dimarts, 30 d’abril del 2013

Comentari de "Laura a la ciutat dels Sants", de Miquel Llor. Adreçat a 2n de Batxillerat.






Anem a revisar alguns fragments essencials de l'obra Laura a la ciutat dels sants, per veure si s'ha entès o no l'obra, aquest pràctica és calcada a la que apareix als exàmens de Selectivitat. Cal que hi hagi un domini absolut de l'obra per tal de resoldre bé els exercicis.


(Imatge extreta de: peregibreda.wordpress.com)



!!EXERCICIS:

1. Realitza un comentari de vuitant a cent vint paraules sobre un dels següents fragments de Laura a la ciutat dels sants. Pots esmentar qui diu aquest fragment i contextualitzar-lo dins l'obra.


.Fragment 1:

-Se l'ha triada bé, el Calçot -insinua un mig parent d'en Tomàs amb qui està renyit per mor de rivalitats de joc i de bona fortuna amorosa.

-Les d'aquí no li eren prou bones -fa el cap de colla d'un grup de minyons arriscats que ostenten el títol de solters a les targetes de visita, per fer esgarrifar les famílies-. Quan va marxar, ja vaig dir-li: Casa't, casa't,Tomàs, que tindrem dona.

-No sé qui em va dir que, aquesta, ja se la coneixia no sé pas d'on.

-Oh, prou! -fa un sarauista de quaranta anys, perseguidor de casades madures-. És poca dona per al meu gust, un cargol sense closca.

-Perquè la veieu vestida -observa l'arrendador de la plaça de toros, que sol publicar versos coixos amb intencions verdaguerianes al setmanari local-. Despulla-la, i ja veuràs si és menjar fi.




.Fragment 2:

-Tomàs...meu! Tinc una por!

-De què?

-De perdre't; que no em fugis dels dits, com aquesta boira. No sé per què em sento tan estranya. En dos dies que sóc aquí et veig d'una altra manera, no tan a prop meu com en aquest gran mes que hem anat pel món. Voldria que fossis un pobre com jo i haguessis de guanyar-te la vida per a tots dos. Des d'ahir només sento parlar de diner i em fa por de saber que en tens tants, i m'avergonyeixo de ser una pobra. 

-Ja han començat a retreure-t'ho? -interroga en Tomàs amb despit.

-Així, vols dir que m'ho retrauran?

-No pas davant teu ni meu -prorromp amb una batzegada d'ira-. Encara que val més que et tinguin enveja que pietat; com més enraonaran, més vestits i més flocs et compraré.

-No; prefereixo que em facis costat, per respecte a la teva casa i a mi.

L'home prossegueix, sense escoltar-la, adreçant el puny clos a la massa negrosa de la ciutat.

-Vull que els enlluernis. Així sabran que he triat la dona a gust meu.



.Fragment 3:

-I vol dir que he de dedicar tota la vida a endreçar armaris només? -pregunta la Laura amb una certa vivesa.

-O fer les altres coses que l'instint de tota dona que estima la casa ja li aconsella. Creu-me; guia't en la Teresa sense contradir-la.

-Oh!, no tinguin por. No faré mai de mestressa. Tinc horror a manar i a ser manada. Només vull que em deixin viure a la meva manera.

-Mentre la teva manera sigui com cal, i no ho dubto, no hi haurà res a dir.


(Fragments extrets de: Llor, Miquel, (2012). Laura a la ciutat dels sants, Les Eines, Educaula, Barcelona)


2. Proposa i copia aquí un fragment interessant de la novel·la per comentar algú altri. Aquest exercici val dos positius.

3. Caracteritza els personatges de la Teresa i de l'oncle Llibori Terra Negra.

4. Descriu en termes generals com són els habitants de Comarquinal.

5. Explica la relació entre el quartet Teresa-Laura-Tomàs-Pere.

6. Per què Miquel Llor intitula l'obra Laura a la ciutat dels sants? Dóna diversos exemples que demostrin les teves argumentacions.





divendres, 26 d’abril del 2013

Paraules i expressions menorquines. Adreçat a tothom.


Ens en anem cap a les illes, lingüísticament parlant. Revisem algunes paraules i expressions típiques dels nostres veïns.

.Bòtil: ampolla.

.Mèrvel:  bola de jugar. També en diuen 'bolla'.

.Boínder: balcó o terrassa tancada amb vidrieres.

.Moix: gat.

.Ca: gos.

.Casta: tipus

.Anar gat: anar begut. (També la diem a Catalunya)

.Ull blec: ull morat.

.Boi: nen.

.Joques: pessigolles.

.Prest: aviat.

.Doblers: diners.

.Aferrar: enganxar.

.Rallar: parlar.

.Aigu: aigua.

.Cotxo: cotxe.

.Tomàtic: tomata.

.Calces: mitges.

.Calçons: pantalons.

.Xivit: gorra amb visera.

.Caixer: genet.

.Blatlle: alcalde.

.Al·lot/a: noi/a.

.Bujot: ninot, espantaocells o home mal vestit.

.Xubec: becaina, dormida curta.

.Anar a caçar xibeques: vés a cercar quelcom imaginari, que no existeix.

.Torcaboques: tovalló.

.Fems: escombraries.

.Cercar: buscar.

.Besada: petó.

.Brossat: mató.

.Capell: barret.

.Horabaixa: tarda. [A Mallorca]

.Escurar: rentar els plats.

.Llinatge: cognom.

.Sebre: saber.

.Veïnat: veí.

.Pardal: ocell.

.Idò: doncs.

.Misser: advocat. (També a Mallorca)


(He consultat: el Diccionari català-valencià-balear i vikipèdia)

(Paraules aportades pel professor Juan Carlos Gavari Starkie. Gràcies pel llistat)

(Imatges extretes de: sitibsa.com i vikipedia.org)



!!EXERCICIS:

1. Animo a tothom qui vulgui a ampliar aquest llistat amb paraules i expressions mallorquines, així coneixerem una mica més el parlar de ses illes i que forma part dels països catalans.

2. Crea un petit text de temàtica lliure, de cinc a vuit línies on apareguin paraules típiques mallorquines.

3. Estudia el parlar de la zona on vius, esmenta-la. Recull paraules i expressions genuïnes d'allí i anota el seu significat.

4. Redacta deu oracions emprant paraules menorquines aparegudes en aquesta fitxa.

dijous, 25 d’abril del 2013

Canvi i caiguda de les preposicions davant infinitiu. Adreçat a Batxillerat.



.Davant d'infinitiu cal tenir present que les preposicions EN i AMB es canvien per A i DE.

Ex:

-En veure que no venia, va marxar (incorrecte)
-Al veure que no venia, va marxar (correcte)
-Han pressionat amb trencar les relacions institucionals (incorrecte)
-Han pressionat de trencar les relacions institucionals (correcte)


En resum, davant d'infinitiu:

EN--------serà A
AMB-----serà DE/D'


.Però aquesta regla té dues excepcions:


1. EN + infinitiu serà correcta amb valor temporal. Equivalent a QUAN + verb conjugat.

Ex:

-En marxar, caigué la porta (Quan van marxar, caigué la porta).

2. Quan trobem HAVER-N'HI PROU +  INFINITIU i TENIR-NE PROU + INFINITIU, la preposició AMB serà correcta en cas d'ambigüitat:

Ex:
-Aviat en va tenir prou, amb veure el seu equip jugar malament va decidir marxar.


.Per reforçar o ampliar continguts:

.Verbs que regeixen una preposició:

.Més exercicis:

(Adaptat de: uab.cat)
(Imatge extreta de: marta-aprovam.blogspot.com)


!!EXERCICIS:

1. Redacta deu oracions on apareguin A o DE / D' davant d'infinitiu.

2. Digues si les següents oracions són correctes o incorrectes.
.Em vaig aconformar amb fer els deures.
.Amb insistir no aconseguiràs res.
.El cambrer, en portar el segon plat es desmaià.
.Li interessa molt de cobrar més.
.Estava preocupat però en comprar un gelat s'oblidà de tot plegat.
.De cantar? no en sé gaire.
.No se sentí satisfet amb obtenir un augment de sou.
.Amb dir-ho d'aquella manera, l'altre s'ofengué.
.Em vares comentar que de nadar no en sabies.
.En marxar no solventaràs el problema.

3. Si algú has respost l'exercici 2, pots crear deu oracions més i resoldre-les tu mateix/a.


dimecres, 24 d’abril del 2013

Qualitat, quantitat, trofeu... Adreçat a tot l'alumnat.

Són algunes de les paraules que a nivell oral s'empren malament i llavors, i com és lògic, les escrivim malament. Per tant, cal utilitzar-les bé per escriure-les posteriorment bé. Molts d'aquests errors vénen per interferència lingüística. En revisem algunes:
.Qualitat:
Que destaca per les seves prestacions.
Ex:
-Aquell treball té molta qualitat.
Incorrecte:  calitat.
.Quantitat:
Molt d'una cosa.
Ex:
-Per la diada de sant Jordi hi ha gran quantitat de llibres als apararadors.
Incorrecte: cantitat.
.Engargussar-se:
També ennuegar-se, escanyussar-se. No poder digerir bé el menjar.
Ex:
-Es va ennuegar de menjar tan raïm de cop.
Incorrecte: atragantar-se.
.Trofeu:

Premi.

Ex:

-Va guanyar un trofeu en la mitja marató.

Incorrecte: trofeig.

N.B. Molt arrelada a les comarques barcelonines.



.Gaudir:

Passar-s'ho bé fent quelcom.

Ex:

-Va gaudir de la festa.

Incorrecte: disfrutar.




.Xicot/a:

Parella sense estar casat, també promès/a.

Ex:

-El meu xicot és molt afable amb tothom.

Incorrecte:  nòvio/a.
(Consulta: DIEC2)
(Fotografia de: Josep Maria Corretger)
!!EXERCICIS:
1. Ampliar aquesta fitxa amb vuit mots que diem incorrectament a nivell oral i per això també les escrivim malament.

2. Escolta la televisió i anota deu faltes que hagis localitzat. Cita el programa que t'ha inspirat.

3. Cerca quatre rètols o cartells amb errors ortogràfics, esmenta el barri i ciutat on els has fotografiat i crea un powerpoint per enganxar a l'Slideshare.
4. Redacta deu oracions amb paraules d'aquesta fitxa que causen confusió.



dimarts, 23 d’abril del 2013

La llegenda de Sant Jordi. Adreçat a tot l'alumnat.


Diu la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps hi havia un dragó monstruós, amb llargues ungles i alè de foc. Aquest dragó feia fugir al poble, matava molta gent amb el seu alè i s’empassava vives a les persones.

Els habitants del poble, sense tenir altre remei, decidiren lliurar-li dues ovelles a diari, per tal de calmar la seva fam. Quan acabaren les ovelles, li entregaven vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que ja no els en quedaven.

El rei convocà una reunió, on acordaren que realitzarien un sorteig i donarien una persona cada dia al drac, per a què se la cruspís.

Un dia desafortunat, li tocà a la filla del rei, i ell, entre llàgrimes digué: 

-“Perdoneu a ma filla, i a canvi, us donaré tot el meu or, argent, i la meitat del meu regne, però us ho prego per favor, deixeu estar a la meva filla”.

El poble ho negà, i el rei demanà vuit dies per plorar a la seva filla. Arribat el dia, el rei la vestí i la deixà al davant de la cova, a prop del dragó.

Però de sobte, quan el dragó ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una mossegada a la princesa, aparegué, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar a la princesa de les urpes d’aquell enorme dragó.

Aquell cavaller alçà la seva llarga llança i d’un cop, el dragó caigué desplomat al terra, amb la llança clavada al ben mig del cor. 

Al moment, de la sang del drac que brollava cos avall emergí un roser, amb unes roses que brillaven amb la lluentor del sol, i llavors, el cavaller Sant Jordi, n’agafà una, la més bonica de totes, es dirigí a la princesa i li regalà en senyal d’amor.

Aviat, el rei li demanà que es casés amb la seva filla i que li entregaria tot l’or i la meitat del seu regnat. Però el cavaller fugí amb el seu cavall blanc sense deixar anar cap paraula. Des d’aquell moment, els habitants del poble visqueren tranquils.

És per aquesta raó que en la diada de Sant Jordi els homes regalen una rosa a la persona que més estimen, i les dones un llibre.



(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Text original: hotelargentona.com)

(Imatges extretes de: vilanova.cat)

.Per saber-ne més:



!!EXERCICIS:

1. Escriu un sinònim de les paraules assenyalades en blau. Si algú ha respost la fitxa, cerca'n d'altres.

2. Redacta un resum de cinc a vuit línies de la llegenda de Sant Jordi.

3. Modernitza aquesta llegenda posant de la teva part i adaptant-la al segle XXI.

4. Avui és Sant Jordi, escriu aquí la teva poesia o conte de temàtica lliure. Apa, anima't!!

5. Recomana un llibre en català que t'hagi agradat i per què. Esmenta també a l'autor/a per si a algú li interessa.

dilluns, 22 d’abril del 2013

Pràctica d'examen (9). Adreçat a Batxillerat.




Anem a veure la vostra salut ortogràfica i gramatical per als exàmens d'aquesta setmana. Aquí us deixo amb algunes activitats de repàs. Us serviran per veure si domineu els temes bàsics o cal que us hi esforceu més. Salut!


(Imatge extreta de: guiadelocio.bcn.com. Pintura de Carme Sanglas)


!!EXERCICIS:

1. Redacta el pretèrit plusquamperfet d’indicatiu del verb ‘estudiar’ i el pretèrit imperfet del verb 'beneir'.


2. Converteix les oracions següents en oracions imperatives afirmatives.

.No em doneu la clau:

.No encengueu el foc:

.No us begueu l’aigua:

.No dugueu barret:



3. Substitueix els mots en negreta pel pronom corresponen:

.El jardiner feia un ram de margarides.

.El noi d’en Sebastià escrivia novel·les.

.Vaig comprar préssecs.

.Vau dir un secret a en Jaume.


4. Ara estàs en un programa de televisió i et pregunten pel tema de les descàrregues de llibres i música per internet. Què en penses? Dóna arguments. Aquest text està lliure d’estructures. 


5. Caracteritza els personatges de Teresa i de Tomàs de Muntanyola de Laura a la ciutat dels sants.


 




diumenge, 21 d’abril del 2013

Mots que ens fan trencar el cap. Adreçat a tot l'alumnat.



Revisem alguns mots que molt sovint confonem, per manca d'atenció:


.Quan:

Indica temps.

Ex:

-Quan vindràs?



.Quant:

Marca quantitat.

Ex:

-Em podria dir quant val aquest llibre?




.Tan:

Equival a 'tan' castellà.

Ex:

-Era tan amable, que generava simpatia.




.Tant:

Equival a 'tanto' castellà.

Ex:

-Ha venut tant, que avui ho celebrarà.




.Enlaire:

Amunt, per l'aire.

Ex:

-Tothom mans enlaire, què jugarem!




.Pertot:

A tot arreu.

Ex:

-He vist ocells pertot.


N.B. No confondre amb 'per tot' (construcció amb una preposició)




.Enlloc:

A cap lloc.

Ex:

-El desaparegut no el van trobar enlloc.


N.B. No confondre amb 'en lloc' (que equival a 'en lugar de').



(Imatge extreta de: monoblogueadll2010.blogspot.com. Dibuix de Rosalina Caeiro)


!!EXERCICIS:

1. Diferencia les següents parelles de mots amb una oració.

Quan / quant

Tan / tant

Enlaire / en l'aire

Pertot / per tot

Enlloc / en lloc


2. Cerca d'altres parelles de paraules, per exemple sis més que puguin generar conflictes en l'escriptura. S'han d'escriure igual separades o molt semblants, com a la fitxa.

dissabte, 20 d’abril del 2013

Literaturitzem per sant Jordi. Adreçat a tothom.






Esteu convidats a escriure els vostres relats o poesies, de la temàtica que vulgueu. Fem ambient per sant Jordi! és la festa més destacada de les nostres lletres, la diada dels enamorats, bé, per als que us afecti. De vegades, l'amor, a alguns ens passa de llarg, d'altres fan més sort en aquest àmbit. Amb l'escriptura ens deixarem anar una mica i passarem bones estones, tal i com jo faig.



 
Perdem la por a escriure! Apa, animeu-vos a fer un relat o una poesia!

Aquí va un poema meu inèdit, tan sols es passeja per la xarxa, sense fer gaire sort, però m'agrada, inspirat mentre fitava la flama d'una candela.



LLUM DE CANDELA

Crema amb força
i llueix
ben esvelta,
plena de dignitat,
com la llum
que t’envolta,
com la nostra
senyera.

Ets deutora
de flama forta,
i sedueixes
qui et mira.
Avives el foc
com la mare
cerclant son fill,
amb candidesa.
Aquesta flama
tot el món,
la voldria propera.


Josep Maria Corretger 

Abril del 2013


Us deixo amb uns enllaços interessants:


.Llegim algunes versions de la llegenda:

http://www.arquisonum.com/material/arquisonum-la-llegenda-de-sant-jordi-text-cantata.pdf







.Alguns poemes de sant Jordi:

http://lletra.uoc.edu/ca/tema/sant-jordi.pdf


.Com fer una rosa de paper:

http://www.sortirambnens.com/per-fer-a-casa/manualitats-infantils/1558-rosa-de-sant-jordi.html


.Simbologia dels colors:

 http://ca.wikipedia.org/wiki/Simbologia_de_les_flors


.Auques de sant Jordi:




.Una mica d'història:





(Imatges extretes de: blocs.xtec.cat, ara.cat, blocs.mesvilaweb.cat, artdelaterra.cat)



!!EXERCICIS:

1. Escriu un relat de temàtica lliure en català i amb el qual et sentis còmode/a de compartir.

2. Redacta una poesia en català de la temàtica que vulguis. Ah, i no t'oblidis de posar-li un títol.

3. Cerca i explica amb les teves paraules la llegenda de sant Jordi.

4. Alguna vegada has fabricat un punt de llibre? Crea el teu punt de llibre, que sigui original i enganxa'l a l'Slideshare. Posa-hi el nom en un costat i adjunta aquí el link per tal que el puguem visualitzar.


N.B. Punt de llibre realitzat per Fiama Medrano, 2n de Batxillerat de nocturn.

 
5. Fòrum: Et compraràs algun llibre aquest sant Jordi? Quin? Què t'atrau per a què el compris? Quins gèneres t'atrauen més per llegir? Penses que la diada és massa comercial? Regales roses? Et fixes amb el color que simbolitza per comprar-la? Et compres llibres al llarg de l'any o tires de biblioteques? Ets més d'e-book o ets nostàlgica i prefereixes llegir en paper? Què mires quan compres un llibre, l'argument, la portada, l'edició...? Regales música per sant Jordi? No els oblidem dels músics!! Digues la teva.

divendres, 19 d’abril del 2013

Josep Maria Espinàs. Un arquitecte de l'escrit. Adreçat a Batxillerat.


Alguns el coneixen com aquell senyor que fa articles dia rere dia sense fi mentre xucla la pipa i tecleja una Olivetti. Però la figura del senyor Espinàs no necessita gaires presentacions, a més, a ell no li agraden gens ni mica, és modest. Els seus primers passos com a articulista es remunten en temps inmemorials a la editorial El Correo o Destino, on Camilo José Cela el contractà per la seva qualitat el 1956 i per poques pessetes d’aleshores. La seva vida articulística començà la diada de sant Jordi del 1976 en la columna “A la vora de…” sota la mà del diari Avui, un matrimoni que durà vint-i-set anys, fins al gener del 1999, que li valgué diversos premis entre els que sobresurten el premi ciutat de Barcelona de periodisme (1983) i el Premi Nacional de Periodisme (1995) atorgat per la Generalitat de Catalunya. Continuà amb la columna diària intitulada “Petit observatori” els onze anys següents fins a l’actualitat amb El Periódico de Catalunya. Sempre tracta diversos temes, exposant el seu parer d’una manera cívica, però sense callar allò que pensa. És així com vol que el recordem i se’l conegui, simplement com a un autor d’articles, de cròniques i llibres de viatges. Se sent orgullós d’haver estat coautor del Cant del Barça, però no dóna més importància a tot el seu passat com a novel·lista ni com a músic. També s’ha desmarcat com un dels cofundadors de la editorial La Campana, que edita la majoria de les seves obres.



En Josep Maria Espinàs i Massip nasqué el set de març del 1927 al barri de l’Eixample a Barcelona. Ja de ben petit es llevava a les sis del de matí per escriure historietes que li ballaven pel cap. El 1949 es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona. És precisament aquest mateix any en què guanya el premi Guimerà amb el primer article que escriu. Però fins al 1955 exercí d’advocat, quan gràcies a Camilo José Cela entra a Destino i ho deixa de banda.

El 1953 amb la novel·la Com ganivets o flames arriba al gran públic, atès que rep el Premi Joanot Martorell i és a partir d’aquí que obre un petit període com a escriptor de novel·les i narracions d’èxit que aviat clourà, com per exemple: Dotze bumerangs (1954), El gandul (1955), Tots som iguals (1956) que en traduir-se a l’anglès aclamaren Espinàs. Després vingueren La trampa (1956), Cita de narradors (1957), on cada autor parlava de l’obra d’un altre escriptor, i que li valgué el Premi Josep Yxart. Posteriorment edità L’home de la guitarra (1957) i Combat de nit (1959), lectura obligatòria en algunes universitats perquè és un puntal de la nostra literatura catalana contemporània. Novel·les que intercalà amb obres narratives més breus: Vestir-se per morir (1958), Variétés (1959), el va fer mereixedor del premi de narracions Víctor Català i Els joves i els altres (1960). Les dues darreres novel·les que escrigué foren: L’últim replà (1962), amb la qual guanyà el Premi Sant Jordi de novel·la i La collita del diable (1968). Amb Els germans petits de tothom (1968) també es desdiu de la narració curta. Fins i tot s’atreví amb el teatre a És perillós fer-se esperar (1959). Per sort, i sorprenent a tothom, reprèn la vessant novel·lesca amb Vermell i passa (1992) i punt final. Aquí finalitza la trajectòria del prolífic i talentós Josep Maria Espinàs novel·lista, tasca que ja no li interessa gens ni mica de reprendre.

Recordant temps passats, en una xerrada a Cerdanyola del Vallès, en motiu de la inauguració d’una exposició en honor seu i de la marató literària que se li dedicà, Espinàs glossà que començà com a novel·lista i autor de narracions però en rebre alguns premis com el Premi Joanot Martorell, el Premi Sant Jordi, el Premi Víctor Català i l’afalagament d’un membre del jurat d’un d’aquests premis, ho deixà de banda, decidí engegar-ho tot a rodar, perquè no volia ésser un narrador de ficció, no l’estimulava inventar, sinó que a ell li encantava observar i explicar allò real, quelcom que copçaven els seus sentits. Des dels inicis de la seva carrera d’escriptor ja no tornarà a escriure mai més novel·la. “Com que em premiaven tot el que feia, volia fugir d’això”.

Si ens fixem en el seu llarg camí literari, a mitjan dels anys cinquanta Josep Maria Espinàs conrea l’escriptura de viatges, un passatemps que aviat es convertirà en un dels seus preferits, viatjar i realitzar llibres sobre els seus viatges i vivències, creant així una literatura viatgera: Viatge al Pirineu de Lleida (1957), Viatge al Priorat (1962), Viatge a la Segarra (1972) o fent un total de disset llibres sota el títol A peu per…, com per exemple: A peu per la Terra Alta (1989), A peu pels camins de cendra (1994), A peu pel País Basc (2000), A peu per Mallorca sense veure el mar (2005) que va guanyar el Premi Lletra d’Or el 2006 o A peu per Aragó. El Somontano (2006) entre d’altres. A la dècada dels noranta veieren la llum dos llibres curiosos: Viatge als grans magatzems (1993) i A peu per la terra cremada (1995).
Durant la dècada dels seixanta enregistra cançons i canta per iniciar el moviment musical de la Nova Cançó, del qual en fou un dels principals impulsors, però en veure que apareixen cantants fets decideix abandonar. D’entre 1962 i 1966 enregistrà els següents discos com a membre de Els Setze Jutges, del qual també en fou un cofundador: Espinàs canta Brassens (1962), Cançons tradicionals catalanes (1962), Espinàs canta les seves cançons (1963), Nadal a casa (1963), amb Maria Cinta, Tu no estàs sol (1963), Josep Maria Espinàs i orquestra (1963), Els planificadors (1965) i Els noctàmbuls (1966). O va ser l’autor de la cançó per als més menuts Viatge a la lluna, musicada per Xavier Montsalvatge. El conjunt d’aquestes obres crearan un moment propici per a què el 1983 la Generalitat de Catalunya el guardoni amb la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria literària i cultural.

El senyor Espinàs ara presenta Una vida articulada (2013), un compendi dels primers trenta-sis anys com a articulista de premsa a diari. “M’agrada acostar-me a la gent”, diu, explicar allò que li ve a la ment. Ell prefereix explorar el món i explanar-lo, més que ficcionar. Un dels articles que més li agraden és “La sargantana i jo”. L’origen de l’article cada dia té la seva anècdota: un periodista pel carrer l’aturà a mitjan dels setanta i li comentà que havia d’escriure un article per l’Avui, un cada quinze dies, i ell li digué que no, un cada dia era més pragmàtic, així no refredaria l’escriptura. Sempre ho redacta tot amb la seva vella Olivetti mecànica i llavors, algun aprenent –com diu ell- li pica el text per a passar-lo a l’editor del diari. “Escric sobre qualsevol cosa”, afirma, “Vaig lligant idees, pensin que feia novel·les sense guió, davant de la màquina d’escriure”. Espinàs ens glossà que no escriu cada dia: “Sovint en faig tres de seguits i d’altres no cap. Mai m’he quedat sense res a dir”.




Per escriure ens recomana dues coses bàsiques: “observar i comparar. T’has d’aïllar quan escrius i per fer-ho cal entrenar-se”. Espinàs és capaç d’escriure en qualsevol lloc, tant és si hi ha silenci o no n’hi ha, ell es concentra, s’allunya del brogit i escriu a raig.

“Quan t’atures veus que hi ha vida”, això és el que pretén plasmar. Josep Maria Espinàs no vol adoctrinar a ningú amb els seus escrits. “M’agrada ser foraster”, li agrada viatjar o passejar-se per algun lloc sense ésser conegut i atabalat per ningú. El senyor Espinàs és l’escriptor més viatger, però a ell no li agrada que li diguin escriptor, remarca, de fet no es considera escriptor. Els lectors que li adrecen cartes i esperen alguna resposta no la tindran: “Mai contesto cartes als meus lectors, no hi estic obligat. Responc les que em provoquen o valen la pena”.

Però Espinàs és fidel a la seves creences i la seva Olivetti. No li interessa gens ni mica internet, però li van penjant alguns articles que fa, perquè els editors l’obliguen, sinó, res de res, “Internet? zero. No necessito la informàtica. L’Olivetti em permet escriure si trauen la llum”, fa ell.

Els banys de masses tampoc l’atreuen, però de tant en tant, assisteix a tertúlies o presenta algun llibre, tot i que en comptades ocasions. “S’agraeix la proximitat del públic”. Ens recordà que Pere Calders era un maniàtic de la fotografia i que de manera sovintejava cercava les novetats, però ell se n’allunya d’això que en diuen les noves tecnologies. Rememora amb nostàlgia la feina del bon periodista, que abans no treballava tant: “Avui dia, el periodista pica l’article, el maqueta”.

A  l’hora de dedicar un article aconsella saber quelcom del destinatari. Li agrada demanar una mica d’informació, però pot ser perillós:

Una vegada va preguntar a qui dedicava l’obra:  “Per en Jordi”, li digué una dona. “Qui és en Jordi?” –féu ell-, “és el meu marit, és mort, cada any li regalo un llibre per sant Jordi”, li respongué la senyora. Una altra vegada li van fer signar un llibre que no era seu.

Espinàs és ferm d’idees: “No penso en el futur. La previsió és absurda”, això ho aplica a qualsevol cosa, com per exemple el petroli, uns diuen que tal any s’acabarà, d’altres que en queda per tres anys, troba la previsió ridícula. “Els meus articles no es podien classificar en un tema. Al llibre passa igual. Parlo de diverses coses”. D’aquí que el volum tingui la vida articulística com a fil conductor, l’esquer per al lector.

Josep Maria Espinàs comentà la curiositat que deixà de ser conferenciant a Tarragona. “Vaig acabar de fer una conferència i em van dir: -Ho ha fet molt bé, s’hi ha de dedicar-. I contestà: -Aquesta és la darrera que faig”-. En canvi, l’atreuen les tertúlies amb preguntes del seu públic. “Llegeixo molt menys i escric molt més que la majoria d’escriptors”. Els temps musicals li queden llunyans. “Ara ja no m’interessa la música com a mitjà de comunicació”.

Va escriure la lletra del Cant del Barça el 1974 juntament amb Jaume Picas i música de Manuel Valls Corina que posteriorment musicà la Coral Sant Jordi. Matisa, “és un cant i no himne, per no ser militarista, tingué èxit perquè cada frase musical respon a una idea i per això es pot cantar. I sense música i tot. Tingué èxit per una qüestió tècnica. Diuen que és la cançó catalana més cantada pel món. M’exalça veure nois japonesos com la canten”.

Espinàs va a la seva i ja en té 86, com que li va bé, no vol deixar de banda la seva inseparable pipa, tampoc l’Olivetti. "Escriptor?", millor dir-li periodista o s’enfada. És l’autor més veterà de la diada de sant Jordi, ja que fa més de cinquanta anys que hi va, i explanà que sempre dedicava els llibres de peu, vuit hores sense aturar-se. 
Durant els anys vuitanta trobem a l’Espinàs més mediàtic, presentà diversos programes d’entrevistes per televisió: Personal i intransferible al Canal 33 (1993-1994), Identitats (1984-1988) i Senyals al Canal 33 (1989-1990).


Pel que fa a la seva obra en prosa de no ficció, trobem llibres de diverses temàtiques i d’obres que no poden classificar-se en cap gènere: Petit observatori (1971), La gent tal com és (1971), Visions de Cadaqués (1978), Els nostres objectes de cada dia (1981), El teu nom és Olga (1986), Inventari de jubilacions (1962), L’ecologisme és un egoisme (1993), A la vora de l’Avui (sis volums) (1977-1987), en la vessant de memòries: El nen de la plaça Ballot (1988), Relacions particulars (2007), El meu ofici (2008); retrats literaris a Josep Maria de Sagarra (1962) i Lluís Llach (1986). O d’altres com per exemple: Carrers de Barcelona (1961), Barcelona, blanc i negre (amb Xavier Miserachs) (1964), Això també és Barcelona (1965), Viatge pels grans magatzems  (1993), Les 26 cançons infantils (2010), llibre compartit amb Francesc Burrull.; o El teu nom és Olga (1986), on explicava mitjançant cartes la relació entre un pare i una filla amb síndrome de Down. Però el seu llegat literari i artístic va més enllà.
Queda demostrat que Espinàs escriu sobre qualsevol cosa que li ve a la ment, d’aquí que dins la seva narrativa hi hagi novel·les, llibres de viatges, memorialístics, infantils, musicals, d’assaig, biografia, bé, un tot terreny de les nostres lletres.


En els darrers anys no s’aturen els reconeixements. Així el 2002 Òmnium Cultural li concedí el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el 2007 rebé la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya pel seu destacat paper dins el grup musical Els Setze Jutges, del qual en fou peça fundacional. Espinàs no atura el seu ideari articulístic per res del món, algunes vegades el nostre pensament estarà de la seva banda d’altres no, cosa que no el capfica gens ni mica, però és evident que la seva escriptura sembla no tenir fi.

Josep Maria Corretger
Abril del 2013



Fonts consultades:

-Vikipedia.org

-lletra.uoc.edu

(Imatges extretes de: vilanova.cat i elperiodico.com)

!!EXERCICIS:
1. Realitza un petit resum d'aquest article de vuitanta a cent paraules.
2. Fòrum: Què en penses de l'escriptura? T'agrada escriure? Et fa cosa fer-ho públic? Tens por a què et retreguin quelcom que has escrit? T'atreviries a escriure un article cada dia com el senyor Espinàs? Alguna vegada has llegit els seus articles a l'Avui abans o al Periódico actualment?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;