És
impossible saber amb exactitud quantes llengües podem trobar al món.
Els experts vaticinen que n’hi ha més de cinc mil, repartides en
menys de dos-cents estats. D’aquestes, tan
sols en podem trobar vint que superen els cinquanta milions de
parlants.
La majoria d’estats tenen més d’una llengua, d’aquí que sigui
necessària una política
lingüística
que s’encarregui de vetllar pels drets de tots els ciutadans i de
preservar la supervivència d’aquesta llengua. No totes les
polítiques lingüístiques que apliquen els estats són les
mateixes:
-
A Bèlgica, els habitants de parla francesa tenen garantits tots els seus drets lingüístics a la zona sud del país, en canvi, un habitant de parla neerlandesa els té garantits a la zona nord. Quan un ciutadà canvia de zona lingüística perd aquests drets lingüístics.
-
A Finlàndia, tots els parlants de suec, un 10% de la població, i de finès tenen els seus drets lingüístics garantits a tot el país.
-
A l’Estat espanyol estem regits per un model mixt. Els castellanoparlants tenen uns drets diferenciats dels que s’apliquen als parlants del basc, gallec i català, perquè els ciutadans es veuen obligats a conèixer les dues llengües, la pròpia i la castellana, i la resta només una, l’oficial en tot l’Estat.
Això
fa que entrin en joc els conceptes de llengua minoritària i de
llengua minoritzada.
.Una
llengua minoritària
és una llengua que té
un nombre reduït de parlants i que s’utilitza en qualsevol àmbit
de la societat.
Per exemple: el danès, el suec… Aquest és un concepte imprecís i
relatiu, perquè una llengua és minoritària o majoritària en
relació amb una altra llengua, perquè només hi ha vint llengües
amb més de cinquanta milions de parlants. Així doncs, es podria
considerar minoritari el francès, que té vuitanta milions de
parlants, si el comparem amb d’altres llengües com l’anglès,
que en té més de tres-cents milions o majoritari el suec, amb més
de nou milions, si el comparem amb el luxemburguès, amb tan sols
tres-cents mil parlants.
.Una
llengua minoritzada
és la que sense
tenir en compte el seu nombre de parlants, pateix una situació que
la desfavoreix, atès que s’interposa una altra llengua.
Per exemple: el sard, el bretó…
Per
un altre costat, a
Europa trobem molt poques llengües que superin els deu milions de
parlants.
Entre cinc i deu milions de parlants trobem el suec, el búlgar, el
català, el danès, entre d’altres, i amb menys de cinc milions, el
noruec, el finès, l’albanès, l’eslovac, el lituà, el letó,
l’eslové…
(Material
adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i
literatura. 3r
ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)
(Imatge
extreta de: Diversicat)
EXERCICIS:
-
Esmenta el nom de les deu llengües més parlades, el lloc on es parlen i el seu nombre de parlants. Si cal ajuda’t d’Internet.
-
Digues si són certes o falses les següents afirmacions:
.Una
llengua minoritzada s’utilitza només en algun àmbit social.
.L’anglès
és la llengua que té més parlants al món.
.L’Estat
espanyol té uns drets diferenciats segons els parlants d’un altre
territorio dins del mateix estat.
.El
català supera els onze milions de parlants.
.La
política lingüística d’un estat s’encarrega de garantir els
drets lingüistics de tots els ciutadans per igual.
-
Reescriu les afirmacions incorrectes de l’activitat 2 per tal que siguin correctes.
-
Cerca que diu la Constitució Espanyola en relació a les llengües cooficials de l’Estat i comenta-ho amb les teves paraules.
-
Fòrum: penses que l’Estat espanyol fa el suficient per protegir “les altres llengües” parlades a l’Estat? Per què?
-
Navega per la xarxa i esmenta com estan els usos de la llengua catalana, tant a nivell català com espanyol. Quantes persones la saben parlar, escriure, entenen…
-
Realitza un petit treball de recerca sobre els usos de la llengua catalana al teu poble, barri o ciutat.
-
Investiga la llengua que es parla en un país que desconeguis, esmenta el seu nombre de parlants i usos d’aquesta llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada