dissabte, 22 de juliol de 2017

Galoà el pescador. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

GALOÀ EL PESCADOR
Conte tradicional de Filipines
Galoà era un pescador bondadós i senzill que mai posava mala cara en les tasques diàries. Un dia sortí a pescar i es trobà amb un munt de peixos platejats. Però la intel·ligència no era el seu fort, i durant una llarga estona pensà com capturar-los. En veure que l’aigua era un gran impediment, començà a beure’s el mar. Així, begué i begué fins que arribà la nit. I al matí següent es llevà amb la mateixa obsessió i continuà bevent i bevent sense repòs. Fins que un astut i bromista pescador que l’havia estat observant durant hores se li acostà sigil·losament per l’esquena i el punxà amb el seu arpó. Galoà tingué un sobresalt i digué al pescador:
-“Si no haguessis fet això, m’hauria begut tota l’aigua!”.
I el bromista li respongué:
-“Quants peixos has abassegat amb aquest mètode?”.
-“Cap”, contestà Galoà.
-“Com que jo tampoc aconseguiré clavar el meu arpó en el sol”, li respongué el sagat pescador. Llavors Galoà s’adonà que la seva empresa era impossible, però no s’avergonyí. Només s’enrojolà, i des d’aquell moment l’espavilat pescador fou el seu millor amic i conseller.


(Adaptat de Cuentos del mundo, n.101, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Traducció: Josep Maria Corretger)
(Imatge extreta de:


!!EXERCICIS:
  1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
  2. Cerca al diccionari els mots esmentats i anota el seu significat: enrojolar, sagat, abassegar, sigil·losament.
  3. Compila tots els verbs que apareixen dins del conte i esmenta el seu temps verbal.
  4. Busca tres adverbis que apareguin al conte i digues de quina classe són.
  5. Recull tots els adjectius que hi ha en aquest conte.
  6. Creació: canvia el final d’aquest conte d’arreu del món respectant els mateixos protagonistes.
  7. Opinió: a la vida real podem trobar personatges tan innocents com en Galoà? Per què creus que existeixen? Com podem ésser més intel·ligents? Raona la teva resposta.
  8. Fòrum: moltes vegades ens capfiquem en realitzar coses complicades tot i que sabem que serà difícil aconseguir els resultats desitjats. Per què creus que ho fem? Argumenta la teva resposta.

dimecres, 19 de juliol de 2017

El pont de Chuichui. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom



EL PONT DE CHUICHUI

Conte tradicional de Xina

En un poblat de Xina, construït sobre un barranc en el fons del qual hi havia un riu, vivia una bella jove anomenada Chuichui que teixia molt bé. Un dia la bruixa del gel anà a visitar-la i li digué que li confeccionés un vestit. Però Chuichui es negà perquè la bruixa no era ni justa ni bona. A l’altre costat del barranc vivia Lao-Si, un home ben plantat i savi, expert en arts marcials. Un dia el bruixot del riu pujà a visitar-la i li digué que li ensenyés el que sabia. Emperò Lao-Si es negà perquè el bruixot no era ni just ni bo.

No havia pont que unís els dos costats del barranc, i per això Chuichui i Lao-Si s’enamoraren des de la distància. Parlaven d’amor de veu cridant fins que Chuichui, afònica, teixí un pont de corda. Una vegada acabat, Lao-Si cridà a uns ocells per a què li portessin l’altre extrem del pont. Però amb el primer i sonor petó dels enamorats, els dos bruixots es despertaren: havia arribat l’hora de la venjança. Així que uniren les seves forces, i per la nit, quan els enamorats dormien, intentaren destruir el pont. Emperò una forta tempesta es desencadenà, i un llamp els llançà a les profunditats del riu, on s’enfonsaren per a la eternitat.



(Adaptat de Cuentos del mundo, n.100, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: olordemandarina)



!!EXERCICIS:

1.      Redacta un resum d’aquest conte d’arreu del món.

2.      Descriu els principals personatges tal com te’ls imagines: Chuichui, Lao-Si, el bruixot.

3.      Per què el bruixot i Lao-Si s’enfaden?

4.      Cerca cinc verbs i tres adjectius que apareguin al conte.

5.      Què t’ha transmès aquest conte?

6.      Pots extraure algun ensenyament per al nostre dia a dia?

7.      Busca informació sobre les bruixes i realitza una petita explicació de qui eren i quina era la seva funció. Per què van ser perseguides?

8.      Opinió: creus en l’amor a distància? Per què?


diumenge, 16 de juliol de 2017

Tot recordant Joan Duch i Arqués: el poeta de Juneda. Adreçat a tothom

El jove Joan Duch va veure truncada la seva trajectòria laboral i sobretot la literària per la maleïda tuberculosi, malaltia que tantes vides s’emportava ara fa unes quantes dècades. Tingué una vida efímera, però intensa, i plena de talent, on sobresortí en l’àmbit cultural de la Juneda de la seva època i ben aviat es féu un lloc entre els poetes més destacats de les terres de ponent, a la vegada, essent un clar exponent de la poesia noucentista.
Si en les darreres dècades ens han arribat exemplars a les nostres mans del poeta de Juneda, tot ha estat gràcies a la magnificent tasca filològica de Joan Cornudella i Olivart, que n’ha reivindicat la seva figura fins a col·locar-la al lloc que es mereix. Així doncs, ens han arribat de mà seva els volums “Antologia de poetes junedencs” (1994), de l’Editorial Fonoll; “Joan Duch i Arqués. Poesies” (1995), editat per la Universitat de Lleida; “Joan Duch i Arqués: obra dispersa: 1916-1929” (1999), publicat per Editorial Fonoll; a més de diversos articles en diverses revistes literàries, o ésser un dels que s’amagava darrera de l’organització de l’exposició en el norantè aniversari de la seva mort: “Exposició Joan Duch i la Juneda del seu temps 1899-1929”, però qui era realment Joan Duch?
Nascut a la vila de Juneda un 27 de novembre del 1899, al carrer Major número 24 de Juneda, era el segon de sis germans. Fill de pares botiguers. El seu nom de casa era conegut com a ca l’Adroguer. El seu avi Joan Arqués i Tort era un saberut que llegia diàriament la premsa, es caracteritzava per donar consells i exercir de jutge de pau a l’ajuntament, a la vegada, també participava de les activitats esportives i culturals de la vila, fins i tot, exercí de tinent-d’alcalde. Fou ell qui inculcà al jove Joan l’amor pels llibres i la inspiració per escriure sobre temes populars de Juneda.
Ben d’hora els mestres s’adonaren que Joan tenia art quan es posava a escriure, hi veien un escriptor en potència, i no s’erraren en la predicció. Acabats els estudis primaris a l’escola de Juneda, continuà l’aprenentatge als Maristes de Lleida. El 1914 estudià peritatge mercantil a l’Escola Superior de Comerç a Barcelona amb excel·lència. Finalitzà els estudis i comença a treballar al Banc de Barcelona, ubicat a la plaça Urquinaona. Joan Duch dedicava el temps lliure a perdre’s per les biblioteques, llegir i assistir a conferències, així com a anar a la tertúlia “Capvespre Junedenc” que cada dissabte no festiu es realitzava en els magatzems de “El Siglo” de Barcelona. Allí es reunien junedencs amb inquietuds culturals que residien a la ciutat comtal per motius laborals o d’estudis. Aquestes reunions es portaren a terme fins al 1920.
És interessant aturar-nos al 31 d’agost del 1919, ja que a Juneda se celebraren els primers Jocs Florals dins els actes de la Festa Major local. En aquest important certamen literari foren premiats entre d’altres Josep Carner, que guanyà la Flor Natural amb el poema “Ram de tres roses” o Guerau de Liost.
En aquella època en Joan vivia al carrer Banys vells, proper a l’església Santa Maria del Mar. Ja al 1917 escriu la primera crònica periodística de caire polític al diari republicà “El Ideal” de Lleida; i a l’octubre del 1918 dins el diari “El Pallaresa” veu publicada la primera narració breu, “El pastor de la masia”.


El febrer del 1920 Joan Duch retorna a Barcelona per treballar ara al Crèdit Lyonnais. Temps en què esdevé baixa per al servei militar, atès que li diagnosticaren un principi de turberculosi. El nostre poeta col·labora a la revista de to satíric “La Pubilla” de Juneda, on signa sota el pseudònim de “Le Chante Claire”. Durant aquest període, Duch compaginà la participació a la premsa lleidatana del moment, així doncs, podrem llegir els seus escrits dins “El Ideal” o “El Pallaresa”. El jove poeta aviat mostra les seves pretensions polítiques, és declara nacionalista d’esquerres. Es posiciona a favor de la classe obrera, critica el poder eclesiàstic i el seu fanatisme, ja que veu que limita el progrés dels joves.
Convé fer una especial referència al 19 de juliol del 1920, perquè Joan Duch formà part de la comissió que portà Àngel Guimerà a la vila de Juneda per ser homenatjat i posteriorment veure representada l’obra “Maria Rosa” al teatre Foment.
Els escrits a la premsa oscil·len des de la política, fins a la narrativa breu i a les cròniques d’informació agrícola. Ho veiem a “El Ideal” (1917-19) i a “El Pallaresa” (1918).
Inicià la vessant poètica amb tan sols divuit anys, publicant els primers poemes dins del setmanari l’Estel de Les Borges Blanques. És en aquest temps quan s’enamora de Dolors Cornudella, fet que es plasmarà en la seva poètica amb certa nostàlgia per l’amor perdut, la solitud i similars. Joan Duch es convertí en un lector assidu tant de la premsa com dels clàssics grecollatins, poetes orientals, així com també autors noucentistes per estar al corrent de les modes. Al jove poeta sempre se’l podia veure passejar amb un llibre a la mà. Els seus poemes començaren a poder-se llegir en revistes de les contrades lleidatanes: “Lleida” (1926), “Vida Lleidatana” (1926-29), “Pla i Muntanya” de Balaguer (1927-29), “Tàrrega” (1928).
L’octubre del 1926 s’edita el primer poema “El campanar de la vila”. A partir del 1927 esdevé el poeta capdavanter de la revista “Pla i Muntanya”. La revista jugà un paper destacat en la vida de Duch, perquè feren arribar un poema, “Moments de carrer” a la revista “Ressorgiment” de Buenos Aires, i d’aquesta manera, el jove poeta amplià l’horitzó poètic.



