dissabte, 29 d’octubre del 2011

Castanyada o Halloween. Text d'opinió. Adreçat a tot l'alumnat.


Us agrada la festivitat de la Castanyada o preferiu més la nit de Halloween i de les bruixes?


!! EXERCICIS:

-Crea un text de 100 paraules explicant amb quina festivitat et quedes de les dues. Si el dia de Tots Sants visites el cemintiri per retre culte als teus, si us reuniu amb la família. Creus amb les supersticions?


-Ara també podeu crear un text de cent paraules opinant què us sembla el canvi d'horari, estalviem llum o és una tàctica per tenir-nos més controlats i anem a dormir més d'hora, com alguns opinen? Penseu que s'instaurà el 1974.

divendres, 28 d’octubre del 2011

Andreu Martín i la novel·la negra catalana. Adreçat a tot l'alumnat.




Andreu Martín (Barcelona, 1949) va passar per Cerdanyola del Vallès el 13 d’octubre del 2011. Fou per presentar la seva propera obra, Cabaret Pompeya. Una obra que ha begut de la seva inspiració per la novel·la policíaca, gènere que l’ha convertit en un dels referents del panorama literari català, i també del gènere històric, pel qual s’interessa darrerament.
Els orígens literaris de l’Andreu els hem d’anar a cercar quan estudiava la carrera de psicologia. Estudis que compaginava amb la seva tasca de guionista de còmic a l’editorial Bruguera, que realitzà durant deu anys i que li donaren un gran experiència futura a l’hora d’escriure a quatre mans amb Jaume Ribera, la sèrie exitosa Flanagan, tal i com ens comentà durant la vetllada literària, perquè ells escrivien què passaria a les imatges que faria el dibuixant posteriorment, això els feia compenetrar-se perfectament i fer-se una visió fidedigna de l’escena, tal i com seria, com si fos un director de cinema, ho tenien a la ment.
L’Andreu Martín havia començat a escriure en castellà, és a l’any 1979 que aparegueren les primeres novel·les: Aprende y calla, i El señor Capone no está en casa. Temps en què escrivia historietes per a les revistes Gran Pulgarcito, Mortadelo, El Víbora o Cavall Fort. Un any després aparegué Prótesis que el polifacètic cineasta Vicente Aranda portà a la gran pantalla amb una peculiar versió intitulada Fanny Pelopaja (1983). Dins el panorama literari juvenil, sobresortí el 1987 quan escrigué el seu primer Flanagan juntament amb Jaume Ribera, el divertit No demanis llobarro fora de temporada, i a causa de la gran acollida que tingué entre el públic jove, s’anaren succeint més títols, molts per contracte editorial: Alfagann és Flanagan, No te’n rentis les mans Flanagan, Tots els detectius es diuen Flanagan, Flanagan de luxe, Flanagan Blues Band, Flanagan 007, Només Flanagan, Els vampirs no creuen en Flanagans, El diari vermell d’en Flanagan, Jo tampoc em dic Flanagan, Flanagan Flash-back. Tot alumne d’ESO avui dia ha llegit o coneix al detectiu Flanagan, un James Bond català de petita que resolt petits casos. També va crear una mossa d’esquadra molt especial, la Wendy, per arribar a les noies: La nit que Wendy va aprendre a volar (2007), Wendy ataca (2009). Martín també ha escrit contes i narracions per als més petits, com El bruixot No (1994) o El llibre de llum (1995), entre molts títols. D’entre les novel·les per al públic adult destaquen: Barcelona connection (1998) i Barcelona tràgica (2009), inspirada en els esdeveniments de la Setmana Tràgica del 1909, que tal i com explica, els carrers de Barcelona en aquells temps eren com a l’oest, tothom tenia pistola pel carrer, temps difícils que també recrea en la darrera obra ambientada als anys quaranta.
Fou gràcies a una conversa que tingué amb el desaparegut Jaume Fuster, fa uns vint-i-cinc anys, que decidí escriure novel·la negra en català. Fuster li digué: “i perquè no escrius aquestes històries que expliques en català?”. Fou a partir d’aquí, que Andreu Martín es començà a fer camí dins les lletres catalanes, concretament, dins el gènere policíac, fins a esdevenir al cap de pocs anys en un dels principals difusors, juntament amb Manuel de Pedrolo o el mateix Jaume Fuster, que ja capitanejaven aquest gènere.
Andreu Martín ha anat combinat al llarg dels anys la novel·la infantil i juvenil amb la d’adults. També ha participat com a guionista en diversos capítols de les sèries Estació d’enllaç i Laberint d’ombres. Les obres de l’Andreu han estat traduïdes a set llengües diferents, cosa que justifica que interessen al gran públic, també a nivell internacional. Durant la presentació de Cabaret Pompeya, encara inèdit, fins al novembre, ens digué: “Escriure és com buscar una xicota, cal arriscar-se i pensar una història per explicar, sinó et passarà el moment” i el lector es desinteressarà per l’obra sinó li fas una captatio benevolentia.
La xerrada literària no tingué desperdici, Andreu Martín ens explicà mil i una curiositats de la seva vida privada. De petit jugava a fer llibres i a escriure. Feia portades, retallava, enganxava, ja mostrava la dèria de ser escriptor, ofici al qual es volia dedicar, tot i la contraposició del seu pare, que no veia futur en aquesta feina que embobava al seu fill.
L’obra que el seduí a l’hora d’escriure novel·la policíaca fou L’home que veia passar els trens, de George Simenon i editada per Cua de Palla. Arran d’aquí, es féu amb tota la col·lecció i anà llegint tots els volums dels pares del gènere un per un: Raimond Chandler, Hammett… Però aquesta connexió no li arribà tota sola, fou a causa de l’amistat en temps de joventut amb el fill del poeta Joan Vinyoli. Com que Martín tenia molt interès per llegir autors que calia conèixer, aquest company li anà recomanant títols i més títols i autors que desconeixia perquè els Vinyoli tenien un rerefons social culte que Martín no tenia atès que els seus pares eren proletaris.
L’Andreu ens comentà que la tècnica que té per captar joves és fent obres amb humor, això els agrada i segur que repeteixen més obres del mateix autor, tal i com succeeix amb els Flanagan.
A l’hora d’escriure també és molt important controlar allò que vols dir i no distraure l’interès que pot tenir el lector en aquella situació per insignificant que sigui, explicar una cosa originant però que sigui lògica.
Pel que fa a la novel·la històrica, ell sempre cerca uns esdeveniments reals i els uneix amb allò que vol explicar, amenitzant-los de petites històries amb alguns vincles reals, d’altres d’imaginaris i com que abans d’escriure-la ha realitzat un treball d’investigació profund, ja té els elements per posar-se mans a l’obra.
L’obra Cabaret Pompeya fa referència a un music hall que hi havia als anys quaranta on actualment hi ha ubicada la sala Bagdad. L’obra té com a un dels seus inspiradors un familiar seu, un tiet que estigué en un camp de concentració espanyol i que en sortí es dedicà a acompanyar a músics de tangos. Aquest tiet, sempre li ensenyava fotografies antigues i li explicava històries, això a l’Andreu el fascinava i finalment, a llarg dels anys el portaren a crear Cabaret Pompeya.
Josep Maria Corretger

!! EXERCICIS:
-Pots opinar sobre els llibres de l'Andreu Martín: Flanagan, Wendy o si n'has llegit algun altre i explicar què t'ha agradat més de l'obra llegida.

dijous, 27 d’octubre del 2011

Els sons oclusius a final de mot. Adreçat a tot l'alumnat.


A nivell fonètic, els sons oclusius B-D-G quan es troben a final de mot, s'ensordeixen: P-T-K. Això fa que a nivell escrit sovint dubtem de les terminacions oclusives d'algunes paraules, perquè hem fet fonètica, i perquè a l'hora d'escriure els mots sonen igual tant si són sords (P-T-K) com sonors (B-D-G). La fonètica va per un costat i l'ortografia va per l'altre. Mai s'han de confondre una amb l'altra.


Anem a veure algunes normes sobre les oclusives a final de mot:


1-Si la grafia anterior al so final és una vocal tònica o un diftong, s'escriu: P-T-C-

Ex: cap, equip, pit, beneit ('carallot'), ric, poruc.


Excepcions:

.Adob, club, cub, esnob, Jacob, tub...

.Fluid, fred, sud...

.Femenins acabats amb-etud i -itud: quietud, solitud.

.Demagog, pedagog, mag, zig-zag.


2- Si la grafia anterior al so final és una vocal àtona o una consonant, s'escriu segons el so dels derivats:

Ex:

'sort' s'escriu amb 't' perquè els derivats tenen el so 't': sotejar, sortós...

'sord' s'escriu amb 'd' perquè els derivats tenen el so 'd': sordesa, ensordir...


Excepcions:

.Gerundis acabats en -nt: saltant, ballant, dormint...

.1a persona del present d'indicatiu: jo entenc, jo comprenc...

.ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, préssec...


!! EXERCICIS:

-Escriu P-T-C-B-D-G en els mots següents:

tom__, fan__, ar__, ser___, càsti___, fàsti__, destor__, àra__, malal__, tumul__, àci__, profun__, pròle__, ràpi__, pra__, co__, fre__, ri___, aptitu__, zi__- za__, clu__, pedago__.


-Redacta vuit oracions amb paraules d'aquesta fitxa.

-Anota deu paraules que portin P-T-C-B-D-G al final de mot.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Frases fetes del cos humà (17). Fetge, front, galtes, genitals. Adreçat a tot l'alumnat.


FETGE

-Posar-se pedres al fetge: preocupar-se.

-Regirar-se la bilis: irritar-se fortament.

-Tenir el fetge de rajada: no preocupar-se.

-Tenir el fetge gros: no preocupar-se.

-Tenir fetge: suportar les coses desagradables.

-Treure el fetge per la boca: cansar-se molt.


FRONT

-Abaixar el front: sentir vergonya, reconèixer-se culpable.

-Anar carregat de front: ésser un marit enganyat per la seva Muller.

-No tenir sinó la creu del front: no tenir res.

-Tenir dos dits de front: tenir seny.


GALTES

-Parar la galta: deixar-se ofendre o atacar, sense rebel·lar-se.

-Tenir galtes: atrevir-se a fer quelcom poc correcte.

-Tenir galtes de pa de ral: ésser caragròs.

-Tenir galtes de pa tou: ésser caragròs.

-Tenir una rosa a cada galta: tenir cara rosada.


GENITALS

-Arrossegar els collons per terra: estar molt cansat.

-Costar un colló: ésser molt car.

-Estar fins als collons: estar-ne tip.

-Passar-se pels collons: menysprear una persona o cosa.

-Portar els collons entre parèntesis: tenir les cames arquejades.

-Tenir collons: ésser molt valent, molt agosarat.

-Tenir els collons ben posats: ésser de molt de caràcter.

-Tenir els collons plens: cansat de suportar alguna cosa.

-Tocar els collons: molestar a algú.

-Vés al cony de ta mare!: desentendre’s d’algú que molesta.


N.B. Les frases fetes amb genitals són molt vulgars, religiosament parlant. Millor no usar-les gaire o gens. Però és interessant saber-ne el significat.


Extretes de:

http://www.xtec.cat/~eescola/cos/index.htm

!! EXERCICIS:

-Redacta un diàleg entre dues persones on apareguin quatre frases fetes de la present fitxa.

Frases fetes del cos humà (16): espatlla, esquena. Adreçat a tot l'alumnat.


Aquest cop ens toca l'espatlla i l'esquena. Anem a veure quines frases fetes tenim! Tinguem una mica de cura a l'hora d'usar el terme "hombro", que és un castellanisme, la forma correcta és 'espatlla'.


ESPATLLA

-Arronsar-se d’espatlles: desentendre’s.

-Ésser amples d’espatlles: suportar les contrarietats.

-Fer espatlleta: ajudar.

-Girar les espatlles: posar-se en contra.

-Guardar les espatlles: protegir.

-Posar-hi l’espatlla: aportar ajut personal.


ESQUENA

-Ajupir l’esquena: cedir a una força major.

-Amidar l’esquena: apallissar.

-Arribar a l’esquena: apallissar.

-Caure d’esquena: sorprendre’s en gran manera.

-Doblegar l’esquena: treballar.

-Donar l’esquena: estar d’esquena en relació a algú.

-Fer esquena: salvaguardar.

-Fer esqueneta: doblegar l’esquena per ajudar a enfilar-se algú.

-Girar l’esquena: negar l’atenció a algú.

-Parar l’esquena: rebre les contrarietats amb entesa.

-Passar la mà per l’esquena: afalagar.

-Penjar-se a l’esquena: valer-se de l’esforç d’un altre en benefici propi.

-Portar-ne molts de penjats a l’esquena: haver de mantenir molta gent.

-Quedar-se amb la camisa a l’esquena: arruïnar-se.

-Rompre’s l’esquena: esforçar-se molt.

-Tenir bona esquena: Ésser capaç de suportar-ho tot sense amoïnar-s’hi.

-Tenir la panxa a l’esquena: patir fam, estar prim.

-Tenir un os a l’esquena: ésser gandul.

-Tocar l’esquena: pegar.

-Tombar-se d’esquena: posar-se en contra.

-Viure a l’esquena dels altres: ésser mantingut.

-Viure amb l’esquena dreta: viure sense treballar.


Extretes de:

http://www.xtec.cat/~eescola/cos/index.htm

!! EXERCICIS:

-Escriu vuit oracions amb frases fetes que desconeguis d’aquesta fitxa.

-Redacta un text de tema lliure de sis línies usant quatre fases fetes que coneixies d’aquesta fitxa.

Els còmics de 2n d'ESO. Adreçat a tot l'alumnat.

Ángela Marín 2n d'ESO C





















Moussa Amiyah 2n d'ESO A

























Míriam Gómez 2n d'ESO C




Andrea Medero 2n d'ESO C




!! EXERCICI:


-Ara podeu escriure una petita opinió de quatre o cinc línies sobre els còmics més bonics i que els seus autors han permès enganxar al blog.

























dimecres, 19 d’octubre del 2011

Repàs de l'accentuació (2). Adreçat a tot l'alumnat.


Negreta

És bàsic a l'hora de realitzar un escrit saber de memòria les normes d'accentuació, juntament amb l'accent diacrític i l'accent a les vocals À, E (`´), Í, O (`´) i Ú. Ja no ens equivocarem més. Pots revisar les fitxes que necessitis dins del blog. Queda clar que 'transit' com apareix en la fotografia és incorrecte, per què?


!! EXERCICIS:

-Justifica si són agudes, planes i esdrúixoles i perquè porten o no accent:

.Ma:

.Diccionari:

.Descàrrec:

.Fenòmen:

.Fenomens:

.Origen:

.Orígens:

.Soci:

.Promès:

.Cantaran:

-Escriu tres paraules agudes amb accent i tres sense, tres paraules planes amb accent i tres sense i tres paraules esdrúixoles.

Repàs de l'accentuació (1). Adreçat a tot l'alumnat.


Revisa la fitxa de l’accentuació als arxius del blog amb el cercador lateral, n’hi ha dues o tres i realitza aquest exercici. Hem de tenir cura que a la vida real no se'ns escapin errors en l'àmbit laboral com aquest d'una peixateria. Fa mal a la vista, oi?

!! EXERCICIS:


-Completa la següent taula a mode de repàs:

.Les paraules agudes tenen la _________ a la darrera _________. S’accentuen les que acaben amb ______________________________, com per exemple: _________ i _______.


.Les planes s’accentuen quan ____ acaben com les ______, és a dir, s’accentuaran les que _______________ amb _______________________, per exemple: ____________ i __________. Per tant, també serà plana ___________ i no s’accentua.


.Les esdrúixoles tenen la tònica a la ________________. Són esdrúixoles: _____________, ________________ i _______________.


.____________ del verb ‘venir’ porta accent per no confondre-la amb ___________ del verb ‘vendre’, i apareixen dins de la fitxa de l’_______________, com per exemple: ______________ i ______________.


-Justifica si són agudes, planes i esdrúixoles. Pot haver algun cas d’accent diacrític. Per tant, penseu com caldrà justificar-ho.


.Formalitzarà:

.Algun:

.Dia:

.Transparència:

.Església:

.Casa:

.Estómac:

.Furóncol:

.Atès:

.Sòl:

Aprenem paraules (2). Adreçat a tot l'alumnat.


Avui us proposo les següents:

-Espeternecs: Són sorolls malsonants.

Per exemple, un motor vell fa espeternecs.


-Atrotinat: Seria espatllat per l'ús.

Ex: Aquell cotxe estava atrotinat.


-Menyspreu: Significa rebuig, menysprear, no fer cas.

Ex: Aquell senyor va tractar amb menyspreu a alguns dels assistens.


-Talment: equival a ‘d'igual manera', 'ben bé', 'de manera que'.

Ex: Li ho van explicar talment, ràpidament ho entengué.


N.B. La imatge fa referència a una de les quatre paraules, quina?


!! EXERCICIS:

-Redacta dues oracions amb cadascun d’aquests mots.

-Cerca un sinònim i un antònim dels tres primers mots. Si cal usa un diccionari telemàtic.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

'Què' o 'De què'. Aquesta és la qüestió. Adreçat a tot l'alumnat.


.El 'de què' no serà correcte en tots els casos:

1. Cal mirar si l'oració té sentit amb un 'que' sol i sense accent. Si és així, serà correcta i cal suprimir el 'de'.

Ex:

-Va somiar de què seria una cantant famosa. (incorrecta)

-Va somiar que seria una cantant famosa. (correcta)


2. Si l'oració no té sentit amb 'que' sol, llavors el 'de què' serà correcta i caldrà accentuar el 'què', per la regla gramatical que diu: PREPOSICIÓ + QUÈ (a què, en què, de què, per què...)

Ex:

-Si hagués sabut de què anava la situació me n'hauria sortit. (tipus de correlació)

N.B. Podeu revisar la fitxa de correlacions verbals des del cercador del blog.


!! EXERCICI:

-Reflexiona i si és necessari sobre el 'de què' en les següents oracions. Corregeix els casos on vegis que és incorrecte.


1. La Maria va pensar de què no aniria al cinema.

2. De què vas?

3. Si m'hagués dit de què sortiria d'hora no hi hauria faltat.

4.No sé de què pot anar la següent reunió.

5. Sovint, somio de què arribaré tard.


-Redacta tres oracions amb 'de què' i tres més amb 'que'.

Aprenem paraules (1). Adreçat a tot l'alumnat.


A partir d'avui us proposaré paraules que s'han de conèixer i que són interessants d'utilitzar. A mode de sinònims i antònims sempre que es pugui.

.Descàrrec:

Alliberar a algú d’un càrrec que pesa.

Ex: Va confessar-ho tot per descàrrec de la seva ment.


.Escatir:

  1. Examinar.
  2. Esporgar un arbre o una planta.
  3. Discutir o analitzar un assumpte sense resoldre per a solventar-lo.

És sinònim d’esbrinar, dilucidar, examinar, esclarir, elucidar, investigar.

Ex: Vaig haver d’escatir ràpidament aquella qüestió per evitar problemes.


.Exasperar:

Sinònims: Irritar, enfurismar, exacerbar, empipar fort,

Ex: Quan parles m’exasperes sovint.


.Geniüt:

Que té mal geni.

Ex: Aquell empresari és geniüt.


.Comprensiu:

Sinònims: tolerant, indulgent, clement, magnànim, bo.

Antònim: dur, rígid, ferri, tenaç, inexorable, ferm.

Ex: El professor és poc indulgent amb l’ortografia.


!! EXERCICIS:

-Escriu dues oracions amb cadascuna d'aquestes paraules.

-Escriu sis oracions amb antònims d'aquestes paraules.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Oficis. Adreçat a tot l'alumnat.



Us proposo un joc lingüístic a mode d'endevinalla. Us diré la frase i heu d'esbrinar l'ofici.






!! EXERCICIS:






-Digues el nom de l'ofici o de l'activitat corresponent a cada activitat.






.Persona que porta un missatge.






.Persona que compra i ven mercaderies.






.Persona que va a collir bolets per vendre'ls.






.Persona que té per ofici escombrar.






.Persona que practica la boxa.






.Jugador de tennis.






.Persona que fa jocs d'il·lusió com a espectacle.






^Persona que aprèn un ofici.






.Dependent comercial que fa viatges.









N.B. Han de ser en singular i pareu compte amb els mots invariables (iguals per al masculí i femení).






-Escriure deu oracions amb els mots de l'exercici anterior.






-Cerca el nom de deu oficis que no apareguin en aquesta fitxa i escriu el seu significat.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Formació de verbs, adjectius, noms i adverbis. Adreçat a tot l'alumnat.


.Els verbs es formen acabats amb -r, és a dir, en forma d'infinitiu.

Ex: cantar, ballar, córrer, néixer, dormir, servir, perdre.
N.B. Alguns infinitius de la segona conjugació acaben en -re.


.Els noms poden acabar en -at, -esa, -or, -ó... entre d'altres sufixos.

Ex: advocat, pintor, constitució.


.Els adjectius: les terminacions dels participis ho són les principals marques:

1a conjugació: -at, -ada, -ats, -ades (cantat, cantada, cantats, cantades)

2a conjugació: -ut, -uda, -uts, -udes (conegut, coneguda, coneguts, conegudes)

3a conjugació: -it, -ida, -its, -ides (dormit, dormida, dormits, dormides)

Però també poden tenir d'altres terminacions, algunes d'elles són amb -ç, -u, -g, -d...

Ex: amarg, sagaç, ràpid.


.Els adverbis: sempre finalitzaran amb -ment.

Caldrà mirar si la forma femenina simple de l'adjectiu porta accent o no. Si en porta, l'adverbi acabat amb -ment també, si no en porta, tampoc en portarà.

Ex:

lent (sense accent) ------ lentament (sense accent)

ràpid (amb accent) ------ ràpidament (amb accent)


N.B. Per cert, el Foixet, la mascota de la revista Infofoix, va... podeu utilitzar un adjectiu o un adverbi, però no un nom o un verb.


!! EXERCICI: -Completa cada línia amb un verb, un nom, un adjectiu i un adverbi, d'aquell mot.

1. feliç (adjectiu)

2. suavitat (nom)

3. vivament (adverbi)

4. amargor (nom)

5. validar (verb)


N.B. Molt recomanat per al PPAS. Exercici que sempre surt a les Proves d'Accés al maig.

Formació d'adjectius (1). Adreçat a tot l'alumnat


Els adjectius poden formar-se afegint afixos: prefixos (increment al davant), infixos (increment al mig), sufixos (increment al darrere). En aquesta fitxa farem pràctica amb els sufixos.

N.B. Revisa la fitxa als arxius del blog.


!! EXERCICI:

-Escriu l'adjectiu corresponent a cada una de les expressions destacades en cursiva. Cal que utilitzis -ós, -ut, -at, -er, -enc. Si tens dubtes utilitza el diccionari.

1. Un insecte que té verí.

2. Un dia amb boira.

3. Un gegant que té un gep.

4. Un vaixell amb cuirassa.

5. Un poble situat prop de la frontera.

6. Jugador que està posat al davant.

7. Clima natural d'una illa.

8. Terreny ple de sorra.


-Amplia la llista de sufixos i al seu costat anota el seu significat. Realitza una recerca per internet.

dijous, 6 d’octubre del 2011

Alguns consells d'escriptura. Adreçat a tot l'alumnat.


Avui una mica de psicologia aplicada a l'escriptura:


  1. Si una persona no sap escriure gaire, és recomanable escriure oracions curtes, no més de dues línies, per tal de no fer errades de concordança entre subjecte i predicat o de referències pronominals que assenyalen un antecedent incorrecte.

Ex: Quan l’oració és molt llarga ja no recordes si el subjecte és singular o plural, llavors s’acostuma a escriure sense concordança en gènere, nombre i persona, perquè està ubicat molt lluny i a més no rellegim el que hem escrit.


  1. Utilitza els signes de puntuació. Usa punts i sobretot comes, atès que si falta una coma aquelles línies poden malinterpretar-se o pot haver repetició de dues referències a la mateixa cosa i seria un pleonasme.

  1. Convé deixar uns minuts de banda el text escrit i agafar-lo al cap d’uns vint o trenta minuts, atès que com ja estaràs reposat, veuràs més errors, per exemple els CD que no poden portar preposició.

  1. Amb el text reposat, localitzaràs a l’instant les paraules repetides i que hauràs de canviar per una de sinònima.

  1. Veuràs si el text és reiteratiu o no, és a dir, repeteixes idees, cosa que hauries de suprimir.

  1. Sempre cal usar paraules que sapigueu escriure, si una persona dubta d’una paraula en una redacció o examen, que en cerqui una altra de similar, per tal d’evitar la falta.

  1. L’ortografia se supera escrivint molt, llegint, rellegint, revisant i corregint els errors per a no repetir-los de nou, i ja sabem que l’home entrepussa dos cops a la mateixa pedra sempre.

Ex: La majoria de persones d’una classe de llengua repeteix les faltes perquè no es fixa amb les correccions del professor, només es queda amb l’anècdota, la nota o el compte total de faltes, no amb les correccions!! Llavors, les torna a fer als propers exàmens, potser també per desmotivació.

Per tant, convé sempre anotar-se les correccions i sobretot faltes ortogràfiques dels exàmens, redaccions, dictats i corregir-les, amb una sola vegada n’hi ha suficient, però clarivident i en columna.

Ex:

Faltes----------------------------------------------- Correccions

-desde -------------------------------------------------- des de

-tenim que --------------------------------------------- hem de


8. Recordar que un text sempre ha de mostrar una estructura de paràgrafs, sempre serà més entenedor. Així com també cal aliniar les ratlles de la dreta i no escriure com en un xat o mail.


!! EXERCICI:

-Crea un text de temàtica lliure fent servir els consells d'aquesta fitxa per millorar en l'escriptura.

Narracions sobre una persona famosa. Adreçat a l'ESO.


En aquesta fitxa podeu inventar una narració en la qual aparegui un personatge famós, que també són de carn i ossos com nosaltres. No ha de ser real, sinó que heu de deixar fruir la vostra imaginació.


Això em recorda un llibre escrit per Kevin Major i que vaig llegir fa sis anys, on un nen que sentia admiració per un cantant, Bruce Springsteen, li demanava coses a través de les cartes que li escrivia: cançons, què faria al seu lloc, com si fos un amic més. Llibre que us recomano i personatge al qual admiro, millor persona que músic. Per cert, el llibre es deia Estimat Bruce Springsteen, editat el 1987.

Us poso un exemple inventat per mi.



ESTIMAT BRUCE SPRINGSTEEN:

Ja sé que no llegiràs aquesta carta, però m’agradaria que sabessis que al nostre país patim una crisi molt forta. Quan tornis a les nostres terres, espero que consideris el preu de les entrades dels teus concerts, perquè molts dels teus seguidors no s’ho podran permetre. Bruce recorda els teus orígens humils!

Per un altre costat, et necessitem, ens has ajudat a tants de nosaltres que ens agradaria que editessis un disc amb temes nous al més aviat possible, fa gairebé tres anys que no ens en regales cap, tindríem més força per lluitar en el dia a dia. Les teves cançons ens encoratgen, així com també les teves accions solidàries, l’ajuda que fas als sense llar, als malalts de Parkingson, als de càncer, a lluitar contra el racisme, els desastres naturals. Gràcies, Bruce, m’has ensenyat a ser més solidari.

Fa poc, en tres anys, vull dir, has perdut dos músics de la teva banda, el teclista Danny Federici el 2008 i el saxofonista Clarence Clemons aquest 2011, dos músics que portaven quaranta anys al teus costat i mai oblidaràs, o la marxa de la banda d’Steve Van Zandt el 1984 tot just abans d’iniciar la gira. Amb tu he après a valorar més els amics que tenia, sempre els faré costat, passi el que passi. Te n’has anat sortint, has lluitat contra tota mena d’entrebancs, com fer les paus amb Mike Appel, el teu primer mànager i que tant t’exprimia.

Recentment, vaig escoltar el teu darrer disc, « The Promise » (2010), una perla que ha sorprès a molts de nosaltres i amb peces emblemàtiques com “Because the night”, “Fire”, « Save my love » o « The promise ». M’has ensenyat que he de lluitar per aconseguir una cosa, tal i com tu vas fer, que l’èxit no és fàcil, com mostren a la televisió, que m’hauré d’esforçar molt si vull passar el curs, però tu m’esperones. He d’arribar a algun lloc a la vida tal i com tu vas fer. Amb tu m’emmirallo.

Per cert, ara me n’hauré d’anar ràpidament a fer els deures d’ESO que m’ha manat el professor de català Josep Maria, molt fan teu també, però vull que sàpiguis que molt fluixet sonarà la teva música, em fascina aquell disc tan poètic que vas editar el 1995, « The ghost of Tom Joad », en el qual parlaves de la pobresa i dels desvalguts. Et podien haver donat el Nòbel de literatura per aquest gran àlbum! Bé, ja sabem que els premis no sempre els reben els millors, de vegades, també són injustos.

Aquest cop m’acomiadaré com tu fas dels teus fidels seguidors:

Ens veiem a la carretera!
Josep Maria Corretger


!! EXERCICI:

-Escriu una historieta en la qual aparegui algun personatge conegut per tothom i que vosaltres tingueu per ídol, és a dir, que li tingueu admiració.

Exemples:

Pot ser un esportista, un polític, un cantant, un actor o actriu de cinema, o d’altres que vulgueu. La narració pot ser positiva o amb algun aspecte negatiu, li podeu demanar coses a l’estil de la creada a la fitxa. Teniu tota la llibertat, l’important és escriure.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Narracions sobre mites. Adreçat a l'ESO.


EL MITE DEL PONT DEL DIABLE

Explica la llegenda que una vella passava cada tarda pel pont per portar aigua d’una font que hi havia a l’altra banda del riu Llobregat. Un dia el riu es va desbordar i s’endugué el pont, i la pobre vella es va quedar sense el seu habitual passeig i sense aigua.

Aquella nit, el diable va fer acte de presència davant de la vella i li proposà reconstruir el pont, amb la condició d’emportar-se el cos i l’ànima del primer que hi passés. La vella va acceptar, i el diable va començar a treballar fort per acabar el pont abans que sortís el sol.

A l’endemà, quan la vella anava a passar, el pont ja estava acabat. Però la dona, abans de creuar-lo va deixar anar un gat per a què el travessés davant d’ella. Així que el diable es va emportar el gat, en cos i ànima, i va deixar tranquil·la a la vella, que va continuar com cada dia anant a la font, feliç per haver tornat el pont a la població. Des de llavors, al pont de Martorell se’l coneix amb el nom de El Pont del Diable.

Enllaç

(Adaptat de http://martogat.galeon.com/LLEGENDA.htm)


!! EXERCICIS:

-Anota els elements que apareixen en un mite o llegenda. Si és necessari fes una recerca per Internet.

-Escriviu una llegenda o mite que heu cercat en un llibre o per Internet i expliqueu per què l'heu escollit.


-Modifica amb imaginació el mite anterior, el cercat per vosaltres o el del pont del diable. Si no teniu idees modernitzeu-lo.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;