dimarts, 31 d’agost del 2010

Si et pogués. Un poema d'estiu. Adreçat a tot l'alumnat.


Heus aquí un poema que vaig enviar al diari La Vanguardia i que m'agradava molt, també per fer una mica més de país, ja que aquest diari publica íntegrament en castellà. La poesia és un dels gèneres més oblidats de la literatura catalana, però també un dels més bonics, que et fa passar grans estones de meditació. Llegir poesia us farà aprendre molt vocabulari de sinònims i d'antònims i en qualsevol moment pot llegir-se atès que no és tan ferragossa com la narrativa. Així doncs, us convido a llegir i a crear poesia.

http://blogs.lavanguardia.es/relatos/?s=josep+maria+corretger


!! EXERCICI:

-Crea una poesia amb un mínim de vuit versos i escriu-la a sota de la fitxa, on hi diu "comentaris", cal que la signis amb nom i cognoms i curs i grup. Gràcies.

dijous, 26 d’agost del 2010

El dromedari. Un conte per a l'ESO.


EL DROMEDARI
Conte tradicional del Marroc

Quan el món era encara un lloc nou i inexplorat i els animals començaven a ser útils per a l’home, aparegué un dromedari en mig del desert. Era molt gandul i es passava el dia vagarejant d’un lloc a un altre, menjant branquetes i cards sense donar cop. Mentrestant, el cavall, l’ase i el gos havien de fer tot el treball. Fins que un dia se n’atiparen i li digieren: “Escolta, dromedari, hauries d’ajudar-nos amb les feines”. El dromedari contestà: “fastigueja!”.

Els tres animals, indignats, ho explicaren al seu amo i aquest va renyir al dromedari. Però de res serví, perquè es limità a dir: “Fastigueja!”. L’amo no tingué més remei que contractar a una espècie de geni del desert que examinà al dromedari. Quan el geni s’adonà que l’únic que deia el dromedari era “fastigueja!”, pensà: “Això és el que necessita”. Així és que el va encisar i llavors… li va créixer un gep amb el que portaria reserves de menjar i beure per a què treballés de sol a sol, sense aturar-se durant dies. I així fou com el dromedari s’incorporà al món laboral i no li quedà més remei que fastiguejar-se per sempre.

Extret de “Contes del món”, n.106, de Sofía Sánchez Adalid, dins “20 minutos”.


!! EXERCICIS:

-Realitza un petit resum d’aquest conte.

-Explica el significat de: vagarejant, cards, encisar, i escriu un oració amb cadascuna.

-Com haguessis reaccionat tu si fossis l’amo?

-Aquest conte té aplicacions a la vida real, si és sí, quines? Raona la resposta.

El tigre i el mascle de la guineu. Un conte per a l'ESO.


EL TIGRE I EL MASCLE DE LA GUINEU
Conte tradicional del Nepal

En una selva allunyada s’instal·là un tigre amb ganes d’armar-la. A més de ser enorme, aquest felí matava i engolia sense pietat diverses peces diàries posant en perill l’equilibri de la jungla.
La resta dels animals, esverats i entristits, decidiren lliurar-li cada dia al gran sanguinari a un membre d’una família, començant pels més grans. I així ho feren fins que els tocà el torn als mascles de les guineus. I quan el mascle de la guineu padrí estava a punt de marxar per ser sacrificat, el seu nét digué que ell mateix ocuparia el seu lloc.

El mascle de la guineu petit es plantà sense por davant del tigre i començà a riure compulsivament. El gran felí, desconcertat, li preguntà per què estava rient, i el petit li digué que un altre tigre li estava furtant bones mossades. El tigre, enfurismat, li digué que el portés davant de tan aterridor adversari. Es posaren en camí i molt aviat arribaren a un pou profund. El petit mascle de la guineu contestà al tigre que el seu company vivia allí dins. El felí s’acostà al pou i al veure el seu reflex a l’aigua, amb una expressió tan ferotge, no es reconegué i pensà que era un altre tigre. I llavors… es llançà de cap a les fosques aigües per lluitar a mort amb el seu reflex.

Extret de “Contes del món”, n. 72, de Sofía Sánchez Adalid, dins “20 minutos”.

!! EXERCICIS:

-Realitza un breu resum del conte de tres a cinc línies.

-Cerca al diccionari: armar-la, esverats, compulsivament, furtant, enfurismat, i escriu un sinònim i un antònim de cadascuna.

-Com s’ho fa el petit mascle de la guineu per a vèncer al tigre?

-Pensa les aplicacions que té aquest conte en la vida real. Segur que en té més d’una. Escriu-les.

dimecres, 25 d’agost del 2010

La papalloneta. Un conte per a l'ESO.


LA PAPALLONETA
Conte tradicional d’Espanya

Un dia que una papalloneta escombrava la porta de la seva casa, es trobà una moneda. Ràpidament es comprà un llaç de color rosa, se’l posà al cap, s’assegué a la porta de la seva casa i esperà que passés algun possible pretendent.

Primer passà per allí un gos que, al veure-la tan bonica, li digué:

“Papalloneta, et vols casar amb mi?”. “I per les nits, què faràs?”, preguntà la papalloneta. “bordar i bordar”, contestà el gos. “Doncs amb tu no em vull casar”, contestà la papalloneta. I el gos marxà malhumorat.

Llavors passà un gat preciós que també li demanà matrimoni. Però la papalloneta el rebutjà al descobrir que per les nits només miolaria i miolaria.

Fins que passà un ratolinet atractiu que també li demanà a la papalloneta que es casés amb ell. Aquesta li preguntà que faria per les nits. “Dormir i callar”, respongué el ratolí… La boda se celebrà de manera imminent. La papalloneta estava molt feliç, però només trobà un defecte al seu marit: la seva curiositat insaciable.

Un matí ben d’hora, la papalloneta anà al mercat i digué al seu espòs que per res del món obrís l’olla que havia a la cuina. Però un deliciós aroma arribà al ratolí que encuriosit, obrí la tapa, patinà i morí ofegat.

Extret de “Contes del món”, n.136, de Sofía Sánchez Adalid, dins “20 minutos”.

!! EXERCICIS:

-Realitza un resum d’aquest conte en cinc línies.

-Explica breument el significat de: pretendent, malhumorat, insaciable, aroma, i escriu una oració amb cada paraula.

-Quins temes generals de la vida cuotidiana apareixen en aquest conte?

-Canvia el final d’aquest conte per un de més positiu.

La gaita màgica. Un conte per a l'ESO.


LA GAITA MÀGICA
Conte tradicional d'Espanya

Un pare es va arruïnar i va manar als seus tres fills a treballar. Però els dos més grans eren molt ganduls i li van dir que no treballarien. Llavors el petit es va fer pastor. Un dia que cuidava les seves ovelles va passar una velleta i li va regalar una gaita. Es va posar a tocar-la i les ovelles ballaven i ballaven i començaven a donar molt bona llet. Però el propietari del ramat va pensar que era cosa de bruixeria i va acomiadar al noi.

Després el pare va manar als dos fills més grans a vendre pomes. Pel camí es van trobar a la velleta, que els va preguntar què portaven al sac. Li van contestar que rates, i la velleta els va dir que així seria. Quan van arribar al mercat i van obrir el sac, començaren a sortir milers de rates. La gent es va sentir tan estafada que… tornaren a casa sense diners i apallissats.

Més tard el pare ordenà al petit dels fills a vendre raïm. Pel camí es trobà a la velleta, que li preguntà què portava al sac. Li respongué que raïm i li regalà un carroll. Quan arribà al mercat es va posar a tocar la gaita. I de sobte, tot el món començà a ballar. I els entrà tanta set que li compraren tot el raïm. Tornà a casa amb tants diners que ell i el seu pare van muntar una escola de ball i van fer fora als dos fills més grans.

Extret de “Contes del món”, n.134, Sofía Sánchez Adalid, dins “20 minutos”.

!! EXERCICIS:

-Realitza un resum de cinc línies del conte.

-Quins temes toca aquest conte?

-Cerca al diccionari tres paraules que desconeguis.

-Redacta un final més modern per a aquest conte. Si cal, pots reescriure'l de nou modernitzant-lo.

dimarts, 24 d’agost del 2010

Gramàtica d'estiu (8): Les faltes més corrents (3). Adreçat a tot l'alumnat.


Tercera i darrera part d’aquest fitxa importantíssima que serveix per qualsevol examen de català i sobretot per a Batxillerat i el PPAS. Atès que fins i tot hi ha una sèrie de trampetes a l’hora de resumir i realitzar un text i que molta gent no té presents a l’hora d’escriure. Són unes faltes o equivocacions que fan caure les notes en picat. Sempre us seran un bon resum i apèndix tenir-les agrupades i esquematitzades.


20) PER RESUMIR UN TEXT: (límit 6 FALTES) Feu l'esborrany

-No copiar mai del text, sinó explicar amb les teves paraules allò destacat.

-No donar mai opinions personals.

-No posar mai: "El text diu que...", "L’autor pensa que...", ""El text acaba dient que..." comencar i acabar sempre de manera directa.

-Usar sinònims i connectors.

21) EL TEXT DE 100 PARAULES: (límit 6 FALTES) Feu l'esborrany

-Sempre ha de tenir un títol original. El que no posaria mai ningú.

-No escriguis MAI menys de 100 paraules, ja que tindràs un zero a la pregunta. També NO PASSIS de les 110p ja que faràs més faltes.

-Estructura: 1. introducció. 2. desenvolupament: 2 o 3 paràgrafs d’idees sempre. 3. Conclusió.

-L’estructura ha de ser coherent: el mateix número de línies per cada paràgrafs. HA D’ENTRAR PER LA VISTA. SEPARA BÉ CADA PARÀGRAF.

-Nom i cognoms a sota del text, perquè representa que és un article periodístic.

-Utilitza sinònims i no repeteixis mai paraules.

-Usa connectors: En primer lloc, en segon lloc, després, d’altra banda, per exemple, finalment, en conclusió (VEURE FULL DE CONNECTORS).

22) Noms, adjectius, verbs i adverbis: (MORFOLOGIA)

Noms: és el més senzill d’escriure. Ex: cotxe, casa, taula...

Adjectius: els participis són adjectius (-at, -ada, -ats, -ades) Ex: cantat, cantada, cantats, cantades.

Verbs: qualsevol forma verbal que escriguis estarà bé. Escriu presents o infinitius, és el més fàcil:

Canto, ballo, corro, dormo, cantar, ballar, córrer, dormir...

Adverbis: acaben amb –MENT: hàbilment, ràpidament, instantàniament, càndidament...

Ex: cançó (nom) cantaire (adjectiu) cantar (verb) X (adverbi)

23) Estalvi de dièresi: (No posem dièresi)

-En paraules acabades en –US i –UM: Màrius, Contínuum, tipus...

-En infinitius, gerundis i condicionals: ballar, cantant, dormiria.

-En paraules compostes: antiimperialisme, avantpassat.

24) Els números: D-U-C

-Entre desenes i unitats posem guió i entre unitats i centenes també: dos-cents vint-i-cinc, un milió cinc-cents trenta-tres.

25) Accent diacrític: breu resum

Déu (divinitat) deu (una font, número, verb deure)

Sí (afirmació) si (condicional)

Bé (adjectiu) be (xai –animal) béns ("bienes")

Dóna (verb donar) dona (senyora)

És (verb ser) es (pronom)

Mà (extremitat) ma (posessiu)

Més (quantitat) mes (l’any en té dotze, gener...)

Móra (fruita) mora (dóna àrab)

Nét (parentiu) net (adjectiu)

Ós (animal) os (part del cos)

Véns (verb venir) vens (verb vendre)

Pèl ("bello") pel (contracció)

26) –AVA (català) -ABA (castellà)

Jo cantava, Tu cantaves, Ell cantava, Nos cantàvem, Vos cantàveu, Ells cantaven.

27) Participis irregulars: (Repassa’ls)

Imprimir: imprès (no "imprimit")

28) PER + INFINITIU (funciona al 95%)

Ex: per cantar, per dormir...

29) Frases fetes:

Llegiu les que hem treballat a classe i al blog. N’hi ha un gran llistat, tot i que també pots ampliar-lo i afegir-ne al blog. Hi ha centenars de frases fetes. S’aprenen llegint, ja que algunes costa de memoritzar-les o no poden estudiar-se pel sentit literal.

Gramàtica d'estiu (7): Les faltes més corrents (2). Adreçat a tot l'alumnat.


Heus aquí la segona part de la fitxa de les faltes més corrents. Només vol ser un petit resum i una manera d’evitar faltes molt esteses. Una manera de corregir-les ràpidament a partir d’aquest llistat que evidentment és ampliable, però no es tracta de saturar a l’alumnat, sinó de corregir-ne algunes a poc a poc, fins a escriure-les totes correctament a final de curs, aquest és el meu objectiu. Si ens hi fixem i hi posem ganes ho aconseguirem!

11) Però/això/allò

Sempre amb accent obert

Exemple:
-Ella va venir, però tenia pressa
-Això és el que li va dir.
-No li va dir allò tant important.

12) Les contraccions

Per+el= pel Exemple: Per el camí (incorrecte)
Pel camí (correcte)

de+el=del Exemple: Aquest llibre es de el nen (incorrecte)
Aquest llibre es del nen (correcte)

a+el=al Exemple: He d'anar a el supermercat (incorrecte)
He d'anar al supermercat (correcte)

a+els=als
Exemple: A el matí aniré a comprar (incorrecte)
Al matí aniré a comprar (correcte)

de+els=dels
Exemple: Aquella casa és de els meus avis (incorrecte)
Aquella casa és dels meus avis (correcte)

per+els=pels
Exemple: Ens ha anat per els pèls (incorrecte)
Ens ha anat pels pèls (correcte)

13) Les regles d'accentuació (Cal justificar-ho així, ben complet)

Agudes: Tenen la síl·laba tònica a l'última síl·laba. S'accentuen quan acaben en vocal, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in

Planes: Tenen la síl·laba tònica a la penúltima síl·laba. S'accentuen quan NO acaben en vocal, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in

Esdrúixoles: Tenen la síl·laba tònica a l'antepenúltima síl·laba. S'accentuen TOTES

Exemple:
Agudes: camió, ocell
Planes: càries, casa
Esdrúixoles: innocència

14) Formes verbals: accentuació

Si saps un verb ja els saps tots, només cal tenir en compte les formes irregulars. Vegem l’accentuació:

Imperfet
Nosaltres dormíem
Vosaltres dormíeu

Passat simple
Ell/ella dormí
Nosaltres dormírem
Vosaltres dormíreu

Futur

Jo dormiré
Tu dormiràs
Ell/ella dormirà

Condicional

Nosaltres dormiríem
Vosaltres dormiríeu

Plusquamperfet

Nosaltres havíem dormit
Vosaltres havíeu dormit

Passat anterior
Ell/ella hagué dormit
Nosaltres haguérem dormit
Vosaltres haguéreu dormit

Futur perfet
Jo hauré dormit
Tu hauràs dormit
Ell/ella haurà dormit

Condicional perfet
Nosaltres hauríem dormit
Vosaltres hauríeu dormit

Imperfet de subjuntiu

Jo dormís
Ell/ella dormís
Nosaltres dormíssim
Vosaltres dormíssiu

Perfet de subjuntiu

Nosaltres hàgim dormit
Vosaltres hàgiu dormit

Plusquamperfet de subjuntiu
Jo hagués dormit
Ell/ella hagués dormit
Nosaltres haguéssim dormit
Vosaltres haguéssiu dormit

15) Formes verbals : dièresi

Present
Nosaltres agraïm
Vosaltres agraïu

Pretèrit imperfet
Jo agraïa
Tu agraïes
Ell/ella agraïa
Ells/elles agraïen

Present de subjuntiu
Nosaltres agraïm
Vosaltres agraïu

Pretèrit imperfet de subjuntiu

Tu agraïssis
Ells/elles agraïssin

Imperatiu
Nosaltres agraïm
Vosaltres agraïu

Infinitiu
haver agraït

Gerundi
havent agraït

Participi
agraït, agraïda
agraïts, agraïdes

Exemples de temps verbals

Nosaltres hem agraït
Vosaltres havíeu agraït
Tu hagueres agraït
Jo vaig haver agraït
Ells/elles hauran agraït
Ell/ella hauria agraït
Ell/ella hagués agraït

16) Accentuació de la è: (Paraules d’ús corrent)

Cafè, Mercè, Vostè, Serè (adj.), Perquè, Cinquè, Sisè, Setè, Vuitè, Novè, Burgès,Francès, Pagès, Encès, Entès, Imprès, Interès, Mossèn, Aprèn, Comprèn, Conèixer, Merèixer, Parèixer, Vèncer, Cèrcol, Pèsol, Sègol, Mètode, Cèlebre, Diferència, Pèrdua.

17) Accentuació de la é: (Paraules d’ús corrent)

-Verbs: Cantaré, Faré, Estigué, Pogué, Dormiré...

-ximpanzé, Puré.

-Compostos de bé: També, Gairebé, Malbé.

-Compostos de té: Conté, Sosté.

-Compostos de ve: Convé, Prové, Cantés,Volgués, Accés, Congrés, Exprés.

18) Accentuació de la ó: (Les que més apareixen)

Tómbola, fórmula, estómac, córrer, venenós, blavós, fóssim, fóssiu, pólvora.

19) Accentuació de la ò: (Les que més apareixen)

Però, allò, això, espòs, repòs, ressò, arròs, talòs, de debò, inclòs.

Gramàtica d'estiu (6): Les faltes més corrents (1). Adreçat a tot l'alumnat.


En aquest fitxa us adjunto diverses faltes molt usuals en català, que apareixen o fem sovint, perquè no ens hi fixem prou o no en sabem més. Recordeu que per a evitar fer faltes només hi ha tres regles d’or: llegir molt i cada dia –fixant-se amb les paraules que llegeixes-, realitzar dictats i corregir una vegada al costat de la paraula mal escrita –per tal de realitzar llistats amb les faltes que fem per eradicar-les-, o la darrera i més fatigosa, agafar una ortografia i estudiar-la. No hi ha cap més fórmula possible.

1 a) És (verb ser)
Exemple: Ella és professora des de fa anys. (té subjecte)

1 b) Es (pronom)
Exemple: Es va llançar de cap a la piscina. (no té subjecte)

2) Teniu que / teniu de / hi ha que (són incorrectes)

Aquestes es resolen amb Haver + De:

-He de fer els deures. (correcte)
-Tinc que fer els deures. (incorrecte)
-Hi ha que (...) (incorrecte)
-Tinc de fer (...) (incorrecte)

3 a) Què (interrogatiu o exclamatiu)

Si el ''què'' és interrogativa directe (a l'oració no porta signe d'interrogació) el ''què'' portarà accent

-Què ho faràs.
-Què fas?
-Què vols dir!

3 b) Que (conjunció)
-Vam fer el que va dir ella.

4) Preposició + què (sempre amb accent)

En què, a què, de què (sempre que el ''de'' es pugui suprimir, s'ha de suprimir i treure l'accent al ''què''. Però si suprimint el ''de'' l'oració sona malament cal deixar el ''de què'')

Exemples:
-En què quedem?
-De què va això?
-L'acció d'ahir, a què ve?
-Que vosaltres aproveu depèn de què escriviu i llegiu força en català.

5) L'estructura ''degut a'' és incorrecta en català, (es resolt amb ''a causa de'')

Exemple:
-Degut al temps vaig arribar tard. (incorrecte)
-A causa del temps vaig arribar tard.(correcte)
N.B.''degut'' només es correcte com a participi del verb deure.
Exemple:
-L'acció va ser deguda a la mala gestió. (participi del verb deure)

6) Em/ Hem

Em sense ''H'' és un pronom personal que fa referència ''a mi''
Hem amb ''H'' fa referència a un verb i a més va acompanyat d'un participi (-at /-ada, ats/ -ades).

Exemple:
-Hem de fer l'examen de maig. (Forma part del verb: perífrasi verbal)
-Hem menjat molt de pressa. (verb haver+participi)
-La meva mare em va donar el regal. (Pronom)

7) Posa / Passa

Posa (amb una s, verb posar)
Passa (amb dues s, verb passar)

Exemple:
-Posa el got sobre la taula.
-Passa per casa de l'àvia.

8) Pertot

-pertot

Exemple:
-Quan plou molt, hi ha aigua pertot. (A totes les bandes).

9) Per què:

Per què? (pregunta) Per què no véns?
Perquè faré tard a l'aula. (resposta) o causa (el perquè)

10) son / són

Son (tenir ganes de dormir)
Són (verb ser)

Exemple:
-Tinc son.
-Ells són els meus amics.

L'ós i el mono. Un conte per a l'ESO.


L’ÓS I EL MONO
Conte tradicional d’Àfrica

En una selva vivia un ós que era tan gandul que se li ocorregué domar a un mono com a servent. Així fou que tirà una llaçada en un arbre i pescà a un mono pel coll. Se l’emportà a la seva cova i li digué que havia de recollir els millors fruits per a ell, i que si no, se’l menjaria viu. El mono estava tan espantat que obeïa a l’ós, que mentre realitzava unes migdiades de campionat.

Però cert dia el mono es cansà i portà a l’ós fruites podrides. L’ós es queixà, i el mono li digué que com tenia molt pressionada la corda al coll, li havia generat certa ceguera. L’ós el portà fins a la consulta del metge. Allí el mono li explicà tot al metge i junts crearen un pla: com l’ós era molt golafre, el mono li digué que li cuinaria un partís de coco, però que era necessari que sortís de la cova perquè faria molt soroll al trencar els cocos. L’ós s’agità a fora per dormir i el mono començà a colpejar la corda amb la qual estava lligat, fins que la trencà i s’escapà sense que l’ós se n’adonés. I llavors, ajudat per altres monos, encengueren una foguera al voltant de l’ós, que dormia sense notar res. Quan despertà, el seu cabell estava tan socarrimat que fou el barret de rialles de tota la selva.

Extret de "Contes del món", n. 76, de Sofía Sánchez Adalid, dins "20 minutos".

!! EXERCICIS:

-Assenyala els principals temes que apareixen al conte.

-Redacta un resum de cinc línies d’aquest conte.

-Explica el significat de: llaçada, golafre, socarrimat, barret de rialles. Llavors cerca una paraula o expressió equivalent.

-Trobes correcta l’acció que empra l’ós i la posterior reacció del mono? Justifica la resposta.

El caçador i el pescador. Un conte per a l'ESO.



EL CAÇADOR I EL PESCADOR
Conte tradicional del Japó

"Pum, pum!"… i un cérvol es desplomà al bosc. El caçador Hikohohodemi anà a explicar-ho al seu germà, un pescador anomenat Hosusori. "Ja, ja, ja, això no és res", digué Hosusori, i tragué un salmó gegant.

"I si intercanviem les nostres armes?", ideà Hikohohodemi. Així ho feren, però cap dels dos capturà res. Així és que Hosusori li retornà l’arc i les fletxes a Hikohohodemi i aquest li tornà l’arpó. Però…

"Un moment", digué Hosusori. "Aquest no és el meu arpó de marfil, l’has perdut". El pescador estava empipat i el seu germà sabia el que això significava. Així és que, desesperat, es llançà a l’aigua per buscar l’arpó. Però caigué al fons, mig asfixiat. Quan despertà, estava als braços de la filla del rei del mar, que tenia l’arpó. Hikohohodemi es casà amb ella i el pare de la noia l’obsequià amb dues joies amb les quals…

El caçador retornà l’arpó al seu germà, però aquest era tan rancorós que no el perdonà. De manera que Hikohohodemi tirà una de les joies al mar i la marea pujà fins el coll de Hosusori. Aquest pregà pietat. Després Hikohohodemi llançà l’altra joia i la marea baixà. "Fes amb mi el que vulguis", digué el pescador. "Només vull que siguis el meu germà aimat", contestà el pescador. I es donaren una forta abraçada.

Extret de "Contes del món", n.42, de Sofía Sánchez Adalid, dins "20 minutos".

!! EXERCICIS:

-Resumeix aquest conte amb cinc línies.

-Explica el significat i escriu una oració amb les següents paraules: arpó, rancorós, aimat.

-Què haguessis fet tu si fossis Hosusori?

-Cerca un altre final per aquest conte i redacta’l.

dijous, 19 d’agost del 2010

El bosc encisat. Un conte per a l'ESO.


EL BOSC ENCISAT
Conte tradicional d’Astúries

Aquesta és la típica història d’amor d’un noi pobre que coneix a una noia rica, els pares de la qual s’oposen a la unió dels enamorats. Però allò diferent d’aquesta història és que els progenitors demanen al cel que la seva filla desaparegui en una selva misteriosa… i així succeeix.

Llavors el galant enamorat s’endinsa a la selva, sense preocupar-se pel perill, a la recerca de la noia. Ben aviat, es troba amb tres ermitans que tenen com a mascotes un tigre, un lleó i un ós. Els ermitans veuen tan enamorats al jove, que li cedeixen les seves feres per a què el protegeixin.

El jove continua endavant, fins que topa amb un gegant que no li permet continuar. Llavors els animals feréstecs comencen a mossegar-li els turmells. El jove aprofita un descuit del ganàpia i s’esmuny entre les seves cames. Quan el gegant va a matar-lo, cau de bocaterrosa i se li obre el cap. El jove aconsegueix arribar a un castell on està la seva estimada florejada en un balcó. Però una bruixa li etziva sis gossos enfurismats. El jove, les seves mascotes i els cans s’enarcen en una lluita mortal fins que l’enamorat aconsegueix reunir-se amb la seva estimada.

En aquell moment cessa tot i apareixen a la casa de la noia, els pares de la qual, agraïts, permeten la boda.

Extret de "Contes del món", n. 82, de Sofía Sánchez Adalid, dins "20 minutos".
!! EXERCICIS:

-Explica el significat de: progenitors, feres, feréstecs, ganàpia, s’esmuny, bocaterrosa, florejada, etziva, s’enarcen, cessa. Llavors, escriu una oració amb cadascuna.

-Què en penses de la insistència del noi envers de l’enamorada?

-Trobes l’actitud dels pares de la noia adecuada al principi del conte?

Gramàtica d'estiu (5). Adreçat a Batxillerat i PPAS.


Quan escrivim un text administratiu, per exemple, una carta hem de tenir cura amb una sèrie de paraules i expressions que sovint utilitzem de manera incorrecta. Com que en l’oralitat, moltes d’aquestes paraules també les diguem malament, llavors, les trobem correctes i les escrivim malament. Per això cal tenir molt present aquest petit llistat d’algunes paraules i expressions d’ús corrent en l’escriptura.

Correcte (cor) i Incorrecte (inc)

-a causa de (cor)
-degut a (inc)

-a l’efecte de (cor)
-als efectes de (inc)

-al voltant de / a l’entorn de (cor)
-de l’ordre de (inc)

-amb caràcter general (cor)
-a tots els efectes (inc)

-a mesura que (cor)
-a mida que (inc)

-a mitjan maig (cor)
-a mitjans de maig (incor)

-aviat / ben aviat (cor)
-en breu (inc)

-al més aviat possible / com més aviat millor (cor)
-l’abans possible / el més aviat possible / quant abans millor (inc)

-en el moment oportú / quan serà el moment (cor)
-en el seu moment (inc)

-en relació amb / pel que fa a (cor)
-amb referència a / en relació a (inc)

-entorn de / a l’entorn de (cor)
-entorn a (inc)

-hem rebut (cor)
-acusem rebut de (inc)

-mentre esperem la vostra resposta (cor)
-a l’espera de la vostra resposta (inc)

-perquè en tingueu coneixement / perquè n’estigueu informat (cor)
-per al vostre coneixement (inc)

-quant a / pel que fa a / sobre (cor)
-en quant a (inc)

-si pot ser / si és possible (cor)
-a ser possible (inc)

-us detallo els noms de / us indico els noms de / us trameto la llista de (cor)
-us relaciono els noms de (inc)

-us informem que / us fem saber que / us comuniquem que / us fem avinent que (cor)
-posem en el vostre coneixement que (inc)

!! EXERCICIS:

-Realitza un petit escrit de deu línies i estructurat en paràgrafs, no cal que sigui un text administratiu, on utilitzis algunes de les expressions de la present fitxa de manera correcta.

dimarts, 17 d’agost del 2010

La balada de John Henry.Un conte per a l'ESO.


LA BALADA DE JOHN HENRY
Conte tradicional d’Estats Units

Fa molts anys es va construir el ferrocarril que va unir l’est amb l’oest dels Estats Units. Milers d’homes perforaren muntanyes, clavaren taulons i rails, arrancaren pedres sense descans a través de moltes milles, en mig del no-res. Era un treball realment dur. Però havia un home que destacava per la seva gran força: John Henry, un negre corpulent que mai perdia els ànims ni el somriure. Patrons i companys l’admiraven.

Un dia, la companyia de ferrocarril comprà màquines capaces de realitzar el treball dels homes. A John Henry això no li agradà gens i digué que desafiaria a la màquina. Un matí de molta calor, John i una perforadora es posaren a excavar una muntanya el més aviat possible.

Tots els treballadors observaven bocabadats a John, que picava i picava sense repòs. Mentrestant, la màquina semblava que s’engolís les pedres. Dues, cinc, set hores… estigueren home i màquina competint dins la muntanya. Alguns obrers apostaven per John, altres per la màquina. Fins que s’escoltà un fort esbufec i aparegué John ple de pols i suor. Ho havia aconseguit! Havia vençut a la màquina! Llavors en un multitudinari aplaudiment ressonà per les muntanyes.

I en aquell moment John caigué fulminat.

Extret de "Contes d’arreu del món", n. 45, de Sofía Sánchez Adalid, dins "20 minutos".

!! EXERCICIS:

-Realitza un breu resum d’aquest conte d’arreu del món en quatre línies.

-Escriu un sinònim de les següents paraules: bocabadats, s’engolís, esbufec, fulminat. Explica breument el sentit que tenen aquestes paraules dins el text. Realitza una oració amb cadascuna d’aquestes paraules.

-Què et sembla l’actitud de John Henry, la trobes real o fictícia? Raona la teva resposta.

-Trobes que avui dia aquest conte encara és vigent, és a dir, penses que encara hi ha gent que desafia a les màquines.

Com nasqueren els cavallets de mar. Un conte per a l'ESO.



COM NASQUEREN ELS CAVALLETS DE MAR
Conte tradicional de Samoa
Fa molt de temps, quan encara no existien els vaixells, en una platja paradisíaca i remota vivia una parella de magnífics cavalls: la femella, de color blanc, amb llarga cabellera arrissada per la humitat del vent, i el mascle, de color negre atzabeja que lluïa en les potes petites taques a joc amb la seva parella. Es passaven el dia galopant i renillant, atès que la seva felicitat era plena.

Però un dia uns indígenes s’aproximaren fins a ells, armats amb llances i acompanyats per gossos ferotges. Volien a tota costa fer-se amb els dos exemplars. La parella de cavalls, espantada per l’imminent perill, galopà veloç fins al final de la platja, però una vegada allí se sentiren tan acorralats i indefensos que no tingueren més remei que llançar-se al mar. Lluitaren i galoparen amb les onades per sortir surant, però quedaren tan extenuats que les aigües i l’espuma aviat els submergiren en un món desconegut en el que caigueren a plom fins al fons.
I fou llavors quan el senyor de les aigües, Amanikable, es presentà davant d’ells, i amb el seu poder inacabable féu que es reduís el seu tamany i que s’adaptessin al mitjà aquós.

Extret de "Contes del món", de Sofía Sánchez Adalid, de "20 minutos".

!! EXERCICIS:

-Explica el significat de: remota, atzabeja, renillant, l’imminent, surant, dins el context del conte i realitza una oració amb cadascuna.

-Escriu un petit resum de quatre línies d’aquest conte.

-Cerca informació d’Amanikable a Internet per tal de fer una petita explicació.

La fada cansada. Un conte per a l'ESO.


LA FADA CANSADA
Conte tradicional de França

Una fada anomenada Gwendoline es dirigia al congrés anual de fades que se celebrava a l’illa de Sant Malo, a la Bretanya. Portava el seu llibre màgic i la seva vareta i caminava amb pas ferm per la platja. A Gwendoline li fascinaven aquestes reunions perquè allí es trobava amb fades amb les quals tenia amistat i comentaven tota mena d’encantaments i apòzemes d’última moda. Però allò que més li agradava és que reien molt i s’ho passaven francament bé.

Al cap d’una estona a Gwendoline se li ocorregué recità uns versos que li permeteren caminar sobre les aigües per escurçar la distància, i així ho féu. Però calculà malament les seves forces, i a mig camí començà a sentir-se cansada, però molt cansada. Pensà en transformar-se en gaviota o en colibrí, però les seves forces estaven tan debilitades que havia perdut tot el seu poder màgic.

Seguí caminant com pogué fins que… notà quelcom a la sabata: una ostra petita! Gwendoline s’empipà tant que agafà l’ostra per a donar-li un encantament malèfic, però alguna cosa sorprenent succeí: quan l’ostra caigué de nou a l’aigua, començà a créixer i créixer fins a convertir-se en una illa, avui coneguda com a illa de Verdelet.

Extret de "Contes d’arreu del món", n.74, de Sofía Sánchez Adalid, dins "20 minutos".

!! EXERCICIS:

-Explica amb una línia el significat de les següents paraules i realitza una oració amb cadascuna. Cal que respectis el gènere i nombre de cada paraula. Si és necessari utilitza el diccionari o l’optimot-consultes lingüístiques.

Vareta, apòzemes, escurçar, colibrí, quelcom.

-Realitza un resum de quatre línies sobre l’argument d’aquest conte.

-Què haguessis fet tu al lloc de la fada en veure l’ostra?

El mono i la tortuga. Un conte per a l'ESO.




EL MONO I LA TORTUGA

Conte tradicional de Filipines

Un mono i una tortuga que eren amics inseparables van trobar dos plataners al terra. A la tortuga se li ocorregué tornar a plantar-los per tenir menjar tot l’any. Al mono li semblà una bona idea. I així segellaren el pacte amb una topada de potes. Però quan els plàtans maduraren, el mono va enfilar-se als arbres i començà a devorar-los. L’afamada tortuga, que no podia escalar els arbres, li suplicà que li deixés alguna cosa.

"No et preocupis, n’hi ha de sobres per tots dos", digué el mono. La tortuga confià en el seu amic i s’adormí al peu de l’arbre. Quan despertà, veié que el mono amb la panxa plena i cap plàtan a la vista. I li estiba: "Ets un fartís egoísta i no m’has deixat res, per això et desafio a una cursa. El que guanyi es quedarà amb els plataners i el que perdi marxarà del bosc". El mono es burlà de la seva lentitud i li digué que no tenia res a fer.

La cursa començà i el mono deixà endarrera a la tortuga en pocs minuts. Però com que li pesava el ventre, es tombà per reposar i es quedà adormit. Quan despertà, la tortuga estava a punt de creuar l’arribada, i això l’omplí de tanta ràbia que la tirà al riu. Però com que la tortuga és més ràpida a l’aigua, aviat arribà a meta i es va fer amb el triomf.

Extret de "Contes del món", de Sofía Sánchez Adalid, dins "20 minutos".



!! EXERCICIS:

-Realitza un resum de quatre línies sobre els fets d’aquest conte.

-Cerca al diccionari tres paraules que desconeguis del conte i escriu una oració amb cadascuna.

-Et sembla adecuada la decisió que pren el mono envers la tortuga i els plataners?

-Dibuixa l’escena que més t’hagi agradat d’aquest conte al teu quadern de classe.

divendres, 13 d’agost del 2010

La canoa de la balena. Un conte per a l'ESO.


LA CANOA DE LA BALENA
Conte tradicional de Filipines

En la nit dels temps existia un Paradís, a l’altre costat del món. Els animals més poderosos volien conquerir-lo, però tenien un problema: una immensa massa d’aigua els separava del seu somni. Llavors s’enrecordaren d’una balena que solcava els oceans muntada en una canoa resistent. La hi demanaren prestada i el gran cetaci es negà.

Però l’estrella de mar sabia que la balena tenia una debilitat: li encantava que li expliquessin contes. I l’estrella de mar la convencé per a què es tombés i començà a narrar-li històries de prínceps, pirates i castells de sucre. Quan la balena estava gairebé adormida, tots els animals es muntaren a la seva canoa i s’escaparen solcant les onades. Però a l’estrella de mar aviat se li esgotà el repertori de contes i la balena es despertà, s’adonà dels fets i llavors, plena de fúria, començà una lluita acarnissada amb l’estrella.

Quan acabaren el combat, la balena tenia un forat al cap i l’estrella era més plana que una coca d’oli. El gran cetaci començà a perseguir la seva embarcació, però no li serví de res. I es quedà tan plena de ràbia que li sortí vapor d’aigua a pressió pel forat del cap.

Fi.

Extret de "Contes del món", n.69, de Sofía Sánchez Adalid, dins "20 minutos".

!! EXERCICIS:

-Penses que realment és aquest l’origen que fa que les balenes treguin vapor d’aigua a pressió pel cap?

-Quina hagués estat la teva reacció si haguessis estat al lloc de la balena?

-Redacta un petit conte que doni origen a una cosa o concepte real, com el forat de la balena.

Momotaro. Un conte per a l'ESO.


MOMOTARO
Conte tradicional del Japó

Un avi nipó i la seva esposa, que vivien en la tristesa perquè mai havien tingut fills, es veieren sorpresos al trobar, al riu, un préssec gegant. Quan estaven a punt de partir-lo, el préssec s’obrí i va sortir un preciós bebè, al que anomenaren Momotaro, ‘préssec’ en japonès.

Però en aquell temps per la zona vagarejava una banda de lladres que tenia atemorits als camperols. Per això, i quan Momotaro cumplí els vuit anys s’armà amb tres espases i tres escuders –un gall, un mono i un gos- per lluitar contra els lladres. S’amagà dins del castell on els bandits havien amagat els tresors robats , i quan aquests van entrar, els escuders de Momotaro van abalançar-se sobre d’ells propinant-los picades i mossegades que els deixaren tan adolorits i ensangonats que no sabien on posar-se.

Quan pensaven que tot havia finalitzat, Momotaro desembeinà les seves espases i els amenaçà de mort. Els lladres li suplicaren pietat a canvi de retornar el botí als camperols i de la promesa de no tornar mai més a robar. Momotaro anà de nou a casa amb els seus pares i visqueren feliços.

FI.

Extret de "Contes del món", n. 77, de Sofía Sánchez Adalid, dins "20 minutos".

!! EXERCICIS:

-Cerca al diccionari el significat de les quatre paraules assenyalades: vagarejava, propinant-los, ensangonats, desembeinà, i escriu una oració amb cadascuna.

-Escriu un petit conte de vuit línies en el qual aparegui Momotaro.

-Què en penses de l'actitud que adopta Momotaro envers els lladres? Raona la resposta.

dimecres, 11 d’agost del 2010

Màrius Torres: poeta paisatgístic de l'ànima. Adreçat a Batxillerat.


Màrius Torres i Pereña nasqué a les 20h del vespre d’un llunyà 30 d’agost del 1910, al carrer Major de Lleida. Poc temps després fou batejat a l’església de Sant Pere. Quan el poeta tenia prop de quatre mesos de vida la seva família va decidir traslladar-se a viure al carrer de la Paeria número 10, a la casa dels seus avis paterns, lloc que no deixaria fins a ingressar al sanatori de Puig d’Olena als vint-i-cinc anys.

El nostre poeta fou nascut en el si d’una família que destacà dins la política i el món intel·lectual de ponent al llarg de diverses generacions. Màrius tenia dos germans més, Víctor i Núria Torres. El seu pare, Humbert Torres i Barberà, fou metge, alcalde de Lleida i diputat i vice-president del Parlament de Catalunya. La seva mare, Maria Pereña i Reixachs, era filla d’un advocat, polític republicà i catedràtic de literatura de l’Institut Provincial, Alfred Pereña, d’idees democràtiques, republicanes i nacionalistes. I com al pare del poeta, també fou portaveu del partit Joventut Republicana El Ideal i membre del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba.

En Màrius cresqué educat en el nacionalisme i republicanisme, però mai manifestà interès per la política fins més endavant, quan per primera i única vegada mostra les seves conviccions en un article a L’Ideal signat com a Gregori Sastre, fet que li comportà l’aplicació de la Ley de Responsabilidades Políticas. A en Màrius li fascinava reflexionar, l’art, la lectura, la ciència, la filosofia, el teatre. Tot aquest amor que professava a les arts li venia heredat del seu avi Marià Torres i de la llar, envoltada de llibres i d’un entorn afable per a la lectura i la bona reflexió.

De ben petit, a més de realitzar amb el seu avi Marià passejades per l’horta de Lleida, també fugia a la torre de l’avi Pereña, als afores de Lleida, a la carretera de Torreserona. Sovint, la seva família estiuejava a Vinaixa i Poblet, llocs on Màrius aprofitava per representar, dirigir i fins i tot escriure obretes teatrals.

