dilluns, 28 de setembre de 2020

La meva paraula preferida (84): "Encofurnar". Adreçat a tothom

 


Encofurnar:

Posar alguna cosa en una cofurna, un lloc fosc i estret.

Ex:

-Va encofurnar aquell petit tresor trobat per tal que ningú el trobés.

-No li va donar temps d’encofurnar el bitllet a temps.

 

.Són sinònims:

Entaforar, amagar, ocultar, recondir, escondir, enforatar, enfonyar.

 

.Justificació:

La lectura és la millor viatgera per aprendre vocabulari nou. Aquest mot, tot i que podria deduir-se pel context, encofurna una sèrie de sinònims que donen molt de joc i t’ajudaran elevar de registre un text.

 

(Fonts consultades: DIEC2 i diccionaris.cat)

(Obra d’art: "La cabaleta", 1974, de Joan Brossa)

 

EXERCICIS:

1. Redacta quatre oracions amb el mot “encofurnar”.

2. Quin d’aquests mots no és un sinònim d’ “encofurnar”.

Escondir, amagar, foratar, enfonyar, ocultar.

3. Inventa un petit text de tres línies on apareguin cinc vegades “enconfurnar”. Posteriorment, substitueix-les per un dels seus sinònims.

4. Aporta la teva paraula preferida del mes i justifica el perquè.

5. Realitza un cartell amb una paraula que hagis après darrerament i que desitgis compartir. Pots fer-ho en format digital.

divendres, 25 de setembre de 2020

El present d'indicatiu. Adreçat a l'Aula d'acollida i a 1r d'ESO


Avui anem a veure a treballar el Present d’indicatiu. Els verbs de la 1a conjugació acaben en -AR, com per exemple, cantar o ballar, els de la 2a en -ER o -RE, com témer, perdre i els de la 3a en -IR, com dormir o servir. Fixa’t que actualment, la forma “soc” no s’accentua, atès que, s’ha suprimit del llistat definitiu de quinze mots de l’accent diacrític.

VERBS: Present d’indicatiu dels verbs SER, DIR-SE, TENIR, VIURE

 

SER

DIR-SE

TENIR

VIURE

Jo

Soc

Em dic

Tinc

Visc

Tu

Ets

Et dius

Tens

Vius

Ell/a

És

Es diu

Viu

Nosaltres

Som

Ens diem

Tenim

Vivim

Vosaltres

Sou

Us dieu

Teniu

Viviu

Ells/es

Són

Es diuen

Tenen

Viuen

 

N.B. Pots ampliar i revisar d’altres temps verbals en el present enllaç:

http://pdf.teidedigital.com/cat/3396/04%20Taules%20de%20formes%20verbals.pdf

Si revises, llegeixes i memoritzes els temps verbals t’expressaràs millor i evitaràs faltes ortogràfiques.


(Adaptació: DIVERSOS, 2010, Món. Llengua i interculturalitat, Materials per a l’alumnat nouvingut, Usuari bàsic A1 i A2, Grup Promotor Santillana, Barcelona).

(Imatge extreta de: El blog de l'Optimot)

 

EXERCICIS:

1. Escriu el present d’indicatiu del verb “cantar”.

2. Redacta una oració amb cadascuna de les formes donades. Poden trobar-se en qualsevol posició.

Ets:

Sou:

Us dieu:

Tens:

Visc:

3. Emplena els següents buits de cada frase amb la forma corresponent de la taula verbal.

-Jo ______ de Lleida.

-Tu _______ dotze anys.

-La germana de la meva mare _________ Marta.

-Els meus cosins ________ a Badalona.

-La meva professora _____ de Reus.

4. Crea una sopa de lletres amb algunes formes verbals de la taula de dalt.

5. Autoavalua’t: reflexiona sobre els dubtes que t’han sorgit durant el treball d’aquesta fitxa sobre el present indicatiu. Què no has entès i per què? Com ho has resolt? Què has après treballant el present d’indicatiu?

dimarts, 22 de setembre de 2020

"Dante S.A.: una novel·la inacabada". Adreçat a Batxillerat

L’autor de Mequinensa, i creador d’un entorn mític arran d’aquesta ciutat, Jesús Moncada, ens va deixar el 13 de juny del 2005 a l’edat de seixanta-tres anys, a conseqüència d’un càncer de pulmó. Emperò, en els darrers anys de vida continuava escrivint de manera silenciada, amb la pretensió de crear la gran novel·la de Barcelona, una obra que pretenia repassar la història de la ciutat comtal des de mitjan del segle XIX fins al present, a través dels alts i baixos d’una casa editorial que s’inspirava en l’empresa on va treballar des del 1963 fins al 1981, any del seu tancament i on va coincidir amb Pere Calders, la Montaner i Simón, que s’ubicava a l’actual seu de la Fundació Tàpies. Moncada tot just acabava d’arribar a la ciutat i desitjava ésser un pintor, com deia la seva germana Rosa Maria, en Jesús mai va deixar de dibuixar des de ben petit. Ara bé, sí que fou de caire tardana la seva afecció per la fotografia, sobretot dels paratges de la seva estimada Mequinensa. En tancar l’empresa editorial, Moncada va haver de guanyar-se la vida traduint obres al català de tota mena de gèneres, des de novel·la eròtica, on signava sota un pseudònim, fins a clàssics universals.

En els darrers anys, Rosa Maria va descobrir uns documents a la casa familiar. Tot un reguitzell de notes i anotacions als marges, com ara: “refondre”, “això és important”, “ull”. En d’altres ocasions, deixava espais buits amb la finalitat de poder completar dades. Era la idea d’una novel·la. Cada personatge es corresponia amb algú real. Moncada rumiava si en finalitzar l’obra donaria a conèixer els personatges font d’inspiració mantenint els noms reals o no. Dins d’aquells documents hi havia capítols finalitzats i d’altres en estat de gestació. Moncada abans de morir va deixar escrit que si trobaven notes seves escrites que les cremessin, perquè eren idees no finalitzades. Moncada era molt perfeccionista i rumiava molt les coses abans de traslladar-les al paper. De fet, la novel·la “Dante S.A.” la tenia al cervell, ben pensada i tan sols li calia escriure-la, però a conseqüència de la malaltia no tingué suficient temps per a portar-ho a terme. La seva germana no va voler desfer-se d’aquests documents, eren com un petit tresor i tot i que va afirmar que és una novel·la que no es podia editar miraria la manera de donar-la a conèixer d’alguna manera o altra. Des de la Fundació Tàpies, l’any 2014 es va realitzar una petita representació teatral d’un fragment de l’obra i més recentment la revista Sàpiens en el número 216 publicà tres capítols d’aquesta interessant novel·la moncadiana que ens quedarem amb les ganes de llegir en la seva totalitat, i que deixa entreveure moltes de les claus de l’autor de Mequinensa, així doncs, hi podem reconèixer aspectes claus en la seva biografia i pensaments que el preocupaven en aquella època. L’obra rep la inspiració del seu nom gràcies al bust de Dant que es troba a la façana de la Montaner Simón. A la vegada, s’estructura com “La divina comèdia”. Moncada anhelava desitjar crear un món llegendari amb els personatges de la editorial. A la vegada, retrataria la vida política i cultural de la ciutat comtal i del país.

***

En Jesús Moncada va organitzar la novel·la de la següent manera:

Un prefaci, un frontispici que tractarem tot seguit. Posteriorment, establiria sis parts dins de la seva novel·la inacabada: “Paleontologia Dantiana”, “La senyoreta Genoveva Rius accedeix per últim cop al Paradís”, “Epístola ultramarina”, “Un visitant es descuida el barret”, “La batalla de l’Atlàntic” i finalment, “La fornícula buida”. Clouria l’obra amb l’epíleg intitulat “La mirada de Dante”.

