dissabte, 29 d’octubre del 2016

Sobretot / sobre tot; tampoc / tan poc: enlloc, / en lloc; només / no més... Adreçat a l'ESO i Batxillerat


En català podem trobar un grup de paraules i d’expressions que tot i ser pronunciades igual tenen un significat diferent. Les recordem!


SOBRETOT / SOBRE TOT

.Sobretot:

És un adverbi i expressa preferència o importància.

Ex:

-Tothom valora el seu treball, sobretot la direcció del centre.


.Sobre tot:

És la preposició sobre afegida a l’adjectiu tot. Estableixen una relació amb allò que es diu a l’oració.

Ex:

-Sobre tot el que va passar la setmana passada ningú en va dir res.


TAMPOC / TAN POC

.Tampoc

És un adverbi de negació.

Ex:
-Si tu no hi vas, jo tampoc.


.Tan poc:

És la suma de dos adverbis tan + poc i que plegats signifiquen quantitat i comparació.

Ex:
-Si t’esforces tan poc potser no superaràs el curs.


ENLLOC / EN LLOC

.Enlloc:

És un equivalent a “en cap banda” o “a cap lloc”.

Ex:
-He perdut el llibre i no el trobo per enlloc.


.En lloc:

És una locució de tipus prepositiu i que significa “en substitució de”.

Ex:
-En lloc d’anar a comprar ara, he decidit anar-hi després.


NOMÉS / NO MÉS

.Només:

És un adverbi i significa “solament”.

Ex:
-Només vol mirar el mòbil.


.No més:

És la suma de l’adverbi “no” i el quantificador “més”. Per expressar que una quantitat és inferior a l’esmentada.

Ex:
-L’artista va emplenar no més de la meitat de l’aforament.


POTSER / POT SER

.Potser:

És un adverbi de probabilitat. Equival a “a la millor”.

Ex:
-Potser el nostre equip acabarà guanyant la lliga.


.Pot ser:

Combinació de la 3a persona del singular del present d’indicatiu (“pot”) del verb “poder”.

Ex:
-No pot ser que la pel·lícula no tingui èxit.


GAIREBÉ / GAIRE BÉ

.Gairebé:

És un adverbi que vol dir “no ben bé, però que hi va de poc”.

Ex:
-Tinc gairebé la totalitat de la col·lecció acabada.


.Gaire bé:

Expressió que està constituïda per dos adverbis units i que volen dir “poc bé”.

Ex:
-Avui els deures no m’han sortit gaire bé.


TAMBÉ / TAN BÉ

.També:

És un adverbi que afirma allò que dius.

Ex:
-En Jaume també vol aconseguir el premi.


.Tan bé:

És la unió de dos adverbis “tan” i “bé”, i que tan poden expressar una manera de fer quelcom o una comparació.

Ex:
-Avui no s’ha portat tan bé amb els amics.


ALHORA / A L’HORA

.Alhora:

És un adverbi i significa “ a un mateix temps” o “a la vegada”.

Ex:
-Jugava i molestava alhora.


.A l’hora:

Suma de la preposició “a”, l’article l’ i el substantiu “hora”. Plegats volen dir: “en el moment de”, o “amb puntualitat”.

Ex:
-A l’hora de la conferència m’és impossible arribar.


ALESHORES / A LES HORES

.Aleshores:

És un adverbi i equival a “llavors”.

Ex:
-Van reconèixer-li que feia molt bé la seva feina, aleshores ell va sentir-se realitzat.


.A les hores:

És la suma de la preposició “a”, l’article “les” i el substantiu “hores”, que a la vegada junts fan referència a un moment del dia.

Ex:
-A les hores de català sovint hi ha alumnes que es distreuen.



(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: vetavisual.com)



!!EXERCICIS:

1.      Subratlla la forma correcta de les següents oracions:

.(Sobretot / Sobre tot) no et deixis l’entrepà.
.(Pot ser / Potser) vindrà més d’hora.
.Si no t’apliques més en l’estudi, ell (tan poc / tampoc) ho farà.
.(A les hores / Aleshores) que em vas comentar no podem quedar.
.Avui no l’he vist (en lloc / enlloc).
.(No més / Només) li he comentat que serem amics de nou.
.Ahir no em trobava (gairebé / gaire bé) i em vaig quedar a casa.
.He dit a la Maria que (tan bé / també) podia venir.
.Cal que vingueu tots (alhora / a l’hora) assenyalada per pujar a l’autobús.
.(Aleshores / A les hores), com vam quedar?


2.      Explica la diferència que hi ha entre:

Sobretot / sobre tot                 enlloc / enlloc                   potser / pot ser

També / tan bé                       gairebé / gaire bé               alhora / a les hores


3.      Fòrum: quines són les paraules d’aquesta fitxa que més errors ortogràfics et fan fer i per què? Com pots solventar-ho?

4.      Redacta una oració amb cadascun dels presents mots:

en lloc, no més, pot ser, gaire bé, tan bé, aleshores, sobre tot, també.

5.      Inventa un exercici per treballar els exercicis d’aquesta fitxa, emperò, no el resolguis que ja ho farà algú altri. No t’oblidis de posar les oracions.

6.      Subratlla la forma correcta de les següents parelles de mots:

Subterrani / soterrani    desvelés / desvetllés    lliurat / alliberat de les obligacions
Promig / mitjana          compon / composa           insertar / inserir
Traïcionar / trair          embrague / embragatge     container / contenidor
Cumpleanys /aniversari    matxacar / matxucar

7.      Anem una mica més enllà, t’atreveixes a encerclar la forma adequada i justificar el perquè ho és?

Incautar / decomissar      parte / comunicat     sapiguer / saber
Mermelada /melmelada   juerga / tabola         lio / embolic
Empalagar / embafar      taquilla / guixeta      influir / incloure

8.      Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis de la present fitxa i quines dificultats t’has trobat i per què?

dijous, 27 d’octubre del 2016

"La nit en què el rock català va traspassar generacions". Adreçat a l'ESO

La nit en què el rock català va traspassar generacions

Sopa de Cabra van recordar la seva carrera al Razzmatazz després de catorze anys sense actuar-hi

JORDI GARRIGÓS Barcelona        Diari ARA         21/10/2016




            Gerard Quintana en un moment del concert / Fotografia: Cristina Calderer

Des del sorprenent retorn de Sopa de Cabra, el 2011, cap banda que canti en català ha aconseguit igualar el seu poder de convocatòria. Pocs grups poden omplir el Palau Sant Jordi tres nits seguides, ni tan sols tòtems de la música pop internacional com Rihanna, a qui va costar Déu i ajuda penjar el cartell de sold out aquest estiu. Cinc anys després de la catarsi popular en anunciar la seva tornada, la banda liderada per Gerard Quintana continua omplint totes sales que es trobi al davant, i l’espectacle d’aquest divendres a Razzmatazz va exhaurir les més de 2.000 entrades disponibles amb dies d’antelació.

Per si la definició de nostàlgia no fos prou acurada quan t’enfrontes a un concert de Sopa de Cabra, aquesta vegada la percepció encara era més marcada: celebraven els trenta anys de carrera amb una gira de només tres dates a Londres, Barcelona i Madrid. Conscients d’aquest fet, el grup va sortir amb ganes de reviure unes cançons que formen part de l’imaginari col·lectiu, un viatge en el temps a l’època daurada del rock català que, al cap i a la fi, era el que tothom volia escoltar. Abans que la banda entrés en escena, va aparèixer per sorpresa l’Emburgada del Perelló, amb una cinquantena d’instruments de vent i percussió, que va interpretar alguns dels èxits històrics del grup.


“Bona nit, malparits”

Amb el crit de guerra habitual, Gerard Quintana començava un viatge introspectiu per tota la carrera de Sopa de Cabra. Malgrat que el grup s’ha cansat de repetir que la seva era una tornada a la carretera per ensenyar coses noves, aquesta no era la nit de Cercles, el seu últim disc, amb només un parell d’espurnes en tot el concert. Una per una i sense treva, els senzills de sempre del grup van anar sonant sense ordre cronològic, obrint amb Si et va bé, de Plou i fa sol (2001), i seguint amb Bloquejats, el tema amb què començaven el seu primer disc, el 1989, quan tot just eren cinc nanos que tocaven en cases okupades i somiaven a assemblar-se als Rolling Stones.

La sala Razzmatazz ha sigut testimoni de tota aquesta carrera, tal com va recordar Quintana, sent protagonista del que, segurament, és l’elapé més celebrat del rock català dels noranta: Ben endins, gravat en aquesta mateixa sala. Precisament un tema inèdit d’aquell disc, Si et quedes amb mi, marcava l’equador de la primera part de l’espectacle, caracteritzat per les habituals proclames polítiques -amb Guerra - i en què s’intercalaven pura electricitat i temes més reposats, com Seguirem somiant, dedicada a Joan Cardona, guitarrista fundador del grup mort el 2002. Amb dos dels himnes més rodons del grup, No tinguis pressa i Sota una estrella, i l’emotiva Camins, el grup marxava d’escena abans d’encarar els dos blocs de bisos corresponents.

La gran victòria del retorn de Sopa de Cabra és haver aconseguit que els seus concerts siguin karaokes multigeneracionals, on millennials i pares de família es troben per cantar les mateixes cançons sense que sembli estrany. Al final de l’espectacle l’èxtasi col·lectiu era un fet, i es va posar punt final amb El boig de la ciutat, Mai trobaràs (en versió acústica) i, per descomptat, L’Empordà, himne oficiós d’un país on els torrats, encara que silenciats, també existeixen.


(Article extret del diari Ara)


!!EXERCICIS:

1.      Llegeix la present notícia i realitza un resum.

2.      Pensa i proposa un títol diferent per al present article.

3.      Escriu un sinònim de les paraules assenyales al text en vermell.

4.      Comenta la següent frase dins l’article i explica què vol transmetre’ns l’autor amb ella:

La gran victòria del retorn de Sopa de Cabra és haver aconseguit que els seus concerts siguin karaokes multigeneracionals...

5.      Argumenta sobre la crítica musical del concert de Sopa de Cabra. És positiva o negativa? On ho veus? Justifica les teves respostes.

6.      En quin gènere emmarcaries aquest article de premsa i per què?

7.      Localitza les sis preguntes: qui, què, quan, on, per què i com.

8.      Inventa una activitat per treballar aquest article de premsa.

9.   Cerca informació del grup Sopa de Cabra i realitza una petita ressenya biogràfica de la banda.


10.  Fòrum: t’agrada la música de Sopa de Cabra? Els has vist alguna vegada? 

dilluns, 24 d’octubre del 2016

Poesia i narració. Tres testimonis. Adreçat a l'ESO i batxillerat

Diversos autors que van néixer durant els anys trenta i quaranta del segle xx van donar-se a conèixer literàriament al voltant dels anys seixanta. Alguns d’aquests autors van ser: Miquel Martí i Pol (1929-2003), Emili Teixidor (1934-2012), Baltasar Porcel (1937-2009), Joan Margarit (1938), Josep Maria Benet i Jornet (1940), Jesús Moncada (1941-2005),  Narcís Comadira (1942), Terenci Moix (1942-2003), Isabel-Clara Simó (1943), Pere Gimferrer (1945), Montserrat Roig (1946-1991), Jaume Cabré (1947) i Pep Coll (1949).

Ens endinsem en tres autors que han esdevingut representatius per la seva manera d’escriure i els seus gustos literaris.


MIQUEL MARTÍ I POL

Nascut a Roda de Ter (Osona) el 19 de març del 1929. Ben aviat i amb catorze anys va començar a treballar al despatx d’una fàbrica tèxtil de Roda de Ter. Amb dinou anys va patir una tuberculosi pulmonar, això li va permetre llegir assíduament. A partir del 1970 començà a manifestar-se-li una esclerosi múltiple. Aquesta malaltia va repercutir en la seva manera d’escriure poesia, on sovint reflexionava de manera íntima sobre les seves limitacions físiques. Dins de la seva s’hi passegen l’expressió de sentiments com l’amor, el desig i la mort. El 1973, a conseqüència de la malaltia va haver d’abandonar la seva feina a la fàbrica després de trenta anys. La seva obra poètica inclou tres volums. Destacà per cultivar el vers lliure i crear una poesia entenedora i senzilla. Aviat arribaren els reconeixements per la seva obra. Se l’anomena el poeta del poble. Traspassà l’11 de novembre del 2003.



OBRA

D’entre els seus primers poemaris sobresurten: “Paraules al vent” (1954), “Quinze poemes” (1957), “El poble” (1966) i “La fàbrica” (1972). A partir d’aquí, les seves obres adquireixen un to més intimista i s’hi plasmen les conseqüències de la seva malaltia. Evidenciat en els llibres: “Vint-i-set poemes en tres temps” (1972), “La pell del violí” (1974), “Llibre dels sis sentits” (1974), “Cinc esgrafiats a la mateixa paret” (1975), i “Quadern de vacances” (1976). Martí i Pol esdevingué un símbol dins de la poesia catalana quan la col·lecció poètica Llibres del Mall se li editaren tres volums de la seva poètica: “L’arrel i l’escorça”, “El llarg viatge” i “Amb vidres a la sang”, emperò posteriorment, també assolí ésser vanagloriat gràcies als poemaris: “Estimada Marta” (1978), “Primer llibre de Bloomsbury” (1982), “Temps d’interluni” (1990), “Suite de Parlavà” (1991), “Un hivern plàcid” (1994) i “Antologia poètica” (1994).





