uns parents. En arribar la nit, s’aturà per a descansar i alimentar-se dels fruits d’un desfullat esbarzer. La joventut i la bellesa de la lluerna ofuscaren tant a l’esbarzer que de manera instantània li proposà el matrimoni. Però la lluerna la refusà argumentant que l’esbarzer era massa vell, lleig i que havia de continuar diverses llunes amb els seus parents fins que arribà l’hora de retornar.

En passar pel mont on estava l’esbarzer s’emportà una agradable sorpresa: s’havia omplert de flors blanques i fulles, a més, desprenia una aroma deliciosa a móres. La lluerna li preguntà que havia fet per rejovenir-se i l’esbarzer li respongué que uns homes li havien encès foc.

Llavors, la lluerna, que també volia ser jove, volà fins una pira propera. Es llançà al foc, però notà tan dolor que tornà totalment socarrimada fins a l’esbarzer, que li oferí les seves fulles per alleujar les seves cremades. La lluerna es fregà amb totes les seves forces amb les fulles de l’esbarzer, però fou incapaç d’apagar una espurna al final de la cua... que des de llavors la fa brillar en la foscor!

(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.128 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: l’aula de 6^è de L’Escola Joan Maragall de Rubí)

!!EXERCICIS:

1. Realitza un resum sobre aquest conte d’arreu del món.

2. Explica el significat dels següents mots: esbarzer, lluerna, ofuscaren, socarrimada, móres, mont, pira.

3. Comenta la diferència que hi ha entre vellesa i bellesa. Amb quina paraula relaciones la lluerna i amb quina l’esbarzer? Com ho saps?

4. Cerca cinc noms, cinc adjectius, cinc verbs i tres adverbis que pareguin al conte.

5. Anota tres oracions que apareguin al conte amb l’estructura: subjecte + verb + complements.

6. Subratlla quatre verbs que apareguin al conte i esmenta el seu temps verbal, persona i gènere.

7. Busca mots que apareguin al conte i que puguis relacionar amb el dia i d’altres amb la nit.

8. Per què es diu que la lluerna fa llum?

9. Pots extraure algun ensenyament per al nostre dia a dia d’aquest conte d’arreu del món.

10. Opinió: creus que podem combatre l’envelliment? Quines són les teves estratègies per combatre la vellesa?

Les gotes de mel. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

LES GOTES DE MEL

Basat en el conte tradicional de Canadà

Fa molt de temps només el llop sabia el secret de la mel. Però no per molt de temps, ja que una curiosa tortuga descobrí que, en el seu cau, el llop guardava grans quantitats de mel. La tortuga li suplicà que li expliqués el secret de la mel, emperò el llop es negà i per a què la tortuga marxés li donà una terrina del dolç menjar. Però la tortuga no es conformà i reuní un gran nombre d’animals que es plantaren davant del catau del llop deixant anar crits de protesta i acusant al llop d’egoista.

I per culpa de l’aldarull, un exèrcit d’abelles sortí de la cova del llop i picaren sense pietat els manifestants. Tan sols un colibrí, que logrà posar-se dins d’un tronc balmat i ple de mel, es lliurà dels ferotges agullons de les abelles. Tot i que més tard, quan repartia a cada animal ferit unes gotetes de mel, també fou escomés per les abelles que s’hi oposaren de manera feroç a què es distribuís el seu bé més preuat. Però el colibrí aconseguí el seu objectiu: alguns saborejaren la mel amb plaer, i altres la plantaren com si fossin llavors. I al cap d’uns anys cresqueren els arbres de la mel, coneguts a Canadà com a maple trees.

(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.127 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: diari Apícola)

!!EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.

2. Explica el significat de: colibrí, terrina, catau, aldarull, balmat, agulló, escomès.

3. Cerca cinc noms, cinc verbs i cinc adjectius dins del conte.

4. Què és una persona egoista? Els animals poden ser-ho? Per què creus que el llop actua de manera egoista.

5. Com haguessis actuat tu al lloc de la tortuga per lluitar contra l’egoisme del llop?

6. Investiga una mica i descriu els maple trees. On els podem trobar? Realment fan mel?

7. Aquest conte d’arreu del món amaga un aprenentatge per al teu dia a dia. Quin és?

8. Pensa un altre títol per a aquest conte d’arreu del món i justifica el perquè de la teva tria.

9. Dins del conte apareix un producte molt preuat i saborós, la mel. Ara doncs, et toca a tu investigar una mica i descriure el seu procés d’elaboració des de que les abelles es posen a la feina.

