dilluns, 29 de juliol de 2019

La meva paraula preferida (74): "Xaragall". Adreçat a tothom


Xaragall:
Regueró que forma l’aigua de la pluja, en escórrer-se per un terreny inclinat.
Ex:
-En anar a la pista per córrer vaig veure que hi havia tres o quatre xaragalls.
-Després de la tempesta van formar-se diversos xaragalls a sobre de la carretera.


Justificació:
Aquest mot el vaig descobrir per deducció en llegir l’obra “L’illa de les tres taronges” de Jaume Fuster, obra que us recomano.

Sinònims:
regueró, aragall, escorranc, aiguall, mullader, xòrrec, xorregall.


Fonts consultades:
.Diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1995.
.Diccionari de sinònims i antònims, Teide, Barcelona, 1999.


(Fotografia de: Josep Maria Corretger)


EXERCICIS:
  1. Redacta cinc oracions on aparegui el mot xaragall.
  2. Fòrum: coneixies el mot xaragall o bé l’has descobert amb la lectura d’aquesta fitxa de vocabulari?
  3. Amplia una mica més els sinònims del mot xaragall.
  4. Aporta la teva paraula preferida d’aquest mes. Justifica per què l’has escollida.
  5. Dibuixa un xaragall tal com te l’imagines segons la seva definició.





divendres, 26 de juliol de 2019

L'Humanisme. Bernat Metge. Adreçat a 3r d'ESO


L’HUMANISME
És un corrent de pensament que focalitza el seu pensament en l’ésser humà. Aquest moviment comportarà des de les acaballes del segle XIV i al llarg del segle XV, diversos canvis en els costums, les institucions de govern i sobretot, i el que és més important, la manera de concebre el món.
Fou amb el pas de l’edat mitjana al Renaixement que s’esdevingueren una sèrie de canvis destacats en la història del pensament, perquè l’ésser humà havia adoptat una nova actitud davant de la vida, que deixava de banda el teocentrisme, és a dir, Déu com a centre de l’Univers, per l’humanisme, ara l’home seria el centre de tot, tenint en compte també el que podia comportar. Així doncs, el dogmatisme religiós i polític de l’edat mitjana va anar deixant pas a una actitud més desconfiada i sobretot fonamentada en la raó. Per un altre costat, l’humanisme també implicava un coneixement dels autors clàssics, perquè eren els models estètics que calia seguir.
La Cancelleria reial va ésser el primer centre humanista a Catalunya. Era la institució oficial que s’encarregava de redactar els documents reials. El primer humanista fou Bernat Metge.

BERNAT METGE
VIDA
Nascut a Barcelona, es desconeix amb exactitud l’any exacte, tot i que, fou entre 1340 i 1346. Metge introduí les idees humanistes a Catalunya. Treballà com a funcionari de la Cancelleria reial i de secretari del rei Joan I. El 1396 el rei Joan I va morir sobtadament, i en unes circumstàncies estranyes, sense haver-se pogut confessar, això va provocar l’encarcellament de Metge i d’altres funcionaris de la Cancelleria, que foren acusats de diverses irregularitats i d’estar involucrats en la mort del monarca. Uns mesos després, Metge fou alliberat, i tornà a treballar a la Cancelleria fins que morí el rei Martí I l’Humà el 1410. Bernat Metge traspassà el 1413 a Barcelona.



OBRA
A conseqüència de la seva estada a la presó, i ja alliberat, Metge va decidir escriure “Lo somni” (1399), una obra de to humanista on volia demostrar la seva innocència de les acusacions que es varen formular sobre ell i els seus companys de treball. A l’obra es veuque Metge es presenta com un individu que és perseguit per culpa de l’enveja. Dins de “Lo somni”, s’hi mostra un diàleg que mantenen Metge i el rei Joan I, que se li apareix en somnis, sobre diversos temes com la naturalesa de l’ànima, l’amor i les dones. La finalitat de l’obra era tant de poder defensar-se de les acusacions, com de guanyar-se la confiança del nou monarca i així, poder tornar a treballar dins de la Cancelleria reial.
L’obra “Lo somni” està formada per quatre llibres:
El primer mostra l’escepticisme sobre la immortalitat de l’ànima.
El segon formula preguntes al rei sobre les causes de la seva mort sobtada.
El tercer és un relat en forma de burla ridiculitzadora, sobre les passions, maneres de viure i comportaments de les dones.
El quart és un elogi a les dones, sobretot a la mare del successor Martí I, Elionor de Sicília.
Amb l’escriptura de “Lo somni”, Metge va aconseguir els seus objectius, perquè aviat va tornar a ocupar un càrrec de confiança de la mà del rei dins de la Cancelleria reial. D’altres obres de Metge foren:
Sermó”: on realitza una paròdia dels sermons que es feien en aquella època.
Medecina apropiada a tot mal”: on escriu una recepta mèdica en to satíric adreçada a un amic que també va ésser empresonat com ell de manera injusta.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Sapien, Biografías y vidas, Amazon)

EXERCICIS:
  1. L’Humanisme va suposar un canvi en la manera de pensar en la societat, quin és i per què es va produir?
  2. Què era i quina era la principal funció de la Cancelleria reial?
  3. Bernat Metge va escriure “Lo somni”, per què?
  4. Comenta breument el contingut principal d’un dels quatre llibres “Lo somni”.
  5. Llegeix aquest fragment del llibre “Lo somni” i comenta’l. Finalment, respon a les preguntes següents: a quin llibre pertany de l’obra? Sobre què dialoguen Metge i el rei Joan I? Qui són els dos personatges mitològics què apareixen i per què? Explica el significat de quatre paraules que desconeguis del text.
Poc temps ha passat que estant en la presó, no per demèrits que mos perseguidors e envejosos sabessen contra mi, segons que después clarament a llur vergonya s’és demostrat, mas per sola iniquitat que m’havien, o per ventura per algun secret juí de Déu, un divendres, entorn mija nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat estar, la qual és testimoni de les mies cogitacions, me venc fort gran desig de dormir, e llevant-me en peus passegé un poc per la dita cambra; mas sobtat de molta son, covenc-me gitar sobre lo llit, e sobtadament, sens despullar, adormí’n, no pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejants solen dormir.
Estant així, a mi aparec, a mon vijares, un hom de mija estatura, ab reverent cara, vestit de vellut pelós carmesí, sembrat de corones dobles d’aur, ab un barret vermell en lo cap. E acompanyaven-lo dos hòmens de gran estatura, la u dels quals era jove, fort bell e tenia una rota entre les mans; l’altre era molt vell, ab llonga barba e sens ulls, lo qual tenia un gran bastó en la mà. E entorn de tots lo dessús dits havia molts falcons, astors e cans de diversa natura, qui cridaven e udolaven fort llejament.
E quan haguí ben remirat, especialmente lo dessús dit hom de mija estatura, a mi fo vijares que veés lo rei En Joan d’Aragó, de gloriosa memòria, que poc temps havia que era passat d’aquesta vida, al qual jo llongament havia servit. E dubtant qui era, espaordí’m terriblement. Lladoncs ell me dix:
-Llunya tota paor de tu, car jo són aquell que et penses.
Quan jo l’oí parlar, coneguí’l tantost; puis tremolant diguí:
-Oh senyor! Com sóts vós ací? E no morís l’altre dia?
-No morí –dix ell-, mas lleixí la carn a la sua mare, e retí l’esperit a Déu, qui el m’havia donat.
-Com l’espirit? –diguí jo-. No puc creure que l’espirit sia res ne puixa tenir altre camí sinó aquell que la carn té.
-E doncs, què entens –dix ell- que si ajo? No saps que l’altre dia passé de la vida corporal en què era?
-Oït ho he dir –responguí jo-, mas ara no ho cresec, car, si fóssets mort, no fórets ací; e entén que sóts viu. Mas la gent ho diu per tal com ho volria, car totstemps s’alegra de novitats e especialmente de novella senyoria; o per alguna baratería que vol fer, ha més en fama que sóts mort.
-La fama –dix ell- és vera que jo he pagat lo deute a natura; e lo meu espirit és aquest qui parla ab tu.
-Vós, senyor, me podets dir què us plaurà; mas, parlant ab vostra reverència, jo no creuré que siats mort, car hòmens morts no parlen.
-Ver és –dix ell- que els morts no parlen; mas l’espirit no mor, e per consegüent no li és impossible parlar.
Bernat Metge, fragment de “Lo somni” (1399)
  1. Amb quines dificultats t’has trobat per entendre el fragment de “Lo somni” de l’exercici 5? Per què?
  2. Quin significat tenen els mots següents dins del text?
totstemps, barateria, juí, cogitacions, a mon vijares, gitar, d’aur, rota, espaordí’m, paor, tantost, car, puis, puixa.
  1. Cerca per Internet un fragment d’un document antic escrit en llengua catalana en format imatge o pdf. Intenta llegir i entendre el seu missatge. Posteriorment, passa’l a català actual.

dimarts, 23 de juliol de 2019

Els gèneres informatius. Adreçat a 3r d'ESO


Els gèneres periodístics de tipus informatiu tenen la finalitat de narrar uns fets tal i com han succeït. Aquests gèneres, la notícia i la crònica, ocupen la major part de l’espai dins de la premsa escrita i dels espais informatius dels mitjans audiovisuals, tant la ràdio com la televisió.
.La notícia és una explicació breu d’un fet que s’ha esdevingut fa poc, que a més, és d’actualitat amb el màxim d’informació, i que es transmetrà al quòrum lector o oients de manera objectiva. Aquest gènere respon a uns certs criteris: actualitat, immediatesa, novetat i proximitat.
.La crònica narra uns fets que es poden produir al mateix moment en què s’emet la transmissió. Té menys condicionants que els que envolten a la notícia. La crònica pot incorporar opinions personals del mateix periodista. D’aquí que la crònica sigui un gènere a mig camí del reportatge i l’article d’opinió. Ara ens fixem en la notícia.

LA NOTÍCIA
És el gènere informatiu més important, atès que, explica un fet actual i nou per al lector o per a l’oient. El periodista té la funció de narrar de manera objectiva, com si fos una persona que observa allò que s’ha produït. Per això, quan es redacta una notícia s’ha d’evitar emprar la primera persona del singular o del plural, perquè aquells fets no afecten a qui transmet la informació.
Dins del contingut d’una notícia es responen sis preguntes que corresponen a la informació vital que hi ha d’aparèixer. En el món periodístic reben el nom de 6W, perquè en termes generals, corresponen a les lletres inicials de les sis preguntes en anglès. Les veiem!
Qui (Who), Què (What), Quan (When), On (Where), Per què (Why), Com (How).

Parts d’una notícia
Tota notícia acostuma a contenir un titular, una entrada, un cos, una fotografia, un peu de fotografia, la signatura de l’autor/a i el lloc de redacció. Aquests elements apareixen ben ubicats dins de l’espai de les pàgines del diario on apareix la notícia, per tal de facilitar la seva lectura, visionat i captar l’interès del lector.
Els elements principals de la notícia són el titular, l’entrada i el cos.
.El titular
Té com a objectiu donar la informació de manera ràpida, concisa, fidel, clara sobre allò que s’ha esdevingut. El titular no pot contenir més de dotze paraules, i a més d’induir al lector a la lectura, ha de tenir un cos de lletra més gran a la resta de les parts de la notícia. Els títols poden tenir un caràcter més informatiu o més expressius.
.L’entrada
També anomenada lead. És el primer paràgraf que trobem dins de la notícia. Resumeix el seu contingut perquè el lector conegui les idees bàsiques del que llegirà. Sovint, el periodista utilitza frases curtes, literàries o que atreguin l’atenció del lector. L’entrada s’ha de destacar de manera tipográfica de la resta de les parts de la notícia. És recomanable que no tingui més de setanta paraules.
.El cos
S’estructura en forma de paràgrafs. És la part més extensa dins de la notícia. Completa la informació que anteriorment ha aparegut a l’entrada i a la qual s’afegeixen altres tipus d’informacions. El cos aporta informació nova, no continguda dins del lead, i també ha d’evitar repetició de dades ja aparegudes. Algunes vegades cal explicar els fets que han passat abans del succés per així entendre millor els fets, això s’anomena background.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)
(Imatge extreta de: Vikipèdia)

EXERCICIS:
  1. Explica la diferència que hi ha entre una notícia i una crònica.
  2. Esmenta les principals parts que apareixen en una notícia i comenta-les breument.
  3. Per què una notícia ha de ser redactada de manera objectiva?
  4. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:
.La notícia és la narració d’uns fets de manera subjectiva.
.La crònica sempre ha d’explicar uns fets ja passats.
.La notícia pot incloure opinions personals del periodista, la crònica no.
.Una notícia mai pot ésser explicada en primera persona.
.Dins d’una notícia sempre hi trobarem la resposta a les cinc preguntes clàssiques.
.L’entrada resumeix el cos de la notícia amb unes vuitanta paraules.
.El background consisteix en explicar uns fets que han succeït abans d’allò narrat a la notícia.
  1. Reescriu les afirmacions anteriors que siguin falses i fes que ara siguin correctes.
  2. Cerca una notícia en format paper o digital i assenyala les 6W.
  3. Pensa i escriu tres titulars de notícies que siguin de caràcter informatiu i tres més de caràcter valoratiu.
  4. Ara et toca a tu, imagina’t que ets la periodista. Escriu una notícia que hagi passat recentment sense oblidar-te dels principals elements: titular, entrada o lead, cos, signatura…
  5. Fòrum: t’agrada la feina de periodista? Per què? Creus que el fet de ser periodista ajuda en l’escriptura? Per què? Raona les teves respostes.
  6. Autoavalua’t: reflexiona, comenta les dificultats que t’han sorgit durant el treball d’aquesta fitxa sobre els gèneres informatius i esmenta com les has resoltes.



dissabte, 20 de juliol de 2019

Conte amb valors: "El vent i el sol". Adreçat a tothom


El sol i el vent discutien un dia sobre qui dels dos era el més fort. Cap dels dos volia cedir, així que, veient que pel camí avançava un home, acordaren provar les seves respectives forces desenvolupant-les contra ell.
-“Ara veuràs com només llençant-me amb força contra aquell home li estripo la seva vestimenta”, digué el vent.
Començà a bufar i quan més s’esforçava, l’home més oprimia la seva capa contra el seu cos, rondinant contra el vent mentre continuava caminant. Aquest, encoleritzat, descarregà pluja i neu, però no va aconseguir que l’home s’aturés, al contrari, encara tancava més la seva capa, la qual cosa va fer que el vent, esgotat, finalment entengué que era impossible arrancar-li la peça de roba. Després d’aquesta rendició, el sol somrigué deixant-se veure entre dos núvols, reescalfà la terra i el pobre home es va traure la capa pel calor.
-“Ja veus com amb la bondat s’aconsegueix més amb la fúria i la violència”, afirmà el sol.
I és que, a la vida, sempre és molt més poderosa una suau persuasió que un acte de violència. Mentre que l’agressivitat tendeix a despertar en la resta una reacció idèntica, la manera delicada d’actuar assegura una feliç convivència i fins i tot desactiva la fúria de l’agressor.

(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: XTEC)

EXERCICIS:
  1. Realitza un resum d’aquest conte que treballa els valors.
  2. Contextualitza la següent afirmació dins del conte. Qui la diu i per què?
Ja veus com amb la bondat s’aconsegueix més amb la fúria i la violència”.
  1. Cerca un sinònim per a cadascuna de les següents paraules:
discutir, cedir, oprimia, rondinant, fúria.
  1. Comenta el següent error de tipus gramatical.
-L’home es va traure la capa per el calor.
  1. Fòrum: qui penses que és més poderós, el vent o el sol? Per què? Quin dels dos et fa més respecte i per què? Raona les teves respostes.
  2. Al conte apareixen diverses paraules que doblen la essa, anota-les aquí.
  3. Llegeix el conte i cerca la referència pronominal. A qui es refereix aquest?
Aquest, encoleritzat, descarregà pluja i neu, però no va aconseguir que l’home s’aturés.
  1. Opinió: en els nostres dies, trobes positiva la rivalitat, com ara la que es veu al conte entre el vent i el sol? O bé penses que és una cosa perjudical, perquè pot generar enveges i gelosia, un dels nostres mals? Raona les teves respostes.
  2. Comenta algun tipus de rivalitat que hagis viscut o llegit a la premsa, i explica com la vas viure o et va influir.
  3. Realitza una il·lustració per a aquest conte on el vent i el sol en són els principals protagonistes i posteriorment, escriu una nota al peu de la il·lustració.



dimecres, 17 de juliol de 2019

Les quatre grans cròniques. Francesc Eiximenis. Adreçat a 3r d'ESO


La prosa dels segles XIII i XIV està capitanejada per Ramon Llull, i sobretot per tres àmbits diferenciats: l’historiogràfic, amb les quatre grans cròniques; el religiós i moralitzant amb Francesc Eiximenis; i finalment, l’humanístic amb Bernat Metge. En aquest tema, veurem l’àmbit historiogràfic i el religiós i moralitzant.

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
Es van redactar a les acaballes del segle XIII i al llarg del segle XIV, coincidint amb l’expansió de l’imperi català. Eren unes narracions en prosa que estaven destinades per a ésser escoltades i llegides de manera individual. Eren extenses i sempre tractaven episodis històrics de caràcter bèl·lic.
Com a eix vertebrador de les quatre cròniques trobem la narració d’uns fets coetanis dels seus autors, com a resultat de l’experiència viscuda. Això és un element diferenciador de les cròniques d’autors d’altres literatures, atès que, les accions se situen en èpoques allunyades al seu temps.
La finalitat de les cròniques era justificar les decisions de caràcter polític que prenien els reis catalans. Per tant, tenien un rerefons polític i sobretot un sentiment de fort patriotisme.
Les quatre cròniques de la literatura catalana són la de Jaume I, la de Pere III el Cerimoniós, Bernat Desclot, i Ramon Muntaner.
  1. Crònica de Jaume I o Llibre dels feits
Glossa de manera autobiogràfica les gestes més destacades del rei Jaume I. Fou escrita en dues etapes diferents: 1244 i 1274. Comenta en 1ª persona les conquestes de Mallorca i València. Presenta el rei com si fos un heroi, tot i que, també comenta aspectes de la seva vida quotidiana. La crònica està explicada de manera versemblant i detallada, això fa pensar que potser el monarca en controlava la seva escriptura. Hi predomina el llenguatge popular i col·loquial.

  1. Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei En Pere
No es tenen gaires dades de l’autor d’aquesta crònica. Sembla que la va redactar el tresorer del rei, Bernat Escrivà, que a la vegada era membre de la cort del rei. Aquest privilegi va fer que pogués emprar per a la seva escriptura documentació de la Cancelleria Reial.
La crònica de Bernat Desclot fou redactada entre el 1283 i el 1288. Està protagonitzada pel rei Pere II el Gran. Se centra en la conquesta de Sicília, la invasió de Catalunya per part dels francesos i el seu alliberament. És fidel als fets, que són presentats de manera objectiva.

  1. Crònica de Ramon Muntaner
Caracteritzada per abastar el període més gran de totes les cròniques: s’inicia amb l’engendrament de Jaume I (1208) fins a la coronació d’Alfons el Benigne (1328). Ramon Muntaner també esdevé protagonista dels fets que narra. Sobresurten els passatges sobre l’expedició dels catalans a Orient, encapçalats per Roger de Flor. Té com a objectiu lloar els reis del casal d’Aragó. Aquesta crònica va ser escrita amb la finalitat de ser llegida en veu alta. D’aquí que hi trobem recursos de caire joglaresc, un llenguatge viu i col·loquial.

  1. Crònica de Pere III el Cerimoniós
Redactada entre el 1349 i el 1385. Tracta els regnats de Pere III i del seu pare, Alfons III el Benigne. La crònica està dirigida pel mateix monarca. Aquí no apareix com un heroi. Els fets polítics són redactats de manera objectiva. Explica principalment dos episodis: la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels a València i a Aragó.


FRANCESC EIXIMENIS
A mesura que el segle XIV avançava, l’Església va anar entrant en una forta crisi, per culpa del feudalisme que afectava a Europa. El Cisma d’Occident (1378-1417) va fer que es fragmentés el món cristià i tot el vinculat al papa fou desprestigiat. Els autors religiosos que escrivien en aquest període s’adreçaven a la gent de les ciutats, amb la finalitat de recuperar la confiança en tot el que envoltava els valors religiosos.
VIDA
Nascut a Girona a l’entorn del 1327. Era fill d’una família de l’alta burgesia que es dedicava al comerç. De ben jovenet va entrar a l’orde franciscà. Va viatjar per gairebé tota Europa, visitant convents i universitats, com els de París, Colònia, Oxford, Avinyó, Tolosa de Llenguadoc. En aquesta darrera obtingué el títol de mestre en Teologia. El 1408 el papa Benet XIII el nomenà bisbe d’Elna. També rebé el títol honorífic de patriarca de Jerusalem. Morí a Perpinyà el 1409.


OBRA
Eiximenis és autor d’una extensa obra. Amb voluntat didàctica i alliçonadora. El seu estil es basava en una prosa senzilla, directa, amb argumentacions detalladles i allargades, amb exemples i anècdotes per al divertiment, amb rerefons religiós i per a moralitzar. Mitjançant la ironia i la sàtira va aprofitar per criticar els vicis i els pecats de la societat del seu temps. Fou un dels autors medievals més llegits i la seva obra fou traduïda a diverses llengües.
La seva obra principal fou “Lo Crestià”. Una enciclopèdia dirigida al poble. Un total de tretze llibres que divulguessin la moral cristiana, tanmateix, només en van arribar quatre. A través de les seves pàgines s’hi plasmen els costums de l’època i de les diferents classes socials.
D’altres obres de Francesc Eiximenis foren: “Llibre dels àngels” (1392), és un tractat de lloança als àngels; i el “Llibre de les dones” (1396), una obra que vol fer moralitat amb les dones, fer-los veure quins són els defectes que tenen i han de corregir, sempre vist des d’una òptica cristiana.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)
(Imatge extreta de: Google imatges, ArteHistoria, Sapiens.cat)

EXERCICIS:
  1. Primer de tot, explica què és una crònica. En què consisteix aquest gènere literari?
  2. Llegeix el fragment de la present crònica i intenta descobrir a quina crònica pertany i per què.
I quan haguérem entrat al lloc de l’Alguer, hi vam estar alguns dies i vam donar i partir entre els pobladors de la nostra nació, és a dir, a catalans i aragonesos, totes les possessions, això és, cases, terres i vinyes del dit lloc i del seu terme. I disposàrem allí els nostres oficials i els nostres regidors, i els vam donar certa forma de privilegis pels quals es regissin en el futur. I, fet això, i tot posat en bon estament, partírem de l’Alguer el dia vint-i-vuit del mes de desembre de l’any 1354, amb tot el nostre estol i amb els nobles i cavallers i altres que llavors eren amb nós.
  1. Resumeix els principals trets diferenciadors de cadascuna de les cròniques catalanes.
Crònica de Jaume I o Llibre dels feits Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei En Pere Crònica de Ramon Muntaner Crònica de Pere III el Cerimoniós




  1. Per què són importants les quatre grans cròniques catalanes?
  2. Presenta la figura de Francesc Eiximenis. Quina era la finalitat de la seva obra?
  3. Escull una obra de Francesc Eiximenis, realitza una recerca i explica de què tracta.
  4. Realitza un punt de llibre inspirat en Francesc Eiximenis.
  5. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’ha anat el treball d’aquest tema. Què has après i que serà important per al teu dia a dia.

diumenge, 14 de juliol de 2019

Llengües minoritàries i llengües minoritzadesades. Adreçat a 3r de'ESO


És impossible saber amb exactitud quantes llengües podem trobar al món. Els experts vaticinen que n’hi ha més de cinc mil, repartides en menys de dos-cents estats. D’aquestes, tan sols en podem trobar vint que superen els cinquanta milions de parlants. La majoria d’estats tenen més d’una llengua, d’aquí que sigui necessària una política lingüística que s’encarregui de vetllar pels drets de tots els ciutadans i de preservar la supervivència d’aquesta llengua. No totes les polítiques lingüístiques que apliquen els estats són les mateixes:
  1. A Bèlgica, els habitants de parla francesa tenen garantits tots els seus drets lingüístics a la zona sud del país, en canvi, un habitant de parla neerlandesa els té garantits a la zona nord. Quan un ciutadà canvia de zona lingüística perd aquests drets lingüístics.
  2. A Finlàndia, tots els parlants de suec, un 10% de la població, i de finès tenen els seus drets lingüístics garantits a tot el país.
  3. A l’Estat espanyol estem regits per un model mixt. Els castellanoparlants tenen uns drets diferenciats dels que s’apliquen als parlants del basc, gallec i català, perquè els ciutadans es veuen obligats a conèixer les dues llengües, la pròpia i la castellana, i la resta només una, l’oficial en tot l’Estat.
Això fa que entrin en joc els conceptes de llengua minoritària i de llengua minoritzada.
.Una llengua minoritària és una llengua que té un nombre reduït de parlants i que s’utilitza en qualsevol àmbit de la societat. Per exemple: el danès, el suec… Aquest és un concepte imprecís i relatiu, perquè una llengua és minoritària o majoritària en relació amb una altra llengua, perquè només hi ha vint llengües amb més de cinquanta milions de parlants. Així doncs, es podria considerar minoritari el francès, que té vuitanta milions de parlants, si el comparem amb d’altres llengües com l’anglès, que en té més de tres-cents milions o majoritari el suec, amb més de nou milions, si el comparem amb el luxemburguès, amb tan sols tres-cents mil parlants.
.Una llengua minoritzada és la que sense tenir en compte el seu nombre de parlants, pateix una situació que la desfavoreix, atès que s’interposa una altra llengua. Per exemple: el sard, el bretó…
Per un altre costat, a Europa trobem molt poques llengües que superin els deu milions de parlants. Entre cinc i deu milions de parlants trobem el suec, el búlgar, el català, el danès, entre d’altres, i amb menys de cinc milions, el noruec, el finès, l’albanès, l’eslovac, el lituà, el letó, l’eslové…

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)
(Imatge extreta de: Diversicat)


EXERCICIS:
  1. Esmenta el nom de les deu llengües més parlades, el lloc on es parlen i el seu nombre de parlants. Si cal ajuda’t d’Internet.
  2. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:
.Una llengua minoritzada s’utilitza només en algun àmbit social.
.L’anglès és la llengua que té més parlants al món.
.L’Estat espanyol té uns drets diferenciats segons els parlants d’un altre territorio dins del mateix estat.
.El català supera els onze milions de parlants.
.La política lingüística d’un estat s’encarrega de garantir els drets lingüistics de tots els ciutadans per igual.
  1. Reescriu les afirmacions incorrectes de l’activitat 2 per tal que siguin correctes.
  2. Cerca que diu la Constitució Espanyola en relació a les llengües cooficials de l’Estat i comenta-ho amb les teves paraules.
  3. Fòrum: penses que l’Estat espanyol fa el suficient per protegir “les altres llengües” parlades a l’Estat? Per què?
  4. Navega per la xarxa i esmenta com estan els usos de la llengua catalana, tant a nivell català com espanyol. Quantes persones la saben parlar, escriure, entenen…
  5. Realitza un petit treball de recerca sobre els usos de la llengua catalana al teu poble, barri o ciutat.
  6. Investiga la llengua que es parla en un país que desconeguis, esmenta el seu nombre de parlants i usos d’aquesta llengua.

dijous, 11 de juliol de 2019

Conte amb valors: "El valor d'un simple gest". Adreçat a tothom


Un jove estava passejant per la ribera del mar i, en la llunyania, veié a un ancià que estava assegut en una de les torres del passeig capficat en els seus pensaments. Les seves mirades es creuaren un instant i a l’ancià començaren a escapar-se-li algunes llàgrimes. El noi quedà impressionat amb aquella escena, emperò no s’atreví a apropar-se per a preguntar-li que li succeïa i només el va saludar amb la mà somrient-li abans de continuar el seu camí.
Aquella nit, els remordiments de consciència per no haver-se aturat una estona a parlar amb l’ancià no el deixaren dormir. Per això, tot just va despertar-se, decidí retornar al lloc on l’havia vist el dia abans. Quan arribà, trucà a la porta i un home sortí a atendre’l.
-“Què desitja?”, li preguntà.
I ell respongué:
-“Cerco a l’ancià que viu en aquesta casa”.
Amb cara d’estranyesa, el propietari de la casa li digué:
-“El meu pare va morir ahir per la tarda”.
-“Jo vaig veure com plorava, però només el vaig saludar. Avui volia preguntar-li què li passava”, li explicà.
-“Ara sé que és vostè de qui parlava al seu diari”, li respongué el fill de l’ancià.
I després d’anar a buscar-lo, li mostrà la darrera pàgina, que deia:
-“Avui m’han regalat un somriure i una salutació amable. Avui és un dia bell”.
Un gest que il·luminà els seus darrers instants.


(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Aquarel·la de: Manel Malillos Rodríguez)


EXERCICIS:
  1. Realitza un resum d’aquest conte que treballa els valors.
  2. Explica els principals punts a tenir en compte per tal de realitzar un resum.
  3. Recull cinc noms, cinc verbs, cinc adjectius i tres adverbis que apareguin al conte.
  4. Al text apareixen diversos fragments dialogats. Esmenta’n algun i justifica’n la seva tipologia.
  5. Al conte que has llegit apareix un moment de remordiment, per què?
  6. L’ancià que apareix al conte va morir feliç? Raona la teva resposta.
  7. Pensa un altre títol per a aquest conte.
  8. Creació literària: amb els mateixos protagonistes, canvia el final d’aquest conte per un altre de més alegre.
  9. Opinió: penses que aquest conte presenta una actuació exemplar? Per què?
  10. Fòrum: els ancians d’avui dia estan deixats pels seus propis fills? T’agradaria que els teus avis acabessin en una residència fins a la fi dels seus dies? Per què?

diumenge, 7 de juliol de 2019

L'accentuació i la dièresi. Adreçat a tothom


L’ACCENTUACIÓ

Mitjançant l’accent gràfic indiquem la marca de la vocal tònica d’una paraula, d’acord amb les normes ortogràfiques. En català podem trobar dos tipus d’accent segons l’obertura de les vocals: obert o greu (à, è, ò) i tancat o agut (é, ó, í, ú).

La síl·laba tònica la podem trobar en posicions diferents d’una paraula, això fa que puguem distingir tres tipus de mots polisíl·labs.

MOTS
S’ACCENTUEN
EXEMPLES
OBSERVACIONS
Aguts:
La síl·laba tònica és la darrera.
Quan acaben en:
-a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
anglès, capgròs, café, racó, avió…
No s’accentuen les paraules agudes que finalitzen en diftong decreixent: perdiu.
Plans:
La síl·laba tònica és la penúltima.
Quan no finalitzen en:
-a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.

córrer, fenòmens, estómac…
S’accentuen les paraules planes que finalitzen en diftong decreixent:
cantàveu, ballàveu…
o triftong:
quèieu…
Esdrúixols:
La síl·laba tònica és l’antepenúltima.



Sempre s’accentuen.
església, ràdio, matemàtiques, pólvora…
S’accentuen els adverbis que finalitzen en –ment:
Ràpidament, tènuament…

Per un altre costat, podem trobar tot un seguit de mots que pronunciar-los malament, porta com a conseqüència una escriptura de manera errònia.

AGUTS
                 PLANS
          ESDRÚIXOLS
timpà, futbol, hanbol, hoquei, interval, Tibet, xassís, iber, fluor, policrom.



rèptil, atmosfera, cardíac, míssil, policíac, torticoli, medul·la, termòstat, tèxtil, intèrfon, amoníac, omòplat.
diòptria, èczema, aurèola, període, olimpíada, pneumònia, políedre, Himalaia, elèctrode.

Podem trobar una llista de mots majoritàriament monosíl·labs que, d’acord amb les normes anteriors no haurien de portar accent, ara bé, cal accentuar-los per distingir-los d’altres mots que tenen la mateixa ortografia, emperò amb un significat diferent, encara que amb el context puguem descobrir quin mot tractem. Aquesta tipologia d’accent s’anomena diacrític.

 L’Ortografia catalana (2017) de l’Institut d’Estudis Catalans va simplificar la llista a tan sols quinze accents diacrítics, per tal de facilitar l’aprenentatge de la llengua a tot/a nouvingut/uda i va matisar que aquesta sèrie de mots no accentuats podrien deduir-se pel context. Així doncs, actualment, des del maig del 2017 ja no és necessari accentuar:
bota, coc, dones, feu (verb), fora (verb), joc, meu, molt (verb), mora, net, os.

PARAULES AMB ACCENT  DIACRÍTIC
Bé: allò que procura un avantatge. Plural: béns. Ex: -El teu padrí té pocs béns immobles.
      adverbi, conjunció, interjecció. Ex: -És pel teu bé.
Be: xai, corder. Plural: bens. Ex: -Té el corral ple de bens.
Déu: divinitat, ésser suprem. Plural: Déus. Ex: -Creu en Déu.
Deu: font. Numeral. Verb deure. Ex: -El meu poble no té cap deu. Ah, doncs el meu en té deu i això que l’alcaldessa no deu diners.
És: 3ª persona del singular del verb ‘ser’. Equival a ‘se’ castellà. Ex: -Ella és alta.
Es: pronom feble. Article salat. Plural de la lletra e.
     Ex: -Es pentina molt bé. (Pronom)
           -Tanca es cavall. (Article salat)
           -Escriu unes es extraordinàries. (Lletra e)
Mà: extremitat. Ex: -Em va xocar la mà.
Ma: possessiu àton. Ex: -Ma germana és la millor del món.
Més: adverbi, quantitatiu, nom masculí.
        Ex:  -Encara en vull més. (Adverbi)
               -Ja no podia menjar res més. (Quantitatiu)
               -El signe de més indica suma. (Nom)
Mes: nom masculí (part de l’any), participi del verb ‘metre’ (posar), conjunció adversativa, plural del possessiu àton ‘ma’.
        Ex: -Aviat arribarem al mes d’abril. (Part de l’any)
              -L’han mes en llibertat. (Participi)
            -Sabia que no aprovaria, mes ho va aconseguir. (Conjunció adversativa)
            -Mes amigues. (Plural possessiu)

Món: la Terra.
           Ex: -Un dels seus somnis era donar la volta al món.
Mon: possessiu àton: “el meu”.
           Ex: -Mon pare era una gran persona.
Pèl: filament que creix a la pell.
           Ex: -Als braços no parava de sortir-li pèl.
Pel: contracció de per + el.
           Ex: -Pel nostre carrer hi ha molt trànsit.
Què: naturalesa d’una cosa, el quid de la qüestió. Els quès.
        Ex: -No sabia el què passava.
Que: relatiu, conjunció, quantitatiu.
        Ex: -Em sembla que és simpàtic. (Relatiu)
               -Sempre comenta el que li convé. (Conjunció)
               -Que bonic. (Quantitatiu)
Sé: verb ‘saber”.
        Ex: -No sé si podré acabar-me la novel·la a temps.
Se: pronom feble.
        Ex: -Se sabia la jugada d’escacs de memòria.
Sí: adverbi afirmatiu.
        Ex: -Els socis accionistes de l’empresa van decidir votar sí a la proposta del pressupost.
Si: pronom reflexiu o recíproc. Conjunció. Nota musical. Nom masculí: ‘interior’.
       Ex: -Parla de si mateix. (Pronom reflexiu o recíproc)
             -Desconeixia si vindria. (Conjunció)
             -L’escala musical és do, re, mi, fa, sol, la, si, do. (Nota musical)
             -En el seu si hi havia amagat el pensament. (Interior)
Sòl: superfície del terreny.
        Ex: -El sòl del meu tros és productiu.
Sol: astre. Nota musical. Adjectiu. Verb ‘soler’.
        Ex: -El sol escalfa de valent. (Astre)
              -Has interpretat bé la clau de sol? (Nota musical)
              -Va haver d’anar sol al cinema. (Adjectiu)
              -Sols anar a practicar algun esport? (Verb)
Són: verb ‘ser’.
        Ex: -Tots els membres de l’equip són els guanyadors.
Son: acte de dormir. Ganes de dormir. Possessiu àton: ‘el seu’. Verb ‘sonar’ en balear.
        Ex: -Tenia un son mogut. (Acte de dormir)
              -No tenia gens de son. (Ganes de dormir)
              -Son germà és molt atractiu. (Possessiu)
              -Jo son bé es violí. (Verb)
Té: verb ‘tenir’.
         Ex: -Té el cinquè d’anglès aprovat. (Verb)
Te: pronom feble. Arbust, infusió. Nom de la lletra T.
         Ex: -La revista? No te la donaré. (Pronom feble)
               -Em podria posar una tassa de te? (Infusió)
               -Va equivocar-se en escriure dues tes seguides. (Lletra)
Ús: acció d’usar. Forma de la primera persona del singular del present d’indicatiu en balear i alguerés.
         Ex: -Ha fet un ús incorrecte de la paraula. (Verb)
               -Ús aquesta eina. (Verb en balear i alguerés)
Us: pronom feble. Plural de la lletra u.
         Ex: -Us animo a seguir treballant. (Pronom feble)
               -La teva germana escriu molt bé les us. (Lletra)
Vós: pronom fort equivalent a ‘tu’ emprat per donar més categoria social, més edat, a un desconegut, a Déu, a un sant.
         Ex: -He escoltat quelcom sobre vós. (Pronom fort)
Vos: pronom feble.
         Ex: -Podeu fer-vos un regal? (Pronom feble)

REMARQUES:
.També s’escriu accent diacrític en els plural d’aquests mots esmentats si coincideix gràficament amb el dels mots sense accent diacrític.
Ex: béns, déus, pèls, sís, sòls.                     
No en porten: mans, mons.

.No s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats dels mots següents:
adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu, semideu, almon, rodamon, a contrapel, a l’empel, repel, entresol, subsol, vertisol.

.En canvi, sí que posarem accent diacrític en els mots compostos que s’escriuen amb guionet, ja que, els seus components mantenen la forma gràfica:
Ex:
déu-vos-guard (salutació), mà-llarg, més-adient, pèl-llarg, pèl-ras, pèl-roig.


LA DIÈRESI
És el signe gràfic que representem amb dos punts (¨) i que cal posar a sobre de la I i de la U per indicar que aquestes vocals s’han de pronunciar d’una manera diferent.

UTILIZEM LA DIÈRESI
EXEMPLES
.Per indicar que la I i la U no formen un diftong amb la vocal anterior. Ho sabrem pronunciant la paraula.

[Sense dièresi: són diftongs]
Heroi, peu, fluid…

[Amb dièresi: trenquen el diftong]
Heroína, peüc, fluïdesa, raïm…
.Per indicar que una I entre vocals no forma diftong amb la vocal següent. Sempre serà una vocal tònica.

[Sense dièresi: són diftongs]
Veia, duia, noia…

[Amb dièresi: són vocals]
Agraïa, coïen, produïes…
.Per indicar que la U dels grups GU i QU davant de les vocals E i I es pronuncien.

                 Aqüeducte, aigües, pingüí, lingüística…

Segons aquestes normes serien molts els mots que haurien de portar dièresi, tanmateix els lingüistes i gramàtics van decidir restringir-ne l’ús. D’aquí que trobem les següents excepcions, és a dir, no posarem dièresi quan:
1.      Les paraules s’accentuen.
Ex: país...

2.      Els derivats que porten un prefix seguit de les vocals I i U.
Ex: antiinflamatori, infrautilitzar...

3.      Els mots que acaben amb els sufixos –isme, -ista.
Ex: egoisme, panteista.

4.      Els acabaments llatins –us, -um.
Ex: Màrius, mèdium.

5.      En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir.
Ex:
conduir, conduint, conduiré...

Fonts consultades:
.INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS, (2017) Ortografia catalana, IEC, Barcelona.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)


EXERCICIS:
1.   Simplifica la regla d’accentuació de les paraules agudes i planes, per una que et sigui més senzilla de recordar.
2.      A partir d’un exemple, comenta la diferència entre i si.
3.   Escull tres parelles de mots que formen part del llistat de l’accent diacrític i explica el seu significat. Llavors, escriu una oració amb cada significat.
4.  Del llistat de paraules de l’accent diacrític, quines són les que et provoquen més errors d’escriptura i per què? Què has fet per a resoldre-ho?
5.      Pensa i escriu cinc mots que portin dièresi i argumenta el perquè.
6.      Escriu tres paraules de cada terminació: -itat, -al, -itzar.
7.      Realitza un esquema sobre l’accent diacrític o sobre la dièresi.
8.   Comenta la diferència que hi ha entre la llengua catalana i la llengua castellana pel que fa a l’accentuació de les vocals.
9. Realitza el teu top ten d’errors ortogràfics sobre l’accentuació i justifica l’errada ortogràficament.

ERRORS ORTOGRÀFICS D’ACCENTUACIÓ

JUSTIFICACIÓ ORTOGRÀFICA
1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.


10.  Explica amb les teves paraules i a partir d’exemples, quan s’accentuen les paraules agudes, planes i esdrúixoles.
11.  Accentua quan sigui necessari les paraules que hi ha a continuació:
cantaveu, produieu, obliques, desgràcia, quocient, anis, estimessiu, espai, algun, indret, hoquei, fredolic, vagarivol, meitat, Ramon, fenomens, examen, miop, oboe, aureola, ibers, magnetofón, interval, reptil, dioptries, hándbol, bruixola, periode, rubeola, torticoli.
12.  Posa dièresi on calgui i classifica les paraules segons la graella de sota.
frequència, antiguitat, tasques, obeit, beneim, questionari, restituirà, bilingüe, feia, fruien, traidor, solàrium, antiimperialista, reduissis, renuncii, egoisme, médium, país.
TRENCA EL DIFTONG DECREIXENT
INDICA QUE CAL PRONUNCIAR LA U
SÓN EXCEPCIONS






13.  Argumenta per què s’accentuen o no els mots següents:
arròs, fenomen, església, ballésiu, sòl, cantàveu, anaven, Raimon, Berlín, cadira.
14.  Digues si són agudes, o esdrúixoles. Posteriorment, pronuncia-les correctament amb veu alta.
timpà, rèptil, medul·la, diòptria, futbol, atmosfera, període, olimpíada, tèxtil, míssil, xassís, handbol, Tibet, omòplat, policíac, pneumònia, fluor, iber, termòstat, rèptil.
15.  Crea una gamificació per tal de treballar l’accentuació i la dièresi.
16.  Fòrum: estàs a favor o en contra de la simplificació del llistat de paraules que formen part de l’accent diacrític per part de l’Institut d’Estudis Catalans el maig del 2017? Per què? Penses que faciliten l’escriptura als nouparlants? Raona les teves respostes.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;