divendres, 30 de gener del 2015

El subjecte i els complements verbals. Adreçat a 4t d'ESO


En aquesta fitxa revisarem el subjecte i els complements que acompanyen al verb. Principals funcions:


1.      El subjecte

Característiques:
.Fa l’acció del verb.
Ex:
-Ella és més juganera.

.Té concordança en nombre i persona amb el verb.
Ex:
-El meu pare és molt bona persona.

.Pot no aparèixer i ésser el·líptic.
Ex:
-Balles meravellosament. (subjecte el·líptic)

.Podem trobar oracions sense subjecte. Són les oracions impersonals.
Ex:
-Potser nevarà.

Estructures dins l’oració:
-Sintagma nominal (SN)
-Pronoms personals tònics (jo, tu, ell...), relatius, demostratius...
-Mot substantivat.
-Oració subordinada.

Exemples:
-L’autobús estava a la parada. (SN)
-Tu ets molt simpàtic. (Pronom personal)
-Marxar d’hora no està bé. (Mot substantivat)
-Qui no vulgui pols que no vagi a l’era. (Oració subordinada)


2.      Complement directe

Característiques:
-Va darrere dels verbs transitius (verbs que porten CD)
-La majoria dels verbs transitius porten CD: fer, tenir, portar...
-Pot el·lidir-se en verbs amb significat més complet.: cantar, menjar, llegir...
-S’uneix al verb sense preposició.
-De manera excepcional pot portar la preposició a si es tracta d’un pronom tònic o un dels següents pronoms: tots, tothom, ningú, qui, qual.
-Quan passem l’oració d’activa a passiva, el CD passa a ser el subjecte.

Estructures dins de l’oració:
-SN.
-Pronoms personals tònics: jo, tu, ell..., relatius, demostratius...
-Pronom feble.
-Oració subordinada.

Exemples:
-El meu pare sempre té la raó. (SN)
-Va enganyar (a) tothom. (Pronoms personals tònics)
-L’alumna no va llegir-la bé. (la pàgina) (Pronom feble)
-La mare li recordà que no fes tard al vespre. (Oració subordinada)


3.      Complement agent

Característiques:
-Apareix a les oracions passives.
-Quan passem l’oració a activa fa de subjecte.
-Va introduït per la preposició per.

Estructures dins de l’oració:
-Sprep.

Exemples:
-La versió no va ser reconeguda pel seu compositor. (Sprep)


4.      Complement indirecte

Característiques:
-El precedeix la preposició a.

Estructures dins de l’oració:
-Sprep
-a+pronoms (personals tònics: jo, tu, ell..., relatius, demostratius...)
-Pronom feble
-Oració subordinada (preposició a+oració)

Exemples:
-Va comunicar la reunió als treballadors. (Sprep)
-El llibreter va regalar un llibre a ella. (a+pronoms personals)
-L’amiga li deixava diners. (Pronom feble)
-Explicava la pel·lícula a qui més li interessava. (oració subordinada)


5.      Atribut

Característiques:
-Apareix darrere d’un verb atributiu (ser/ésser, estar o semblar)
-Sovint concorda en gènere i nombre amb el subjecte.
-No pot aparèixer al costat del complement directe.

Estructures dins de l’oració:
-Sadj
-SN
-Pronoms personals tònics (jo, tu, ell...), relatius, demostratius...
-Pronom feble.
-Sprep
-Sadv
-Locució adverbial
-Oració subordinada

Exemples:
-La Júlia sembla intel·ligent. (Sadj)
-Els amortidors són una part del cotxe. (SN)
-Els vencedors eren ells. (Pronoms personals)
-La meva amiga ho és. (Pronom feble)
-Estava malament. (Sadv)
-Arribar més aviat és el que havies d’haver fet. (Oració subordinada)


6.      Complement predicatiu

.Característiques:
-Es confon amb el complement circumstancial de manera. Respon a la pregunta de “com”?
-Mai pot ser un adverbi. En canvi, el complement circumstancial de manera.
-Concorda amb gènere i nombre o bé amb el complement directe.

.Estructures dins de l’oració:
-SAdj
-SN
-SPrep
-Com (a) + SN
-Pronom feble
-Oració subordinada

Ex:
-La tieta mirava amable. (SAdj)
-Va venir a la classe cansada. (SN)
-La van titllar d’estafadora. (Sprep)
-Les estimaven com a filles. (com (a) + SN)
-S’hi aplicava de valent. (Pronom feble)
-Els desitgen pel que tenen. (Oració subordinada)



.Per a ampliar o reforçar informació podeu clicar el següent enllaç:


(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,     
  Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: authorstream.com)


!!EXERCICIS:
1.      Subratlla el subjecte de les següents oracions:
.M’encanten les narracions de detectius.
.La meva germana és molt treballadora.
.Li recomanaré aquest cap de setmana.
.Es vénen discos.
.Retorna-la al seu amo.
.Avui farà molt vent al poble.
.Va menjar-se la galeta de seguida.
.Juguem de manera fascinant.

2.      Diferencia el complement circumstancial de manera del complement predicatiu. Exemplifica-ho.

3.      Indica si els complements assenyalats són predicatius o atributs.

.Eren lectors i molt lletraferits.
.Vaig estar fastiguejat tot el partit.
.Anaven vestits de manera elegant.
.Semblava cansat.
.La casa és alta i ampla.
.Es pentinava alegre.

4.      Redacta quatre oracions amb CD i quatre més amb CI i subratlla’l.


5.      Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis de la present fitxa? Sabries realitzar un esquema amb cada complement verbal? Quin t’ha costat més d’entendre i per què? Podries escriure un exemple de cada complement? Escriu-lo, subratlla’l i esmenta’n el nom.

dimarts, 27 de gener del 2015

Ortografia de les consonants fricatives i africades. Adreçat a Batxillerat


§ El so [s]

S’escriu amb:

    -A principi de mot (sol, sabata...)
        -Entre vocal i consonant o consonant i vocal (esport, dansa...)
        -A fi de mot (pas, cortès...)
        -En posició intervocàlica en la majoria de derivats per prefixació
         (antisocial, biosíntesi, ecosistema...)

ss     -En posició intervocàlica (passar, bossa...)
        -En els derivats d’un radical començat per s amb els prefixos a- (no    negatiu), dis-, pre-,      pro-, re- (assenyalar, dissociar, pressentir, prosseguir...)

c     -Davant les vocals e, i (cel, cívic...)

ç     -Davant les vocals a, o, u (força, forçós, forçut...)
       -A fi de mot (feliç, llaç...)





§ El so [z]

S’escriu amb:

s    -En posició intervocàlica (casa, masia...)

z    -A principi de mot (zona, zoològic...)


    Excepcions:  -S’escriu z entre vocals en un grup de mots d’origen grec:
                           Amazona, topazi, nazisme...

                            -S’escriu s darrere consonant en els derivats de:
                              fons (enfonsar), dins (endinsar) i trans- (transistor).





§ Els grups [ks] i [gz]
Els sons compostos [ks] i [gz], formats amb un so oclusiu (sord/sonor) i un so fricatiu (sord/sonor), s’escriuen amb les grafies següents:

-          [ks] Es representat per tres grafies: s, x i cc.

        S’escriu amb:      x sintaxi, lèxic, axioma...
                                    cc  accés, acció...
                                    xc  excitar, excessiu...

-          [gz]  S’escriu amb:     x   èxit, examen, exagerar...



§ El so [ ∫ ]

S’escriu amb:

x       -A principi de mot (xofer, xerrameca...)
         -Darrere consonant (xarxa, manxa...)
         -Darrere i (guix, mixeta...)
         -Darrere semivocal (rauxa, disbauxa...)

ix      -Darrere a, e, o, u (caixa, reixa, coix, ruixat...)


§ El so [ Ʒ ]

S’escriu amb:

j       -Davant les vocals a, o, u (jaqueta, jove, just...)
g      -Davant les vocals e, i (gel, ginesta...)

Excepcions:    S’escriu j davant e:

                            -En els grups –jecc-, -ject-: objecció, projecte...

                            -En els mots com:  majestat, Jesús, jeure...




 


§ El so [ t ∫ ]

S’escriu amb:

tx        -A principi de mot (txec...)
           -Enmig de mot (cotxe, metxa...)
           -A fi de mot si els derivats presenten el mateix so (empatxar à empatx)

-ig      -A fi de mot si els derivats presenten els sons [ Ʒ ]
           (passejarà passeig) o [ dƷ ]
           (rebutjarà rebuig)

.g       -A fi de mot precedit per una i (desig, trepig...)


§ El so [dƷ]

S’escriu amb:

tj     -Davant les vocals a,o,u (platja...)
tg    -Davant les vocals e,i (metge, fetge...)
dj    -Adjectiu, adjacent, adjudicar, adjunt, adjurar i compostos


(Col·laboració: Noelia Soriano. Revisió: Josep Maria Corretger)

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: blocs.cpnl.cat)







!!EXERCICIS:

1.      Transcriu els sons de les grafies destacades tot fent atenció a les sonoritzacions:
Dos homes                          feix de palla              vaig sol
Dos dies                              feix ample                  vaig amb tu
Dos trens                              feix feixuc                 vaig
Dos camions                        feix car                      vaig content


2.      Escriure quatre exemples de cada: [ks], [gz], [ ∫ ], [ t ∫ ], [ dƷ ]


3.      Omple els espais buits  amb la grafia corresponent dels sons [z] o [s]

a)      La mi_ió con_i_tia a a_olir fluide_a en el tràn_it de di_abte.
b)      La de_i_ió del di_ident enfon_à la po_i_ió del_ compromi_ari_.
c)      La tendre_a de la marque_a a a_uaujà la di_cu_ió entre la barone_a i la duque_a.
d)     La rela_ió entre la Su_anna i l’Eu_ebi ha entrat en cri_si. L’últim epi_odi va _er apoteò_ic.


4.      Autoavalua’t: què no has entès d’aquesta fitxa? Què t’ha resultat més senzill? Per què? Saps com es representen fonèticament els següents sons: ss, ix, tj?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;