Estratègies per a escriure un text. Adreçat a tothom

 Us aporto una sèrie de consells que sempre cal tenir en compte a l’hora d’escriure un text. Si segueixes aquells punts segur que el text et sortirà millor.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

[Crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger]

 

EXERCICIS:

1. Explica què és la pluja d’idees. En què es diferencia d’un esborrany?

2. Què és una ambigüitat? Posa un exemple.

3. A què fan referència les concordances?

4. Quines són les tres coses per a tu fonamentals a l’hora de redactar un text? Per què?

5. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:

A) A l’hora d’escriure un text, cal realitzar un esborrany.

B) Es pot començar a escriure tal com raja sempre que es tingui idees.

C) Els connectors ajudaran a enllaçar oracions.

D) Es poden repetir paraules.

E) L’ambigüitat és positiva perquè dona dues possibilitats de significació.

F) El text no cal estructurar-lo en paràgrafs.

G) Cal deixar marges als quatre marges del foli o del document.

6. Les afirmacions que siguin falses, corregeix-les i justifica el perquè.

7. Ara et toca a tu, escriu un text sobre un tema que t’interessi i on tinguis presents les estratègies d’escriptura de la imatge.

8. Aporta les dificultats que t’han sorgit a l’hora de redactar un text.

Vocabulari visual (35). Restaurant i parament de taula. Adreçat a l'Aula d'Acollida i a l'ESO

 Anem a un restaurant i aprenem més vocabulari vinculat a aquest àmbit. Som-hi!

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]

N. B. Hi ha dues maneres per a fer referència al mantell que cobreix una taula:

Estovalles o tovalles.

EXERCICIS:

1. Observa durant 30’’ els objectes que apareixen en aquest fitxa i posteriorment, i sense mirar, anota’ls en un paper.

2. Explica el significat de:

Maitre:

Carta:

Escuradents:

Setrillera:

Estovalles:

Parament:

3. Amplia el vocabulari d’aquesta fitxa amb més objectes que pots trobar en un restaurant.

4. Realitza la present sopa de lletres sobre el restaurant i el parament de la taula.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

5. Explica la paraula que s’amagava darrera de cada definició.

A) Vas o gerret, generalment de vidre, en què es posa l’oli o el vinagre d’amanir:

B) Vas en què es guarda o se serveix la sal:

C) Got alt amb ansa:

D) Vas de beure amb peu:

E) Llista dels plats i de les begudes que se serveixen en un restaurant amb els preus corresponents:

6. Fòrum: t’encanta anar a menjar en un restaurant? Per què? I vas de tant en tant?Raona la teva resposta.

Decàleg d'actituds contra els prejudicis lingüístics. Adreçat a tothom

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Doncs aquí us comparteixo un cartell que glossa perquè qualsevol llengua és important, i la seva existència depèn de tu, es troba a les teves mans. Una llengua forma part de la cultura d'una persona i com més en saps parlar i escriure millor. Per tant, cuidem, respectem i utilitzem les llengües que estan a les nostres mans, perquè han de perviure.

[Clica a sobre per a ampliar la imatge]

[Imatge extreta de: El Tempir]

  

EXERCICIS:

1. Explica amb les teves paraules què és un prejudici lingüístic.

2. Què és un decàleg? Per què s'acostumen a crear?

3. Llegeix el decàleg sobre els prejudicis lingüístics i posteriorment, comenta'n un.

4. Explana una situació de prejudici lingüístic que hagis viscut o bé cerca'n una a la xarxa telemàtica o en la premsa.

5. Crea un cartell publicitari amb CANVA que motivi l'ús oral de la llengua catalana.

Conte en valors. "El fantasma profitós". Adreçat a tothom

 

Un senyor que tenia una casa molt vella decidí un bon dia que volia destruir-la, però suposava molt treball i diners, així que començà a idear la manera de fer-ho sense que hagués de pagar. Llavors va fer córrer un rumor, que un fantasma habitava la casa. Per a fer-ho més creïble va fer un fantasma amb llençols blancs i col·locà un artefacte explosiu per a què desprengués olor de sofre. Fins i tot els més incrèduls es convenceren que hi havia un espectre a la casa. El senyor afegí al rumor el fet que a la casa hi havia un tresor amagat i inicià a fingir excavar per a trobar-lo, alguns veïns se sumaren en aquesta tasca per ajudar-lo i així poder rebre part del tresor quan aconseguissin desenterrar-lo.

Passat un marge curt de temps el fantasma desaparegué, però l’home mantingué motivats a tothom posant vint-i-set monedes en la xemeneia i instar-los a cercar la resta del tresor. Al final, amb tanta excavació, la casa fou destruïda completament i els enderrocs enretirats i així fou com el desig del cavaller es portà a terme i el seu pla resultà perfecte.

