"L'alegria que passa" de Santiago Rusiñol: argument i simbologia dels personatges. Adreçat als de literatura

Argument de l’obra:

L’obra “L’alegria que passa” de Santiago Rusiñol desenvolupa la seva trama en un poble del qual no es coneix el seu nom, ara bé, se sap que és “indiferent, vulgar i ensopit”, i que està ambientat en l’època contemporània. Aquest poble rep la visita d’un grup d’artistes de circ, que representen la poesia, envers el poble, que representa la prosa. D’aquí sorgeix un enfrontament entre l’artista i la societat, és a dir, poesia i prosa, dos gèneres oposats. Així doncs, els artistes són la bohèmia, pretenen fer passar una estona plaentera als habitants del poble amb el seu espectacle, tanmateix, el poble, que és limitat, no els entén i els rebutja. A cavall d’aquests dos mons oposats es mou un personatge pont, en Joanet, fill de l’alcalde, que tot i que forma part del grup del poble, ha pogut formar-se i s’identifica més amb la vida dels artistes. El grup d’artistes, és a dir, de bohemis, foragita el poble decebut pel materialisme dels seus habitants i per la seva manera de ser. Finalment, en Joanet decideix continuar vivint al poble a pesar de les seves conviccions.

El simbolisme dels personatges

1. Els habitants del poble: 

Representen la mandra, la manca d’esperit. No tenen ganes de canviar absolutament res. Són partidaris de no exprimir el cervell, és a dir, de la prosa. Són els següents:

.L’alcalde: home robust i de mal geni. Molt materialista. Veu l’art com una cosa inútil. És seva l’afirmació: “Deixa’t de llibres! Llegeix les lletres dels duros.”

.L’Agneta: xicota d’en Joanet, fill de l’alcalde. És una noia adotzenada, virtuosa, ensopida.

.Tòfol: és per l’autor “el panxacontent del poble”. No fa res. Es deleix d’aquesta acció i a més en treu l’orgull. Té unes idees sovint masclistes on la dona ha de ser una esclava de tot el que fa. És un personatge tipficat. És el patró d’altres personatges: alcalde, Agneta, Tuies, que ja han deixat de lluitar. Tòfol està feliç amb la seva manera d’afrontar la vida. No fa res més que dormir i menjar, és a dir, un “ni-ni” d’aquells de fa uns anys. Bandeja qualsevol acció que es contrariegi amb el dormir i menjar com a forma de vida. És el personatge oposat a Joanet, atès que, aquest no pensa com ell, tot i que podria servir-li de referent.

.Tuies: dona d’en Tòfol. No fa més que treballar, i el seu home se n’aprofita.

.Altres personatges del poble: pagesos, dones, capellans, pobres, carreters, criatures.

2. Joanet: 

Personatge idealista que actua com a pont entre els dos mons antagònics i alhora irreconciliables: la prosa (poble) i la poesia (el grup d’artistes). Joanet forma part del poble. És el fill de l’alcalde. Gràcies a poder formar-se a la ciutat, ara és un personatge saberut, emperò, se sent un presoner del poble i vol fugir-ne. Sortosament, amb l’arriba del grup d’artistes al poble, Joanet té una oportunitat magnífica per tal de conèixer l’art, és a dir, la poesia, però també, l’amor i l’amistat. Això sí, sense poder defugir la mandra i la covardia que tenen els habitants del poble, del qual ell n’és un.

Amb l’arribada del circ i sobretot amb la conversa que porta amb Clown i encara més, amb Zaira, li inculquen les ganes d’anar amb ells, de fer vida d’artista i viure amb més llibertat. Joanet defineix els artistes com “l’alegria que passa”. Finalment, decideix fer un pas al costat i es queda al poble, precisament allí hi enterra les seves il·lusions, perquè és un home amb poca decisió.

3. Els artistes:

Els comediants, els partidaris de l’art, la poesia, de la bohèmia, és a dir, uns artistes que tenen una vida precàries i desendreçades, deslligats de les convencions socials, es troben a l’altre extrem del poble.

.Zaira: noia de divuit anys. Ballarina o cantant bohèmia. Es troba desarrelada, atès que, no té ni pare ni mare. Fou criada per Cop de puny. Ara bé, sent enyorament per una vida reposada. Té bon cor i mala vida. Esdevé el símbol de la poesia que passa. Personatge que destil·la exotisme, com el seu mateix nom. Sedueix Joanet amb les seves maneres de fer, l’encandila, emperò, ella no vol saber-ne res. Rusiñol estava fascinat per la cançó que canta Zaira i sovint el reproduïa en dedicatòries. De fet, en la cançó que canta planteja la dicotomia de les relacions entre l’artista i la societat, una dicotomia sense resoldre.

.Clown: és el model de persona bohèmia i de bons sentiments. Significa 'pallasso' en anglès. Personatge inspirat en un altre de real, i a qui conegué Rusiñol: Monsieur Blanqueret. No se sap d’on pertany, ja que, no té ni pàtria ni terra. Per això es fa seu el món, se salta les normes, es burla dels individus i de les seves preocupacions. Per ell la vida és com una carretera sense fi, per la qual es passejarà sense aturar-se, al ritme que marca el seu timbal. Viu com pot amb el carro dels artistes i que va de poble en poble amb la Zaira, i Cop-de-puny. Representa l’essència de l’artista, i segons l’autor, qui ha de vetllar per traure a la societat del seu immobilisme, del fet d’actuar com a estàtues i no fer res. A la vegada, pretén que el seu art sigui reconegut. Representa l’artista total, de la seva mà sortirà desvetlla la societat del poble que roman adormida. Malauradament, els artistes no arrelen en els habitants de la vila i Clown empipat, llença una mena de mal averany:

Clown: (tirant-los tots els quartos per la cara). Què se’ns en dóna, del teu diner! Aquí els tens! Poble pasturant terrossos! No en tastareu, de poesia! Us condemno a prosa eterna; us condemno a tristesa perdurable! (Rient i tocant el bombo.) Visca la bohèmia! Visca la santa alegria!”

.Cop –de- puny: és un atleta de quaranta anys. Es caracteritza per fer ús de la força i a la vegada l’empra per imposar-se en diferents situacions.

.Altres personatges:

El mico: animal que és feliç el dia que menja bé; i el cavall: una criatura resignada.

!Podeu ampliar o reforçar més continguts de l'obra amb activitats incloses dins de:

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0046/495d47dd-906b-45ab-87fc-4063c1ffb964/Rusinol_2001.pdf

(Material consultat: Xtec, Mag poesia)

 

(Imatge extreta de: Museu de Sitges)

EXERCICIS:

1. Comenta les següents paraules que diu Clown i contextualitza-les dins de l’obra.

Clown: (tirant-los tots els quartos per la cara). Què se’ns en dóna, del teu diner! Aquí els tens! Poble pasturant terrossos! No en tastareu, de poesia! Us condemno a prosa eterna; us condemno a tristesa perdurable! (Rient i tocant el bombo.) Visca la bohèmia! Visca la santa alegria!”

2. Per què Joanet finalment no se’n va amb els artistes i decideix quedar-se al poble?

3. Quin és el paper que juga la cançó de Zaira dins de “L’alegria que passa”?

4. Per quin motiu l’alcalde deixa anar les següents paraules. A qui les diu?

“Deixa’t de llibres! Llegeix les lletres dels duros.”

5. Tòfol i Joanet són dos personatges oposats dins de l’obra. Per què? Justifica-ho amb exemples.

6. Defineix els artistes i el paper que juguen dins de l’obra de Rusiñol.

7. Caracteritza el personatge de Clown.

8. Explica la contraposició entre la prosa i la poesia a través dels personatges.

9. Realitza un esquema sobre la trama i personatges de l’obra.

10. Imagina’t que ets un/a periodista i que ha de parlar sobre la reedició de l’obra “L’alegria que passa” de Santiago Rusiñol. Amb el mòbil enregistra un vídeo on presentis breument l’obra i el seu argument, sense desvetllar-ne les claus. La durada no ha de ser superior a tres minuts.

11. Entra en la present pàgina de la hemeroteca de “La Vanguardia” i escull un article de Santiago Rusiñol i comenta’l.

https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20110613/54161935071/santiago-rusinol-polifacetico-artista.html

12. Comenta l’article del dia 10 de desembre del 1891 intitulat “El tonto y el sabio” escrit per Rusiñol. De què ens parla?

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1891/12/10/pagina-4/33429511/pdf.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1891/12/10/pagina-5/33429512/pdf.html

"Feliçment, jo soc una dona" (4). Adreçat als de literatura

La possibilitat existia, naturalment. Qualsevol dels respectables personatges que jo havia vist actuar podien comparèixer a casa la senyora Rosita i la senyorita Rosita els podia oferir els meus serveis. Tot era qüestió de preu. Jo els hauria reconegut, és clar, però el més probable és que ells no m’haurien reconegut a mi.

Com havia arribat en aquell prestatge de la variadíssima estanteria social? Com havia pogut trobar-me instal·lada a la cambra, amb cortinetes de cretona de color de rosa, que si no era la més bona era una de les millors, a la casa propietat de la famosa senyora Rosita? Podria dir ara que era el salt enrere, necessari, per a botar endavant amb força suficient. Per als meus clients sentimentals tenia una altra versió: em deia Llorença, era filla d’Igualada. Havia vingut a servir a Barcelona als catorze anys, i el noi de la casa m’havia fet un fill. El meu fill havia mort al cap de poques hores de néixer i per poder-lo enterrar havia hagut de demanar un préstec a l’usurer del barri. En realitat no era un usurer, els préstecs que feia en Xesc de l’Oli eren un ham per a col·locar després la noia en una de les cases, en les quals tenia percentatge, o per vendre-la a un de la vida que s’hagués quedat sense filla d’ànima.

Sempre em creien. He de dir en honor de la credulitat dels meus clients que la història podia ser verídica, que era molt sovint verídica. No m’havia inventat res més que la combinació d’elements. Per exemple, en Xesc de l’Oli existia. Més d’un cop m’havia rondat oferint-me préstecs fabulosos. I a l’època que jo feia el carrer, alguna companya impressionada m’havia suggerit d’acceptar i després tocar el dos. Ni em va passar pel magí, perquè coneixia bé l’homenet i sabia que una bona pallissa pot deixar inútil una noia, i que en Xesc de l’Oli no treballava sol.

La prostitució és un bon ofici si qui el practica té el cap sobre les espatlles i sap usar el diner, i no augmenta les despeses a mesura que augmenten les entrades. Fet i fet, com qualsevol professió liberal. Sempre em sorprenc quan llegeixo llibres que parlen de la prostitució. Fins i tot quan es tenen per científics els impregna un to melodramàtic que em meravella. M’hi jugaria doble contra senzill que si agaféssiu a l’atzar deu dones de fer feines i deu dones de la vida, de la mateixa edat, dels mateixos anys de treball, comprendríeu immediatament la constant oferta en el mercat de la prostitució. ¿No heu mirat mai els genolls d’una dona de fer feines als quaranta anys de treball?

D’altra banda, quan es parla de la prostitució se sol treure com a exemple els fracassos, l’assot de les malalties venèries, les alcoholitzades, les que han llençat per la finestra els diners dels dies clars, ben igual que un cantant de moda. És natural, perquè les altres, les que acaben els seus dies mestresses d’un cafè, o d’una botiga de modes, o d’un bordell, o com a honestíssimes mares de família no es presten a intervius, ni figuren a les estadístiques. D’altra banda, l’home de la nostra civilització, com més plora sobre l’abjecció de les conreadores del sexe, més d’acord se sent amb la virtut imposada. En canvi, jo podria jurar que en el nostre ofici el sexe compta molt poc i que són els virtuosos els qui construeixen la sexualitat a base de terror i sofriment i prohibició, per arrencar-ne un magre plaer a canvi de moneda. Per a nosaltres, l’única cosa que comptava era el diner. ¿I si hagués volgut contestar francament al meu client curiós què hi havia anat a buscar a l’últim replà de la condició humana? Li hauria dit:

-Diners, molts diners!

I si m’haguessin contestat que jo tenia a l’abast molts oficis prou retribuïts, li hauria dit per resposta que no era cert. I tractaré d’explicar-ho tan clar com em sigui possible.

(Fragment extret del capítol 7 de CAPMANY, Maria Aurèlia, Feliçment, jo soc una dona, Barcanova Editorial, Barcelona, 2017)

(Imatge extreta de: Barcanova Editorial)

EXERCICIS:

1. Realitza un comentari literari d’aquest fragment de l’obra de Maria Aurèlia Capmany.

2. Què en pensa de la prostitució la persona que relata aquestes ratlles? Penses que en realitat és la pròpia visió de l’autora? Per què?

3. A què es refereix qui ens parla amb aquestes paraules...

“M’hi jugaria doble contra senzill que si agaféssiu a l’atzar deu dones de fer feines i deu dones de la vida, de la mateixa edat, dels mateixos anys de treball, comprendríeu immediatament la constant oferta en el mercat de la prostitució. ¿No heu mirat mai els genolls d’una dona de fer feines als quaranta anys de treball?”

4. Contextualitza el present fragment i dona-li un sentit.

“En canvi, jo podria jurar que en el nostre ofici el sexe compta molt poc i que són els virtuosos els qui construeixen la sexualitat a base de terror i sofriment i prohibició, per arrencar-ne un magre plaer a canvi de moneda. Per a nosaltres, l’única cosa que comptava era el diner”.

5. El mot usurer té dos significats diferenciats. Comenta’ls.

Santiago Rusiñol: aspectes sobresortints de la vida i obra. Adreçat als de literatura

Santiago Rusiñol i Prats (1861-1931). Nasqué a Barcelona un 25 de febrer.

Fou el primer fill d’una família benestant que tenia una fàbrica de filatures a Manlleu. Santiago no volgué portar l’empresa i aquesta passà al segon germà, tanmateix, seguia vinculat a aquesta, el nom de la qual era “Germans Rusiñol”. Durant la breu estada a Manlleu pintà paisatges fluvials que vorejaven la fàbrica.

Els seus pares no volien que Santiago fos artista, s’hi oposaren completament, ja que volien continuar amb el negoci. L’autor ho va plasmar dins de l’obra “L’auca del senyor Esteve”, on el fill del propietari de la botiga “La Puntual”, en Ramonet, desitja ser artista, caracteritzat d’una sensibilitat incontrolable.

Dels quinze als vint-i-quatre anys, Santiago pintà d’amagat perquè els progenitors no ho veien bé.

Va començar a escriure a l’edat de vint anys i ho compaginava amb la pintura i el col·leccionisme.

Relatava les rutes que realitzava amb l’Associació d’Excursions catalana. Durant aquestes sortides col·leccionava peces de forja que trobava en masos o ermites.

La seva literatura i pintura està influïda pel paisatgisme olotí.

Les cartes a la que seria la seva futura promesa, Lluïsa Denís són tot un exercici literari per a Rusiñol.

El 1886 es casà amb Lluïsa Denís, amb qui tingué una filla, Maria Agustina. L’esposa es retratada en un quadre que Santiago l’anomenava “La de casa”. A casa seva l’ambient familiar era tens. Abandona la vida de burgès i es dedica completament a la pintura, agafant al peu de la lletra la premissa “l’art per l’art” i pintar allò que volia en aquell instant. Abandona definitivament l’empresa, la dona i la filla petita. Al cap de poc temps, decidí viatjar amb el pintor Ramon Casas en carro per Catalunya i allunyar-se de la família. D’aquest viatge en sorgiren anècdotes i frases fetes com la coneguda: “Vendre duros a quatre pessetes”.

El 1889 s’instal·là a París, al barri de Montmartre per dedicar-se exclusivament a l’art. Des d’allí pintava quadres amb ironia i tristor: carrers, barris i solars buits. No tenia concessions. Les pintures mostraven malenconia, tristor i una visió fosca del món. Rusiñol sempre anava contra allò establert. Exposava una realitat lletja en les seves pintures, allò que mai ningú representaria en un quadre.

Des de la ciutat de París, realitzava cròniques sobre fets de la vida bohèmia viscuda amb els seus amics, o en relatava la tipologia d’artistes que vivia al barri. Aquests escrits eren publicats com a cartes del director a La Vanguardia, més tard recollides a “Cartas desde el Molino” (1890-1892). I que continuarà escrivint entre 1893 i 1895, aquestes darreres es recolliran dins del volum “Impresiones de arte” (1897).

El 1891 Santiago visità casualment Sitges, i uns mesos després hi retornà per a comprar dues cases i fer-se construir una casa-taller en una d'elles i davant del mar, El Cau Ferrat, per poder tenir una completa dedicació a l’art. Espai on hi ubicà la seva col·lecció d’eines amb ferro, quadres, ceràmica i d’altres objectes de cultures passades. També s’hi realitzaven tertúlies. Dins de El Cau Ferrat, s’hi organitzaven festes, originàriament sense nom, i que posteriorment s’anomenaven “Festa modernista de Sitges”, on els artistes s’hi reunien per realitzar exposicions, concerts, lectures poètiques, representacions teatrals, el teatre d’ombres xineses, novetat en aquella època.

A mesura que els anys avançaven, Sitges deixà de ser la capitalitat del modernisme en favor de Barcelona. Allí s’inaugurà el local Els Quatre Gats, que realitzava la mateixa funció que el Cau Ferrat, emperò, a la ciutat comtal. En aquest cafè-museu de Barcelona els intel·lectuals simpatitzants del modernisme s’hi reunien per menjar, realitzar tertúlies, veure exposicions o teatre de titelles, fer lectures. Hi confluïa gent moderna. Rusiñol hi era present sempre, fins que li sorgiren problemes de salut o motius de viatge.

El 1894, Rusiñol pinta el quadre “La morfina”. Primer prenia aquesta substància per millorar la salut, però després s’hi enganxà, ja que, era una moda de l’època. També acostumava a prendre absenta, un licor elaborat amb herbes. Aviat li sorgiren problemes d’addicció a aquestes substàncies i a l’alcohol.

A través de les pàgines de la revista “L’Avenç” va introduir el poema en prosa a Catalunya i a Espanya, mitjançant dos articles: “La suggestió del paisatge” i “Els caminants de la terra”. Els poemes en prosa i sobretot la influència de Baudelaire van influir els primers llibres de Rusiñol: “Anant pel món” (1896), “Oracions” (1897), “Fulls de la vida” (1898), emmarcades dins del simbolisme i decadentisme francès, on sobresortia que no hi haguessin fronteres entre gèneres i la creació d’un nou concepte d’art, l’Art total, on en els seus escrits confluïen les arts gràfiques, la música, la pintura i la literatura, narrativa, lírica i dramàtica.

Posà la seva imatge al servei del Modernisme. Així doncs, promogué una exposició de pintura (1892), també la representació de l’obra teatral “La intrusa” (1893) de Maurice Maeterlink, d’un certamen literari modernista (1894) i de l’estrena de “La fada” (1897), una òpera catalana d’Enric Morera i Jaume Massó i Torrents.

Amb “L’alegria que passa” (1898), primera peça llarga que escrigué per al teatre, amb la finalitat d’implantar un teatre líric català, combina el simbolisme i el costumisme, la tradició i la modernitat, cosa que li proporcionà un èxit de crítica i de públic, en un temps, en què de la modernitat en deien patriotisme. Dins de l’obra hi tracta l’enfrontament entre l’artista i la societat, la poesia i la prosa, l’espiritualisme i el materialisme. Aquests mateixos temes apareixen a “El jardí abandonat” (1900) i a “Cigales i formigues” (1901), d’aquí que alguns reculls inclouen les tres obres en un tot.

Va començar a escriure obres de dramatúrgia ja delicat de salut, i en recuperar-se completament va fer un gir en la seva obra pictòrica i literària. Va aprofundir en la pintura de jardins i en l’escriptura d’obres teatrals. Aquesta repetició de fórmules li garantien l’èxit de públic, emperò van fer ressentir la seva obra.

El 1899 Rusiñol, ja malalt, ingressa en un sanatori prop de París. Ha d’optar per la vida o bé per l’art. Escull aquesta primera. Decideix tornar a viure amb la seva dona, i recupera la convencionalitat. És el temps en què entre 1900 i 1931 només fa que pintar jardins que li agraden.

Deixà un llegat important culturalment parlant en un poble pescador, Sitges.

Algunes de les seves obres: “Llibertat!” (1901), “El malalt crònic” (1902), “Els Jocs Florals de Canprosa” (1902), obra irònica i que rebé dures crítiques del catalanisme més conservador, “L’hèroe” (1903), “El pati blau” (1903) i “El místic” (1903), empren uns clixés per similars per atraure públic: la polèmica, la denúncia, el costumisme, el sentimentalisme. D’aquesta manera, segons ell podia normalitzar la literatura catalana, això queda exemplificat en aquestes paraules incloses en un pròleg d’un llibre de Jacint Capella:

“En l’art, com en tantes altres coses, el que llença més bellesa és el que s’endú més devots; i que l’home que fa més claror és el que atrau més papallones”.

Fruit d’aquestes paraules, es veu que volia tenir completa llibertat d’elecció de tema en l’escriptura i de tractament estètic, tanmateix, defensava la sinceritat, l’espontaneïtat i sentit d’entrar plenament en contacte amb el públic, al cap i a la fi, a aquest darrer anava destinada l’obra d’art. Això va fer que Rusiñol trenqués finalment amb el modernisme. Des de la revista “Catalunya”, que dirigia el poeta Josep Carner es va criticar durament la posició de Rusiñol.

En l’obra “El místic” pren com a referent Jacint Verdaguer, que fou incomprès per la societat de l’època.

D’altres de les seves obres són: “Els punxasàrries” (1904), “El bombero” (1904), “L’escudellòmetro” (1905), “La nit de l’amor” (1905), “La lletja” (1905), obra que va haver de suspendre la seva representació, ja que, al primer acte ofenia els burgesos i en el segon els obrers; “El bon policia” (1905), en totes es repetien tòpics.

A partir del 1905, Rusiñol hagué de defensar-se dels atacs verbals dels autors joves noucentistes, atès que, segons ells, Rusiñol era el model de l’obra mal feta, poc pensada i mancada de qualitat. També perquè es mantenia allunyat del modernisme. Rusiñol prengué el pseudònim de “Xarau” per defensar-se d’aquestes crítiques entre els anys 1907 i 1925, a través d’escrits a la revista “L’Esquella de la Torratxa”.

Rusiñol conegué l’editor Antoni López, que portava la Llibreria Espanyola i que li anava publicant els drames, comèdies, sainets, vodevils i tres novel·les: “El català de La Mancha” (1914), “La Niña Gorda” (1917) i “En Josepet de Sant Celoni” (1918), que a la vegada emprà com a atac als noucentistes. Rusiñol feia paròdia de l’obra “Glosari” d’Eugeni d’Ors i evocava personatges i paisatges de la Catalunya del segle XIX.

Una altra de les seves obres puntals fou “L’auca del senyor Esteve” (1907), que escrigué allunyat de la polèmica de les seves obres teatrals i que fou estrenada en versió teatral el 1917. Protagonitzada pel senyor Esteve, que representa els burgesos i s’oposa a l’artista en el conflicte entre poesia i prosa plasmat en tota l’obra de Rusiñol.

Als anys vint tenia molt èxit el seu teatre, tot i que el modernisme ja havia quedat desplaçat.

De 1927 és l’obra “Màximes i mals pensaments: pensa mal i no erraràs”, on recull tot un seguit de dues-centes sentències i ensenyaments de la vida, sorgits de la seva ment, sempre amb ironia, a tall d’exemple:

“El marit que té una dona que vol ser elegant, ja pot començar a tremolar”.

“Al qui va inventar l’alcohol se li hauria de fer un monument. Als tristos els fa tornar alegres, i als dolents els fa tornar idiotes”.

“Els col·leccionistes d’antiguitats són els drapaires dels records”.

“L’anar amb auto és perillós, però ho és molt més l’anar a peu. Per cada un que es mata dels que corren, sent maten a cents dels que caminen”.

Morí a Aranjuez a l’edat de 70 anys, el 13 de juny del 1931. El seu fèretre es traslladà amb tren fins a Barcelona. Durant el trajecte tingué una parada a Sitges, i tot un reguitzell de dones taparen el taüt de flors. Un any després, nasqué l’Associació del Ram de Tot l’Any de Sitges, que tres cops a la setmana porten un ram de flors al Cau Ferrat en agraïment per tot el que l’autor va donar culturalment parlant.

Rusiñol va escriure més de cent llibres en vida: sobretot obres de comèdia teatrals, novel·les simbolistes, prosa poètica.

Josep Pla va realitzar una biografia de Rusiñol on es veia el seu costat més faceciós i el menys intel·lectual, tanmateix, donà molta popularitat al personatge.

(Fonts: lletra.net i programa “El meu avi”)

(Imatge extreta de: Vikipèdia, Todocolección, CCMA)

Per a saber-ne més:

https://www.youtube.com/watch?v=Z0MN0GDcyc8

(El meu avi: “Santiago Rusiñol. El motor del modernisme”, 2002. Durada: 31’12’’)

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/nom-programa/Santiago-Rusinol/audio/634148/

 (Lletres d’or: “Santiago Rusiñol”, 2012. Durada: 2’58’’)

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/ciutat-maragda/santiago-rusinol/audio/1018721/

(Ciutat Maragda: “Santiago Rusiñol”, 1h 28’30’’)

http://www.xtec.cat/~lrius1/rusinyol/contenidor.htm

(Síntesi de la vida de l’autor)

http://claca.bnc.cat/files/rsn_max.pdf

(“Màximes i mals pensaments: pensa mal i no erraràs”, 1927)

EXERCICIS:

1. Quines aportacions va fer Santiago Rusiñol al modernisme?

2. Per què es diu que Santiago Rusiñol fou “un artista total”?

3. Rusiñol era un escriptor d’èxit, per què?

4. Com van titllar els modernistes les seves obres?

5. Comenta la present afirmació de Rusiñol:

“En l’art, com en tantes altres coses, el que llença més bellesa és el que s’endú més devots; i que l’home que fa més claror és el que atrau més papallones”.

6. Rusiñol també va ésser popular pel seu llibre de màximes. Escriu-ne una.

"Feliçment, jo soc una dona" (3). Comentari literari. Adreçat als de literatura

El dia 23 de febrer a dos quarts de tres de la tarda la bomba va explotar, a la Rambla de les Flors, just al costat de la parada de la senyora Gertrudis Miró, de malnom la Madrileña, perquè li havia comprat la parada un madrileny empleat d’Hisenda. Trossos de metralla van trinxar els ornaments de ferro colat de la parada i van trencar els vidres de la cistelleria d’allí al davant. La Rambla era gairebé deserta en aquell moment d’inici de la tarda, però va ferir greument un botones de l’Hotel Continental que travessava el passeig i el cavall d’un cupé que passava. Amb la caiguda del cavall els de dintre el cupé es van fer ferides lleus. La gent es va arremolinar al voltant del cavall ferit i van auxiliar les senyores del cupé, mig desmaiades, i se’n van endur el botones tot ple de sang. La policia va prendre declaració al cisteller i a la florista. El cisteller va explicar que havia vist aquell paquet, al matí, col·locat una mica més a prop de l’arbre que de la parada, però que no hi havia donat importància. La florista va explicar que ella tampoc no n’havia fet cas, i que fins i tot s’hi havia assegut per esmorzar. Però això no s’ho va creure ningú.

Com un castell de cartes que s’enruna, com les boles de marfil que s’empenyen les unes a les altres, així l’esclat de la bomba va anar produint les detencions, les tortures i la mort.

En realitat les detencions havien començat abans. Van detenir en Feliu Tobias el dia 22 a les dotze del matí, quan ficava la impremta dins una maleta. Els altres van ser detinguts en diversos llocs, a la sortida de la feina, al despatx de l’amo, a la taverna on sopaven. Al carrer de la Creu la policia es va posar a la porta del Centre i va anar detenint un darrere l’altre tots els que en sortien. Un, però, es va escapar. Va fer un bot simiesc, va tirar per terra el policia i va arrencar a córrer. Un dels policies va disparar i va córrer també, mentre les dones xisclaven abocades als balcons, però no van atrapar-lo.

El que fugia havia tingut temps de reconèixer en Cinto. Feia temps que a la nau de blanqueig de can Pujades sospitaven que en Cinto era del Lliure, i més d’un cop, i sobretot des de la vaga de feia cinc anys, havien parlat de com desfer-se’n. Però tot havia quedat en renecs, insults i futures decisions.

(Fragment extret del capítol 5 de: CAPMANY, Maria Aurèlia, Feliçment, jo soc una dona, Barcanova Editorial, Barcelona, 2017)

(Imatge extreta de: Q-Ars Teatre)

EXERCICIS:

1. Comenta de manera literària el present fragment de l’obra de Maria Aurèlia Capmany.

2. En quin període situaries l’acció d’aquest fragment? Raona la teva resposta.

3. Quins fets destacats s’esdevenen i que són fonamentals per al devenir de la novel·la?

4. Amb l’ajuda d’Internet, esbrina on succeeix l’acció del present fragment de l’obra I amb un croquis, assenyala’n els punts referenciats a sobre.

5. A què es refereix la paraula simiesc dins del text?

6. Cacera del tresor: l'any 2018 es va portar la present obra literària a la dramatúrgia. Quin títol portava l'obra i quins actors i actrius la protagonitzaven? On es va estrenar?

Revisem les faltes de la prova inicial. Adreçat a 1r d'ESO

Hola a tothom,

Us recullo les faltes ortogràfiques o de caire gramatical que més s’han reproduït a les proves inicials de 1r d’ESO. Si les reviseu bé, de ben segur que no les tornareu a repetir. I recordeu, rectificar és de savi!! Les analitzem!!

FALTA------------------------------------------------CORRECCIÓ

.fútbol-------------------------------------futbol (és aguda. Confusió amb el castellà)

.es un esport------------------------------és un esport (verb ser. Equival a “es” castellà)

.per què-----------------------------------perquè (explicació, causa. No és pregunta)

.desde------------------------------------des de (confusió amb “desde” en castellà)

.necesitem--------------------------------necessitem (dobla la essa)

.dos raquetes-----------------------------dues raquetes (concordança masculí plural)

.mes gran---------------------------------més gran (quantitat. Accent diacrític)

.tambe------------------------------------també (és aguda acabada en vocal)

.tens que----------------------------------has de/d’ (per cal de l’estructura castellana)

.despres pots-----------------------------després pots (adverbi de temps)

.sería-------------------------------------seria (els finals –ia no s’accentuen en català)

.hem va anar fatal-------------------------em va anar fatal (és pronom i no forma verbal)

.cosa de la que---------------------------cosa de la qual (estructura genuïna)

.basquet----------------------------------bàsquet (és plana i s’accentua perquè acaba amb t)

.pabello-----------------------------------pavelló (Ve baixa i és aguda acabada en vocal)

.per a que---------------------------------per a què (preposició + què, s’accentua)

.lo que------------------------------------el que (el “lo” no s’accepta en llengua estàndard)

.montar-----------------------------------muntar (per al·lusió al castellà)

.per el meu--------------------------------pel meu (contracció de per + el)

.pero--------------------------------------però (per confusió amb la forma castellana)

.hip hop-----------------------------------hip-hop (cal posar un guionet)

.a un gimnàs-------------------------------en un gimnàs (per calc del castellà)

.probar------------------------------------provar (de prova)

.pasar-------------------------------------passar (dobla la essa)

.anavem-----------------------------------anàvem (referent a nosaltres i no a ells)

.herva-------------------------------------herba (porta be alta)

.ademés-----------------------------------a més (per traducció de “además”)

.hi han dos equips-------------------------hi ha dos equips (no existeix “hi han”)

“Feliç qui se sent un fracassat i ho accepta sense amargor: l’acceptació del propi fracàs és l’únic èxit possible”.

(Cita extreta de: SALES, Joan, “El vent de la nit”, Club Editor, Barcelona, 2019)

(Imatge extreta de: Nati Bergadà)

EXERCICIS:

1. Observa les faltes ortogràfiques o gramaticals que apareixen al present llistat. Escull-ne cinc que escriguis malament i reflexiona el perquè del teu error.

2. Pràctica reflexiva: penses que l’anterior activitat t’ajudarà a millorar en l’escriptura? Per què? Si no és així, comenta les teves estratègies per evitar faltes ortogràfiques o bé gramaticals.

3. Aporta quatre faltes més que realitzis en les redaccions, dictats o bé exàmens. Corregeix-les com a la part superior de la fitxa, mitjançant dues columnes i posteriorment, esmenta perquè t’has equivocat, amb una reflexió de caire ortogràfic o gramatical.

4. Agafa un foli en blanc o bé en quadrícula. Posa’l en posició horitzontal i realitza el teu gràfic de faltes.

.Posa en vertical el nombre de faltes de cinc en cinc.

.Escriu en posició horitzontal: l’activitat (dictat, redacció, examen) i dia més i any.

.Separa les activitats de cada trimestre amb una ratlleta més forta per diferenciar-los.

.Posteriorment, anota les faltes que has fet amb un punt i traça una línia en color vermell. Al llarg del curs t’ajudarà a veure la teva evolució en l’escriptura.

         (faltes)

                  

 

                                                   (proves escrites: dia, mes, any)

.Abans de cada prova de redacció revisa les faltes que has anat corregint al llarg del curs mitjançant dues columnes, com a la part superior de la fitxa, si ho fas, començaràs a reduir el nombre de faltes. Si la falta està repetida anotar el número de vegades. Exemple:
      FALTA                                                                                           CORRECCIÓ
(3) per què--------------------------------------------------------------------------perquè

5. Si realitzes l’activitat 4, al cap d’un trimestre aporta la teva opinió si t’ha ajudat a millorar i com ho has notat.

6. Llegeix la cita de l’escriptor Joan Sales, i explica que ens vol dir amb aquestes paraules.