Duch també dedicà esforços a la traducció d’autors com Baudelaire o Kikakou, poeta japonès del segle XVII que escrivia “Haikais”. Alhora ho compaginava escrivint assajos sobre novetats literàries i la creació de narracions curtes. No acostumava a presentar-se en premis literaris, ara bé, li atorgaren el premi de l’Agrupació Cultural Lleidatana de Joventut Republicana. Rebé com a guardó la medalla d’argent per l’obra “Tríptic”.
El nostre poeta creava de manera infatigable, emperò la malaltia trucà a la seva porta i li tallà el ritme creatiu, tot i refugiar-se en la poesia quan la salut li permetia. Duch s’allunya de familiars i d’amics i es reclou en l’escriptura quan pot. Es veu obligat a desplaçar-se a Encamp, Andorra per cercar un remei a la malaltia. Allí es fa amic del poeta Melcior Font, periodista, poeta i traductor, redactor de “La Veu de Catalunya” i del setmanari infantil “Jordi” i de sa germana Magda, que a la vegada l’inspirarà. El 1928 el seu germà el va a buscar a Andorra, es troben a Organyà, però en la tornada recaigué i arribà la mort, el 19 de gener del 1929. El seu traspàs tingué un considerable ressò en les revistes “Lleida”, “Vida Lleidatana”, els diaris “La Veu de Catalunya”, “La Publicitat”, “La Nau”, les publicacions comarcals “Pla i Muntanya”, “La Veu de l’Urgell” de Mollerussa i “Ressorgiment”, la majoria de les quals havien vist publicats en vida poemes d’en Joan.
El 25 de maig del 1931 i gràcies a la tasca sense preu de Melcior Font, que vetllà perquè els amics del poeta, com Pau Guimet, de la revista “Vida Lleidatana”, editessin un recull de poemes escollits per l’autor poc abans de morir, intitulat “Les hores gerdes”. Val a dir que tot i que Duch tenia reconeixement com a poeta, no s’atrevia a editar un recull de poemes, atemorit per la crítica. Catorze d’aquests poemes inclosos ja aparegueren a “Pla i Muntanya” amb d’altres títols, i vint-i-vuit eren esbossos creatius que reescrigué per a l’obra. A través d’aquest poemari hi trobem exemplificats els temes següents: el temps, l’estació, el paisatge humanitzat, poesia meteorològica d’estil carnerià, la natura personificada, el món rural, cants a l’amor mitjançant el paisatge, la meditació a través de la contemplació, la mort ancorada a l’anyorança per tot el que ha viscut, la descripció d’espais junedencs: el campanar, les fonts del terme, els carrers... to nostàlgic i espiritual. Així doncs, el poema “Moments de carrer” és un homenatge al carrer Major de la vila.
La poètica de Joan Duch mostra la influència maragalliana, es plena de descripcions verdaguerianes i de la visió de la novetat que aportaven els noucentistes. Si Duch des del punt de vista poètic es mostrava més melancònic, pel que fa a la poètica interior, estava copsada per l’obsessió per l’amor, força normal a la seva edat. Queda evidenciat que en la poesia de Duch, com també la seva carrera vital, té reminiscències d’altres poetes que moriren joves: Màrius Torres o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, i que foren coneguts postmortem.

Duch fou un poeta d’influència noucentista i que tenia com a referents per crear el seu art a Guerau de Liost, al seu admirat Josep Carner, a qui imità i recreà en els versos, Magí Morera, Joan Salvat-Papasseit, Joan Maragall, Jacint Verdaguer, Sebastià Sánchez-Juan, Tomàs Garcés, Jaume Agelet, Eugeni D’Ors, Josep Maria de Sagarra o Joan Llongueras, els simbolistes francesos: Baudelaire, Verlaine, o els orientals Enomoto Kikakou i Rabindranath Tagore, entre d’altres. Tingué un paper valuós dins el renaixement literari lleidatà.
Pel que fa a la seva obra, podem trobar dues etapes ben diferenciades:
Una primera que abasta de 1916-1919, de recerca, on Duch escriu articles periodístics. Situa la prosa per davant de la poesia. Col·labora a la revista satírica “La Pubilla” de Juneda, on edita retrats d’habitants de Juneda. El 1917 a la premsa lleidatana escriu articles sobre fets viscuts al poble o a Barcelona, mesclades amb cròniques polítiques o de caire literari. També trobem poemes d’estil maragallià.
Entre 1918 i 1919 Duch reprèn l’article periodístic, ara escriurà cròniques agrícoles, reflexions polítiques o ressenyes culturals. Lliura el conte “El pastor de la masia” per a “El Pallaresa”, que imita les narracions curtes modernistes. Obra oberta a diferents interpretacions.
Una segona etapa que va del 1926 al 1929. El poeta es reclou en la literatura per foragitar els problemes de salut. Segueix escrivint poemes. S’editen una setantena de poemes entre l’octubre del 1926 i el juny del 1929 repartits entre les revistes: “Vida Lleidatana”, “Lleida”, “Pla i Muntanya”, “La Veu de Catalunya”, “Tàrrega” i “Ressorgiment”. Alguns d’aquests poemes seran els elegits per la selecció que posteriorment conformarien el volum “Les hores gerdes” (1931), poemari on a través del paisatge ens parla del seu amor. Duch es capficava en trobar un llenguatge i estil personal. En són una mostra la insistència per recrear versos, el to intimista quan ens parla de l’amor perdut, la presència de paisatges vitals rurals com en Jacint Verdaguer, l’aparició del record o bé l’acceptació de la mort. Altrament, Duch també explanà en els seus versos l’optimisme, la sinceritat i la ironia. Al mateix temps estava marcat pel to popular i d’aquí que alguns dels poemes semblin cançons populars. Darrere dels versos del poeta junedenc ens mostrava la vida, el fet biogràfic, el dolor, l’esperança i les ànsies per guarir-se, tal i com afirmà l’estudiós Joan Cornudella. Quan Duch perd aquesta esperança per viure, la poesia esdevé més melangiosa.
Duch com en Josep Carner, Salvador Espriu, Agustí Bartra i tants altres, era un perfeccionista, i retocava alguns versos per millorar-los. D’entre les composicions estròfiques més emprades pel nostre poeta trobem la quarteta de versos heptasíl·labs i el quartet, quatre versos isosil·làbics, estrofes que abundaven en les cançons populars o corrandes. Però per la poètica de Duch traspuaven el sonet, l’apariat, la sexteta, o l’innovador haikai o haikú, que fou descobert per Josep Maria Junoy el 1920 i l’introduí a la poètica catalana. Els poemes que escrivia Duch podien tenir quatre, cinc, set, vuit, deu, onze (hendecasíl·lab) o tretze síl·labes (alexandrí).


Joan Duch, poeta junedenc de cor i d’ànima, efímer, prolífic, sensibilitzat, polititzat, rural, modern, perfeccionista, enamorat, desaprès, vindicat i sobretot, talentós, ens va llegar uns versos exemplars, uns poemes escrits amb una joia que l’honora, com aquelles cantarelles populars que ens arriben, i ens arriben per quedar-se. És un plaer poder-los llegir i gaudir en qualsevol moment, versos d’una extremada bellesa, aquests són els adjectius que millor resumeixen la poètica d’un rapsode que estimava el seu poble i que de fet, va treballar pel seu poble, Juneda.
Josep Maria Corretger Olivart
3-7 Juliol del 2017


ALBA
Claror sonora d’ocells.
Mirada d’enamorada.
Vertigen dolç d’orenells,
que mullen la matinada.


Fulles dels arbres, joiells
de la llum, galta gemada.
(“Les hores gerdes”, 1931)

BRUNA PAGESA COLRADA...
Bruna pagesa colrada
de tendres clarors del prat
t’agencen d’enamorada
mil roses de voluptat.


Turgent et dóna la sina
un aire lleu de renou,
talment la sentor divina
de l’aigua dintre el pou.

Ardida ta passa dansa
al ritme pur del teu flanc.
L’alè de la cobejança
et mulla els llavis de sang.

Ton cos olorós de l’herba
que portes al davantal
es blinca al vent que l’enerva
talment com un arc triomfal.
(“Vida Lleidana”, 15 de juny del 1929)


MA VILA DE FESTA
Festa Major
Dia clar, roent de festa
com esclat de riallada
i follies que el cor gesta
al caient de la vesprada.

Jorn gentil, encès d’ocells
neguit del pastor que enyora
els molsuts llavis vermells
al dolç bes de sa pastora.

Ja davalla amb ses ovelles
quan al pla ballen sardanes
el dringar de les esquelles
acompanya les campanes.

I donzelles enramades
que pintegen suau cançó
reparteixen flors gemades
en passar la processó.

S’ou la música encisera
els esplais de les fontanes
i la guatlla cridanera
en les sembrades foranes.
(“L’Estel, 30 de setembre del 1917)



(Imatges extretes del dossier de l'exposició del norantè aniversari)


BIBLIOGRAFIA:
.CORNUDELLA, Olivart, Joan, (1996). Joan Duch i Arqués (1899-1929), un poeta noucentista oblidat, Reduccions. Revista de poesia, número 68, Vic.
.DIVERSOS, (1994). Antologia de poetes “junedencs”, Pagès Editors, Lleida.
.DUCH i Arqués, Joan, (1995). Poesies, Biblioteca Literària de Ponent 1, Universitat de Lleida, Lleida.
.DUCH i Arqués, Joan, (1999). Obra dispersa 1916-1929, Editorial Fonoll, Juneda.

!!EXERCICIS:
1. Destaca cinc aspectes de la vida i obra del poeta Joan Duch.
2. Per què se l'anomena el poeta noucentista oblidat?
3. Quines són les principals característiques literàries en la seva obra poètica?
4. Quins gèneres literaris va cultivar i per què?
5. Pots esmentar les autors que més el van influir?
6. Per què el podem anomenar "el poeta del poble"?
7. Opinió: què t'han semblat els tres poemes que s'aporten en aquest article? Raona la teva resposta.

dimecres, 12 de juliol de 2017

La meva paraula preferida (60): "Empixonar". Adreçat a l'alumnat


Empixonar

Enfadar-se fortament.

Ex:

-Després de tenir aquella petita discussió em vaig empixonar fortament.





Són sinònims:

Enutjar, enfadar.



.Justificació:

Paraula una mica lletja de sonoritat i interessant de significat. La podeu usar a pesar de ser malsonant.

(Imatge extreta de: coachingcoactiva)



!!EXERCICIS:

1.      Redacta vuit oracions amb la paraula “empixonar” o variants.
2.      Escull la teva paraula preferida del mes i justifica el perquè de la teva elecció.
3.     Aporta quatre mots que hagis après aquest darrer més i argumenta com t’han vingut a la ment.

4.      Fòrum: quin creus que és el millor sistema per aprendre vocabulari i per què? T’ha funcionat? Raona la teva resposta.

diumenge, 9 de juliol de 2017

Petita Ombra. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom



PETITA OMBRA

Conte tradicional d’Amèrica del Nord

En un poblat indi un jove orfe vivia aïllat de la comunitat. Tots es mofaven de la seva tristesa i extremada composició prima i li retreien que no valgués per a res. El pobre xicot sempre caminava com una ombra pidolant, i d’aquí venia el seu nom: Petita Ombra. Però un dia que caminava pel bosc es quedà adormit i tingué un somni en el qual el Gran Esperit li parlà:

-“Agafa fang i moldura dos gossos, llavors porta’ls al prat i espera a què creixin”.

Quan la Petita Ombra despertà, no féu gaire cas al somni fins que, guiat per una força especial, es veié moldurant a dues figures que l’Esperit li havia indicat. Quan estigueren acabades, agafaren vida i començaren a córrer pel prat. Cada pam d’herba, creixien una mica més fins que es convertiren en una formosa parella de ponis. Quan Petita Ombra pensà que tenien una alçada perfecta, es presentà a la població muntada sobre els equins. Tothom es quedà meravellat davant de tan magnífics i desconeguts animals, que més tard els servirien per a desplaçar-se i caçar. I així fou com, passat el temps, Petita Ombra es convertí en el Gran Cap de la tribu que conduí el seu poble a la pau i a la prosperitat.



(Adaptat de Cuentos del mundo, n.99, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: elespanol)



!!EXERCICIS:

1.      Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.

2.   Creus que l’actitud inicial de Petita Ombra d’aïllar-se de la societat era la correcta? Per què creus que ho feia? Què faries tu si et trobessis al seu lloc?

3.      Veus connexions amb el món real amb els que feien burla a Petita Ombra? Per què creus que la gent fa burla a Petita Ombra? I a la nostra societat, per què algunes persones fan burles? Per mostrar-se superiors a la resta? Per què actuen així? Raona les teves respostes.

4.      Explica el significat dels mots: moldura, pidolant, formosa, equins, mofar-se, extremada. Quina paraula hauràs de cercar per trobar-les al diccionari?

5.      Cerca 5 adjectius, 5 noms, 5 verbs, i 5 adverbis que apareguin al conte.

6.      Opinió: què t’ha semblat aquest conte d’arreu del món? Pots extreure algun ensenyament per a la vida real?

7.     Aquest conte té dos ponis com a protagonistes, amplia el teu vocabulari i cerca a la xarxa classes de cavalls.

8.  De vegades, una persona amb la qual no compten, arriba molt lluny en la seva carrera professional. Pots cercar i explicar algun cas real i conegut.