L’obra “Dante S.A.” està protagonitzada per Calixte Sansa, que podria ben bé ésser l’alter ego de l’autor. Atès que, en Calixte abandona la carrera de pintor per entrar a treballar en una editorial. El primer capítol que s’inclou en la revista Sàpiens ens glossa en format carta i escrita a Florència l’1 de desembre del 2003, adreçada al seu amic Palau, explicant que vivia en un pis de l’Eixample que pertanyia a la senyora Leocàdia Sales. Allí hi habitaven una família d’immigrants de Sevilla, un poeta líric i un pintor de la vora de l’Ebre, de Mequinensa. Anteriorment, residia al pis d’Agàtocles, un treballador del món editorial. El pis era petit però això sí, tenia unes vistes panoràmiques a la serra de Collserola i al Tibidabo. Un pis que estava minat de llibres. En Calixte n’era un apassionat. Allí, gràcies al seu amic Agàtocles, hi viuria de franc. Ell desitjava donar a conèixer la seva pintura al públic barceloní en aquells sis mesos i poder viure de l’art. Un dia, la propietària del pis on s’estançava darrerament se li aparegué en somnis, el despertà i li cantà el miserere. Calixte es refé del malson. Però es trobava a l’hospital Clínic a conseqüència de la fam que patia. Joana, la portera de la casa, una manxega de pura soca-rel, realitzava la neteja de l’estudi on treballava. Calixte rebé el tractament d’alimentar-se bé. Fins a tal punt, que com explanava ell, només feia que menjar i dormir. A mesura que anava recuperant forces, agafà de nou el pinzell i pintà un quadre. Agàtocles el batejà amb el nom de “La venus de l’entrepà”, serà precisament a ell a qui regalarà la pintura. Calixte, gràcies al seu amic entrà a treballar a Dante S.A. com a encarregat de l’arxiu d’il·lustracions al llarg de deu anys.

***

En el següent capítol que s’hi presenta apareixen alguns dels treballadors de la editorial. Soler Vidal, un vell revolucionari comunista que patia sordesa i que hagué d’exiliar-se a Mèxic a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola durant prop de trenta anys. Patí un malson sobre un succés real. Tot havia succeït quan treballava de viatjant de vetes i fils. Vestia fosc i amb un llaç negre al coll. L’havien pres per un capellà. Les persones que l’envoltaven li demanaven que els donés la benedicció. I per a més inri, al somni s’equivocava de moviment de la mà quan la realitzava i unes veus l’acusaren d’impostor. Llavors, fugí i pujà al primer autocar que trobà i aquest no arrencava perquè havien descobert que els havia enganyat i els que ho sabien des de l’exterior, trencaven els vidres de la finestra a cops de pedra. Soler Vidal patia i fins i tot, gemegava durant el somni, i encomanava que se’l despertés quan es trobava en aquest estat de letargia. D’altres personatges que hi apareixen són en Garcia, del qual, l’única cosa que coneixem és que era un veí sorollós que malbaratava el son d’en Soler Vidal. En Pasqual, un mosso de magatzem. Havia rodat mig món provant sort sense èxit de cantant, compositor i guitarrista en una orquestra. L’Àlex, un fotògraf. No es movia del laboratori. Treballant a les fosques i tancat amb pany i clau. No s’assabentava de res del que passava fora del seu regne. O en Quim, el corrector de les proves d’escriptura. El seu món eren les lletres de tota mena, majúscules, minúscules, cursiva... també els signes de puntuació.

