dijous, 31 de desembre de 2020

Conte amb valors: "Sembrant dàtils". Adreçat a tothom

 

En un oasi perdut en un racó del desert, havia un ancià agenollat al terra al costat d’unes palmeres datileres. Al cap d’una estona, arribà un dels veïns, un acabalat tractant de camells, que s’aturà a l’ombra a reposar.

-“Com està, bon home, què fas allí amb una pala a la mà i en ple sol?”, li preguntà apropant-se-li.

-“Estic sembrant dàtils”, respongué el vell sense deixar de cavar.

-“Dàtils? Deixa això per a un altre i vine a prendre una tassa de te amb mi”, suggerí l’adinerat veí.

Emperò l’ancià declinà la invitació i continuà amb la seva tasca.

-“Perdona que insisteixi, però, quants anys tens ja?”, continuà el veí.

-“La veritat és que vaig perdre el compte fa temps, setanta, vuitanta...”, contestà el pobre home.

-“A veure, no vull ésser impertinent, però són necessaris uns cinquanta anys per a què les palmeres creixin i comencin a donar els primers fruits. No crec que ho arribis a veure”, va concloure el mercader de camells.

Però el vellet, lluny de desanimar-se, li digué:

-“Vaig menjar els dàtils que un altre va sembrar. I ara soc jo el que, en el seu honor, els planto per als que encara no han nascut”.

I el cameller quedà tan commogut amb la resposta, que lliurà a l’ancià una bossa de monedes per a agrair-li aquella gran lliçó.


 

(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(D’un conte sefardí de Leo Rothen)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Educalingo)


 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Consulta dins del diccionaris.cat sinònims de respondre i aporta’n uns quants.

3. Empra un diccionari i explica el significat dels mots assenyalats en color lila.

4. Per què el quants que apareix al conte s’escriu amb te i no sense?

5. El mot compte que trobem al conte va amb pe, per què?

6. Cerca informació sobre la palmera de dàtils i realitza una breu aportació. Quina és la seva alçada? On els podem trobar?

7. Quin ensenyament per als nostres dies ens dona el conte “Sembrant dàtils”?

8. Creació literària: escriu un petit conte on apareguin els dàtils.

9. Realitza un petit llibre de contes amb valors en format digital amb els teus companys de classe.

10. Fòrum: t’agraden els dàtils? Per què? N’has provat alguna vegada?

dilluns, 28 de desembre de 2020

Xavier Bosch clou la trilogia amorosa. Adreçat a tothom

 

L’autor barceloní ha realitzat cinquanta presentacions de la seva exitosa “Paraules que tu entendràs” (2019) i que com aquell qui diu, clou la trilogia començada amb “Algú com tu” (2015) i continuada amb “Nosaltres dos” (2017). La relació entre escriptor i lector/a, tal i com glossà en Xavier, és com fer un petó, es necessiten dues persones. Mantens una  estreta relació amb “l’altra persona”. Segons ell, “el mòbil és la caixa negra dels matrimonis”, el lloc on queden registrades les pistes de les converses i que et poden comprometre.

La idea d’aquesta nova novel·la sorgí d’una notícia que data d’agost del 2015: El portal de contactes Ashley Madison, fonamentat per a tenir relacions fora del matrimoni, i que havia patit el robatori de dades de més de trenta-set milions de persones, de cinquanta mil ciutats del món i de vint-i-set països diferents per part de pirates informàtics. Aquesta pàgina web tenia el lema: “La vida és curta, tingues una aventura”. Per a en Xavier, els secrets fan que la convivència sigui més durable: “Tots els grans amors tenen secrets”. Avui dia, costa mantenir un secret. Cal trobar la fórmula per saber com fer durar l’amor i sortir de la monotonia, si més no, tenir una aventura. D’aquí que a “Paraules que tu entendràs” trobem una obra forjada a partir de tres parelles, mitjançant tres sopars diferents: dos de cap d’any i una revetlla de sant Joan. Una parella és oberta, l’altra de caire més sentimental i la darrera més aventurera. Principalment, protagonitzada per Xavi Vera, un arquitecte prestigiós, emmirallat en l’autor i per Mara Lincoln, una dona desimbolta i que organitza viatges de luxe. Plegats patiran una petita crisi matrimonial, en canvi, les altres parelles amigues, viuen l’amor des d’altres àmbits.

En Xavier Bosch és un escriptor que s’enamora de tots els personatges, tant dels bons com dels dolents. Per a ell, l’autor no ha de tenir pressa de passar a l’escriptura, si aconsegueix descriure a la perfecció els espais de l’acció, farà que s’entengui millor i el lector veurà facilitat per identificar aquells espais, els gaudirà més. La novel·la versa sobre la vida, la infantesa, els sentiments, formant un tot. “Si no hi poses de la teva part, no va enlloc”. Bosch sempre s’esmerça per a millorar els personatges. Es dedica a rumiar-los molt, a esquinçar idees, llençar-les. Pensa el tema, com plantejar l’amor i sortir de la rutina, on situar les parelles, a què es dediquen, entrevista els seus personatges. I d’aquesta manera, va lligant en un cistell les coses, perquè tot tingui un sentit. Medita a la perfecció que succeirà en cada capítol. Així com també munta la novel·la a partir dels capítols que té pensats. Hi posa esforç, realitza fitxes informatives dels personatges, quan cal, un esquema. Ell no empra el sistema de Jaume Cabré, que en les darreres obres ho deixa fruir tot davant del portàtil. Per Bosch, el fet literari: “La literatura és com el golf, jugues contra tu mateix i perquè cada paràgraf sigui millor”. Desitja “trobar la veu pròpia. I això s’aconsegueix amb els anys”. Com a novel·lista, també dosifica la informació per a no matar el cuquet del lector.

Abans d’iniciar el seu periple com a novel·lista, Bosch va debut en el panorama literari com a autor de contes: “Jo, el simolses” (1992) i “Vicis domèstics” (1998), o amb un tast a la dramatúrgia amb “El culékulé” (1996), obra que fou representada fins a cent vegades al Teatre Arnau de Barcelona. L’any 2009 decidí plegar del diari “Avui”, i després de quedar-se sense pares, va prendre la decisió que realitzaria allò que li agradava: “Ara la vida és per a mi”. Després d’escriure quatre novel·les, una primera “La màgia dels reis” (1994) de caire infantil, de fa ja molt de temps, i tres protagonitzades per Dani Santana, periodista i presentador de les notícies, implicat en el poder: “Se sabrà tot” (2009), on hi abocà la seva experiència laboral, “Homes d’honor” (2012) i “Eufòria” (2014), va decidir fer un canvi radical, prendre la brillant pensada de no realitzar cap més obra en aquesta línia, per no repetir-se, i encarar la “trilogia dels sentiments”, perquè com diu ell, “l’amor és el gran motor que ens mou”. Unes obres on havia de mirar de manera introspectiva cap a dins de les persones, fins i tot, a si mateix. Emperò, de cap manera era un inconvenient per a la seva escriptura, sinó que s’adelitava, foragitava els mals esperits i afirmava que escrivia per a seduir, per a enamorar. Només cal veure que  “Algú com tu” (2015) és l’obra que més gaubança li ha portat.

El llarg procés de creació d’una novel·la el té lligat durant un any i mig. Tanmateix, aquest treball l’omple de satisfacció, el veu com un miracle continuat quan algú la llegeix. Se sent part dels seus lectors, atès que, aquests s’emporten un petit bocí d’ell mateix distribuït en diferents personatges. Per a escriure “Paraules que tu entendràs” (2019) ha hagut de contactar amb diversos arquitectes per tal d’adquirir tecnicismes per a poder bastir-la, és una novel·la “d’aventures i d’infidelitats”. Tot està en els detalls: l’acció, la descripció, i la ubicació dels personatges en ambients ben travats. En paraules de Bosch: “Escriure sobre sexe no és fàcil, però és un repte. Per a fugir d’allò cursi cal cercar metàfores diferents i escriure sense vergonya d’amor i sexe per a no perdre l’eficàcia comunicativa”.

A l’hora d’escriure, s’hi posa quan té les idees clarificades a la seva ment, i s’atura quan se sent esgotat o mancat d’inspiració. S’enorgulleix a mesura que avança en l’escriptura de l’obra. De vegades, pren numen d’allò que l’envolta, com per exemple, una visita en una llibreteria , fet que el va portar a introduir la targeta de visita en un llibre en la darrera obra. Sovint, es passeja per  aquestes “cases de llibres”, atès que el fascinen.

Avui dia, encara continua vinculat al diari “Ara”. Reconeix que llegir és un cost i un esforç. A Catalunya hi ha un milió i mig de persones que llegeixen, una data destacada, però, encara n’hi ha una bona quantitat que no ho fa, i això el preocupa.

Bosch es va dedicar al periodisme per a conèixer nous mons. D’aquí que juga al joc de la veritat. Feina que també la fornit d’idees per a les seves novel·les primerenques. A la vegada, quan escriu qualsevol novel·la, reflexiona sobre si realitza les coses bé o no.

Aquesta darrera obra està dedicada a la seva filla Aran, perquè vol que visqui la seva pròpia vida, com ella desitgi, sense imposicions pairals.

Actualment, segueix en la seva vessant novel·lesca, ens ha llegat sis novel·les en deu anys, i ha esdevingut un dels autors de referència de les lletres catalanes. L’escriptor barceloní no detura la seva escriptura, sinó que ja té finalitzada una nova obra, on mesclarà el món periodístic amb el sentimental, a l’entorn d’una família. Una novel·la pont per a enllaçar les sis novel·les anteriors? El món periodístic amb el de les relacions de parelles? No sembla pas una mala idea. En Xavier Bosch continuarà donant petites alegries als seus lectors/es, i enriquint la seva carrera literària, amb noves obres que de ben segur que no decebran. D’un dels autors més venuts i més llegits d’aquest nostre país tan petit.

Josep Maria Corretger 

Desembre del 2020

(Crèdits fotogràfics: Diari Ara, Grup 62)


EXERCICIS:

1. Quin vincle té Xavier Bosch amb el que s’anomena “trilogia amorosa”?

2. D’on va sorgir la idea per a la novel·la “Paraules que tu entendràs”?

3. Quin consell dona en Xavier per a la perdurabilitat d’una relació?

4. Per què va decidir trencar amb l’exitós personatge Daniel Santana?

5. Com planifica una novel·la?

6. Crea un anunci publicitari promocionant “Paraules que tu entendràs”.

7. Fòrum: si has llegit la novel·la, pots expressar les sensacions que durant la lectura t’han pervingut.

divendres, 25 de desembre de 2020

Molt bon Nadal! Adreçat a tothom

 


Benvolguts/udes consultants,

Des d’aquí, el blog dedicat a la llengua i literatura catalanes, “Llengilitcat”, que vaig crear ara fa dotze anys, us vull desitjar el millor, un bon aprenentatge amb la llengua, una bona expressió oral i escrita, i a la vegada, agrair-vos la vostra confiança en aquest blog, amb el qual persevero un i altre cop, per tal que l’alumnat que vulgui, així com a les persones a les quals els interessi, puguin millorar amb la llengua catalana. Mentre hi hagi una persona que el consulti diàriament, el seguiré fent i rumiant continguts.

M’agradaria deixar-vos amb una petita reflexió...

Fa pocs dies, se’m va acostar un alumne i em va demanar ajuda en la vessant ortogràfica. Li vaig comentar que l’ajudaria amb tot el que pogués, emperò, que ell hi havia de posar molt de la seva part també. Li vaig recomanar algunes activitats ortogràfiques del blog, n’hi ha més de tres-centes!!! i sobretot, el que ve a continuació:

Hi ha una regla que mai falla, a més lectura, millor escriptura. Perquè llegint, inconscientment, estudies ortografia d’una manera plaent i inconscient, vas fixant l’escriptura de les paraules al teu intel·lecte, d’aquesta manera quan te la tornes a trobar, ja l’escrius bé.

Recorda, que l’escriptura es fonamental, i cal tenir uns mínims, perquè tard o d’hora has de presentar un document, un currículum, una sol·licitud, una reclamació o similars a alguna entitat i si no t’entenen... va directament al cubell de les escombraries, en favor, d’una altra que està ben escrita, que és entenedora. Per això, l’escriptura i expressar-se correctament és fonamental, atès que, a la vegada s’eviten malentesos.

Passeu molt bones festes i seguim!!!

Salutacions.

Josep Maria

 

(Crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger)

dimarts, 22 de desembre de 2020

Vocabulari nadalenc. Adreçat a l'aula d'acollida i a l'ESO


Ens aturem una vegada més, de manera molt senzilla i didàctica en el vocabulari nadalenc. Segur que en aquests festius podreu escoltar algunes paraules que no són correctes en català, com per exemple: xambelan, reixos (dialectal del nord-occidental), cavalgata, nit bona, en són algunes que estan al top de paraules incorrectes d’aquests dies. Recordem que moltes paraules no tenen una equivalència literal en català.


                           





! Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les.


.En aquesta nova imatge trobaràs les equivalències de significat castellà-català.



(Imatges extretes de: Diputació de València i Universitat Popular de Gandia)

 

EXERCICIS:

1. Visualitza la present imatge d’aquesta fitxa de vocabulari nadalenc durant dos minuts i posteriorment, anota a sota d’aquesta fitxa o en un paper a part, deu paraules que hi apareguin sense mirar.