Màrius Torres ingressà al Liceu Escolar, fundat per Frederic Godàs el 1906 que ensenyava el mètode experimental i el sentit artístic. Poc temps després, començà a estudiar Batxillerat per lliure. Llavors passarà com a estudiant a l’Instituto General y Técnico de Lleida on es graduà de batxiller, institut que actualment està batejat amb el seu nom, IES Màrius Torres. El curs 1926-27 i amb tan sols setze anys es traslladà a Barcelona per estudiar la carrera de Medicina. Durant el segon curs de la carrera va morir la seva mare, Maria Pereña, el 10 de març del 1928, i la tieta Conxita, "Xita" ocupà el buit deixat per mare. Màrius era un estudiant aplicat i obtenia bones qualificacions, i a poc a poc, anava adquirint una vocació clarament científica.

Ben aviat, s’enamorà de Júlia Corominas, un enamorament amagat pel poeta i que només es podia veure poèticament i en un conte que perdurava inèdit. En Màrius era un noi reservat, solitari, però amb unes grans amistats. Entre 1927-29, aplegà els primers poemes en un recull. El 1933 finalitzà els estudis de Medicina i amb els companys viatjà per França i Itàlia, viatge que fou plasmat en una ressenya i alguns poemes que escrigué.

Poc temps després, es doctorà a Madrid en sis mesos. I retornà a Lleida, en Màrius ja tenia vint-i-tres anys. El seu pare li proposà o aprofundir estudis en l’aparell digestiu a París o quedar-se a Lleida per treballar a la consulta mèdica paterna, en Màrius decidí exercir de metge a les terres de ponent. És en aquest període de temps, el que transcorre entre 1933 i 1936 en el qual dedicarà el temps a la seva professió real i a gaudir de les arts i de l’escriptura: escriu una comèdia teatral: "Una fantasma com n’hi ha poques" i un segon recull de poemes intitulat "Música de cambra i altres poemes" (1933), en els quals mostrarà un to jocós i irònic que serà inèdit dins la seva poesia i que mai més apareixerà en els seus futurs poemes. Col·laborava a La Jornada, revista d’Esquerra Republicana de Catalunya, fundada a Lleida el 1930, amb articles i ressenyes sobre les activitats musicals de l’orquestra Filharmònica de Lleida, l’Orfeó i exposicions de pintura.

La tardor del 1934 empresonaren el seu pare unes hores atès que era diputat al Parlament de la Generalitat de Catalunya. Període en què també moria l’avi Marià, i fruit d’això nasqué la reflexió poètica sobre la mort i la mitificació de la infantesa que Màrius Torres aplica als seus poemes. Per tant, és entre 1934-35 que escriu la major part de l’obra narrativa.

La primavera del 1935 en Màrius caigué malalt de grip unes setmanes. Reposà al Pallars Sobirà i a la Vall d’Espot per a recuperar-se. El 18 de desembre del 1935 i malauradament a causa d’una recaiguda, té tos, sang, febre i li diagnostiquen tuberculosi. De manera imminent, és ingressat al sanatori de Puig d’Olena, a Sant Quirze de Safaja (Vallès Oriental), d’on llevat de curtes estades a Barcelona ja no abandonaria fins set anys després, el motiu, la seva mort, amb tan sols trenta-dos anys.

Màrius Torres i fins a les acaballes del 1936 mantingué respòs absolut i es dedicava a escriu i a mantenir ben vives les amistats al sanatori. Corria l’any 1936 i en finalitzar una sessió de cinema al sanatori de Puig d’Olena conegué Mercè Figueres, amb qui Màrius establí lligams d’intimitat i amistat fins a la fi dels seus dies. A ella dedicà ells poemes de Mahalta, Mercè. El poeta li escrigué més de tres-centes cartes. És d’aquest mateix any el seu primer recull de poemes.

El 9 de setembre del mateix any inicià un diari al seu germà Víctor Torres, que havia marxat a lluitar al front d’Aragó. Aquest fet generà un trasbals al poeta, també fruit de l’esclat de la guerra i separació del germà i entorn familiar més proper. En aquest diari que escrivia Màrius Torres es veia clarament que reflexionava sobre la condició humana, la tristor, el neguit, l’angoixa i sobretot la desolació que emmarcava tot aquest tòtem de temes tractats. També s’hi podia observar un marcat to íntim, metafísic i les seves afeccions artístiques. Durant aquest any, escrigué diverses poesies que tractaven sobre el dolor, misteri de Déu, de l’Univers, malaltia, guerra i mort, uns temes que l’inquietaven. Temps en què estableix amistat amb Joan Sales, assessor literari i el seu primer editor.

El 1937 presentà un recull de cinquanta-set poemes, Invencions, a un premi literari, tot i fer-se el sord amb els consells de Joan Sales que li recomanà no presentar-s’hi. És l’any en què escriurà la majoria dels poemes de Cançons de Mahalta. El poemari passà desapercebut. Un any després, el 1938, la ciutat de Lleida caigué en mans de les tropes franquistes, que ocuparen la seva llar familiar del poeta a Lleida, fets que l’entristiren profundament. Però per sort, en Màrius i família havien fugit una setmana abans a Barcelona. Màrius Torres perdé l’esperança en el sistema polític i en la il·lusió per una futura democràcia.

Durant l’estada al sanatori, concretament en els seus primers anys (1936-39) no aturava la seva activitat d’escriptura: ara realitzava traduccions, ara estudiava grafologia, ara escoltava o estudiava música clàssica. Però Màrius anava evolucionant com a poeta i ara estava més capficat i preocupat per aconseguir una bona forma poètica i vers. Plasmava més les emocions, l’expressió dels sentiments i sobretot, els models simbolistes: Baudelaire, Verlaine, Valéry.

Entre 1936-38 escrigué dos contes i cent poemes distribuïts en dos reculls que deixà preparats per publicar. El 1939 la família Torres ha de fugir a l’exili, a Montpeller, i aquest fet comporta que ja mai més Màrius podrà veure als seus familiars, tan sols la seva germana Núria que quan podia l’anava a visitar al sanatori. Llavors, esclatà la Segona Guerra Mundial i això provocà un cert desconcert en el poeta, el desmoralitzà i decideix recloure les seves penúries en l’art, la poesia, la música, la filosofia –llegirà Plató, Bergson i Nietzsche-.

En els anys que transcorren de 1939 a 1942, i dins la vena artística escriu nou contes breus i cinquanta-cinc poemes, dels quals quaranta-sis conformaren els llibres quart i cinquè de la seva obra completa. Poemes que mostraven una clara desvinculació de temes poètics clàssics: bellesa, Déu, mort, natura, el poeta.

El 1939 els militars entren al sanatori, això fa que Màrius hagi d’estar amagat dins la seva cambra durant un temps, això sí, dedicant-se a escriure contínuament, com a curiositat, començà a escriure una novel·la. Per sort, mai fou descobert. A mitjan del 1940, tornà la calma al sanatori, però no per a en Màrius que tingué una pleuritis que el féu estar sis mesos al llit fins a recuperar-se plenament. Però entre l’abril i el juny del 1941 un altre cop recaigué.

A principi del juliol del 1942 és traslladat al Mas Blanc, situat a quatre quilòmetres de Puig d’Olena, on estaria sis mesos amb els seus amics. Allí estudiava harmonia i fins i tot componia música per poemes de Verlaine i trobadors, també estudiava llatí i per a traduir els clàssics i italià.

En Màrius Torres abandonà aquest món el 29 de desembre del 1942. Fou enterrat a Sant Quirze de Safaja (Vallès Oriental) i amb tot un futur poètic que quedà estancat. Com a anècdota, Màrius va rebutjà l’extremunció.

Cinc anys després de la seva mort, Joan sales publicà l’obra que deixà preparada el poeta, a Poesies. L’obra d’en Màrius era una mostra de l’esperiència vital i cultural, on la poesia i música eren claus bàsiques per interpretar Déu. Màrius, poeta meditatiu, havia basat principalment la seva poesia en els símbols de la nit, els mesos, el cicle natural, el paisatge, la música, tots aquests símbols i com explica el literat Josep Borrell, poden veure’s a La ciutat llunyana, que simbòlicament, era la infantesa del poeta. Finalment, cal dir que en cada poema de Màrius es poden veure la totalitat dels temes que emprà amb una sòlida maduresa: la solitud, la mort, el goig, el desig, l’ideal, el pas del temps, o el destí de Déu i l’Univers.

L’última rosa
Obrint sota la pluja la seva carn morada,
secreta, en el jardí deshabitat i clos,
tan nua, en l’olorosa misèria del seu cos,
desesperadament l’última rosa es bada.
Tot és, al seu entorn, corrupció i respòs.
¿Qui féu créixer en la branca, ja quasi despullada,
el botó destinat a obrir-se a l’arribada
de l’orba estació que condemna les flors?
Ningú no et sabrà mai, poncella de novembre!
¿Per què la teva heroica voluntat de florir,
Si tot el món és fred i hostil com el jardí?
L’atzar no sap on va ni quines llavors sembra.
El seu pas és feixuc. Camina poc a poc,
Sobretot pels camins que no duen enlloc.

Màrius Torres
3 d’octubre del 1938

En record a Màrius Torres, ara que fa cent anys.

Josep Maria Corretger Olivart
10 d’agost del 2010

.Link: http://batxillerat.blogspot.com/2012/01/llegir-marius-torres-avui.html

.Per a saber-ne més:

-BORRELL, Josep (1992), "Màrius Torres: una breu, intensa i sobrevinguda maduresa", pròleg dins GALLART, Felip, Màrius Torres, l’última rosa, Pagès Editors – diari Segre, Lleida.

-SISTAC, Dolors (1995), "Màrius Torres i Pereña", dins DIVERSOS, Biografies: lleidatans il·lustres, Edicions la Clamor, Institut d’Estudis Ilerdencs – diari Segre, Lleida.

-CASTELLET, Josep Maria i MOLAS, Joaquim (1963), Poesia catalana del segle XX, Edicions 62, Barcelona.

-BOIXAREU, Mercè (1968), Vida i obra de Màrius Torres, Barcelona.

-PRATS, Margarida (1986), Màrius Torres, l’home i el poeta, Edicions del Mall, Barcelona.

-GIMFERRER, Pere (1964), pròleg a Poesies, de Màrius Torres, Ariel, Barcelona.

-TORRES, Màrius (1947), Poesies, a cura de Joan Sales, Mèxic.

-http://www.lletra.net

La serp dels mars. Un conte per a l'ESO.




LA SERP DELS MARS

Conte tradicional de Nova Inglaterra

A les costes de Nova Anglaterra arribà el rumor que una serp d’ulls rojos, pell daurada i ullals verinosos solcava els mars. Els pescadors, atemorits, deixaren de pescar i molt aviat la ruïna s’instal·là a les seves llars.

Encara que ningú havia vist a la serp, les autoritats oferiren una compensació a qui la capturés. Arribaren caçafortunes d’arreu del món, però ningú logrà veure-la. Fins que a un cantant de veu prodigiosa se li ocorregué que ell podria paralitzar-la com ho fan els faquirs a l’Índia.

Així fou que una nit de lluna remà i remà mar endins i es posà a cantar amb una veu tan bella i dolça que... la serp sorgí de les aigües com a hipnotitzada. El jove, que havia tingut els ulls tancats, en obrir-los veié que l’enorme animal el mirava mentre escoltava el seu cant.

En aquell moment arribà un balener, i quan els mariners estaven a punt de llançar els seus arpons, el cantant deixà de cantar per a salvar la vida de la serp. Llavors es trencà l’encantament i la serp se submergí de nou a les aigües sense cap esgarrinxada. Agraïda, desaparegué per sempre, mentre el jove, al cap dels anys, es convertí en un famós cantant d’òpera.

FI

Extret de "Contes d’arreu del món", n.87, de Sofía Sánchez Adalid, dins "20 minutos".

!! EXERCICIS:

-Cerca un sinònim i explica el significat de les paraules: ullals, solcava, esgarrinxada.

-Redacta una història diferent partint del primer paràgraf. Intenta ser original, pensa que ara la serp pot ajudar als pescadors.

-Busca un conte d’arreu del món, llegeix-lo i realitza un petit resum de cinc línies.

dimarts, 10 d’agost del 2010

El fill d'Oba. Un conte per a l'ESO.



EL FILL D’OBA
Conte tradicional de Panamà

Oba, un déu capritxós i arrogant, governava des del seu palau celestial, on gaudia de la bellesa i intel·ligència de moltes dones. Però només una, la més bella, va aconseguir conquerir el seu cor i donar-li un fill.

El nen va créixer feliç, però un dia Oba va enfadar-se amb la seva esposa, la va fer fora del palau i li va arravatar el nen. I llavors, perquè el seu fill no fos dissortat lluny de la seva mare, Oba creà la Terra. Però el nen s’avorria com una ostra perquè el seu pare havia creat una Terra deserta, sense vida. I de cop, a Oba se li va ocórrer creà animals, plantes, llacs, mars, vents, núvols... i més tard, a l’home i a la dona. I per a què el seu fill no fos un simple mortal, el va convertir en el Sol, i per a què no estigués sol, li donà la Lluna de companya.

Des del primer moment, el fill d’Oba va enamorar-se bojament de la Lluna, potser pels seus rajos de llum, a la millor pel seu misteri, potser perquè era esquívola i només podia tenir-la als seus braços uns breus moments. I així han continuat i continuaran eternament enamorats, perseguint-se dia i nit en el firmament per a trobar-se tan sols uns segons.

Extret de "Contes del món", n. 119, de Sofía Sánchez Adalid, dins "20 minutos".

!! EXERCICIS:

-Cerca dos sinònims i dos antònims adequats al context de les següents paraules: dissortat i esquívola.

-Resumeix aquest conte amb quatre línies.

-Quins són els temes que apareixen en aquest conte procedent del Panamà?

Gramàtica d'estiu (4): L'accent diacrític. Adreçat a tot l'alumnat.

L’accent diacrític és un tipus d’accent que serveix per diferenciar un significat de dobles o triples significats que poden tenir algunes paraules, a més moltes d’aquestes paraules sonen igual i amb l’accent s’eviten confusions. En aquesta fitxa només pretenc recordar les més corrents, però cal saber que n’hi ha unes guantes més. Aquestes paraules les hem d’interioritzar amb contundencia i certa habilitat atès que generen infinitat de faltes d’ortografia en l’escriptura.

BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi)
BE/BENS (mamífer)

BÓTA/BÓTES (recipient)
BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR)

DÉU (divinitat)
DEU (cardinal o verb DEURE)

DÓNA/DÓNES (verb DONAR)
DONA/DONES (persona)

ÉS/SÓN (verb ESSER)
ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir)

FÉU (passat verb FER)
FEU (present verb FER)

MÀ (extremitat)
MA (possessiu)

MÉS (adverbi)
MES (conjunció o trenta dies)

MÈU (d’un moix)
MEU (possessiu)

MÒLT (verb MOLDRE)
MOLT (quantitat)
MÓN (planeta)
MON (possessiu)

NÉT/-A/-S/-ES (parentesc
NET/-A/-S/-ES (absent de brutor)

ÓS (mamífer)
OS (del cos)

PÈL (vellositat)
PEL (per+el)

QUÈ (interrogatiu i darrere prepos.)
QUE (altres casos)

SÉ (verb SABER)
SE (pronom)

SÍ (afirmació)
SI (condició, nota musical o pronom)

SÒL (solar, terra)
SOL (la resta de significats)

TÉ (verb TENIR)
TE (la resta de significats)

ÚS (verb USAR)
US (pronom)

VÉNS/VÉNEN (verb VENIR)
VENS/VENEN (verb VENDRE)

VÓS (tractament personal)
VOS (pronom feble)

!! EXERCICIS:

-Amplia una mica més aquest llista de paraules de l’accent diacrític fent ús d’Internet o d’una gramàtica de la llengua catalana. Pots cercar deu paraules més i anotar breument al costat el seu significat quan porten accent i quan no en porten, com apareix a la fitxa.

-Escriu el significat amb tres o quatre paraules màxim de:
Déu, te, sòl, mòlt, os, pel, se, véns, dona, sí, més, feu, deu, ma, es.

-Escriu una oració amb cadascuna de les paraules anteriors.

L'ós jutge. Un conte per a l'ESO.


L’ÓS JUTGE
Conte tradicional d’Estònia

En un bosc va desenvolupar-se una forta discussió entre el mascle de la guineu, una llebre, un gat i un llop. I el principal motiu de la disputa no era un altre que els recursos que cadascú tenia per salvar la vida en cas de perill. Cadascú començà a defensar-se amb tanta constància i percaçament que no va haver més remei que cridar a un jutge, que era un ós molt savi i just, per a què jutgés a cadascun per la seva capacitat.

L’ós va reunir als quatre en un prat del bosc, sota una atenta mirada d’un públic divers d’animals. I allí preguntà, primer al llop, que quants recursos tenia si es trobés immers en perill. "Cent", contestà aquest.

"I tu mascle de la guineu?", "Mil", contestà. La llebre digué que només tenia les seves llambresques potes i el gat, que no en coneixia més que un. Després d’un llarg silenci, l’ós jutge decidí fer-los una prova. De sobte agafà al llop pel bescoll i gairebé va estrangular-lo. El mascle de la guineu, que les va veure venir, va intentar fugir, però l’ós, amb l’altra urpa, li enxampà la punta de la cua. La llebre va sortir corrent a tota velocitat i encara no s’ha aturat tot i tenir set. Però el gat, d’un salt, va enfilar-se a un arbre i es va posar a cantar òpera i allí ningú el va poder atrapar.

Extret de "Contes del món", n.111, de Sofía Sánchez Adalid, dins "20 minutos".

!! EXERCICIS:

-Cerca tres sinònims de les paraules: percaçament, llambresques, bescoll, i realitza una oració amb cadascuna d’elles.

-Pensa un altre final per a aquest conte d’arreu del món.

-Realitza un dibuix de l’escena que més t’hagi fascinat d’aquest conte.

-Anota breument els principals temes de debat que presenta aquest conte d’Estònia.

dilluns, 9 d’agost del 2010

El castell de les set torres. Un conte per a l'ESO.



EL CASTELL DE LES SET TORRES
Conte tradicional d’Espanya

Tres germanes es van quedar òrfenes i tan pobres que no van tenir més remei que caminar sense rumb. Fins que es van topar amb un castell de set torres on vivien un ogre i una princesa. Les tres germanes estaven tan famolenques i fatigades que li van pregar que les deixés entrar al castell. La princesa les va deixar passar però les va tancar en un bagul. Al cap de poc temps arribà l’ogre i exclamà: "oloro carn humana, si no me la dónes et mato".

La princesa, atemoritzada, obrí l’arca del bagul, però a l’ogre no li agradà el que va veure i digué: "Però si se’ls veuen els ossos!" Li ordenà a la princesa que les tanqués en una de les torres i les alimentés amb tota mena de menja. I així, mentre rodanxones, van idear una pla: La nit en què anaven a ésser sacrificades, quan la princesa va arribar a la torre, la van agafar entre les tres germanes. Li van prendre la corona, la van lligar de peus i mans i la van tancar a la torre. Llavors es van encaminar cap a la cuina on estava l’ogre d’esquena extraient el pa del forn i… entre les tres germanes i d’una forta empenta el van llançar a les flames. Després van fugir amb els tresors que van trobar-se al castell. Finalment, es convertiren en belles donzelles i es casaren amb cavallers ben plantats.

FI

Extret del diari "20 minutos". "Contes del món", n.132 de Sofía Sánchez Adalid.

!! EXERCICI:

-Cerca al diccionari el significat de les següents paraules del conte. Explica breument el seu significat i realitza una oració amb cadascuna d’elles.

Famolenques, bagul, l’arca, rodanxones.

-Redacta un petit resum de cinc línies d’aquest conte d’ambientació medieval.

La poma. Un conte per a l'ESO.



LA POMA
Conte tradicional d’Itàlia

Un rei i una reina se sentien molt apenats perquè no havien pogut tenir fills. La reina ho desitjava tant que al final va aconseguir quedar-se embarassada. Als dotze mesos va donar a llum una preciosa poma roja. Tots els dies els reis treien la fruita al balcó del palau i una bonica neneta sortia de la poma, es pentinava els cabells daurats, prenia el sol i tornava a introduir-se dins de la fruita.