***

En el tercer capítol que es coneix de l’obra es relata el daltabaix que sofreix la editorial durant l’organització d’un viatge de deu dies a la Costa Blava francesa i per gran part d’Itàlia. Tot comença quan Mallafré passejava a diari per davant de l’agència de viatges Dofí, i s’hi interessà. D’aquí que enviés a un treballador, en Pasqual a recollir informació per a la realització del viatge, com a expert que era i dissimulant la seva saviesa viatgera, i la seva funció en l’empresa com a mosso de magatzem. Feta la indagació informativa, al cap d’uns dies, en Mallafré es dirigiria a l’agència a Viatges Dofí per a reservar dues places per al viatge. Quan disposava d’una estona de temps lliure, esmerçava el temps revisant edicions milaneses per a realitzar un dossier i traure el màxim de profit al viatge. Al cap d’uns dies, l’agència els atorga els seients amb els números 7 i 9, que segons la dona de Mallafré eren nefastos. Pasqual és enviat a l’agència amb l’exigència que els canviïn els seients. Tres dies abans de la partença, Mallafré no té clar que el viatge es porti a terme i envia de nou a Pasqual amb una nova missió. Aquesta vegada rebrà les instruccions de controlar amb prismàtics que l’agència estigui oberta i que els organitzadors del viatge no fugin a l’estranger amb l’import dels bitllets. Al cap de poc, uns operaris comencen a obrir escletxes al terra, just davant de l’agència i per on havia d’aturar-se l’autocar, amb la finalitat de fer arribar a totes les llars dels voltants els conductes del gas. En Mallafré i en Pasqual, ara amagats sota identitats diverses, no paraven de telefonar a l’agència per esbrinar si finalment es portaria a terme el viatge. La tarda abans de la partida de l’autocar, Mallafré convoca a Agàtocles al despatx, i el posa al corrent del departament i de les tasques que s’estaven realitzant, en el moment, que li lliura un sobre lacrat amb instruccions per si li passés quelcom durant el periple, perquè com deia ell, el destí era imprevisible. Mallafré va protegir les coses de més valor de l’empresa: el televisor portàtil, els transistors, la col·lecció de màquines fotogràfiques i fins i tot, l’espantosa gerra de fusta d’olivera on ocultava on elixir recentment descobert i que havia de resoldre els problemes de la humanitat. I encara va donar unes darreres instruccions a tothom per si de cas. Una hora abans de la partida del viatge, ja es trobaven a prop de l’agència, Mallafré i “el jo” de l’autor. La Rosa s’hi presentarà a darrera hora. Arriba la gent amb maletes i la sorpresa sorgeix quan no veuen que l’autocar es troba in situ. Els nostres protagonistes pensaven si havien estat estafats. Al darrer moment, quan les agulles del rellotge assenyalaven l’hora exacta, s’obriren els llums de l’agència Viatges Dofí, arriba l’autocar i la Rosa baixa d’un taxi. L’endemà de la sortida del viatge, Agàtocles estava temptat per obrir un sobre sense que fos malinterpretada la seva intenció: el que en Mallafré li havia deixat escrit, per obrir en cas de desgràcia i el que Virgo Fidelis havia pujat dos dies després.

***

De l’obra només podem imaginar el que podia haver estat, una obra protagonitzada per uns personatges, alguns d’ells, amb uns noms ben peculiars com Agàtocles o Ull de Perdiu. Una obra on un bust de Dante cobrava cert protagonisme i suportava molta càrrega simbòlica.

El llegat d’en Jesús Moncada abasta un total de set obres que varen deixar empremta. Anem a realitzar un petit passeig per la seva obra:

.”Històries de la mà esquerra” (1981): dins del seu debut literari, podem trobar un recull de setze contes escrits al llarg de la dècada dels anys setanta. D’aquests, onze relats estan ambientats en la Mequinensa que tant estimava, i que de vegades, anomena Cantalaigua.

.”El cafè de la Granota” (1985): volum de catorze contes més ben aconseguit. Una de les seves obres més conegudes. Tot els contes tenen l’acció a la Mequinensa que va de 1958 als primers anys seixanta. Són glossats en primera persona, a mode de soliloqui o una crònica.

.”Camí de sirga” (1988): és l’obra que l’encimbellarà a ésser un autor reconegut. La novel·la retrata la vida de la població de Mequinensa entre 1914 i 1971, any en què és enderrocada la darrera casa. És considerada una de les obres cabdals de la literatura catalana.

.”La galeria de les estàtues” (1992): on un estudiant mequinensà que realitza el Magisteri a Torrelloba, possiblement Saragossa, i fill d’una nissaga que ha sofert diversos drames amb vincle a la guerra civil i el desastre d’Ifni.

.”Estremida memòria” (1997): la seva acció transcorre a Mequinensa. Recupera un fet tràgic ocorregut el 1877, on un assalt de bandolers a un recaptador d’impostos copsa cert protagonisme, i el record inesborrable que en guarda el poble d’aquest fet.

.”Calaveres atònites” (1999): és un recull de catorze contes, i que alhora pot ésser llegit com una novel·la, atès que, en Moncada hi col·loca un pròleg i un epíleg, on un advocat barceloní esdevé destinat a Mequinensa i que juntament amb les accions que viu el jutge de la vila s’entrellacen les trames.

.”Cabòries estivals i altres proses volanderes” (2003): aquest darrer volum recull totes les col·laboracions de l’autor a la premsa, des del seu primer escrit a “Serra d’Or” el 1971 per a finalitzar amb un crònica inèdita.

Epíleg

El 29 d’abril del 2014 al Born Centre Cultural de Barcelona, la germana de l’autor, Rosa Maria Moncada, el filòleg Xavier Iglesias i l’autor Eduard Muntada van fer publicitat breument de “Dante S.A.”, convidant a una lectura dramatitzada d’un fragment de la creació que es realitzaria properament. Moncada en el seu testament va fer constar la voluntat que es cremessin tots els seus escrits inacabats. Però al cap d’un temps, Rosa Maria en un calaix de la casa de l’autor trobar uns documents: plànols i croquis del projecte, versions alternatives de fragments de l’obra, on s’hi glossaven diferents etapes de gestació, també notes i comentaris, o espais esperant la seva compleció. El filòleg Xavier Iglesias va ésser l’encarregat de donar un sentit a aquest material existent. El que sí que s’ha pogut determinar és que l’obra consta d’un fort component autobiogràfic, el joc entre la ficció i la memòria, entre la invenció i la realitat, altrament, en la nota inicial de l’obra, Moncada explanava que tot el que s’hi explicava era fictici. L’obra dificulta veure amb facilitat la seva trama argumental, perquè hi ha abundants analepsis i prolepsis dins la narració, i de fet, tret característic de Moncada. També queda evidenciat que els textos que estan pràcticament enllestits gaudeixen d’una gran qualitat literària fruit del seu treball continuat amb el llenguatge. Al llarg de les seves pàgines hi trobarem que hi passegen la ironia càustica, l’humor hiperbòlic, els jocs de memòria, la preocupació pel decés i sobretot, una ficció vestida de molta realitat. En la novel·la s’hi pot veure una crítica àvida i juganera als nous temps: el rellotge registrador de les entrades i sortides dels treballadors de l’empresa, per exemple. Segons Rosa Maria Moncada, a cada planta de l’edifici li corresponia un estament. Així doncs, a la planta baixa li corresponia l’infern. Lloc on les màquines d’imprimir no aturaven la seva feina i també la dels magatzems atapeïts de llibres per a distribuir. La primera planta de la editorial se la coneixia com “el més enllà”. Era el purgatori, on s’hi podien trobar els diferents despatxos, emperò també, la del paradís, amb la redacció.

Malauradament, l’obra no s’editarà perquè aquesta no era la voluntat de l’autor, i perquè es trobava en el seu estat de gestació, tot i que, avançat. Per llegir Moncada cal ésser un lector atent, i ser un gran coneixedor del llenguatge, perquè l’autor rebuscava en les paraules que hi posaria, com un arquitecte de la paraula, i no perdre el fil de tota una sèrie de fets que succeeixen detingudament i un rere l’altre.


Jesús Moncada ens va deixar mentre estava treballant en una nova novel·la, “Dante S.A.”, sorprenent, i amb els ingredients de la seva cuina literària tan característica, la que us hem acabat de presentar, i que mai veurà la llum, però sense cap mena de dubte, d’una enorme condició. Per petició pròpia, les seves cendres van ésser traslladades a Mequinensa i van ser escampades al solar que havia ocupat casa seva, al Poble Vell de Mequinensa. El seu poble de sempre i que tant el va marcar.

Josep Maria Corretger Olivart

Setembre del 2020

 

Material consultat:

-Sàpiens, n.216, “Mai no som només el present. Jesús Moncada”, març del 2020.

-Marzal, Xavier, (2014). “Dante S.A. La novel·la inacabada de Moncada?”, dins Núvol.com, 20 d’abril.

-Presentació de l’obra “Dante S.A. Una novel·la inacabada”, Fundació Tàpies, Barcelona, primavera del 2012.


(Crèdits fotogràfics: diari Segre, Twitter, Fons Jesús Moncada)


EXERCICIS:

1. Realitza una petita presentació digital de la vida i obra de Jesús Moncada.

2. Ara treballes per una editorial i t’encomanen que realitzis una ressenya per a la reedició d’un dels seus llibres.

3. Descriu l’estil literari de Jesús Moncada.

4. Realitza una portada alternativa per a un dels seus llibres.

5. Fòrum: has llegit algun llibre d’en Jesús Moncada? Quin t’ha fascinat més i per què? Què t’atreia de la seva escriptura?


divendres, 18 de setembre de 2020

Conte amb valors: "El més babau del regne". Adreçat a tothom

 Fa molt de temps, el monarca d’un pròsper país va fer cridar a un savi per a encarregar-li una tasca peculiar.