2. D’acord amb la imatge de la fitxa, anota les paraules que dius de manera incorrecta en català.

3. Per què creus que tenim aquesta tendència a emprar mots de vocabulari nadalenc de manera inadequada en català?

4. Anota el nom per a les següents definicions:

a) Nit del 24 de desembre: ________________.

b) Bossa que conté diferents coses per a celebrar la nit de cap d’any: ___________.

c) Manera de felicitar el Nadal en català: ______________.

d) Quina és la traducció adequada per a Nochevieja en català: _____________.

e) Com s’anomenada la rua que realitzen els reis d’orient? _____________.

f) Nom que rep la decoració principal de l’arbre nadalenc: _____________.

g) Paquet que regalen algunes empreses com a agraïment pel treball i que conté aliments per a passar el Nadal en família: _______________.

h) Nom de les petites boles de neu que cauen quan neva: ____________.

i) Barret que té tres puntes: ____________.

j) Mocador de coll allargat i decorat que porten les noies: _____________.

5. Explica una activitat tradicional que es realitza en la teva cultura o població en motiu de les festes nadalenques.

6. Crea una gamificació sobre vocabulari nadalenc.

7. Investiga una mica en un llibre de frases fetes o per la xarxa telemàtica, i aporta cinc frases fetes que tenen vincle amb les festes nadalenques i amb el seu significat.

8. Què és el quinto? En què consisteix? Si cal, ajuda’t d’Internet.

9. Expressa un desig per al proper any que encetarem aviat i adjunta’l aquí.

10. Fòrum: expressa la teva opinió sobre les festes de Nadal. Raona el perquè o no t’agraden.

 

 

dissabte, 19 de desembre de 2020

La novel·la cavalleresca. Curial e Güelfa. Joanot Martorell. Adreçat a 3r i 4t d'ESO; Batxillerat

 

LA NOVEL·LA CAVALLERESCA

Al llarg del segle XII i des de França, van començar-se a escriure narracions que tenien com a rerefons les llegendes del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona. Aquestes tindrien continuïtat en els anomenats llibres de cavalleria, és a dir, unes narracions en prosa que estaven protagonitzades per un heroi amb una força física sobrenatural, i a la vegada, amb l’ajuda de la màgia, podia vèncer les forces del mal, tot sol, si era necessari, també un exèrcit.

En una vessant oposada, a mitjan del segle XV, sorgiren les anomenades novel·les de cavalleresques, que, tot i tenir una temàtica similar, eren més realistes. En aquesta tipologia de novel·la, ja no hi apareixien gairebé els elements meravellosos. Els personatges se situen en una època propera a l’autor de la novel·la, i l’entorn geogràfic relatat també és verídic. Ara, els herois seran més valents, forts, atractius i intel·ligents, emperò, estan sotmesos a les limitacions que té tot ésser humà.


CURIAL E GÜELFA

Escrita entre els anys 1435 i 1462, és una novel·la cavalleresca d’autor desconegut que relata la història d’un jove d’origen humil, que gràcies a la protecció d’una dama jove i vídua que se n’enamora, Güelfa, es converteix amb un dels millors cavallers del món.

Dins de l’obra se’ns presenta un jove que lluita per a mantenir-se fidel a la seva dama protectora, a pesar de l’amor que li manifesten altres belles dames, com per exemple, Laquesis i Camar, amb les quals mantindrà unes relacions de sensualitat. Quan Güelfa descobreix això, no vol saber res més d’aquest i a més li retira els seus favors, emperò, gràcies a l’actuació de la donzella Festa i del cavaller Melcior de Pando, acabaran reconciliant-se.


JOANOT MARTORELL

Vida

Nascut a Gandia entre els anys 1413 i 1415. Se sap que fou traspassat a València l’any 1468. Escrigué la novel·la cavalleresca més destacada de les lletres catalanes: Tirant lo Blanc (1490).

Joanot era un cavaller noble, cunyat d’Ausiàs March, i com a altres escriptors de l’època, varen participar en les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim a Itàlia. Era un apassionat de les aventures, dels afers d’honor cavalleresc i de les expedicions, també va viatjar per diverses corts d’Europa: Anglaterra, França, Portugal, i Nàpols. Aquestes viatges estaven farcits d’empreses cavalleresques que a la vegada serien una guia per a les aventures viatgeres del seu heroi Tirant, per tal de participar en tornejos i expedicions en aquests països esmentats.


Obra

La novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc glossa les aventures del jove Tirant, un cavaller de ventura i fortuna. Que aspirava a la riquesa, promoció social i a una dona. Realitza una carrera per l’honor. Després de competir en un torneig a Anglaterra i ésser nomenat cavaller, ha d’anar a Sicília a lluitar contra els turcs, i llavors, a l’illa de Rodes, Constantinoble i el nord d’Àfrica. Al cap de poc temps, esdevé el cap de l’exèrcit de l’emperador grec, tot gràcies a les seves habilitats com a estratega militar.

Tot i les accions militars que portava a terme i que s’esdevenen en tota l’obra, alhora, també hi trobem un gran ventall de relacions amoroses, com ara, la de Tirant amb la princesa Carmesina, filla de l’emperador de Constantinoble; la de Diafebus i Estefania; la del príncep Felip i Ricomana; les mentides de la vídua Reposada; les accions que porta a terme la donzella Plaerdemavida, entre d’altres. Aquestes relacions, plenes de sensualitat i d’un erotisme marcat, aporten frescor, originalitat i versemblança a la novel·la.

Tirant aconsegueix triomfar en dos dels aspectes fonamentals en la seva vida: es casa amb la princesa Carmesina i es converteix en emperador. Més endavant, agafa una malaltia i mor d’una manera anecdòtica, d’un refredat, com si fos un home quotidià, és a dir, el seu destí defuig la mort cavalleresca.

El personatge de Tirant està inspirat en Roger de Flor, el cap dels almogàvers. Els almogàvers eren uns soldats autònoms en forma de companyies d’infanteria i que van existir entre els segles XII i XV.

De la novel·la Tirant lo Blanc s’ha comentat que és una novel·la moderna si la comparem amb d’altres novel·les del seu temps i que tenen una temàtica semblant, perquè l’obra deixa de banda l’esperit medieval, fonamentat per l’ideal cavalleresc i la religiositat, i n’agafen les regnes un de nou, el burgès, focalitzat amb la raó i els plaers terrenals dels humans.

L’escriptor Miguel de Cervantes, un dia va afirmar sobre l’obra que era “el mejor libro del mundo; aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros deste arte carecen”.

Per un altre costat, l’autor Mario Vargas Llosa en un assaig del 1969 va proclamar que Tirant lo Blanc és una novel·la total perquè és:

1. Una novel·la cavalleresca

-Es basa en la biografia d’un cavaller, sobre el qual es descriuen els combats i les estratègies militars. Un cavaller imaginari, però ni fantàstic ni idealitzat.

-L’autor es basa en la pròpia experiència com a cavaller. Els fets que s’hi glossen són versemblants.

2. Una novel·la social i de costums

-S’hi representen els diferents estaments socials de l’època. En mostra els costums i els usos.

3. Una novel·la pragmàtica

Segons l’historiador de literatura i crític literari mallorquí Albert Hauf:

.Apareixen els usos i costums dels cavallers, com per exemple, presentar-se a la cort, el tracte amb les dames, escriure una carta amorosa, lluitar i comportar-se en un torneig festiu.

.Pel que fa als combats, les armes i les estratègies: rituals de les batalles, les estratègies, fer un discurs en públic o escriure una lletra de batalla (escrit on un cavaller reptava a un altre per motius diversos: greuges personals o per esport).

4. Una novel·la sentimental i eròtica

.Hi apareixen desfloraments (llevar la virginitat a una dona), adulteris, voyeurisme, lesbianisme. Tots presentats de manera normal i amb llibertat.

.Matrimonis secrets: Diafebus i Estefania, o Tirant i Carmesina.

.La funció d’alcavota (mitjancera o encobridora de relacions sexuals il·lícites) de Plaerdemavida.

5. Una novel·la psicològica

.Anàlisi en profunditat dels personatges. No tenen cap arquetipus fixat.

.Presència del món oníric, subconscient dels somnis de Freud.

6. Una novel·la històrica

.S’hi poden identificar paisatges d’Anglaterra i del nord d’Àfrica.

.Aparició de personatges reals contemporanis a l’autor com Ciprés de Partenó.


N.B. Ara pots ampliar continguts en el següent enllaç:

https://joanlopezcasanoves.jimdofree.com/batx1/literatura/la-novel-la-cavalleresca/


(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007; i Tirant lo Blanc paulaidani)

(Imatge extreta de: Jimdo, Casa del Llibre, Viu València, Amazon)

 

EXERCICIS:

1. Qui és Tirant lo Blanc?

2. Explica les diferències entre els llibres de cavalleria i les novel·les cavalleresques.

3. Llegeix aquest fragment de Lletra de batalla per Tirant de Mario Vargas Llosa i argumenta en què es fonamenta l’autor peruà per magnificar el Tirant lo Blanc.

'Es éste el mejor libro del mundo', va escriure Cervantes de Tirant lo Blanc, i la sentència sembla una broma, ara. Però resulta ésser cert que es tracta d’una de les novel·les més ambicioses i, del punt de vista de la construcció, potser la més actual entre les clàssiques. No ho sap ningú, perquè molt pocs la van llegir i perquè ara ja ningú no la llegeix, tret d’alguns professors, els treballs d’anàlisi històrica, vivisecció estilística i sondatge de fonts dels quals, solen contribuir involuntàriament a accentuar la condició funeral d’aquest llibre sense lectors, ja que només s’autopsien i embalsamen els morts. Aquests assaigs erudits, i a vegades admirables per la seva rigor i informació, com el pròleg de Martí de Riquer a l’edició de 1947, no demostren mai l’essencial: la vitalitat d’aquest cadàver. Passa que la vida d’un llibre —la vigència de les seves tècniques, l’eficàcia de la seva fantasia, el seu poder de persuasió que no ha disminuït amb els segles— no es pot descriure: es descobreix per contaminació quan es troben el llibre i el lector. Què ha impedit fins ara que Tirant lo Blanc i els lectors es trobessin?

Aquest drama no s’explica només pel drama de la llengua en què la novel·la va ésser escrita (les llengües en què es van narrar les històries originals del Cid, de Beowulf, de Roland o de Peredur són menys desxifrables per al lector comú dels nostres dies i, tot i amb això, aquests herois són més vius que no Tirant), sinó, sobretot, pel drama d’un gènere: les novel·les de cavalleria. Un tòpic ensenya que Cervantes les va matar. La solitària mà d’un manc va poder perpetrar un genocidi tan nombrós? Les havia condemnades l’Església, i perseguides per la Inquisició, molts escriptors les van vituperar i finalment la societat les va oblidar: quin temor va inspirar aquesta conjura? He llegit només uns quants llibres de cavalleria (on llegir aquests centenars de títols catalogats per Pascual de Gayangos i Henry Thomas?) i em penso que va ésser la por del món oficial per la imaginació, que és l’enemiga natural del dogma i l’origen de tota rebel·lió. En un moment d’apogeu de la cultura escolàstica, de tancada ortodòxia, la fantasia dels autors de cavalleria degué resultar insubmisa, subversiva la seva visió lliure i sense capçanes de la realitat, agosarats els seus deliris, inquietants les seves criatures fantàstiques, els seus apetits diabòlics. En la matança de les novel·les de cavalleria va caure Tirant i per la inèrcia del costum i el pes de la tradició encara no ha estat ressuscitat, vestit amb la seva armadura blanca, muntat en el seu cavall i llançat a la caça del lector, desgreujat. Però més important que esbrinar la raó de l’oblit en què ha viscut aquesta novel·la és d’arrabassar-la a les catacumbes acadèmiques i sotmetre-la a la prova definitiva del carrer. ¿S'esmicolarà en sortir a la llum, com aquests fòssils que els museus conserven amb substàncies químiques? No, perquè aquest llibre no és una curiositat arqueològica, sinó una ficció moderna.


4. Llegeix el següent capítol de “Tirant lo Blanc. Episodis amorosos” i comenta’l.

CDXXXV. Gràcies d’amor que fa Tirant a la Reina

-Senyora e germana, de forts cadenes apresonau ma llibertat; cosa feu per mi per la qual restant-vos catiu, i servint-vos los dies de ma vida, és impossible fer-vos catiu, i servint-vos los dies de ma vida, és impossible fer-vos jo satisfacció que a la molta obligació que us tinc acomparar-se puga. Vós me donau la vida, vós me donau la glòria; vós, lo bé; vós, lo delit; vós paraís en cos mortal feu posseir a la mia cansada ànima. Quant me resta del viure, ni quant poria conquistar, que ensems ab lo que fortuna m’ha donat, donant-ho jo a vós, no seríeu premiada. Sols amor vos ha de pagar, amant-vos jo d’aquell verdader amor que us ha acompanyat en fer per mi tan senyalada gràcia. E no muira jo fina que de mi vejau semblant experiènia de la voluntat que en vós així manifestament tinc coneguda.

-Senyor tirant -dix la Reina-, no tingau temps, que lo temps perdut no es pot cobrar. Despullau-vos prestament.

Lo virtuós Tirant llançà roba en mar, que en un moment fon despullat, descalç e en camisa. La Reina lo pres per la mà e portà’l al llit on era la Princesa.

La Reina dix a la Princesa:

-Senyora, veus ací lo cavaller vostre benaventurat, que la majestat vostra tant desitja. Així sia de vostra mercè que li façau bona companyia, tal com de vostra excel·lència s’espera, car no ignorau quants mals e treballs ha passats per atènyer la felicitat de l’amor vostra. Usau sàviament, puix sou la discreció del món, que vostre marit és. E no pense la majestat vostra sinó en lo present, que l’esdevenidor s’ignora quin serà.

 Respòs la Princesa:

-Germana falsa, no pensava jo jamés de vós així fos traïda. Mas tinc confiança de la molta virtut de mon senyor Tirant, que suplirà al vostre gran defalt.