Després d’uns quants mesos, un jove príncep que vivia davant i que havia observat a la neneta, no va poder resistir més i va anar al palau a demanar la seva mà. Veient la diferència d’edats, els pares de la bella criatura van oferir certa resistencia, tot i que al final van accedir.

Però el príncep ben plantat de sobte va haver d’anar a la guerra i deixar la seva preciosa poma a càrrec de la seva mestressa de claus, sense temps d’explicar-li el secret que s’amagava al seu interior. La dona sí que s’havia adonat que el príncep la tractava amb molta delicadesa, i va començar a pelar la poma. Però llavors va escoltar uns plors, i va sortir de dins la nena preciosa amb moltes esgarrapades.

La mestressa de la casa, espantada, anà a visitar a un remeier que dictà: "La neneta haurà de prendre un còctel de set fruites exòtiques i dormir tres dies seguits". Quan el príncep tornà de fer la guerra es trobà amb que la neneta s’havia fet una dona formosa i de manera imminent es casaren. En aquells moments la mestressa de casa ja estava a la Conxinxina.
FI

Extret de "Contes del món", n.116, de Sofia Sánchez Adalid, dins "20 minutos".

!! EXERCICIS:

-Esbrinar el significat de les dues paraules assenyalades dins el context del text i escriu una oració amb cadascuna: remeier, formosa.

-Quina és la teva opinió del conte, t’ha agradat sí o no i per què?

-Inventa un altre possible final per a aquest conte d’arreu del món.

Gramàtica d'estiu (3): L'accentuació i paraules mal pronunciades. Adreçat a tot l'alumnat.


Les paraules poden ser agudes, planes i esdrúixoles. La síl·laba tònica és la pronunciada més forta i pot portar accent o no, a més cada paraula només en té una i les síl·labes que no porten accent o no es pronuncien amb intensitat són àtones. Anem a fer un petit recordatori de quan s’accentuen:

.LES AGUDES: són les paraules que tenen la síl·laba tònica al final. Ex: xandall, professor. Això és molt important per a saber diferenciar-les de les planes i de les esdrúixoles. Quan les tinguem localitzada la síl·laba tònica caldrà veure si posarem accent o no, llavors cal tenir present que les agudes s’accentuaran si acaben en: -A, -E, -I, -O, -U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, -IN i no s’accentuaran si són agudes i no acaben com hem dit.

Ex: camió, escut, cub, endoll, posició.

!!En castellà aquesta norma d’accentuació varia una mica: les agudes s’accentuaran quan acabin en –A, -E, -I, -O- U, -N o –S.

.LES PLANES: són les paraules que tenen la síl·laba tònica a la penúltima síl·laba (sempre comptant per la dreta). Per exemple, serien planes: casa, cotxe, sabata, carro. Les paraules planes s’accentuaran quan no acabaran com les agudes, és a dir, s’accentuen QUAN NO ACABEN en: -A, -E, -I, -O, U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, -IN.

Ex: roda, casa, taula, passa.
!!En castellà també hi ha una petita variació. Les planes s’accentuaran quan no acabin en –A, -E, -I, -O, -U, -N o –S. Ho comento, perquè sovint l’alumnat barreja aquestes normes d’una llengua a l’altra i llavors fa més faltes ortogràfiques.

Per exemple: algun noi (català), algún niño (castellà).

.LES ESDRÚIXOLES: són les paraules que tenen la síl·laba tònica a l’antepenúltima síl·laba (comptant per la dreta). Les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre tant en català com en castellà.

Ex: església, esdrúixola, brúixola, làmpada, Àsia.

N.B. Aquestes tres normes cal tenir-les ben clares a l’hora d’escriure tant en català com en castellà, ja que sinó farem gran multitud de faltes i posarem els accents a tort i a dret i sense pensar.

.Quan tenim aquestes normes d’accentuació clarividents hem de tenir present que hi ha una sèrie de paraules que moltes vegades pronunciem amb la síl·laba tònica equivocada, atès que desplacem l’accent inconscientment. Moltes d’aquestes paraules varien l’accentuació i la pronúncia en castellà.

ATMOSFERA
DIÒPTRIA
XANDALL
TÀRRACO
FLUOR
IBER
RÈPTIL
TÈXTIL
PNEUMÒNIA
INTERVAL
XASSÍS
ZENIT
LLÚCIA
XOFER
UCRAÏNA
POLIGLOT
POLICROM
MISANTROP
MEDUL·LA
VÍKING
LEUCÒCIT
MONÒLIT
OMÒPLAT
TORTICOLI
TERMÒSTAT
ELÈCTRODE
ÈCZEMA
HÈLSINKI
HIMÀLAIA
MÍSSIL

.També i amb certa freqüència pronunciem malament formes verbals dels verbs acabats en –IAR:

Ex:

ells canvien (correcte) – ells cànvien (incorrecte)
em copia (correcte) – em còpia (incorrecte)

Aquest aspecte està molt arrelat al dialecte nord-occidental (parlar de la zona de Lleida).

.Finalment, cal tenir en compte que l’Institut d’Estudis Catalans, principal òrgan gestor de les normes per la llengua catalana a Catalunya dóna la doble possibilitat d’escriptura a una sèrie de paraules, és a dir, que es poden accentuar o no i són vàlides d’ambdues maneres:

Xofer o xòfer
Perit o pèrit
Dòmino o dominó
Xilòfon o xilofon
Imbècil o imbecil
Saxòfon o saxofon
Repòrter o reporter
Ésser o esser

I en encara n’hi ha algunes més, però aquestes són les més usuals. Les que sovintegen. Per tant, seran correctes qualssevol de les dues versions.

!! EXERCICI:

Compte que hi ha una petita trampa per endormiscats/ades, a veure qui la troba. Si tens algun dubte pots utilitzar un diccionari o per Internet l’Optimot. Consultes lingüístiques.

-Amplia les paraules que tenen doble possibilitat de pronunciació segons l’Institut d’Estudis Catalans.

-Escriu cinc paraules agudes amb accent i cinc sense, llavors, cinc paraules planes amb accent i cinc sense I finalment, cinc paraules amb accent i cinc sense.

-Subratlla la síl·laba tònica de les paraules i posa l’accent segons calgui si és el cas segons les normes d’accentuació:

Esglesia, fiblo, quadre, compasio, rellotge, transparencia, bombeta, llibre, atmosfera, platja, pneumonia, textil, ocurrencia, memoria, odinador, rebedor, diccionari, medul·la, electrode, neixer, desaparèixer.

Els tres tambors: Una cançó per a primer cicle d'ESO.


Avui us adjunto una petita cançó en romanç que em porta molts records de quan estudiava a primer de parvulari, així es deia abans els estudis pre-educació primària. Corria el curs 1980-81 quan els mestres del poble i en totes les excursions mentre anàvem en fila de dos en feien cantar cançons d’aquesta índole, per pur divertimento i entreteniment. L’he extret del cançoner popular de Joan Amades.


El romanç: "Els tres tambors"

Si n’eren tres tambors:
Venien de la guerra;
el més petit de tots
portà un ram de rosetes.
Ram, ram rataplam,
portà un ram de rosetes.


La filla del rei és
al balcó que es passeja.
-Vine, vine, tambor,
porta aquestes rosetes.
-No us donaré jo el ram
si no em deu l’amoreta.
-L’haveu de demanar al pare i a la mare.
Si ells diuen que sí,
per mi no s’ha de perdre.

Tambor se’n va a trobar
el rei i la reina:
-Déu te guard, rei francès,
vols dar-me la filleta?
-Ix-me d’aquí, tambor,
abans no et faci prendre.
-No em fareu prendre vos,
ni cap d’aquesta terra,
que allà en el meu país.
Hi tinc gent que em defensa.

-Digues, digues, tambor:
Qui és, doncs, el teu pare?
-El meu pare és el rei de tota l’Anglaterra.
-Vine, vine, tambor,
que et daré la filleta.
-No em sento grat de vós,
tampoc me’n sento d’ella,
que allà en el meu país
se’n veuen de més belles.


!! EXERCICIS:

-Explica breument de què va la cançó de "Els tres tambors".

-Saps què és un romanç? Argumenta-ho en dues o tres línies.

-Cerca informació de qui era el senyor Joan Amades i en què basà els seus esforços. Ho reescrius amb un mínim de cinc línies i un màxim de vuit.

divendres, 6 d’agost del 2010

Mercè Rodoreda: sensacions, símbols i flors. Adreçat a Batxillerat.


1. SENSACIONS

El meu primer contacte amb Mercè Rodoreda fou de ben petit i a inicis dels anys vuitanta. Fou quan la TV3 emetia la sèrie original protagonitzada per Sílvia Munt i Lluís Homar i dirigida per Francesc Betriu. A la meva mare li agradava molt i jo molt interessat li preguntava:

-Qui ha escrit la novel·la en la qual està basada la pel.lícula i de què va l’obra?

Ella em deia, -"Mercè Rodoreda i tracta de la Colometa, una noia que lluita contra les adversitats i el seu home ha d’anar a la guerra".

Recordo que era una sèrie molt trista, amb el rerefons de la guerra i protagonitzada per un personatge femení enfrontat a un entorn que li era hostil i advers, la Guerra Civil, i amb la vida complicada. La sèrie m’encantava, però em deprimia, de tant realista que era, corria l’any 1982 i jo amb sis anys, ja la vivia d’una manera molt seriosa, sense perdre un instant el fil conductor. Poc temps després vaig visualitzar el film complet que no deixava de ser la sèrie ampliada i em van quedar frases mítiques com "Avui, Colometa farem un fill" o imatges simbòliques de quan Colometa allibera els coloms que criava a l’àtic al cap de poc temps d’haver mort el seu marit i així treure’s aquella càrrega feixuga de sobre.

L’any 1994, essent estudiant de COU vaig veure’m obligat a llegir "La plaça del Diamant". La novel·la ja me la coneixia fil per randa gràcies a la sèrie. Em va fascinar, m’imaginava les pàgines i les comparava amb la sèrie, molt ben enregistrada. Aviat vaig adonar-me que el guió d’escriptura de Mercè era sempre el mateix en les seves obres: ella feia novel·la psicològica, explorava els personatges, el seu caràcter, les relacions entre les persones i el marc de la guerra es repetien en la majoria de les seves obres.