9.      Fòrum: els somnis de vegades esdevenen realitat? Per què? T’ha passat algun cop que quelcom que havies somiat s’ha realitzat? Explica-ho!

dimecres, 5 de juliol de 2017

La Mare de l'Aigua. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom



LA MARE DE L’AIGUA

Conte tradicional de Brasil

Al canal de Tarumà succeí quelcom terrible: els pescadors desapareixien i únicament tornaven les seves barques buides. La població, que sempre havia estat molt guerrera, es quedà sense aliment. Fins que un jove coratjós s’endinsà a la mar. No pescà res en tres dies, i quan retornà a la terra, una estranya criatura, meitat dona, meitat serp, li barrà el pas.

-“Soc la Mare de l’Aigua –anuncià-, la que devora els pescadors i provoca terratrèmols dins del mar i inundacions. Com que ets valent, pots salvar la teva vida i la del teu poble si enterreu totes les armes i vens a viure amb mi sota l’aigua”.

-“Molt bé –contestà el jove-, així es farà. Quan retornà al poblat, tots es posaren a reunir les armes i a enterrar-les a prop de la riba. Emperò el jove, que no volia passar la resta de la seva vida amb la Mare de l’Aigua, es guardà un petit ganivet en la cintura. L’endemà, ella anà a buscar-lo, però no tardà en veure que l’aigua reflectia el ganivet platejat amagat. S’empipà molt i envià una immensa onada que s’engolí les cases, els arbres, les persones i els animals… Des de llavors, per les nits, al canal de Tarumà, poden veure’s les siluetes de la Mare de l’Aigua i d’un jove que plora d’amargura.




(Adaptat de Cuentos del mundo, n.98, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: mitoscortos)



!!EXERCICIS:

1.      Realitza un breu resum d’aquest conte d’arreu del món.

2.      Per què creus que la Mare de l’Aigua s’engolia els pescadors?

3.      Comenta el significat de l’expressió “barrar el pas”. Pots contextualitzar-la dins del conte? Qui la diu i per què?

4.   Esmenta dues paraules que apareixen al conte i dins de l’accent diacrític que hagin canviat d’escriptura des de les l’aparició de “Ortografia catalana”, el juny del 2017.

5.      Descriu a la Mare de l’Aigua.

6.     Investiga i esmenta com s’anomena el terratrèmol produït dins del mar i que en castellà en diem “maremoto”.

7.      Ara pots ampliar el vocabulari de fenòmens meteorològics produïts dins del mar. Si cal ajuda’t d’Internet.

8.      Fòrum: creus que la Mare Natura està enfadada amb nosaltres? Per què? A què es deu tanta abundancia de tsunamis, tifons, inundacions i similars? Els humans hi tenim part de culpa? Què podem fer per evitar-ho? Raona les teves respostes.


dijous, 29 de juny de 2017

La meva paraula preferida (59): "Arrepapar-se". Adreçat a tothom


Arrepapar-se

És asseure’s en un seient de manera còmoda, repenjant-se amb l’esquena i els braços.

Ex:
-Estava tan esgotat que en asseure’s al tren de seguida va arrepapar-se.



Són sinònims:

Repapar-se, aclofar-se, escarxofar-se.



.Justificació:

És un mot desconegut que m’agradaria compartir amb vosaltres, un mot amb el qual únicament hi pots anar a raure si t’alimentes de molta lectura, o de bons autors, ja que, no el trobarem de manera corrent. Per tant, ara ja coneixeu una paraula més!



(Imatge extreta de: cugat.cat)



!!EXERCICIS:

1.      Redacta vuit oracions amb la paraula “arrepapar-se” o variants.

2.      Escull la teva paraula preferida del mes i justifica el perquè de la teva elecció.

3.     Aporta quatre mots que hagis après aquest darrer més i argumenta com t’han vingut a la ment.

4.      Crea una activitat per tal d’aprendre nou vocabulari i adjunta-la aquí sense resoldre.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;