dijous, 29 d’octubre de 2020

La castanyada i la festa de Halloween. Adreçat a tothom



Aquest cap de setmana és la festa de la castanyada. Una festa on a més de menjar castanyes, panellets, moniatos i similars, els catalans ho vivim en família. En canvi, segons el país la festivitat es viu d'una manera diferent. Així doncs, als Estats Units, se celebra la festa de Halloween, on la gent es reuneix i es disfressa, però sabies que aquesta festa és d'origen celta? A Mèxic, per exemple, viuen el dia dels morts com una gran festa. Ara et toca a tu, investigar una mica i atreviar-te a respondre les preguntes que venen a continuació.


(Imatge extreta de: Nació Digital)


EXERCICIS:

1. Explica d'on prové la festa de Halloween. Saps que significa aquest mot anglès? Comenta-ho.

2. Com celebrem a Catalunya la festa de la castanyada?

3. Investiga i comenta com se celebra en d'altres països la festa del dia dels difunts.

4. Comenta una recepta culinària vinculada a la festa de la castanyada.

5. Recull vocabulari que tingui relació amb la castanyada i Halloween.

6. Escriu una petita narració de por o on hi intervinguin les forces sobrenaturals.

7. Fòrum: com viuràs aquesta castanyada i festa de "La nit de les bruixes"?

dilluns, 26 d’octubre de 2020

Vocabulari visual 2: L' estació de tren. Adreçat a l'aula d'acollida i a l'ESO


Us agrada viatjar en tren? Jo hi he viatjat des de ben petit, i és un dels mitjans de transport que més estimo. Avui ens aturem en una estació de tren per aprendre una mica més de vocabulari específic. Segur que més d’una vegada hi heu passat, emperò, no recordeu com s’anomena el lloc on venen bitllets, algunes parts del tren, o els suports de ferro que posen el límit al tren en algunes grans estacions de tren. És una bona imatge, però tampoc hi apareix tot, serà tasca teva esmentar què hi manca.

Ho veiem! Clica a sobre de la imatge per ampliar-la.


N.B. Si desitges ampliar el teu vocabulari revisa un diccionari d’imatges i aprendràs molt!


(Imatge extreta de: DIVERSOS, Dídac. Diccionari de català, Diccionaris de l’Enciclopèdia, Barcelona, 2018)

 

EXERCICIS:

1. Mira la imatge que il·lustra l’estació de tren i explica el significat de quatre números que desitgis.

2. Juguem a les endevinalles:

.Lloc on es venen els bitllets de tren:

.Persona que dins del vagó revisa que s’hagi efectuat el pagament del bitllet:

.Peça de fusta o de formigó que ajuda a l’estabilitat de la via:

.Conjunt de filaments elèctrics que garanteixen la llum a la locomotora:

3. Una paraula important i que no apareix en aquest imatge és el balast. Empra el diccionari per ajudar-te a explanar què és i per què és fonamental per al tren.

4. Treballem la memòria: visualitza la imatge durant un llarg minut i intenta recordar cada cosa amb el seu nom.

5. Amplia el vocabulari d’aquesta imatge amb més coses que podem trobar en una estació de tren. Si és necessari, pensa-hi durant uns minuts.

6. Fòrum: t’agrada viatjar en tren? Per què? Què trobes d’atractiu en aquesta antiga manera de viatjar? Raona la teva resposta.

 

 

 

 

divendres, 23 d’octubre de 2020

La poesia al segle XV (una nova manera de cantar l'amor i la mort). Adreçat a 3r d'ESO

 Al llarg del segle XV, Catalunya va viure una profunda crisi a nivell polític, social i econòmic. Aquesta crisi es generà per l’enfrontament entre el rei Joan II, que provenia de la dinastia castellana dels Trastàmara, i la Generalitat de Catalunya. El conflicte desencadenà una guerra civil que tingué una durada de deu anys i que féu que el Principat visqués un període de decadència.

Tanmateix, és durant el segle XV que apareixen els millors escriptors i les obres més destacades de la literatura catalana. Així doncs, trobem a Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig i Joan Roís de Corella. La majoria d’aquests autors eren valencians, possiblement, perquè València va quedar al marge dels conflictes del Principat i va esdevenir una ciutat rica i innovadora.


JORDI DE SANT JORDI

.Vida

Va néixer a les acaballes del segle XIV a València i es creu que va morir el 1424, proper als trenta anys. Fou cavaller del rei Alfons el Magnànim i va participar en diverses campanyes militars, juntament amb d’altres escriptors de l’`poca, per a conquerir les illes de Còrsega i Sardenya. En una d’aquestes campanyes fou empresonat per Francesco Sforza a Nàpols. Fou alliberat al cap de poc temps.



.Obra

Tot i morir ben jove i només es conserves divuit poemes, és considerat el poeta més sobresortint de la literatura catalana anterior a Ausiàs March. Les seves poesies, sovint musicades, destaquen pel to sincer del que s’hi glossa, aspecte que l’allunya dels poetes contemporanis. Empra la sinceritat perquè explana situacions, sentiments viscuts per ell mateix, com per exemple, succeeix amb el poema “Presoner”, creat arran del seu empresonament a Nàpols. En aquesta poesia s’hi plasmen la profunda tristesa i solitud que sent i demana al seu senyor, el rei Alfons el Magnànim, per tal que el deixi en llibertat.

D’entre les seves composicions poètiques sobresurten els “Estramps”, versos decasíl·labs sense rima en què canta a la bellesa de la dona estimada.

 

AUSIÀS MARCH

.Vida

Va néixer a Gandia l’any 1397 i va morir a València el 1459. Va treballar com a falconer reial, també va ser cavaller i noble, com d’altres escriptors de l’època. Va participar en les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim a Itàlia. Passat l’any 1425, va decidir retirar-se de la vida militar i es dedicà amb cos i ànima a escriure poesia. March va convertir-se en un dels poetes fonamentals d’Europa.


 

.Obra

L’obra que ens ha llegat consta de cent vint-i-vuit poemes, que es poden classificar en cinc grups segons la seva temàtica:

1. Cants d’amor

Són els més nombrosos. Es manifesta l’amor concebut com a idea i com a passió. La identitat de la dama a qui canta el poeta està amagada sota un senyal –pseudònim-, tal i com era costum en època dels trobadors. Els pseudònims que empra són: “Plena de seny”, “Llir entre cards”, “Oh folla amor”, “Amor, amor”, i “Mon darrer bé”. Tots aquests noms fan referència a dames a les quals va estimar: les seves dues esposes-Isabel Martorell i Joana Escorna -, Teresa i una esclava mora, n’eren algunes.

2. Cants de mort

On es veu el dolor per la pèrdua de la persona estimada, i per l’altra, la mort com a solució quan el poeta no se sent correspost per l’amor de la dama.

3. Cants morals

On reflexiona sobre els diferents sentiments que es donen en l’ésser humà des d’un punt de vista filosòfic.

4. Cant espiritual

En una llarga oració el poeta s’adreça a Déu en segona persona per tal de demanar-li que l’ajudi a tenir més fe i, si fos necessari, l’obligui a tenir-ne.

5. Poesies de circumstàncies

Conjunt d’onze poemes de diferent temàtica.

Ausiàs March és considerat un poeta essencial dins de la literatura catalana de tots els temps, atès que, va saber plasmar amb sinceritat la intensitat dels sentiments que giraven a l’entorn de dos dels temes més tractats de la poesia: l’amor i la mort.

El poeta decidí allunyar-se del tipus de poesia que regnava aleshores, la de caire trobadoresc-, ja que no li servia per a expressar allò que sentia.

La dona que ens presenta Ausiàs March és completament diferent a la dama orgullosa que cantaven els trobadors, ni tampoc a la dama angelical cantada pels poetes italians Dant i Petrarca, sinó que és una dona real, humana i imperfecta, que mostra virtuts i defectes, i que és capaç de pecar i de fer caure en pecat. March baixa la dama al nivell dels humans.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Associació d’escriptors en llengua catalana i Vikipèdia)

 

EXERCICIS:

1. Estableix les principals semblances i diferències entre els poetes Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March.

2. Llegeix el poema “Presoner”, de Jordi de Sant Jordi i comença de què tracta.

Desert d’amics, de béns e de senyor,

en estrany lloc i en estranya contrada,

lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor,

ma voluntat e pensa caitivada,

me trob del tot en mal poder sotsmès,

no vei algú que de mé s’haja cura,

e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,

de què en fau grat a ma trista ventura.

 

Eu hai vist temps que no em plasia res;

ara em content de ço qui em fai tristura,

e los grillons lleugers ara preu més

que en lo passat la bella brodadura.

Fortuna vei que ha mostrat son voler

sus mé, volent que en tal punt vengut sia;

però no em curs, pus hai fait mon dever

amb tots los bons que em trob en companyia.

 

tots aquests mals no em són res de sofrir

en esguard d’u qui al cor me destenta

e em fai tot jorn d’esperança partir:

com no vei res que ens avanç d’una espenta

en acunçar nostre deslliurament.

 

Deserts d’amics, de béns e de senyor,

en estrany lloc i en estranya contrada.

3. Cerca al diccionari quatre paraules que desconeguis d’aquest poema i escriu el significat de cadascuna.

4. Explica les diferències entre la dama que cantava Ausiàs March i la dama trobadoresca.

5. Realitza un esquema de la temàtica dels poemes d’Ausiàs March.

6. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) Majoritàriament la literatura del segle XV estava encapçalada per escriptors catalans.

B) Jordi de Sant Jordi va participar en algunes campanyes militars.

C) El poeta Jordi de Sant Jordi tan sols va escriure divuit poemes.

D) Ausiàs March fou un poeta de la mateixa generació que Jordi de Sant Jordi.

D) La temàtica poètica d’Ausiàs March es pot classificar en cinc grans cants.

E) Ausiàs March emprava pseudònims com “T’estimo” per referir-se a l’estimada.

7. Crea una petita presentació digital on parlis de la vida i obra de Jordi de Sant Jordi i d’Ausiàs March.

8. Realitza una petita cerca per la xarxa i esmenta músics que hagin cantat a Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Esmenta quins poemes.

 

 

 

 

 

dimarts, 20 d’octubre de 2020

Conte amb valors: "El plat negre". Adreçat a tothom

 

Pels camins de l'Índia, dos venedors anaven de poble en poble oferint andròmines i brillants ornaments. Un dia arribaren a una petita vila i una padrina molt pobra i la seva neta s’aturaren davant del primer venedor. A la nena la fascinà un braçalet però, en no poder pagar-lo, la padrina li oferí un vell plat de metall enfosquit a canvi. El venedor notà que era de plata però va callar.

-“Aquest atuell no val la pena. Li canvio per una escombra”, proposà.

-“Gràcies, però preferim conservar-lo”, digué la padrina.

Arribà el torn que l’altre venedor s’anunciés pel poble i, de nou, la padrina demanà una polsera per intercanviar amb el plat negre. L’home de seguida reconegué el seu valor.

-“Senyora, els objectes que porto no abasten per a pagar-lo”.

-“No ho sabíem. Podria donar-nos el braçalet i alguna altra cosa útil?”, preguntà l’àvia.

El venedor els lliurà tota la seva mercaderia. A la sortida, li mostrà el plat al seu company i li explicà el que havia ocorregut. Aquest s’empipà per haver perdut l’oportunitat d’estafar-les però ho pensà una estona i llavors decidí:

-“Si ajuntem la teva honestedat i els meravellosos productes que em queden farem el millor negoci”.

Des de llavors foren els comerciants amb més èxit de la regió. Aquest conte antic ens ensenya que amb honestedat podem arribar molt lluny.



(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Imatge extreta de: Freepick)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Per què el plat enfosquit adquireix tan protagonisme?

3. Explica la diferència entre vila i vil·la.

4. Cerca en un diccionari sinònims del mot estafar.

5. Consulta el significat dels mots de color lila i comenta’l.

6. Aquest conte tracta de l’honestedat. Explana el significat d’aquest mot en relació amb el conte?

7. Esmenta a qui es refereix el pronom assenyalat:

-“Senyora, els objectes que porto no abasten per a pagar-lo”.

8. El conte inclou mots dins d’un camp semàntic, quin és? Recull els mots que s’hi inclouen.

9. Quin ensenyament per als nostres dies ensenya aquest conte?

10. Fòrum: ets honest/a amb totes les coses que fas? Creus que és bo ser-ho? Per què? Raona les teves respostes.

dissabte, 17 d’octubre de 2020

Vocabulari visual 1: El port. Adreçat a l'aula d'acollida i a l'ESO


Aquesta és la primera fitxa de les diverses que aniran venint properament i que recolliran vocabulari en imatges a partir de diverses temàtiques de caire general. L’objectiu és ampliar el vocabulari i ésser més precís a l’hora d’anomenar quelcom. Són unes fitxes dirigides sobretot a alumnat d’aula d’acollida i també d’ESO. Ens hi posem! Clica a sobre de la imatge per ampliar-la.

(Imatge extreta de: DIVERSOS, Dídac. Diccionari de català, Diccionaris de l’Enciclopèdia, Barcelona, 2018)

 

EXERCICIS:

1. Visualitza la present imatge i amb ajuda d’un diccionari explica el significat de:

-Arboradura:

-Quilla:

-Escullera:

-Boia:

-Escotilla:

2. El vocabulari d’aquesta fitxa sobre el port encara pot ampliar-se. Saps que significa estibador? En què consisteix aquest ofici que es realitza al port? Busca informació i explica-ho.

3. Amplia la present fitxa amb vocabulari específic que faci referència al port i que no hagi aparegut en la imatge.

4. Juguem a endevinar... et dono la definició i has d’encerta el mot que s’amaga darrera d’aquesta.

-Element que trobem dins de la mar i que pretén advertir de quelcom o bé senyalitzar:

-Aparell de coll allargat que té la funció de traslladar mercaderies pesades:

-Espai del port on es reparen els vaixells, velers o barques amb problemes de navegació:

-Part d’un vaixell que té una mena de finestra i que permet albirar a l’exterior:

5. Visualitza la imatge i llavors sense mirar, intenta recordar deu coses que hi apareguin.

6. Fòrum: t’ha ajudat la present fitxa a aprendre més vocabulari sobre el port o bé a ampliar-lo? Com?

 

dimecres, 14 d’octubre de 2020

"El Phallus impudicus", de Joan Perucho. Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

 

EL “PHALLUS IMPUDICUS”

Aquella nit el vampir produí sis defuncions. La gent estava desesperada. Era el punt més àlgid de la carrera malèfica de l’invisible pertorbador. Peret Minosca, el ferrer de tall; Leopold Núñez, l’agutzil; Pauleta Vinyes, la dona de l’espardenyer; Josepet Aulés, l’enterramorts; Llúcia Terradell, la llevadora, i Enriqueta Moles, nena de set anys, filla del recaptador de contribucions, foren víctimes d’aquella fúria xucladora i desenfrenada.

Antoni de Montpalau revisà els cadàvers. Tots apareixien escolats, sense una gota de sang, secs com la fusta i com buidats per dintre. Era un espectacle horrible. Fou molt dur per a Montpalau contemplar la immensa desolació de les famílies de les víctimes, els plors i les imprecacions turmentades. Això no obstant, la seva mirada científica es concentrà en els dos fatídics foradets, matemàticament rodons, que trencaven la blancor del coll dels sacrificats. No hi havia, doncs, cap mena de dubte. L’extracció de la limfa vital havia estat feta per procediment bombatori, a través de les dues netíssimes perforacions. Sense contradicció possible aquestes eren produïdes per dos incisius afilats la possessió dels quals no estava registrada en cap espècie animal. El vampir, o qui fos l’autor de tanta abominació, havia obrat amb meticulositat perfecta. Calia actuar ràpidament.

Montpalau determinà de fer una inspecció pels voltants, ja que en el poble no existia cap indici que pogués revelar quelcom d’interessant. Ordenà a Amadeu que preparés el carruatge i, a les vuit del matí, en companyia del fidelíssim Novau, sortiren de Pratdip. Com era natural, el primer que se li acudí fou de visitar el cementiri, que s’aclofava a un tret de fusell del poble. Altes herbes creixien desordenades entremig de les tombes del clos decrèpit. Esculpides a la pedra hom podia llegir inscripcions funeràries al·lusives als difunts i a llurs activitats en vida. Hi havia corones de flors marcides, cintes de glacé de color negre ala de mosca, i totes les creus de ferro, sense excepció, estaven menjades pel rovell. Novau intentà obrir una reixa d’un panteó, coberta de verdet, i fou sorprès per un grinyol sinistre. Montpalau examinà, una per una, totes les tombes, les quals aparegueren perfectament closes, intactes. No pogueren descobrir res que no fos normal en un cementiri de poble. Una alosa cantava suspesa a la branca d’un garrofer.

L’aire era net, rentat. El perfil dels arbres es retallava precís contra el cel, com després de la pluja. Un gran llagost botava prop d’una mata de fonoll. Un picot l’examinava amb ull atent des d’una morera.

Anaven ara a la bona de Déu. Amadeu encetava camins que abandonava així que en sorgia un altre de més prometedor. De tant en tant, penetraven en coves d’aspecte tenebrós i s’il·luminaven amb atxes enceses. Montpalau escrutava les més efímeres anomalies: la petja d’una guineu, una fula caiguda, el rastre bavós d’un llimac. S’internaren en ple bosc, a considerable distància del poble. Tingueren la impressió que es trobaven en un paratge no visitat mai per ningú. Amadeu, que fou garfit d’improvís per un còlic violent, demanà llicència a Montpalau per a retirar-se en la boscúria.

Els dos parents quedaren sols. Asseguts en un tronc d’arbre fumaren plàcidament entre la cridòria dels ocells.

-A vegades em pregunto si somnio –digué Montpalau-. Tot això és absurd, veritablement quimèric.

Crepitaren uns brins de pinassa. Novau escopí damunt d’una farigola. Després mirà encuriosit la cara del seu cosí.

-Hi ha coses que no podeu comprendre amb la vostra mentalitat. Perquè és evident que hi ha coses que escapen a la ciència. Ja us en convencereu.

De sobte sentiren uns grans crits i veieren una gran agitació entre el brancatge. Aparegué Amadeu amb la faç demudada, aterrida. Venia vacil·lant i una suor freda li perlejava el front. Assenyalà un lloc imprecís a dins del bosc i després, amb certa dificultat, digué que, cercant un lloc adient amb les seves necessitats, havia vist, inopinadament, el monument del diable. No sabia com expressar-ho. Era monstruós. I, a més, indecent.

Els dos cavallers determinaren veure de què es tractava. Seguiren Amadeu, amb gran serenitat, i en ésser a alguns centenars de passes del punt de partida, contemplaren, amb ulls atònits, un enorme bolet, de més de dos metres d’alçada, que ostentava la forma, descarada i realista, d’un membre genital masculí en total erecció.

-El “Phallus impúdicus” –exclamà admirat Montpalau-. Heus aquí un exemplar d’extraordinàries proporcions. Al segle passat, hi ha constància documental que Francesc Castelló i de Mata en descobrí un de dos pams i mig pels voltants de Vic. La nostra troballa supera, però, tota previsió.

Amadeu es tranquil·litzà. Montpalau es tragué la levita i, en cos de camisa, amidà el diàmetre i la longitud de l’esgarrifós bolet. Se sentia febrosenc i com inspirat. Amb l’ajuda de Novau i d’Amadeu començà a descalçar-lo, servint-se d’unes pedres de sílex, molt abundoses en aquell indret. Recomanà molta cura i gran delicadesa per tal de no malmetre la peça extraordinària. Havia resolt desarrelar el bolet i trametre’l a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona. Allà podrien plantar-lo novament o petrificar-lo amb el procediment hidrolític de la seva invenció.

De sobte se li acudí que no podia presentar-se a casa de la baronessa amb aquella mena d’escultura tan comprometedora. Aquesta idea l’aterrí i el féu suar d’angúnia. Es passà el mocador per la cara.

Cercava veloçment una solució. Calia tapar la forma impúdica del bolet. Les levites no haurien bastat a cobrir aquella procacitat enorme. Decidí, en últim extrem, enviar Amadeu a casa de la baronessa i aconseguir, sota qualsevol pretext, un parell de llençols de llit de matrimoni.

Continuà la tasca amb Novau. Quan Amadeu, al cap d’un hora, tornà amb els llençols, Montpalau havia aconseguit el seu propòsit. El bolet, malgrat les seves proporcions, no pesava gaire, car era de matèria bàsica de caràcter cel·lulòsic. L’embolicaren a consciència i, protegit amb abundosos braçats d’herba tendra i flonja, el lligaren al teulat del carruatge.

Arribaren a Pratdip poc abans de l’hora de dinar. Corregueren a cal fuster i encarregaren, amb la màxima urgència, una caixa d’embalatge de dos metres i mig d’alçada per mig metre d’ample. Havia d’estar enllestida a mitja tarda. Pagarien el que fos necessari. Dipositaren la forma velada del “Phallus impúdicus” a cal fuster, dient-li que de cap manera no s’aproximés ni toqués aquell embolcall, car podia sobrevenir-li’n una desgràcia manifesta, la qual cosa impressionà fortament l’honrat artesà.

El dinar, a casa la baronessa, fou trist i silenciós. La presència invisible de les víctimes del dip congriava una atmosfera d’horror. Montpalau sorprengué una mirada implorant d’Agnès.

A mitja tarda, quan fora d’hora convinguda, Montpalau després de redactar un informe per a l’Acadèmia de Ciències, es presentà, amb Novau i Amadeu, a cal fuster. Tenia enllestida una caixa magnífica, amb els cantells reforçats, on col·locaren, amb grans precaucions, el “Phallus impúdicus”. Semblava una mòmia embolcallada en una mortalla. Tot seguit, quan fou ben fermada, traslladaren la caixa a la botiga de l’ordinari. Montpalau féu tota mena de recomanacions i facturà el procaç bolet a Reus, al corresponsal de l’Acadèmia, en Josep Veciana i Sardà. Aquest s’encarregaria de fer-lo arribar a Barcelona.

S’acostava el capvespre. En sortir al carrer, veieren venir el batlle, Magí Peuderrata. Amb ell formaren una petita comitiva per tal d’inspeccionar les cases del poble i efectuar-ne, tal com havia promès Montpalau, la defensa. Abans, però, passaren a recollir els actius antídots al casal dels Urpí.

Montpalau explicà al batlle que el mètode bàsic preventiu més eficaç era la ferum de l’all. Aquest, doncs, havia d’ésser pelat conscientment. La ferum de l’all allunyava el vampir. El julivert i la verdolaga no eren tan actius. La creu pectoral impedia l’atac, però no la presència del vampir. Quant al mirall, servia per a identificar-lo. Car la faç d’un vampir no es reflectia mai en un mirall. Si algú, fos qui fos, en passar per davant d’un mirall no hi reflectia la seva imatge, aquell era un vampir.

El batlle quedà esbalaït d’aquestes explicacions, i requerí la presència del carter i del sereno perquè s’encarreguessin de pelar alls. El carter i el sereno es posaren immediatament a la feina i n’ompliren aviat un cubell. També, sota les indicacions de Montpalau, construïren, amb filferro, una mena d’hams de doble ganxo, a un punta dels quals fou plaçat un all pelat. Amb aquests ingredients la comitiva va recórrer el poble, casa per casa. Montpalau pujava a les cambres i es feia càrrec de les finestres i d’altres obertures. Llavors els membres de la comitiva, col·locaven en cada una d’elles el ganxet amb l’all. Després, Montpalau distribuïa tantes creus pectorals com persones habitaven la casa. En sortir davant de la porta, hi posava un mirall. A tots feia les mateixes explicacions i recomanacions.

Acabaren just quan es feia de nit. En travessar un carrer, els sortí al pas un gat diabòlic, grandiós, que sotjà amb mirada terrible Montpalau. Aquest, però, ja estava fet a aquesta mena d’aparicions i no s’hi immutà en absolut.

En arribar al casal dels Urpí, es desféu la comitiva. Tothom es desitjà bona sort i bona nit.


[PERUCHO, Joan, Les històries naturals, Edicions 62, Barcelona, 1993]

(Imatge extreta de: Grasshopper film, Ara.cat)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un petit resum d’aquest capítol de l’obra “Les històries naturals”? Què succeeix?

2. Anomena els personatges que apareixen en aquest capítol de “Les històries naturals”.

3. A què es refereix el títol El “Phallus impúdicus”?

4. Com decideixen amagar el “Phallus impúdicus” per tal que no sigui descobert per la baronessa?

5. Per què el batlle encarrega pelar alls? A qui ho encomana?

6. Quines estratègies empren per a allunyar el vampir?

7. Subratlla la forma correcta dels següents mots:

la front / el front;    va recórrer / va recòrrer;   revelar (descobrir) / rebelar (descobrir);

esbalaït / esbalaït;    posessió / possessió;  travessar / travesar;      baronesa / baronessa.

8. Cerca al diccionari i explana el significat de quatre paraules en color lila que desconeguis.

9. Explica el significat de la present frase feta.

...congriava una atmosfera d’horror.

10. Realitza una petita campanya promocional en format digital o escrita per a la nova edició de l’obra de Joan Perucho “Les històries naturals”.



 

diumenge, 11 d’octubre de 2020

"El vigilant en el camp de sègol", de Jerome David Salinger. Adreçat a Batxillerat

Sí de debò voleu que us en parli, segurament la primera cosa que voldreu saber serà on vaig néixer, i com va ser la meva fastigosa infantesa, i què feien els meus pares abans de teni-me, i tota aquesta porqueria estil David Copperfield, però no en tinc gens de ganes. Primer de tot, aquestes coses m’avorreixen, i segon, els meus pare tindrien un parell d’hemorràgies cadascun si expliqués res gaire personal sobre ells. Són molt sensibles amb coses així, sobretot el meu pare. Són bona gent  -no dic pas que no-, però també són més sensibles que una mona. A més, no us explicaré pas tota la meva remaleïda autobiografia. Només us explicaré aquella mà de bogeries que em van passar als voltants del Nadal passat just abans d’acabar ben desinflat i de venir cap aquí a prendre-m’ho amb calma. Vull dir que això és tot el que vaig explicar a en D. B., i ell és el meu germà. S’està a Hollywood, que no és pas gaire lluny d’aquest forat, i ve a visitar-me gairebé cada cap de setmana. Em portarà a casa quan marxi d’aquí, potser el mes que ve. S’acaba de comprar un Jaguar. Un d’aquells trastos anglesos que agafen els tres-cents quilòmetres per hora. Li va costar gairebé quatre mil dòlars. Ara té pela llarga. Abans no en tenia pas. Abans era només un escriptor normal, quan vivia a casa. Va escriure un llibre de contes boníssim, El peix secret, si és que no n’heu sentit parlar mai. El millor conte era “El peix secret”. Anava d’un nano que no deixava veure a ningú el seu peix de colors perquè l’havia comprat amb els seus propis diners. Em va deixar de pedra. Ara és a Hollywood, en D. B., prostituint-se. Si hi ha una cosa que odio, són les pel·lícules. Ni me’n parleu.

Vull començar pel dia que vaig marxar de Pencey. L’Institut Pencey és a Agerstown, Pennsilvània. Segurament n’heu sentit parlar. Segurament n’heu vist els anuncis, si més no. S’anuncien a prop de mil revistes, i sempre ensenyen algun tio ben parit dalt d’un cavall que salta una tanca. Com si l’única cosa que fessis a Pencey fos jugar a polo tota l’estona. Mai, ni una sola vegada, no vaig veure cap cavall a prop d’allà. I a sota de la foto del tio amb el cavall sempre posa: “Des de 1888 forgem els nois fins a convertir-los en joves esplèndids i de ment lúcida”. Sense comentaris. A Pencey forgen igual que a qualsevol altra escola, ni més ni menys. I jo no coneixia allà ningú que fos esplèndid i de ment lúcida i tot això. Potser dos tios. Si és que arribaven a dos. I segurament ja ho eren quan van entrar a Pencey.

(SALINGER, J.D. , El vigilant en el camp de sègol, Empúries, Narrativa, Barcelona, 1995)

***

Aquest és un fragment del primer capítol de l’única novel·la que va escriure Jerome David Salinger (1919-2010), a més de redactar alguns reculls de contes i una novel·la breu: “Nou contes” (1953), “Pugeu la biga mestra, fusters” (1955), “Franney i Zoey” (1961), novel·la breu que compila dues narracions; “Seymour, una introducció” (1963). Amb “Hapworth, 16, 1928” (1997) va trenca un silenci de trenta anys. Un autor peculiar que visqué aïllat de la vida pública després d’assolir l’èxit amb la seva obra. S’apartà per tal de protegir la seva privacitat al màxim, practicant la religió budista zen. Va prohibir que es publiquessin fotografies o il·lustracions seves. Anà a viure a Cornish, Nova York i va continuar escrivint històries que mai edità. Deixà de publicà quan entrà en la dècada dels setanta. “El vigilant en el camp de sègol” (1951) ha venut més de seixanta-cinc milions d’exemplars arreu del món, una obra que pretén reflectir el llenguatge dels adolescents.

(Imatges extretes de: Amazon, The Guardian)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest fragment del primer capítol de l’obra de J. D. Salinger.

2. Destaca deu aspectes de la vida i obra de J. D. Salinger.

3. Cerca informació de l’obra “El vigilant en el camp de sègol”, i realitza un petita ressenya per a una revista literària.

4. Crea un punt de llibre o una portada per a l’obra “El vigilant en el camp de sègol”.

5. Opinió: Salinger va recloure’s en la solitud i aïllament després de tenir èxit amb “El vigilant en el camp de sègol”. Penses que la fama ens pot arribar a afectar? Com? Per què?

6. Fòrum: has llegit aquesta novel·la? Què t’ha semblat? Per què?

 

 


dimecres, 7 d’octubre de 2020

El vocalisme (2). Adreçat a 3r d'ESO

 

.Variacions ortogràfiques del nom i de l’adjectiu

Els substantius, quan canvien de gènere i nombre, presenten una sèrie de canvis ortogràfics i que s’hauran de tenir presents en escriure’ls. Els adjectius adopten el gènere i el nombre del substantiu al qual complementen.

El gènere dels substantius

Terminacions

Exemples

.Canvis que es produeixen quan afegim  –a al masculí per formar el femení:

P/b, c/g, u/v, t/d, f/v, s/ss.

Llop / lloba

Amic / amiga

Hereu / hereva

Nebot / neboda

Serf / serva

Gos / gossa

.Els masculins acabats en –e, -o, -u àtones solen canviar aquesta vocal per una –a en femení.

Pediatre / pediatra

Pallasso / pallassa

Europeu / europea

.En alguns masculins s’afegeixen les terminacions –na, -ina, -essa per formar els femenins.

Orfe / òrfena

Gall / gallina

Jutge / jutgessa

.En alguns masculins acabats en –or fan el femení amb les terminacions –ora o   –riu.

Inspector / inspectora

Emperador / emperadriu

.Algns femenins acabats en –a o –iu fan el masculí amb la terminació –ot.

Abella / abellot

Perdiu / perdigot

.Els masculins acabats en –leg fan el femení en –loga.

Sociòleg / sociòloga

Filòleg / filòloga

.Els mots que contenen els sufixos –aire, -ista, -arca, -cida són invariables.

El / la cantaire

El / la jurista

El / la monarca

El / la suïcida

.Un conjunt de parelles de paraules entre les quals hi ha:

Oncle / tia

Porc / truja

Marrà / ovella

Cavall / euga

 

El nombre dels substantius

Terminacions

Exemples

Observacions

.Forma bàsica del plural amb –s final.

Lladre / lladres

 

.Mots acabats en –a à -es.

Bossa / bosses

-ca à -ques (vaca / vaques)

-ça à -ces (raça / races)

-ja à -ges (platja / platges)

-ga à -gues (arruga / arrugues)

-gua à -gües (llengua / llengües)

-qua à -qües (pasqua / pasqües)

.Mots acabats en vocal tònica final à ns.

Capità / capitans

En són excepcions:

-noms de lletres (les as)

-notes musicals (els dos)

-formes gramaticals (els sís)

-altres (sofas, cafès, vostès, bisturís, esquís, bebès, purés…)

.Mots acabats en –s, -ç, -x, -ix, -tx à -os.

Gas / gasos

Comerç / comerços

Reflex / reflexos

Calaix / calaixos

Despatx / despatxos

 

Els mots acabats en –s poden duplicar-la:

Pastís / pastissos.

Fan el plural afegint –s:

Apèndixs, falçs, índexs, linxs, faxs, vèrtexs, calçs…

.Mots acabats en –sc, -st,   -xt, -ig à -os o –s.

Disc / discs, discos

Gust / gusts, gustos

Text / texts, textos

Faig / faigs, fajos

 

.Substantius invariables:

-els dies de la setmana

-mots acabats en –us

-alguns compostos

-d’altres

 

Dilluns, dimarts…

Virus, globus, cactus…

Milhomes

Temps, llapis…

 

 

.Variacions ortogràfiques en els adjectius

Adjectius d’una sola terminació o invariables

Terminacions

Exemples

Excepcions

.Acabats en –a, -e àtona.

Noi belga / noia belga

Noi jove / noia jove

No n’hi ha.

.Acabats en –ble, -aire,       -me, -ne.

Amable, xerraire, enorme, solemne.

No n’hi ha.

.Acabats en –ista, -cida,     -cola.

Egoista, raticida, vinícola.

No n’hi ha.

.Acabats en –al, -el, -il.

Actual, fidel, fàcil.

Mal / mala

Paral·lel / paral·lela

.Acabats en –ant, -ent.

Ignorant, bullent.

Valent / valenta

Dolent / dolenta

.Acabats en –ar, -or.

Regular, inferior.

Avar / avara

Car /cara

Sonor / sonora

Traïdor / traïdora

.Acabats en –aç, -iç, -oç (tenen la mateixa terminació que en singular).

Noi capaç / noia capaç

Nois capaços / noies capaces

Noi feliç / noia feliç            

Nois feliços / noies felices

Noi veloç / noia veloç

Nois veloços / noies veloces

 

No n’hi ha.

D’altres.

Àrab, lleu, breu, suau…

 

 

Adjectius de dues terminacions variables

Terminacions

Exemples

.Forma bàsica

à -∅, -a, -s,  -es.

Net / neta / nets /netes

.Aparició de dièresi o accent en femenins i plurals.

Tebi / tèbia / tebis / tèbies

Genuí / genuïna / genuïns / genuïnes

.Canvis vocàlics:

-e à -a

-o à -a

-eu à -ea

-leg à -loga

-u à -v-

 

Agre / agra / agres / agres

Monjo / monja / monjos / monges

Europeu / europea / europeus/ europees

Anàleg / anàloga / anàlegs / anàlogues

Blau / blava / blaus/ blaves

.Canvis consonàntics:

-t à -d-

-c à -g-

-l à -l·l-

-g à -gu-

-j à -g-

-c à -qu-

 

Menut / menuda / menuts / menudes

Antic / antiga / antics / antigues

Nul / nul·la / nuls / nul·les

Llarg / llarga / llargs / llargues

Boig / boja / boigs (bojos) / boges

Inic / iniqua / inics / iniqües

Terminacions

Exemples

Excepcions

.Aparició d’una –n- en el femení i els plurals quan el masculí acaba en vocal tònica.

Sa / sana / sans / sanes

Cru, crua, crus, crues

nu, nua, nus, nues

.Acabats en –s, -ç, -x, -ix, -tx à -a (femení) / -os, -es (plural). N’hi ha que dupliquen la essa.

Gris / grisa / grisos / grises

Escàs / escassa / escassos / escassos

Dolç / dolça / dolços / dolces

Annex / annex / annexos / annexes

Coix / coixa / coixos / coixes

 Gavatx / gavatxa / gavatxos / gavatxes

No n’hi ha.

.Acabats en –sc, -st, -xt, -ig à -a (femení) –s / -os, -es (plural).

Fosc, fosca, foscs / foscos, fosques

Trist, trista, tristos, tristes

Mixt, mixta, mixts / mixtos, mixtes

Boig, boja, boigs / bojos, boges

No n’hi ha.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Recursos llengua)


EXERCICIS:

1. Escriu el femení dels substantius següents:

advocat, jutge, poeta, sergent, pediatre, estudiant, cònsol, delineant.

2. Pensa i forma el plural dels substantius...

anàlisi, raça, robí, maniquí, índex, lluç, raig, esquí.

3. Completa la present taula amb les formes que hi manquen.

Masculí singular

Femení singular

Masculí plural

Femení plural

 

 

 

 

llapis

 

 

 

 

marquessa

 

 

emperador

 

 

 

 

 

 

boges

 

 

annexos

 

4. Què tenen en comú els següents mots?

lapsus, bilis, globus, mecenes, rictus, temps.

5. Cerca al diccionari i explica el significat dels següents mots:

inic:

rictus:

serf:

truja:

milhomes:

6. Subratlla la forma correcta de cada paraella de mots:

emperatriu / emperadriu; jutgesa / jutgessa; cantaire / cantaira; llengues / llengües:

pastissos / pastisos; ignorant / ignoranta; feliça / feliç; boigs / bojos; net / nét.

7. Classifica els mots següents segons la essa sigui sorda [s] o bé sonora [z].

gos, avís, tros, gas, estrès, envàs, accés, rus, gamarús, arròs.

8. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats de la present fitxa sobre el vocalisme. Comenta amb quines dificultats t’has trobat i per què i com les has resoltes.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;