La meva paraula preferida (80): "Pregon". Adreçat a tothom

.Pregon,-a

Adjectiu

1. Que es troba a molta distància de la superficie fins al fons o des de la part exterior cap endins.

Ex:

-El riu passava per una vall pregona.

2. Un sentiment o dolor molt fort, gran, intens.

Ex:

-Aquell correu electrònica li va causar un sentiment pregon.

.Són sinònims:

Fondo, profund, abismal, abismós, insondable.

.Justificació:

Paraula interessant de retenir, d’un registre elevat, que no la trobarem si no som amants de la lectura. No és una paraula que s’empra assíduament, sinó més rebuscada. Però que cal conèixer i utilitzar perquè t’ajuda a elevar el registre escrit.

(Imatge extreta de: Wikiloc)

EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions on aparegui el mot pregon-a.

2. Esmenta i comenta el significat d’una paraula que vulguis compartir com a preferida d’aquest més i explica el perquè.

3. Crea una gamificació per a treballar amb pregon-a i els seus sinònims.

4. Cerca a la xarxa una imatge que representi el mot pregon-a.

5. Aportació: hi ha alguna paraula que voldries rescatar de l’oblit? Quina? Comenta’n el seu significat i argumenta per què creus que cal preservar-la.

Els anys vint i trenta: la renovació estètica. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

1.  El context literari

La literatura que es realitzava en aquesta primera part del segle XX seguia els corrents estètics que es donaven a nivell europeu, per tal d’ampliar els temes i els estils entre els autors de les noves generacions. D’entre els gèneres literaris trobem noves perspectives:

.En poesia:

Trobem les aportacions de la innovadora avantguarda. El postsimbolisme, un corrent que representava els retòrics: escriptors, o poetes que van desembocar en el que s’anomenaria la poesia pura, és a dir, una poesia que fugia de la realitat quotidiana, i que partia de la poesia com a una experiència de cultura, emmarcada per un lirisme ric.

Aquest corrent va ésser seguit per poetes com Paul Valéry, Giuseppe Ungaretti, T.S. Eliot, Rainer M. Rilke, Jorge Guillén o Carles Riba.

.En narrativa, i gràcies al pensament que varen donar els filòsofs Shopenhauer, Nietzsche, Freud i Bergson es va rebre un nou ínput cultural centrat en l’anàlisi del jo. Els autors catalans va bastir les seves obres de les influències de Proust, Joyce, Mann, Musil o Woolf. Aquests autors foranis varen desplaçar la importància del narrador i apostaven més per fer escoltar la veu del protagonista, el monòleg interior.

.En teatre:

La renovació catalana no es trobava vinculada als corrents estètics que venien de l’estranger, com ara l’expressionisme estrangers o bé el teatre nord-americà. Els creadors catalans defugiran els models modernistes i focalitzaran el seu interès en el poema dramàtic i la comèdia burgesa.

2. La poesia

Carles Riba (1803-1959), fou el gran referent de la poesia simbolista catalana. Poeta molt prolífic, autor d’obres com: “Estances. Llibre primer” (1919); “Estances. Llibre segon” (1930); “Tres suites” (1937), que és l’obra essencial de la seva recerca per la poesia pura, elegant i refinada; “Les elegies de Bierville” (1942), obra plena de sensibilitat; “Del joc i del foc” (1946) i “Esbós per a tres oratoris” (1957), on enceta una reinterpretació d’alguns passatges del Nou Testament. També va dedicar-se a traduir els autors clàssics de totes les èpoques. En són exemples: les tragèdies d’Eurípides i de Sòfocles, “L’Odissea” d’Homer. Va exercir com a crític literari amb excel·lència, en podem trobar mostres en els articles i assaigs recollits en obres com “Escolis” (1921), “Els Marges” (1927), “Per comprendre” (1937) o “Més els poemes” (1957).

(Carles Riba)

Emperò, a més de Carles Riba, podem trobar d’altres poetes que començaren a editar a l’entorn de l’any vint, com per exemple, Josep Sebastià Pons, que escrivia sobre temes vinculats a la terra, paisatges, costums en obres com “Canta perdiu” (1925), “Canticel” (1937). D’altres autors foren Josep Maria de Sagarra, amb una abundant obra, sobretot en forma de cançó, vist a “Cançons de rem i de vela” (1923), o de poemes més llargs i èpics a “El comte Arnau” (1928) i “El poema de Nadal” (1930); Tomàs Garcés i Clementina Arderiu, que també cultivaren el gènere de la cançó; o Marià Manent, amb una obra breu i marcada pel Noucentisme.

Per un altre costat, també sobresortiren dos poetes que moriren de manera prematura i que veien editades les obres una vegada traspassats: el mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938), autor de “Imitació al foc” (1938), punta de l’iceberg de la poesia simbolista; i el lleidatà Màrius Torres (1910-1942), que veié publicada “Poesies” (1947) de manera pòstuma, però que emmarquen una poesia innovadora.

3. El retrobament amb la novel·la

En veure la llum la novel·la “La vida i la mort de Jordi Fraginals” (1912), de Josep Pous i Pagès, els noucentistes van mostrar-se llunyans de la novel·la. Tan sols, Josep Carner i Carles Soldevila van destacar amb el conreu de la prosa, en la narrativa curta. Soldevila ho féu en el camp de la novel·la psicològica, que es basava en explorar la fesonomia dels personatges, l’ús del punt de vista intern, predomini de l’estil indirecte lliure, que comporta que el personatge transmeti més confidencialitat, l’adopció del monòleg interior, a través del qual es veu el pensament del personatge a mesura que avança la novel·la i mostra més intensitat en la relació personatge i el lector.

 (Carles Soldevila)

El 1925, Josep Maria de Sagarra escriu l’article “La por a la novel·la”, també apareix la conferència “Una generació sense novel·la”, de Carles Riba, que plantegen una posada al dia de la novel·la catalana. A partir del 1928 sorgeixen diverses col·leccions en les quals es publiquen les següents obres:

“Laura a la ciutat dels sants” (1931), de Miquel Llor; “Mort de dama” (1931), de Llorenç Villalonga; “Vida privada” (1932), de Josep Maria de Sagarra; “Valentina” (1933), de Carles Soldevila; “Camins de França” (1934), de Joan Puig i Ferreter; “Vals” (1936), de Francesc Trabal; i finalment, “Aloma”, de Mercè Rodoreda.

Als anys trenta una sèrie de narradors veuen publicades les seves primeres obres, formen part d’una nova generació, una nova fornada que experimentarà amb les noves tècniques que divulgaren la novel·la psicològica o les avantguardes. Parlem d’autors com Pere Calders a “El primer arlequí” o “La glòria del doctor Larén”; i Salvador Espriu amb “Laia” i “Aspectes”.

4. El teatre

El món del teatre en aquest període de temps, els anys vint i trenta del segle XX era complicat. Hi podíem trobar la convivència entre autors dels modernisme i del noucentisme., al costat de noves propostes encaminades cap al poema dramàtic i la comèdia burgesa.

El poema dramàtic està escrit en vers, i s’ambienta en l’àmbit rural. L’acció transcorre en un marc temporal passat o intemporal. La trama plasma un triangle amorós protagonitzat per personatges amb un caràcter complex, emperò, l’obra finalitza bé.

Josep Maria de Sagarra fou l’autor fonamental en aquest període. Va estrenar trenta-set obres, majoritàriament en vers. Sobresurten “L’Hostal de la Glòria” (1931), “El café de la Marina” (1933) i “La Rambla de les floristes” (1935), que li van donar una gran popularitat. Més endavant, va realitzar obres en prosa com “La fortuna de Sílvia” (1947) i “La ferida lluminosa” (1954).

(Josep Maria de Sagarra)

La comèdia burgesa retrata la classe del seu temps i mostra conflictes de la vida matrimonial, de caire amorós, i que també finalitzen bé. Se situa a les ciutats i es redactada en prosa. Destaquen autors com Carles Soldevila amb “Civilitzats tanmateix” (1921), “Els milions de l’oncle” (1927), o “Bola de neu” (1928); Josep Maria Millàs-Raurell, amb obres com “La llotja” (1928) i “La sorpresa d’Eva” (1930), on aplica una crítica social. També Joan Oliver, que mostra la societat del momento a “Allò que tal vegada s’esdevingué” (1936) i “La fam” (1938).

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 4 ESO, Atòmium, Text-La Galera, Barcelona, 2016)

(Imatges extretes de: El País, La serp blanca, Editorial Anagrama)

EXERCICIS:

1. Descriu breument quina era la situació en el camp literari català durant els anys vint i trenta.

2. En què consistia la novel·la psicològica?

3. Quin va ser el poeta més destacat? I l’autor teatral? Justifica la importància de cadascú. Si haguéssim d’anomenar quin és el poeta més important dels anys vint i trenta en la vessant català, quin seria? Per què? Argumenta la teva resposta.

4. Quan es reprèn la novel·la? Quins són els seus models?

5. Recull les principals caraterístiques de la poesia, la novel·la i el teatre d’aquesta època.

6. En aquesta fitxa s’esmenten autors ben coneguts com Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Màrius Torres, Josep Carner, Miquel Llor, Francesc Trabal. Escull un/a autor/a i realitza’n una presentació de la vida i obra. Si ho desitges, pots fer-ho en format digital.

7. Crea una gamificació per treballar aquest context literari a l’aula o des de casa.

8. Llegeix el text que s’aporta a l’enllaç escrit per Carles Soldevila i explica de què tracta.

http://www.laserpblanca.com/carles-soldevila-entre-poc-i-massa

Faltes d'escriptura habituals (1): "hi ha que / de" i "tinc que / de". Adreçat a tot l'alumnat

Les formes escrites “hi ha que”, “hi ha de/d’” i “tenir que”, “tenir de/d’”, no són correctes en català. De fet, aquestes formes inadequades en català s’empren per culpa de fer-ne una traducció literal de la llengua espanyola i s’insereixen dins de la nostra llengua sobretot per culpa de l’oralitat. Seria un error de caire morfosintàctic. Recorda que totes les paraules que escoltem no són correctes normativament, una d’aquestes és “disfrutar”.

Aquestes incorreccions es resolen amb les formes del verb:

haver (conjugació segons l’oració) + de / d’ + vocal.

Per tant:

.Són incorrectes: “hi ha que”, “hi ha de/d’”, “tinc que”, “tinc de/d’”.
Ex:
-Tinc de marxar d'hora a música (incorrecta).

.S’han d’emprar: “s’ha de…”, “he de / d’ + vocal”.
Ex:
-He de marxar d'hora a música (correcta).

(Imatge extreta de: Roastbrief)

EXERCICIS:

1. Explica breument com s’han de resoldre les incorreccions en les formes orals i escrites de: “hi ha que / de / d’”, “tenir que”, “tenir de/d’”.

2. Substitueix les formes en cursiva per les formes adequades.

-Tinc que anar a casa de la mare.

-No he tingut que fer els deures de ciències.

-Hi ha que llegir el llibre de seguida.

-Sí, avui tinc de agafar un avió cap a Londres.

-Sempre hem tingut que esforçar-nos per aconseguir superar el curs.

-No sé si hi ha que venir ben d’hora.

-Ells han tenen de jugar un partit aquesta tarda.

-Encara no entenc que hi ha que amb la recepta de cuina.

-Aquesta tarda tinc de endreçar l’habitació

-Si sabés que hi ha que fer a biologia ho hagués fet.

3. Aporta una falta ortogràfica que realitzis molt en català. Corregeix-la i posteriorment, reflexiona per quin motiu la realitzes.

4. Fòrum 1: realitzaves aquesta falta comentada en aquesta fitxa? Tant a nivell oral com escrit? Per què? T’ha servit la fitxa per a resoldre aquest dubte i aquesta falta ortogràfica? Com? Raona les teves respostes.

5. Fòrum 2: esmenta i comenta quines són les teves principals estratègies per tal d’escriure correctament en català. Justifica amb arguments si et resulten o no efectives i per què.

El cavaller sant Jordi. Adreçat a tothom

Jordi prové de Γεώργιος (Georgios), significa “qui treballa la terra”. Fill de Geronci, un noble persa i Policrònia, dama de Palestina. Nascut a Diòspolis, actual Lod, Israel, 270 i traspassat a Nicomèdia, Bitínia, 303 dC. Va ésser un màrtir venerat des de sempre pels cristians d’Orient i Occident. Les narracions de la seva mort s’envolten de miracles i fets sorprenents. Antigament, sant Jordi no era un sant tan popular. Són diverses les llegendes que podem trobar, una per exemple, és la que situa la història a Montblanc o unes altres les que cita Joan Amades, quan ajudava els exèrcits catalans en la lluita contra els sarraïns. Jaume de Voràgine al segle XIII va escriure la narració sobre el drac que s’escampà per Europa fins a arribar a la Corona d’Aragó.

Ha esdevingut un dels sants més populars des de l’edat mitjana. Es creu que va ésser un sant llegendari. Sant Jordi fou enterrat a l’església que porta el seu nom a Lod, Israel, ara bé, el seu crani el podem trobar a Sant Giorgio in Velebro, Roma i d’altres relíquies romanen en d’altres llocs. Fou canonitzat l’any 494 per Gelasi I. La seva iconografia la podem trobar representada matant un drac, com a cavaller armat, amb un escut o estendard amb una creu roja sobre un fons blanc. És el patró de poblacions com Alcoi, Banyeres de Mariola, Montblanc, Puigverd de Lleida; de comunitats autònomes com Catalunya, Aragó, i de països com Anglaterra, Bulgària, Etiòpia, Geòrgia, Grècia, Hongria, Lituània, Portugal, Rússia, Txèquia, Ucraïna. El seu culte va ésser suprimit l’any 1969 pel papa Pau VI. La seva festivitat se celebra cada 23 d’abril.

Pel que fa a les tradicions, a la regió de Montserrat s’encenien fogueres i a Vic es realitzava una processó. A Alcoi se celebra una commemoració de la reconquesta de la ciutat ocupada pels sarraïns de Granada l’any 1276. A Lleida també es realitza la festa de moros i cristians. A Guimerà, la Segarra, s’adornava la imatge del sant amb espigues d’ordi. A Barcelona es fa una fira de roses, abans s’anomenava “Fira dels enamorats”, perquè hi assistien promesos i nuvis. A Europa se’l feia protector de la collita dels cereals. D’aquí fan referència els refranys: “Per sant Jordi, l’espiga a l’ordi” o bé, “Gloriós sant Jordi, jo en tinc un camp d’ordi, fresc i gemat; feu-nos la gràcia, que arribi ben granat!”.

Una de les moltes dites sobre el sant era la de “Sant Jordi mata l’aranya”, que ens transporta a la creença que el sant protegia contra les picades de les aranyes i plagues d’insectes. Sant Jordi també és el patró dels raiers, navegants del riu i dels oficis d’armes. Jordi va ingressar a l’exèrcit on va ocupar el càrrec de tribu. A la vegada, vivia en pecat amb una vídua. Quan va aparèixer l’edicte de Dioclesià on s’obligava a rendir culte a Apol·lo, es va oposar a l’autoritat romana, renegà de la milícia, distribuí les seves riqueses i s’enfrontà a l’emperador. Fou turmentat, empresonat i finalment, decapitat.

Josep Maria Corretger Olivart

Març del 2020

      (Tomba de Sant Jordi, a Lod, Israel)

Fonts consultades:

-Vikipèdia

-BOFILL, Francesc i Salvador Serra, “El cavaller sant Jordi”, Editorial Claret, Barcelona, 1982.

(Imatges extretes de: Art de la terra i Quaderns de bitàcola)

EXERCICIS:

1. Llegeix la present fitxa sobre sant Jordi i contesta les següents preguntes:

-Qui era sant Jordi?

-Per què es diu que va ésser un sant llegendari?

-Per què va esdevenir sant? Com va ésser martiritzat?

-Com es va fer popular la llegenda de sant Jordi i el drac?

-En quines contrades se celebra la festivitat de sant Jordi?

-Explica una llegenda vinculada a sant Jordi.

-Esmenta un refrany vinculat a sant Jordi.

-A qui donava protecció sant Jordi?

2. Quin llibre et compraràs o llegiràs aquest sant Jordi? Per quin motiu escolliries aquest i no un altre? El recomanaries a algú? Per què?

3. Realitza una fotografia a mode de concurs, vinculada a la diada de sant Jordi.

4. La imatge que s’aporta en la present fitxa correspon a un quadre d’un reconegut pintor català. Qui és? Com es titula aquest quadre? Cerca una mica d’informació del seu autor i presenta’l breument.

5. Fòrum: què és el que t’agrada més de la festivitat de sant Jordi? Per què?

Conte amb valors: "El llenyataire esforçat". Adreçat a tothom

Hi havia una vegada un llenyataire que es va presentar a treballar a una fusteria. El sou era bo i les condicions de feina encara millors, així que el llenyataire va decidir a fer un gran paper amb el fuster. 

El primer dia es va presentar al cap, aquest li va donar una destral i li va designar una zona per treballar. L’home, entusiasmat, va sortir ràpidament al bosc a talar arbres.  En un sol dia va talar divuit arbres. 

-Et felicito – va dir el seu cap – segueix així!

Animat per les paraules del seu superior, el llenyataire va decidir millorar el seu propi resultat al dia següent, així que aquella nit se’n va anar a dormir ben aviat. Al matí següent, es va llevar abans que ningú i se’n va anar al bosc. Tot i l’esforç, no va aconseguir tallar més de quinze arbres. 

-Em dec haver cansat –va pensar, i va decidir anar a dormir amb la posta de sol. 

A trenc d’alba es va llevar esperonat a batre la seva marca de divuit arbres. Però aquell dia no va arribar ni a la meitat. Al dia següent, en van fer set, després cinc i l’últim dia va estar tota la tarda intentant talar el segon arbre. Inquiet pel pensament que tindria d’ell el seu superior, el llenyataire es va apropar a explicar-li el que havia passat i a jurar-li i perjurar-li que s’estava esforçant fins al límit de les seves forces. 

El seu superior li va preguntar: 

– Quan vas afilar la destral per última vegada?

– Afilar?  No he tingut temps d’afilar, estava molt ocupat tallant arbres.

           (Conte extret de: CTG Psicologia)

     (Imatge extreta de: Vikipèdia)

EXERCICIS:

1. Llegeix i resumeix aquest conte amb valors.

2. Aporta el significat de dues paraules que has après durant la lectura d’aquest conte.

3. Explica què vol dir l’expressió “a trenc d’alba”.

4. Per què el llenyataire no aconsegueix superar el seu rècord de talar arbres?

5. Cerca quatre adjectius, quatre verbs, quatre adverbis i quatre substantius dins del conte.

6. Dins d’aquest conte podem agrupar una sèrie de paraules dins d’un mateix camp semàntic. Anomena quin camp semàntic és i quines paraules en formen part.

7. Quina és l’aplicació que té aquest conte per a la nostra vida quotidiana? Esmenta-la i comenta-la. Penses que sovint ens passa el mateix que al llenyataire esforçat? Per què?

8. Fòrum: expressa la teva opinió sobre aquest conte amb valors. Què t’ha semblat i per què? Raona la teva resposta.

Llegim "Pigmalió", de Joan Oliver. Adreçat a 4t d'ESO

Roseta (exasperada):

Discutint amb vostè, sempre em tocaran les de perdre. Però vostè sap que, en el fons, és un dèspota. Vostè sap de sobres que jo no puc tornar al carrer i que no tinc altres amics en el món que vostè i el coronel. Vostè sap que, després d’haver viscut a casa seva, no podria acostumar-me a viure amb un home ordinari i obtús. I és una maldat i un insult dir-me que ho puc fer. Com que suposa que no tinc cap altre refugi que el meu pare, es creu que em veuré obligada a tornar a casa seva. Però s’equivoca de mig a mig: Puc casar-me amb en Toni, i m’hi casaré tan aviat com ell guanyi prou per mantenir-me.

Jordana (asseient-se al seu costat):

Ximpleries! Tu et casaràs amb un ambaixador o amb un príncep o amb qualsevol magnat que necessiti una reina. No permetré que el teu Fortuny faci malbé la meva obra mestra.

Roseta:

¿Potser sí que es pensa que m’afalaga parlant.me així? Però em recordó molt bé de les coses que m’ha dit abans. I no es cregui que m’ensiborni amb una llaminadura com si fos un marrec o un gosset falder. Si no puc trobar una mica d’amor, almenys tindré llibertat, independència.

Jordana:

Independència? Una falòrnia burgesa! En aquest món tots depenem els uns dels altres. No t’il·lusionis!

Roseta (aixecant-se resolta):

Doncs jo li demostraré que no tinc necessitat de dependre de vostè. Si vostè sap predicar, jo sé ensenyar. I puc guanyar-me perfectament la vida com a professora.

Jordana:

Professora de què, filleta?

Roseta:

Professora de fonètica.

Jordana:

De… ha!, ha!, ha!

Roseta:

M’oferiré d’auxiliar al professor Ponç Piulacs.

Jordana (aixecant-se amb fúria):

Què has dit desgraciada? ¿A aquell impostor, a aquell arrencaqueixals, a aquell gripau analfabet i pedant? ¿I li revelaries els meus mètodes, els meus descobriments? Intenta-ho només i et torçaré el ganyot com… (Li posa les mans al coll.) Ho sents?

Roseta (desafiadora, sense oposar resistència):

Endavant, per què es detura? Un dia o altre havia de passar! Pegui’m, escanyi’m!

(Jordana afluixa, rabiós per haver-se deixat endur fins aquell extrem. En recular ensopega amb el sofà i cau assegut de cop.)

Ah, ara he trobat la manera de venjar-me! No entenc com no se m’ha ocorregut abans! Només matant-me em podria prendre el que m’ha ensenyat. La meva oïda és més fina que la seva, vostè mateix ho ha hagut de reconèixer. I sé tractar la gent, cosa que vostè ignora. Té mala peça al teler, professor Jordana! Posaré un anunci als diaris fent saber que la duquessa que va presentar a la revetlla de Pedralbes és una exflorista ensenyada per vostè i capaç d’ensenyar, ella mateixa, a qualsevol noia pel mateix mètode… Que n’he estat de ximple! Quina necessitat tinc d’aguantar-li les seves salvatjades si només he aixecat un dit per ser tan important com el professor Jordana!

Jordana (a mesura que ella parla, l’actitud de Jordana es va fent més i més admirativa):

Bravo, petita! Ja comences a tenir idees pròpies! S’han acabat els plors i el traginar sabatilles! Ara sí que ets una senyora! Mireu la meva obra!

Roseta:

Diu això perquè veu que ja no em fa por i que puc prescindir de vostè.

Jordana:

És clar que sí, ximpleta! Fa cinc minuts eres una pedra que em cabia a la mà. Ara ets la torre d’un castell inconmovible. El coronel, tu i jo podrem viure com tres companys bessons i no com dos homes intel·ligents i una nena llonza.

(Entra la Senyora Jordana vestida per assistir al casament. Roseta recobra la seva distingida impassibilitat.)

[Fragment extret de: OLIVER, Joan, “Pigmalió”, El Cangur, Edicions 62,Barcelona, 2007]

(Imatge extreta de: Amazon)

EXERCICIS:

1. Llegeix i contextualitza el present fragment dins l’obra “Pigmalió”, de Joan Oliver. Quan succeeix? Situa aquest text dins del conjunt de l’obra.

2. Realitza un petit comentari d’aquest fragment de dramatització. Què hi succeeix i per què?

3. Presenta amb trets del seu caràcter tan físic com psicològic els personatges que intervenen en aquest fragment.

4. Cerca informació a la xarxa de Joan Oliver. Presenta la seva vida i obra en format digital.

5. En aquest fragment apareix una frase feta que té un vincle amb l’acció de cosir. Quina frase feta és? Qui la diu a qui? Per què?

6. Escull un fragment que t’hagi agradat de l’obra. Adjunta’l aquí i comenta’l.

7. Crea una gamificació amb els personatges de l’obra “Pigmalió”.

8. Investiga i amb el que saps de l’obra, comenta en què consisteix “l’efecte Pigmalió”?

9. Fòrum: amb quin personatge d’aquesta escena t’identifiques més i per què? Raona la teva resposta.

10. Opinió: expressa la teva opinió sobre l’obra teatral “Pigmalió”, de Joan Oliver. Què t’ha agradat més i per què? Justifica la teva resposta.

Quadern gris: 8 de març del 1918. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

L’escriptor empordanès Josep Pla, en la seva obra crònica i escrita en forma de diari personal “Quadern gris” (1966), ja va fer referència a uns moments semblants als que estem vivint actualment, justament en l’anotació referent al 8 de març de l’any 1918. En la seva obra ens ajuda a entendre una mica com es va viure aquella situació d’aleshores, amenitzant-la amb el seu característic estil literari.

[Clica a sobre de la imatge per ampliar-la]

(Imatge extreta de: lletra.net)

EXERCICIS:

1. Llegeix i explica amb les teves paraules què ens comenta l’autor Josep Pla en aquesta pàgina de la seva obra.

2. Investiga una mica per la xarxa i comenta breument en què consistia l’obra “Quadern gris” de Josep Pla.

3. Presenta en format digital la vida i obra de l’escriptor Josep Pla.

4. Escull un dia de la teva vida que hagi estat important per a tu i redacta les sensacions que vas tenir tal i com ho fa en Josep Pla dins de “Quadern gris”.

5. Fòrum: penses que realitzar un dietari personal pot ésser útil? Per què? Raona la teva resposta.

Passegem per Roda de Ter tot respirant Miquel Martí i Pol. Adreçat a tothom

Ara fa uns dies vaig tenir el gust de participar en la ruta literària Miquel Martí i Pol que s’organitza des de fa uns anys a la seva ciutat natal, Roda de Ter. Començant per la casa natal, de planta baixa amb dos pisos, color grana i on va viure amb la seva primera dona, lloc on Martí i Pol es reunia amb amics per a realitzar vetllades literàries i culturals i on actualment es troba la fundació que porta el seu nom i vetlla per la seva memòria vàrem realitzar un emotiu i sentit viatge pels paratges fruit de la vivència del poeta Miquel Martí i Pol, nascut un 19 de març del 1929.

De jovenet, quan sortia de l’escola, es posava un tronquet entre les dents per a poder suportar el soroll de les bombes i no li trenquessin els timpans. S’inicià en l’escriptura escrivint en castellà als catorze anys. Tenia les idees clares a la ment, les traslladava al paper, posteriorment a màquina d’escriure i feia imprimir els poemes a l’editor. A la mateixa edat, en Miquel entrà a treballar a la fàbrica “La Blava” (1956-1999), situada al carrer costa de Ter, s’anomenava així pels seus colors blavencs que la exterioritzaven. Hi entrà a treballar com a oficinista per influència del mossèn de l’escola. Els propietaris que la gestionaven eren Tecla Sala i fills. Quan hi entrem per una petita porta veiem dues imatges d’una noia treballant el cotó que ens recorda “L’Elionor” del poema. Un fragment que pot il·lustrar aquest espai és qualsevol poema del llibre “La fàbrica” (1972), del qual n’existeixen dues versions, l’original i la censurada. En aquest poemari trobem el poema “Nova oració del Parenostre”:

NOVA ORACIÓ DEL PARENOSTRE

Pare nostre que esteu en el cel,
sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
faci’s un xic la nostra voluntat
així com la d’aquells que sempre manen.

El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s’apropa,

amén.

(Dins “La fàbrica”, 1972)

Per a il·lustrar els entorns a “la Blava”, també tenim el conegut poema “Elionor”, on en Miquel amb molta habilitat es posa en la pell d’una noia anomenada Elionor, és a dir, per a parlar-nos d’ell mateix i dels seus pensaments vestit d’una altra persona i en femení, així evitava controvèrsies. En d’altres poemes, empra el nom de Soledat per a parlar de la tarda.

IN MEMORIAM

Com que no sempre el poema s'organitza
entorn d'una subtil regolfada de conceptes,
ara puc dir que avui hem enterrat
la Soledat Gonzàlez,
que feia disset anys que netejava
les comunes de la fàbrica
i un any escàs que s'havia jubilat
perquè les cames ja no la servaven.

De res no servirà que li dediqui aquest poema;
i si dic que cantava mentre feia la feina
no faig sinó narrar
fets sense cap importància.

La Soledat Gonzàlez mai no havia
oblidat el seu poble, a Extremadura,
i deia que les glans que durant anys
havia compartit amb els porcs que guardava
eren de bon menjar i alimentoses.

Avui seria fàcil estibar meravelles.
La Soledat, l'havien
foragitada del seu poble
en acabar la guerra.

Tot el que es perd es perd per sempre:
vosaltres, jo, la Soledat Gonzàlez...

(Dins “La fàbrica”, 1972)

 [Fotografia: Josep Maria Corretger]

Al cap de poc temps, en Miquel patí una tuberculosi pulmonar que va comportar-li estar-se confinat a casa sense poder sortir durant un any. Tanmateix, en Miquel no es reconeixia en la malaltia, l’esclerosi múltiple, ho veiem en el poema:

Mireu-me bé: soc l’altre.
Coix de dos peus,
sorrut i solitari.
No vinc d’enlloc
i escric per sobreviure.
Desfaig camins
perquè no sé dreceres.
Reprenc costums.
Si ara pogués, jauria
pels marges clars
amb noies de pell fosca.
Però he crescut
i algú m’ha omplert de vidres
tota la sang.
Mireu-me bé: coixejo.
No tinc sinó
la veu que em representa.
Adollo mots
i els mots em purifiquen.

Emergiré de mi mateix el dia
que un vent terral
m’eixugui els ulls. Són altes
les espases de foc
d’aquesta lluita
que em serva dret
contra la por i el somni.

Mireu-me bé,

mireu-me bé: soc l’altre.

        (De “Vint-i-set poemes en tres temps”, 1972)

La malaltia va fer que en Miquel Martí i Pol hagués de traslladar-se de la seva casa inicial, que de fet, era la de la seva esposa, a una altra perquè li facilités el moviment de la cadira de rodes.

Durant el franquisme, en Miquel i la seva família amagaven llibres en català en una paret de l’habitació. D’aquesta manera, en Miquel a les nits, destapava l’amagatall i agafava exemplars per a poder gaudir de la lectura. En Miquel també estava vinculat al centre parroquial del poble, Roda de Ter. Sempre deia: “Amagueu el llibre de catequesi en català”, per si venen els guàrdies civils. En aquell temps organitzaren un concurs poètic intitulat, “Concurso de poesía parroquiana de Cantonigrós”, ho feren amb un títol en castellà per a què ningú els descobrís, tot i que al concurs s’hi participava en català. Foren uns petits Jocs Florals creats per ell.

En Miquel no aturava les seves inquietuds literàries, aviat s’implicà en un moviment vindicatiu de la música en català, “La Nova Cançó”. Des d’allí realitzarà música i tocarà la guitarra, així com també participa en obres teatrals. Quan venia la guàrdia civil, els despistaven amb cigalons i d’altres tipus de begudes.

Dolors Feixas, fou la primera esposa d’en Miquel, emperò, malauradament, aquesta va morir molt jove víctima d’un càncer. Montserrat Sans fou la segona dona, amb la qual va tenir dos fills.

En Miquel a mesura que anava escrivint les seves obres va guanyar-se l’apel·latiu de “el poeta del poble”, atès que, parlava de temes quotidians com Catalunya, el poble, el treball, persones obreres de la fàbrica. Al poble féu amistat amb un noi anomenat Emili Teixidor, del qual es deia que era homosexual, però ho portava molt en secret.

Abans d’atacar la pujada del Pont Vell, arribem fins a la segona casa al poble de Miquel Martí i Pol, lloc on encara pertany a la seva família, hi viu el seu germà Ramon. Allí dins els seus pares hi criaven animals. 

 [Fotografia: Josep Maria Corretger]

I en encaminar-nos cap al pont, justament passem pel davant de la petita església Mare de Déu del Sòl del Pont, lloc on es casà amb la Dolors Feixas el 1956.

Una mostra del bon cor que tenia en Martí i Pol i la seva família era que ajudaven a un treballador del Pont de Vell de pedra de Roda de Ter, pont que fou destruït durant la guerra i que s’estava reconstruint. Per cert, un pont que té un pronunciat pendent i que et porta a un combat sense treva amb l’esgotament de les cames. La família li donava aliment i un lloc on dormir.  El Pont Vell ens transporta a l’església de sant Pere. Allí el guia ens mostrà un reguitzell de fotografies sobre la vida personal d’en Miquel Martí i Pol.

En Miquel no deturava les seves ànsies de saber i de treballar, així que es dedicava a realitzar traduccions, sobretot del francès, llengua que va aprendre escoltant vinils musicals. Seva és la frase: “Tot està per fer i tot és possible”.

ARA MATEIX
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

(Dins “L’àmbit de tots els àmbits”, 1981)

De camí cap al cementiri i podem trobar un petit espai amb uns petits seients de pedra en forma d’arc de semicercle conegut com a “la plaça del poeta”, lloc en Miquel es reunia amb els amics Josep Clarà, Emili Teixidor, entre d’altres i on es dedicaven a escriure poesies. Eren coneguts com “la Penya Literària Verdaguer”, un grup de joves inquiets que estaven motivats per la lectura i l’escriptura. Aquesta associació donà una projecció exterior més gran a la seva obra.

Arribem al punt més elevat de la visita, el cementiri, situat a pocs metres de la plaça del poeta. Només entrar-hi, es passa justament per un gran mausoleu, encimbellat amb un àngel negre, on reposen les restes dels propietaris de la Blava. Però justament, al costat et retrobes amb un poema d’en Miquel, que de jove, ja tractava un tema de mal gust, emperò, que transmet força vital. Com un dia ja va fer en Salvador Espriu, una manera de no tenir por a la mort és parlar-ne, escriure’n.

Un dia seré mort
i encara serà tarda
en la pau dels camins,
en els sembrats verdíssims,
en els ocells i en l’aire
quietament amic,
i en el pas d'aquells homes
que desconec i estimo.
Un dia seré mort
i encara serà tarda
en els ulls de la dona
que s'apropa i em besa,
en la música antiga
de qualsevol tonada,
o, encara, en un objecte,
el més íntim i car,
o potser en els meus versos.
Digueu-me quin prodigi
fa la tarda tan dolça
i tan intensa alhora,
i a quin prat o quin núvol
he d'adscriure el meu goig,
perquè em sé perdurable
en les coses que em volten,
i sé que algú, en el temps,
servarà el meu record.

(Del llibre Paraules al vent, 1954)

       [Fotografia: Josep Maria Corretger]

En Miquel Martí i Pol, el poeta del poble, va traspassar l’11 de novembre del 2003 a Vic a l’edat de setanta-quatre anys víctima de la malaltia que patia, ja esmentada, però el seu record és ben viu més enllà del seu poble, Roda de Ter i de la seva gent, perquè les seves paraules que s’explanen en la seva poesia van arrelar en la majoria de catalans.

Josep Maria Corretger Olivart

Abril del 2020

(Crèdits fotogràfics: Fundació Miquel Martí i Pol, Grup 62, Guillem Freixa, Catorze.cat, Fundació Miquel Martí i Pol, Wikiloc, Femturisme.cat, Bazacattack)

EXERCICIS:

1. Escull un/a escriptor/a, informa’t de la seva vida i obra i crea una ruta literària. Pots fer-ho mitjançant una gamificació.

2. Crea una presentació en format digital sobre la vida i obra d’en Miquel Martí i Pol.

3. Per què a en Miquel Martí i Pol se l’anomenava “el poeta del poble”? Raona la teva resposta.

4. Si has realitzat la ruta literària de Miquel Martí i Pol, comenta quin aspecte et va impresionar més i per què.

5. Realitza una petita ressenya d’un dels molts llibres de poesia que té en Miquel Martí i Pol.

6. Crea un poema visual o bé un punt de llibre en homenatge a Miquel Martí i Pol.