dissabte, 29 d’agost del 2015

"Les tres germanes". Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

LES TRES GERMANES
Conte tradicional de Grècia
Tres germanes eren tan pobres que la fam els despertà la imaginació de tal manera que… la major es veia casada amb el cuiner real, la mitjana amb el tresorer del rei, i la petita amb el príncep. I, sense saber com, resultà que els seus somnis esdevingueren reals i se n’anaren a viure a palau.
Emperò esclatà una guerra i el príncep partí a defendre el seu regne. En pocs mesos, la seva esposa tingué bessonada. Llavors, les seves envejoses germanes dipositaren els bebès en un cistell i el posaren al riu, corrent avall. A la pobre princesa li comentaren que els seus fills havien nascut morts i la tancaren en una torre.
Els petits foren recollits per uns agricultors, però com que tenien avançada edat, aviat moriren i els petits quedaren abandonats fins que trobaren a una fada. La fada els digué que havien de trobar l’ocell d’or, però abans havien d’estar una nit agafats d’una fulla de xiprer. Els petits passaren tanta por que estigueren a punt de desistir emperò… a l’alba, l’ocell d’or féu acte de presència i els conduí fins al palau. Allí el príncep els explanà la veritat i alliberaren a la princesa. De tal manera, no foren feliços fins que desaparegueren de les seves vides les envejoses germanes, que vagaren per sempre sense trobar el veritable amor.


(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.53 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: peru.com)

!!EXERCICIS:
  1. Realitza un resum amb les teves paraules del conte “Les tres germanes”.
  1. Explica el significat de tres paraules que hagis après llegint aquest conte.
  1. Què ens ensenya la lectura del present conte d’arreu del món?
  1. Creació literària: modifica la història mantenint els mateixos personatges.
  1. Cerca un dibuix per Internet o realitza un dibuix que il·lustri el present conte.
  1. Fòrum 1: són diversos els mals d’aquest món… l’egoisme, l’enveja, la venjança en són alguns dels pitjors. Hi ha tanta rivalitat entre les persones que tothom vol ser millor que l’altre. Com evites caure en aquestes trampes que ens posa la vida? Alguna vegada t’has vist afectat per un d’aquests? Comenta-ho.
  1. Fòrum 2: et conformes amb tot el que la vida t’ha donat o vols tenir més? Et guies per les coses materials? Raona la teva resposta.
  1. Escull una frase que contingui tres paraules i que resumeixi la idea principal del conte.
  1. Com resoldries l’enveja de les dues germanes del conte? Què haguessis fet tu?


  1. Esmenta tres noms, tres verbs i tres adjectius que apareguin al conte. Si algú ha participat en aquest exercici no es poden repetir.

dimecres, 26 d’agost del 2015

"La roca del diable". Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

LA ROCA DEL DIABLE
Conte tradicional d’Itàlia

En una vall s’encimbellava un poble ple de bellesa i d’esplendor: els rius vessaven de peixos, les collites eren abundants i havia una mina d’or. Emperò, quelcom fallava: els seus habitants eren rancorosos i malvats, i sempre estaven barallant-se. Les seves discussions eren tan freqüents i escandaloses que un dimoni, que vivia en el cim de les muntanyes, s’empipà i arrencà una enorme roca amb la intenció de sepultar el poble i cloure les seves ires per a sempre.
En plena nit el dimoni aixecà la roca, però quan estava a punt de llençar-la, un vell ermità, molt astut, el cridà per convidar-lo a fer un glop. El dimoni acceptà, ja que l’esforç l’havia deixat assedegat. Emperò, quan calmà la set i volgué elevar la roca de nou, no pogué. Es posà tan enfurismat que es convertí en un brau per a agafar-la amb les banyes, però la roca no es bellugava. Després de diverses hores d’esforç inútil, desistí.
El dia següent, els habitants del poble s’espantaren en veure la roca moguda i anaren a preguntar a l’ermità què havia succeït, i aquest els explicà la història. Tots els habitants del poble es penediren dels seus rancors, varen fer les paus i mai més tornaren a barallar-se.


(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.52 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: commons.wikimedia.org)


!!EXERCICIS:
  1. Realitza un resum de cinc línies del present conte d’arreu del món.
  1. Per què el conte s’intitula “La roca del dimoni”?
  1. Cerca sinònims dels següents mots i que puguin intercanviar-se dins del text:
arrencà, enfurismà, vessaven, encimbellar, aixecar.
  1. Pots extraure algun ensenyament moral d’aquest conte? Explica’l.
  1. Com actua el diable dins d’aquest conte? Estàs de part dels habitants del poble o del dimoni? Raona la teva resposta.
  1. Fòrum 1: davant d’una diferència amb una altra persona, discuteixes, escridasses, et baralles…? Quines són les teves estratègies per anar pel bon camí?
  1. Fòrum 2: t’ha agradat aquest conte i l’actuació del dimoni? Com haguessis obrat al lloc del dimoni? Alguna vegada t’has identificat amb el dimoni del conte visquent un cas similar? Comenta’l.
  1. Explica el significat de dues paraules noves que hagis après del conte.
  1. Sabies que a Catalunya existeixen molts noms toponímics vinculats al diable? Realitza una cerca per Internet i esmenta’n quatre i el lloc on s’ubiquen. Si algú participa en aquest exercici no valen a repetir-se.
  1. Realitza una il·lustració que representi la narració del conte.

dissabte, 22 d’agost del 2015

"L'origen del coala". Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

L’ORIGEN DEL COALA
Conte tradicional d’Austràlia
Els aborígens d’un poblat tenien els seus cors tan endurits que no feien cap cas a Kubu, un noi orfe i mut que vagava pels carrers pidolant. Així és que Kubu s’encaramava als arbres, els seus únics amics, des d’on albirava l’horitzó tenyir-se de colors meravellosos i així oblidar la fam i la set.
Un bon dia tots se n’anaren de caça, però abans amagaren les seves provisions, i sobretot l’aigua, per a què l’orfe no pogués prendre’ls-hi. Emperò, quan Kubu es quedà tot sol al poblat, un arbre començà a bellugar les seves branques d’una manera estranya. Kubu entengué el seu llenguatge i s’apropà fins el tronc on va descobrir l’amagatall secret dels habitants del poble. Tingué un bon tiberi i després pujà a l’arbre.
Quan retornaren els aborígens s’empiparen tant que escalaren fins a l’orfe i el llançaren al buit… i quan Kubu despertà estava al terra envoltat de rostres expectants. No entenia el perquè d’aquelles mirades, fins que s’adonà que el seu cos estava envoltat de pèl i que s’havia convertit en un petit ós. L’esperit dels arbres li traspassà el do de ser l’únic animal que no necessita aigua per a viure. I per això s’anomena coala: “el que no necessita l’aigua”.


(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.51 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: stuffpoint.com)


!!EXERCICIS:
  1. Explica amb les teves paraules i sense copiar del text en què consisteix el conte “L’origen del coala”.
  1. Cerca informació sobre el coala a Internet i anota les seves principals característiques: origen, alimentació, medi on viu… i contrasta-la amb el que has après al conte. Pots fer-ho en un powerpoint o en prezzi.
  1. Descripció: busca una imatge d’un coala, enganxa-la en un full o l’enllaç d’on l’has trobat i realitza una petita descripció.
  1. Opinió: pensa mesures per estalviar aigua a les poblacions.
  1. Explica el significat dels següents mots dins del context:
vagava, aborígens, albirava, expectants, empiparen.
  1. Per què els aborígens no volien donar aigua al coala Kubu? Raona la teva resposta.
  1. Comenta què és “l’esgoisme”. Creus que al món hi ha massa gent egoista? Com es pot evitar ésser un egoista?
  1. Creació literària: inventa un conte de cent a cent cinquanta paraules que aporti algun ensenyament moral.
  1. Explica la frase següent: “Moltes vegades cal encaixar un bon cop per descobrir qui som en realitat”. Pensa que està en sentit figurat.

  1. Cerca vuit adjectius que puguin atribuir-se a un coala.

dimecres, 19 d’agost del 2015

"La sopa encantada". Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

LA SOPA ENCANTADA
Conte tradicional d’Alemanya
Un jove anomenat Hans venia verdures al mercat, quan s’apropà fins al seu lloc una àvia de nas prominent i berruga peluda que li comprà gairebé tota la mercaderia. Hans veié que l’àvia no podia amb tot el cistell, així que l’acompanyà fins a la seva casa.
Una vegada arribats allí, el jove quedà impressionat perquè hi havia un porc i una oca que començaren a explicar-li… Foren interromputs per la vella, que oferí a Hans un tassó de sopa de verdures. El jove se la va begué i, de cop, començà a minvar de tal manera que quasi cabia en la palma d’una mà. Llavors, el porc, que en realitat era un cuiner real, i l’oca, que era una princesa, li explicaren la resta de la història.
Hans aconseguí escapar i arribar fins el palau. La reina, que estava molt malalta des de la desaparició de la seva filla, anà juntament amb tres guàrdies i Hans fins a la casa de l’àvia. I allí lligaren a la vella bruixa fins que confessà el seu secret: una herba que creixia al seu jardí era la causant dels encantaments. Hans n’arrancà un bocí, fregà amb ella l’oca, el porc, ell mateix i per últim
la vella bruixa. Tothom va recuperar la seva vertadera aparença menys la bruixa, que es convertí en una rata verdinegra.


(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.50 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Il·lustració de: Anna Clariana)


!!EXERCICIS:
  1. Realitza un esquema amb les principals accions que es produeixen en aquest conte. Cada acció no pot superar les vuit paraules.
  1. Fòrum 1: creus que el conte té un ensenyament amagat que ens pot servir en el nostre dia a dia? Pots explicar-lo.
  1. Cerca un sinònim per als següents mots:
comencà, es convertí, anciana, aconseguí, veié, llavors.
  1. Què haguessis fet al lloc d’en Hans, haguessis ajudat a l’àvia? Per què?
  1. Per què creus que l’àvia volia encantar a en Hans? Raona la teva resposta.
  1. Creació literària: a partir dels mateixos protagonistes, canvia la història per una que t’agradi més.
  1. Vocabulari: has après paraules noves amb aquest conte? Quines paraules desconeixies?
  1. Fòrum 2: què t’ha semblat aquest conte d’arreu del món? T’ha agradat? Per què?





dijous, 13 d’agost del 2015

"Raspatllar" o "raspallar"? Dubte ortogràfic. Adreçat a tothom

Aquest és un dubte que ens apareix sovint a l’hora de parlar i d’escriure. No tenim prou clar si hem d’escriure la “t” o no dins de la paraula. Aquest petit conflicte sorgeix perquè la parla va deformant algunes paraules perquè ens guiem pel que escoltem i les repetim, sense verificar-les en un diccionari, això fa que ens confiem i pensem que són correctes, quan realment no les tenim prou clares, les modifiquem i les pronunciem malament una bona colla de temps.
Un cas similar al que tractem seria per exemple, “Utxesa”, barri de Torres de Segre que té un pantà i que molts individus pronuncien com “Urxesa”, modificant el nom. O bé una altra població propera: “Sonadell”, enlloc de dir “Sudanell”, però aquests exemples no són els únics, hi ha molts més mots i topònims modificats per la parla, ja sigui per metàtesi, transposició de sons dins una paraula o afegitons de lletres.
Retornant al cas que tractem, veurem que la forma correcta és:
raspallar”, perquè ve de ‘raspall’, i ‘raspallar’ vol dir ‘fregar, netejar quelcom amb un raspall’ o bé, ‘afalagar algú amb lloances, especialment per veure de treure’n algun avantatge.
Ex:
-El meu amic va haver de raspallar tota l’habitació per treure bé la pols.
-No parava de raspallar-lo per treure’n algun benefici.


En canvi, “raspatllar”, tot i que és una forma que s’empra i sembla vàlida en l’escriptura, és totalment incorrecta, a causa de les modificacions que fem quan parlem i llavors perduren i passen al paper.
!Una paraula que s’hi assembla és ‘raspar’:
  1. Gratar una cosa amb una raspa o un altre instrument adequat per treure’n elements adherits a la superficie.
Ex:
-Va raspar les rajoles després de pintar el pis.

  1. Treballar una superfície amb una raspa o una altra eina adequada per tal de rebaixar-la, allisar-la.
Ex:
-Abans de convertir la tela en vestit cal raspar la llana.


(Font de les definicions: Diccionari Manual de la llengua catalana)
(Imatge extreta de: lacasadelamenescal.wordpress.com)

!!EXERCICIS:
  1. Redacta tres oracions amb el mot “raspallar” i tres més amb “raspar”.
  2. Cerca dos mots com l’exemple de “raspallar” on s’esdevingui un cas similar.
  3. Aporta quatre paraules que a causa de l’oralitat escrivim malament, i cerca les seves formes correctes.
  4. Fòrum: t’ha servit la present fitxa per resoldre el dubte i millorar? Per què?







dijous, 6 d’agost del 2015

"D'on vénen els cocos?". Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

D’ON VÉNEN ELS COCOS?
Conte tradicional de Nova Guinea
Encara no hi havia cocos a Nova Guinea quan una jove anomenada Nina notà, en un bany matinal, que quelcom li fregava una cama. Espantada, nadà fins a la riba on una anguila s’apropà i… es transformà en un jove ben plantat que tenia per nom Tuna. Sense fer marrada, li proposà matrimoni i Nina acceptà.
Quan tot anava com una seda, els déus s’enfadaren amb Tuna i l’amenaçaren en desbordar el riu on estava la seva casa si no retornava a la forma d’anguila. Emperò Tuna coneixia una manera per evitar el desastre i li digué a Nina:
-“Tornaré al riu, però no vull que moris ofegada, així que quan les aigües arribin a la casa, una anguila se t’acostarà a l’entrada. Llavors, talla-li el cap i sepúlta-la al jardí!”.
En un principi, Nina es negà a realitzar tal barbaritat, però arribà el moment, i a pesar de veure la mirada de Tuna en els ulls de l’anguila, complí allò acordat. Tuna desaparegué per a sempre i Nina es quedà desconhortada. Aviat recuperà l’alegria perquè on estava enterrada l’anguila va créixer un arbre frondós que Nina cuidà amb molta estimació i que donà uns fruits peluts amb la cara del seu estimat Tuna. Els natius els anomenaven cocos.



(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.49 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: monviu.com)

!!EXERCICIS:
  1. Redacta un resum de quatre a cinc línies d’aquest conte d’arreu del món.
  1. Pensa un sinònim per a cadascun dels mots següents que pugui intercanviar-se al text:
però, conhort, quelcom, riba, marrada, s’enfadaren.
  1. Opinió: pots aplicar algun ensenyament d’aquest conte als nostres dies? Quin?
  1. Com haguessis actuat al lloc de Nina? Raona la resposta.
  1. Fòrum 1: què t’ha semblat aquest conte d’arreu del món? T’ha encantat o no? Per què?
  1. Fòrum 2: penses que hauríem d’estar més agraïts a la natura per tot el que ens ha donat i ens en podem gaudir? Justifica la teva resposta.
  1. Fòrum 3: què prefereixes saber un regal que rebràs o que sigui inesperat? Que tingui utilitat o no? A Nina li aparegué inesperat.
  1. Creació: inventar un altre conte amb els mateixos protagonistes: Nina i Tuna, i el producte final, els cocos.
  1. Dibuix o fotografia: cerca per Internet una fotografia que pugui acompanyar aquest conte, o bé, crea un dibuix de la teva mà.
  1. Cerca per Internet un conte d’arreu del món que ens vulguis recomanar i el perquè, anota el seu títol, enllaç i enganxa’l aquí.





diumenge, 2 d’agost del 2015

La meva paraula preferida (39): "Entotsolar-se". Adreçat a tothom

Entotsolar-se:
(Verb pronominal)
Fugir del tracte o la companyia de la gent.
Ex:
-Després de la discussió va decidir entotsolar-se.
-Quan va finalitzar el partir va entotsolar-se i se n’anà a casa.


N.B. El verb “entotsolar-se”, com que és un verb pronominal, només pot emprar-se en la seva forma pronominal, és a dir, “entotsolar-se” i no “entotsolar”.


.Justificació:
Paraula que no he sentit emprar mai a ningú. L’he trobada interessant de rescatar del diccionari i compartir-la amb tots vosaltres.

(Font: DIEC2)
(Imatge extreta de: elsonadordespierto.wordpress.com)


!!EXERCICIS:
  1. Redacta sis oracions amb la paraula “entotsolar-se”.
  1. Aporta la teva paraula preferida del mes i dóna arguments de la teva elecció.
  1. Rescata quatre paraules que vegis en desús, que vulguis compartir amb la resta de navegants d’aquesta fitxa i anota el seu significat.
  1. Fòrum: què et sembla la fitxa de “la meva paraula preferida”? T’ajuda a aprendre paraules noves i a emprar-les en l’oralitat? Quin és el teu sistema per aprendre paraules desconegudes? Et guies més per la lectura o per l’oralitat? Raona les teves respostes.





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;