10. Explica una recepta on la mel en sigui un element essencial.

11. Esmenta què aporta la mel al cos humà.

12. Opinió: t’agrada la mel? Per què?

L'home del sac. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

L’HOME DEL SAC

Basat en el conte tradicional d’Espanya

Una vegada hi havia tres noies molt desobedients, a pesar dels continus advertiments dels seus pares. Però un dia marxaren, sense permís, a una font. Quan estigueren allí, aparegué un home sinistre amb un sac. Les tres començaren a córrer emperò la petita es quedà endarrere i l’home l’atrapà, la posà dins el sarró i li digué:

-»Quan doni un cop al sac, cantaràs».

Llavors, anaren a un poble i l’home digué:

-»Canta, sac»...

En aquell moment la dolça veu de la noia deixà a tot el món extasiat i el malvat guanyà moltes monedes.

Al dia següent anaren al llogaret de la noia, però l’home no ho sabia. I quan el sac començà a cantar, els pares i les germanes reconeixeren la veu de la petita. Però no digueren res. Quan acabà l’actuació, els pares de la noia varen oferir sopar i allotjament al malvat. I quan estava adormit, rescataren a la petita i a dins del sac posaren un gos i un gat.

Un dia després, el malvat marxà a un altre poble a realitzar la seva actuació però per més que digués:

-»Sac, canta!».

D’allí només sortien lladrucs i miols. La gent del poble se sentí tan estafada que les emprengueren a cops de bastó a l’home del sac. I les noies sempre foren obedients i felices.

(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.126 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: ca.wikipedia.org)

!!EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.

2. Explica el significat de: advertiments, sinistre, sarró, extasiat, llogaret.

3. Cerca sis verbs del conte i esmenta el seu temps verbal. Si cal ajuda’t d’Internet.

4. Busca i anota cinc referències temporals que apareixen al conte.

5. Esmenta el nom d’altres personatges del món de la literatura que s’hagin dedicat a espantar a les persones.

6. Aquest conte ha derivat en una frase popular que s’empra quan algun infant no es porta bé, pots esmentar-la?

7. Pensa un altre títol per a aquest conte d’arreu del món i justifica el perquè.

8. Quina moralitat o ensenyament per als nostres dies pots extraure d’aquest conte tan conegut?

El gènere de l'adjectiu. Adreçat a tothom

Els adjectius són les paraules que ens donen informació sobre alguna característica del nom, el qualifiquen. D’aquesta manera, els adjectius concorden amb el nom en gènere i nombre.

Ex:

taula ampla, cos estret, samarreta vermella, cotxe luxós.

Si ens endinsem en el gènere trobarem que els adjectius poden ser d’una o de dues terminacions.

.Els adjectius de dues terminacions:

Són els que tenen una forma per al masculí i una altra per al femení. La majoria dels adjectius que existeixen tenen dues terminacions.

-En termes generals, els adjectius femenins es formen afegint una -a al masculí:

MASCULÍ + A= FEMENÍ

Ex:

gos / gossa; sonor / sonora; professor / professora...

Aquesta regla pot generar els mateixos canvis ortogràfics que apareixien en el cas dels substantius:

bo---bona; pobre---pobra; flonjo---flonja; europeu---europea; tou---tova; mut---muda; poruc---poruga; anàleg---anàloga; rus---russa; nul---nul·la; ranci---rància; genuí---genuïna;

-També canvis de -ig per -j- o -tj-; c per qu: boig---boja; roig---roja; lleig---lletja...

-D’adjectius de dues terminacions són:

trist / trista; roí / roïna; comú / comuna; covard / covarda; cortès / cortesa; verd / verda; gris / grisa;

.Els adjectius d’una terminació:

Són els adjectius que tenen una sola forma i la mateixa per al masculí i per al femení. Aquests adjectius acaben amb les terminacions:

-e	jove, alegre, feble...
-a	belga, persa...
-ble	amable, lloable, feble...
-al, -el, -il	lleial, rebel, fàcil...	Excepte: mal/mala; anòmal/anòmala; paral·lel/paral·lela; tranquil/ tranquil·la.
-ar, -or	regular, menor...	Excepte: car/cara; avar/avara; rar/rara; sonor/sonora...
-aire	xerraire, cantaire...
-ista	pessimista, egoista...
-ant, -ent	Amargant, prudent...	Excepte: sant/santa; atent/atenta; content/contenta; Els finalitzats en -lent: lent/lenta; calent/calenta; dolent/dolenta...

.També podem trobar un altre cas d’adjectius finalitzats en -aç, -iç, oç que tenen una terminació en singular, però dues terminacions en plural. Per exemple:

un home capaç ---------- una dona capaç----------uns homes capaços------------unes dones capaces

un dia feliç--------------- una tarda feliç------------uns dies feliços----------------unes tardes felices

un nen precoç------------ una nena precoç---------uns nens precoços-------------unes nenes precoces

.Molts adjectius que acaben amb -e àtona fan el femení canviant la -e per la -a. 

Per exemple:

ample/ampla; pobre/pobra;

Tanmateix, en podem trobar d’altres d’invariables com: rude, ferotge.

!Podeu ampliar informació en el següent enllaç:

https://es.slideshare.net/annaasiscar/flexi-substantiu-i-adjectiu-gnere-53683481

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: Aula de català)

!!EXERCICIS:

1. Classifica els següents adjectius segons siguin d’una terminació o de dues.

Estret, poruc, nul, lleig, cantaire, feliç, fàcil, fracàs.

2. Explica la diferència que hi ha entre els adjectius d’una i de dues terminacions. Esmenta exemples.

3. Escriu el femení dels següents mots:

rondinaire, ros, pessimista, amable, belga, llarg, anàleg, genuí, covard, simpàtic.

4. Redacta vuit oracions amb adjectius d’aquesta fitxa.

5. Autoavalua’t: amb quines dificultats t’has trobat i per què? Sabries explicar el gènere de l’adjectiu a un company que aquell dia no ha pogut assistir? Com ho faries?

La meva paraula preferida (68): "Pruïja". Adreçat a tothom

.Pruïja:

1. [F] Picor intensa, viva.

Ex:

-A causa de la conjuntivitis em va venir una pruïja intensa a l'ull.
-Després de practicar esport tinc una pruïja al cos.
-La pilositat em provoca pruïja de manera sovintejada.

2. Moltes ganes de fer una cosa.

Ex:

-Té la pruïja de jugar a futbol.
-A la classe de ciències no tenia pruïja per res.
-Segons el dia tinc més o menys pruïja a l'hora de fer les tasques de la llar.


.Justificació:

Paraula interessant d'emprar-la i a més, correctament. Recordar que és una paraula femenina, i que per tant, no la podem emprar en masculí. Té una sonoritat una pèl lletja i et pot costar emprar-la, tanmateix, també pot tenir una significació positiva.

(Material de consulta: GDLC)

(Imatge extreta de: lonit.ru)

!!EXERCICIS:

1. Redacta vuit oracions on aparegui la paraula pruïja.

2. Aporta la teva paraula preferida d'aquest més. Pot ser coneguda o bé desconeguda. Recomano que sigui una paraula que no coneixies. Llavors, aporta el seu significat i justifica el perquè de la teva elecció.

3. Escriu el significat de quatre mots que hagis après aquest darrer mes.

4. Fòrum: com aprens vocabulari nou? Com enriqueixes la teva expressió oral i escrita? Quines són les teves estratègies? Penses que els mitjans de comunicació són facilitadors de l'aprenentatge de vocabulari nou?

Llista de prefixos. Adreçat a tothom

Són els afixos que van situats al davant de la paraula, d'aquí que s'anomeni prefix. Són les partícules que s'afegeixen a l'arrel o lexema del mot. Entenem per arrel, la forma de la paraula que no canvia mai.

Ex:

auto (prefix)--------mòb- (lexema)-------il (sufix)

Les paraules que s'originen mitjançant la prefixació són derivades de la primera forma. Els prefixos no apareixen tan sovint com els sufixos. La majoria dels prefixos que provenen del llatí i són adverbis o preposicions. Per un altre costat, gran part d'aquests prefixos no modifiquen la categoria de la paraula, tanmateix n'afegeixen un matís.

Ex:

didàctic----autodidàctic

atacar------contraatacar

Prefix	Ètim	Significat	Exemple	Observacions
a-1	prep. a		abaixar, aclarir; acostumar, apedaçar; allunyar, apropar	forma verbs a partir d'adjectius, noms i adverbis
a-2	llatí ad-		acord, adduir, aportar	altres formes: ad-
a-3	grec an-	oposició, privat de	aconfessional, anaeròbic, apolític	variant contextual: amb mots començats per vocal s'utilitza an-
ab-1	llatí ab-	allunyament, separació	abdicar, abducció, abscís, absència	altres formes: abs-
ab-2		prefix d'unitats electromagnètiques	abampere, abcoulomb, abvolt
amfi-	grec amfi-	ambdós	amfibi, amfibologia
ana-	grec ana-	a través de, sobre, de nou, enrere, contra	anatomia, anagrama, analogia
ante-	llatí ante-	anterior	antebraç, antediluvià, antepenúltim, anteposar, antesala	sin.: avant-; ant.: post-
anti-	grec anti-	oposat	antibiòtic, antiaeri, antidemocràtic	sin.: contra-
apo-	grec apó	apartat de, destacat, independent, mancat de	apostasia, apòcope, apoenzim
avant-	llatí abante-	a l'interior de	avantbraç, avantposar	sin.: ante-; ant.: post-
arxi-	grec archi-	que mana, que precedeix	arxiduc, arxifonema; arquebisbe, arquitecte	variants: arque-, arqui-
ben-	llatí bene-	bé	bendir, benviure; benefactor, beneplàcit	variant: bene-, ant.: mal-
auto-	grec autós-	un mateix	autodidàctic, automòbil
bes-1	llatí bis	dues vegades	besavi	sin.:* bi-
bes-2	llatí bis, "dues vegades"	valor pejoratiu	bescanviar, bescomptar
bi-	llatí bi-	dos, dues voltes	bicicleta, biennal, biplaça	altres formes: bes-1, bin- en binaural, binocular, i bis- en bisanual, di-
circum-	llatí circum	al voltant	circumferència, circumvolució; circumloqui, circumstància
co-	prep. cum	amb, en companyia de	col·laborar, coincidir, consogre, coparticipant, comportar	s'usa co- davant vocal; col- davant l (geminació de la l), cor- davant r; com- davant m i p, con- davant les altres consonants.
cat(a)-	grec cata-	sota	cataclisme, càtode
contra-	llatí contra-	nocions d'oposició, complementarietat, neutralització, equilibri; duplicació;	contraatacar, contradir, contraporta, contraobertura; contraalmirall, contramestre;	ant.: pro-; sots-, vice
de-	prep. de	separació, abaixament	deflagració, degradació, deportar
des-	prep. en	separació; acció contrària; negació	desfer, desforestar, deslligar, descansar, desordre; difusió, disposar	variants.: di-, dis-; antònim de des-: re-
di(a)-	grec dia-	a través	diàfan, diagrama
en-	prep. en	posar, convertir	empobrir, ennegrir; emboçar, enllustrar; endarrerir, endinsar	actua com a-1; davant b, m i p la n s'escriu m
en-	llatí inde-	punt de partida en l'espai o el temps	endur-se, enfilar-se, emportar-se (verbs de moviment)	altres formes: em davant p
endo-	grec endo-	dintre, a l'interior	endogàmia
eso-	grec eso-	dins de	esotèric, estropia
ex-	llatí ex-	cap a fora, des de	elaborar, emanar, eradicar, exonerar, expropiar, estirar, eixorellar	altres formes: e-; es- (aquest també amb el valor de fer tornar X), eix-; antònim: in-
ex(o)-	grec exo-	fora, a l'exterior	exotèrmic, exocèntric, exoenzim	ant.: endo-
extra-	llatí extra-	fora de; sense, llevat de; molt	extramurs, extraordinari, extrapolació
eu-	grec eu-	bo	eufemisme, eufòria
hemi-	grec hemi-	mig, meitat	hemiplegia, hemisferi
hiper-	grec hipér-	excés, preeminència	hipercrític, hipertensió	sin.: ultra-; ant.: hipo-
hipo-	grec hipo-	inferioritat, subordinació, proximitat	hipòcrita, hipogàstri, hipoglucèmia, hipòtesi	sin.: ante-; ant.: hiper-
fora-	llatí foras-	a la part exterior	foragitar, forassenyat, foravial
in-1	llatí in-	privació, absència	inhumà, il·legal, innecessari	altres formes per assimilació: il·, im-, ir-
in-2	llatí in-	dins, que comença	imposar, inherent, injecció	altres formes per assimilació: il·, im-, ir-
infra-	llatí infra-	sota, situat fora de	infrasònic, infrahumà	antònim: supra-
inter-	llatí inter-	entre, reciprocitat	intercel·lular, intercanviar, entremig	variant: entre-
intro-	llatí intra-, intro-	a l'interior de	intromissió, intramuscular	variant: intra-
macro-	grec makrós-	gros, gran	macroeconomia, macrojudici
mal-	llatí male-	malament	malagraït, malformat, malpensar	ant: ben-
mega-	grec mega-	gran	megacòlon, megaconcert
met(a)-	grec meta-	canvi de, més enllà de	metabolisme, metallenguatge, metapsíquic
micro-	grec mikrós-	petit	microcircuit, microcirurgia, microprocessador
menys-	llatí minus-	disminució	menysprear, menystenir, menysvalorar; minusvàlid	sin.: minus-; ant.: supra-, hiper-
mono-	grec monos	un	monosíl·lab, monòcrom	sin.: uni-; i altres numerals
multi-	llatí multus-	amb molts de	multiforme, multimèdia, multinacional	sin.: pluri-; ant.: mono-
no-[1][2]	llatí non-	el contrari de	no-beligerància, no-intervenció	sin.: contra-
pan-	grec pan-	tots	pancromàtic, panteisme
par(a)-	grec parà-	prop de, cap a, contra	paradigma, paradoxa, paramilitar	variant contextual: par- davant vocal
pen-	llatí pen-	quasi	península, penombra	corr.: quasi-
per-	llatí per-, pre, pro-	a través de, durant, superlatiu;	pervenir, perborat; perjudici, perllongar
peri-	grec peri-	al voltant	periartritis, periflebitis
pluri-	llatí plus-	amb molts de	pluriocupació, plurilingüe	sin.: multi-; ant.: mono-
poli-	grec poli-	amb molts de	políclínica, poligàmia	sin.: pluri-, multi-
post-	llatí post-	després, darrere	postdata, postoperatori	ant.: ante-, pre
pre	llatí pre	abans	preàmbul, preconcebut, premonició	sin.: ante-; ant.: post-
pro-	llatí pro-	abans, davant, a favor de; en representació de	prooxidant, procomunista; procònsol	ant.: anti-
pro-	grec pro-	a favor de	proenzim, progàmeta
prop-	llatí prope-	pròxim	propdit, propparent, propvinent
proto-	grec 'proto-	primer, principal	protozou, protohistòria
pseudo-	grec pseudo-	fals	pseudònim, pseudoproblema
quasi-	llatí quasi-	com si fos, en certa manera	quasicontracte, quasidelicte
re-	llatí re-	de nou	reconstruir, redefinir, rehabilitació
retro-	llatí retro-, intro-	darrere, endarrere, enrere	retrovenda, retroprojector, rereguarda, reüll	variants: rere-, re- (grafia abandonada: rera-); ant.: pro-
semi-	llatí -semi	mig	semicercle, semidesnatat
sin-	grec sin-	junts	síl·laba, sinalefa, simpatia, endogàmia	var. contextuals: sil-, sim-
sota-	llatí subtus-	davall, a sota de	sotavent, sotabosc, sotsarrendador, sotsdirector	variant: sots-; sin.: vice- i variants, sub-
sub-	llatí sub-	sota	subdesenvolupat, subestació, subsector; suportar, suspendre, succeir, suscitar, suggerir; socórrer, sostreure	variants per assimilació: su- i sus davant p, suc- i sus davant c (llatí [k]), sug- davant g; variants per evolució: so-, sos-; sin.: sots-
super-	llatí super-	més enllà, en abundància	sobrecàrrega, sobreviure, sobreabundància, sobredosi, superabundància, supermercat	variant per evolució: sobre-; sin. ocasional: supra-
supra-	llatí supra-	sobre	suprarenal, supraconductor	sin.: ocasional: sobre
sus-	llatí sursum-	amunt, cap a dalt	dessusdit, susdit, suara, suallà, suaquí	variant: dessus-, su-
trans-	llatí trans-, tra-	enllà de, a través de, canvi	transatlàntic, transportar, trametre, transmetre; traspassar, traslluir,; travessar, trabucar	variant contextual: tras- davant [v], [m], [p], [k], [t] i lateral palatal; tra-davant consonant sonora; ant.: cis-
ultra-	llatí ultra-	més enllà de, en grau extrem	ultrapassar, ultraviolat, ultrasònic; ultraconservador, ultralleuger	sin.: super-, supra-
uni-	llatí unus-	format per un	unifamiliar, unidimensional	sin.: mono-; ant.: multi-, pluri-
vice-	llatí uice	qui ocupa un càrrec en absència del detentor	vicerector, visrei, virrei, vescomte	variants: vis-, vi-, ves-

(Quadre extret de: ca.wikipedia.org)

(Imatge extreta de: PinsDaddy)

!!EXERCICIS:

1. Explica què és un prefix i quina és la seva funció.

2. Escriu vuit paraules que s'hagin format per prefixació.

3. Destria el prefix del lexema en els següents mots:

vicerector, ultralleuger, subsector, penombra, desforestar, exonerar, metallenguatge, enllustrar.

4. Explica el significat del prefix en els mots de l'exercici 3.

5. Cerca sis paraules que desconeguis d'aquesta taula de prefixació i escriu el seu significat.

6. Autoavalua't: amb quines dificultats t'has trobat mentre has treballat aquesta fitxa? Com les has solventat? Què has après dels prefixos i que et servirà pel dia de demà?