LES HOMILIES D’ORGANYÀ. UN DELS PRIMERS TEXTOS CATALANS EN PROSA
Quan
parlem dels primers textos de la llengua catalana escrits en prosa, les nostres
mirades es focalitzen en Les Homilies
d’Organyà. Uns sermons que daten de mitjan del segle XII o bé principis del
segle XIII i que la historiografia ha rememorat diverses vegades que són un
dels primers documents dins la nostra història. Aquests documents havien dormit
la mona dels temps, diversos segles a l’espera de ser descoberts. Les Homilies d’Organyà estaven formades
per setze pàgines fragmentàries escrites sobre papir i trobades a Organyà (Alt
Urgell) l’1 de setembre del 1904. Les homilies eren les predicacions que
realitzava el mossèn després d’una lectura bíblica, i que s’acostumaven a fer
després de la lectura de l’evangeli dins de la cerimònia religiosa. Aquests
textos són els primers que estan redactats en català en modalitat literària.
Són uns sermons redactats a cavall del llatí vulgar i el romanç català. En total sis sermons de
quaresma que eren incomplets i que originalment foren traduïts de l’occità.
Eren els esborranys que feien els rectors per a les seves predicacions.
Tasca que recomanava portar a terme el concili de Tours. Alhora, aquestes
homilies sóns els sermons més antics escrits en una llengua peninsular.
Les
lletres que aparegueren al document tenen forma de transició cap a l’art gòtic i
són redactades a sobre d’un pergamí gruixut i de molta qualitat. Val a dir que
dins de Les Homilies d’Organyà hi
apareixen alguns mots catalans que són desconeguts. L’artífex d’aquesta
peculiar troballa fou el doctor Joaquim Miret i Sans, un historiador i alhora
jurista. El doctor revisava uns documents dins de la rectoria d’Organyà que
pertanyien a la desapareguda col·legiata santa Maria atès que pretenia
realitzar un estudi sobre la història del comtat del Pallars, conjuntament amb
Francesc Carreras Candi. Joaquim Miret demanà una autorització al bisbat
d’Urgell per tal que els rectors facilitessin la visita al seu fons històric.
En total, Joaquim Miret i Francesc Carreras realitzaren quatre sortides pels
pobles de la comarca a fi de recollir dades per a la seva investigació. Els
documents que trobà l’historiador Joaquim eren un petit quadern de pergamí que
contenia tres fulls doblegats per la meitat, en total sis folis de divuit
centímetres d’alt per dotze i mig d’amplada que estaven escrits per totes dues
bandes. Cada foli estava redactat amb vint-i-tres ratlles i amb les
grafies que sobresortien la línia inclinades a l’esquerra. Les grafies estaven
incrustades fortament per un punxó i cada ratlla era composta d’entre cinquanta
a cinquanta-cinc paraules. Uns mesos després es trobaren d’altres fragments de
les homilies que completarien els primers.
Joaquim
Miret i Sans procurà que la Junta Municipal de Museus i Belles Arts tingués
interès pel manuscrit i finalment, les adquisicions d’aquest organisme com el
manuscrit de Les Homilies d’Organyà anaren
a parar a mans del Museu del Parc de la Ciutadella. Fins que al 1913 l’Institut
d’Estudis Catalans es féu amb el seu poder amb l’objectiu de lliurar-lo
posteriorment a la Biblioteca de Catalunya. Fou gràcies a una permuta amb el
Museu del Parc mitjançant el qual rebria la cessió d’uns objectes de la
col·lecció de l’IEC i que pertanyien a Jacint Verdaguer. De totes maneres, a la
població d’Organyà hi ha una reproducció exacta, del manuscrit fundacional de
la llengua catalana.
Més
recentment, han estat diversos els estudiosos que han investigat sobre aquest
tema i alguns s’han arriscat a afirmar que les homilies han estat un dels
primers textos escrits en català que es conserven, però no els primers. Hi ha
diverses proves d’altres documents anteriors a aquests sermons. Sense voler
desprestigiar les Homilies i tot allò que representen per a la llengua
catalana, d’altres erudits han destacat la importància del Fòrum Iudicum o Liber
Iudiciorum, un llibre de lleis visigòtic que fou traduït al català durant
el regnat de Ramon Berenguer IV (1113-1162). Destaca com un altre dels primers
documents sobresortints dins el panorama lingüístic català. Igual que Les Homilies d’Organyà data de la segona
meitat del segle XII. Les Homilies
d’Organyà fins a l’any 1960 foren considerades el primer text escrit
íntegrament en català i segueixen essent una mostra destacada que glossa el
català literari de l’època.
Josep
Moran i Joan Anton Rabella van publicar un article amb un títol premonitori: Els primers textos en català: Textos
anteriors a Les Homilies d’Organyà on afirmen que els primers documents on
hi ha paraules catalanes no són de temàtica literària, i per aquest motiu se’ls
hi dóna poca rellevància. Però tot i que anys més tard s’hagin descobert
documents anteriors a Les Homilies
d’Organyà és curiós que no deixem de bellugar-nos de la mateixa població,
és a dir, Organyà segueix essent de nou la principal protagonista de la
història, l’esquer de tots aquests documents manuscrits.
Hi
ha diverses hipòtesis que parteixen de la idea que el document que s’ha trobat
ja és el primer d’una llengua, quan no té perquè ser-ho, com també que sovint
s’hagi confós la història de la llengua amb la de la literatura, i d’aquesta
manera els textos literaris en prosa rebin més consideració que la resta. És a
dir, els primers textos literaris escrits en llengua catalana són Les Homilies d’Organyà, però altrament,
no es comenta res dels textos anteriors que precisament no tenen tipologia
literària. Per tant, segons Josep Moran i Joan Anton Rabella, al segle IX ja
trobaríem les primeres paraules escrites en llengua catalana mesclades amb
paraules llatines dins de documents.
Per
contra, el fet de no tenir documents en català del segle IX pot ésser que no
s’hagin conservat, que no vol dir que no hagin existit, però no en tenim
mostres. Per exemple, Jaume Villanueva (1765-1824), un erudit reproduí un fragment
d’un manuscrit científic del segle VIII trobat al monestir de Ripoll amb els
mots següents:
“Magister
meus no vol que me mires, novell”.
Queda
ben clar que és una frase en català i aquesta és del segle XI, però
malauradament aquest document es va perdre durant el segle XIX.
D’altres
documents del segle XI amb mots en català que s’entremesclen amb mots llatins, segueixen
pertanyent al bisbat d’Urgell, un dels primers llocs on s’aplicà l’escriptura
de la llengua catalana, en serien un exemple Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet contra els seus
vassalls, escrits a finals del segle XI, un altre document provinent d’Organyà
i que tot i no portar data, s’afirma que són d’entre 1080 i 1095 tal i com
comenta Joaquim Miret i Sans basant-se en els personatges que se citaven i que
apareixien en d’altres documents d’Organyà, i que els edità en temps de la
troballa de les Homilies. Malauradament, no han tingut tant interès com les
Homilies. De fet, les Homilies han deixat aquest document en un segon pla tot i
que se’l considera el primer manuscrit bilingüe llatí-català que es conserva.
La seva importància rau sobre l’origen i formació del lèxic català, així com
també perquè parla de la Catalunya del segle XI, sobretot del feudalisme que
arrelava a la Catalunya Vella, els pactes entre els senyors i els seus
vassalls, en un període de temps en què hi havia pocs documents d’aquests tipus.
Potser amb aquesta etiqueta se li faci una mica de justícia, també destaca per
ésser el primer, en aquest cas com a manuscrit en edició bilingüe, tot i no
destacar pel seu matís literari. Són un document pràcticament escrit en català
i les mostres de llengua llatina són insignificants. Convé recordar que Greuges de Guitard Isarn són cent anys
anteriors a Les Homilies d’Organyà.
Segons
Joaquim Miret i Sans basant-se en l’escriptura dels Greuges de Guitard Isarn, explana que el català no ha patit gairebé
cap transformació des del segle XI i que la seva estructura ja estava formada i
es vanaglorieja de dir que el català és la llengua romànica que ha mantingut
més cultismes fins a l’actualitat, i una petita mostra n’és la segona
conjugació verbal.
D’aquest
període de temps data un document del 1034 d’Organyà que documentà Joaquim
Miret i que Joan Bastardas en destaca el paper essencial que juga, ja que enmig
d’un text en llatí s’esmentaven diversos fruits en català:
“Morers et oliver et noguer et pomer et amendolers et
pruners et figures”.
Durant
el segle XII es trobaren d’altres greuges escrits en català amb temàtica
feudal, en són una mostra: Greuges dels
homes de Sant Pere de Graudescales, Greuges
dels homes d’Hostafrancs de Sió, pertanyents de nou al bisbat d’Urgell, i
si donem una ullada fora d’aquesta contrada trobarem: Capbreu de Castellbisbal (1189) dins la diòcesi barcelonina.
Al
llarg d’aquest segle aparegueren documents que ja no contenien temàtica feudal,
sinó que ara apareixen adaptacions i traduccions de tipus jurídic, com ara Liber Iudiciorum, un llibre de lleis
visigòtic que estava redactat en llatí. Encara avui dia el podem trobar citat
en molts llibres d’història de la llengua com un dels primers textos escrits en
llengua catalana independentment del seu gènere literari, tot i que, no es
tenen en compte els documents anteriors a aquest.
Reprenent
el fil de Les Homilies d’Organyà,
s’explica que aquests manuscrits trobats a les acaballes del segle XII o
principis del XIII no deixaven d’ésser una còpia d’un manuscrit anterior,
concretament de finals del segle XII. Fins i tot, hi ha qui afirma que les
Homilies eren d’origen càtar, d’aquí que als llibres d’història de l’església
catòlica faci acte de presència aquesta hipòtesi, però sembla poc demostrada.
En canvi, sí que es pensa que les Homilies fossin una versió traduïda dels
sermons que realitzaven els agustins, atès que ho feien en llengua col·loquial.
El llatí continuava emprant-se per a la litúrgia, però el servei pastoral amb
la gent del poble es feia en català. Precisament a Tortosa s’han trobat uns
documents escrits en provençal i fragments catalanitzats que tenen moltes
semblances amb Les Homilies d’Organyà,
per això es pensa que són una versió d’aquests sermons i per aquest motiu a les
Homilies hi abunden els occitanismes.
En
dates més actuals, estudiosos com Armand Puig han exalçat les Homilies com un
dels documents capdavanters de la llengua catalana. Teories a les quals Josep Moran
i Joan Anton Rabella van titllar de poca credibilitat i fonament, simplement
d’idolatració, així com també van recomanar fer un estudi lingüístic complet
per demostrar les tres hipòtesis que proposava Armand Puig, vegem-les:
1. Les Homilies d’Organyà
eren uns sermons savis dirigits al poble fidel, ja que algunes homilies
començaven amb el tractament de “senyor” i que a més es dirigien a la
predicació interna dels canonges. Per contra, les homilies de Tortosa anaven
dirigides a un públic popular i també ho feien emprant “senyor”.
2. No
eren una traducció de sermons en provençal. Curiosament, hi ha una homilia del
dimecres de cendra que és una traducció literal de la de Tortosa. Aquesta queda
alliberada, però la resta, les altres cinc són qüestionades. Puig pensa que són
una traducció de textos llatins i com comenten Josep Moran i Joan Anton Rabella
això és impossible perquè els occitanismes de l’època per força s’expliquen a
través d’un text en occità escrit amb anterioritat.
3. Veu
la primera homilia d’Organyà que correspon a la festivitat del Trasllat de sant
Agustí enlloc del diumenge de Quinquagèsima. Moran i Rabella no ho troben
factible perquè no fan referència al sant com ho feien les homilies hagiogràfiques,
tot i que aquesta teoria serveix per establir que les homilies es van escriure
el 1204.
Les Homilies d’Organyà
ocupen un lloc destacat dins el panorama històric de la llengua i literatura
catalanes, almenys és un dels primers documents conservats, una de les primeres
traduccions, i que no hem de dubtar del seu infinit valor per a la nostra
historiografia, però ha quedat ben demostrat que anteriors a aquestes homilies
hi van haver altres documents, alguns dels quals no ens han arribat en la seva
totalitat, però ha quedat evident que hi hagueren d’altres mostres de documents
en llatí vulgar que barrejaven mots catalans. La paraula està servida.
El
que sí que podem afirmar amb rotunditat i sense por a equivocar-nos és que Les Homilies d’Organyà són les primeres
traduccions en llengües romàniques, així com també una mostra del primer text
literari català trobat. Però també queda ben pal·lès que ens han arribat
documents fragmentats i que en podrien aparèixer molts més. Els erudits en la
matèria no troben destacat prendre partida de quins foren els primers textos
escrits en llengua catalana, això és secundari, el que compta és que hi són.
També hi ha manuscrits escrits en llatí i amb un vocabulari abundós de paraules
catalanes. Alhora sorgiria el dilema de si aquell text té més mots en català o
en llatí i de quina llengua realment el consideraríem. L’important és poder
estudiar els que es vagin trobant al llarg dels anys i que tots tindran el seu
paper destacat dins la nostra història. Són molts els que reivindiquen el paper
dels Greuges de Guitart Isarn dins la
història de la llengua catalana, i que cal situar a l’alçada de les
arxiconegudes Les Homilies d’Organyà.
A la vegada no s’haurien d’oblidar els abundosos manuscrits apergaminats que es
troben resguardats a la Biblioteca de Catalunya i que daten dels segles XI i
XII i que estan escrits íntegrament en català o si es vol matisar, amb
expressions catalanes. Després de veure totes aquestes teories sobre els
primers textos de la llengua catalana, ara doncs, en què quedem, quins són els
primers documents escrits en llengua catalana si ens ho pregunten en un examen
o en un concurs? Bé, al Cèsar el que és del Cèsar, el que diguin els manuals
d’història de la llengua tot i que caldria actualitzar-ne algunes teories i
dades, si més no, el que ens vulguin fer recordar aquests que tenen el poder,
els qui determinen que s’ha de posar o no als llibres d’estudi, encara que, tal
i com hem vist, tot i aprendre-ho així, no és del tot verídic. També quan hi ha
una teoria muntada algun filòleg es manifesta i la desmunta, moltes vegades
succeeix així. D’aquí que al llarg dels meus anys d’estudiant m’hagi vist
forçat a aprendre que Les Homilies
d’Organyà han estat els primers textos escrits en llengua catalana, així
m’ho van fer aprendre en els manuals de la història de la llengua, però ja
sabem que no és del tot cert, i alguns professors ens ho van fer entendre, per
tant, cal dir, que les Homilies són un dels primers textos, d’aquí el títol
d’aquest escrit, que no els primers, que ja és diferent. Tanmateix, ocupen i
seguiran tenint un lloc primordial dins la cultura i la llengua catalanes,
essent un document que està plenament en la memòria i estimació de tot individu
que pertanyi al nostre país, sobretot dels habitants d’Organyà, que no els
faria cap gràcia que ningú els prengués aquest privilegi de ser la població
origen de la majoria dels documents escrits en llengua catalana. Les Homilies d’Organyà continuaran
essent un referent per a la nostra cultura per més teories que vegin la llum, que
ningú ho dubti.
Josep
Maria Corretger
Març del 2013
.Webgrafia:
-MORAN,
Josep i Joan Anton Rabella, Els primers
textos en català. Textos anteriors a les Homilies d’Organyà, edició
electrònica: reporteducació (CRP Baix Llobregat-6).
-Les homilies i
els greuges. Les
arrels de la llengua catalana, 22 de juny del 2011,
Granollers.
-Panorama cronològic de la literatura
catalana, Granollers, 2009.
-Els primers textos en llengua catalana.
-L’expansió i plenitud de la
llengua (segles XII – XV). Llengua de COU.
-Vikipedia.org
(Imatge extreta de: ALIFAT.wordpress.com)
!!EXERCICIS:
1. Fòrum: Quan estudiaves, quins eren els primers textos escrits en català que apareixien als llibres? Estàs d'acord amb la teoria de Josep Moran i Anton Rabella?
2. Realitza un petit resum dels textos trobats que més sobresurten en els orígens de la llengua catalana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada