diumenge, 29 de novembre de 2020

Sinònims i antònims. Adreçat a l'ESO

.La sinonímia

Diem que dues paraules són sinònimes quan tenen el mateix significat, i d’aquesta manera, es poden substituir una per l’altra sense que es modifiqui el sentit de l’oració. Dins d’una llengua podem trobar moltes paraules sinònimes, tot i que, no sempre esdevindran intercanviables en qualsevol oració. Així doncs, podem trobar dos tipus de sinònims:

.Sinònims totals:

Quan intercanviem una paraula per una altra és possible en qualsevol oració. La majoria de sinònims d’aquesta tipologia els trobem en el lèxic científic i tecnològic.

Ex:

oftalmòleg à oculista

odontòleg à dentista

.Sinònims parcials:

L’intercanvi d’una paraula per una altra és possible només en alguns contextos, atès que, no són sinònims en algunes accepcions. Gairebé la totalitat dels mots són sinònims parcials.

Ex:

tenir à posseir

aclarar à explicar

Són sinònims en aquesta frase:

-Tinc / Posseeixo un cotxe.

-Li he aclarit / explicat la situació.

No ho són en aquesta:

-Tinc / Posseeixo tres fills.

-He aclarit / explicat la maionesa.

Algunes vegades, per la influència d’altres llengües, ens pensem que hi ha mots sinònims i de fet, tenen significats ben diferents. S’anomen falsos sinònims.

Ex:

-A quina direcció / adreça has de lliurar el paquet.

Direcció: recta que indica el costat vers el qual va o s’encamina una persona o una cosa o on hi ha quelcom.

Adreça: és la indicació del lloc on hom habita.


.L’antonímia

Quan trobem dues paraules que tenen significats diferenciat, és a dir, una significa justament el contrari de l’altra. Nit i dia són dos antònims, però de quina tipologia? Segons la relació d’oposició que s’estableix entre dues paraules  antònimes podem trobar les següents tipologies:

-Complementària:

Quan un mot nega l’altre.

mascle à femella

-Recíproca:

Quan un mot està relacionat amb l’altre, d’aquesta manera, si un mot no existeix, l’altre tampoc.

esposa à espòs

-Gradual:

Quan trobem que entre dos mots contraris n’hi ha d’altres que es troben al mig fent una gradació.

bullent, calent, tebi, natural, fred, gelat.

Dins de la formació dels mots antònims, en podem trobar de dues classes:

1.     Els lexicals

Els mots oposats tenen lexemes diferents.

Morir à néixer

2.     Els gramaticals

El lexema és el mateix en els dos mots oposats, però en un dels mots s’hi afegeix un prefix.

fer à desfer

 

N.B. La millor manera d’aprendre sinònims és llegint i llegint.



(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatges: Google Sites)


EXERCICIS:

1. Explica la diferència entre un mot sinònim i un mot antònim a partir d’exemples.

2. Cerca dos mots que siguin antònims lexicals i dos més antònims gramaticals.

3. Escriu un sinònim per a cada mot assenyalat en negreta.

-El paquet va estar colpejat abans d’arribar al receptor.

-La presidenta va cloure la reunió.

-En aquella botiga d’antiguitats va veure una moneda d’argent.

-Aquest curs no ha assolit la matèria.

-El seu cotxe tenia un pàrquing limitat.

4. Comenta el significat de les expressions següents:

-Llengua de serra:

-Boca de pinyó:

-Mà de ferro:

-Peus de plom:

-Dents esmolades:

-Cabells pixaners:

5. Redacta tres oracions amb tres expressions de l’activitat anterior.

6. Crea una joc per tal de treballar els sinònims i els antònims.

7. Cerca sinònims dels verbs següents:

desitjar:                                                  reunir:

cloure:                                                     errar:

8. Realitza un esquema d’aquesta fitxa.

9. Completa les presents oracions a partir de les definicions.

-Quan dues paraules són sinònimes amb algunes accepcions, parlem de____________.

-La relació dels antònims nit-dia és ______________.

-Els mots fer i desfer són antònims_____________.

-Els falsos sinònims són ________________.

10. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats d’aquesta fitxa i amb quines dificultats t’has trobat.

dijous, 26 de novembre de 2020

Vocabulari visual 4: El mercat. Adreçat a l'aula d'acollida i a l'ESO

 

Avui passem un moment pel mercat per a aprendre una miqueta més de vocabulari específic d’aquest espai: sobretot, noms de botigues i d’alguns aliments que s’hi venen.

De vegades, ens trobem que no sabem com s’anomena tal cosa, perquè té un nom molt concret, que desconeixem i nosaltres l’esmentem en termes generals. Sempre que sigui possible, cal afinar en allò a què ens referim, això també enriquirà el nostre vocabulari.

N.B. Si cliques a sobre de la imatge, podràs ampliar-la.

(Imatge extreta de: DIVERSOS, Dídac. Diccionari de català, Diccionaris de l’Enciclopèdia, Barcelona, 2018)

 

EXERCICIS:

1. Explica el significat de quatre mots que desconeguis de la imatge.

2. Anomena la botiga del mercat de la imatge on podem adquirir un/a…

-llamàntol:                                                                 -fuet:

-formatge:                                                                  -vedella:

-pollastre:

3. Realitza un dibuix i posteriorment descriu com és el mercat on vas a comprar amb la teva família.

4. Cerca el mot adequat per a cadascuna de les definicions.

-Botiga on pots comprar un pollastre:

-Dependenta que despatxa en una bacallaneria:

-Lloc on s’exposen els productes per a vendre:

-Eina que comença per la lletra t i que serveix per a tallar:

-Bloc de fusta dura, generalment cilíndric, on hom posa allò que s’ha de tallar, capolar, picar:

-Vitrina que acostuma a estar a l’exterior d’un establiment i on estan exposades mostres dels articles per a vendre:

5. Agrupa els quaranta-cinc mots que apareixen a la imatge sota el nom de la seva botiga:

Peixateria, fruiteria, verdureria, polleria, bacallaneria, carnisseria, formatgeria.

6. De ben segur, que alguna vegada has vist o passat per un mercat. Aquest fitxa no és finita, per tant, amplia el vocabulari de la imatge amb més mots que podem trobar en un mercat.

7. Mira la imatge i cita elements que hi vegis i que són fonamentals per a un mercat.

8. Fòrum: t’agraden els mercats per a comprar o tan sols hi vas per a mirar i tafanejar? Què en penses dels nostres mercats? Penses que s’hi venen productes de qualitat o bé són inferiors als de les botiques?

9. Investiga quan es fa mercat al teu poble i dona-hi una volta. Esmenta les parades que hi podem trobar. Ja de pas, pots veure la llengua que més s’empra entre venedors/es i compradors.

10. Escull una botiga que t’atregui, si cal, cerca una fotografia a Internet i amplia el vocabulari posant nom a les coses que apareixen a la imatge.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

dilluns, 23 de novembre de 2020

"L' isard", de Josep Vallverdú. Comprensió lectora. Adreçat a tothom

 

S’anomena lírica al gènere poètic que consisteix en donar a conèixer de manera subjectiva els sentiments del poeta o poetessa. És de vital importància tant l’expressió del missatge com la seva transmissió. Així doncs, el fons (contingut) i la forma (aparença) s’uneixen per a donar a forma a un únic objectiu, expressar els sentiments, les idees, les emocions o l’ensenyament que amaga la persona que escriu. Avui ens aturem en la vessant poètic d’un dels autors de referència de les terres de ponent, Josep Vallverdú, que mai no detura la seva escriptura, i que en els darrers anys ha despuntat en un gènere pel qual no era tan conegut, el poètic.

ISARD

Quina banya més petita,
bèstia guita!
Quina pota més lleugera!
Tota roca li és drecera;
quan s’enfila per les crestes
posa el peu a les arestes,
mai no cau,
i la seva última frontera
és la ratlla del cel blau.

Si vols atrapar l’isard
sempre faràs tard.

(Dins “Bestiolari”, 2010)

*****

 


CABRA
La cabra més mansoia
és del pastor la joia.
Bela mentre la muny
amb el puny.
Ell, després, es beu la llet,
i queda molt satisfet...
I em penso que ella també,
perquè diu tothora "beeee!"

(Dins “Bestiolari”, 2010)

*****

Cercaràs debades el tast de la vida,

car no l’assenyalen profetes ni mags,

ni barons barballargs entre piles de llibres,

ni tampoc rodamons de periple arriscat.

Només l’hauràs xopant-te de les pures

realitats de l’entorn quotidià.

(Dins “De signe cranc”, 2009)

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Il·lustració extreta de: El Pallars racó a racó; XTEC)


EXERCICIS:

1. Escull un dels tres poemes de Josep Vallverdú i comenta de què tracta.

2. Cerca al diccionari i anota el significat de tres paraules que hagis après amb la lectura dels seus poemes.

3. Pots no saber coses de l’isard, emperò, en Josep Vallverdú ens el descriu molt bé. Aporta informació de com és l’animal.

4. “Cabra” és un altre poema molt senzill d’entendre, explica de què va.

5. Llegeix el següent poema d’en Josep Vallverdú, inclòs dins del “Bestiolari”, recita’l en veu alta i enregistra’l en format mp3.

ÀGUILA

Majestuosa,

impàvida,

ingràvida,

ufanosa.

Dalt del cel sembla un estel.

Ulls de foc,

urpes de ferro,

és l’àguila, si no m’erro.

6. Comenta el poema “Àguila i explica el significat de:

impàvida:                                                           ingràvida:

ufanosa:

7. El tercer poema aportat més amunt, no té res a veure amb els animals. Quina temàtica tracta?

8. Fòrum: què s’ha de tenir en compte a l’hora de recitar correctament un poema? Per què? Com t’ha anat la recitació de l’activitat 5? Què pots fer per a millorar-la?

 

 

divendres, 20 de novembre de 2020

Conte amb valors: "Els dos ases". Adreçat a tothom


Dos ases estaven lligats entre ells. A un i a un altre costat, a cinc metres aproximadament, el seu propietari havia posat dos munts de verd i ric alfals. Negats, com a ases que eren, apressats per la gana, s’entestaren en menjar cadascun de la pila que tenia més a prop. Tant era el deler per menjar, tant l’esforç per anar cadascun pel seu costat, tanta obcecació i la porfídia i tant el seu egoisme, que s’esgotaren sense provar una mossegada. A punt estigueren de tocar amb el musell l’herba que cadascun tenia davant, però no ho aconseguiren. Això augmentà més el sofriment, la seva angoixa i el seu afany inútil. Passaren així una hora fins que, extenuats per la mengera, el treball i la ràbia, caigueren al terra a dos dits (a dos dits tan sols!) de l’alfals.

Dues vaques que passaven per allí i que també estaven lligades, encara que en meravellosa companyonia, s’aturaren i, amb intel·ligent parsimònia, liquidaren primer un dels munts i, després, amb idèntic enteniment, se n’anaren juntes per a acabar amb el segon.

Aquesta fàbula ens ensenya els avantatges de compartir i cooperar. Cal aprendre a saber aparcar l’egoisme i exercitar la negociació tenint en compte també les necessitats de l’altre.


(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Imatge extreta de: Teinteresa)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Cerca al diccionari i anota el significat de quatre mots de color lila que desconeguis.

3. Escriu un sinònim de cada mot:

apressats:                                                  s’entestaren:

obcecació:                                                extenuats:

parsimonia:                                               exercitar:

4. Subratlla el mot correcte de cada parella:

companyerisme / companyonia;         obcecació / obsecació;      egoïsme / egoisme;

porfídia / porfidia;                               ventaja / avantatge;           sofriment / sufriment.

apendre / aprendre.

5. Recull tres substantius, tres adjectius, tres verbs que apareguin en aquest conte.

6. Crea o cerca una il·lustració o imatge que representi aquest conte.

7. Agrupa paraules que apareguin al conte en un mateix camp semàntic.

8. Què és una fàbula? Posa exemples.

9. Inventa un joc a partir d’aquest conte.

10. Fòrum: hi ha massa egoisme en aquest món, tal i com passa al conte? Per què? Pensem massa en nosaltres mateixos i no tant en la resta? Per què es dona això? Com es podria combatre l’egoisme? Aporta exemples.

 

 

 

dimarts, 17 de novembre de 2020

La poesia. Adreçat a l'ESO


A través de la poesia, és a dir, mitjançant el vers, expressem els sentiments, idees i emocions. El llenguatge poètic crea un vincle entre la forma i el contingut del poema. Per forma, entenem la disposició de les paraules en els versos i les combinacions dels versos en estrofes. Els poemes produeixen un efecte estètic per la seva significació, així com també, per la musicalitat que generen en ser llegits. La musicalitat és la suma del metre, el ritme i la rima.


.El metre

Qualsevol vers es caracteritza pel nombre de síl·labes i l’accent. En català, les síl·labes es compten fins a la darrera síl·laba tònica, encara que el vers finalitzi en paraula plana o esdrúixola.

A l’hora de comptar les síl·labes d’un vers, cal observar si hi ha vocals que estan en contacte, si això és dona, cal veure quin dels següents fenòmens es produeix:

-Sinalefa:

És quan es fusiona la vocal final d’una paraula i la primera de la següent, d’aquesta manera es pronunciaran en una sola síl·laba rítmica.

Ex:

Menjo amb deliri i neguit.

-Elisió:

És la supressió de la vocal final àtona d’un mot davant la vocal inicial d’un altre mot. Succeeix, per exemple, quan una vocal neutra a final de mot queda absorbida per la vocal següent, o bé quan dues vocals neutres es redueixen a una.

Ex:

Que es veu en la llunyania.

-Hiat:

És la pronunciació separada de dues vocals en contacte, l’última d’una paraula i la primera de la següent, que haurien de pronunciar-se en la mateixa síl·laba. Aquest fenomen apareix habitualment en la poesia medieval.

Ex:

Que havia viscut mil batalles.

La cesura és una pausa mètrica que trobem a l’interior d’un vers de més de vuit síl·labes. Aquesta divideix el vers en dues parts, i cadascuna s’anomena hemistiqui.


.Tipus de versos

Segons el nombre de síl·labes que té un vers, s’anomenen de la següent manera:

-Trisíl·labs: tres síl·labes

-Tetrasíl·labs: quatre síl·labes

-Pentasíl·labs: cinc síl·labes

-Hexasíl·labs: sis síl·labes

-Heptasíl·labs: set síl·labes

-Octosíl·labs: vuit síl·labes

-Enneasíl·labs: nou síl·labes

-Decasíl·labs: deu síl·labes

-Hendecasíl·labs: onze síl·labes

-Alexandrins: dotze síl·labes

N.B. Recorda que els versos hendecasíl·labs tenen 11 síl·labes i els alexandrins 12. Són els dos versos que causen confusió per la seva denominació als estudiants.


.El ritme

Tots els versos que apareixen en un poema tenen un efecte rítmic. Aquest ritme s’aconsegueix mitjançant la repetició successiva d’un element d’un vers: l’alternança de síl·labes tòniques i àtones, o amb l’ordre i la successió d’accents tònics, pauses o cesures en el vers.

Si ens fixem en el ritme accentual de la combinació de síl·labes, podem trobar els següents:

-Iambe: combinació de síl·laba àtona i tònica: A+T. Ex: se’n va per tu.

-Troqueu: combinació de síl·laba tònica i àtona: T+A. Ex: marxa ràpid.

-Dàctil: segueix l’ordre de síl·laba tònica-àtona-àtona: T+A+A. Ex: línia mètrica.

-Amfíbrac: combina la síl·laba àtona-tònica-àtona: A+T+A. Ex: abisme sinistre.

-Anapest: combina la síl·laba àtona+àtona+tònica: A+A+T. Ex: El cambrer respirà.

N.B. Empra una regla mnemotècnica per tal de recordar-ho:

Iambe, troqueu, dàctil, amfíbrac, anapest. (itrodaamana)

Iambe (AT), troqueu (TA), dàctil (TAA), amfíbrac (ATA), anapest (AAT).


.La rima

És quan trobem repetició total o parcial dels sons al final dels versos. Quan un vers té la mateixa sonoritat porta la mateixa lletra, i quan la té diferent, porta la lletra de l’alfabet nova que segueix i que no ha aparegut encara. Podem trobar dos tipus de rima:

-Assonant: (sons vocàlics)

Es repeteixen sons vocàlics al final de cada vers a partir de la darrera vocal tònica. S’indica amb una lletra en minúscula si són versos d’art menors (menys de nou síl·labes), i en majúscula si són d’art major (mínim nou síl·labes).

-Consonant: (sons vocàlics i consonàntics)

Quan coincideixen els dos últims sons vocàlics i consonàntics a partir de l’última vocal tònica. L’assenyalem amb les lletres de l’alfabet escrites en minúscula si són versos d’1 a 8 síl·labes, i en minúscula si tenen 9 o més síl·labes. Alerta! en castellà el verso alejandrino té 14 síl·labes.

N.B. Quan un vers no té rima és diu que és blanc o vers lliure.


(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Betevé)

 

EXERCICIS:

1. Explica amb un exemple la diferència entre sinalefa i elisió.

2. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:

-Un vers blanc té rima assonant.

-Els versos de catorze síl·labes són els alexandrins.

-En la musicalitat d’un poema hi intervenen el metro, el ritme i la rima.

-El ritme dàctil segueix la seqüència T+A+A.

-Hiat és quan s’uneixen dues vocals formant un diftong.

-Si una estrofa té la seqüència: A,B,B,a. Vol dir que tots els versos són d’art major.

3. Assenyala on es produeix la cesura en el present vers i justifica per què.

Mon desig s’enlaira al vol! Qui més ho volgués.

4. Compta les síl·labes mètriques dels següents versos del poema “El riu”, de Mercè Rodoreda.

Avar dels meus peixos rosa,

la fulla que el vent em posa

damunt el llom me l’enduc.

5. Realitza la rima de l’estrofa anterior. Compta les síl·labes, escriu la rima i digues si els versos són d’art major o menor.

6. Reforç i ampliació: cerca en un llibre o per la xarxa un poema i realitza la rima, esmenta si els versos són d’art major o menor, i assenyala una sinalefa, una elisió i un hiat.

7. Realitza un esquema d’aquesta fitxa de la poesia.

8. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats sobre la poesia. Comenta les dificultats que t’han sorgit i per què. Com les has resoltes? Si un/a company/a de classe escriu aquí una cosa que no ha entès, i tu ho saps, li pots respondre.

divendres, 13 de novembre de 2020

Què hem d'escriure: sisplau, siusplau, si us plau? Adreçat a tothom

L’expressió si us plau és una forma adverbial de cortesia per a demanar una cosa. És equivalent a vós (vostè).

Ex:

-Si us plau, em podries deixar el bolígraf?

-Podries venir si us plau i ajudar-me?

La forma si us plau pot fer referència a totes les persones gramaticals, ara bé, el pronom us pot tenir variar de significació segons l’oració.

Ex:

-Esperi’m davant de l’oficina, si us plau.

-Seieu de seguida, si us plau.

(Sentit: si en tens/ teniu ganes)

 

.D’altres possibilitats de la forma:

Si et plau (es refereix a tu)

Si li plau (es refereix a vostè)

.És un sinònim:

Per favor.

.Abreviació:

s.u.p (significa si us plau)


Per tant, recorda:

És incorrecta la forma reduïda: sisplau (no té marca de registre)

És correcta la forma: siusplau (en contextos informals)

És correcta la forma; si us plau (en contextos formals)

N.B. Tingues cura i recorda com s’escriu: si us plau. És una forma molt corrent. Sobretot, en rètols, cartells i similars. Mira el cartell que apareix a sota, t'ajudarà a recordar l'escriptura correcta de l'expressió.

 

 

(Fonts: Wiktionary, GDLC, Optimot)

(Imatge extreta de: Bureau-Vallée)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum de la present fitxa ortogràfica.

2. Comenta quina forma és correcta i en quins usos:

.Sisplau:

.Si us plau:

.Siusplau:

.S.U.P:

3. Redacta quatre oracions amb l’expressió si us plau.

4. Crea un rètol ortogràfic per a recordar l’excriptura correcta de si us plau.

5. Fòrum: per què ens equivoquem en l’escriptura de si us plau? Els gramàtics hi tenen quelcom a veure? Per què la forma no segueix una lògica en l’escriptura? Raona les teves respostes.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;