E no penseu que durant aquest parlament Tirant no estava ociós, ans les sues mans usaven de llur ofici. La Reina los lleixà estar, e anà-se’n a dormir en un llit de repòs que havia en la cambra. Com la Reina se’n fon anada, la Princesa dreçà les noves a Tirant, qui lo combat li estrenyia, e féu-li principi de tals paraules.


5. Imagina’t que treballes en una editorial i que s’ha reeditat l’obra Curial e Güelfa. Realitza una petita ressenya per a la contraportada del llibre.

6. D’on va traure idees Joanot Martorell per a escriure la seva gran obra?

7. Descriu un personatge que aparegui a l’obra Tirant lo Blanc.

8. Realitza un mapa conceptual amb els principals personatges que apareixen a Tirant lo Blanc.

9. Aporta mentides que apareguin en l’obra Tirant lo Blanc.

10. Fòrum: expressa la teva opinió sobre l’obra de Joanot Martorell.

 

 

dimarts, 15 de desembre de 2020

"El llarg viatge d'A". Comprensió lectora. Adreçat a l'ESO


Fragment extret d’una llibre adreçat al públic juvenil i que versa sobre el joc dels escacs, concretament del peó Alberic, un peó que va una mica a la seva, i que vol trencar les normes establertes. Serés ens aporta petites dosis de reflexió que serveixen per als nostres dies.

*******

Tothom va callar en sec.

Alberic va prendre la iniciativa:

-Mireu, majestat… Vós sabeu que hi ha gent que ha estudiat qui som i d’on venim. I, de fet, poc o molt, ho sabem tots.

-I també sabem que les coses entre blancs i negres no tenen solució.

-Tenen solució, i tant que en tenen, només cal que vulguem que la tinguin.

-M’ho hauràs de demostrar.

-Si us demostro que les coses que penseu, no són com les penseu, signareu la pau amb els blancs?

-Caldria que els blancs volguessin.

-Maaaiii! –es va sentir cridar la reina blanca.

-Un peó mai podrà convèncer un rei –va dir el rei blanc que intervenia per primera vegada.

-A mi em sembla que sí –va contestar Alberic, que se sentia una mica més fort veient que el rei blanc també s’acostava.

La situació a l’escaquer era tan estranya que ni el mateix Alberic podia creure com es podia haver arribat a aquella situació, el rei blanc i el rei negre estaven molt a prop l’un de l’altre.

-Ho veieu, majestats?, si us poseu l’un davant de l’altre sembla que estigueu davant d’un mirall.

-Prou jocs, peó, prou jocs.

-Digue’ns què vols, ja no tenim temps.

-Us vull demanar que m’escolteu i que accepteu les veritats que fa temps que tots sabem i que ningú no s’atreveix a explicar.

-Ah, un peó ha de dir les veritats als reis…

-Sí, un peó –a Alberic li donaven força les mirades dels altres peons-, ja que us estimeu més acceptar les mentides que es repeteixen una vegada i una altra.

-Ha! –va cridar la reina negra.

-Sí, majestat, podeu dir el que vulgueu, però la veritat és la que és i tots sabem que això del blanc i del negre no és ben bé com ens pensem.

-Ah, no? –va demanar el rei negre.

-No, i vós i els vostres alfils ho sabeu prou bé.

-I què fa que, si ho sabem, no ho diguem?

-Aquesta resposta només la sabeu vós. L’orgull, potser? Però tots sabeu les tres lleis de la llum que ens oculteu.

-Ah, les famoses tres lleis… Les tres mentides… -va respondre, fluix, però nerviosa, la reina blanca.

-No són mentides, i sabem que es pot demostrar –va continuar Alberic sense quasi girar-se.

-No es pot demostrar res. Sabeu que tot és fals –el rei negre va ajudar la reina.

-Ho veieu, majestats, com quan voleu us enteneu més que no sembla…

-Prou, peó, prou, el que estàs dient és una aberració que trenca tota la història del país dels Escacs. Això de dir que el blanc és com el negre és una aberració.

-Però, potser ho puc demostrar. El mestre Abili el Gris…

-El mestre Abili! Ara ja sabem d’on surt, tot això –va cridar la reina blanca.

-Sigui com sigui… Arribats fins aquí us proposo un tracte.

-Un tracte?

-Sí, majestats. Us tinc, us tenim, les peces grans i els peons, com els sobirans més intel·ligents que podríem tenir.

-Ens adules per fer-nos caure en alguna trampa? –va preguntar el rei blanc.

-No, majestat, però entendreu que si us puc demostrar que blanc i negre és la mateixa cosa…

-Blanc i negre la mateixa cosa… No ens facis riure –va dir el rei negre-. Ens prens per ximples?

-No, majestat, ja us he dit que tothom pensa que sou savis; però, de vegades, les coses no són el que semblen.

-Ara ens ha dit ases! –va exclamar la reina blanca.

-Em sembla que no –li va contestar la reina negra-, o potser sí, però continua em tens intrigada.

-Doncs bé, us volia fer un tracte. Si us puc demostrar que blanc i negre poden ser una mateixa cosa i, a la vegada, cap de les dues, vosaltres acceptareu que allò que ha estat des de sempre bé pot estar equivocat i…

-Equivocat? –va preguntar el rei blanc, tot interrompent Alberic.

-Que la guerra ha estat un error. De la mateixa manera que la pau seria un encert i que blancs i negres podrien viure junts i sense barallar-se.

-Impossible –va dir la reina blanca.

-Impossible –va dir la reina negra.

-Impossible –va dir el rei blanc.

-Impossible –va dir el rei negre.



[Serés, Francesc, (2010). El llarg viatge d’A, Cruïlla, El Vaixell de Vapor, Barcelona]

(Imatge extreta de: Amazon)


EXERCICIS:

1. Realitza un petit resum d’aquest fragment literari.

2. Escull una de les tres afirmacions de color lila i explica què et transmeten.

3. Cerca i anota el significat de les paraules de color blau.

4. Investiga i troba un fragment literari que tracti sobre el joc dels escacs. Adjunta’l aquí. No t’oblidis d’esmentar l’autor/a, títol de l’obra i any de publicació.

5. Esmenta les peces dels escacs que apareixen en aquest fragment.

6. Anota les interjeccions que apareixen al text. Explica què és una interjecció.

7. Crea una il·lustració que amenitzi aquest fragment literari.

8. L’autor d’aquest fragment és l’escriptor Francesc Serés, un dels autors sobresortints del panorama literari català dels darrers anys. Busca informació de l’escriptor i realitza una petita presentació digital de la seva vida i obra.

 

dissabte, 12 de desembre de 2020

Conte amb valors: "Història de dues ciutats". Adreçat a tothom


Un viatger s’apropava a una gran ciutat i, abans de començar a endinsar-se pels seus carrers i enfrontar-se a les primeres impressions que es tenen en conèixer als seus habitants, topà amb una dona que anava pel mateix sender i començà a parlar amb ella. Després d’intercanviar una salutació cortès, li preguntà:

-“Bona dona, com és la gent d’aquesta ciutat?”. I la senyora el contestà:

-“I com eren els habitants d’on vens?”

-“Terribles, mesquins, gent de poc fiar en general”, respongué el viatger.

-“Ah, llavors, et trobaràs amb el mateix en aquest lloc”, va concloure la dona.

Aquell dia hi havia més passejants del normal en aquell camí i, al cap de poc temps, s’aturà un altre foraster que també preguntà a la dona sobre la gent que habitava aquella urbs desconeguda per a ell. Una altra vegada, la caminant volgué saber com eren els paisans i l’estranger li confessà entusiasmat:

-“Són gent meravellosa, honesta, treballadora i molt generosa. La veritat és que els trobaré a faltar”. A aquesta afirmació, la dona respongué:

-“Doncs això mateix és el trobaràs aquí”.

I així succeeix amb cadascuna de les persones del món. La realitat es presenta diferent per a tots nosaltres: no veiem les coses com són, sinó que les veiem com som.

 


(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger) 

(Imatge extreta de: xarxanet)

 

EXERCICIS:

1. Resumeix de què tracta aquest conte amb valors.

2. Cerca al diccionari i anota el significat de quatre mots de color blau.

3. Vens és un mot que actualment no s’accentua, per què?

4. Dins del conte, quin sentit té el mot topar. Escriu alguns sinònims d’aquest mot.

5. Opinió: expressa el teu parer en relació amb aquest conte.

6. Escriu un fragment d’estil directe que aparegui en aquest conte i argumenta per què ho és.

7. Ara cerca un fragment d’estil indirecte, copia’l i justifica per què ho és.

8. Anota cinc adjectius que apareguin al conte.

9. Per què s’accentua el mot món en la frase:

I així succeeix amb cadascuna de les persones del món.

10. Comenta la present frase del final del conte:

La realitat es presenta diferent per a tots nosaltres: no veiem les coses com són, sinó que les veiem com som.

11. Fòrum 1: què opines sobre les persones que aparenten i et fan sentir allò que tu vols, pensant exactament el contrari? Creus que amaguen la sinceritat de manera malintencionada? És necessari amagar les veritats? Per què?

12. Fòrum 2: penses que les persones som malpensades i que ja anem predeterminades pels prejudicis? Per què? Com veus el que succeeix en aquest conte? Estàs influït/ïda pels prejudicis?

 

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;