Aquesta història ens alliçona que la intel·ligència i l’astúcia ajuden a aconseguir les fites, mentre que la cobdícia i l’avarícia són capaces de tornar-nos ingenus i manipulables sense ni tan sols adonar-nos-en.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: hipertextual]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Cerca al diccionari i explica quatre mots de color lila que desconeguis.

3. Pensa i escriu un sinònim de:

Rumor:                                                       fingir:

Instar-los:                                                   incrèduls:

4.Explica la següent expressió: “La seva cobdícia no tenia límit”.

5. Què en penses de l’estratègia que fa servir el senyor de la casa? Per què?

6. Com va aconseguir motivats als que cercaven el tresor?

7. Què faries tu per a motivar els teus amics en alguna cosa?

8. Destria quines d’aquests substantius són positius i quins són negatius i per què:

Intel·ligència:                                                     astúcia:

Cobdícia:                                                            avarícia:

Ingenu:                                                               incrèdul:

Fingir:

9. Al conte es fingeix l’aparició d’un fantasma. Creus que existeixen les aparicions espectrals? Per què? Has viscut al fenomen similar? Si és afirmatiu explica’l, sinó cerca un cas real a Internet i resumeix-lo.

10. Quin ensenyament dona aquest conte per a la vida quotidiana?

Vocabulari visual (34). La cafeteria. Adreçat a l'Aula d'Acollida i a l'ESO

 Entrem a l’interior de la cafeteria i anem a veure què hi trobem! Segur que alguna vegada hi heu entrat.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]

 

N.B. Atenció amb els següents mots:

Tirabuixó, llevataps, obridor: són tres opcions per al mateix mot.

Bota (des de l’octubre del 2016 que no s’accentua, a pesar de la imatge).

EXERCICIS:

1. Observa durant 30’’ la imatge sobre la cafeteria. Intenta recordar tots els objectes que apareixen a la fotografia i anota’ls en un paper.

2. Explica el significat de:

Tendal:

Sifó:

Baralla de cartes:

Sucre:

Tirabuixó:

Glaçó:

3. Realitza la següent sopa de lletres sobre la cafeteria.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

4. Pensa amb més objectes o coses que podem trobar a l’interior d’una cafeteria. Escriu-les aquí.

5. Fòrum: t’agraden les cafeteries? Per què?

Fem una revista digital (7). Com escriure un article per a una revista

En aquesta nova fitxa sobre la tasca de fer de periodista, et donem pautes per tal que aconsegueixis escriure un article amb èxit. Podem trobar-nos amb diferents tipologies d’articles:

. Gèneres informatius: la notícia i el reportatge.

. Gèneres d’opinió: l’editorial, l’article d’opinió, la crítica, la carta al director/a.

. Gèneres mixtos: la crònica, l’entrevista.

En aquest cas, l’article informatiu, no seria una notícia, sinó que seria un reportatge, ni que sigui d’una pàgina. Per tant, què hauríem de fer a l’hora d’escriure un article per a una revista?

1. Escollir el tema.

2. Cercar informació en diferents llibres, pàgines web.

3. Llegir allò que has cercat.

4. Contrastar la informació. Totes les pàgines venen a explanar el mateix? És verídica la informació que s’hi relata?

5. Subratllar la informació rellevant. No ho podràs dir mai tot, perquè la informació és il·limitada.

6. Pensar en quins aspectes del tema vols focalitzar el teu escrit.

7. Mostrar la present estructura: introducció, nus i desenllaç.

8. Pensar un títol que resumeixi l’article, i si pot ser sense donar massa pistes de què tracta. Cal incentivar el lector.

9. Cenyir-se a la longitud que ens demanen: caràcters, és a dir, lletres (amb espais) o caràcters (sense espais). Això ho trobaràs dins del document: Eines→ recompte de paraules. Automàticament ja t’ho respondrà, sinó caldrà que assenyalis el text al qual vols que et recompti les paraules.

10. Redactar l’article amb el tipus de lletra que requerit, si és el cas. Sinó, et millor Times New Roman, atès que comprimeix més, i en cos 12, interlineat 1’5, així separarà més les línies i es podrà llegir millor i justificat per la dreta.

11. Cercar un parell de fotografies, si l’article és per a una revista, per tal que la lectura sigui més agradable i ajudi a entendre’l. Aquestes poden contenir o no un peu de foto explicatiu. Si el porten millor.

12. Finalment, revisar l’ortografia i cercar sinònims per tal de millorar el text.

N.B. Si tens en compte aquests punts i els segueixes, els textos et sortiran molt bé.

[Imatge extreta de: Digital Transmèdia]

EXERCICIS:

1. Esmenta quins són per a tu els cinc aspectes més importants a l’hora d’escriure un article.

2. Quins passos realitzes a l’hora d’escriure un text sobre un tema demanat?

3. Redacta un article per a una revista o diari de premsa.

4. Opinió: quins passos et costa més de seguir a l’hora de redactar un article sobre un tema i per què?

5. Fòrum: els textos que redactes, a nivell d’escriptura, et surten millor amb l’ordinador o bé escrits a mà? Per què?