JESÚS MONCADA I ESTRUGA

Va néixer a Mequinensa (Baix Cinca) l’1 de desembre del 1941. De jove va ésser un apassionat de la narració d’històries, així com també del dibuix i de la pintura. Estudià a Saragossa entre els anys 1953 i 1958, ara bé, els darrers cursos de batxillerat els va realitzar al Colegio de Santo Tomás de Aquino. Realitzà la carrera de magisteri a Saragossa i també va exercí com a mestre durant molts anys a Mequinensa, fins que va haver d’anar a realitzar el servei militar. Va voler dedicar-se plenament a la literatura i a la pintura, i això va fer que es traslladés a Barcelona per començar a treballar dins el món editorial. Allí va poder conèixer un escriptor que l’influiria, Pere Calders. El seu primer recull de contes “Històries de la mà esquerra” va merèixer el premi Joan Santamaria el 1971. L’any 1985 va veure la llum un altre recull de contes, “El Cafè de la Granota”. Aquests dos reculls contístics tenen com a rerefons la població vella de Mequinensa, que ha quedat sepultada sota les aigües de l’Ebre. Ara bé, Mequinensa ha estat l’eix vertebrador de tota la producció literària de Jesús Moncada.

El 1988 publica la novel·la “Camí de sirga”, que fou ben rebuda pels lectors i els crítics. Més endavant aparegueren “La galeria de les estàtues” (1991) i “Estremida memòria” (1997). Tornà a reprendre el gènere de la narració curta a “Calaveres atònites” (1999). Les obres de Jesús Moncada han estat traduïdes a més de deu llengües, d’entre aquestes hi ha: l’alemany, el castellà, el gallec, l’anglès, danès, francès, japonès, romanès, vietnamita. Va morir el 13 de juny del 2005 a Barcelona.



OBRA

Dins de la seva obra hi apareix la població de Mequinensa, que recrea entre un món de realisme i de fantasia, en reviu el seu passat abans de ser soterrada per les aigües del  pantà. Moncada publicà els següents tres reculls de contes: “Històries de la mà esquerra” (1981), “El Cafè de la Granota” (1985) i “Calaveres atònites” (1999); tres novel·les: “Camí de sirga” (1988), on ressuscita Mequinensa com si fos un historiador; “La galeria de les estàtues” (1991), on Mequinensa esdevé en un segon pla, perquè ara el protagonisme l’ocuparà la ciutat imaginària de Torrelloba, i que s’inspirarà en Saragossa, on recordem que l’autor hi va anar per estudiar durant els anys cinquanta. Finalment, “Estremida memòria” (1997), on explica l’afusellament d’uns bandolers que van assaltar el recaptador del Banc d’Espanya durant la monarquia alfonsina. També es dedicà a escriure articles, compilats a “Cabòries estivals i altres proses volanderes” (2003). En el moment de la seva mort, treballava en una obra que tenia com a protagonista una editorial de Barcelona, per tant, amb referències autobiogràfiques, s’havia de titular “Dante S.A.” i en deixà escrits diversos capítols i anotacions del que havia de ser la novel·la, emperò restà inacabada.

Moncada al llarg de la seva carrera literària guanyà els premis Joan Creixells, el Nacional de la Crítica, el Ciutat de Barcelona i el de la Crítica Serra d’Or.



MONTSERRAT ROIG I FRANSITORRA

Va néixer a Barcelona el 13 de juny del 1946 dins d’una família benestant i en un entorn de cultura que l’ajudà a connectar amb la literatura. En acabar els estudis primaris i secundaris, estudià a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i finalitzà la llicenciatura de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.

Treballà en diverses feines editorials. Comencà a rebre alguns premis, però el més important fou el premi Víctor Català el 1970. Gràcies a aquest, pogué començar a publicar obres. Aviat es declarà deixeble de Mercè Rodoreda. Montserrat Roig va voler dedicar-se completament a la literatura, cosa que la féu conrear diferents gèneres com l’assaig, la biografia, la crònica o els articles periodístics.. Va morir el 10 de novembre de 1991 amb tan sols quaranta-cinc anys.



OBRA


Debutà amb l’obra “Poca roba i molt sabó… i tan neta que la volen” (1971), que guanyà el premi Víctor Català; posteriorment arribà la novel·la “Ramona, adéu” (1972), seguí amb “El temps de les cireres” (1976), que fou mereixedora del premi Sant Jordi del mateix any; “Els catalans als camps nazis” (1977), que rebé el premi de la Crítica Serra d’Or; Altres obres foren: “L’hora violeta” (1980); “L’òpera quotidiana” (1982); i “La veu melodiosa” (1987). Fou una escriptora que s’identificà i es comprometé amb la societat i el temps en què vivia. “El cant de la joventut” (1989), inclou vuit narracions on parla de la joventut perduda i enalteix la bellesa i la crueltat de l’existència humana. “Digues que m’estimes encara que sigui mentida” (1991), recull a mode de memòries les pensades sobre la literatura, el fet de ser una escriptora, i en recorda la seva carrera.




(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatges extretes de: miquelmartiipol.cat, todocoleccion.online, el País, casadellibro.com, UAB, google.es)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)



!!EXERCICIS:

1.   Esmenta de quin autor/a és cadascun d’aquests fragments i justifica-ho. I per als més atrevits, a veure si us aventureu a esmentar de quina obra és cada fragment i en quin any es va publicar.


A)

Com comencem a narrar? Quan sentim la necessitat de veure’ns narrats? Totes les històries són aquí. A la vida, als diaris, a la televisió. I et trobes algú al tren, a l’avió, que et diu:

-Miri, li explicaré la meva vida. La meva vida és com una novel·la i vostè l’hauria d’escriure.

I penses: no, no és això. Totes les vides són com una novel·la i cap vida és com una novel·la. No hi ha prou carronya a la seva vida, o jo no la flairo, estimat senyor. No necessito ensumar-la en aquest moment. Potser demà... I demà pensaràs que tot és a Shakespeare, que tot és a Cervantes. I, per què no?, que tot és a Corín Tellado. Aquesta és una bona excusa per a la novel·lista. Deixes d’escoltar el senyor del tren, i esguardes el paisatge per la finestreta.


B)

Fou un viatge tranquil. De tornada, fins a Miravet, els hòmens van haver de sirgar, remuntar el riu a peu per la vora. A partir d’allí, on havien fet nit, que el vell no passà a la nau, cosa que provocà comentaris maliciosos entre la tripulació, una garbinada forta i sostinguda els va permetre pujar a vela. L’únic succés inquietant tingué lloc al pedret de la Cova Plana quan avistaren un llaüt de baixada carregat de carbó.

-És el Sant Lluís! –va exclamar Jaume Tàpies-. El déu que el va matricular!

-Així se n’anés a fons.

-Quina colla de porugues! No us fa vergonya? –remugà el vell.

Mentre les naus es creuaven gairebé a fregar, la tripulació del Carlota va evitar de mirar l’altre llaüt; solament va saludar-los l’Arquimedes. El patró del Sant Lluís vivia obsessionat per la idea de la mort, fins al punt d’haver-se fet construir el taüt el qual duia sempre a la cambra de la nau, junt amb un farcell amb la roba de la mortalla. Quan li fallava un tripulant, tenia feina per substituir-lo i tothom evitava les trobades amb el llaüt tètric, habitat per l’alè de la descarnada.


C)
Jo, per exemple, dintre
De poc ja farà vint-
i-tres anys que treball
vuit hores cada dia,
i he viscut sempre al poble,
i he engendrat fills, i estimo
les coses i el silenci,
i encara em vaga, als vespres,
tot sol al fons de casa,
d’escriure algun poema.
Però la gent creix massa
de pressa –ja ho he dit-,
i llegeix poc, i pensa
molt menys i tothom perd
el temps en ximpleries.


2.      Cerca un fragment d’una obra d’un dels tres autors tractats i comenta’l.

3.      Esmenta de quin autor/a són les següents obres:

.”Suite de Parlavà”:                                              .“Camí de sirga”:
.”Calaveres atònites”:                                           .”Els catalans als camps nazis”:
.”Ramona, adéu”:                                                 .”Estremida memòria”:
.”El Cafè de la Granota”:                                      .”Primer llibre de Bloomsbury”:


4.     Llegeix, escull i comenta un fragment que apareix a l’exercici 1.

5.     Resumeix amb tres línies cada autor/a, segons pel que va destacar i les obres essencials.

6.     Esmenta a quin gènere pertanyen les obres de l’exercici 3.

7.  Anomena altres obres de Miquel Martí i Pol, i de Montserrat Roig que no hagin estat referenciades en aquesta fitxa.

8.     Escull una obra d’algun dels tres autors, investiga i comenta de què tracta.

9.    Fòrum: has llegit alguna obra d’algun d’aquests tres autors? Quin t’ha atret més i per què? Penses que és merescut el lloc que ocupen dins de la literatura catalana contemporània? Per què?

10.  Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis de la present fitxa? Amb quines dificultats t’has trobat i per què? Coneixies aquests tres autors o bé n’havies llegit alguna cosa? Raona les teves respostes.










Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;