-“El teu rei desitja que agafis aquesta canya de bambú i que recorris tot el regne amb ella. Viatjaràs sense descans per tot el territori i, quan trobis a la persona que consideris més babau, has de lliurar-l’hi”, li digué.

L’erudit s’apressà a complir l’encàrrec del seu sobirà i recorregué poblat per poblat tota la geografia de l’estat.  Conegué a molta gent, però no trobà a cap ésser humà al que consideris el més babau. Transcorreguts diversos mesos, emprengué el camí de retorn al palau per a informar d’això al monarca. Mentre ell estava fora, l’ancià rei havia emmalaltit de gravetat. Informat pels metges que el mandatari estava a punt d’exhalar el seu darrer sospir, el savi s’espavilà a visitar-lo en el seu aposentament.

-“Que desafortunat que soc! Tota la meva vida acumulant enormes riqueses i, com ho faré per a emportar-me-les amb mi? No vull deixar-les!, es lamentava

Després d’escoltar les seves paraules, lliurà la canya de bambú al rei.

Com passava amb el sobirà, moltes persones s’obsessionen amb el valor de les coses materials, sense donar importància als aspectes de la vida que realment mereixen la pena.


C:\Users\usuari\Desktop\caballero-rey-cuentos-y-leyendas-caballeros-10910153.jpg

(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)


(Imatge extreta de: Galería)



EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Escriu un sinònim dels mots següents:

babau:                                                erudit:

s’apressà:                                            exhalar:

aposentament:                                      lamentava:

3. Pensa una altra possibilitat de títol per a aquest conte amb valors.

4. Què significa l’expressió: “Estava a punt d’exhalar el seu darrer sospir”.

5. Trobes encertada l’acció que proposa el rei amb la canya de bambú?

6. Qui al final acaba essent el més babau i per què?

7. Reflexiona sobre el mot soc. Per què ara no porta accent? Cerca la justificació ortogràfica.

8. Esmenta les referències textuals dels pronoms assenyalats segons el text:

-... has de lliurar-l’hi.

9. Fòrum: per què creus que hi ha tendència a acumular objectes materials? A què és degut? Tens tendència a guardar quelcom material?

10. Quina és la lliçó que amaga aquest conte amb valors?



dimarts, 15 de setembre de 2020

El nostre país. Adreçat a l'aula d'acollida

 C:\Users\usuari\Desktop\asociacioninmigrantes.jpg

L’aula d’acollida és un espai de trobada, d’aprenentatge i de d’intercanvi cultural. Per tal de conèixer-nos una mica més, us proposo unes activitats inicials.

(Imatge extreta de: Wordpress.com)


ACTIVITATS:

1. Completa la present taula d’acord amb el teu país d’origen. Llavors, ho exposarem a l'aula.

Activitat: com és el nostre país?

País:



Bandera:



Situació geogràfica:



Capital:



Llengua:



Nombre d’habitants:



Moneda:



Trets d’aspecte físic:



Aspectes interculturals:



Tradicions:



Una festivitat destacada:



Un monument important:



Una persona coneguda:



Recepta típica:




2. Cerca a Internet una fotografia que sigui representativa del teu país i explica el per què.

3. Defineix com és la gent del teu país: és oberta a l’hora de parlar? Ajuden a les persones? O bé costa que s’obrin si no coneixen a algú?

4. Comenta una festivitat que sigui característica del teu país d’origen.

5. Pensa i comenta un aspecte que sigui de caire intercultural de qualsevol cultura.

A tall d’exemple:

-Els portuguesos en un restaurant no passen al segon plat per educació, fins que tothom s’ha acabat el primer.

-Els xinesos no fan mai cues per costum.


dissabte, 12 de setembre de 2020

Graella de faltes d'escriptura. Adreçat a tothom


Us presento una graella amb algunes de les faltes reincidents amb la corresponent correcció i explicació de la seva escriptura. La seva visualització us ajudarà a reduir-les. És una activitat molt bona i que treballo sempre per tal que l’alumnat reflexioni de per què realitza aquell error i com pot evitar-lo. Com no, aquest graella és ampliable, i ara us convido a vosaltres a fer-ho!

FALTA

CORRECCIÓ

EXPLICACIÓ

algún

algun

És aguda. S’accentuen quan acaben en vocal o –en, -in.

orígen

origen

És plana. S’accentuen quan no acaben en vocal o –en, -in.

fenomens

fenòmens

És plana. S’accentuen quan no acaben en vocal o –en, -in.

tranvia

tramvia

És una excepció. Recordar que el grup –mv- s’escriu amb ema.

Ramón

Ramon

És aguda. S’accentuen quan acaben en vocal o –en, -in.

exàmen

examen

És plana. S’accentuen quan no acaben en vocal o –en, -in.

dioptria

diòptria

És esdrúixol. S’accentuen sempre.

olimpiada

olimpíada

És esdrúixol. S’accentuen sempre.

isobara

isòbara

És esdrúixol. S’accentuen sempre.

periode

període

És esdrúixol. S’accentuen sempre.

textil

tèxtil

És plana. S’accentuen quan no acaben en vocal o –en, -in.

àlfil

alfil

És aguda. S’accentuen quan acaben en vocal o –en, -in.

fútbol

futbol

És aguda. S’accentuen quan acaben en vocal o –en, -in.

flúor

fluor

És aguda. S’accentuen quan acaben en vocal o –en, -in.

ràdar

radar

És aguda. S’accentuen quan acaben en vocal o –en, -in.

xàndal

xandall

És aguda. S’accentuen quan acaben en vocal o –en, -in.

xassis

xassís

És aguda. S’accentuen quan acaben en vocal o –en, -in.

metamòrfosi

metamorfosi

És plana. S’accentuen quan no acaben en vocal o –en, -in.

pneumonia

pneumònia

És esdrúixol. S’accentuen sempre.

trailer

tròlei

No confondre amb el castellanisme.

accès

accés

S’escriu amb accent tancat. Sona com el de “més” i no “anglès”.

café

cafè

S’escriu amb accent obert. Sona com a “anglès” i no “més”.

interés

interès

S’escriu amb accent obert. Sona com a “anglès” i no “més”.

cantaba

cantava

Els acabaments d’imperfet d’indicatiu s’escriuen en –ava.

móvil

mòbil

Sona com a “però” i no “camió”. S’escriu amb be alta.

plà

pla

És un monosíl·lab. Com que no es pot confondre no s’accentua.

còrrer

córrer

Sona com a la “o” de “camió”.

reclós

reclòs

Els participis aguts porten accent obert. I sona com a “però”.

adéu

adeu

No s’aplica l’accent diacrític en aquest derivat. No confondre amb “Déu”.

pèlroig

pèl-roig

Porta guionet perquè el seu primer component porta accent gràfic.

pasqüa

pasqua

El grup QUA mai porta dièresi. Només: GÜE, GÜI, QÜE, QÜI.

circuit

circuït

La “i” ha de sonar, per tant, cal posar la dièresi.

Raúl

Raül

La “u” no forma un diftong i a més per a què soni cal posar la dièresi.

cuota

quota

S’escriu amb “q” ja que forma part del grup QU.

supresió

supressió

Dobla la essa perquè forma part del grup -PRESS-.

Merçè

Mercè

S’escriu sense ce trencada.

bando

ban

És un castellanisme. La forma correcta és ‘ban’.

es

és

S’accentua si és del verb ‘ser’. Es tradueix per ‘es’ en castellà.

(Imatge extreta de: El despertador)


EXERCICIS:

1. Amplia la graella de la present fitxa amb deu faltes essencials que realitzes. Segueix l’esquema de la taula.

FALTA

CORRECCIÓ

EXPLICACIÓ

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


2. Ara et donem cinc paraules mal escrites. Dona la seva correcta escriptura i la justificació ortogràfica d’aquesta.

FALTA

CORRECCIÓ

EXPLICACIÓ

Hi ha que

 

 

Vertígen

 

 

Esglèsia

 

 

Compresor

 

 

Lograba

 

 


3. Proposa una activitat original i resultativa per tal de treballar les faltes d’escriptura a l’aula.

4. De quina tipologia són les faltes d’escriptura que més es realitzen? D’accentuació? D’accents diacrítics? Barbarismes? De concordança? Contesta d’acord amb el teu propi aprenentatge i escriptura.

5. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats de la present fitxa. Amb quines dificultats t’has trobat i com les has solventades. T’ha ajudat la present fitxa a millorar en l’escriptura? Com?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;