Actualment i com a professor, vivint temporalment a Barcelona, sempre m’havia picat la curiositat d’on es trobava la plaça del Diamant. La plaça que havia inspirat la novel·la homònima de Rodoreda, situada al barri de Gràcia, una plaça tranquil·la, rectangular i amb una escultura molt peculiar. Una estàtua amb una mena de noia i uns coloms enganxats. A mi, particularment, el monument no m’agradava gaire, no el trobava prou aconseguit, però veure el nom de la seva novel·la escrit a sobre la pedra em va emocionar i em portava bons auguris. Era un bon lloc agradable per a fer-hi una ruta literària, per a deixar-m’hi perdre una estona o realizar-hi un passeig romàntic i pensar amb tota la literatura que ens va deixar la Rodoreda.

Per un altre costat, és normal que Rodoreda agradi més a les dones que als senyors, i he de dir que per a parlar d’ella com a home no és fàcil, et dóna valentia fer-ho, pel seu afany de feminisme, de posar a les dones al lloc on es mereixien estar, de fer-les valorar més que els homes, cosa que en aquells anys en què escrigué les seves novel·les tenia molt valor proposar-ho, tot i que ella va dir a Carme Arnau en una entrevista (3) que no pretenia fer-ho. Per això , sovint, si observeu tríptics o fulletons de promoció sobre el feminisme, hi trobareu a Rodoreda, un text, una fotografia amb la seva mirada sincera, seductora i propera a tots nosaltres, la que ens volia mostrar la realitat que estava vivint, aquella realitat emmarcada per la guerra i que sempre la preocupava.

Tothom s’estimava Rodoreda, tothom li va fer homenatges. A Rubí, esperant un bus que m’havia de conduir al meu destí de treball, vaig veure un petit atri amb un llibre doblegat i com tenia temps, m’hi vaig acostar. Escrit hi havia un petit fragment de "Mirall trencat", que em dirigia al meu univers, el dels llibres i la literatura.

Com a professor, encara no he tingut el plaer d’explicar-la al meu alumnat, però en tinc ganes. Abans la trobava molt reiterativa amb els seus temes i dèries, però actualment, em sorprenen els seus contes, les poesies, les seves pintures i la seva afició al cinema i flors. Fou una escriptora original i excepcional, que usava la literatura com a via d’escapament, per a fugir de les seves preocupacions. Un estat d’ataràxia on s’hi plasmava la seva ànima, vida i idees en la majoria dels seus personatges femenins, torturats, preocupats, desprevinguts, depressius, lluitadors i valents, que s’enfrontaven a totes les dificultats tant humanes com polítiques, amb ganes de sortir-se’n i seguir vivint. Ara m’interesso cada cop més per les seves obres, potser per l’edat i sobretot pel que representen per a la nostra història. Però no és el mateix llegir Rodoreda amb quinze anys que de gran, quan les paraules i fets et colpeixen més. Va ser una escriptora molt prolífica i Rodoreda continua essent una de les autores més llegides a Catalunya, a partir dels quaranta anys i pel sexe femení. Recordo que la meva tieta sempre em parlava de les seves obres: "Mirall trencat", "Aloma", "Jardí vora el mar".

2. ELS SÍMBOLS

Rodoreda era una senyora de veu dobla, seca i seriosa, amb una forta personalitat, que mostrava un posat dur i parlant amb companys/es de professió concloem que escrivia "bastant informació insignificant" en les seves obres, que era poc depurada i com si escrivís allò que li sortia del pensament, que anava allargant la trama de les seves obres de manera innecessària. De joveneta era d’una noia de caràcter fort i decidit, religiosa i que li fascinava escoltar els contes de l’avi, però tingué una infantesa solitària que s’intensificà en l’adolescència i que caracteritzarà a les seves heroïnes. Una de les causes d’aquests allargaments podia ser la seva inseguretat, per la manca d’estudis, recordem que ella va haver de deixar els estudis als nou anys perquè el seu avi es va ferir i havia d’ajudar a sa mare. Fou una recança permanent al llarg de la seva vida i causa principal del tancament soledat i de l’esdevenir ràpidament adulta. Però també va aportar coses positives, les seves obres estan minades de símbols i de diversos significats:

-Vida i obra avancen íntimament lligades en el cas de Rodoreda. Vist sobretot als contes, on es veu l’angoixa que en envellir s’apodera de la dona, llavors els personatges femenins senten malestar i tenen por que la seva parella els abandoni per una noia jove. Les dones es resignen a la joventut perduda i els homes cerquen reconquerir-la amb una dona jove. Rodoreda rebia molta inspiració passejant. Vist en contes com "Estiu", "La sang" inclosos al volum Vint-i-dos contes. Al conte "Paràlisi", es veu un recorregut per la seva vida autobiogràfica: París, Ginebra, Barcelona de la infantesa marcada per les flors i jardins. Ciutats on visqué l’autora, algunes d’aquestes a causa de l’exili. La mort de la seva mare el 1964 li accentuà els records d’infantesa i una forta depressió, vist en obres posteriors com "El carrer de les Camèlies", "Jardí vora el mar", "Aloma" o "Mirall trencat", com també li encomanà tristesa i tancament la mort del seu company, Armand Obiols, únic home a qui realment estimà.

-Les flors: sempre apareixen a les seves obres. Signifiquen la passió. Els seus personatges femenins estan obsessionats pels jardins, vist a "Aloma", "Mirall trencat", "El carrer de les camèlies", "Jardí vora el mar" o "Viatges i flors", cosa que també demostren els títols d´algunes obres.

-L’avi: apareix en algunes obres encarnat amb uns personatges vells i bondadosos, relacionats amb les flors i la infantesa, com en la realitat.

-L’oncle: es veu en els personatges egoistes i mancats de sensibilitat, que malmeten la vida de noies innocents i somniadores.

-La dona: generalment, és una dona fràgil però lluitadora i valenta, amb una gran força interior, vist a "La plaça del Diamant", "Aloma", "Mirall trencat", "El carrer de les Camèlies". La vessant contrària de la dona cercarà la mort al no saber afrontar aquestes dificultats.També podrem observar un altre tipus de dona, la dona exiliada que mostrarà en moltes obres. Ha viscut tants anys fora de les seves contrades que se sent desarrelada.

-L’home: serà tractat negativament, de manera mediocre, incapaç d’enfrontar-se amb decisió a la vida. Esdevindrà tancat, egoista, poc comunicatiu, sense afecte i incomprensiu.

-Els colors: adquireixen molta importància, en veiem alguns exemples:
"Tot era vermell de sang" de "La plaça del diamant".
"Com un riu de plors l’aigua lliscava avall del vidre" de "La plaça del diamant".

-Els àngels: apareguts en bona part de les seves obres de manera involuntària. Podria ser perquè el seu avi sempre li recordava que ella sempre tenia un àngel de la guarda que la protegia, això li agradà i com a record, els feia aparèixer. Apareix a "Aloma", "La plaça del Diamant", El carrer de les camèlies", "Mirall trencat" o el conte "Semblava de seda".

"I damunt de les veus que venien de lluny i no s’entenia què deien, es va aixecar un cant d’àngels, però un cant d’àngels enrabiats que renyaven la gent i els explicaven que estaven davant de les ànimes de tots els soldats morts a la guerra i el cant deia que miressin el mal que s’havia fet perquè tots resessin per acabar amb el mal".

-La guerra: emmarcarà diverses novel.les com "La plaça del Diamant", "Quanta, quanta guerra". Una guerra que l’autora visqué en primera persona. Carme Arnau (2) escriu "com que ja era la segona vegada que la guerra es creuava en la seva vida i la trastocava, a gairebé totes les seves novel.les que escriurà, la guerra hi fa acte de presència, d’una manera o d’una altra".

-L’aigua: Adquireix un entorn negatiu. Molts personatges la usen per a suïcidar-se, sobretot les dones. Per tant, mort i aigua aniran relacionades en la seva narrativa. El protagonista de "Jardí vora el mar" se suicida al mar perquè no pot recuperar la felicicitat de la infantesa perduda. O personatges de "Mirall trencat", mort d’infants vorejats d’aigua (el petit Jaume), o Bàrbara als canals d’aigua.

-El metge: d’ulls blaus i bondadós que la va operar en vida serà una imatge recurrent dins la seva producció.

-Solitud: Natàlia-Colometa és òrfena de mare i no té lligams afectius ni amb el pare ni amb la mare adoptiva o Cecília Ce, del Carrer de les Camèlies, serà una nena trobada. Dos personatges que no saben que han vingut a fer en aquest món.

-L’angoixa, com diu Carme Arnau, vindrà de dintre d’ella mateixa. Serà el mirall el causant principal del seu profund malestar un objecte que apareix a gairebé totes les seves novel.les.
"El misteri d’aquest pes que porto a dintre i que no em deixa respirar"
("La mort i la primavera")

-La metamorfosi. Vist a les obres.És la metamorfosi de la dona, que té canvis de temperament al llarg d’una obra, fins i tot dels seus noms: Aloma és Rosa o Àngela, Colometa és Natàlia. També és com una fugida, alliberació dels seus personatges i seva. Per tant, una metamorfosi natural i de l’ànima personal. Característica de la literatura fantàstica i que crearà marginació en el personatges perquè no podran aconseguir tot allò que volen, les seves obsessions personals. Tema estretament relacionat amb la mort, que produirà un alliberament d’aquestes passions i desitjos no aconseguits pels personatges. També vista en un conte intitulat "La salamandra", d’estil kafkià, on la protagonista morirà cremada en una foguera i pateix una metamorfosi, una transformació en una salamandra, animal que pot viure a l’hora en un entorn de calor i aigua. En Rodoreda, aquestes metamorfosis es produeixen en un entorn de vegetació i humitat.

-La innocència: la fa sentir bé, com als seus personatges. Rodoreda deia: "Em desarma i m’enamora". Similar als personatges de Ernest Hemingway o William Faulkner. Vist en personatges com Colometa, Cecília, Armanda, Eladi Farriols.

-La mort: serà un dels temes principals de la seva producció apareixerà de diverses maneres, com a suïcidi, mort natural, accident.

Josep Maria Corretger i Olivart

Bibliografia:
-Vint-i-cinc anys de la Lletra D’Or. Edicions 62, Barcelona, 1980. (1)
-Riquer, Comas, Molas, Història de la literatura catalana, Ariel, Barcelona, 1986.
-Arnau, Carme, Mercè Rodoreda. Una biografia, Edicions 62-Proa, Barcelona, 2007. (2)
-Rodoreda, Mercè, Mirall Trencat, Club Editor Jove, Barcelona, 2007.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;